Your SlideShare is downloading. ×
0
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?

853

Published on

Avui la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues …

Avui la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues adreçats a adolescents (menors d'edat).

Deixem la presentació de la sessió que hem fet que tenia com a finalitat plantejar una revisió del treball preventiu, educatiu i d'acompanyament que es fa amb les noies i nois sancionats.

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
853
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Treball amb joves des dela sanció. Com ho fem?Jordi Bernabeu Farrús@jordibernabeu @sobredrogues @granollers #Salut_Públicajbernabeu@ajuntament.granollers.cat Departament de Salut. Jornada ASA. 19 de març de2013.www.slideshare.net/sobredrogues/cannabiseducatiu Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels contingutsd’aquest document. Lúnica condició és que figuri primer el nom de lautor i/o lesreferències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totesles còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usoscomercials
  • 2. La justificació tècnica: perquèintervenim?La finalitat d’aquests programes és poder oferir una intervenciód’atenció, seguiment i prevenció als adolescents que han estatdenunciats per una infracció administrativa relacionada ambconsum o tinença de drogues, que es basa en una respostaeducativa alternativa a la sanció administrativa, a canvi de lasuspensió de la sanció econòmica (sempre i quan la mesuraalternativa es compleixi satisfactòriament).Aquesta resposta ha de poder ser una intervenció integral – des dediferents serveis municipals- amb la finalitat de disminuir els riscosassociats al consum de drogues. El programa també es pot considerar com una estratègia de deteccióprecoç (per evitar o disminuir riscos associats al consum). " GRAM 2009 SobreDrogues.net/alternativa
  • 3. Intervenir en un contextconfús...Quan el protagonista no viu la seva situaciócom a problema la motivació és escassa.Quan professionalment ens costa donar undiscurs sensat al voltant del cànnabis (i de lesadolescències).Quan tot sembla ‘arreglar-se’ a partir denormes i regulacions.Quan socialment existeixen diferentsdiscursos al voltant de la qüestió.
  • 4. L’atenció, prevenció i informació nopoden tenir l’abstinència com a eixcentral i únic de treball.La reducció de riscos com a element transversalde tota la intervenció preventiva.Centrem-nos més en els usos que en les pròpiessubstànciesAlguns usos son més greus que altres: quins usossón els que realment donen problemes?L’adicció no ha de ser el problema més important("i finalitzador del procés problemàtic”)No utilitzem la regulació legal de les drogues com aexcusa per abstenir-se
  • 5. Quan prevenir no només ésfomentar l’abstinènciaPotenciar la responsabilitatFomentar l’autonomiaEvitar-se problemes #Acompanyament
  • 6. Decàleg d’idees per a la intervenciósocioeducativa"(adaptació de Funes, 2010) #Acompanyament1. Ajustar l’enfocament de la mirada. #Referència2. Apendre a veure, a observar, a conèixer els #Comunitatsignificats i els sentits de les seves vides, a saber #Utilitatpreguntar sobre el que viuen." #Responsabilitat3. Tenir conflictes no és tenir problemes."4. L’adolescència potser també també un temps demalestars."5. L’escola (o els centres de formació) com unimportant territori per intervenir."6. Construir espais d’influència educativa al seuvoltant."7. Suprimir la distància, construir la proximitat.Acceptar convertir-se en adults propers.#Referents_virtuals_d_adolescents_digitals"8. Acompanyar (que no derivar)."9. Controlar l’angoixa que ens provoquen els seusriscos. Garantitzar que no s’estan fent mal."10. Deixar de considerar-los menors i tractar-los coma subjectes responsables. Que es construeixin elsseus propis límits.
  • 7. I si ens arriba al nostre servei,-la família sencera, els pares sols,el/la jove…- què treballem?1. Escoltar calmant possibles angoixes2. Detectar relacions problemàtiques3. Focalitzar el problema4. Pla d’acció
  • 8. Escoltar calmant posssiblesangoixes1. Com descriuen els problemes els diferents“implicats” de la família?2. Què s’ha intentat fins el moment3. Interaccions familiars4. Trencar la “relació problemàtica/problematitzadora”
  • 9. Com descriuen els problemes elsimplicats?El problema són els amics… #Les_famíliesÉs molt influenciable…La culpa la té el PQPI/UEC…El pare no m’ajuda. Em sento sola…No el puc controlar…Estic desesperat…Què vagi a un centre…Els serveis públics no s’hi posen…
  • 10. Com descriuen els problemes elsimplicats? #EllesFumo perquè m’agrada… #EllsNo hi ha per tant…Ho sé portar…A mi no m’afecta…No deixaré de fumar…Deixa’m fumar a casa…La policía va a per nosaltres…
  • 11. Interaccions familiars. I com hoviuen els fills... Exigència “Rígid”" “Agobiant”" “Dictador” “Pesat” “Desapego” “Apego” “Passota”" “Hiperprotector”" “Passa…” “Protector” Permissivitat
  • 12. La relació problemàtica Ens arriba la consulta/demanda Apareix la conducta problema: “fuma” Els pares es volen “eliminar” laEn la família… conducta problemàtica En el fill… Perd èmfasi la relació familiar " S’incrementa pressió" El fill es veu com a problema Importància del consum La relació es deteriora El fill no sent comprensió La conducta “problema” s’intensifica
  • 13. Pla d’acció1. Guanyar-nos la confiança"Establir-nos com a referents2. Definir estratègies"Pensar el missatge"Establir pactes3. Revisar-les"Repensar-les, si calAvaluar-les #Estructurat #Temporalment_acotat #Referència
  • 14. Promoure el diàleg"Escoltar no significa “estar d’acord”No calen respostes immediates“Controlar” impulsivitatSer estratègicament hàbilExplicar el perquè de les preocupacionsPosar de manifest altres conflictesDesalentar el control
  • 15. Conèixer quin consum té?"De menor riscDestinat a aquelles persones amb un estil de vida normalitzat i amb un consumrelativament baix. Això és: amb un recorregut personal propi de la seva franjad’edat i del seu cicle educatiu (cursant estudis, en procés d’insercióprofessional), bona relació familiar, amb certa construcció de projecte de vida,amb un consum vinculat a pràctiques d’oci i temps lliure (sense interferir ambobligacions). De major riscBàsicament dirigit a aquelles persones que presenten tot un conjunt de factorsde risc que determinen problematicitat. Som especialment sensibles ambadolescent i joves desocupats (pel que fa a estudis o treball) o bé a aquellsmenors de 15 anys. Recollim determinats factors de risc que poden tenirrelació amb la presència d’un consum de drogues en l’adolescència, i sobretot,un consum de caràcter problemàtic. Aquest signes descrits són indicadors quecal tenir en compte sempre en el seu conjunt i no de forma aïllada. A més, sónde caràcter orientatiu. Poden ser indicadors que no tenen a veure amb consum.
  • 16. FACTORS DE RISC" Adaptat de Hawkins i altres (1992), Petersona i altres (1992), Moncada (1997). Asociats a nivell individual * Consum prematur (edat)* Problemes de salut mental, físic o emocional* Actituds personals vers el consum* Característiques personals relacionades con els nivells d’autoestima i conductes favorables al risc, alienació rebeldia, etc.* Evidències tipus: ulls vermells, pupil.les dilatades, cansament, somnolència, excessiu nerviosisme, gestió dels dinersinjustificada, etc.) Associats a nivell familiar* Consum de drogues per part dels pares* Actituts favorables al consum per part de la família* Problemes familiars* Històries familiars de consum problemàtic de drogues* Dificultats de relació/conflicte familiar* Models familiars: sobreprotecció, abandonament familiar, etc.* Estatus socioeconòmic familiar Associats a nivell grupal o d’amics* Amics consumidors* Canvis sospitosos pel que fa a amics i relacions* Actituts favorables al consum* Conductes il.legals o delictives* Dificultats de relació amb el grup d’iguales Associats a nivell de context social * Abandonament dels estudis* Fracàs escolar* Canvis en el rendiment acadèmic i actitud a l’escola* Desocupació laboral* Dificultats socials i econòmiques* Alta disponibilitat i accessibilitat a drogues* “Transicions i desplaçaments vitals”
  • 17. Estimular el “canvi unilateral”Construir nous discursosSeparar trobades
  • 18. Determinar eixos de treball1. OcupacionalEstudis/Inserció laboral"Motivacions"Resultats acadèmics"Dificultats en l’itinerari formatiu2. FamiliarEstils familiars"Estils educatius"Dinàmiques (horaris, normes, tasques,diners)
  • 19. 3. Alternives/Temps lliure/RelacionsAficions"Gestió temps lliure"Relacions d’amics" #Estils_de_vidaEstils d’oci" #Suport_socialFactors de risc4. ConsumDe diferents substàncies"Problemàtic/No problemàtic"Tipus"Estadi de consum"Factors de risc"Abstinència pactada
  • 20. Quins estadis del consum podem trobar-nosdavant demanda dinformació i/o tractament?"(adaptació del model de Proshaska i Di Clemente, 1982)1. El consum no es viu com a problemàtic (precontemplació)"* Alertar/Apel·lar a la prudència"* Proporcionar informació sobre possibles riscos* Ajudar-lo a confiar en les seves capactiats (“sabràs què quan no et senti bé haurem de pendrens un descans”)* Confrontar “amistosament” 2. Sap què hi ha un problema; i considera la possibilitat dhaver daplicar canvis, però té dubtesper dur-los a terme (contemplació)"* Balanç decisional: pros i contres del consum“què guanyo i què perdo?” (curt-mig-llarg termini)"* Proporcionar eines per al canvi (començar a parlar dels estils, rutines, contextos, pautes de control extern)3. Vol canviar la conducta (preparació)"* Establir pautes per al canvi (començar a parlar dels estils, rutines, contextos, pautes de control extern, diners, etc.)* Reconèixer possibles problemes4. Es dóna el canvi en el consum (acció i manteniment)"* Seguiment de les pautes per al canvi (començar a parlar dels estils, rutines, contextos, pautes de control extern,diners, etc.) I si recau/rellisca?* Avaluar guanys (al principi és difícil reconèixer-los) * Treballar les raons de la relliscada* Reconèxier problemes; i possibles situacions de risc: afrontament * Reforçar positivament la voluntat* Acompanyament novament per canviar * Alertar del risc de lencadenament de5. Mantenir-lo i no relliscar (prevenció de recaigudes)" “fracassos” * Reconèixer i afrontar situacions de risc * Reavaluar el pla dacció / i reformular- lo, si cal* Avaluar procés * “Suport incondicional”
  • 21. 5. Aspectes psicològicsCaracterístiques personals"Estabilitat emocional"Trets de personalitat" Impulsivitat" #16APQ Afrontament" #MACI Animació" Autoimatge" Confiança" Habilitats personals" …"Grau d’alteració psíquica
  • 22. “En definitiva, donar-li una visióeducativa al model ‘Tant fas, tant pagues’que si d’alguna cosa peca, és essencialment,de visió educadora...1. Les mesures educatives alternatives són una oportunitat per poder treballaraspectes educatius i preventius des de la perspectiva de detecció precoç, degestió de riscos i prevenció selectiva.  2. Esdevenen un mecanisme útil per apropar-nos a determinats col·lectius. Iestablir-nos com a referents. 3. Ens permeten treballar globalment i de forma coordinada amb altresagents comunitaris (els quals també escolten “nous” discursos sobre lareparació). 4. Per posar-les en marxa cal comptar amb el recolzament i implicació depolítics i tècncics de totes les institucions que intervenen en el projecte.  5. El projecte ha d’ésser emmarcat en una estratègia més àmplia (a nivellmunicipal o supramunicipal) de prevenció de drogues.  
  • 23. 6. Ja que es tracta d’una estratègia de prevenció selectiva, cal dotar decontingut teòric i metodològic al projecte per fomentar una idea de laprevenció que vagi molt “més enllà” del paradigma clàssic de l’abstinència.  7. L’abordatge és essencialment educatiu, considerant cada cas de formaindividual i creant un pla de treball personal.  8. Abans d’iniciar qualsevol acció d’implementació, es recomana realitzar unanàlisi de la situació de la població i dimensionar la realitat i el possible treballa realitzar.  9. Cal partir de professionals especialitzats (o coneixedors) en matèria deconsum de drogues i intervenció amb joves i adolescents. 10. Aquests projectes són l’excusa perfecte per revisar comunitàriament quèsignificar tot això d’educar… (i no reparar). ...que sense portar-nos a pensar que lesdrogues són “bones”, sí mirar-les“positivament”: reflexionar a partir depensaments i idees positives , sense anticiparproblemes ni prejudicis.”
  • 24. “Vaig venir aquí per una multa i " he acabat sortint amb feina” Guillem, 17 anys “Això no m’ha servit de res” Adriana, 15 anys“M’ha ajudat a relacionar-me millor amb els meus pares” Ruben, 15 anys“M’he endut una sorpresa respecte com tracteu el tema de les drogues. M’ha servit més a mi que a ell…” Jordi, 46 anys (pare del Guillem)
  • 25. “El friqui ese del Ayuntamiento me ha llevao a raya un huevo pero me he pegado unas risas y se lo ha currao” Félix, 16 anys
  • 26. Gràcies
  • 27. Crèdits
  • 28. Aquestes reflexions i idees exposades han estat inspirades a partir de lalectura, escolta i reflexió de les fonts següents:9 ideas para educar en la adolescencia"Jaume Funes. Editorial Graó. "I qualssevol dels seus textos, conferències, conversesi intervencions.Energy Control – ABD"www.energycontrol.org – Recomanem la guia “Educar sobre drogues, educar sobre lavida”I la seva intervenció.Los hijos de la desregulación"Fernando Conde. Editorial Crefat. I qualssevol dels seus articles.Enquesta escolar sobre consum de drogues 2010"Departament de Salut (Gencat) i PNSD (Ministerio de Salud)El adolescente en la terapia familiar."J. Micucci. Ed. Amorrortu.Treballant com a educadora o educador social "Carles Sedó. Edicions Pleniluni.I qualssevol de les seves xerrades. Les imatges han estat agafades deGranollers_Acció municipal en el consum de drogues" www.gettyimages.eswww.sobredrogues.net – www.parlemdedrogues.catDe moltes conferències d’en Domingo Comas. Jordi Bernabeu Farrús" Granollers_Acció municipal en el consum de droguesI de la pràctica sorgida d’aquesta i d’altres feines… jbernabeu@ajuntament.granollers.cat "

×