Itinerari Les Santes. Paz, Bea, Lidón

680 views
591 views

Published on

Published in: Technology, Self Improvement
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
680
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
53
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Itinerari Les Santes. Paz, Bea, Lidón

  1. 1. Excursió 13-02-07 Licfón (Batalïa (Beatriz ‘Vicent faz flranega
  2. 2. O para natural Ó 0 del desert de les palmes
  3. 3. L A‘ EI desert te una superficie de 3200 hectaries e inclou cinc termes munícipals: Castelló, Barrial, La Pobla Tornesa, Cabanes i Benicassim
  4. 4. L- L - - . O 1-A- u El nom dd ‘Desert’ ¿[Z dondrm ds adrmálítts perdia’ ¿rd un lloc de mádítdcíá dáshflbítdt í trdrnqdíl í ‘las Palmas’ deriva de ¿es fallas dd mdrgdllo’. Es i/ d declarar para natural ¿VL gg}. msn-L» . .fl>gflnn_
  5. 5. Ñïegetsicïiï) del ‘Desert —L [AHI ITL. 1X [In] d— 4 dí u Hi havien carrasques, sureres i encines. u Les sureres han desaparegut completament i queden poques encines i carrasques. n Es van talar per a fer bancals. El paisatge abancalat perdura en I’actuaIitat. Els bancals es van abandonar quan van deixar de ser rentables. -- - m n" "-
  6. 6. Wxxrlx. , ,1. L ¡: H, . Í r x s . . , c, p. l» s , . , i. f l, ‘ rw. , i. . . r r N. ‘ i r. i / I! i q. e i rr. r. i “(Jn 4.. ... .- . '«-I
  7. 7. 5.o: - vbwa-«¿Quaq v. ..
  8. 8. 14 d"; u"
  9. 9. El Margalló ¡.1 . QL. .LZJ—1QAÉ-S1LJZ. «L-A- La primera especie que vam veure va ser el Margalló. a Els seus fruits són els datils, no són comestibles per als humans pero si per a les rabosses. n Es una planta típica del Desert. _L, .3. . .-L. -.í1- 21:
  10. 10. rqdaflaáamdtüóíowdeümalfdálomm. u En el clima Mediterrani a I’estació seca que es quan més calor fa, les plantes sufreixen degut a I’ampIitud térmica que pot arribar fins als 15°. A més a I’estació d’hivern pot arribar a gelar-se la flora. Per aquestes raons la flora del Desert s’ha adaptat per a poder sobreviure : fulles menudes i guixudes per a evitar la evaporació, plantes de fulles perennes i plantes esclerófiles, dures i resistents a Ia desidratació en estiu i al fred en hivern. L; a un; 1.14 rá
  11. 11. Pi Blanc L‘ ‘ . .J. ..IZI-.1—L1¿1J. JJN u Nom científic “pinus halepensís” . Principalment creix en terrenys calcaris. u Els van plantar després de I’abandonament dels bancals quan es va fer la repoblació, ja que es un pi que creix molt rápidament i que es reprodueix fácilment.
  12. 12. Com reconeixer un Pi Blanc? 1! s. n. .1.n—n-. :ns1.«1n_nn. . nn-1 _. _-_ ‘Y ___ s-¡ u Les fulles són acícules, amb forma d’agulla, menys carnoses que les del Pi Rodé. Aquestes són acídes per a que, al caure a terra, el acid no permeta que altres especiés creixquen. n Pinyes més menudes i allargades que les del Pi Rodé.
  13. 13. (. ,I_ I/ ,. . /.-¡V
  14. 14. Wïjfilfiüfi de Hit/ lili ‘¿A Aquestes plantes es troben al Desert pero no creixen de forma natural , abandonades o en zones de cultiu.
  15. 15. .1 -—. -.1—lí_m4-. ¿1LL¿ «t. .- n Es troben disperses per el Desert. u Són poc abundants.
  16. 16. Els seus fruits són les garrofes. S’utiIitzen per a fer xocolata pero als diabétics, per a alimentar animals de granja i per a pesar or.
  17. 17. n‘ 7 . . ar- A- 3.. .:
  18. 18. L4 «A. —L. —IZJ IíuL- í‘ IÉLAQ. ¿í Sal Calcari n Té un color blanquinós. l‘ l- ' "l; El _ l l n Es més freqüent que el sól silici. n La primera part del recorregut la vam fer sobre el sól calcári. n La vegetació es diferent respecte a la del sól silici. n Abunda el Pi Blanc. _L —L. . 1L .111 IT
  19. 19. i n . .. .i . . . ..i. w ma“ . su. .. . ... , “Y v en ¿M6532 . .4. xfiuí‘át’rli J. És una especie protegida que es troba en zones que seek. firm» lia, («G04 . ixln, ,52.. . Ki , . K . J Ï . ¡‘LÏH s’alimenta de | ’aigua de plutja. LW. free. e. . l. in} P ¡{en Jai. n? su
  20. 20. Com comprobar si una roca es calcária o silicia?
  21. 21. RaaCÁaí/ iáa La 1 —- uïímmfluíeïí; - 1 _- n La roca calcária reacciona amb | ’ácid clorídric. u Per asegurar-nos que la roca no tinga residus la partim i Ii apliquem el acid a la part de dins. 15-. 1m ; ..1¡. ..n1n.1
  22. 22. vga/ CALC; (S -Lll? ic—iwa r Es una roca rogenca. e Predomina en el sól de rodé. e No reacciona amb el acid clorídric.
  23. 23. ú 18:5‘; í. " ‘e? .*-«. cg.
  24. 24. 1"’ o q vs-p y. " :4,_-_, _,___, __ , , __ _ -a-pov-
  25. 25. En me! ts ¿lees de el Desert d, ,Be7i e¿ i ” rerie emmüelrtddes. i - “ . '9- "E, L r Él 3" l i " i “¿"7 w 'i 'y. _ . ¡j ¿ Í " I . 7‘ '. s. s’ i. ‘
  26. 26. a Desde que al 1989 es va declarar parc natural la caca esta ¿a prohibida. Només es fan batides pera F-ï l ' l i l i’ ' cagar porcs senglars ' ' ' l t perque no tenen cap y i“ h”. H LW, ‘ depredador natural. W ql, fl u, : “iii llllilil l li Ïïïli . r -, ;,. _ . - . ¡“La-L 1x“. -
  27. 27. i 1T 7/ sfiïWcit ’ i’ 5" É i‘ "‘, l ¡gt/ í L il í -. ,_. «HI4 -* Jr. “ A ; I . . - «u. .. I k . uan. " «"2» v vegetació de rivera. 55a lCl-ítïlfliéfïi‘ aii gema» girrisisinie Él nm (illüilliïiáhfji
  28. 28. C01 ima es «v- o “¿una
  29. 29. L/ an es: so? » plantes trepddores ¿’n busca de ¿d llum.
  30. 30. TaQuera In. 1 —-- -.1._¿—n. .1ns1.¿1¡. —1; - 1 —_ u Plantes amb espores al ir’ l pera reproduirse, de ¿ i‘ * ‘ color grogenc a la i part inferior de les fulles.
  31. 31. Extracc/ ‘ó de terra SVYÍC/ a n Vam agafar una ' mostra de terra silícia per a posterior analisi en el Iaboratori de | ’institut.
  32. 32. iz’ i i. l? ‘ 4 SWÏ . "¿a? l! “Vigil L ‘L ¡f7 i . - - . ¿ ‘A r Es van produir dos incendis1987i1992 ' a Ígï 3 dels quals la flora no ' ’ " ‘i, s’ha recuperat del tot.
  33. 33. 1L——Á_ _ r ¿. ’3¿_4.. .'¿. .IÏ. l——— ——l'_243:'. ¿4L’-. — +—_J—í
  34. 34. 17H“ l N‘ . ‘ ‘¿tua -‘v1;: qiy. r-{: i lfiïiüï-«Yvrv ‘h/ Jïin‘ nz: i. u a, ¡l ‘r'[[{, i‘{[. i' Iïijfiílerfi "HI7. ‘una; ‘I, una: ' l ¡i , ‘V ¡ —. -4 - . _ « . c. .- , y ,1‘, ' ». i", i r .1. l i ' J _. ».. . ag‘ fijar" "a i l l ' i» 22.19%. ' i e i. lr. a ‘ i r» s, «ve-tg i. e . -.1 N, » _ >rfiriiieïiw . - _"' ' ‘ > r ‘ ¡. _ . _ _ ‘
  35. 35. P1’ Pínastre LsQ— -.1._I. —n-.1np1.i1n_1.. v1-_ u Nom científic “pinus pinaster”. u Creix principalment en terrenys silicis. u També va ser utilitzat _ e, i . e, com el Pi Blanc com ‘e -. a repoblació. ¿s ¿ ' r:
  36. 36. xr fifi 7 Com recozzezxer un z 2214.1729 . L A —L. elïl '11- í‘ [EL . J—. . A A- u Acícules allargades i aspres. u Pinyes allargades de major tamany que les del Pi Blanc i sense peduncle.
  37. 37. is i. ..” -i W ‘w mv. l . ,. _ “A. l”. 2.0.. . ¿y "f Xfi. ‘_. ‘¡f K_ ¡. V_'Ï*. ï, ‘(x 9 m)” r Vam agafar una ¿"agp-iii mostra de terra silícia e. a “ y per a posterior analisi e “- y en el laboratori de ‘ "7 | ’institut.
  38. 38. v nv 151 41.1.- Liquens Són una simbiosi entre fongs i algues. Sobreviuen en situacions extremes. Són de creixement Ient, alguns poden ser centenaris i fins i tot miI. Ienaris. Apareixen en tot tipus de zones. Com més diversitat d’especies hi haja més pura es I’atmosfera 1g- ¡La -. .41¿. n1n.1
  39. 39. ¿’LW n Durant el nostre recorregut no vam observar cap animal, pero si empremtes de la seua activitat. u També vam veure un cadefion s’especificaven algunes especies.
  40. 40. Zona de Pissarra 5.. .3 . .., -1a—n. .1.¡.1 ¿QI-tg . . —. ...1 . ‘v ‘Y? A = /fj N n És una roca difícil de . v, V‘ ¡V7145 _ . ¡»í ÏÏ: 3 trobarala Comunitat Valenciana. n Roca Metamórfica n És la més antiga del desert. n És trenca en llámines. u S’usa per a fabricar teulades.
  41. 41. 6‘ ¡’e ' . ‘ . ttL. a'¡s, .'—; .«. :L. 'v. L.q finTuLN. ta; m. v n ‘ -4 :7 . c. .- _u Hi tu»; ¿»mi vital Elevar-í "TIILNQÍÍÏÏÍILÉIÏ. ¿"near Fer-tem . _ a ¡‘Jr I ¡‘EL
  42. 42. n Ha sigut una experiencia molt positiva, perque hem aprés moltes coses del desert. n A més, va ser molt ‘ divertit.

×