M Jesus Belen Sandra Paula
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

M Jesus Belen Sandra Paula

on

  • 1,381 views

Trabajo realizado por alumnos de 4ºESO

Trabajo realizado por alumnos de 4ºESO

Statistics

Views

Total Views
1,381
Views on SlideShare
1,369
Embed Views
12

Actions

Likes
0
Downloads
14
Comments
0

1 Embed 12

http://larenega.wikispaces.com 12

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    M Jesus Belen Sandra Paula M Jesus Belen Sandra Paula Presentation Transcript

    • LA RENEGÀ CAMPANYA 2007
    • PARADA 1.- LA BANDERA • Ens trobem en el terme municipal d’Oropesa. • En aquesta primera parada, ens situem en un penya-segat baix (menys de 10 m) i ens dirigim a estudiar el nord-est costaner fins la torre la Cordà.
    • • Enrere deixem la torre la Colomera, que no hem pogut visitar. • Al fons es veu Benicàssim i El Grao de Castelló (al sud d’ Oropesa) com podem apreciar en aquesta foto. • L’ aventura a començat!
    • PARADA 2.- PRIMERA CALA • Podem distingir diversos ecosistemes aquàtics amb zones de més i menys vegetació que no podem apreciar degut a que no ens podem submergir dins l’aigua; però gràcies al medi marítim o del litoral podem obtenir informació sobre el medi marí que regna en aquestes zones més pròximes.
    • POSIDÒNIA OCEÀNICA Trobem restes abundants de posidònia oceànica a la vora de les platges. La posidònia oceànica no és un alga, sinó una fanerogama (té flor). Antany vivia en al terra i amb el pas dels anys es va adaptar a l’aigua creant praderes. Aquestes només es troben al Mediterrani. Com que són un ecosistema típic submarí passen desapercebuts per la gent i ningú veu el perill de la seua pèrdua degut a la contaminació.
    • “ARRIBAZONES” • Analitzar el que arriba a les platges pot ajudar-nos a saber el que hi ha baix del mar. Aquestes muntanyes de restes de posidònia poden aplegar a mesurar un metre d’altura i encara que pareguen brutícia el que en realitat simbolitzen és que l’aigua no està contaminada ja que en elles s’alberga vida. El alguer produeix grans quantitats d’oxigen i permeteix la vida de moltes espècies.
    • PARADA 3.- EL COTXE • Aquesta prada ens va servir per veures l’acció de l’home en un ecosistema. • Açí tenim dos exemples de cossos que van sofrir les conseqüències de que en aquesta zona hi ha molt de risc als incendis (alguns fortuïts, altres intencionats o deguts a restes no degradables).
    • DEIXEM PETJADA … • Vam observar diversos restes com: llandes, plàstics, bosses, sprais, vidres, etc... que són perjudicials per al medi ambient. A banda dels arbres que creixen en aquesta zona naturalment hi ha de altres induïts per l’home. També veiem diverses urbanitzacions.
    • PARADA 4.- PINOS DUNA • Les condicions de la zona costanera són especialment dures i com que les del mar i els animals no les podem observar veiem les adaptacions de les plantes. • Aquestes fotos son del pinus alepensis que mostra una morfologia típica. Degut a la força del vent es pot apreciar una forta inclinació d’aquests.
    • ALTRES ADAPTACIONS • Degut a la deshidratació que proporciona el vent: • Les plantes presenten fulles menudes i amb pèl per relentitzar el vent en les seues fulles. • Aquelles que tenen fulles grans les repleguen; el llentiscle per la seua part agafa formes arredonides com almodailles per al vent. • Altres tenen fulles dures i amb punxes. • En aquesta zona trobem: jares, margallons, coscolls,
    • PARADA 5.- OREOGRAFIA • Els penya-segats estan formats per material fermentat de la època del quaternari, que són conglomerats (roques sedimentàries) de pedres de diferents tamanys i fàcilment erosionables. • Més enllà, baix la torre, es troba roca caliza (sedimentària) del triàsic; degut a que es la delimitació amb el desert de les palmes. • Depenent de la roca el oleatge del mar perfila una oreografia (o perfil costaner) diferent.
    • ESTRATOGRAFIA • Estrat infralitoral: sempre baix de l’aigua. • Estrat mesolitoral: depenent del dia i del vent és el que l’oleatge mulla i desmulla reiteradament. • Estrat supralitoral: la ola no mulla sinó que només salpica fins la vegetació. Aquest estrat es coneix degut als líquens que són litòfags que enegren les roques i pel fenoi marí que acumula aigua en les seues fulles grasses que amb aquestes salpicadures i degut a la rosada del matí, sense necessitat de molt de sòl, sobreviu.
    • INDICADOR D’ EROSIÓ • Prop de la costa i no degut per l’oleatge , sinó per la pluja, es veu l’efecte de l’erosió en el maltractat sòl. • Grans arrels dels arbres es troben al descobert degut a aquesta erosió.
    • PARADA 6.- ANTIGA VIA DEL TREN • En aquesta via del tren, construïda a principis del segle XX, només queda la pedra picada (ni el ferro ni la fusta, ja que són reutilitzables). • L’origen de les vil·les de Benicàssim és degut a que la parada d’aquest tren era en aquella zona i el enginyer es va fer una vila.
    • PARADA 7.- TORRE CORDÀ • Es troba en un penya- segat mitja-alt (10 m). • El nom ve de corda, ja que per accedir a la porta feia falta una degut a la seua alçada (7 m). • L’entrada era tan difícil per protegir-se de l’enemic, igual que les parets (fins 1 m de gruixor). • De 21 torres de vigia que existien queden 11, que defensaven les costes cristianes dels pirates als segles XVI i XVII.
    • MÉS … • En aquestes torres vivien 4 persones. • En cas de perill, 2 a cavall i 2 a peu, avisaven les demés torres per que la població es posara en marxa. • Estan formades per pedres calcàries i de sillera treballada, com que la roca es caliça es troben fòssils de conxes. • Degut al contacte de la pluja amb el diòxid bicarbonat de la roca es produeix una erosió laminar.