Your SlideShare is downloading. ×
0
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Cocaonline
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Cocaonline

1,216

Published on

Presentació feta al Departament de Salut el 14 de desembrede 2011 en la jornada de Cocaonline

Presentació feta al Departament de Salut el 14 de desembrede 2011 en la jornada de Cocaonline

Published in: Health & Medicine
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,216
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Existeixen els consumsadolescents de cocaïna? Lluís Cucurull. Consell Comarcal del Garraf. Jordi Bernabeu. Ajuntament de Granollers. Jornada Cocaonline. Consums intensius de cocaïna. Institut Genus. Subdirecció General de Drogodependències. Barcelona. 14 de desembre de 2011.
  • 2. Existeixen els consumsadolescents de cocaïna?
  • 3. Existeixen els consums adolescents de cocaïna? http://www.sobredrogues.net/cocaonline http://www.slideshare.net/sobredrogues/cocaonlineEstà permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquestdocument, fins i tot amb modificacions i millores del text. Lúnica condició és que figuri primer el nomde lautor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores.Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials
  • 4. 1. Unes reflexions prèvies2. Com està el panorama?3. Casos de la pràctica diària4. Què fer amb els casos adolescents de consum?5. Propostes per a la seva prevenció6. Reflexions i conclusions
  • 5. 1.Unes reflexions prèvies• No podem parlar pròpiament de consum de cocaïna adolescent. En qualsevol cas, parlarem d’alguns adolescents que consumeixen cocaïna.• Darrera d’adolescències consumidores problemàtiques de cocaïna gairebé sempre ens trobem amb problemàtiques a nivell social, relacional, familiar, que acaben intensificant-se amb el consum.
  • 6. Unes reflexions prèvies• Els consumidors de cocaïna adolescent havien presentat consums previs intensos d’altres drogues.• El salt de consum més important cap a la cocaïna es dóna, probablement, en el pas de la postadolescència a la joventut (intensificació oci). És aquest període d’edat en el que més dificultats tenim per intervenir (no ESO, carrer, festes, etc.)
  • 7. Ens interessa... Consums adolescents• Les primeres vegades...• El desig de consumir...• Referents educatius - gestors de recursos…• Com a educadors com ho treballem...
  • 8. Idees:•Com consumeix ell la vida, com consumeix ella la situació.•Posicionament, prendre desicions... No és No, Sí és Sí.
  • 9. Idees:Freud: “se es simplemente normal y cuesta creer que se está bajo el efecto de algo” Efecte psicològic de la cocaïna: exitació i eufòria, sense sentiment d’alteració ( comamb l’alcohol), sense ansietat ( com amb l’alcohol), amb sensació d’incrementd’autocontrol, es sent gran vigor i capacitat de treball.DONCS...COMPTE...QUE “ES PARA TODOS”
  • 10. 2. Com està el panorama?
  • 11. Estem davant d’una de les poblacions adolescents méstranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.
  • 12. Estem davant d’una de les poblacions adolescents méstranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.
  • 13. Consumo (%) de cocaína en polvo de 15-64 años El consumo de cocaína desciende, por primera vez, en 2009/10 tras una etapa al alza (1995-2005) y posterior estabilización (2005-2007). 12 Incremento del consumo experimental. Aumenta de 20-45 años y disminuye de 15-19 años 10 8 Programa de actuación frente 6 a la cocaína. PAC* 2007-10 4 2 0 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009/10 alguna vez 3,4 3,4 3,1 4,8 5,9 7 8 10,2 último año 1,8 1,6 1,6 2,5 2,7 3 3 2,6 último mes 0 0,9 0,9 1,3 1,1 1,6 1,6 1,2*PAC: Programa de Actuación frente a la Cocaína, para la prevención del consumo, reducción y mejorade la atención a los problemas asociados a la cocaína. 2007-2009: 395 programas y 17 millones €. EDADES 1995- 2009/10 1995- Observatorio Español sobre Drogas Españ Delegación del Gobierno para el Plan Nacional Sobre Drogas Delegació
  • 14. Un 66% dels inicis de tractament per cocaïna al 2010estaven en la franja d’edat de 20-35 anys (106 de 160) Font: Memòria 2010. CAS de Granollers. Salut Pública i Consum. Elaboració pròpia.
  • 15. 3. Casos de la pràctica diària: Alguns exemples
  • 16. “Todos los autores especializados enla adolescencia tienden a utilizar unaterminología procedente de lapatología para comprender elsignificado de la crisis adolescente” Marcelli, Braconnier Psicopatología del adolescente 2005
  • 17. Consums intensius L’addició des d’una perspectiva clínica• Realització compulsiva d’un comportament. Pèrdua de capacitat de plaer.• Manteniment del comportament malgrat les seves conseqüències negatives• Obsessió respecte el comportament• Sentiment de culpabilitat• Presència de síndrome d’abstinència psicològica i/o fisiològica quan s’interromp la conducta bruscament Oxford, 1978; Schneider, 1991
  • 18. Enganxar-se L’addició des d’una perspectiva educativa• Trobar-se malalt sense allò• Ser infeliç per la seva absència• Esdevenir la principal font de felicitat• Construir un món depenent de la seva presència• Ocupar un temps vital desproporcionat Funes, 2008.
  • 19. Context social i problemes familiars• Jenny (16 anys)
  • 20. Dificultats dafrontament i problemes de conducta• Pablo (17 anys) “Sempre havia tingut follóns (cole, casa...). Allà on hi havia problemes jo estava. Si em deien –Pablo, a qué no haces esto? Jo ho feia. Vida de carrer. Petits robatoris. Consum de caps de setmana a diari. Dissonància parental total.
  • 21. Desesperat/Desbordat...• Marc (18 anys) “Me deja la novia y empiezo a rayarme. Me deprimo. Empiezo a salir demasiado de fiesta y es ahí cuando paso de sólo fumar porros o pillar la taja a tomar de todo. Hasta que acabo enganchado. Y reviento”.
  • 22. Descontrol i manca de límits (que acaba en desfase...)• Marta (18 anys) “Ja desde ben petita mai m’havien dit que no a res. Provo els porros amb 14 anys. Però no m’agraden. Començo a sortir de festa. I la coca, en canvi, m’encanta.” “Si no surto de festa em moro” Quatre anys de consum (internats, canvis d’escola, etc.) fins a visibilitzar-se finalment. Dissonància parental total Diagnòstic: TDAH (??)
  • 23. La preocupada...• 19 anys hotessa“Aquest cap de setmana m’he passat una mica, el dijous tinc un anàlisis de sang a la feina…poden saber que he consumit”Consulta telefònica.Preocupada per un anàlisi …entre mig d’unes probes d’accés de personal per una companyia de vol.Contacte mitjançant el punt jove.
  • 24. Autoestima baixa, manca de seguretat i dificultats de relació• Jordi (18 anys) “Sempre havia estat el marginat de tot el que feia (classe, futbol, etc.). Conec la festa amb 17 anys i en un any sóc el rei. (…) Els meus pares ni s’ho imaginaven...” “No només enganxat a la coca, també enganxat a la festa” Diagnòstic: TDAH (??)
  • 25. De tornada...• 30 anys.Tractament al CAS per consum intensiu de cocaïna.Proposta del CAS.Inici de consum als 16-17 anys.La realitat del lloc on viu ( les etiquetes, els amics consumidors,…).La seva pròpia realitat com a persona ( sense parella, sense feina, sense amics,…).
  • 26. “Cachorros de nadie”?...• 17 anys…una darrera l’altreIntervenció al carrer. El vincle.Centre acollida, familia acollidora, CSMIJ, Policia local, mossos d’esquadra, explusat IES, abandona UEE, pare absent, mare transtorn mental,…Ven cocaïna.
  • 27. 4. Què fer amb els casos adolescents de consum?• Del grup a lindividu.
  • 28. • Del “ja sé que em passo” a “la motivació al canvi”.• Del “ho porto bé” al ”porta-ho millor”.• De “lestic estancat” al “canvia de context”.• De “el problema és la coca” a “el problema ets tu”.• Del “Vaig per lliure” a “pautes d’ús”.
  • 29. 5. Propostes per a la sevaprevenció, detecció i intervenció• Potenciar i repensar mecanismes de detecció precoç: mesures alternatives, protocols centres educatius batx CFGM/GS, medi obert.• Desenvolupar “l’assessorament/atenció”: serveis d’atenció en les estratègies pròpies de prevenció (no tractament).• Insistir en prevenció selectiva.• Coordinació entre serveis de prevenció i tractament.
  • 30. Idees per a la prevenció: En població jove no consumidora: Incloure el tema de la cocaïna en un marc més ampli de treball preventiu en el consum de drogues en accions dirigides cap a aquesta població (intervenció en espais d’oci, facilitar material preventiu, obrir espais de debat i reflexió...) Oferir serveis d’informació i atenció propers (amics,canvis d’idees en un futur, etc.)
  • 31. Idees per a la prevenció: En població més jove –sobretot, adolescent i/oescolaritzada-, generalment, no consumidora, treballar: Incloure –amb discreció- el tema de la cocaïna Prevenció en un marc més ampli de treball preventiu en el específica consum de drogues (xerrades als IES, protocols d’actuació, treball amb mares i pares, centres educatius, professionals municipals, referents juvenils, etc.) Fomentar una ocupació activa del temps lliure; Prevenció crear recursos, serveis, activitats útils per a les inespecífica seves demandes (explícites o no); treballar sobre factors de riscs determinats, etc…
  • 32. Idees per a la prevenció: En població jove consumidora: Treballar amb col·lectius específics Oferir serveis d’informació i atenció propers CONSUM REDUCCIÓ PROBLEMÀTIC DE DANYS ?????? CONSUM NO PROBLEMÀTIC REDUCCIÓ DE RISCS NO CONSUM
  • 33. Idees per a la intervenció: Sobre la disminució de riscos i danys amb joves1. No es tracta d’una feina concreta, sinó d’una línia d’intervenció que pot fer-se present a qualsevol actuació (converses, tallers, materials, etc).2. És un punt de partida: Com consumeixes i seguiràs fent-ho, primer reduïm la possibilitat d’aparició de problemes3. Implica posicionar-se d’una forma concreta davant la persona consumidora: de manera que se senti respectada i acceptada (pel que permet introduir informació molt més permeablement)4. Contempla l’abstinència com la millor manera d’evitar problemes amb les drogues
  • 34. Propostes per a la sevaprevenció, detecció i intervenció• Potenciar detecció precoç en atenció primària (CAPs-EBASP) i millorar els canals de derivació amb serveis d’atenció a les drogues• “Construir” professionals propers, amb capacitat per treballar en àmbits diversos.• Potenciar nous canals: 2.0.
  • 35. 6. Reflexions i conclusions1. Com fer front al distanciament entre lobjecte de treball -adolescents i joves- i els professionals.2. Cal incloure altres persones que no siguin tècniques i/o usuàries?3. On hauríem de realitzar el treball amb aquests joves?4. Com i què treballar amb persones que no fan una demanda?5. Què treballar quan un no vol o no pot deixar les drogues?
  • 36. 6. Reflexions i conclusions6. Com situar-nos com a professionals- entre el discurs socialment dominant de “què les drogues són xungues” a “les tenim aquí, i punt”?7. Què fer perquè ens vegin com professionals positius, referents i propers?8. Com treballar quan anem a diferents ritmes? Existeixen diferents ritmes professionals?9. Perquè ens costa parlar amb sensatesa sobre les drogues? En canvi, sobre sexe...10. Quin paper juga la família?
  • 37. Per acabar…Existeixen els consums intensius de cocaïna?
  • 38. Per acabar…• No podem parlar pròpiament de consum de cocaïna adolescent. En qualsevol cas, parlarem d’alguns adolescents que consumeixen cocaïna.• Entendre un consum de cocaïna –o qualsevol altre droga- adolescent segons paràmetres propis d’una intervenció psico-social /o educativa abans que de drogodependències.• I qüestionar-nos fins a quin punt adolescències conflictives són resultat d’adulteses problemàtiques...
  • 39. Moltes gràcies

×