0
Orígens i expansió de la Corona de Castella 1. L’origen dels regnes cantàbrics 2. L’expansió territorial dels segles XI i ...
Introducci ó <ul><li>A la mateixa època de la creació dels comtats catalans i aragonesos i el regne de Pamplona als Pirine...
1. L’origen dels regnes cantàbrics <ul><li>1.1. El regne d’Astúries </li></ul><ul><li>1.2. El regne de Lleó </li></ul><ul>...
1.1. El regne d’Astúries <ul><li>En aquest territori s’hi van refugiar alguns nobles visigots. Un d’ells,  Pelagi , obting...
1.2. El regne de Lleó <ul><li>A la segona meitat del segle IX  Alfons III  (866-910) va aprofitar la debilitat dels emirs ...
Els regnes cristians occidentals 06
1.3. La formació del regne de Castella <ul><li>A l’origen Castella era la frontera oriental del regne de Lleó, una zona po...
1.4. Els primers repoblaments <ul><li>A partir de mitjan segle IX es va fer el primer repoblament en massa de la vall del ...
2. L’expansió territorial dels segles XI i XII <ul><li>2.1. La conquesta de la vall del Tajo </li></ul><ul><li>2.2. La cre...
2.1. La conquesta de la vall del Tajo <ul><li>Ferran I  de Castella va ocupar i va repoblar els territoris despoblats al s...
2.2. La creació de Portugal <ul><li>El testament d’Alfons VI (1109) va deixar com a hereva dels regnes de Lleó i de Castel...
2.3. L’arribada dels almoràvits <ul><li>L’agressivitat dels reis cristians va atemorir els monarques islàmics. Per defensa...
La reconquesta als segles XI i XII  06
2.4. Els repoblaments comunals <ul><li>A partir del segle XI la necessitat de defensar els territoris dels atacs musulmans...
3.  La gran expansió del segle XIII <ul><li>3.1 . La unió de Castella i Lleó </li></ul><ul><li>3.2. Els almohades i Las Na...
3.1.  La unió de Castella i Lleó <ul><li>Al llarg del segle XII els regnes de Castella i Lleó es van unir i es van separar...
3.2.  Els almohades i Las Navas de Tolosa <ul><li>Durant la segona meitat del segle XII els regnes cristians s’enfrontaren...
La frontera entre els regnes cristians i Al-Andalus 06
3.3. L’avanç cap al sud <ul><li>Els reis cristians van emprendre l’avanç cap al sud després de la derrota almohade. </li><...
3.4. La repoblació de la vall del Guadalquivir <ul><li>Als segles XII i XIII, amb la conquesta de la vall del Guadalquivir...
4. El regne de Castella: economia i societat <ul><li>4.1. El predomini de la ramaderia </li></ul><ul><li>4.2. Les rutes de...
4.1. El predomini de la ramaderia <ul><li>La majoria de les terres castellanes es dedicaven al conreu de  cereals  o de pr...
4.2.  Les rutes de la llana <ul><li>Una petita part de la llana que es produïa a Castella es quedava al regne per als teix...
4.3. El poder de la noblesa <ul><li>El progrés de la Reconquesta comportà que els reis concedissin enormes extensions de t...
5. Les institucions de govern i la crisi baixmedieval <ul><li>5.1. Les institucions de la Corona de Castella </li></ul><ul...
5.1. Les institucions de la Corona de Castella <ul><li>La monarquia.  A Castella la Corona tenia uns  poders més amplis  q...
5.2. La crisi a Castella <ul><li>La crisi del segle XIV no va ser tan intensa a Castella. De tota manera, la Corona de Cas...
6. L’art romànic a la Corona de Castella <ul><li>6.1.  L’arquitectura </li></ul><ul><li>6.2. L’escultura i la pintura </li...
6.1. L’arquitectura <ul><li>L’art romànic es va introduir a la Península Ibèrica a través dels nous camins de pelegrinatge...
6.2.  L’escultura i la pintura <ul><li>L’ escultura  romànica es mostra essencialment a les façanes i als capitells dels c...
7. L’art gòtic a la Corona de Castella <ul><li>7.1.  L’arquitectura </li></ul><ul><li>7.2. L’escultura i la pintura </li><...
7.1.  L’arquitectura <ul><li>La Corona de Castella rebé la influència dels models del gòtic francès, caracteritzat per la ...
7.2.  L’escultura i la pintura <ul><li>L’ escultura  gòtica hispànica va tenir un gran desenvolupament. Una mostra n’és la...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Power point orígens i expansió de la corona de castella II

2,745

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,745
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
84
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Power point orígens i expansió de la corona de castella II"

  1. 1. Orígens i expansió de la Corona de Castella 1. L’origen dels regnes cantàbrics 2. L’expansió territorial dels segles XI i XII 3. La gran expansió del segle XIII 4. El regne de Castella: economia i societat 5. Les institucions de govern i la crisi baixmedieval 06 6. L’art romànic a la Corona de Castella 7. L’art gòtic a la Corona de Castella
  2. 2. Introducci ó <ul><li>A la mateixa època de la creació dels comtats catalans i aragonesos i el regne de Pamplona als Pirineus, a la serralada Cantàbrica s’hi va formar el regne d’Astúries . </li></ul><ul><li>Més endavant es va convertir en el regne de Lleó. </li></ul><ul><li>La unificació definitiva del regne de Castella i del de Lleó al segle XIII, amb el nom de Corona de Castella , va permetre a aquest regne dur a terme l’ocupació militar de la majoria dels territoris musulmans peninsulars. </li></ul>06
  3. 3. 1. L’origen dels regnes cantàbrics <ul><li>1.1. El regne d’Astúries </li></ul><ul><li>1.2. El regne de Lleó </li></ul><ul><li>• Els regnes cristians occidentals ( mapa ) </li></ul><ul><li>1.3. La formació del regne de Castella </li></ul><ul><li>1.4. Els primers repoblaments </li></ul>06
  4. 4. 1.1. El regne d’Astúries <ul><li>En aquest territori s’hi van refugiar alguns nobles visigots. Un d’ells, Pelagi , obtingué una primera victòria sobre els musulmans prop de Covadonga (722). </li></ul><ul><li>Aquest fet ha estat considerat l’inici de la Reconquesta , és a dir, la conquesta per part dels regnes cristians de les terres que ocupaven els musulmans. </li></ul><ul><li>Els successors de Pelagi, Alfons I i Alfons II , van crear un regne al voltant d’Oviedo, conegut com a regne d’Astúries , que es va independitzar de l’emirat de Còrdova. </li></ul>06
  5. 5. 1.2. El regne de Lleó <ul><li>A la segona meitat del segle IX Alfons III (866-910) va aprofitar la debilitat dels emirs cordovesos i ocupà els territoris des de la serralada Cantàbrica fins al riu Duero. </li></ul><ul><li>Per controlar millor les noves terres i protegir els pagesos repobladors, la capital es va traslladar a Lleó i va prendre el nom de regne de Lleó . </li></ul><ul><li>Durant el segle X, amb la proclamació del califat, Al-Andalus va incrementar la força militar i va organitzar diverses expedicions militars. </li></ul><ul><li>Les ràtzies encapçalades per Almansor van saquejar i destruir nombroses ciutats lleoneses. </li></ul>06
  6. 6. Els regnes cristians occidentals 06
  7. 7. 1.3. La formació del regne de Castella <ul><li>A l’origen Castella era la frontera oriental del regne de Lleó, una zona poc poblada i molt exposada als atacs musulmans. </li></ul><ul><li>Alfons III va fortificar aquest territori amb la construcció de nombrosos castells i hi va fundar la ciutat de Burgos . </li></ul><ul><li>Aquesta zona va rebre el nom de comtat de Castella i fou governada per comtes. </li></ul><ul><li>Un dels comtes, Ferran I aconseguí independitzar-se i transmetre en herència el comtat de Castella al seu fill. </li></ul>06
  8. 8. 1.4. Els primers repoblaments <ul><li>A partir de mitjan segle IX es va fer el primer repoblament en massa de la vall del Duero. </li></ul><ul><li>En aquestes zones s’hi van formar comunitats de pagesos lliures que tenien petites parcel·les de terra ( alous ) i vivien en petites cases aïllades però properes entre si, formant una vila . </li></ul><ul><li>Els habitants de les viles es reunien en un consell, que decidia els afers d’interès col·lectiu. </li></ul><ul><li>Els repobladors procedien dels primers nuclis cristians, però també hi havia molts cristians mossàrabs. </li></ul>06
  9. 9. 2. L’expansió territorial dels segles XI i XII <ul><li>2.1. La conquesta de la vall del Tajo </li></ul><ul><li>2.2. La creació de Portugal </li></ul><ul><li>2.3. L’arribada dels almoràvits </li></ul><ul><li>• La reconquesta als segles XI-XII ( mapa ) </li></ul><ul><li>2.4. Els repoblaments comunals </li></ul>06
  10. 10. 2.1. La conquesta de la vall del Tajo <ul><li>Ferran I de Castella va ocupar i va repoblar els territoris despoblats al sud del Duero i arribà fins a Àvila. </li></ul><ul><li>També va conquerir Coïmbra i va obligar els musulmans de Toledo, Sevilla i Badajoz a pagar-li tributs. </li></ul><ul><li>Llavors Castella es va convertir en un Estat fort i va passar a prendre la iniciativa en l’ofensiva contra Al-Andalus. </li></ul><ul><li>El seu fill, Alfons VI , va continuar l’expansió i va aconseguir ocupar Toledo (1085), l’antiga capital visigòtica. </li></ul>06
  11. 11. 2.2. La creació de Portugal <ul><li>El testament d’Alfons VI (1109) va deixar com a hereva dels regnes de Lleó i de Castella la seva filla Urraca. </li></ul><ul><li>A la seva altra filla, Teresa, li va deixar el comtat de Portugal. </li></ul><ul><li>L’any 1128 Alfons Henriques , fill de la comtessa Teresa, es va proclamar rei de Portugal. A partir d’aleshores, Portugal va ser un regne independent. </li></ul>06
  12. 12. 2.3. L’arribada dels almoràvits <ul><li>L’agressivitat dels reis cristians va atemorir els monarques islàmics. Per defensar-se, van demanar auxili als guerrers d’un imperi islàmic del nord d’Àfrica, els almoràvits . </li></ul><ul><li>Els almoràvits van aconseguir deturar l’avanç dels regnes cristians del nord a finals del segle XI. </li></ul><ul><li>Els reis cristians van poder conservar la ciutat de Toledo, però van haver d’abandonar València, que havia estat ocupada l’any 1092 per Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador . </li></ul>06
  13. 13. La reconquesta als segles XI i XII 06
  14. 14. 2.4. Els repoblaments comunals <ul><li>A partir del segle XI la necessitat de defensar els territoris dels atacs musulmans va enfortir els nobles i els monjos, que tenien castells i monestirs emmurallats. </li></ul><ul><li>Per tal de protegir-se, molts pagesos lliures es van posar sota la protecció d’un senyor ; així van perdre el domini de les terres i es van convertir en serfs . </li></ul><ul><li>A partir del segle XII, en què els reis cristians van conquerir territoris molt poblats per musulmans es va aturar el repoblament espontani i els reis van organitzar el repoblament de les ciutats frontereres ( repoblament comunal ). </li></ul>06
  15. 15. 3. La gran expansió del segle XIII <ul><li>3.1 . La unió de Castella i Lleó </li></ul><ul><li>3.2. Els almohades i Las Navas de Tolosa </li></ul><ul><li>• La frontera entre els regnes cristians i Al-Andalus ( mapa ) </li></ul><ul><li>3.3. L’avanç cap al sud </li></ul><ul><li>3.4. La repoblació de la vall del Guadalquivir </li></ul>06
  16. 16. 3.1. La unió de Castella i Lleó <ul><li>Al llarg del segle XII els regnes de Castella i Lleó es van unir i es van separar diverses vegades per motius hereditaris o matrimonials. </li></ul><ul><li>Ferran I va unir el seu regne al de Lleó (1037) i va aconseguir la primera unificació d’ambdós regnes. Després de la seva mort el regne es tornà a dividir per qüestions d’herència. </li></ul><ul><li>La reunificació definitiva es va fer el 1230, en què Ferran III va heretar el regne de Castella de la seva mare i el de Lleó del seu pare. </li></ul><ul><li>De la unió d’aquests dos regnes en va néixer la Corona de Castella. </li></ul>06
  17. 17. 3.2. Els almohades i Las Navas de Tolosa <ul><li>Durant la segona meitat del segle XII els regnes cristians s’enfrontaren a la invasió almohade , un nou imperi islàmic que ocupà la Península. </li></ul><ul><li>Durant molts anys el regne de Castella i Lleó va lluitar contra els almohades per les terres situades entre el Tajo i Sierra Morena. </li></ul><ul><li>Aquests van ser derrotats a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212), on lluitaren junts els reis de Castella, Navarra i Aragó. </li></ul>06
  18. 18. La frontera entre els regnes cristians i Al-Andalus 06
  19. 19. 3.3. L’avanç cap al sud <ul><li>Els reis cristians van emprendre l’avanç cap al sud després de la derrota almohade. </li></ul><ul><li>El regne de Lleó ocupà les terres extremenyes actuals (1230) i, després de la unió amb Castella , la força d’ambdós regnes va permetre a Ferran III donar un impuls decisiu a la Reconquesta. </li></ul><ul><li>Ferran III començà la conquesta de la vall del Guadalquivir i conquerí Còrdova i Sevilla. El seu fill, Alfons X, va arribar a Cadis i Múrcia. </li></ul><ul><li>El regne de Portugal va completar la conquesta del seu territori actual amb l’ocupació de Faro el 1249. </li></ul><ul><li>Al final del segle XIII només quedava a la Península un regne musulmà: el regne nassarita de Granada . </li></ul>06
  20. 20. 3.4. La repoblació de la vall del Guadalquivir <ul><li>Als segles XII i XIII, amb la conquesta de la vall del Guadalquivir, es van ocupar territoris molt poblats i amb una activitat econòmica important. </li></ul><ul><li>A les terres ocupades al sud del Tajo molts musulmans en van fugir o van ser expulsats cap a Granada i el nord d’Àfrica. </li></ul><ul><li>Una bona part del territori va ser repartit en forma de grans latifundis als nobles, als clergues i als ordes militars que havien participat en les campanyes. </li></ul>06
  21. 21. 4. El regne de Castella: economia i societat <ul><li>4.1. El predomini de la ramaderia </li></ul><ul><li>4.2. Les rutes de la llana </li></ul><ul><li>4.3. El poder de la noblesa </li></ul>06
  22. 22. 4.1. El predomini de la ramaderia <ul><li>La majoria de les terres castellanes es dedicaven al conreu de cereals o de productes per a l’exportació ( vi i oli ). </li></ul><ul><li>La base de l’economia era la ramaderia ovina , sobretot de raça merina, que produïa llana abundant de gran qualitat i es destinava a l’exportació. </li></ul><ul><li>La ramaderia pertanyia majoritàriament a la noblesa castellana, que a fi de defensar els seus interessos, va fundar l’ Honrado Concejo de la Mesta (1237). </li></ul>06
  23. 23. 4.2. Les rutes de la llana <ul><li>Una petita part de la llana que es produïa a Castella es quedava al regne per als teixidors de les ciutats. </li></ul><ul><li>Una part important s’exportava a les ciutats tèxtils dels Països Baixos, sobretot Bruges , on la filaven, la teixien i en feien confecció. </li></ul><ul><li>El comerç de la llana es concentrava a Burgos , i des d’allà anava als ports del mar Cantàbric per fer-la arribar a Flandes per via marítima. </li></ul><ul><li>Els mariners bascos i càntabres transportaven la llana, que sortia dels ports càntabres i bascos. </li></ul><ul><li>Al segle XIII els mariners bascos i càntabres van fundar l’ Hermandad de la Marina de Castilla . </li></ul>06
  24. 24. 4.3. El poder de la noblesa <ul><li>El progrés de la Reconquesta comportà que els reis concedissin enormes extensions de terra als nobles, amb les quals crearen grans senyories . </li></ul><ul><li>Els beneficis de l’exportació de la llana es van concentrar en mans de la noblesa i de l’alt clero, que es consolidaren com els grups socials més rics i poderosos de Castella. </li></ul><ul><li>A Castella no es va desenvolupar una burgesia que es podia haver enriquit amb la manufactura i amb el comerç. </li></ul>06
  25. 25. 5. Les institucions de govern i la crisi baixmedieval <ul><li>5.1. Les institucions de la Corona de Castella </li></ul><ul><li>5.2. La crisi a Castella </li></ul>06
  26. 26. 5.1. Les institucions de la Corona de Castella <ul><li>La monarquia. A Castella la Corona tenia uns poders més amplis que altres regnes hispànics. Al segle XIII els nobles castellans s’enfrontaren a l’autoritat del monarca. </li></ul><ul><li>Les Corts. Les Corts de Lleó es crearen l’any 1188 i van ser les primeres que es van reunir a la Península. Des del segle XIV la unió de les Corts de Castella i les de Lleó donaren lloc a les Corts de Castella i Lleó . </li></ul><ul><li>Els municipis. Tenien una certa autonomia i jurisdicció pròpia . A Castella els consells oberts a tota la població van ser substituïts pels capítols . Més endavant aparegué la figura del corregidor , representant del poder reial a les ciutats. </li></ul>06
  27. 27. 5.2. La crisi a Castella <ul><li>La crisi del segle XIV no va ser tan intensa a Castella. De tota manera, la Corona de Castella es va veure afectada per rebel·lions nobiliàries i per guerres civils. </li></ul><ul><li>La guerra civil. Pere I de Castella (1350-1369) va voler imposar el seu poder sobre els nobles, desenvolupar l’economia de les ciutats i afavorir els artesans del sector tèxtil. </li></ul><ul><li>L’alta noblesa i l’Església s’hi van enfrontar i proposaren com a rei el seu germanastre Enric. Després d’anys de guerra civil, Enric de Trastàmara fou proclamat rei. </li></ul><ul><li>La nova dinastia dels Trastàmara. Va estar en mans de l’alta noblesa. </li></ul>06
  28. 28. 6. L’art romànic a la Corona de Castella <ul><li>6.1. L’arquitectura </li></ul><ul><li>6.2. L’escultura i la pintura </li></ul>06
  29. 29. 6.1. L’arquitectura <ul><li>L’art romànic es va introduir a la Península Ibèrica a través dels nous camins de pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, que en català es coneixia com a Sant Jaume de Galícia. </li></ul><ul><li>Els edificis romànics més importants al regne de Lleó i de Castella que acolliren un gran nombre de fidels són: </li></ul><ul><li>Les catedrals de Santiago de Compostel·la , Zamora i Salamanca . </li></ul><ul><li>Les esglésies de San Isidoro de Lleó , San Martín de Frómista . </li></ul><ul><li>El monestir de Santo Domingo de Silos . </li></ul>06
  30. 30. 6.2. L’escultura i la pintura <ul><li>L’ escultura romànica es mostra essencialment a les façanes i als capitells dels claustres. Les temàtiques habituals són escenes bíbliques, de l’Antic i el Nou Testament. </li></ul><ul><li>Pel que fa a la pintura , la tècnica més característica era el fresc. Pel que fa a l’estil, destaquen les influències mossaràbiga i mudèjar. </li></ul>06
  31. 31. 7. L’art gòtic a la Corona de Castella <ul><li>7.1. L’arquitectura </li></ul><ul><li>7.2. L’escultura i la pintura </li></ul>06
  32. 32. 7.1. L’arquitectura <ul><li>La Corona de Castella rebé la influència dels models del gòtic francès, caracteritzat per la verticalitat i per l’ornamentació. </li></ul><ul><li>L’estil gòtic fou predominant al segle XIII en la construcció d’un gran nombre de catedrals. </li></ul><ul><li>Al segle XV l’arribada d’arquitectes centreeuropeus va importar el gust per l’ornamentació molt recarregada. </li></ul><ul><li>L’arquitectura civil gòtica va deixar edificis importants a Castella, com el castell de Peñafiel , a Valladolid, i el Palacio del Infantado a Guadalajara. </li></ul>06
  33. 33. 7.2. L’escultura i la pintura <ul><li>L’ escultura gòtica hispànica va tenir un gran desenvolupament. Una mostra n’és la Puerta del Sarmental de la catedral de Burgos i la Virgen Blanca de la catedral de Lleó. </li></ul><ul><li>Als segles XIV i XV es va accentuar el sentit decoratiu, que queda palès al sepulcre de Don Alfonso , de Gil de Siloé . </li></ul><ul><li>Durant el segle XIII la pintura gòtica va estar dominada a Castella i Lleó per l’art de la miniatura . </li></ul><ul><li>Al segle XV els retaules van esdevenir el mitjà d’expressió pictòrica principal. </li></ul>06
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×