Your SlideShare is downloading. ×
0
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)

734

Published on

Procotol d'intervenció en detecció precoç. Per Judit Ramos Pujol (Ajuntament de Vic)

Procotol d'intervenció en detecció precoç. Per Judit Ramos Pujol (Ajuntament de Vic)

Published in: Health & Medicine
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
734
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. TREBALL COMUNITARI PER LADETECCIÓ I INTERVENCIÓ PRECOÇ DE CONDUCTES DE RISC. Judit Ramos Pujol Llic. en Psicologia Tècnica de salut de l’Ajuntament de Vic 2012
  • 2. MARC DE TEBALL DETECCIÓ I INTERVENCIÓ PRECOÇ DE JOVES AMB CONDUCTES DE RISC DES DE L’ÀMBIT COMUNITARI.Ens centrem aquí en l’àmbit de consum de drogues tot ique no hem d’oblidar que hi ha altres temes a treballar (Sexualitat, pantalles,…)
  • 3. PUNTS DE PARTIDA Els joves que fan consums de risc no venen a la consulta. Quan venen ja presenten adiccions i ja no són tan joves. Presenten també altres problemes associats (familia, estudis, feina,…) Com podem detectar als joves que fan consums de risc per? Com podem intervenir de forma precoç per tal de prevenir patrons d’abús o adicció?
  • 4. MARC TEÒRIC Prevenció Factors de risc Diferents tipus de drogues, diferents riscs. Aspectes terapèutics del consum. Indicadors de consum. Contextos de consum Treball comunitari.
  • 5. TIPUS DE PREVENCIÓSegons fa forma com es tracta el consum de drogues:Específica Són aquelles estratègies on s’explicita de manera directa els continguts i objectius a treballar relacionats amb el consum de drogues.Inespecífica: El destinatari no és conscient de que s’estan treballant en ell la prevenció i la problemàtica derivada del consum de drogues. És específica per qui la dissenya ja que en els seus objectius s’especifica. Ex. Escola esportiva: pot ser-ho si es forma els monitors, s’identifiquen els factors de risc del grup i es dissenyen estratègies per treballar-hoSegons la relació que la persona té amb les droguesPrimària Adreçada a aquelles persones que no consumeixen. L’objectiu és evitar el consum o retardar l’inici d’aquest. Aquí la prevenció inespecífica és la més vàlida, sobretot si els destinataris són molt joves o encara estan molt lluny del consum. Els actors més adients són els pares, els professors, monitors de lleure,...Secundària Adreçada a aquelles persones que ja han iniciat el consum. L’objectiu és evitar que aquest consums esdevinguin problempàtics. Es poden combinar la prevenció inespecífica i l’específca. Els agents poden ser els mateixos que en la 1aria però s’aconsella el suport i seguiment d’especialistes.Terciària Adreçada a aquells que ja tenen consums problemàtics. L’objectiu és impedir que la situació s’agreugi i disminució dels danys associats al consum. Ex: PIX Els agents han de ser especialistes en la matèria.
  • 6. TIPUS DE PREVENCIÓSegons el risc de les persones a presentar problemes relacionats amb el consum i la delimitació degrups d’intervenció:Universal Va adreçada a totes les persones en general. Exemple: campanyes, xerrades informatives, fulletons informatius,...Selectiva S’adreça a grups que tenen major risc de tenir consums problemàtics. L’objectiu és acompanyar el desenvolupament maduratiu dels menors exposats a factors de risc i que tenen possibilitat de que el consum de drogues entorpeixi la seva maduració i integració social. La intervenció ha d’anar adreçada a la detecció precoç, aportar recursos, recolzament i alternatives.Indicada adreçada a consumidors amb patrons de consum d’abús o a persones amb problemes de conducta i alt risc i vulnerabilitat. L’objectiu és detenir la progressió de l’abús de drogues i problemes associats. La intervenció és a mida i personalitzada.
  • 7. Esquema generalDifusió servei i actuacions de prevenció universal Programes de prevenció selectiva en grups de risc Atenció individual i a famílies
  • 8. COORDINACIÓ – TREBALL EN XARXAPROFESSIONALS EN CONTACTE AMB ELS JOVES  Escoles i altres centres educatius (cada curs escolar)  Puntjove  Centre de Salut Mental  Infermeres PSIE  CAP  Serveis d’acollida  Serveis Socials  Dispositius dinserció  Oferta formativa: Escoles d’adults, cursos de formació no reglada,...  ...
  • 9. COM ARTICULAR EL TREBALL EN XARXA?Opció 1UNA PROPOSTA METODOLÒGICA: CREACIÓ DUNA COMISSIÓ MUNICIPAL DE TREBALL PLANTEJAMENT DEL MARC TEÒRIC I CONCEPTUAL DEL PROGRAMA DIAGNÒSTIC DE LA REALITAT DEL MUNICIPI PLANIFICACIÓ: Definició dobjectius generals i línies estratègies dactuació Objectius específics Concreció destratègies dactuació FASE DEXECUCIÓ DESTRATÈGIES DACTUACIÓ AVALUACIÓ
  • 10. COM ARTICULAR EL TREBALL EN XARXA?Opció 2COMISSIONS DE TREBALLCompostes per representants de diferents àmbits:joventut, salut, educació, esports, serveis socials, família,seguretat ciutadana, entitats juvenils i culturals,representants polítics.Amb lobjectiu de treballar a 3 nivells:Individual Comunitari Social (polític )
  • 11. COM ARTICULAR EL TREBALL EN XARXA? Opció 2. DIFONDRE EL SERVEIDonar –nos a conèixer : ON ENS PODEN TROBAR en cas de dubtes, orientació o atenció terapèutica.  ALS PROFESIONALS: • CSMIJ • Serveis Socials • Oficina d’acollida • Guàrdia Urbana i Mossos d  ALS USUARISCOM? A través de projectes, d’ actuacions. T’han de veure treballar per confiar en tu com a professional.
  • 12. Una proposta de treball comunitari articulat en xarxa ibasat en l’acció directa en joves per detectar i intervenir en joves consumidors.
  • 13. PREVENCIÓ PREVENCIÓ ATENCIÓUNIVERSAL SELECTIVA INDIVIDUAL PREVENCIÓ ESPECÍFICA PPS Tallers TardaPreventius Protocol salut jove escoles PASA PREVENCIÓ ESPECÍFICA PROGRAMA PROMOCIÓ DE LA RESILIÈNCIA AUTOESTIMA GESTIÓ EMOCIONS HABILITATS SOCIALS
  • 14. LA PREVENCIÓ UNIVERSALAcostar-se a la població joves del territori
  • 15. ACTUACIONS DE PREVENCIÓ UNIVERSALCom aproximar-se al col·lectius d’adolescents?Menors escolaritzats PREVENCIÓ UNIVERSALFormat: tallers preventiusObjectius: Donar informació preventiva sobre el consum de drogues, coma alternativa al discurs dels iguals. Promoure la reflexió crítica entorn al consum. Detectar menors amb consums de risc. Donar-nos a conèixer a les escoles com a recurs.
  • 16. LA PREVENCIÓ SELECTIVAAcostar-se a la població diana: consumidors
  • 17. PREVENCIÓ SELECTIVA Conceptes. Marc teòric. PREVENCIÓ SELECTIVA RISC • S’adreça a un sector de la població concret que, per característiques person als, de l’entorn social, familiar, Jessor (1992) “qualsevol socio-cultural i de relació, es troben conducta que posa en perill exposats a diferents factors de risc el desenvolupament capaços de generar problemes en relació a la seva salut. psicosocial de l’adolescent”  Selecciona un col·lectiu especialment Model global de vulnerable conceptualització del risc  Objectiu: detecció precoç de conductes psicosocial basat en de risc i menors especialment vulnerables. Oferir alternatives que •Factors de risc afavoreixin al desenvolupament •Factors de protecció maduratiu del menor.
  • 18. PREVENCIÓ SELECTIVA Conceptes. Marc teòric.GRUPS DE RISC grup social amb major vulnerabilitat, subjectes amb determinades característiques personals i socials que incrementen la probabilitat d’implicar-se en situacions problemàtiques.
  • 19. EXEMPLES DE PROGRAMES DE PREVENCIÓ SELECTIVAEn l’àmbit educatiu:1. PPS Atenció individual i a families  PPS DROGUES2. PROTOCOL DE DETECCIÓ I ACTUACIÓ EN MEDI EDUCATIUMedi Obert:3. PASA (Programa Alternativa a la Sanció Administrativa)
  • 20. PROTOCOL DE DETECCIÓ I INTERVENCIÓ EN CASOS DE CONSUM DE DROGUES EN CENTRES DE SECUNDÀRIA Exemple d’un programa de prevenció selectiva I
  • 21. Exemple d’un programa de prevenció selectiva II OBJECTIUS: Elaborar una eina pràctica per abordar casos en que es detecta consum de drogues en horari escolar. Complementar els programes d’activitats preventives (tallers i xerrades preventives) amb recursos per abordar casos concrets. Optimitzar i ampliar els recursos de que disposem davant d’aquesta realitat. Establir un circuit clar i consensuat entorn a l’abordatge de casos de consum en el centre educatiu.
  • 22. OBJECTIUS• Creació d’una comissió de treball• Treball sobre una proposta marc• 3 reunions de treball:Primera 14/05/08 Presentació de la proposta i del document De 15h – 16:30h marc de treballSegona 21/05/08 Concreció del Protocol. De 15h – 16:30hTercera 04/06/08 Consens i tancament del Protocol. De 15h – 16:30h
  • 23. La proposta del protocol consisteix en 3 passos: DETECCIÓ  VALORACIÓ  ACTUACIÓPresentació de la documentació: Finalment valorar el procés i els resultatsPROPOSTA MARC DE TREBALL de l’aplicació del protocol.
  • 24.  Qui? Professors, …  Com? • Detecció per incompliment de la normativa (s’enxampa a la persona amb consum, tinença o tràfic) • Detecció per indicadors de consum • Detecció a través de la informació externa aDETECCIÓ l’escola (família, altres professionals, ...)
  • 25.  La normativa:  Es desprèn de la legislació existent de consum de drogues legals i il·legals dins dels centres educatius i la via pública. DETECCIÓ  Disposada en forma de directrius de centrePER INCOMPLIMENT DE LA  Associada a unes sancions concretes en cas NORMATIVA I d’incompliment  Comunicada explícitament a tota la comunitat educativa: alumnes, pares i mares, equip docent,...
  • 26. 1. Delimitar espais i moments de detecció* Diferenciem entre els espais que toquen al centre i la resta o tot es considera“fora del centre”? (ex. La porta de l’entrada vs. el parc o plaça que hi ha a prop)
  • 27. L’activació del protocol:  Comportament:  Consum  Tinença o possessió  Efectes: anar col·locat  Fer apologia DETECCIÓ  RepeticióPER INCOMPLIMENT DE LA  La ubicació NORMATIVA II  Dins del centre (aula, lavabo, passadissos, pati,…)  Fora del cente (a la porta, al mateix carrer,…)  Tipus de droga i legalitat
  • 28.  Tenir nocions dels símptomes associats al consum de cada substància per poder DETECCIÓ identificar el consumPER INDICADORS DE CONSUM
  • 29.  Recull de la informació feta en la detecció (Proposta de fitxa)DETECCIÓ
  • 30. PROTOCOL DE DETECCIÓ I ACTUACIÓ EN CASOS DE CONSUM DE DROGUES (Fitxa de traspàs d’informació) DESCRIPCIÓ DEL CAS I DE LA SITUACIÓ QUE HA PRECIPITAT LA DETECCIÓAlumne: Edat i curs:Persona que ha detectat el cas: Tutor: MOTIU DE LA DETECCIÓ I CRITERIS UTILIZATS PER LA DETECCIÓ:Substància:  Cannabis  Alcohol  Tabac  AltresObservació d’indicadors de consum  Adormir-se  Hiperactivitat i agitació  Ulls vermells i irritats  Olor de marihuna  Debilitat, desmais, mareigs, pèrdues de coneixement  Problemes de concentració, atenció i memòria posteriors al consum  Absències i retards  Canvis significatius d’actitud posteriors al consum  Riure incontrolable  Possessió objectes relacionats amb el consum (paper de fumar per exemple)  Malestar emocional: depressió, canvis dhumor, confusió.  Canvis significatius en el grup d’amics  Molèsties físiques, sobretot a principis de setmanaIncompliment de la normativa:  Pèrdua de pes brusca  Comportament:  Consum de substàncies  Tinença de substàncies  Venta de substàncies  La repetició (Persistir en algun daquests comportaments) Ubicació:  Dins del recinte del centre educatiu:  Espai circumdant al centre educatiu: NIVELL DE CONSUM:  Experimental. (ha provat la substància/es alguna/es vegada/es)  Ocasional. (Consum irregular i no lligat de forma determinant a situacions o relacions. Sovint es produeix quan es presenta la oportunitat.)  Habitual. (Conducta sostinguda en el consum com a resultat ja dun us repetitiu. Conducta apresa i de patró previst més o menys freqüent. Busca els efectes de les drogues. Generalment expressa la sensació de control.)  Perjudicial o Problemàtic. (Consum habitual o de dependència. El consum ha generat algun perjudici o varis (estudis, relació, salut...) sovint més en termes de des control que no situacions límits. Malgrat això podria presentar problemes majors o una dependència que el porta a consumir malgrat les conseqüències negatives.)  Altres: FACTORS DE RISC IDENTIFICATS  Factors de risc de tipus SOCIAL  Absentisme escolar  Dificultats acadèmiques i de rendiment  Problemes de comportament  Agressivitat  Altres: (especificar)  Factors de risc de tipus PSICOLÒGIC  Estat d’ànim alterat  Vivència d’esdeveniments pertorbadors  Trastorns psicològics adjacents  Altres: (especificar)  Factors de risc de tipus FAMILIAR  Antecedents familiars de consum de drogues  Dificultats en les relacions familiars  Desatenció familiar  Altres: (especificar)  Factors de risc de tipus RELACIONAL  Relacionar-se o freqüentar ambients de consum.  Canvi d’amistats relacionada amb el consum de drogues  Altres: (especificar)  Factors de risc de SALUT  Presència de malaltia mèdica incompatible amb el consum de drogues  Medicació  Altres: (especifica)
  • 31.  Qui? Definir una figura referent al centre  Com?  Tenint en compte uns paràmetres: • Patró de consum • Factors de risc associats  Consensuant aspectes de diagnòstic comunsVALORACIÓ
  • 32. Valoració. Diagnòstic del consumAl relacionar el nivell de consum i possibles factors psicosocials trobarem diferentstipus de situacions amb diferents necessitats dabordatge i recursos. Abordatgeque igual que en la valoració cal que resti obert a un interès global en el subjectetot facilitant que sorgeixin demandes en termes de malestar (lús problemàtic dedrogues pot no ser el seu principal problema).Consum no problemàtic Consum no problemàtic amb altres Consum "problemàtic" sense Consum "problemàtic" sense altres factors de factors de risc altres factors de risc amb o sense altres factors risc de risc
  • 33.  Avís als pares  Si s’ha trencat la normativa ja haurem actuat (sanció)  En funció de la valoració feta, podem definir un Pla de treballACTUACIÓ  De quins recursos disposem i quin paper té cadascun.
  • 34. Actuació. Pla de treball. VALORACIÓ OBJECTIUS RECURSOS IMPLICATSConsums no - Oferir informació i promoure la reflexió crítica envers el Punt jove: consultaproblemàtic sense consum. salutaltres factors de - Reduir les conseqüències negatives reals/potencials de Servei de mediació:risc: consum de drogues, especialment referides a l’àmbit escola-familia acadèmic. - Implicar els pares en el seguiment del pla d’accióConsum no - Reduir les conseqüències negatives reals/potencials del Seveis socialsproblemàtic amb consum de drogues Jove-vincula’taltres factors de - Millorar el seu nivell d’adaptació psicosocial, implicant,risc quan calgui, altres agents. - Implicar els pares en el seguiment del pla d’accióConsum - Iniciar tractament Osona Salut Mental"problemàtic" - Implicar els pares en el seguiment del "tractament” PSIEamb altres factors - Intervenció sobre factors de risc SS:SSde riscConsum - Iniciar tractament Osona Salut Mental"problemàtic" - Implicar els pares en el seguiment del "tractament” PSIEsense altresfactors de risc
  • 35. CIRCUÏT DEL PROTOCOL DE DETECCIÓ I ACTUACIÓ EN CASOS DE CONSUM DE DROGUES ALS CENTRES EDUCATIUS DE SECUNDÀRIA
  • 36. RESULTATS
  • 37. IMPLANTACIÓPresentació i difussió: Formació prevista:Desembre 2008 – gener 2009A 10 centres, en reunions de Claustre.A 11 recursos implicats (EAP, CRP,Mossos esquadra, Guàrdia Urbana,PSIE, OSM/CHV, SS.SS, CAP Nord i Sud,AMPA, mediadors del PEE)Premsa i aparició als medis. No s’ha realitzat
  • 38. AVALUACIÓ I REVISIÓ DEL PROTOCOLEs va preveure l’avaluació al cap de mig any però es va aplaçar i finalment es va realitzar el 27d’octubre 2010, a la Sala Consellers de l’Ajuntament de 13 a 14:30h.Per tal de fer un procés d’avaluació correcte, es va convocar a tots els referents dels centres irecursos implicats en aquest protocol. La relació de convocats en el grup de treball va ser lasegüent:Directors de secundària dels centres educatius de VicResponsable del Programa de Garantia SocialResponsable de la Unitat d’Escolarització CompartidaResponsable del PECCoordinadora del Programa Salut i EscolaOrientadora escolarRepresentant de l’EAPRepresentant de la Guàrdia UrbanaRepresentant de Mossos d’EsquadraResponsable del Pla d’entornRepresentant d’Osona Salut Mental del CHVRepresentant de Serveis Socials de l’ajuntament de Vic.Cap d’àrea d’educació de l’ajuntament de VicTècnica de salut de l’ajuntament de VicTècnic de joventut de l’ajuntament de Vic
  • 39. CONCLUSIONS El consum es detecta majoritàriament fora del centre. Es detecten situacions en que hi ha consum en espaispropers al centre i des de direcció truquen a GuàrdiaUrbana o Mossos d’Esquadra. Les situacions detectades es donen majoritàriament enhorari escolar. Els agents de detecció són diversos. No recau en eltutor majoritàriament tal i com pensàvem.
  • 40. CONCLUSIONSLes opinions de la direcció dels centres són que dins del centre no hi ha pràcticament consum i que cal enfortir les accions que es realitzen fora de l’àmbit educatiu. Es valora que el protocol és vàlid per a la finalitat que persegueix però que actualment es detecten molt pocs casos. No es valora necessària la formació al professorat que va quedar pendent...
  • 41. PROGRAMA DE PREVENCIÓ SELECTIVAExemple d’un programa de prevenció selectiva II
  • 42. Exemple d’un programa de prevenció selectiva I:PPSAdreçat a: Recursos educatius no reglats.Població: adolescents en situació de risc, de 14-18anysObjectiu: Prevenir situacions de risc per la salutde 2008 a 2012
  • 43. Conceptes. Marc teòric.Objectius generals Detectar joves en situació de risc Disminuir situacions de risc per la salut en els col·lectius seleccionats. Acostar recursos on acudir en cas de presentar-se situacions problemàtiques.Objectius de procés Dissenyar i planificar activitats d’educació per la salut en grups de risc. Realitzar intervencions focals a joves en situació de risc. Realitzar sessions formatives de suport als educadors. Fer una valoració i avaluació posterior per conèixer el grau d’assoliment dels objectius.
  • 44. Exemple d’un programa de prevenció selectiva I
  • 45. Exemple d’un programa de prevenció selectiva IDESTINATARIS S’adreça a:  menors procedents de centres educatius no reglats.  procedents d’una família desestructurada, amb fracàs escolar, famílies amb antecedents i grups d’amics amb falta d’hàbits. Factors de risc ambientals: pobresa, desarrelament social i alt índex de delinqüència entre d’altres.
  • 46. Exemple d’un programa de prevenció selectiva I SELECCIÓ D’EIXOS DE TREBALL: La selecció dels eixos es realitza a partir  Hàbits alimentaris d’un procés de recollida de necessitats detectades pels educadors i tutors dels  Sexualitat i afectivitat diferents grups.  Consum de drogues Cada any s’actualitzen els eixos, però es confirmen, amb matisos de la  Salut Mental idiosincràsia del nou grup que  Cura d’un mateix, primers auxilis determinen l’enfocament.
  • 47. Exemple d’un programa de prevenció selectiva IDESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA PER EIXOS: Justificació Objectius per eixos Estratègia d’actuació Avaluació
  • 48. Exemple d’un programa de prevenció selectiva IJUSTIFICACIÓ:La informació donada pels tutors i educadors dels grups,creuada amb les dades de consum disponibles delcontext més proper.
  • 49. Exemple d’un programa de prevenció selectiva IIDENTIFICACIÓ DE LES NECESSITATS I LES CONDUCTES DE RISC(contacte amb els responsables dels diferents recursos i els educadors delsdiferents grups): Falta d’informació objectiva sobre les substàncies Manca d’actitud crítica davant del consum en general i el consumde drogues en particular Escassa percepció dels riscs associats al consum de drogues iescàs interès per obtenir més informació. Sensació d’invulnerabilitat i assumpció de riscs. Absència de motivació per demanar ajuda. Negació a reconèixer problemes derivats del consum. Cultiu i tràfic de marihuana
  • 50. Exemple d’un programa de prevenció selectiva IPriorització dels continguts a treballar en funció deles característiques dels grups. Informació sobre el consum de drogues Detecció de situacions de risc i recerca d’alternatives (factors de risc i de protecció) Actitud crítica vers la societat en general i les drogues en concret. Recerca d’informació i recursos sobre drogues.
  • 51. Exemple d’un programa de prevenció selectiva IFORMACIÓ A EDUCADORSDonat que els educadors d’aquests recursos esdevenenreferents molt propers pels menors i que treballenaspectes maduratius, educatius, socials... i recollida laseva demanda, s’estableixen unes sessions de formaciópels educadors dels grups seleccionats.
  • 52. Exemple d’un programa de prevenció selectiva IESPAI DE SUPORT A LES FAMILIESRecollida la situació de dificultat de les famílies perabordar el consum de drogues d’aquests menors,s’ofereix un espai de suport a les famílies d’aquestsmenors a la fi d’orientar a nivell educatiu com incidir enel consum dels seus fills.
  • 53. Exemple d’un programa de prevenció selectiva I ESTRATÈGIA D’INTERVENCIÓ EIX DROGUES La intervenció preventiva amb els menors consisteix en diverses sessions de treball per cadascun dels grups. A continuació es resumeix el contingut programat de les sessions:
  • 54. Exemple d’un programa de prevenció selectiva I1ª sessió: Anàlisis del coneixement objectiu sobre les drogues i de la situació personal i expectatives de canvi: avaluació pre i post. Oferir informació i aclarir dubtes respecte a les substàncies i els seus efectes (oferir fonts d’informació com ara web i materials)2ª i 3ª sessió: Detecció de situacions de risc per part d’ells mateixos. Treball de situacions de risc des d’experiències d’ells mateixos: o Sensibilitzar dels riscs o Buscar alternatives o Valorar els avantatges i inconvenients.4ª sessió: Treball amb materials de suport per tal de revisar els missatges que arriben des de la societat en general (consumisme) i revisió dels missatges sobre drogues. Documentals, campanyes, materials,...5ª sessió: Activitat adreçada a conèixer els recursos que existeixen sobre drogues a la zona i com accedir-hi. Revisió de recursos web sobre drogues i criteris d’elecció d’uns o altres.6ª sessió: Sessió resum i avaluació
  • 55. Exemple d’un programa de prevenció selectiva IFORMACIÓ EDUCADORSLa intervenció amb els professionals consisteix en tres sessions deformació:1ª sessió Patrons de consum adolescent i substàncies2ª sessió Factors de risc i de protecció. Detecció i intervenció sobre el consum.3ª sessió Recursos per treballar a l’aula i recursos d’atenció de la zona
  • 56. Exemple d’un programa de prevenció selectiva IPUNTS FORTS: El desenvolupament del programa va ser molt satisfactori. Permet donar un pas més a les accions dutes a terme els darrers anys, queconsistien en la realització d’una sola sessió-taller preventiu i a partir de la quales feia molt difícil assolir resultats. El treball proper i continuat amb l’alumnat i els educadors permetl’establiment d’una relació de confiança que obre portes a tractar aspectes delterreny més proper i privat dels joves. El fet de trobar-se en diverses ocasions amb el mateix professional per parlarde les drogues, dona peu a poder resoldre dubtes que han quedat en la sessióanterior. La continuïtat i la proximitat afavoreix l’acostament dels joves al recurs de laTarda de salut jove per tal de tractar temes a nivell individual.
  • 57. Exemple d’un programa de prevenció selectiva IPUNTS FEBLES Com a contrapartida, és un programa que requereix de molta dedicació professional i per tant, implica una despesa considerable en hores del professional referent. Amb tot, la diferència entre els resultats que estem veient en aquest programa respecte l’estratègia anterior (sessions úniques) és considerable.
  • 58. Exemple d’un programa de prevenció selectiva I TEMÀTIQUES gens CONEIXEMENT DEL SERVEI 8% poc molt 13% 26% gens 31% molt 47% força 32% força poc 28% 15% SATISFACCIÓ PROFESSIONALS UTILITAT gens gens 6% poc 6% gens poc 11% 1% 6% poc molt molt 26% 44% força 42% 35% molt 58% força 39% força 26%
  • 59. PASA (PROGRAMAALTERNATIVA EDUCATIVA A LA SANCIÓ ADMINISTRACIÓ) Exemple
  • 60. PASAINTRODUCCIÓLa proposta que es presenta a continuació té com a objectiu efectuar unaintervenció alternativa a la sanció administrativa per consum o tinença de droguesil·legals en la via pública, tal com recull la llei LO 1/92.POBLACIÓ DIANAMenors d’edat, residents a Osona, sancionats per consum o tinença de droguesil·legals, així com a les famílies d’aquests.
  • 61. OBJECTIUSDonar una resposta educativa al menor i la família comalternativa a l’aplicació de les sancions econòmiques.Aconseguir que els menors assumeixen les seves accions,reconeixent els fets comesos i acceptant la realització d’unatasca reparadora i/o reeducadora.Treballar conjuntament amb el menor el fenòmen delconsum i els riscos associats a aquest.
  • 62. Denúncia de la infracció L.O.1/1992 No acceptació Sí acceptació Derivació al tècnic que portarà a terme l’activitat educativa Procediment ordinari Sessions de treball amb el noi/a i els pares o tutorsActivitat reparadora no Activitat reparadora complerta complerta
  • 63. ATENCIÓ INDIVIDUAL A JOVES I FAMILIES
  • 64. ATENCIÓ INDIVIDUALLa intervenció amb joves individual amb joves iadolescents amb conductes de risc per la salutpot ser de diferent tipus segons el context detreball en que es realitzi.
  • 65. ATENCIÓ INDIVIDUAL Quan s’adreça a joves, no hi ha patologia, es situa • INTERVENCIÓ PSICOSOCIALdins del marc institucional i • APLICADA AL TERRENY de l’administració pública INDIVIDUAL i, a més,, adquireix un enfocament concret. Quan s’adreça a joves, hiha patologia, es situa dins •INTERVENCIÓdel marc institucional i del’administració pública i, a TERAPEUTICA més,, adquireix un enfocament concret.
  • 66. ATENCIÓ INDIVIDUALLa intervenció psicosocial i l’enfocament del risc en la promoció de la salut.El marc de treball més general és la Intervenció Psicosocial aplicada al terrenyindividual. Aquesta considera l’individu posant èmfasi en context social on estàimmers i per tant, prenen importància les interaccions socials de l’individu: lafamília, l’entorn i les xarxes socials, la integració social, el desenvolupamentsocioemocional propi del procés evolutiu de l’adolescència,... L’objectiu generalque persegueix és la millora de la qualitat de vida.
  • 67. ATENCIÓ INDIVIDUALUn enfocament més concret, ens el dona l’enfocament del risc en la promoció dela salut.El concepte de risc en el període juvenil consisteix en la possibilitat de que lesconductes o situacions específiques condueixin a danys en el desenvolupamentque poden afectar tant el conjunt de les seves potencialitats com deteriorar el seubenestar i salut (Weinstein, 1992). Actualment, lenfocament de latenció a la salutjuvenil, procura des duna perspectiva més integral i articulada reduir els factorsde risc, incrementar els factors de protecció i brindar oportunitats dereconstrucció i avanç de la situació.
  • 68. ATENCIÓ INDIVDUALLenfocament de risc assumeix que a major coneixement sobre elsesdeveniments negatius, major possibilitat de: actuar sobre ells amb anticipació per evitar-los, canviant lescondicions a que sexposa un individu: prevenció primàriamodificar les seves conseqüències i, si es presenta el problema,major possibilitat d’intervenir en la fase precoç i prevenir que esdesenvolupi: prevenció secundària tractar les manifestacions patològiques, controlar la progressió ievitar majors complicacions, així com controlar la seva propagació(Silber, 1992). prevenció terciària
  • 69. 1ª fase: relació professional - adolescentRarament un adolescent amb conductes de risc acudeix per sí mateix a demanar ajuda.Quan venen per compte pròpia, són demandes d’informació i consulta, neutres i senseentrar en el terreny personal. En aquests casos, la intervenció més adequada és la d’oferirla informació que es demana i manifestar que estem oberts a qualsevol altre consulta.La majoria de vegades, però, no arriben per pròpia voluntat si no que venen derivats:altres professionals de diferents recursos, la mateixa família que acudeix i que vol quevingui el fill/a,.. Per tant, sovint ens trobem amb reticències i negació a venir al recurs enqüestió.Per tant, el primer que cal tenir en compte és crear una bona relació i un clima deconfiança i respecte mutu. Un aspecte clau pel respecte és que el professional deixi debanda les valoracions morals i perjudicis respecte el comportament i les conductes de riscdels jove iadolescents (delinqüència, drogues, baralles, ...) i l’estigmatització inconscientja que pot condicionar la relació.
  • 70. 1ª fase: relació professional - adolescentLa confidencialitat és el primer punt que s’aclarirà en la relació. També caldrà tractar lesexpectatives que té de la intervenció, o sigui, què n’espera. Això ens servirà per aclarir iconsensuar posteriorment els objectius de treball.Alguns són experts en les relacions entre professionals i saben perfectament què s’esperaque diguin i quines són les respostes socialment desitjables. En aquest punt, hauremd’estar predisposats a que apareguin les mentides i la negació del problema com a partde la relació i el procés d’intervenció. Les reaccions típiques dels adolescents i joves són:  bloqueig: silenci, desafiament, ...  Passivitat o apatia: indiferència  Empatia: col·laboradors  Respostes socialment desitjables
  • 71. 1ª fase: relació professional - adolescentLes demandes sovint no són conscients ni explícites i caldrà desxifrar què és el que ellnecessita i ens demana a partir de l’entrevista inicial.Necessitarem temps i evitar la “pressa” en la comunicació. Per tant, no podrem començara preguntar per aspectes familiars, intimitats afectives i hàbits i estils de vida si abans nohem tingut temps de crear un clima de confiança.Un aspecte que ens facilitarà la relació i ajudarà a “marcar el terreny”, és demostrar-lique coneixem el terreny que trepitja, ja sigui el consum de drogues, els estils de vidajuvenils, els espais d’oci, les peculiaritats de les relacions afectives i sexuals dels jovesactuals (i per tant, s’ha de conèixer prèviament). Això ens ajudarà a guanyar respecte iautoritat i facilitarà la relació.
  • 72. 1ª fase: relació professional - adolescentUna relació de confiança i respecte passa pel bon tracte i les mostres d’afectemesurades. Mostrar interès per la seva vida i preocupació per ell en general i noexclusivament per les conductes de risc.En quan el llenguatge, hem d’evitar els tecnicismes i utilitzar llenguatge planer. Hauremde familiaritzar-nos amb el llenguatge que utilitzen, no per utilitzar-lo, si no per fer-lossaber que coneixem el seu mon i mostrar proximitat.
  • 73. 2ª fase: DIAGNÒSTIC DEL CAS:El diagnòstic psicosocial contempla la situació del jove o adolescent, de l’entorn familiar icomunitari. Per tant, haurem de tenir informació sobre diferents àmbits:
  • 74. 2ª fase: DIAGNÒSTIC DEL CAS:Àmbit individual:Escolarització: si està escolaritzat, curs, rendiment, absentisme,...Vinculació amb altres recursos: serveis socials, EAIA, UEC, ET,...Família: genograma, relacions, vincle, sentiments, persones significatives, modelfamiliar, maltractes, consums,Estat de salut: salut mental, malalties,..Oci: activitats de temps lliure, espais, hores de dedicació, si està al carrer, quèfa, esports,...Entorns més pròxims: consums, delinqüència, ...Amistats: grup d’amics, estilÀmbit legal: si te problemes legals, delictes,...Autoconcepte i autoestima: que és el que li agrada més i què menys d’ell/a mateix/a.Projecte de vida: què vol fer de granConsums de drogues: història de consum, edat d’inici, freqüència, tipus dedroga, conseqüències negatives, motivació per abandonar el consumSexualitat i afectivitat: relacions de parella, sexuals, protecció, tipus de relació:respecte, dependència, distància,...
  • 75. 2ª fase: DIAGNÒSTIC DEL CAS:Àmbit família:Situació social: Situació socioeconómica, contexto sociocultural,vivenda.Competències parentals: vinculació, empatia, negligència,maltractes, estil educatiu (depenent, autoritari, tolerant, exigent,...)estat de salut física y mental. .Clima familiar: Dinàmica y tipus de relaciones (con el nen/a oadolescent, al interior de la família).Conductes transgressores: consum, tràfic de drogues, delictes, ...Condicions resilients: suport a l’adolescent
  • 76. 2ª fase: DIAGNÒSTIC DEL CAS:Identificació dels factors de risc i protecció:Els factors de risc són aquelles circumstàncies socioculturals i característiquesindividuals que augmenten la vulnerabilitat de les persones i afavoreixen lapossibilitat que desenvolupi problemes relacionats amb la salutBiològics: factors genètics que predisposenPsicològics: percaçadors de sensacions com a tret de la personalitat i actitudscom manca de responsabilitat, prudència, moderacióFamiliars: models familiars, valors respecte a les drogues, la sexualitat,sitaucions d’abandonament, famílies multiproblemàtiques,habilitats parentals(sobreprotecció, autoritarisme, incoherència,...)Grup d’iguals: entorns de consumContext social: barris amb alts consums, situació d’exclusió social, immigració,manca de xarxes de suport social,..
  • 77. 2ª fase: DIAGNÒSTIC DEL CAS:Els factors de protecció són aquelles circumstàncies que reduiran la probabilitatde desenvolupar problemes relacionats amb la salut.Els anteriors més:Estils de vida saludablesAlta autoestimaResiliència: . Es tracta de la capacitat dafrontar de manera efectivaesdevenimentsadversos, que poden arribar, fins i tot a ser un factor de superacióOportunitats: d’ajuda psicològica, educació,...Recursos cognitius: estratègies de presa de decisions, raonament, locus decontrol intern (reconèixer en si mateix la possibilitat de transformar circumstànciesde manera que responguin a les seves necessitats, preservació i aspiracionsRecursos emocionalsHabilitats socialsSuport familar i xarxa d’integració socialAutocura del físic: alimentació, exercicis, sexe segur
  • 78. 3ª fase: PLA D’INTERVENCIÓHem d’identificar i situar-nos en el punt de partida real de lapersona. És molt fàcil que et diguin que volen abandonar laconducta de risc en qüestió, però cal esbrinar si es tracta d’unadeclaració de voluntats real o assertiva.
  • 79. 3ª fase: PLA D’INTERVENCIÓMarcar uns objectius:ex. Disminuir el consum de cànnabis. Deixar de freqüentar ambients delictius. Utilitzar elpreservatiu en totes les relacions sexuals,...No marcar-se objectius massa elevats a curt termini. Cal marcar un objectiu final i unsobjectius graduals que permetin anar assolint èxits fins a la consecució del final.Han de ser consensuats per totes les persones que participen en la intervenció:l’adolescent, la família, els professionals que l’han derivat, nosaltres,...Fer partícip la família.Establir compromisos: haurem de tenir en compte que no poden ser molt elevats en lafase d’inici perquè els adolescents en risc, mostren dificultats per mantenir compromisosi, en cas que no es compleixin, farà sorgir frustració. Cal tenir-ho present des del principi.Utilitzar els pactes.
  • 80. 4ª fase: PROCÉS D’INTERVENCIÓ FACTORS DE FACTORS DE RISC PROTECCIÓA més a més, caldrà treballar la modificació de conductes concretes de risc persubstituir-les per altres alternatives més saludables.
  • 81. 4ª fase: PROCÉS D’INTERVENCIÓ La Tª motivacional pel canvi de conductes, de Prochaska i DiClemente, resulta molt indicada en aquest punt i en ajudarà a situar-nos all llarg de tot el procés i a seleccionar les tècniques més adequades en cada moment.
  • 82. 5ª fase: COORDINACIÓ AMB ALTRES PROFESSIONALSAl llarg de tot el procés caldrà anar mantenint el contacte amb elsprofessionals que també intervenen en el cas, o que l’handerivat, per tal de tenir coneixement sobre possibles canvis, novessituacions que puguin afectar a la persona i intercanviar el resultatde les intervencions que estem portant a terme.També és molt important marcar objectius comuns de treball iclarificar qui s’ocupa de cadascun dels temes per tal de solapar-noscom menys millor.
  • 83. 6ª fase: INTERVENCIÓ AMB LA FAMÍLIASegons cada cas, la intervenció de la família serà major o menor.Hi ha diferents perfils de famílies i diferents estils educatius.Podem trobar-nos amb: famílies que s’alarmen, que neguen, indiferents, tolerants col·laboradores, divergents (diferents criteris per part de la mare i del pare)
  • 84. 6ª fase: INTERVENCIÓ AMB LA FAMÍLIAPer tant, cal identificar quina és l’actitud i l’estil educatiu de la família per enfocarla intervenció.En menors d’edat, com a mínim cal notificar a la família el treball que s’està fent.En funció de la implicació, podrem treballar amb ella en diferents aspectes:Que participin del procés donant-los eines per actuar des de casa: pauteseducativesDonant informació sobre la conducta de risc, per poder-la valorar sense massesalarmes ni massa relaxació.Posant punts en comú en la intervenció del problema en el fill.Caldrà tenir en compte quines són les seves expectatives sobre la nostreintervenció i quins són els objectius per poder incorporar-los en el pla de treball.
  • 85. 7ª fase VALORACIÓ DEL PROCÉS I FINALITZACIÓ.Haurem de valorar si hem acomplert els objectius que ens havíemmarcat i si es així, es pot finalitzar la intervenció declarant querestem aqui per si podem ser d’ajuda en un altre moment.
  • 86. ATENCIÓ INDIVIDUAL VICJOVE C. Morgadas, 15 (Recinte La Farinera) F. 93.889.17.67 M. 619.487.175 salut@vic.cat Cita prèvia
  • 87. ATENCIÓ INDIVIDUALDerivacions. Coordinacions amb serveis sanitaris. Circuït. TSJ elaborem INFORME del cas, que enviem per e-mail a direcció del CSM. Ens retorna e-mail amb dia, hora i professional per la primera visita Còpia de l’informe a CAP, per tal que el metge capçalera/pediatre en tingui coneixement. Coordinació via correu-e amb professional
  • 88. PREVENCIÓ INESPECÍFICA
  • 89. Canvi de paradigma: CLAUS Factors de protecció Impacta més enllà del consum de drogues Major eficàcia i eficiència Promoció de la Salut Mental Prevenir problemes psicològics Programa promoció resiliència Prevenció inespecífica
  • 90. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA JustificacióUn model que busca una major eficàcia i eficiència del programa i que vol aportarelements de recerca ja que cerca l’efectivitat.Parteix de la hipòtesis que, reforçant la resiliència, els adolescents poden fer front méseficaçment a les adversitats, els esdeveniments vitals estressants i les situacions de riscque suposen un risc potencial per la seva salut física i/o mental.Es tracta de centrar la intervenció en les fortaleses o factors de risc més que no pas en lesvulnerabilitats o factors de risc d’aquest grup.De reformular els objectius des d’un marc més ample, amb les expectatives d’assolir elsmateixos resultats i esperant trobar-nos amb un impacte major ja que pot repercutir enmés eixos que no pas els que ens plantejàvem en el model anterior.
  • 91. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA JustificacióAixí doncs, el treball es centra en:• la promoció de la resiliència,• fent èmfasi a l’àmbit de l’autoestima, les emocions i leshabilitatss socials,com a estratègia per afrontar eficaçment les adversitats, deixantde banda el treball específic centrat en situacions de risc segonsels àmbits que fina ara havíem centrat els projectes adreçats a lapromoció de la salut en població jove.
  • 92. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA JustificacióEn quines bases es justifica el canvi de paradigma:La OMS va definir l’any 1946 la salut com un estat complet de benestarfísic, mental i social. Per tant, la salut mental és una part integrada de lasalut i està estretament relacionada amb la salut física i la conducta.Aquesta concepció positiva de la salut ha suposat abandonar el modelmèdic tradicional basat en la salut entesa com a absència de malaltia, quepersegueix únicament la curació de malalties, a una altre molt més amplis idinàmic, com és la promoció de la salut.
  • 93. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA JustificacióLa OMS, en la Carta d’Ottawa per la promoció de la salut (Ginebra, 1986)defineix la Promoció de la Salut com un “Procés polític i social global que avarcales accions dirigides a enfortir les habilitats i capacitats dels individus i modificar lescondicions socials, ambientals i econòmiques amb la finalitat de mitigar l’impactaen la salut individual i col·lectiva. La Promoció de la Salut és doncs un procés quepermet a les persones incrementar el control sobre la seva salut.
  • 94. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA JustificacióLa definició que fa OMS de Salut Mental fa referència a un estat de benestar en elqual l’individu se n’adona de les seves pròpies aptituds, pot afrontar les pressionsnormals de la vida, pot treballar de manera productiva i fructífera i és capa de feruna contribució a la seva comunitat.El concepte de salut mental però, no és categòric, si no que s’ha d’entendre com aun continu entre l’estat de salut mental i la malaltia, on cada persona es situa en unpunt d’aquest continu, presentant més o menys SM.
  • 95. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA JustificacióLa SM està determinada per factors de tipus social, psicològic i biològics.A nivell social, l’aïllament socialment, la pobresa i el baix nivell d’educació, sónfactor de risc de patir problemes de SMA nivell biològic, la predisposició genètica i els problemes de salut física fan tambévulnerable a l’individu.A nivell psicològic, la resiliència hi té un paper fonamental. Entenem resiliènciacom a aquells mecanismes defensius i d’afrontament i superació de situacionsadverses i capacitat d’adaptació.A nivell conductual, el consum de substàncies, la violència, el maltractamentinfantil i de dones són factors de risc de patir problemes de SM.Nosaltres ens centrarem en aquells que són modificables i per tant, en els factorssocials, psicològic i de comportament.
  • 96. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA JustificacióLa promoció de la salut ha de respondre a les necessitats de salut de lapoblació, actuant en 3 àrees d’intervenció prioritàries:problemes de salut: Davant dels problemes de salut, poden aparèixer fàcilmentles malalties cròniques i les discapacitats. En aquest cas, l’objectiu serà la qualitatde vida d’aquestes persones.estils de vida: Quan parlem d’estils de vida, els temes claus són l’alimentació,l’activitat física, la sexualitat, el consum de drogues i l’estrès. En aquest casos, elsobjectius s’encaminen a promoure comportaments saludables i a establir modelssocioculturals saludables.transicions vitals: Les transicions vitals comprenen la infància, l’adolescència, laimmigració i la vellesa. Els objectius aniran encaminats a desenvolupar habilitatspersonals i socials, apropar recursos i serveis,...Tan les necessitats com les àrees d’intervenció marquen els objectius de treball encada context i en aquest context, el nostre projecte s’enfoca cap a les transicions
  • 97. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA JustificacióEstudis epidemiològics han mostrat, mitjançant instruments benvalidats, les taxes de prevalença dels problemes psicològics i conductualsen nens i adolescents en nivells entre el 10% i el 20% (Sonuga-Barke1997). Aquests instruments tenen punts de tall establerts en nivells queidentifiquen els problemes que afecten la funció diària del nen o de lafamília. Les dades indiquen que es considera que fins a un terç d’aquestsnens (és a dir, dun 4 % a un 7% de la població total de nens) necessitentractament psicològic (Prior 1992).
  • 98. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA JustificacióLa qüestió sobre com prevenir els problemes psicològics en nens i joves ha estatdinterès principal durant diversos anys (Caplan 1964). Els esforços shan centratprincipalment en la gestió dels aspectes de risc, però les investigacions sòlides(Garmezy 1985; Rutter 1985; Haggerty 1996) han resultat en una majorconsciència sobre els factors positius de l’entorn, les relacions socials i deles diferències individuals que protegeixen els individus deldesenvolupament de problemes.Els efectes negatius dels factors de risc semblen reduir-se o neutralitzar-semitjançant la confiança en el nostre sentit del valor personal i a través demillors mecanismes per afrontar a l’estrès psicològic.Entre les qualitats individuals, el l’autoconcepte és un dels indicadors al quese li presta més atenció.
  • 99. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA JustificacióPerquè del treball en grups adolescentsPerquè molts dels problemes de salut de l’adult sorgeixen de comportaments quees van iniciar a l’adolescència: consum de tabac, drogues, ... amb lesconseqüències a llarg termini que apareixen a la vida adulta: risc de desenvoluparcàncer, malalties cardiovasculars, respiratòries i hepàtiques. A banda delsproblemes de salut associats a aquests comportaments com ara major risc delesions per accidents, relacions sexuals de risc,...
  • 100. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA JustificacióPerquè treballar la resiliència?Diferents estudis han mostrat la variabilitat entre persones en la manera derespondre a l’adversitat psicosocial. Existeix una proporció de persones que hanviscut esdeveniments terribles i que no han patit seqüeles greus, a diferènciad’altres.Per tant, existeixen diferències individuals en la manera de resistir al dany per talde protegir la pròpia identitat davant de situacions adverses i de molta pressió.Aquesta capacitat no és un intrínseca a la persona, si no que és modificable.Persones exposades a ambients de risc assoleixen un nivell de funcionamentnormal sense desenvolupar problemes personals ni psicològics.
  • 101. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA Marc teòric EXPRESSIÓ I CONTROL DE HABILITATSRESILIÈNCIA AUTOESTIMA LES SOCIALS. EMOCIONS LA PREVENCIÓ SELECTIVA
  • 102. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA sessions S’ha dissenyat un programa de diverses sessions de treball dinàmic i en grup on poder desenvolupar els temes que configuren el marc teòric de la resiliència: autoestima, la gestió de les emocions i les habilitats socials.
  • 103. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA sessions RECURSOS:Imatges, talls de Dinàmiques de sèries i de Improvizacions representacions drup pel·licules.
  • 104. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA sessions Valoració TRE -Ellis: lent ValoracióAUTOESTIMA: autoconcepte i desenfocada i imatge ideal autoestima. com enfocar-la
  • 105. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA sessions GESTIÓ DE LES EMOCIONS Externalitzac La TRE de ió de les La veu del Ellis:Emocions i emocions: pensament. pensamentssentiments entrevista al El rei rabieta automàtics i síntoma alternatius.
  • 106. LA PREVENCIÓINESPECÍFICA sessionsHABILITATS SOCIALS Afrontar les critiques Expressar la nostra opinió Expressar el que sentim Comunicació no verbal Entrevista de feina
  • 107. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA L’AvaluacióAVALUACIÓ DE LA AVALUACIÓ DE L’EFICÀCIASATISFACCIÓ Avaluació PRE POST AUTOESTIMA Rosenberg Rosenberg GESTIÓ EMOCIONS EQR (Cuestionari de EQR (Cuestionari de regulació emocional) regulació emocional) HABILITATS SOCIALS EHS Escala EHS Escala habilidades sociales habilidades sociales
  • 108. LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA L’AvaluacióEvidència i recerca científica. recerca bibliogràfica sobre quines estratègies poden resultar més eficaces. Conèixer quin és l’impacta de la intervenció difondre els resultats a la comunitat en un tema que no existeix evidència científica però no programes desenvolupats. Necessitat d’assessorament científic i tècnic, disseny de les intervencions i/o programes que es duguin a terme, el seguiment i posterior avaluació dels mateixos.
  • 109. Moltes gràcies Judit Ramos Ajuntament de Vic ramospj@vic.cat 93. 889.12.44

×