PINTURA GÒTICA

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Pintura gòtica Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves

4.Pintura gòtica Van der Weyden La Magdalena Simone Martini Anunciació Giotto di Bondone Crist mort Jan Van Eyck El matr...

ART GÒTIC Hubert i Jan van Eyck (germans) Adoració de l’Anell Místic o Políptic de catedral de Sant Bavó

4. La pintura gòtica Jan v an Eyck L’home del turbant vermell

4.1.Característiques <ul><li>Funció decorativa de temples, principalment , però t ambé d’ajuntaments, palaus, castells ...

4.1. C aracterístiques <ul><li>S’utilitzen altres SUPORTS com: </li></ul><ul><ul><li>Pintura sobre taula: Retaules (...

4.1. Característiques <ul><li>3) De la pintura sobre taula romànica, que decorava el frontal de l’altar, es passa al trí...

4.1. Característiques <ul><li>4) La temàtica segueix essent religiosa , preferentement, tot i que els temes profans ...

4.1. Característiques <ul><li>5) Tècniques . </li></ul><ul><li>S’usa especialment el tremp , que utilitza l’ou com aglu...

4.1. Característiques <ul><li>6) Característiques formals . </li></ul><ul><li>Abandonament de la rigidesa . </li></ul><u...

4.1. Característiques <ul><li>L’escenari pot ser natural, però és més freqüent l’ arquitectònic i, en algunes ocasions l...

4.1. Característiques <ul><li>6) Característiques formals . </li></ul><ul><li>Presenta un colorit variat, amb tonalit...

4.1. Característique s <ul><li>AUGMENT DEL REALISME. </li></ul><ul><li>PAISATGE. </li></ul><ul><li>RETRAT. </li></ul><ul>...

4.2. EVOLUCIÓ <ul><li>4) FLAMENC (XV) </li></ul><ul><li>1) GÒTIC LINEAL </li></ul><ul><li>(Franco-gòtic) </li></ul><ul><l...

4.2.1.- GÒTIC LINEAL (Franco-gòtic o Estil vidriera, segles XII-XIII-XIV) <ul><li>Tipus de pintura inspirada en les vidr...

Predomina el naturalisme (el mateix que en escultura), però els temes són tractats amb senzillesa i certa “ingenuïtat...

Vitralls

Vidriera <ul><li>Destaquen els vitralls de: </li></ul><ul><li>Saint Chapelle , París. </li></ul><ul><li>Catedral de Lleó ,...

Vitralls de la Catedral de Lleó i de la Catedral d’Àvila .

… i rosasses

Rosasses de Nôtre-Dame i de la Sainte Chapelle de París.

Miniatures Destaquen les que il·lustren les ”C antigas de Santa María ” .

Miniatures

Miniatures <ul><li>En les miniatures destaquen els enquadraments arquitectònics , la seva riquesa cromàtica i els fo...

Pintura de transició del romànic al gòtic Escenes de temàtica cavalleresca pintades damunt fusta. Museu de Mallorca . C ...

Estil franco-gòtic o gòtic lineal . Detalls del Martiri de Santa Úrsula de l’Església de Sant Francesc de Palma . Fragm...

Estil franco-gòtic . Retaule de Sant Bernat (Museu de Mallorca) . Procedeix de la Capella dels Templers. Estil gòtic lin...

Pintura mural del gòtic lineal . Assalt a Medina Mayurqa . Campament del rei Jaume I. Procedeix del Palau Aguilar de Bar...

Transició del Romànic al gòtic . Escola castellana . Crucifixió i Pantocràtor (1300). Autor Mahamud. Museu Nacional...

Període franco-gòtic. La il·lustració de manuscrits amb miniatures . Selecció d’imatges de les “Lleis Palatines”. El R...

Escenes extretes de les Lleis Palatines del rei de Mallorca, Jaume II. El camarlenc i dos cambrers netegen i ornen la c...

Miniatura del “Breviculum” de Thomas Le Meysier on apareix discutint i polemitzant amb Ramon Llull .

4.2. EVOLUCIÓ <ul><li>4) FLAMENC (XV) </li></ul><ul><li>1) GÒTIC LINEAL </li></ul><ul><li>(Franco-gòtic) </li></ul><ul><l...

4.2.2.- PINTURA DEL TRECENTO ITALIANA // ITALO-GÒTIC (1250-1400) o PRIMITIUS ITALIANS A) ESCOLA ITALIANA (DUCENTO , fas...

B) PRIMITIUS ITALIANS (TRECENTO) o ITALO-GÒTIC <ul><li>En el segle XIV (trecento) la pintura gòtica italiana va tenir...

<ul><li>Tècnica més utilitzada: fresc sobre mur , tot i que també van realitzar algunes obres amb tremp sobre taules de...

<ul><li>Tot i el gran naturalisme de les seves obres, la llum encara és inexistent . </li></ul><ul><li>L’ única llum...

B.1) ESCOLA de FLORÈNCIA (TRECENTO) <ul><li>CIMABUE (1240-1302) : és el 1r exponent de l’escola de Florència , mestre d...

Com veiem en la seva Verge amb el Nin o en Majestat ( Maiestà) (  ), del Museu dels Uffizi de Florència , on el pinto...

O en el Pantocràtor de l’ absis del Duomo de Pisa , on encara es nota la inspiració bizantina. CIMABUE (1240-1302)

I en la Crucifixió (pintura mural) de l’ església de Sant Francesc d’Assis , obra d’intens dramatisme . CIMABUE (1240-...

GIOTTO di BONDONE (1266 – 1337) <ul><li>GIOTTO n’és el màxim representat de l’escola. Fou deixeble de Cimabue . Enca...

GIOTTO di BONDONE (1266 – 1337) <ul><li>Va ser pintor, arquitecte i escultor . </li></ul><ul><li>Firma les seves obres,...

GIOTTO DI BONDONE (1266 – 1337) <ul><li>Parteix, per a crear la seva pintura, no de la imatge ideal de la realitat, sinó ...

GIOTTO DI BONDONE (1266 – 1337) <ul><li>Valora els buits per a què els personatges tinguin espai per a moure’s. </li><...

<ul><li>CREACIÓ D’UN ESPAI CONVINCENT </li></ul><ul><li>EXPRESSIÓ DEL SENTIMENT </li></ul><ul><li>Les característiques esm...

MAIESTÀ (Verge amb nin envoltada de sants), pintura sobre taula. Convencionalismes: mirada cap els espectadors, juxtaposic...

Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc a l’Església de Sant Francesc a Assis . ...

Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc a l’Església de Sant Francesc a Assis . ...

Donació del mantell Giotto di Bondone (1297) Església Sant Francesc d’Assis, en Assi s

CAPELLA dell’Arena, SCROVEGNI <ul><li>La seva obra principal són aquesta sèrie de frescs que va pintar per aquesta Cape...

CREACIÓ D’UN ESPAI CONVINCENT <ul><li>En un espai bidimensional creu necessari representar un espai tridimensional: co...

“ Adoració dels reis mags”. Giotto di Bondone Capella dels Scrovegni

“ Adoració dels reis mags” (observeu el Cometa Halley, Estrella de Betlem). Giotto di Bondone Capella dels Scrovegni

Diferents frescs de Giotto di Bondone . Dalt esquerra la Fugida a Egipte , a la dreta el Crist mort o el ”Sant Enterram...

Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Jesús, la Verge, santa Anna, sant Joaquim a la Capella...

Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Jesús, la Verge, santa Anna, sant Joaquim a la Capella...

Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Jesús, la Verge, santa Anna, sant Joaquim a la Capella...

Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Jesús, la Verge, santa Anna, sant Joaquim a la Capella...

Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Jesús, la Verge, santa Anna, sant Joaquim a la Capella...

Captura o “ Prendimiento” Giotto di Bondone Capella Scrovegni

Giotto di Bondone (1266-1337) a la Capella Scrovegni, de l’Església de l’Arena de Pàdua . La Besada del traïdor Judes, ...

Giotto di Bondone (1266-1337) a la Capella Scrovegni, de l’Església de l’Arena de Pàdua . La Besada del traïdor Judes, ...

Giotto di Bondone (1266-1337) Frescos de l’església de la Santa Croce de Florència . Sant Francesc renunciant als bens...

Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc a l’Església de Sant Francesc a Assis . ...

Giotto di Bondone (1266-1337) Pintura mural de la Basílica de la Santa Croce de Florència . Sant Francesc predicant da...

Giotto di Bondone (1266-1337) “ Mort de Sant Francesc” Capella Bardi en Església de La Santa Croce, Florència 1320.

Giotto di Bondone (1266-1337) Església de la Santa Croce de Florència. Capella Bardi. Mort de Sant Francesc .

37. CRIST MORT, GIOTTO <ul><li>37. LAMENTACIÓ SOBRE CRIST MORT O EL SANT ENTERRAMENT </li></ul><ul><li>1305-1306 </li></ul...

37. ” LAMENTACIÓ SOBRE EL CRIST MORT” TEMÀTICA . El fresc de Giotto és una obra pictòrica que representa la deposició,...

37. EXPRESIÓ DEL SENTIMENT Introdueix en els seus personatges reaccions psicològiques que es suposa existeixen entre l...

Magdalena. La Verge abraça el seu fill mort (dolor callat i contingut). Sant Joan obre els braços cap endarrere amb un ge...

RECURSOS EFECTISTES <ul><li>Personatges asseguts d’esquena ( il·lusió òptica ), donat que l’espectador sent més pròximes a...

MARC PAISATGÍSTIC <ul><li>- Encara és molt esquemàtic , i es subordina al fet narrat , perquè el paisatge muntanyós ...

A la part superior de la composició, sobre un cel blau intens,10 àngels regirats (contorsionados) comparteixen el dolor de...

<ul><li>Està simplificada al màxim , evitant tot allò anecdòtic i els petits detalls, amb la finalitat de no distreure l...

COMPOSICIÓ <ul><li>Figures assegudes immòbils (en contraposició a Sant Joan). </li></ul><ul><li>Composició Original: ...

<ul><li>La t ensió continguda i la intensitat emotiva de la composició mostren la gran decisió de Giotto, a més de c...

<ul><li>El seu mestre fou Cenni di Peppo, CIMABUE , gran pintor d’obra i vida desconegudes. </li></ul><ul><li>GIOTTO de...

<ul><li>Aquest aspecte ha suscitat polèmica . </li></ul><ul><li>Per a alguns autors, la incorporació de la natura i de le...

<ul><li>Des d’aquesta òptica els frescos de la Capella Scrovegni serien l’ expressió del gust burgès i anti-senyorial d...

37. CRIST MORT, GIOTTO B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA (TRECENTO)

B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA) <ul><li>Sentit líric , aristocràtic, i aferrats a la tradició, és a dir, ... </li></ul><ul><...

<ul><li>Aquesta escola és una síntesi entre el record de la influència bizantina i el naturalisme que va introduir Gi...

B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO) o ITALO-GÒTIC “ Anunciació” Simone Martini (Siena 1284 – Avinyó 1344) (  ) <ul><li>La...

B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO) o ITALO-GÒTIC <ul><li>Les figures solen aparèixer ordenades de forma bastant simètrica ...

DUCCIO DE BUONINSEGNA (1250/60 -1319) “ MAIESTÀ” del Duomo de Siena <ul><li>És el millor representat d’aquesta escola....

Madonna Ruccellai, Uffizi Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) (  )

Taula central del políptic. “ Maiestà” de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) (  ) B.2) ...

Taula central del políptic. “ Maiestà” de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) (  ) B.2) ...

Taula central del políptic. “ Maiestà” de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) (  ) B.2) ...

Taula central del políptic. “ Maiestà” de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) (  ) B.2) ...

B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALIÀ) Detall d’una obra de Duccio (  ) “ Àngels músics i àngels cantaires” National G...

B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALIÀ) “ Petit tríptic de Madonna i el nen amb quatre Àngels a dalt” Duccio de Buoninseg...

SIMONE MARTINI (Siena 1284- Avinyó 1344) <ul><li>Un dels millors pintors del Trecento , d’estil més avançat, el bizan...

<ul><li>Ciutats-estat italianes (ss. XII-XIII), domini comerç Mediterrània oriental , inversió en art. </li></ul><ul><l...

MAIESTÀ , SIMONE MARTINI (Siena 1284- Avinyó 1344) Palau Comunal Consell Ancians (Siena) <ul><li>Imatge de la Verge, r...

<ul><li>1317 es traslladarà a Nàpols , al servei de Robert d’Anjou (pintures familiars, cortesanes i religioses). </...

Simone Martini (Siena 1284- Avinyó 1344) Condottiero Guidoriccio da Fogliano (1328, fresc) Palazzo de Siena <ul><li>S’ha...

SIMONE MARTINI (1284-1344). ANUNCIACIÓ . Museu dels Uffizi de Florència . Rostres idealitzats, ulls típicament ametllat...

ANUNCIACIÓ SIMONE MARTINI (Siena 1284- Avinyó 1344) <ul><li>Tríptic . Part central més alta: 184 alt x 114 cm ample. La...

SIMONE MARTINI (Siena 1284- Avinyó 1344) <ul><li>Escena (cambra interior) de distribució clàssica . </li></ul><ul>...

<ul><li>Al centre de la imatge: un gerro amb lliris , símbol de la puresa immaculada o virginitat de la Verge. </li>...

<ul><li>A l’esquerre : Representació d’un àngel de coll llarg, de dits molt prims i allargats, lleugerament incurvat, q...

<ul><li>A la dreta , la Verge asseguda i amb un llibre a la mà, presenta un cànon molt allargat . </li></ul><ul><li>Es...

<ul><li>La Verge ja no la presenta com la típica silueta bizantina , per exemple de DUCCIO , sinó que es una elegant...

<ul><li>Totes les figures estan pintades sobre un fons de color daurat resplendent , que dota a tota l’obra d’una gran e...

<ul><li>S'equilibra en una estructura simètrica , en la qual els dos personatges s'obren en sengles corbes divergents ...

<ul><li>Les distàncies entre els personatges i les mides són més realistes (comparades amb l’obra de Lorenzetti). ...

<ul><li>Martini, com tants de pintors gòtics, encara no aconseguí reflectir-la de forma naturalista , si bé al voltant de...

SIMONE MARTINI (Siena 1284- Avinyó 1344) <ul><li>R ostres ovalats i ulls allargats. Tota la composició respons a una c...

<ul><li>El gerro del trespol de tons daurats , situat al centre, davant la paret també daurada, conté 4 lliris d...

<ul><li>Petit arbre o BROT VERD evoca a Jesús, que és l’ Arbre de la Vida , símbol de la vida eterna , la qual va po...

Madonna of the Annunciatio Simone Martini Panel of diptych Tempera on wood The Hermitage St. Petersburg, Russia <ul><li...

<ul><li>És continuador de Duccio a qui va superar. </li></ul><ul><li>La seva pintura va evolucionar i ELL VA ESTENDRE: ...

<ul><li>Retaule de l'Anunciació reconegut com una de les obres mestres de la pintura gòtica i, a més, és una de les pin...

B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALIÀ) <ul><li>Germans Lorenzetti (  ) El major, Pietro , és pintor de Verges de...

PIETRO LORENZETTI <ul><li>Germà major . Pintor preferentment de Verges, i en creà un tipus característic : </li></ul><ul...

Verge entronitzada de Crotona (1320), Pietro Lorenzetti Nativitat de la Verge, Catedral de Siena (1342), Pietro Lore...

L’Anunciació, Catedral de Siena (1344), Ambrogio Lorenzetti (darrera obra) Verge de la llet (va influir en Aragó, molt...

AMBROGIO LORENZETTI (germà petit, pinta murals com els de l’Ajuntament) <ul><li>AL·LEGORIES DE LA PAU. </li></ul><ul>...

Pinta quatre grans frescos al·legòrics al Palau Públic de Siena sobre el Bon i el Mal Govern al camp i a la ciutat. E...

Pinta quatre grans frescos al·legòrics al Palau Públic de Siena “Al·legoria del Bon Govern” . El Camp i la Ciutat be...

Pinta quatre grans frescos al·legòrics al Palau Públic de Siena. “Al·legoria del Mal Govern” . Entronitzada, al cent...

Taddeo di Bartolo és un pintor de finals del Trecento. Càstics contra la luxúria i contra l’avarícia . Col·legiata de Sa...

Un altre pintor sienès: TADDEO DI BARTOLO . Decora les parets de l’església del poble toscà de Sant Gimignano amb els t...

“ Maiestà” de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) (  ) Madonna Ruccellai Duccio de Buoni...

L’introductor fou FERRER BASSA , que va decorar la Capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes . Detall de Sant Fr...

Germans Serra . Al Retaule de Sigena varen col·laborar els dos germans ( Jaume i Pere ). La Verge i el Nin envoltada ...

Pere Serra . Retaule de l’Esperit Sant de la Catedral de Manresa . Detall de la taula central ( La Verge a la Pentecos...

Joan Loert ( Mestre dels Privilegis ) Retaule del Martiri de Santa Eulàlia de la Catedral de Palma B.4) ESTIL ITALO-GÒTIC...

Detalls del Retaule de Santa Eulàlia de la Catedral de Palma de Joan Loert . B.4) ESTIL ITALO-GÒTIC A MALLORCA

El Papa Sant Silvestre o Sant Climent pintat per un pintor anònim (1376). Mestre d’ Alaró, Verge amb el Nin (1ª meita...

Mestre de Santa Margalida (o del Bisbe Galiana ?). Predel·la de Sant Guillem i Santa Helena (1372). B.4) ESTIL ITA...

Detall del Retaule de la Capella Descatlar (Sant Joan Evangelista, Santa Bàrbara, Santa Llúcia i Sant Blai) Església de S...

Mestre de Sant Mateu Retaule de Sant Mateu i Sant Francesc (1377) de la Catedral de Palma B.4) ESTIL ITALO-GÒTIC A MALL...

Detalls de la vida i miracles de Sant Mateu i Sant Francesc del Retaule de la Seu . A sota i a la dreta Sant Francesc...

<ul><li>El trasllat de la cort pontifícia a Avignon va tenir conseqüències importants per a la pintura, donat que allí e...

Característiques <ul><li>Estilització de les figures. </li></ul><ul><li>Afecció a la línia corba (plegats amb abundant...

LOCHNER <ul><li>“ ADORACIÓ DELS REIS” </li></ul><ul><li>“ JARDÍ DEL PARADÍS” </li></ul>De pintura de cavallet es conserv...

GERMANS LIMBURG “ MOLT RIQUES HORES” del Duc de Berry

4.2.4.- GÒTIC-FLAMENC (PRIMITIUS FLAMENCS) <ul><li>La pintura és coetània al desenvolupament del primer Renaixement en ...

<ul><li>Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado </li></ul><ul><li>Assumpció Granero. http://www.slideshare.ne...

Share Slideshare

LinkedIn
Facebook
Twitter

Embed

Size (px)

Show related Slideshows at end

WordPress Shortcode

Link

Share
Email

Mujer grecia antigua by lauracg 9603 views
ART PALEOCRISTIÀ. FITXA 22. BASÍLIC... by Assumpció Granero 5980 views
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK by Assumpció Granero 11340 views
Mujeres de la Antigüedad by fpascualslideshare 3041 views
Esquemes art mudèjar by Assumpció Granero 1216 views
L'ART BIZANTÍ by PILARMANZANO 4913 views

View on Slideshare

1 of 146 Ad

View on Slideshare

1 of 146 Ad