Uploaded on

Informe de l'OMCD de Granollers (Servei de Salut Pública i Consum) 2010

Informe de l'OMCD de Granollers (Servei de Salut Pública i Consum) 2010

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
806
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
6
Comments
0
Likes
3

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 9J<IM KFI@8 ,QIRUPH LE@:@G8C+ FEJLD ;< IF>L<J ,QIRUPH6HUYHL GH 6DOXW 3~EOLFD L &RQVXP ZZZ VREUHGURJXHV QHW
  • 2. *UDQROOHUVB$FFLy 0XQLFLSDO HQ HO &RQVXP GH URJXHVZZZ VREUHGURJXHV QHWZZZ IDFHERRN FRP VREUHGURJXHVZZZ WZLWWHU FRP VREUHGURJXHV(ODERUDW UHGDFWDW L GLVVHQDW SHO6HUYHL GH 6DOXW 3~EOLFD L &RQVXP $MXQWDPHQW GH *UDQROOHUV3HUVRQD GH FRQWDFWH -RUGL %HUQDEHX )DUU~VMEHUQDEHX#DMXQWDPHQW JUDQROOHUV FDWĞŶĞƌ ϮϬϭϮ
  • 3. ,QWURGXFFLy0DUF GH UHIHUqQFLD,QGLFDGRUV VRFLROzJLFV,QGLFDGRUV G¶DFWLYLWDW SUHYHQWLYD,QGLFDGRUV GH WUDFWDPHQW,QGLFDGRUV GH UHGXFFLy GH GDQV,QGLFDGRUV VRFLRVDQLWDULV,QGLFDGRUV HGXFDWLXV$OWUHV LQGLFDGRUV $SRUWDFLRQV GHOV HVSHFLDOLVWHV 8QD DOWUD YLVLy HVFULSFLy GHOV UHVXOWDWV
  • 4. 1. Introducció Informe2011 1. IntroduccióObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 4
  • 5. 1. Introducció Informe2011Presentació Aquest és segon informe de l’Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers (OMCD). Una iniciativa del Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament que té per objectiu monitoritzar la incidència i l’evolució del consum de drogues i dels seus problemes associats a Granollers. En aquest sentit, l’Observatori (OMCD) pretén dotar-se d’una sèrie d’indicadors que donin lloc a un sistema d’informació estable en el temps que sigui útil a l’hora de prendre decisions i dur a terme actuacions en l’àmbit que ens ocupa. La durada en el temps és, per tant, una condició indispensable per assolir l’objectiu plantejat de convertir l’Observatori en una eina de coneixement i consolidar-lo com un servei públic. En el present informe s’ha fet un recull dels indicadors i de les dades disponibles per tal de conèixer com són i com funcionen els sistemes d’informació dels serveis participants. L’OMCD, però, no és només una recopilació estadística, doncs vol esdevenir un instrument de coneixement, avaluació i assessorament per coordinar i impulsar noves i més eficaces actuacions públiques. L’OMCD vol ser un instrument al servei de la ciutat i de les persones responsables de les polítiques de prevenció. L’Observatori ha de permetre: 1. Millorar el coneixement i la informació sobre la incidència del consum de drogues a través de l’adequació dels sistemes de registre i avaluació. 2. Avaluar l’impacte de les actuacions tant assistencials com preventives que es duen a terme. 3. Identificar necessitats i camps d’actuació que no es cobreixen. Enguany, amb aquest segon informe, lObservatori pretén establir un pas definiu per convertir-se en un sistema estable dinformació periòdica sobre el tema que tractem i el territori on desenvolupem el nostre servei.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 5
  • 6. 1. Introducció Informe2011Justificació del projecte La funcionalitat d’aquest projecte s’ha de buscar en els beneficis que n’obtingui la ciutadania en general, però molt especialment les persones consumidores de drogues com a individus i com a col—lectiu. El diagnòstic bianual que ofereix l’OMCD ha de servir també per conèixer i millorar el funcionament de tots i cada un dels serveis que aporten informació i establir així una dinàmica de superació constant.Figura 1: Utilitat pública de l’OMCD La creació al 2008 dun sistema d’informació permanent en relació a l’ús i el consum de les drogues ha aportat la informació necessària per avaluar la tendència i la intensitat del fenomen en un àmbit geogràfic concret al llarg d’un període de temps definit i que amb aquest segon informe podem comparar i contrastar els resultats. Un aspecte rellevant que seguim tenint molt en compte de lOMCD és la territorialitat i és que els sistemes d’informació rarament s’ajusten a l’àmbit local. I l’àmbit local permet millorar el temps de reacció enfront dels canvis de conducta. Dins d’un municipi, les reaccions enfront de qualsevol contingència es poden activar més àgilment. De la mateixa manera, ajuda a millorar el disseny de les actuacions municipals que es poden proposar a partir d’un major coneixement i anàlisi de la realitat de les drogodependències a Granollers.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 6
  • 7. 1. Introducció Informe2011 De fet, el coneixement primer, i la coordinació i col—laboració després, són possibilitats que l’OMCD, per la seva manera de funcionar, ofereix als serveis que en formen part.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 7
  • 8. 2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011 2. Marc de referènciaObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 8
  • 9. 2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011MetodologiaFuncionament general El mecanisme de funcionament d’aquest sistema d’informació implica la coordinació entre molts agents i responsables dels serveis implicats. És, doncs, un instrument complex de coordinació però senzill en la seva elaboració estadística que, a més, ofereix referències de fàcil comprensió a partir de les quals la ciutadania pot extreure conclusions sobre l’evolució del fenomen. La principal aportació d’aquest sistema d’informació és l’anàlisi evolutiva de l’activitat de tots els serveis que tenen relació amb el consum de drogues i les seves conseqüències que, a més, permet la fotografia d’aquest àmbit en dues direccions: Transversalment, ja que es tracten dades de diferents àmbits socials. Longitudinalment, perquè neix amb la voluntat de mantenir-se en el temps. El responsable tècnic de l’Observatori és el Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers. La Comissió Tècnica és el motor de l’Observatori, en la qual cooperen diferents serveis sociosanitaris de la ciutat (òrgan multidisciplinar). La Comissió Tècnica de l’Observatori la formen representants dels serveis següents: Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers. Equips d’Atenció Primària de Granollers (EAP Granollers Centre, EAP Sant Miquel, EAP Canovelles, EAP Les Franqueses). El Centre d’Atenció i Seguiment de drogodependències, el CAS de Granollers. Una persona representant del col—lectiu de Farmàcies de Granollers. Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers (Atenció Primària). Mossos d’Esquadra. Policia Local. Centre de Salut Mental Adults Benito Menni (CSMA). Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Hospital de Granollers. Servei d’Urgències i Unitat de Malalties Infeccioses. Altres serveis de la ciutat col—laboradors:Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 9
  • 10. 2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011 Servei de Joventut de l’Ajuntament de Granollers. Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD). Programa Dona x Dona datenció a les treballadores del sexe comercial. Centres educatius d’ensenyament secundari. Així, la Comissió Tècnica és l’òrgan de decisió i el centre de producció de la informació de la qual es nodreix l’Observatori. Sense aquesta Comissió, l’OMCD no seria possible ja que les persones que en formen part són les que han pres el compromís de vetllar pel bon funcionament del sistema. Aquest compromís significa que, a banda d’assumir la vocació de servei públic de l’OMCD, s’accepten els següents principis d’actuació: Qualsevol canvi entre responsables dels serveis o de les entitats proveïdores d’informació ha de ser notificat a la Comissió. La principal funció de les persones representants dels serveis és la d’aplicar i atendre les necessitats d’informació de l’OMCD, i introduir les millores necessàries en els processos de creació (enregistrament) de la informació en el seu origen. Són necessàries reunions de seguiment amb totes les persones representants de les entitats, per tal de consensuar les grans decisions de la Comissió i sobretot aprovar la informació abans de fer-la pública.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 10
  • 11. 2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011Control del procés de recollida de la informació La diferent naturalesa de la informació recollida obliga a fer un seguiment individualitzat de cada font per conèixer directament com es genera aquesta informació. S’estableixen mètodes de control i proves de consistència sobre els sistemes de recollida de dades per mantenir una dinàmica eficient en la generació d’indicadors vàlids. Sempre i quan sigui possible s’introdueixen millores tècniques i tecnològiques per perfeccionar els indicadors. La definició de cada un dels indicadors que configuren el sistema ha d’incloure qualsevol especificitat, circumstància o característica que condicioni els seus valors (resultats) o expressions. La interpretació dels resultats es fa amb coneixement i consciència d’aquests condicionants.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 11
  • 12. 2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011Recollida de la informació i publicació de l’informe Un cop les dades són recollides, les persones amb responsabilitat tècnica de l’OMCD inicien un procés de classificació i processament de les mateixes amb l’objectiu de crear els indicadors pròpiament dits, eina bàsica de l’informe final. Els sistemes de transmissió de la informació s’acorden amb cada un dels serveis integrants de la Comissió Tècnica. Per facilitar la recollida de dades i que aquestes tinguin una orientació similar, es procedeix sempre i quan sigui adequat a la creació i el disseny de plantilles estàndard que es fan arribar a les fonts d’informació. La voluntat d’esdevenir un servei públic obliga a plantejar-se una publicació oberta dels resultats anuals de l’OMCD. En aquest sentit, la publicació de les dades a internet facilitaria l’accés a la informació, a més de possibilitar un canal de comunicació i un feedback amb la població i els/les professionals. Evidentment, aquesta possibilitat se sumaria a la tasca comunicativa pròpia del sistema d’informació, que ha de vetllar per donar a conèixer els resultats de l’anàlisi tant a la ciutadania de Granollers com als diferents agents directament o indirectament relacionats amb l’àmbit de l’OMCD.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 12
  • 13. 2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011Indicadors • L’Observatori publica els indicadors que li proporciona la xarxa d’informació de la Comissió Tècnica i d’altres a partir de la informació elaborada per organismes nacionals i internacionals sobre l’evolució de la problemàtica de la droga. • Les diferències tècniques i metodològiques en l’enregistrament de les dades facilitades per les entitats proveïdores d’aquest sistema d’informació fan que sigui difícil presentar un informe regular i constant, sobretot tenint en compte que és el segon any. Cal pensar, però, que el valor del mateix és la complementarietat i el gran abast de la informació, que permet una visió conjunta, global i polièdrica de la situació actual del consum de drogues i les seves conseqüències a Granollers. Els indicadors aborden el tema del consum de drogues des de la vessant sociològica, política, sociosanitària o de control de l’oferta. • Els indicadors s’han dividit en set grans grups: 1. Indicadors sociològics i patrons de consum 2. Indicadors d’activitat preventiva 3. Indicadors de tractament i activitat assistencialObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 13
  • 14. 2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011 4. Indicadors de reducció de danys 5. Indicadors sociosanitaris 6. Indicadors educatius 7. Altres indicadors: indicadors policials 8. Indicadors de visions adolescentsObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 14
  • 15. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011 3. Indicadors sociològics i patrons de consumObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 15
  • 16. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011Patrons de consumSituació global LOficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (ONUDD) elabora anualment un informe que avalua levolució del problema de les drogues a partir de la informació facilitada pels representants de tots els Governs de lorganització. La ONUDD elabora estimacions de la prevalença anual de consum de drogues basades en els qüestionaris que responen tots els governs. Linforme Mundial sobre les Drogues (World Drug Report 2010) posa de manifest que entre un 3,5% i un 5,7% de la població mundial ha consumit alguna substància il—legal durant lany 2008 (entre 155 milions i 250 milions de persones). Daquesta proporció, dentre 129 i 190 milions de persones han consumit cànnabis alguna vegada, essent aquest el principal grup de consumidors de drogues. Els segueixen els consumidors de derivats de les amfetamines, els de cocaïna i els dopiacis.Gràfic 1: Consum de drogues entre la població de 15 a 64 anys.Font: Informe Mundial sobre les Drogues 2010, ONUDD. El 10% i el 15% de les persones consumidores presenten problemes socials i/o sanitaris derivats del consum de drogues. Això indica que entre 16 i 38 milions de persones tenen problemes relacionats amb aquestes.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 16
  • 17. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011Situació a Europa Cànnabis- És la droga il—legal més consumida a Europa: segons dades de lObservatori Europeu de lesDrogues i les Toxicomanies (OEDT) de 2010, 1 de cada 5 europeus adults -entre 15 i 64 anys-(22,5% - 75,5 milions) ha consumitcànnabis almenys una vegada a la seva vida.- Sestima que al voltant de 23 milions deuropeus han consumit cànnabis en lúltim any, sent 12,5milions els que ho han fet en lúltim mes.- La taxa més alta de consumidors habituals ja no es troba a Espanya (7,1%) si no que es localitza ala República Txeca (8,5%), sent la població jove daquest país dentre 15 i 34 anys els que més enconsumeixen (16,7% lúltim mes i 28,2% lúltim any). Espanya, per altra banda, es troba per sota(13,4% lúltim mes i 18,8% lúltim any).- Aproximadament en el 21% de les demandes de tractament es menciona el cànnabis com a laprincipal raó per iniciar-lo.- La situació a la major part dels països dEuropa és estable i una mica a la baixa com és el cas dunsquants països entre els que sinclou Espanya. Però daltra banda hi ha països que estan augmentantla prevalença en el consum de manera acusada com es el cas Bulgària, Eslovàquia, Estònia, Itàlia ila República Txeca. Cocaïna- La cocaïna continua sent la segona droga il—legal més consumida a Europa desprès del cànnabis.Sestima que al voltant de 14 milions deuropeus i europees de 15 a 64 lha consumit alguna vegadaa la vida; 4 milions ho han fet en lúltim any i 2 milions en lúltim mes.- Espanya continua, junt al Regne Unit, liderant el consum de cocaïna per a tots els intervals dedat.- El seu consum es troba principalment concentrat en joves (15-34 anys): dels 4 milions de personeseuropees que han consumit cocaïna lúltim any un 75% són joves (3 milions).- El consum de cocaïna entre la gent jove a Espanya (5,5% lúltim any i 1,9% lúltim mes) és superioral consum als Estats Units, fins ara els majors consumidors del món.- El 17% dels pacients en tractament indica el consum de cocaïna com la principal raó per iniciar-lo.A Espanya, el consum de cocaïna suposa el 46% de les demandes de tractament.- Pel que fa a altres substàncies, el consum dèxtasi es situa en 11 milions de persones a Europa quelhan consumit alguna vegada (8 milions entre 15 i 34 anys); 11 milions han consumit en almenys unaocasió amfetamines (7 milions entre 15 i 34 anys).Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 17
  • 18. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011Situació a Espanyaquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues a Espanya (EDADES) 20 A lEstat espanyol es fa, amb caràcter biennal, lEnquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues a Espanya (EDADES) promoguda per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre drogues i en col—laboració amb les comunitats autònomes. Lenquesta explora el consum de drogues entre la població general de 15 a 64 anys resident en llars familiars. La mostra total de lenquesta és de 23.715 persones i la seva distribució per comunitats autònomes no és proporcional, motiu pel qual els resultats necessiten ser ponderats per poder retornar-los la seva proporcionalitat.Taula: Consum de substàncies psicoactives en els 30 dies abans de lenquesta entre lapoblacióespanyola de 16-64 anys, 1997-2007/08 1997 1999 2001 2003 2005 2007/08 Tabac 42,9 40,1 41,4 42,9 38,4 38,8 Alcohol 64 61,8 63,7 64,1 64,6 60 Cànnabis 4,6 4,5 6,4 7,6 8,7 7,2 Èxtasi 0,3 0,2 0,8 0,4 0,6 0,4 Al—lucinògens 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 Amfetamines/spee 0,2 0,3 0,6 0,2 0,4 0,3 d Cocaïna en pols 0,9 0,9 1,3 1,1 1,6 1,6 Cocaïna en base 0 0,1 0 0 0,1 0,3 Heroïna 0,1 0 0 0 0,1 0 Inhalables 0,1 0 0,1 0 0,1 0 Tranquil—litzants - - - - 2,7 4,7 Somnífers - - - - 2 2,5 Font: Informe EDADES 2007/08 Lalcohol continua sent la droga psicoactiva més consumida per la població, encara que es percep una disminució en la proporció de persones bevedores en els darrers 30 dies així com del percentatge de persones que semborratxen i de bevedors/es de risc. Comparant amb els resultats de 2005, sobserva també que el consum de tabac ha disminuït en tots els grups dedat i sexe, especialment en els homes. Evolució de la prevalença de consum diari de tabac en la població de 15-64 anyssegons sexe 1997-2007/08.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 18
  • 19. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011Font: Pròpia. Adaptació de les dades dEDADES 2007-2008.Taula: Prevalences de consum de drogues en els últims 12 mesos en la població de 15-64anys segons sexe (%) 1997 1999 2001 2003 2005 2007/2008 hom don hom don hom don hom don hom don Ho don es es es es es es es es es es mes esTabac 55 38,7 50,3 39,2 51,5 40,5 53 42,6 47,2 37,5 46 37,6Alcohol 86,4 70,5 83,2 67,2 85,2 70,9 84,5 68,4 84 69,2 80,4 66,4Cànnabis 10,7 4,7 9,6 4,3 13 5,5 16,2 6,3 15,7 6,6 13,6 6,6Èxtasi 1,2 0,5 1,2 0,5 2,8 0,7 2 0,8 1,8 0,6 1,6 0,5Al—lucinògen 1,4 0,4 0,8 0,4 1,2 0,2 0,9 0,3 1,1 0,4 0,9 0,3sAmfetamines 4,4 0,4 1 0,4 1,6 0,6 1,1 0,5 1,4 0,5 1,3 0,3Cocaïna 2,8 0,6 2,7 0,8 4 1,3 4,3 1,2 4,9 1,3 5,1 1,6Heroïna 0,4 0,1 0,2 0 0,2 0 0,2 0,1 0,2 0,1 0,1 0Tranquil—litza - - - - - - - - 2,6 5,2 4,7 9,1ntsSomnífers - - - - - - - - - - 2,8 4,3Tranquil—litza - - - - - - - - - - 0,9 0,9nts sensereceptaSomnífers/re - - - - - - - - - - 0,6 0,8ceptaFont: EDADES 2007/08 Respecte de les drogues il—legals: el cànnabis és la droga més consumida a Espanya, tot i que la tendència sestà invertint respecte daltres anys. La cocaïna es manté estable entre la població. En ambdues -cocaïna i cànnabis- ha augmentat ledat dinici en el seu consum.Cal destacar que el consum de alcohol i cànnabis ha disminuït per a tots els indicadors deconsum. Les persones menors de 35 anys són les que més drogues consumeixen. Sobretot les drogues il—legals, i es concentren en aquesta franja dedat les majors prevalences de consum. Ledat mitjana dinici en el consum de totes les drogues ha augmentat lleugerament, i es mantenen lalcohol i el tabac com les drogues que es consumeixen abans -16,8 i 16,5 anys respectivament- mentre que la més tardana es la dels tranquil—litzants o sedants, als 33,8 anys.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 19
  • 20. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011 La prevalença de consum de les diferents drogues és significativament més alta entre els homes que entre les dones, amb lúnica excepció de la ingesta de tranquil—litzants. Sobserva una major diferència en el cas de les drogues il—legals, encara que ha disminuït lleugerament la prevalença de totes elles, excepte en el cas de la cocaïna en base i els inhalants, encara que la diferència és molt petita. El policonsum es confirma com una constant de les persones que consumeixen drogues psicoactives il—legals, especialment entre consumidors/es de cànnabis, cocaïna i heroïna. Si bé la prevalença per a totes les drogues és més alta entre els homes que les dones, es constata una progressiva incorporació de les dones al consum, especialment en relació amb les substàncies de comerç legal: el tabac i lalcohol. Augmenta la percepció de risc davant la major part de les conductes de consum de drogues. En particular pel que fa al consum de cinc o sis unitats dalcohol diàries o el cap de setmana. Si es compara amb els resultats de lenquesta del 2005, sadverteix una disminució dentre tres i sis punts percentuals, depenent de la substància, en la percepció sobre la disponibilitat de les principals drogues il—legals, la qual cosa trenca la tendència ascendent seguida al llarg dels darrers anys. Cal destacar laugment de risc percebut davant el consum ocasional de cocaïna. La disponibilitat percebuda per a totes les substàncies ha disminuït després danys de constant augment. Per altra banda, les accions més valorades per lopinió pública per resoldre el problema de les drogues són -segons ordre dimportància- (1) leducació sobre drogues a lescoles, (2) el tractament voluntari dels consumidors i finalment, (3) el control policial.ESTUDES. Enquesta Estatal Sobre lÚs de Drogues en lEnsenyament Secundari 2008 Lenquesta Estatal Sobre lÚs de Drogues en lEnsenyament Secundari (ESTUDES) semmarca en una sèrie denquestes biennals que des de 1994 es dirigeixen a estudiants dEnsenyament Secundari de 14 a 18 anys. El seu objectiu general és conèixer la situació i les tendències de consum entre estudiants de lESO, Batxillerat i Formació Professional de grau mig a nivell estatal i autonòmic, amb la finalitat dobtenir informació útil per a dissenyar i avaluar polítiques dirigides a prevenir el consum i els problemes de drogues, dirigides sobre tot al medi familiar i/o escolar. Taula: Prevalença de consum en els últims 30 dies. 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008Tabac 31,1 32,5 31,9 32,1 29,4 37,4 27,8 32,4Alcohol 75,1 66,7 68,1 60,2 56 65,6 58 58,5Tranquil—litz - - - - - - 3,6 5,1antsTranquil—litz 2,6 2,2 2,3 2,5 2,4 2,4 2,4 2,9ants sensereceptaCànnabis 12,4 15,7 17,2 20,8 22,5 25,1 20,1 20,1Èxtasi 2,1 2,3 1,6 2,8 1,9 1,5 1,4 1,1Al—lucinòge 2,6 2,8 2 2 1,2 1,5 1,3 1,2nsAmfetamin 2,3 2,6 2 2 2 1,8 1,4 1,2Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 20
  • 21. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011esCocaïna 1,1 1,6 2,5 2,5 3,2 3,8 2,3 2Heroïna 0,2 0,3 0,4 0,3 0,2 0,4 0,5 0,6Inhalables 1,1 1,2 1,8 1,5 1,1 1,1 1,1 0,9volàtilsGHB - - - - - - - 0,5Font: ESTUDES 2008 Espanya Segons els resultats de lenquesta realitzada lany 2008, lalcohol i el tabac segueixen sent les drogues més consumides, seguides del cànnabis. El consum daltres substàncies està molt per sota daquestes. Respecte de lalcohol, sobserva una tendència a lestabilització, encara que també sobserva un augment en la prevalença de les borratxeres. Disminueix el consum experimental de tabac i es manté el consum diari. Segueix baixant la incorporació de noves persones que consumeixen de cànnabis. Continua la tendència a la baixa en el consum de cocaïna per a totes les freqüències encara que disminueix ledat de primer consum. La prevalença en el consum dèxtasi, amfetamines i al—lucinògens són les més baixes des de 1994 i es manté quasi sense variacions ledat dinici del consum. Augmenta el risc percebut davant del consum esporàdic de totes les drogues i la disponibilitat percebuda de totes les drogues continua disminuint.Observatori Espanyol sobre Drogues (OED) 2009 Segons l’Observatori Espanyol sobre Drogues (OED) de 2009, sha detingut el descens en el consum de tabac observat fins al 2007. Continua disminuint la proporció de persones consumidores de begudes alcohòliques però continua augmentant la freqüència depisodis de consum intensiu. Segueix baixant el nombre de nous casos dinfeccions per VIH entre persones usuàries de drogues injectades. Encara que hi ha un nombre molt elevat de persones infectades en aquest grup. Es confirma el descens en el consum de cocaïna en pols inhalada, mentre que sembla créixer la prevalença en el consum de cocaïna fumada. Encara que hagi hagut un augment significatiu a partir de 2007 daquest tipus de cocaïna, aquesta encara no presenta problemes fora dels cercles de consum dheroïna (que és on ha augmentat). A més, la percepció de disponibilitat sha reduït i es manté la tendència iniciada lany 2004. Es confirma laugment de consumidors/es dheroïna injectada trencant la tendència a la baixa i sumant-hi nous consumidors/es dheroïna fumada. En general, segueix disminuint la mortalitat directament relacionada amb el consum de drogues il—legals. Però tot i així, persisteix un nombre elevat de persones mortes per aquesta causa.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 21
  • 22. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011Situació a Catalunya: consum de drogues en l’àmbit juvenil La Fundació Institut Genus elabora aquest informe de caire qualitatiu que es consolida com una font dinformació sobre els patrons de consum i esdevé un sistema dalerta ràpida pel que fa a nous tipus de consum o de noves drogues emergents. Les seves conclusions aporten un coneixement ampli de les condicions, valoracions i actituds en relació amb el consum de drogues en làmbit juvenil. Lúltim informe de 2008 de lObservatori de Nous Consums de Drogues en lÀmbit Juvenil elaborat per lAssociació Institut Genus, posa de manifest que hi ha pocs canvis en els patrons de consum dels darrers anys. • El consum de tabac, alcohol i cànnabis, per a una part de població adolescent ja no és lúnic element del ritual de pas cap a la joventut. En els darrers anys, està agafant força el consum de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. • Continuen les referències a consums intensius dalcohol com a comportament normalitzat en el context de festa i augmenta la preocupació dels/les professionals davant daquest patró de consum. El consum de cànnabis sestanca i perd presència en lespai públic. • Sestà normalitzant el consum de cocaïna en diferents sectors de la població jove. És una substància “de moda” i està en constant difusió. • Lèxtasi està en lleuger ascens i el consum dspeed es manté estable. Augmenten els casos de persones que labandonen perquè prefereixen consumir cocaïna. • Encara que és un fenomen minoritari, augmenten les referències a la presentació de 2CB en pastilles. • La ketamina, encara que té una imatge poc positiva, continua experimentant un lleuger augment.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 22
  • 23. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011ESTUDES 2008 CatalunyaTaula: Evolució de les prevalences de consum de drogues entre els estudiants d’educaciósecundària de 14-18 anys alguna vegada.en els darrers 30 dies (%). Catalunya, 1994-2008 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008Tabac 31 34,8 32,6 34,1 29,5 31,3 30,9 37,3Alcohol 78,3 64,7 61 59,5 49,2 60,6 61,5 55,1Cànnabis 17,1 21,5 22,1 22,3 26,8 30,4 25,1 23,1Èxtasi 2,6 3,8 2,3 2,5 1,3 1,1 1,5 1,3Cocaïna 0,8 1,9 3,5 2 2,7 3,4 2,7 1,5Al—lucinòg 3,2 3,6 2 1,6 1,2 2 2 1ensAmfetamin 2,7 3,5 2,1 1,1 1,5 1,8 1,6 1,2es/speedInhalants 1,1 1,9 1,7 2 1,2 1,4 1,5 0,8GHB - - - - - - 1 0,3Heroïna 0,2 0,3 0,2 0,05 0,1 0,5 0,8 0,3Hipnoseda - - - - - - 4,9 6,1nts ambreceptaHipnoseda 2,8 2,7 2,6 2,4 2,6 2,7 3,5 3,1nts sensereceptaFont: Informe ESTUDES 2008 Els resultats de lenquesta a estudiants de educació obligatòria i post-obligatòria (ESTUDES) a Catalunya no mantenen grans diferències vers les dades de la resta de lestat Espanyol. Tot i que el consum de drogues legals i il—legals es superior a Catalunya. A ligual que en anys anteriors, les drogues més consumides per estudiants a Catalunya lany 2008 han estat lalcohol, el tabac i el cànnabis. Cal destacar que el consum dhipnosedants amb o sense recepta mèdica “alguna vegada” es situa en un 20%. Un 10,5% ho varen consumir sense recepta. La resta de consum de substàncies (cocaïna, èxtasi, al—lucinògens, amfetamines, substàncies volàtils, heroïna, etc.) va ser molt més minoritari. Hi ha una tendència a la baixa en la prevalença de consum de drogues en tots els grups dedat de consum considerats.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 23
  • 24. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011 I lalcohol, com al conjunt de lestat Espanyol, baixa la seva prevalença de consum al llarg del temps, però continuen augmentant les borratxeres intenses als caps de setmana. Cal destacar laugment del risc percebut, respecte lany 2004, en el consum esporàdic de totes les drogues, especialment del cànnabis, lèxtasi i la cocaïna.Resum dindicadors sociològics i patrons de consum.Població general (OED 2009) • Sha frenat el descens de consum de tabac observat fins 2007. • Està estabilitzada o en descens la proporció de persones consumidores de begudes alcohòliques, encara que ha augmentat la freqüència de episodis de consum intensiu. • Sha frenat el descens del nombre de persones que consumeixen droga per via parenteral admeses a tractament.?????????? • La mortalitat relacionada directament amb el consum de drogues il—legals està en descens, encara que persisteix un elevat nombre de morts daquest tipus. • Persisteix en les persones consumidores de drogues injectades percentatge alt dinfeccions per VIH, VHB i VHC, conductes sexuals i dinjecció de risc, però ha disminuït molt el nombre de nous diagnòstics dinfecció per VIH en aquesta població. • Sha frenat el descens de consum dheroïna i sembla que pot començar a augmentar. • Shan estabilitzat o comencen a descendir el consum de cocaïna i cànnabis i els problemes associats. • Ha augmentat el consum dhipnosedants i continua disminuint el consum i els problemes per consum dèxtasi, amfetamines i al—lucinògens.Estudiants (ESTUDES 2008 / ESTUDES 2008 Catalunya) • En general, el consum de drogues en la població dentre 14 a 18 anys continua sent experimental o ocasional. • Lalcohol i el tabac continuen sent les substancies més consumides, seguides del cànnabis i, a més distància, dels hipnosedants. • El consum daltres substàncies va ser molt inferior al de lalcohol, tabac, cànnabis i hipnosedants. • El consum de drogues il—legals es més freqüent en els nois mentre que el consum de tabac, alcohol i hipnosedants es més freqüent en les noies. • El consum tendeix a augmentar amb ledat i assoleix el seu màxim entre estudiants de 17 o 18 anys.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 24
  • 25. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011 • Un percentatge important dalumnes va consumir diverses drogues (policonsum). Sobserva una relació molt estreta entre alcohol, tabac i cànnabis. Entre estudiants que van consumir estimulants o al—lucinògens sobserva un consum elevat de tabac, alcohol i cànnabis. • Ha augmentat el risc percebut per a totes les drogues i pels diversos tipus de consum.Situació a Catalunya (Observatori de nous consums de drogues en làmbit juvenil 2009) • Els últims resultats posen de manifest que la majoria de joves consumidors/es veuen el consum de drogues compatible amb el seu estil de vida i el consideren normalitzat socialment. Destaca que la relació que sestableix entre el consum de drogues i la festa varia al llarg de la joventut. • La crisi econòmica ha afectat els patrons de consum dels joves. Els que han perdut la feina han hagut de moderar el consum o de deixar de fer-ho per motius econòmics. • El consum de tecnologies de la informació i la comunicació agafa pes com a ritual de pas cap a la joventut i se suma al consum de tabac i lalcohol. • Continua la tendència cap a consums elevats dalcohol en poc temps i aquesta conducta està normalitzada en el context lúdic. Aquest patró de consum és una de les prioritats de treball dels/les professionals. • El consum de cànnabis està disminuint, sobretot a partir dels 20 anys. També sobserva un descens en el consum diari en les persones que també fumen en horari laboral. • Es detecta un lleuger ascens del consum dèxtasi en pols i ketamina en entorns de festa. • El consum de cocaïna ha frenat la seva tendència a lalça. Persones afectadess per la crisi han reduït el consum, ho han abandonat o han començat a consumir speed. • La xarxa datenció es troba amb dificultats per arribar a joves susceptibles datenció per problemes amb alcohol o cocaïna. Aquests/es no es veuen com a persones malaltes i tenen un alt percentatge dabandonament.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 25
  • 26. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011 4. Indicadors d’activitat preventivaObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 22
  • 27. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011Prevenció del Consum de Drogues als Centres Educatius Durant el curs 2009-2010 i 2010-2011 s’ha treballat l’acció preventiva en el marc d’intervenció als centres d’ensenyament del municipi. La finalitat ha estat elaborar una estratègia global de treball educatiu a l’escola per potenciar la prevenció entre la comunitat educativa.Intervencions a primària Realització de sessions a alumnes i sobre els usos responsables de les tecnologies de la informació i comunicació (“Estàs pantallat?”). Lobjectiu ha estat potenciar una acció preventiva que tingués com a finalitat (1) fomentar actituds que esdevinguin factors de protecció davant les pantalles: televisió, consoles de joc, mòbil i ordinador. (2) Afavorir l’ús responsable d’aquests elements de la seva quotidianitat. (3) Donar pautes per a una educació que eviti o redueixi pràctiques d’alteració de la consciència. Aquestes actituds –a més- serviran a nens i nennes per desenvolupar habilitats útils per tal d’enfrontar- se a les drogues, sense fer referència directa al tema. Les activitats han estat realitzades i dinamitzades per l’associació EdPAC (Educació per a l’Acció Crítica). I s’han coordinat conjuntament entre el Servei de Salut Pública i Consum i el Servei d’Educació. Taula: intervenció realitzada escoles primària curs 2009-2010 Centre Curs Grups CEIP Pau Vila 6è primària 1 CEIP Ponent 6è primària 1 Col—legi Jardí 6è primària 2 CEIP Cervetó 6è primària 2 CEIP Ferrer i Guàrdia 6è primària 2 Escola Salvador Llobet 6è primària 2 Escola PIA 6è primària 4 CEIP Mestres Montaña 6è primària 4 CEIP Granulàrius 6è primària 2 CEIP Lledoner 6è primària 1 EDUCEM 6è primària 2 Taula: intervenció realitzada escoles primària curs 2010-2011 Centre Curs Grups CEIP Pau Vila 6è primària 2 Escola Salvador Llobet 6è primària 2 CEIP Granulàrius 6è primària 2 CEIP Ferrer i Guàrdia 6è primària 2 CEIP Ponent 6è primària 2 CEIP Mestres Montaña 6è primària 2 Escola PIA 6è primària 4 Escola el Jardí 6è primària 2 Escola Cervetó 6è primària 2Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 23
  • 28. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011Intervencions a secundàriaTaller i/o xerrades realitzades pel Servei de Salut Pública. Els objectius han estat els següents: (1) Oferir informació relativa a les diferents substàncies. (2) Potenciar reflexió crítica entorn el consum de drogues (3) Plantejar una imatge positiva i simpàtica de l’abstinència, i potenciar-la (4) Ajudar a resoldre situacions relacionades amb el tema –viscudes com a quotidianes -. En total, durant el curs 2009-2010 s’han realitzat 61 intervencions: 13 intervencions Parlem de tabac? 21 intervencions Parlem de cànnabis? 27 intervencions Parlem de drogues? Taula: intervencions, Parlem de tabac? Escola Curs Grups Cervetó Primer dESO 2 grups Escola PIA Primer dESO 4 grups Antoni Cumella Segon dESO 3 grups Escola Municipal del Treball Segon d’ESO 3 grups Taula: intervencions, Parlem de Cànnabis? Escola Grups Grups Celestí Bellera Tercer dESO 3 grups Anna Mogas Tercer dESO 2 grups Educem Tercer dESO 1 grup EMT Tercer dESO 3 grups Estel Tercer dESO 1 grup Antoni Cumella Tercer dESO 4 grups Taula: intervencions, parlem de drogues? Escola Curs Grups Celestí Bellera 4t ESO 3 grups Celestí Bellera 1r batx 3 grups Celestí Bellera 2n batX 3 grup Escola PIA 3r ESO i 1r batx 4 grups Estel 4t ESO 1 grup Antoni Cumella 4t ESO 4 grups Educem Batx/CFGM 6 grupsObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 24
  • 29. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011 En total, durant el curs 2010-2011 s’han realitzat 78 intervencions: 9 intervencions Parlem de tabac? 9 intervencions Parlem de cànnabis? 42 intervencions Parlem de drogues? 18 intervencions Parlem de pantalles? NOVA ACTIVITAT. Taula: intervencions, Parlem de tabac? Escola Curs Grups Alumnes Educem Segon dESO 1 grups 30 Antoni Cumella Segon dESO 3 grups 90 Jardí Segon dESO 2 grups 68 Estel Primer d’ESO 1 grups 20 Carles Vallbona Primer dESO 2 grups 61 9 grups 269 Taula: intervencions, Parlem de Cànnabis? Escola Curs Grups Alumnes Anna Mogas Tercer ESO 1 grups 65 Centre Vallès UEC 3 grups 10 Cel—lestí Bellera Quart ESO 2 grups 88 Estel Tercer ESO 1 grups 30 Antoni Cumella Tercer ESO 2 grups 95 9 grups 288 Taula: intervencions, Parlem de drogues? Escola Curs Grups Alumnes Cel—lestí Bellera Quart ESO 3 grups 75 Anna Mogas Quart ESO 2 grup 60 Educem Quart ESO 1 grups 30 Estel Quart ESO 1 grup 18 Carles Vallbona Segon Batx 1 grup 25 Centre Vallès UEC 2 grups 12 Centre Vallès UEC 2 grups 15 Educem CFGM 3 grups 130 Educem PQPI 1 grup 15 Escola PIA Segon ESO 4 grups 125 Escola Municipal del Tercer ESO 3 grups 95 Treball Margaret CFGM 2 grups 35 Escola PIA Tercer ESO 4 grups 125 Centre Vallès Nouvinguts 1 grup 25 Antoni Cumella Quart ESO 4 grups 95 Salvador Espriu HdS CSMIJ 8 grups 10 42 grups 890Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 25
  • 30. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011 Taula: intervencions, Parlem de pantalles? Escola Curs Grups Alumnes Escola Municipal del Segon ESO 3 grups 95 Treball Estel Tercer ESO 1 grup 20 Anna Mogas Segon ESO 2 grups 65 Estel Primer ESO 1 grup 25 Anna Mogas Segon ESO 2 grups 60 Estel Quart ESO 1 grup 20 Centre Vallès Nouvinguts 1 grup 20 Antoni Cumella Segon ESO 3 grups 95 Escola Municipal del FO (CV) 1 grup 15 Treball Carles Vallbona Tercer ESO 2 grups 60 Margaret CFGM 1 grup 13 18 grups 488Projecte ALBA Número i nom de centres que han realitzat la formació curs 09-10 Cervetó: 2 grups de 2on ESO, 59 alumnes. IES Escola del Treball: 3 grups 2on ESO, 87 alumnes. Jardí: 2 grups 3er ESO, 56 alumnes. L’Estel: 1 grup de 2on ESO i 1 grup de 4art ESO, 45 alumnes. Total centres: 4 Total alumnes: 247 Número i nom de centres que han realitzat la formació curs 10-11 Anna Mogas: 2 grups de 3eri 2 grups de 4art ESO, 111 alumnes. Cervetó: 2 grups 2on ESO, 55 alumnes. IES Antoni Cumella: 2 grups de 1er de Batxillerat, 56 alumnes. IES Celestí Bellera: 3 grups de 1er i 3 grups 3er ESO, 166 alumnes. IES Escola del Treball: 3 grups de 3er ESO, 82 alumnes. Jardí: 2 grups 3er ESO, 60 alumnes. L´Estel: 1 grup de 4art ESO, 15 alumnes. Total centres participants: 7 Total alumnes formats: 545 La valoració general de les monitores ha estat positiva, tant a nivell de participació de lalumnat com dimplicació del professorat. La valoració per part de responsables dels centres ha estat també bona o molt bona quant a aspectes dimplicació, organització i disponibilitat de la monitora per fer les xerrades, adaptació a la dinàmica del centre, qualitat de la xerrada, arribada i utilitat dels materials i implicació i valoració de lalumnat.Obra de teatre No em ratllisObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 26
  • 31. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011 "No em ratllis!" és una obra de teatre de petit format que duna forma dinàmica i amena, fa referència al consum i al no consum de diverses drogues, així com a conductes de risc associades (la conducció, les relacions sexuals sense protecció...). És una representació interactiva, ja que es possibilita la participació directa de joves a través dun debat teatral. Han participat 12 grups de 5 escoles diferents. Taula: centres educatius participants a l’obra de teatre NO EM RATLLIS! Escola Curs Grups Carles Vallbona Quart d’ESO 4 grups Celestí Bellera Quart d’ESO 3 grups Jardí Quart d’ESO 2 grups Anna Mogas Quart d’ESO 2 grups Estel Quart d’ESO 1 grupConcurs “Classe sense fum” En aquesta edició del concurs, a nivell local, han participat 4 classes de 2n d’ESO de l’IES Antoni Cumella. Taula: Escoles participants al concurs Classes Sense Fum Escola Curs Grups Antoni Cumella Segon d’ESO 3 grups Per tal de reforçar la tasca preventiva que van fer els tutors es va oferir una sessió sobre “la prevenció de l’hàbit tabàquic en ladolescència”.Altres intervencions Programa de prevenció i salut a l’escola per a famílies: s’han distribuït els fulls mensuals informatius de drogues entre les mares i pares de lalumnat de 1er d’ESO a tots els centres públics i concertats de Granollers. Treball amb professorat: presentació i coordinació del treball preventiu a tots els centres. Sessions de presentació a coordinadors/es de curs.Servei web i 2.0 El servei compta amb un portal dInternet, www.sobredrogues.net, un projecte dàmbit comunitari que es dirigeix a persones o col—lectius que trobaran un blog informatiu constantment actualitzat, en el que es descriuen qüestions relacionades amb el tema: notícies, informació bàsica sobre substàncies, material preventiu, servei de consulta telemàtic per a respondre dubtes, consells, assessorament i recomanacions de pàgines web on trobar informació més concreta i específica per temàtiques.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 27
  • 32. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011 Durant el 2010 sha dut a terme una renovació total de la web. Sha adoptat un format associat plenament als canals 2.0. Durant el període comprès entre 1 de gener de 2010 i 31 de desembre de 2010, la pàgina web www.sobredrogues.net ha tingut 12.436 visites –25.465 pàgines vistes- amb un total de 10.003 persones usuàries absolutes. Es manté en la línia de lany anterior. Daquestes 25.465 pàgines vistes, 1.185 corresponen a lapartat “CAS de Granollers”, del que es desprèn que la web pot estar servint de porta dentrada i daccés a informació relativa al centre de tractament. El servei està totalment immers en el món de l’entorn 2.0 -mitjans i xarxes socials-. • Disposem duna pàgina de la web al Facebook. Més informació a http://www.facebook.com/sobreDrogues • Tenim compte al Twitter.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 28
  • 33. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011 Més informació a http://www.twitter.com/sobredrogues • Realitzem vídeos i en seleccionem daltres per penjar-los al YouTube. Més informació a http://www.youtube.com/sobredrogues • Per als lectors dRSS es pot adherir al FEED RSS. Més informació a http://www.sobredrogues.net/index.xml • Pengem les presentacions al canal de lSlideshare. Més informació a http://www.slideshare.net/sobredrogues/presentations • Pengem fotos i daltres imatges al Flickr. Més informació a http://www.flickr.com/photos/sobredrogues Taula: visites de la web sobredrogues, 2010 Total visites 2010 12436 Pagines vistes 2010 25465 Usuaris absoluts -únics- 2010 10003 De laccés a la web des de Google (6.901 visites), destaquen cinc motors de cerca: 1/ CAS Granollers (450), 2/ drogues (165), 3/ usos marihuana (159) i 4/ sobredrogues (135), 5/ xarxes socials (113). Taula: pàgines més visitades de la web sobredrogues durant el 2010 www.sobredrogues.net (home) 3863 Seccions – Cas de Granollers 1185 Notícies (genèric) 723 Notícies -Riscos de les xarxes socials 576 Taula: resum visites web sobredrogues (2007-2010) 2007 2008 2009 2010 Visites 837 1963 13347 12436 Usuaris absoluts 297 1003 11019 10003Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 29
  • 34. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011Intervenció preventiva en el festival musik n viu de granollers Durant el Festival Musik n Viu (organitzat cada estiu pel Servei de Joventut) es realitzà, una intervenció concreta i específica en matèria de salut. Distribució de 1.000 preservatius Distribució de material informatiu d’elaboració pròpia i específica per al festival. Temes a tractar: consum d’alcohol, conducció, sexualitat. Per a l’edició d’enguany s’han realitzat dos vídeos per promoure la responsabilitat en el marc del festival. Un treball conjunt entre els Serveis de Joventut i Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers. Es distribuiran per diferents canals (durant el propi festival, xarxes socials, etc.). http://www.youtube.com/watch?v=ZqODbUWB-mk&feature=player_embedded http://www.youtube.com/watch?v=XiUQCeAN62Q&feature=player_embeddedObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 30
  • 35. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011PROTOCOL DE COORDINACIÓ ENTRE SERVEIS DATENCIÓ A LES DROGUES I LA SALUT MENTAL S’ha desenvolupat per garantir una correcta coordinació en l’atenció de casos de persones usuàries dels diferents serveis. Tot i que aquests serveis ja funcionen i es coordinen abans de la implementació d’aquest document, es formalitza el treball conjunt, escrivint-se els canals de coordinació i derivació corresponents. Paral—lelament, es desenvolupen altres accions de vessant preventiva i de sensibilització comunitària (realització de xerrades, tallers, cursos, etc.).CURS DE FORMACIÓ “(RE)PENSEM LES DROGUES? Durant el 2010 sha realitzat dos cursos de formació (20 hores) “(Re)pensem les drogues?”. Han estat organitzats conjuntament pel Servei de Salut Pública i el Servei de Joventut de l’Ajuntament de Granollers. Van assistir un total de 26 alumnes. El segon curs sha realitzat a demanda de lASSIR de Badalona i ha estat dirigit a personal sanitari especialitzat en afectivitat i sexualitat. Van assistir un total de 24 alumnes,ALTRES ACTIVITATS (ASSISTÈNCIA I PONÈNCIES A JORNADES, COORDINACIONS, ETC) Publicació darticles: • “Drogues i adolescències: conèixer, comprendre i actuar”. El 9Nou. Divendres 19 de febrer de 2010. • Porros, adolescències i senyals de fum. Maig de 2010. A SobreDrogues.net Conferències: • “Adolescència i noves tecnologies: connexió o addicció”. 15 de desembre de 2010. Al Centre Cívic de Can Gili. En el cicle Aula de la Salut. Altres: • Coordinació amb el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) • Coordinació amb el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) • Coordinació amb el Servei de Joventut de l’Ajuntament de Granollers • Coordinació amb els Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers • Col—laboració amb tècnics comarcals de Medi Obert de Justícia Juvenil • Col—laboració amb el Centre de Justícia Juvenil Folch i Torres de Granollers.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 31
  • 36. 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencialObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 31
  • 37. 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011Servei Municipal d’informació i assessorament sobre droguesDemandes d’informació Al llarg de 2010 el Servei Municipal d’informació i assessorament sobre drogues ha realitzat un seguiment personalitzat a 42 menors d’edat, gairebé triplicant els casos per anys que atenia des de la seva posada en marxa; més de la meitat (54,76%), fruit del Protocol de Mesures Educatives Alternatives. Taula 4: Assessorament personalitzat a menors d’edat, 2010 Procedència Demandas Nombre % Protocol Mesures Educatives Alternatives 22 54 Demanda d’un familiar 3 7 Centres d’ensenyament 5 12 Justícia juvenil 4 10 CSMIJ 2 5 CAS 2 5 Iniciativa pròpia 0 0 Altres 3 7 Total 41 100 Taula 5: Casos atesos 2007-2010 Any 2007 2008 2009 2010 Casos 18 15 45 41 La procedència de la resta de casos atesos al Servei, es manté amb patrons molts similars des de 2007. Pel que fa a les substàncies que han originat les demandes de seguiment, en la pràctica totalitat dels casos es tracta del cànnabis. Els/les menors dedat (majors de 14 anys i menors de 18 anys), residents a Granollers, que han estat sancionats per consum o tinença de drogues il—legals, són els principals destinataris, juntament amb les seves famílies, dun programa de mesures educatives alternatives que es posa en marxa a Granollers. La finalitat principal és oferir una intervenció d’atenció, seguiment i prevenció a aquests menors, que es basa en una resposta educativa alternativa a la sanció administrativa, a canvi de la retirada de la sanció econòmica. Aquesta tasca té dos objectius, per una banda pedagògica per a la persona menor i per l’altra és un benefici per a la comunitat. Amb aquest programa s’intenta que el fet no quedi només en una mesura punitiva, ja que la sanció econòmica, de facto i majoritàriament, repercuteix sobre les famílies o tutors/es. Taula 6: Protocol Mesures Educatives Alternatives, 2010 Adhesions al programa 22 Informes tancaments positius 17 Informes tancament negatius 5Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 32
  • 38. 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011 CAS Inicis de tractament Enguany 611 persones de Granollers i part del Vallès Oeiental han iniciat tractament al CAS del municipi. • El número d’inicis ha estat més elevat als dels darrers anys, sent aquest lany amb més inicis des de que funciona el servei • Pel que fa a les substàncies que generen més demanda dinicis de tractament, aquestes continuen sent les mateixes dels últims anys: alcohol i cocaïna (53% i 26% respectivament). En segon terme queden els inicis per opiacis i cànnabis, els quals han representat un 9% i un 10% respectivament. La resta de substàncies que originen demandes són residuals. • Les demandes de tractament per a consum dopiacis augmenten i les de cocaïna trenquen la tendència ascendent i shan reduït. Taula: Evolució del número d’inicis de tractament al CAS per droga principal, 1997-2010 2000 200 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Alcohol 228 1 253 278 301 285 282 265 264 260 314 323Cocaïna 99 95 115 136 168 186 182 187 202 174 160Opiacis 147 107 102 87 76 64 53 55 45 53 56Cànnabis 22 18 37 35 32 31 34 43 38 48 59Amfetamines 1 3 - 1 - - 1 1 3 1Benzodiazepines 5 3 6 3 6 7 9 11 2 5Drogues de 1 5 3 3 4 3 4 4 1 1dissenyAltres 21 20 9 18 9 8 5 3 4 13 6TOTAL 524 504 550 584 580 581 553 568 555 602 611 Taula: Inicis de tractament al CAS per droga principal, 2010 2010 Nombre % Alcohol 323 52,86 Cocaïna 160 26,19 Opiacis 56 9,17 Cànnabis 59 9,66 Amfetamines 1 0,16 Benzodiazepines 5 0,82 Drogues de disseny 1 0,16 Tabac 3 0,49 Ketamina 2 0,33 Al—lucinògens 1 0,16 Total 611 100 Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 33
  • 39. 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011 Al comparar la incidència de cada substància en els inicis de tractament a nivell de tot Catalunya i a Granollers sobserva que lalcohol és el que origina més del 40% de les demandes de en ambdós casos (44% a Catalunya i 53% a Granollers). En segon lloc queden els inicis per cocaïna, tot i que hi ha percentatges similars (27,6% a Catalunya i 26,2% a Granollers). En canvi, pel que fa als inicis de tractament per consum dopiacis, nhi ha més a Catalunya que ha Granollers (13% vs 9%). Els inicis per altres substàncies son menors al 10%. Gràfic: Incidència de cada substància en els inicis de tractament de Granollers i Catalunya (%)1 60 52,86 50 43,6 40 30 26,16 27,6 20 13,7 9,17 9,66 10 5,2 5,7 4,2 0,49 1,66 0 Alcohol Cocaïna Heroïna Cànnabis Tabac Resta Granollers 2009 Catalunya 2008 Font: Memoria C.A.S. Granollers 2010; Memòria Salut Pública 2008, Dep. Salut Gencat. (Elaboració Própia)1El Sistema d’informació sobre Drogodependències a Catalunya encara no ha publicat les dades del 2009 i s’utilitzen les últimesdisponibles, les del 2008.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 34
  • 40. 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011Perfil dels usuaris que inicien tractament Clara preponderància masculina entre usuaris del CAS de Granollers: 8 de cada 10 (82%) són homes i un 18% són dones. Els inicis de tractament al CAS es concentren principalment entre les persones de 31 a 40 anys (37,64%), seguit dun 25,2% que tenen entre 21 i 30 anys i dun 22% que en tenen de 41 a 50. • Així, tan sols un 2,7% tenen menys de 21 anys, un 8.8% entre 51 i 60 anys i un 3,4% més de 60 anys. Gràfic: Distribució per grups dedat de les persones que han iniciat tractament al CAS de Granollers al 2010 40 30 20 10 0 Menys de 21 Entre 21 i 30 Entre 31 i 40 Entre 41 i 50 Entre 51 i 60 Més de 60 La gran majoria (64%) dels inicis de tractament al CAS al llarg del 2010 es concentren en persones amb estudis primaris, certificat escolar o educació primària (29,6%) o bé amb Batxillerat elemental, Graduat escolar o ESO (34%). • Sent en bona part ocasionats per lalcohol (53%) o la cocaïna (26%).Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 35
  • 41. 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011 Pràcticament la meitat dels inicis de tractament al CAS són per iniciativa pròpia (41%), el 29% són derivats per l’Atenció Primària de Salut i un 8,2% per familiars o amics. El 22% restant procedeixen principalment de serveis legals o policials (5%), de la Xarxa Psiquiàtrica (4%), d’hospitals o altres serveis sanitaris (3%), de la Xarxa de Drogues (3%) i de Serveis Socials (3%). Taula 9: Procedència dels inicis de tractament al CAS, 2010 2008 Nombr % Iniciativa pròpia e 252 41,31 Familiars o amics 50 8,2 Xarxa drogues 20 3,28 Medicina general o Atenció Primària de Salut 175 28,69 Hospitals i altres serveis sanitaris 20 3,28 Serveis Socials 21 3,44 Serveis legals o policials 31 5,08 Xarxa Psiquiàtrica 27 4,43 Altres 14 2,3 Desconegut 1 - Total 611 100,0 El 20,54% són residents a Granollers (122).Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 36
  • 42. 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011Activitat assistencial Durant l’any 2010 han funcionat 13 grups de teràpia: 1 grup d’usuaris de cocaïna, 1 grup de familiars d’usuaris de drogues, 5 grups de familiars d’usuaris d’alcohol, 5 grups d’usuaris d’alcohol i les seves famílies i 1 grup psicoterapèutic/patologia dual. Taula 10: Assistents als grups de teràpia, 2010 Assistents Pacients 3004 Familiars 969 Degut al canvi de programa informàtic no és possible comptabilitzar quants pacients han assistit als diferents grups de teràpia, sinó que només es disposa de les dades referents al total de pacients i de familiars assistents. Al llarg del 2010 s’han produït 5.413 visites al CAS de Granollers, sent la majoria d’aquestes visites mèdiques (65%), i 1 de cada 3 (34%) a la infermeria. Taula 11: Visites al CAS de Granollers, 2010 2010 Visites % Actes mèdics 5413 100,0 Visites mèdiques 3536 65,3 Visites infermeria 1877 34,7 Per un altre costat, pel que fa a l’activitat d’atenció social al CAS ha estat de 2099 actes, desglossats de la següent manera:. 2010 Casos % Atenció social 2099 100,0 Diagnòstics socials 570 27,2 Seguiments socials 1127 53,7 Coordinacions 402 19,1Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 37
  • 43. 6. Indicadors de reducció de danys Informe 2011 6. Indicadors de reducció de danysObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 38
  • 44. 6. Indicadors de reducció de danys Informe 2011Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX)Implantació i funcionament El Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX) funciona a Granollers des del 1995, amb la finalitat de facilitar material sanitari esterilitzat per reduir els riscos associats al consum de drogues per via parenteral. • Els objectius del programa són: per una banda, la prevenció de la infecció de malalties entre els usuaris de drogues i per l’altra, afavorir l’adquisició d’hàbits saludables, entenent això com a la disminució de la tendència a compartir xeringues, la potenciació del canvi de via de consum i la utilització preservatius en les relacions sexuals entre persones usuàries de drogues. Taula: Evolució dels usuaris de drogues per via parenteral, 1998-2010 % 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Usuaris de drogues per 22,1 30,6 20,3 16,0 18,0 10,0 15,0 6,0 3,4 5,5 3,2 5,7 7,8 via parenteral • En els darrers anys el consum de drogues per via parenteral ha anat disminuint, especialment a partir del 2005. Encara que la tendència és a la baixa, podem veure un petit repunt al 2009 i 2010 en comparació amb lany 2008. Al municipi de Granollers al llarg del 2009 s’han dispensat 2235 xeringues dins del PIX i al 2010 shan dispensat 2530. • El nombre de xeringues dispensades ha augmentat respecte del 2008, en concordança amb el ascens ja comentat de la via injectada. Taula 15: Evolució de la dispensació de xeringues a Granollers, 2007-2010 2007 2008 2009 2010 Kits donats 2.497 1.856 2235 2530 • Actualment, diverses farmàcies del municipi participen en el PIX. L’intercanvi que s’acostuma a realitzar és entregant tantes xeringues estèrils com es demanin, independentment del retorn, que és baix, com a la majoria de municipis. Taula: Retorn de xeringues a Granollers i àrea dinfluència (Vallès Oriental) 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 % 6,78 7,2 12,5 18 16 15,5 15,37 19,42 22,37 24 24 24 21,8Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 39
  • 45. 6. Indicadors de reducció de danys Informe 2011Programa de Manteniment amb Metadona (PMM) El CAS de Granollers forma part de la Xarxa de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, de manera que dóna atenció i tractament a les persones que tenen problemes per l’ús de substàncies (alcohol cocaïna, etc.), sent un dels programes el Programa de tractament amb derivats d’opiacis (metadona). • S’han registrat al voltant de 174 persones usuàries al llarg del 2010. Daquests, 40 han començat el nou Protocol de tractament que ara es fa amb comprimits.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 40
  • 46. 7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011 7. Indicadors SociosanitarisObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 41
  • 47. 7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011Descripció TècnicaUna visió qualitativa En aquesta edició hem substituït la informació quantitativa que es feia en aquest apartat, de dispensació de psicofàrmacs a les farmàcies, del consum detectat pels Equips dAtenció Primària, problemes de drogodependències detectats als Serveis Socials i la incidència de consum de drogues en pacients dels Centres de Salut Mental per una fitxa qualitativa que hem construït per recollir les impressions dels professionals del municipi, que pretén copsar les diferents opinions basades en lexperiència professional daquests en els seus àmbits, relacionats amb el consum de drogues. En aquesta edició de lObservatori han participat els responsables de serveis, caps, directors o gerents de: els Serveis Socials de lAjuntament de Granollers, el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Granollers (CSMIJ), El Servei de Rehabilitació Comunitària de Granollers (SRC), Justícia Juvenil (TMO), Justícia Juvenil (Folch i Torres) i els Equips dAtenció Primària: ABS Granollers Nord (Les Franqueses), ABS Granollers Centre i ABS Granollers Sud (Sant Miquel).Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 42
  • 48. 7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011Canvis en el hàbits de consum en els usuaris. Des de fa dos anys no hi ha hagut canvis significatius ens els hàbits de consum de les persones usuàries dels centres o serveis enquestats. Pel que fa al consum de drogues il—legals, sobretot porros, es fa cada cop més visible i comença a veures com un fet cada cop més normalitzat, tot i que el nivell de consum no ha augmentat. Es poden determinar llocs i entorns on se sol consumir habitualment. Els majors consumidors/es de substancies il—legals són adolescents i joves: iniciació precoç en els usos de drogues, tant legals com il—legals. Factors socioeconòmics molt associats al consum de drogues. Hi ha un augment de problemes associats a lalcohol. Comencen a trobar-se problemes associats a lús de la tecnologia. En general, hi ha una poca percepció de danys i conseqüències negatives per part dels consumidors. Serveis Socials Observem el consum a lespai públic que és molt elevat a barris com Sant Miquel i Ponent. Al Congost també nhi ha però potser no és tant visible. Tot així, el consum no ha augmentat segons la nostra percepció. Bàsicament parlem de haixix i marihuana, tot i que sabem que també hi ha força coca i altres substàncies com lalcohol. Bàsicament són adolescents i joves (també de més 30 anys) de tot tipus, potser més aquells que no tenen gaire circulació i/o xarxa social. Problemàtiques associades (tot i que la droga no és lúnic factor): ingres, abandonament "vital", poques ganes de trobar sortides a la situació personal, etc... Jo crec que lalt grau de desocupació entre els joves fa que hi hagi més consum de porros, alcohol ( en totes les edats). La coca es continua consumint, tot i que requereix més diners. Les festes entre els joves on es consumeix molt dalcohol està molt estès. Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Granollers (CSMIJ) Augment de casos de consum en joves ( cànnabis; alcohol) Iniciació precoç (13anys) En relació al patró de consum, sha observat que el consum de cànnabis no només es porta a terme en context socials sinó també quan el jove està sol. Servei de Rehabilitació Comunitària de Granollers (SRC) Problemes amb lús de noves tecnologies- disminució de socialització directa (menys contacte real) i augment de contacte virtual. Es manté el cànnabis com a tòxic de preferència entre els usuaris de 19 a 30 anys. Augment de problemes associats amb lalcohol (violència)Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 43
  • 49. 7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011 Folch i Torres (Justícia juvenil) Consum de haixix i marihuana com més normalitzat però que no altera les seves conductes per portar activitats en un primer moment. Augment del consum en abans dentrar en espai de formació o pre-entrada al centre. Organització entre els joves per comprar haixix. Consum social o de subsistència Augment de de la freqüència de consum i més sentiment dimmunitat o normalització social davant dels consums de porros. Augment i aprofundiment en la cultura del cultiu. Permissivitat dels pares davant del cultiu a casa. Augment de pares consumidors. Policonsum, alcohol i haixix, per part de col—lectius sud-americans. En alguns casos rebuig del haixix i idealització de la marihuana. En el nostre centre també hem tingut durant aquest dos últims anys més nois que no consumeixen res. També consumidors daltres substàncies com la ketamina i èxtasis Més ritualització a lhora de fer-se el porro Alguns consumidors de psicofàrmacs iniciats en institucions o receptats que evolucionen cap lautomedicació Inici en el consum abans dels 14 anys, segons refereixen els mateixos nois. Justícia Juvenil (TMO) Si,sembla que consumeixen més,que normalitzen aquest us, no valoren o perceben conseqüències negatives,no relacionen els seus problemes com a possible efecte del seu consum. Comença a aparèixer brots psicòtics que no queda clar si son conseqüència del consum. Augment consum de marihuana i drogues sintètiques. Més delictes associats al consum (per a poder consumir i sota efectes de consum) Possible associació consum-trastorns mentals. ABS Granollers-2 NORD (Les Franqueses), ABS Granollers-3 CENTRE (Vallès Oriental) No hem notat cap diferència significativa en els últims dos anys. El patró és més o menys similar ABS Granollers-4 SUD (Sant Miquel) La percepció que tinc és que pot ser hi ha més consum de drogues "de disseny" i en gent més joveObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 44
  • 50. 7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011Fets especials ens els últims dos anys En aquest apartat, trobem alguns fets especials o singulars, sobre el tema del consum de drogues dintre de lentorn dalguns serveis o centres enquestats que han volgut destacar. Serveis Socials Redades de la policia. Creiem que han augmentat, sobretot, la seva visualització mediàtica. Abans el consum a lespai públic era més amagat, ara tenim la percepció que la gent no té tants "problemes" per fumar al carrer. Al barri de Congost la presència de venda de drogues al carrer de forma totalment oberta ha disminuït, jo crec que a causa de la pressió policial; això ha fet que disminuís una mica la conflictivitat social. Folch i Torres (Justícia juvenil) Idealització del consum de marihuana com positiu. Justificació del petit tràfic com una manera de guanyar-se la vida. A nivell de centre normativa dactuació consensuada davant dels consums. Justícia Juvenil (TMO) Joves que tenien un consum desmesurat de quasi tot tipus de substàncies, excepte heroïna, han acabat sent diagnosticats com esquizofrènics ABS Granollers-4 SUD (Sant Miquel) Coneixement sobre casos on hi ha víctimes de lús de drogues que anul—len la voluntat o la consciència ( per atracaments i abús sexual)Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 45
  • 51. 7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011Consideracions o propostes de futur En aquest apartat els serveis i centres han aportat una visió personal de quines són les línies dactuació o consideracions a millorar en els seus àmbits. Tot i que cadascun dels enquestats tenen diferents visions o propostes de futur, degut a que proposen temes que pertanyen als seus àmbits dactuació, tots coincideixen en que les drogues són una temàtica que sha de continuar treballant, per reduir els problemes que causen. Serveis Socials Oferir activitats als joves que els puguin motivar: esport, formació, ... Possibilitats de teràpia a persones o famílies. Penso amb gent molt enfonsada per la situació actual de crisis i que es refugien en les drogues. Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Granollers (CSMIJ) Programes terapèutics específics per a joves i famílies/cuidadors/es. Servei de Rehabilitació Comunitària de Granollers (SRC) Intervencions preventives amb grups dedat entre 18-30 anys.Millora de col—laboració entre agències/serveis per treballar amb eficàcia Folch i Torres (Justícia juvenil) Fer tallers o jornades de drogodependències per a joves a la ciutat. Trobades de col—lectius professionals per tal de intercanviar impressions i circumstàncies particulars Justícia Juvenil (TMO) M agradaria que s investigués el fet que algunes persones consumidores acabin diagnosticades desquizofrènia per saber si hi ha possible relació o es casual. Més prevenció primerenca i treball en el medi. ABS Granollers-2 NORD (Les Franqueses) Seguir amb les línies de coordinació entre els diferents actors encarregats del seguiment de les persones detectades ABS Granollers-3 CENTREObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 46
  • 52. 7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011 Continuar en la mateixa línia, que considerem molt positiva ABS Granollers-4 SUD (Sant Miquel) Continuar en la mateixa línia, que considerem molt positivaObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 47
  • 53. 8. Indicadors educatius Informe 2011 8. Indicadors educatiusObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 47
  • 54. 8. Indicadors educatius Informe 2011Incidència del consum de drogues als centres educatius de Granollers Per tal de veure quina és la incidència del consum de drogues entre joves i adolescents de Granollers s’ha facilitat una fitxa qualitativa als diferents centres públics i concertats d’ensenyament secundari de la ciutat per tal que l’emplenin. 9 dels 16 centres educatius d’ensenyament secundari de Granollers hi han participat i han aportat la seva visió. Al ser una enquesta qualitativa no hem eliminat les diferents respostes que hi havia per a un mateix centre, ja que es tracta dobtenir informació i plasmar sobre el les percepcions que es tenen sobre el consum de drogues als centres. Han participat: lEstel, EDUCEM Cicles formatius grau mitjà i batxillerat, Anna Mogas, Celestí Bellera, Carles Vallbona, Antoni Cumella, Escola Municipal del Treball, Parc Estudi, UEC Centre Vallès.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 48
  • 55. 8. Indicadors educatius Informe 2011Percepció de consum de drogues als centres educatius En primer lloc, en relació als problemes relacionats amb el consum de drogues als centres educatius, dels 9 centres participants, tan sols un declara que no hi ha ni consum ni tràfic al seu centre. Pel que fa al consum a les escoles, es destaca el coneixement/sospita de consum de tabac a 8 centres, cànnabis i derivats a 6 centres i dalcohol a 3 centres. Pel que fa al consum a les rodalies dels centres la percepció dels enquestats augmenta, on es té el coneixement de que a totes les rodalies dels centres es consumeix tabac, a 8 es consumeix cànnabis i derivats i a tres es consumeix alcohol. Gràfic: Percepció de consum de drogues al centre Gràfic: Percepció de consum de drogues a les rodalies del centreObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 49
  • 56. 8. Indicadors educatius Informe 2011Percepció de venta o petit tràfic En relació a la venta o petit tràfic, les mencions són menors, basades en alguns casos en sospites o situacions aïllades. Només 1 dels centres dels centres enquestats sospita que hi hagi tràfic de drogues al centre, tot i així admeten que no tenen proves concloents, però alguna vegada han trobat algun alumne amb marihuana dins del centre. Pel que fa a les rodalies del centre deducació, 2 dels centres enquestats sospiten que hi ha petit tràfic de drogues a les rodalies del centre Gràfic: Percepció de tràfic al centre Gràfic: Percepció de tràfic a les rodalies del centre En els 2 casos positius a les rodalies del centre, en un dells han vist moviments que els han fet pensar que es produïa aquest fet, han donat avís a lenllaç que té el centre educatiu amb lAjuntament i han demanat ajuda. Ha intervingut la guàrdia urbana i sembla ser que el problema sha solucionat. Laltre cas positiu es tracta de la sospita deObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 50
  • 57. 8. Indicadors educatius Informe 2011 grups de joves que passen el seu temps lliure a prop del centre educatiu.Tractament de tema de les drogues per part dels centres educatius La totalitat dels centres educatius participants han tractat el tema de les drogues com a activitat preventiva durant l’últim curs. Tots ells s’han dut a terme les xerrades del catàleg de recursos i serveis de l’Ajuntament de Granollers. En menor mesura, també s’han realitzat xerrades de recursos aliens al catàleg de l’Ajuntament (com les xerrades dels Mossos d’Esquadra) o conduïdes per professors dels centres o bé s’ha tractat el tema amb grups d’alumnes determinats o individualment (atenció selectiva). Tots els centres han fet sessions amb el Servei de Salut Pública de lAjuntament, 6 centres han fet accions tutorials i 5 han fet sessions amb els cossos de seguretat Gràfic: Xerrades i sessions als diferents centres educatius Els 9 centres educatius enquestats destaquen especialment el seu bon funcionament de les sessions, que són valorades com a “molt positives” per la majoria daquests centres . Gràfic: Valoració de les sessions (sent 1 molt negatiu i 7 molt positiu)Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 51
  • 58. 8. Indicadors educatius Informe 2011 La majoria dels centres creuen que shan danar fent aquestes xerrades i treballs de manera continuada, destaquen el suport que reben del Servei de Salut Pública de lAjuntament i el programa Salut i Escola. També destaquem que alguns centres valoren que la metodologia i la dinàmica de lactivitat arriba a motivar als alumnes fent que lobjectiu daquesta activitat sigui assolit.Revisió del Codi de Règim Intern pel que fa al tema de drogues En bona part dels centres enquestats (5) s’ha revisat al llarg dels dos últims anys a nivell de claustre o equip directiu el Codi de Règim intern pel que fa a les drogues. No obstant, resten 3 centres enquestats que no han dut a terme revisions de forma periòdica. Taula : Revisió periòdica a nivell de claustre o equip directiu del Codi de Règim intern pel que fa a les drogues Revisió Sí 5 No 3 Centres educatius 8Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 52
  • 59. 8. Indicadors educatius Informe 2011Coordinació dels centres educatius amb diferents serveis especialitats La coordinació dels centres educatius amb els diferents serveis especialitzats en l’atenció del consum de drogues resulta imprescindible de cara a sumar esforços per tal de prevenir el consum de drogues i els problemes que aquest comporta. Actualment, en bona part de les escoles es produeix aquesta coordinació, especialment amb el referent de “drogues” del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers on tots els centres educatius enquestats estan coordinats. Gràfic: Coordinació dels centres educatius amb els diferents centres especialitzats Gràcies a la coordinació amb els serveis especialitzats (referent de “drogues” del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament, equips de suport pedagògic, Mossos d’Esquadra, etc.) es pot tant prevenir com formar i assessorar al professorat i als responsables dels centres educatius en els diferents aspectes relacionats amb el consum de drogues. La totalitat dels centres han valorat la coordinació del tot positiva i consideren que és important mantenir aquesta coordinació, destaquen que des de salut pública sels ha ajudat en tot el que han demanat i sels ha ajudat a poder ajudar els nois i les famílies.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 53
  • 60. 8. Indicadors educatius Informe 2011 Alguns centres comenten que gairebé totes les famílies han valorat molt positivament aquesta ajuda conjunta, i alguna altra, ha necessitat més dies per entendre que els centres només volíem ajudar al seu fill. La coordinació han estat portades a terme a través de reunions, via correu electrònic i per telèfon. Molt profundes i molt ben valorada des de la majoria dels Centres.Possibles actuacions per reduir el consum i minimitzar-ne els efectes Tots els centres enquestats mantenen la postura de que shan de seguir fent jornades, sessions, tallers, assessorament, coordinacions, amb els diferents actors que treballen el tema sobre el consum de drogues, i que sha de mantenir o ampliar el número de xerrades als centres, ja que és important sempre tractar el tema i no tancar els ulls davant la realitat. I que parlar i tractar el tema és el camí que sha de seguir. Alguns centres creen que sha de treballar més sobre la conscienciació, mostrant els efectes més destructius de les drogues, ja que comenten que molts alumnes tenen la percepció de que el consum de cànnabis és un fet habitual. En alguns casos sha tingut la sensació de que sha actuat massa tard. La majoria dels centres enquestats pensen que caldria la participació i una implicació activa dels pares, ja que comenten que des de lescola poc poden fer poca cosa. On de vegades el problema deixa destar a dins, però segueix existint de portes en fora. També mencionen que estaria bé una major vigilància durant els caps de setmana en els llocs doci on van menors i control dels horaris dobertura dels locals públics doci i més control policial a la via pública. Creuen que sha dintentar protegir la vulnerabilitat dels/les menors i afegeixen que la gent jove té massa al seu abast aquestes substàncies i ells, són adolescents que tot just estan en la fase de descoberta o de voler “experimentar”. Per finalitzar, els centres educatius tenen la visió de que aquest tema ha de ser un treball de competències global i social com a centre educatiu però també necessita de la implicació familiar bàsicament i "de tot elObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 54
  • 61. 8. Indicadors educatius Informe 2011 que és ciutat", campanyes de conscienciació, educadors de carrer en franges no lectives, patis oberts, caps de setmana...Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 55
  • 62. 9. Altres indicadors Informe 2011 9. Altres indicadorsObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 55
  • 63. 9. Altres indicadors Informe 2011Indicadors policialsControls d’alcoholèmia En la línia de reforçar la seguretat vial, la Policia Local realitza els pertinents controls del nivell d’alcohol a la sang dels conductors de Granollers. Però cal matisar que la Policia Local els realitza a l’interior del nucli urbà (vies de competència municipal). Així, al llarg del 2010 la PL ha realitzat un total de 708 lectures d’alcohol a la sang, el 1,6% de les quals han resultat positives (12) i cap persona s’ha negat a sotmetre’s a la prova. De manera que els resultats de les lectures restants, 696 (98,3%), han estat negatius. Taula : Proves d’alcoholèmia a Granollers, 2010 Lectures Positius Es neguen Policia Local 708 12 0 Referent a les actuacions relacionades amb drogues, la PL de Granollers ha realitzat 203 actes d’intervenció per consum o tinença il—lícita de drogues al 2010.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 56
  • 64. 10. Aportacions despecialistes Informe 2011 10. Aportacions d especialistesObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 57
  • 65. 10. Aportacions despecialistes Informe 2011Una visió qualitativa A banda de la informació quantitativa aportada pels diferents serveis participants i recollida en els capítols anteriors, també resulta necessària una visió més qualitativa de l’actual situació a Granollers entorn el consum de drogues. Així, per tal de recollir les impressions d’alguns dels professionals del municipi es crea una fitxa qualitativa, la qual pretén copsar les diferents opinions basades en l’experiència professional d’aquests. • Els professionals que han contribuït aportant el seu punt de vista són: Jordi Bernabeu (Servei de Salut Pública i Consum), Rosa Navarro (CAS de Granollers), Isidre Plaza (Servei de Joventut) i Lluís Colomer (Policia Local). Els principals resultats obtinguts s’exposen al principi de cada taulaObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 58
  • 66. 10. Aportacions despecialistes Informe 2011Situació actual del consum de drogues a Granollers Les drogues legals, l’alcohol i el tabac, són les més consumides pel conjunt de la població. Entorns de consum fàcilment detectables i visibles. Els joves i adolescents són els majors consumidors de drogues il—legals, especialment de cànnabis (haixix i marihuana) Diferents patrons i pautes de consum. Taula: Situació actual del consum de drogues a GranollersServei de Salut Pública i Consum • Es detecta consum dalcohol, tabac, cànnabis i derivats (haixix, marihuana), MDMA, cristall, pastilles, speed, ketamina. • Importància de lalcohol. Durant moments de festa. • Consums de cànnabis segons diferents patrons: regulars, esporàdics. Em preocupen els intensos, freqüents i en xavals desocupats. • En entorns més canyeros (raves, disocs de depèn quina música, etc.) importància de lMDMA, Ketamina, etc. • El consum de coca el visc com a més "discret" (la gent en parla menys que daltres consums)CAS de Granollers • La meitat dels usuaris del Servei ho són pel consum d’alcohol, seguit del de cocaïna i cànnabis. El consum d’alcohol és un dels problemes més importants. • Alcohol, Tabac, Cànnabis i derivats (haixix, marihuana), Cocaïna, Opiacis, benzodiacepines • Els patrons de consum dels usuaris del Cas, son els mateixos, però hi ha un canvi de tendència pel que fa a les substàncies: continua baixant lús de la cocaïna, i augmenta el cànnabis,lalcohol i els opiàcidsServei de Joventut • Alcohol, Tabac, Cànnabis i derivats (haixix, marihuana) • 3 patrons en joves: consums de cànnabis intensius cada tarda en grups de nois sense activitat, consums de cànnabis per part de nois associats, consum menys intensiu i consums de cànnabis i alcohol en els moments que organitzàvem activitats nocturnes (concerts,...) • Hi ha grups de consumidors amb un patró addictiu, i després hi ha consum recreatiu, però similar a d’altres ciutats. El consum de cànnabis s’ha fet més explícit, no s’oculta. • Hi ha més conscienciació entre els joves sobre alcohol i conduccióPolicia Local • Alcohol, Tabac, Cànnabis i derivats (haixis, marihuana), MDMA, cristall, pastilles, Opiacis, Cocaïna. Afecta majoritàriament a joves. • Consum centrat a places de la ciutat en horaris de tarda nit i cap de setmana. • També a les zones doci del ramassar, Eibisi etc.(consum abusiu), predomini clar de haixix, marihuana i cocaïna. • Consum de opiacis a lentorn del CAS. • Les pautes de consum són a places i al voltant de les escoles, en diferents franges horàries: hores de pati escolar, hores centrals del dia (entre horaris d’escola) i molt especialment a partir de l’hora de fi de les escoles (17.00) fins a les 20/21.00 hores, de dilluns a divendres. Durant els caps de setmana el consum detectat es majoritàriament a les tardes i a les nits de divendres i dissabte i a la tarda del diumenge.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 59
  • 67. 10. Aportacions despecialistes Informe 2011 • El consum en grans esdeveniments com ara la Festa major és massiu i sense discreció, combinat amb l’abús d’alcohol.Evolució del consum en els últims anys En aquest apartat trobem contraposició d’opinions, professionals que comenten que cada vegada es comença abans en contraposició amb d’altres que afirmen el contrari (adolescents més tranquils però un major accés a les drogues). No hi ha diferències significatives entre el consum de fa 2 anys i l’actual. Augment progressiu del consum de substàncies il—legals a la ciutat: sobretot vinculats a la consolidació de la cocaïna i l’aparició de “noves” drogues (mdma i ketamina, per exemple). Taula: Evolució del consum de drogues a Granollers en els últims anys (últims 2 anys) Servei de Salut Pública i Consum • En general, els adolescents estan més tranquils. Per una banda, tenen més accés a les drogues (bàsicament cànnabis, forces rebutgen les drogues tipus cocaïna, mdma, etc per considerar-les més perilloses i addictives); però per l’altra, el total de consumidors és més reduït però més visible) • Preocupació el consum de cànnabis de ledat 17-20 i quan es tracta de gent desocupada. Sobretot quan entren drogues com cocaïna. CAS de Granollers • La problemàtica per consum d’alcohol s’ha mantingut en tots aquests anys, ha augmentat molt el consum de cocaïna i ha baixat el d’heroïna. També ha baixat molt la via d’administració injectada. • Percepció que es detecten abans les problemàtiques per consum de substàncies i els problemes de salut associats (malalties infeccioses, etc.). • S’ha intervingut molt en prevenció de conductes de risc i es nota. • Petits canvis, però podrien ser significatius: augmenta la droga principal heroïna, també la via injectada, i el número de kits donats al Programa dIntercanvi de Xeringues. Servei de Joventut • • No hi ha diferències significatives pel que fa al consum. Canvi de substàncies i de patrons, però no de les problemàtiques ni dels percentatges de població. • Creen que continua la tendència de menys alcohol diari, però igual en moments puntuals (anar de festa) i de més normalització del consum de cànnabis. També crec que continua la tendència daugment del "botellón". • Pensem que hi ha cada vegada més consciència amb el tema dalcohol i conducció (molt més que fa 10 anys. Policia Local • Augment progressiu del consum de substàncies il—legals a la ciutat. L’edat d’iniciar-se s’escurça (12/13/14 anys, a l’inici de l’ESO). • Es consumeix menys per raó de menor disponibilitat de diners arrel de la crisi.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 60
  • 68. 10. Aportacions despecialistes Informe 2011Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 61
  • 69. 10. Aportacions despecialistes Informe 2011Motius de l’actual conjuntura L’actual situació socioeconòmica amb les dificultats econòmiques que comporta influeix en el consum de drogues. Consum influït per la moda del moment. Alt nivell de fracàs escolar i desocupació La percepció del risc associat al consum és baixa. Taula: Motiu/s de l’actual conjuntura Servei de Salut Pública i Consum • Alt nivell de fracàs escolar i alta desocupació laboral, dificultats per a la inserció laboral i pre-laboral dels adolescents • Pocs projectes vitals a mig-llarg termini que siguin interessants per a molts joves. • La pròpia conjuntura de la “moda” actual: cànnabis, consumisme, “botellón”. CAS • La situació de crisi econòmica condiciona també el tipus de • drogues, el tipus de consum i la via dadministració. • El malestar per la situació (atur, desnonaments, recursos saturats, etc.) genera més demanda datenció, i la problemàtica de les persones és més complexa. Servei de Joventut • Situació de poca oferta de continuació destudis a nivell de formació professional i poca oferta de feina, que incideix en el nivell de motivació i activitat dels joves • Els canvis en el consum són cíclics i per “modes”, però la part substancial és la mateixa. Policia Local • La percepció del risc associat al consum és molt baixa o nul—la i fins i tot en determinats cercles el consum està interioritzat com a quelcom normal. • En general podem dir que es consumeix menys per raó de menor disponibilitat de diners arrel de la crisi econòmica.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 62
  • 70. 10. Aportacions despecialistes Informe 2011Actuacions per a reduir el consum de drogues i minimitzar els efectes Els diferents especialistes coincideixen en que s’ha d’iIncidir encara més en activitats de prevenció treballats transversalment i en diferents àmbits. Taula: Possibles actuacions a dur a terme per a reduir el consum de drogues i per a minimitzar els efectes Servei de Salut Pública i Consum • Detecció precoç, prevenció de drogues més polivalent, mantenir aposta de tractament proper a secundària. CAS de Granollers • Actuacions encaminades a reforçar la prevenció de riscos i danys (P.I.X i intervenció en riscos i danys a pràctiques sexuals). • Implementar locupació: cursos de formació, plans ocupacionals,etc. La inserció familiar, social i laboral és un dels objectius principals de latenció a les persones drogodependents. • Les actuacions han de ser a molts nivells, i des de diferents àmbits i institucions. • Una de les preocupacions és que els usuaris que ho necessitin, puguin disposar de recursos econòmics (Pirmi, etc.), per accedir a Comunitats Terapèutiques, pisos de reinserció, centres de dia, tallers, etc. Són subvencionats, però no gratuïts. Servei de Joventut • Caldria identificar primer quins són els problemes relacionats amb el consum i fer abordatges diferenciats. Per què, quin és el problema del consum d’haixix per part dels joves en espais públics, de salut, de visibilitat,…? • Bàsicament oferta dactivitats vinculades amb formació i feina. No tant des del punt de vista doci. • És molt important i no sempre prou valorada, tota la feina que es fa des de les persones que estan fent feina al carrer (educadors i dinamitzadors). El problema és que no tenen els recursos (no només econòmics) per poder oferir coses als grupets de joves. Policia Local • Caldria dedicar més temps a denunciar les conductes per així dificultar el consum de drogues als espais públics i a les escoles. • Més presencia a lespai públic a peu de la policia per prevenir, duna banda i actuar reactivament, daltra banda. Caldria dedicar més hores a fer xerrades als estudiants dESO i Batxillerat sobre les prohibicions i els efectes negatius del consum de drogues.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 63
  • 71. 11. Una altra visió Informe 2011 11. Una altra visióObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 63
  • 72. 11. Una altra visió Informe 2011Descripció tècnicaVisions adolescents sobre la marihuana El Servei de Salut Pública treballa des de fa anys, en la prevenció dels usos de drogues entre la població general, amb especial èmfasi a la població jove i adolescent. Lany 2007 es posa en marxa lestratègia municipal Granollers_Acció Municipal en el consum de drogues 2007-2010. I en aquest marc es creen -entre daltres- dos serveis que permeten un apropament al col—lectiu adolescent consumidor: (1) el Servei Municipal dInformació i Assessorament sobre Drogues; i el (2) Programa de Mesures Alternatives per a menors sancionats per consum de drogues1. A partir de lexperiència daquests dos Serveis hem realitzat diferents entrevistes obertes a adolescents i joves amb la finalitat de conèixer la realitat que envolta als adolescents consumidors de cànnabis. Sha entrevistat individualment, en el nostre servei, a vuit adolescents dambdós sexes dedats compreses entre 15 i 18 anys. Han estat adolescents que assisteixen al programa de mesures alternatives per sancions relacionades amb el consum de drogues. Tot i que som conscients que això pot provocar un biaix en determinades interpretacions, hem valorat que la seva realitat propera al consum i a determinades experiències pot ser-nos de gran utilitat. Taula: Característiques dels adolescents entrevistats. Edat Sexe Què està fent? ESO Adolescent 1 18 Noi Escola Oficis No Adolescent 2 15 Noia UEC En procés Adolescent 3 17 Noia Batxillerat Sí Adolescent 4 16 Noi CFGM Sí Adolescent 5 17 Noia PQPI No Adolescent 6 15 Noi 3er ESO En procés Adolescent 7 16 Noi 4rt ESO En Procés Adolescent 8 17 Noia Treballa No1 Per tenir més informació es poden consultar els enllaços www.sobredrogues.net/alternativa iwww.sobredrogues.net/gramObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 64
  • 73. 11. Una altra visió Informe 2011 Resum de les entrevistes Inici del consum entre els 13 i 16 anys, al carrer i durant el temps lliure, majoritàriament de haixix i marihuana. Presenten diferents patrons de consum. Consum per satisfacció, poca sensació destar enganxats/des, tot i que més dun cop han adoptat conductes de risc i la majoria dels consumidors/es han tingut algun problema relacionat amb el consum del cànnabis. La família i alguns professors son coneixedors del consum; la família no aprova les seves conductes. Tot i estar ben informats creuen que cal més informació i acció sobre el tema. Tots/es defensen la legalització del cànnabis. Inici del consum L’edat d’inici en el consum de cànnabis oscil—la entre els 13 i els 16 anys. Tots comencen a fumar amb els amics, al carrer i durant el temps lliure. Existeixen diferències a l’hora d’analitzar la primera experiència: la majoria parla en positiu, i les referències negatives tenen a veure, principalment, amb el gust de la maria (“em picava”). Tot i això, cap d’ells va sentir malestar la primera vegada que va consumir. Els motius d’aquest primer consum tenen a veure, bàsicament, amb la curiositat. Pocs al—ludeixen a la pressió de grup. Reconeixen que no tenien prou coneixement de la substància en aquell moment. Hàbits i maneres Respecte el què fumen (haixix o marihuana?) la tendència és fumar marihuana barrejada amb tabac. Excepcionalment l’han consumit menjada, i molt eventualment han fumat amb altres estris tipus catximbes o bongs. Tot i que coneixen aquests instruments i el seu funcionament. La tendència a fumar marihuana està molt per sobre a la de fumar haixix. No hi ha cap dels entrevistats que només consumeixi haixix exclusivament. La meitat fumen a diari i l’altra meitat mostra patrons de consum diferents: (1) només quan surt de festa, (2) 3 o 4 porros a la setmana i (3) només els caps de setmana (no cal que estiguin “de festa”). La majoria afirma fumar amb més intensitat durant les vacances. Així com també reconeixen períodes de més intensitat als inicis del consum. Una gran majoria afirma que ha tingut períodes d’abstinència. I apel—len a diosObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 65
  • 74. 11. Una altra visió Informe 2011 grans motius: voluntàriament -bàsicament per sentir-se “avorrits” del consum- o per imperatiu -després d’una multa per consum-. Cap dels entrevistats practica l’auto-cultiu i tots compren a venedors o amics. Tots ells coincideixen en què cada vegada es més fàcil comprar. El motiu que exposen per seguir fumant és generalment: “perquè els agrada”. Tot i no transmetre la idea d’estar “enganxats” sí que reconeixen dificultats per no consumir i manifestar-se abstinents en determinades ocasions. Context Els llocs per fumar són variats: des de cases a locals, passant pel carrer, parcs, places, etc… La majoria de vegades fumen acompanyats/des (amb amics). Però afirmen que alguna vegada fumen sols. Quan fumen sols ho fan abans d’anar a dormir. Tots els entrevistats perceben una gran quantitat de fumadors/es de cànnabis a la ciutat de Granollers. La majoria coincideix en què hi ha una heterogeneïtat de fumadors/es. Un afirma que els joves de 15 a 16 són els que més fumen i un altre els de 13 a 14 anys. La tendència és fumar amb companys/es de la mateixa edat, tot i que a vegades es barregen edats. Afirmen que a major edat es fuma més a nivell privat i quan un és més jove s’utilitza més el carrer i es consumeix més amb el grup. Quasi tots els entrevistats identifiquen espais de la ciutat de Granollers on es consumeix més. Aquests espais i llocs es troben a les afores de la ciutat i en barris concrets. Finançament La despesa mitjana es de uns 10€ i 20€ cada quinze dies. La majoria ho rep dels pares. Qui treballa utilitza els ingressos per finançar-se el consum. Conseqüències del consum Gran part dels entrevistats manifesta haver tingut algun tipus de problema relacionat amb el consum de cànnabis. Els més comentats: baralles, expulsions de l’institut i discussions amb la família. Tots d’ells han tingut problemes legals relacionats amb el consum que els ha comportat una sanció administrativa per fumar a la via pública o per tinença de cànnabis. Tot i això, es viu com a bastant tolerant el paper dels cossos de seguretat. Efectes Coincideixen en destacar l’efecte principal del cànnabis com a tranquil—litzant -relaxa-. No obstant això, quan reflexionen sobre els efectes es destaquen molts viscuts com a negatius: falta de concentració, pèrdua de memòria, baixades de tensió -marejos-, vòmits, agressivitat, risc de desenvolupar alguna malaltia mental.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 66
  • 75. 11. Una altra visió Informe 2011 En destaquen de positius: la hilaritat, el caire social de l’acte de fumar, l’ajut a l’hora de conciliar el son, la gana que entra i com quelcom divertit per se. Quasi tots reconeixen que el lloc i la situació influeixen en els efectes que senten al consumir. Pel que el context determina l’experiència. Percepció de riscos Quasi tots els entrevistats reconeixen riscos, separant els de tipus psicològic i físic. Un dels entrevistats afirma que el consum de cànnabis no comporta riscos. I només un, tot i ser un problema freqüent per ells, reconeix que existeix un risc legal a l’hora de consumir. La majoria dels entrevistats reconeix que alguna vegada s’han sentits “atrapats” pel consum de cànnabis. Això és: amb dificultats per deixar-ho voluntàriament, condicionant la seva activitat al consum, “avorrits”, “saturats”, etc. Conductes de risc Tots els entrevistats/des han estat en horari lectiu sota els efectes del cànnabis. També ho han estat treballant o conduint (motos o amb algun conductor “fumat”). Quasi tots els entrevistats han sofert baixades de tensió (“pàl—lides”) o marejos per haver consumit cànnabis. Tots els entrevistats/des han tingut relacions sexuals sota els efectes del cànnabis. En aquest sentit, hi ha qui ens afirma que el consum “no afecta per res” en les relacions. La resta, de fet la majoria, en canvi, afirma que les relacions son millors i més plaents. Reacció de l’entorn La família de la majoria dels entrevistats sap que el seu fill o filla fuma i la majoria mostren rebuig i no aproven aquesta conducta. Una gran part dels entrevistats afirma que el professorat de l’institut sap que fumen. Tots els entrevistats tenen amistats que també fumen. En alguns casos alguns amics/gues els demanen que deixin de fumar. La meitat dels entrevistats afirma que alguna vegada els companys i/o amics els han avisat i alertat per les seves pràctiques de consum (bàsicament freqüent i “intens”). Quasi tots els entrevistats afirma que els que no fumen han pres la decisió correcta i ho valoren molt positivament. La meitat dels entrevistats es relaciona només amb persones que consumeixen. Consum de tabac i alcohol Tots els entrevistats han consumit tabac i alcohol. L’edat d’inici de consum de tabac oscil—la entre els 10 anys -el cas més extrem- i els 15 anys. I la d’alcohol entre els 12 -essent excepcional- i els 16 anys. La majoria d’ells valora negativament la primera vegada que va consumir tabac i alcohol. Apel—len a que el gust no els va agradar. Tot i això, tots continuen consumint tabac i alcohol.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 67
  • 76. 11. Una altra visió Informe 2011 Tots tenen una opinió negativa tant del tabac com de l’alcohol. Destaquen les conseqüències negatives del consum abusiu d’alcohol. Consum d’altres substàncies Només un dels entrevistats ha consumit altres substàncies. I es tracta de cocaïna i derivats de les anfetamines, mdma o speed. En canvi la resta no. Les barreges més habituals de substàncies solen ser de cànnabis i alcohol. La meitat dels entrevistats creu que el cànnabis els ha facilitat haver-se iniciat en el consum d’alcohol i tabac. Els altres, no. El consum de substàncies tipus cocaïna, mdma, etc. es viu com a quelcom problemàtic i afirmen sentir-se ferms en la decisió de “no consumir-ho”. Propostes d’informació i d’actuació Molts dels entrevistats creu que s’informa adequadament sobre els riscos i les conseqüències del consum de cànnabis. Tot i que també creuen que no és suficient. Destaquen que haurien de fer-se més xerrades i portar a més persones i més variades als centres d’ensenyament. Es demana la figura del “consumidor” o “persona que hagi passat pel tema”. Tots creuen que el consum de cànnabis a nivell adult es troba normalitzat: s’accepta i existeix relativa permissivitat. També opinen que existeix la creença adulta de que el cànnabis porta a provar altres substàncies. La majoria dels entrevistats manifesta que el cànnabis hauria de ser una substància legal i que haurien de rebaixar-se l’import de les sancions. Valoració dels referents Es coneix el Servei Municipal d’Informació sobre Drogues -no amb aquest nom- per les actuacions que es fan a la ciutat. La majoria per les xerrades a instituts i escoles i també com a via de mesures educatives alternatives quan existeix una sanció administrativa. Es valora el coneixement al professional que hi ha darrere més que el propi Servei. La valoració del servei per part dels entrevistats és, per norma, positiva. La majoria dels entrevistats manifesta que la feina que es fa des de el Servei els agrada. Sobretot pel que fa a l’estil i el missatge. Tot i això, hi ha qui no li reconeix utilitat o -directament- no li agrada. La majoria saben quines són les funcions d’aquest. I coneixen la feina que es fa. Desconeixen l’existència d’una web d’informació municipal (tot i no anar dirigida a aquest sector d’edat). Tenen referència amb el professional via xarxes socials (bàsicament Facebook). A través del seu perfil personal (no professional). I també per companys en comú. Els centres d’ensenyament apareixen com a nexe comú5. Davant la possibilitat de proposar noves intervencions, es proposa:Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 68
  • 77. 11. Una altra visió Informe 2011 Xerrades individuals Avançar l’edat de les xerrades i fer-les més lúdiques Exportar-ho a altres municipis Si un consum presentés problemes, acudirien al nostre servei -si pot ser acompanyat d’algun amic- o bé als amics. I difícilment, -almenys a l’inici- acudirien a un familiarObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 69
  • 78. 12. Descripció de resultats Informe 2011 12. Descripció de resultatsPrincipals resultats Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 69
  • 79. 12. Descripció de resultats Informe 20111, Segons dades de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga, el cànnabis continuaessent la droga il—legal més estesa arreu del planeta. Linforme Mundial sobre les Drogues(World Drug Report 2010) posa de manifest que entre un 3,5% i un 5,7% de la poblaciómundial ha consumit alguna substància il—legal durant lany 2008 (entre 155 milions i 250milions de persones). • L’Observatori Europeu també posa de manifest que la taxa més alta de consumidors habituals de cànnabis ja no es registra a Espanya sinó a la República Txeca (8,5%), i és la població jove daquest país dentre 15 i 34 anys la que més en consumeix (16,7% lúltim mes i 28,2% lúltim any). Espanya, per altra banda, es troba per sota (13,4% lúltim mes i 18,8% lúltim any). • La situació a la major part dels països dEuropa és estable i una mica a la baixa com és el cas duns quants països entre els que sinclou Espanya. Però, daltra banda, hi ha països que estan augmentant la prevalença en el consum de manera acusada com es el cas Bulgària, Eslovàquia, Estònia, Itàlia i la República Txeca. • Espanya, juntament amb el Regne Unit, ocupa les primeres posicions en el consum de cocaïna. 2. L’Enquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues a Espanya (2007/08) informa que l’alcohol i el tabac són les drogues més consumides pel conjunt de la població espanyola, mentre que el cànnabis és la droga il—legal més consumida. • L’Informe posa de relleu que els indicadors de consum tant d’alcohol, tabac com cànnabis apunten a un descens. Alhora, segons l’Observatori Espanyol sobre Drogues també disminueix el nombre de persones usuàries de drogues per via parenteral. • El consum de drogues es concentra majoritàriament entre la població menor de 35 anys, especialment el que fa a les drogues il—legals. L’edat mitjana d’inici en el consum de drogues ha augmentat lleugerament. • Destaca l’augment de la percepció de risc entre la població per a totes les conductes de consum de drogues, tant pel que fa al consum ocasional com de l’habitual. 3. Segons els resultats de l’Enquesta Estatal Sobre l’Ús de Drogues en l’Ensenyament Secundari (ESTUDES) realitzada al llarg de l’any 2008, l’alcohol i el tabac segueixen sent les drogues més consumides, seguides del cànnabis. Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 70
  • 80. 12. Descripció de resultats Informe 2011 • Continua la tendència descendent en el consum de cocaïna per a totes les freqüències. • Les prevalences d’amfetamines, èxtasi i al—lucinògens són les més baixes des del 1994. • Augmenta el risc percebut davant del consum esporàdic per a totes les drogues. • La població jove continua pensant que cada vegada és més difícil aconseguir drogues. 4. A Catalunya s’observen pocs canvis en els patrons de consum de la població jove en els darrers anys. L’alcohol, el tabac i el cànnabis continuen essent les substàncies més valorades, consumides i utilitzades. La cocaïna, però, redueix distàncies. D’altra banda, continuen les barreges com a pauta integrada en els consums. • Entre les dades a ressaltar per l’Institut GENUS, hi ha l’augment de joves que veuen alcohol, així com dels qui prenen cocaïna. Alhora, la cocaïna es comença a consumir a edats més precoces, en més situacions i contexts. D’altra banda, es fa palès un lleuger descens en el consum de cànnabis. 5. Al llarg del 2010 al voltant de 2.000 joves i adolescents han participat en les diferents activitats que el Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers ha organitzat, realitzat i/o coordinat als diferents centres d’ensenyament secundari del municipi per a la prevenció del consum de drogues. • També s’han dut a terme actuacions dirigides als pares i mares o a professionals de diferents àmbits (social, lleure, educatiu i sanitari). A la vegada que també hi han tingut cabuda activitats adreçades al conjunt de la població. 6. El Servei Municipal d’informació i assessorament sobre drogues compta amb un portal d’internet, www.sobredrogues.net i amb una adreça de correu electrònic info@sobredrogues.net que esdevé el canal d’accés al personal d’Acció Municipal en el Consum de Drogues. • Durant el 2010 sha dut a terme una renovació total de la web. Sha adoptat un format associat plenament als canals 2.0. • Durant el període comprès entre l’1 de gener de 2010 i el 31 de desembre de 2010, la pàgina web www.sobredrogues.net ha tingut un total de 12.436 Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 71
  • 81. 12. Descripció de resultats Informe 2011 visites –25.465 pàgines vistes- amb un total de 10.003 usuaris absoluts. Es manté en la línia de lany anterior. • El servei està totalment immers en el món de l’entorn 2.0 (mitjans i xarxes socials) Facebook, Twitter, Youtube, RSS, Slideshare i Flickr. 7. El Servei Municipal d’informació i assessorament sobre drogues ha realitzat un seguiment personalitzat a 42 menors. • Pel que fa a la substàncies que han originat les demandes de seguiment, en la pràctica totalitat dels casos es tracta del cànnabis. 8. Enguany 611 persones han iniciat tractament al CAS de Granollers. • L’alcohol i la cocaïna són les substàncies que generen una major demanda d’inicis de tractament (53% i 26%, respectivament). En segon terme queden els inicis per opiacis i cànnabis, els quals han representat un 9% i un 10%, respectivament. La resta de substàncies originen demandes residuals. • Clara preponderància masculina entre els usuaris del CAS de Granollers: 8 de cada 10 (82%) són homes, restant un 18% que són dones. • Els inicis de tractament al CAS es concentren principalment entre els usuaris de 31 a 40 anys (37,6%), seguits d’un 25,2% que tenen entre 21 i 30 anys i d’un 22% que en tenen de 41 a 50. 9. Al 2010 han funcionat 13 grups de teràpia: 1 grup d’usuaris de cocaïna, 1 grup de familiars d’usuaris de drogues, 5 grups de familiars d’usuaris d’alcohol, 5 grups d’usuaris d’alcohol i les seves famílies i 1 grup psicoterapèutic/patologia dual. En total, enguany hi han assistit 3.004 pacients i 969 familiars (no tenen perquè ser tots ells pacients i familiars diferents, ja que poden haver repetit en més d’una sessió del grup). 10. El Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX) funciona a Granollers des del 1995. Al llarg del 2010 s’han dispensat 2.530 xeringues, el 80% a les farmàcies i al CAS. El nombre de xeringues dispensades ha augmentat, en concordança amb laugment de la via injectada. Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 72
  • 82. 12. Descripció de resultats Informe 2011 11. Durant el 2010 s’han registrat al voltant de 174 usuaris al Programa de Manteniment amb Metadona del CAS de Granollers procedents de diferents municipis del Vallès Oriental Nord, entre ells Granollers. 12. Resum de les percepcions dels serveis i centres de làmbit sociosanitari: • Pel que fa al consum de drogues il—legals, sobretot porros, es fa cada cop més visible i comença a veures com un fet cada cop més normalitzat, tot i que el nivell de consum no ha augmentat. • Es poden determinar llocs i entorns on es sol consumir habitualment. • Els majors consumidors de substancies il—legals són els adolescents i els joves on comença a veures una iniciació precoç en els usos de les drogues, tant legals com il—legals • Factors socioeconòmics molt associats al consum de drogues. • Hi ha un augment de problemes associats a lalcohol. • Comencen a trobar-se problemes associats amb lús de la tecnologia. • En general, hi ha poca percepció de danys i conseqüències negatives per part de joves consumidors/es. Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 73
  • 83. 12. Descripció de resultats Informe 2011 17. Tots els centres educatius d’ensenyament secundari del municipi han tractat el tema de les drogues com a activitat preventiva durant l’últim curs. • En bona part dels centres enquestats (5) s’ha revisat al llarg dels dos últims anys a nivell de claustre o equip directiu el Codi de Règim intern pel que fa a les drogues. 18. La coordinació dels centres educatius amb els diferents serveis especialitzats en l’atenció del consum de drogues resulta imprescindible de cara a sumar esforços per tal de prevenir el consum de drogues i els problemes que aquest comporta. • Actualment, en bona part de les escoles es produeix aquesta coordinació, especialment amb el referent de “drogues” del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers. • Tots els centres han fet sessions amb el servei de Salut Pública de lAjuntament, 6 centres han fet accions tutorials i 5 han fet sessions amb els cossos de seguretat 19. Al 2010 la Policia Local de Granollers ha efectuat un total de 708 proves d’alcoholèmia, donant positiu el 1,6% d’aquestes (12). 20. Enguany la Policia Local de Granollers han realitzat 203 actes d’intervenció per consum o tinença il—lícita de drogues. 13. Resum de les aportacions dels especialistes: • Les drogues legals, l’alcohol i el tabac, són les més consumides pel conjunt de la població. • Joves i adolescents són els majors consumidors/es de drogues il—legals, especialment de cànnabis (haixix i marihuana) • Diferents patrons i pautes de consum. • Entorns de consum fàcilment detectables i visibles. Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 74
  • 84. 12. Descripció de resultats Informe 2011 14. Resum de les aportacions dels adolescents: • Inici del consum entre els 13 i 16 anys, al carrer i durant el temps lliure, majoritàriament de haixix i marihuana. • Presenten diferents patrons de consum. • Consum per satisfacció, poca sensació destar enganxats, tot i que més dun cop han adoptat conductes de risc i la majoria dels consumidors han tingut alguna mena de problema relacionat amb el consum del cànnabis. • Els pares/mares i alguns professors/es són coneixedors del consum; la família no aprova les seves conductes. • Tot i estar ben informats creuen que cal més informació i acció sobre el tema. Tots/es defensen la legalització del cànnabis. Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 75