Treball de recerca odt numerat amb index i pròleg

814 views
611 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
814
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Treball de recerca odt numerat amb index i pròleg

  1. 1. Índex-Índex-Introducció-Proleg1.Els incendis. 1.1 Prevenció i extincio.2.Que passa amb la societat actual? 2.1 Les escombraries. 2.2 Els cicles de la natura.3.Que passa amb lenergia i les primeres matèries? 3.1 Clorofil·la. 3.2 Fotosíntesí. 3.3 Consumidors. 3.4 Descomponedors.4.La desforestació.5.La bioacomulació6.Els runams salins 6.1 Principals problemes del runams salins.7.Les infraestructures.8.Centrals de contaminació de catalunya.9.Coralls del canyó del cap de Creus.10.La urbanització del fluvianàutic.11.El riu Ter i els seus problemes.12.Les centrals tèrmiques i la central tèrmica de Cercs.13. Bibliografia14.Conclusió.15.Annexes. 1
  2. 2. Pròleg-La natura ens interessa molt i està en perill, hem decidit escollir aquest temade projecte per apostar solucions i aprendre’n més.-Hem buscat informació sobre tot el que hem treballat i ho hem ampliat.-Hem descobert greus problemes que hi ha actualment al nostre planeta i alnostre ecosistema.-Els objectius són varis: trobar noves formes d’energia i solucions alsproblemes que se’ns han plantejat.-Hem treballat a classe cada dia i a fora d’horaris hem quedat per a realitzaraquest projecte. Ha sigut un treball bastant llarg. 2
  3. 3. IntroduccióEn aquest treball que hem realitzat nosaltres, 4 alumnes de quart deso delescola Fedac Dominiques de Manresa, aquest treball ha estat realitzat per:Marc Soler Pujol, David Comellas Roca, Gerard Segarra Calsina i Pol MoratóGomez.En aquest treball hem parlat de diferents aspectes que ens han anat fentbuscar a les hores de projecte de recerca, pel professor Lluís Cabanes. El temaprincipal que hem tractat és El Futur del Planeta, hem treballat diferentsaspectes de fenòmens i llocs propers a la nostre comarca, el Bages, i elsvoltants és a dir la resta de Catalunya i del nostre país.Hem treballat : La desforestació, els incendis, els runams salins, lesinfraestructures, les estacions de mesura de la contaminació, els coralls delcanyó del cap de Creus, la conca del riu Ter, i molts més temes. 3
  4. 4. IncendisEls incendis són molt perillosos i perjudicials tant per la gent com per la naturaperquè,poden arrasar tant una casa com un bosc en qüestió d’hores.D’incendis cada any n’hi ha tot i que de diferents tipus poden ser provocatsexpressament o involuntàriament com per exemple una llauna de refrescllançada a terra o un tros de vidre... .Però també poden ser accidentals com perexemple una línia d’alta tensió que fa una guspira i provoca un incendi... .Hi ha diferents tipus d’incendis:-Focs de superfície: són els que es propaguen cremant lestrat herbaci i elmatollar són els més freqüents i els inicials que passen a ser dels altres tipus.-Focs de capçades: cremen la part alta dels arbres i avancen molt més depressa que lanterior ja que amb laltura sincrementa la velocitat del vent.-Focs de subsòl: Es propaguen sota de la superfície i cremen matèriaorgànica seca, arrels o torba, el desplaçament és més lent que en els tipusanteriors però pot durar més.Els incendis són una gran causa de desforestació la qual cosa comportal’erosió i a la destrucció del pulmó del planeta 4
  5. 5. Els incendis contaminen molt a causa de la quantitat de fum que es desprènquan es crema alguna cosa.Els arbres en cremar-se alliberen una gran quantitat de CO2 ja que durant eltemps que han estat vius n’han recollit molt amb la fotosíntesi. 5
  6. 6. Prevenció i extincióPrevenció:Les mesures habituals que es prenen són aclarir en algunes zonesla massa forestal,establir zones sense vegetació sota les línies elèctriques, elstallafocs , els conreus verds a lestiu (trepadella, cànem, vinya etc.) eldesbrossat, lacció de pastura controlada i lestabliment de vies d’accés. Ambaquestes mesures es descompacta la massa de combustible i sinterromp laseva continuïtat així és més difícil que el foc s’escampi tot i que de vegadess’escapa.-Desbrossat sota una línia elèctrica.Hi ha diferents mesures per apagar el foc:-Contrafocs: En grans incendis de vegades és la mesura més efectiva,consisteix en cremar controladament una superfície per a que quan hi passi elfoc aquest es pari en no trobar combustible.-Equips de terra: es componen de voluntaris (ADF i altres voluntaris aCatalunya) i professionals bombers,que de vegades troben difícil la sevaactuació per la dificultat daccés a determinats punts del bosc i la mancadaigua. De vegades els petits focs es poden apagar amb branques.-Equip aeri: el composen avions i helicòpters, en grans focs la seva acciómalgrat que sigui espectacular de vegades no és gaire efectiva. 6
  7. 7. 7
  8. 8. Que passa amb la societat actual?Després de la revolució Industrial, uns dels fenòmens més importants va serque es va produir fou un gran increment dels sistemes creats pels homes.Han adquirit dimensions tan grans que els espais lliures cada cop són mésescassos. Les zones verdes són indispensables i serveixen per absorbir lapol·lució i per protegir els éssers vius dels efectes de les manipulacionshumanes.La civilització ha esdevingut una gran xarxa que cobreix el món, una xarxa denusos i efectes sobre el medi sovint inesperats.Alguns efectes són: -L’aparició de productes químics nous totalment diferents dels creats perla natura, poden ser nocius. -La modificació important del cicle de la matèria i del flux de l’energia aescala mundial.Per satisfer les necessitats d’energies, els homes han desviat les fontsenergètiques que abastien els ecosistemes i avui dia exploten massivament elscombustibles fòssils.Per satisfer les necessitats de primeres matèries els homes extreuen de la terraquantitats molt impressionants de minerals. Les escombrariesA molta gent no els hi preocupen les escombraries perquè cada dia hi hapersones que netegen els carrers. Gairebé ningú sap quantes personestreballen recollint escombraries, on les porten i quan val tot plegat.La quantitat d’escombraries que cada persona produeix és impressionant.Cada persona produeix 1 kg d’escombraries al dia, 30 tones al llarg d’una vida.Una família de 4 persones produeix 1 tona d’escombraries cada any.El llançament d’escombraries a espais naturals pot causar greus desastres, sitires una llauna al bosc pots causar un incendi i les seves conseqüències sónimportants.Però les escombraries domèstiques només són una petita part del total i ésessencial separar les escombraries quan es llencen.Les escombraries tenen futur?Hi ha dos punts de vista: -ecològic: són fonts de porqueria: poden contaminar aigües, podendegradar el paisatge i poden posar en perill la vida de les persones. 8
  9. 9. -econòmic: són recursos que no estan al seu lloc: estan formades permaterials recuperables que es llencen i s’importen gran quantitat de matèriesnecessàries per fabricar aquests materials. Cicles de la naturaLa natura és la part més superficial de la terra on hi ha els éssers vius. La vidaen ella depèn de l’aigua i del Sol. L’energia passa d’uns animals a altressegons els procés de la Cadena Alimentària o Tròfica.EL Sol dóna energia a les plantes, aquestes donen als herbívors que serveixenper alimentar als carnívors que quan moren fan adob per a les plantes.Comencem per a l’aigua:L’aigua s’evapora del mar i forma núvols. Quan els núvols descarreguen l’aiguaque porten es formen rius i torrents que tornen l’aigua al mar on es torna aevaporar. 9
  10. 10. Que passa amb l’energia i amb les primeres matèries?L’energia del Sol arriba a la superfície de la Terra en forma de llum i d’energiatèrmica i els éssers vius capten aquesta energia i la fan servir per fer les sevesfuncions vitals.L’energia tèrmica no pot ser captada per plantes verdes però agafen tots elséssers vius del seu entorn.Les plantes verdes agafen l’energia humana i la transformen en energiaquímica emmagatzemada, la utilitzen per fer funcions vitals.Les plantes productores son autòtrofes.La clorofil·laLes plantes productores capten l’energia lluminosa a partir de la clorofil·la. Laclorofil·la és verda per això algunes plantes són verdes. L’energia captada perla clorofil·la es emprada per transformar les primeres matèries senzilles enunes de més complexes. Això s’anomena fotosíntesi, “fer coses amb la llum”.FotosíntesiÉs el procés mitjançant el qual les plantes verdes obtenen l’energia per realitzarles seves funcions vitals.Per fer la fotosíntesi es necessita CO2, aigua i sals minerals. La fotosíntesi ésimportant perquè allibera grans quantitats d’oxigen a l’atmosferaConsumidorsEls animals necessiten energia i primeres matèries per fer funcions vitals.Els animals no poden utilitzar directament l’energia del Sol ni agafar lesmatèries directament.Els consumidors obtenen l’energia i les primeres matèries menjant plantes.Els consumidors heteròtrofs obtenen el nodriment d’un altre.DescomponedorsTots els excrements, cadàvers, encara tenen energia i primeres matèries. Elsdecomponedors aprofiten aquest aliment. Aquests descomponedors son elsescombriaires o recicladors de la natura. Hi ha infinitat d’éssers vius que, a poca poc,desfan les restes 10
  11. 11. La desforestacióLa desforestació és el procés de desaparició de boscos i masses forestals, perculpa de lactivitat humana, la industria fustera és una de les principalsculpables per la gran tal·la darbres. Actualment un dels llocs on sestan tallant molts arbres és lAmazones i aixòfarà que molts animals que hi viuen, es morin.Conseqüencies de la desforestacióUna de les conseqüències importants de la desforestació, fonamentalmentprovocada per la creació de nous espais agrícoles, és que moltes vegades esrealitzen en llocs que són fonamentals pel desenvolupament dalgunesespècies en perill dextinció, o úniques daquest lloc i, moltes vegades, elsmateixos boscos on es tala són una important font hídrica.Es modifica el clima del lloc.Una altra conseqüència de la desforestació és la desaparició dembornals dediòxid de carboni reduïnt-se la capacitat del medi dabsorbir les enormesquantitats daquest gas que ocasiona lefecte hivernacle, i accentuant elproblema de lescalfament global. 11
  12. 12. La BioacomulacióFinals de 1953 es va constatar laparició duna misteriosa malaltia, que era noinfecciosa, i no havien posat advertència. Aquesta malaltia es va manifestar aprop de la badia de Minamata (Japó). Les persones que la van començar atenir van ser el pescadors i mariners de la zona, i les seves famílies.El que passava era que a la gent que salimentava de menjar procedent de labadia de Minamata, sels-hi afeblia els músculs, perdien molta visió, danyscerebrals i paràlisis que casualment conduïa a la mort o al coma.Lany 1959, es va revelar que les morts van ser causa de contaminació permercuri, procedent de lindustria química Chisso Co. Utilitzaven el mercuri coma catalitzador, lincident de la badia de Minamata va ser el primer cas modernconegut de contaminació del medi aquàtic per mercuri.Des de llavors altres intoxicacions massives per mercuri han estatenregistrades pe exemple en aigües residuals procedents dindústriesdelectrònica, o per descàrregues de fungicides industrials de fabriquespapereres. 12
  13. 13. El cas més greu denverinament per mercuri provocat per lhome va succeir el1972 a Irak. Els pagesos van rebre llavors de blat tractades amb fungicidesmercurials, provinents de Mèxic. Es van menjar les llavors. Es van menjar lesllavors en lloc de plantar-les, quan el govern va començar a notar aquestaepidèmia auto-infligida, va posar una llei, el pagès que tingués llavors tractadesseria perseguit, atenyent a condemna de mort. Els efectes daquestes llavorsvan causar la pèrdua de 5.000 a 50.000 persones i la discapacitat de més de100.000, possiblement més de 500.000.El mercuri és el metall més tòxic seguit pel cadmi, plom, i altres que no estantan clarament ordenats segons llur toxicitat. La contaminació del medi aquàticper cadmi sembla menys estesa que la del mercuri, però té efectes no menysperillosos. El període dincubació per a la intoxicació crònica amb cadmi variaconsiderablement, usualment entre 5 i 10 anys, però en alguns casos arriba als30 anys. Durant la primera fase denverinament les dents sesgrogueixen, esperd el sentit de lolfacte i la boca sasseca. A continuació el nombre de glòbulsvermells disminueixen, acabant amb lesió de la medul·la òssia. Els símptomesmés característiques de la malaltia són dolors lumbars i dels músculs de lescames.Aquestes condicions continuen uns quants anys fins que el pacient ha deromandre permanentment al llit i les condicions, produeixen ràpidament greuslesions dels ronyons: trastorns del metabolisme del calci, acompanyatsdestovaments dels ossos, fractures i deformació de lesquelet amb unaespectacular disminució de lalçada del cos en -30 centímetres. 13
  14. 14. A causa del llarg període dincubació, la malaltia no es detectava fins passatsmolts anys. Així, a les ribes del riu Jintsu (Japó), es van registrar lany 1947, 44casos duna pretesa malaltia reumàtica. Durant els anys següents els pacientsvan arribar a sofrir doloroses deformacions de lesquelet. Sestima queaproximadament 100 morts degudes a aquesta malaltia van tenir lloc fins a la fidel 1965.Tanmateix la causa va ser completament desconeguda fins el 1961, quan hihagué evidència suficient de què el cadmi podia jugar un paper en eldesenvolupament de la malaltia. Per fi, el 1968, el ministre japonés de la Salut iel Benestar, basat en diversos estudis, va aclarar que la malaltia era causadaper un enverinament crònic amb cadmi.La font de contaminació amb cadmi del riu Jintsu era una mina de zinc propietatde Makioko Co., Situada a uns 50 km aigües amunt dels pobles afectats. Lesaigües residuals de la industria minera eren directament desguassades al riu,sense el tractament que hauria estat necessari. El seu llot contaminat marxavaaigües avall, causant grans danys als cultius als cultius darròs dquesta àreaera més de deu vegades superior a la darròs daltres àrees del Japó. Desprésde que la mina va construir una presa de retenció lany 1955, la pol·lució del riuva acabar, i el nombre de malalts va declinar.A diferencia del mercuri i del cadmi, la toxicitat del plom ha estat coneguda perla Humanitat durant molts segles. Fa més de 2000 anys el metge i poeta grecNicandre ja va escriure descriure la malaltia coneguda com el plumbisme, queés causada per un enverinament agut amb plom.La intoxicació per ceràmica esmaltada amb plom ha estat oblidada iredescoberta periòdicament des de lantiguitat. Els grecs coneixien el perill,però no el romans, que emmagatzemaren aliments i begudes en els recipientsesmentats. Fins actualment hom coneix casos denverinament per aquestacausa. Es evident que durant la utilització inicial daquests recipients deceràmica o porcel·lana colorejades resulta inevitable el desprendiment de plom,especialment si contenen líquids àcids, com els sucs de fruites. Això no seriaperillós per a la salut si lesmaltat amb plom shagués fet correctament, durantel temps necessari i a una temperatura de coacció suficientment elevada. 14
  15. 15. Lamplament extés ús del plom es deu especialment a les seves eepcionalspropietats, com lalt grau de ductilitat i la gran resistencia a la corrosió. Ja alimperi romà, en temps de Juli Cèsar, la classe alta governant va fer extensiulús de canonades daigua en cisternes folrades interiorment amb aquestmetall. Els grecs també havien recollit aigua de pluja de teulades protegides perun recobriment de plom, i lemmagatement semblantment en cisternes folradesde plom per dins. Sha afirmat que lenverinament amb plom resultant vacontribuir, amb tota probabilitat, a la caiguda de les classes dirigents, tant delimperi grec com del romà.Especialment els nens petits que viuen en edificis deteriorats estan eposats alenverinament agut amb plom, a causa del costum de menjar substancies noalimenticies com pelalles de pintura que contingui plom, massilla i guix. Untrosset de pintura de la grandària duna ungla de polze dun adult conté entre 50i 100 mg de plom. Lenverinament infantil per plom és un problema real amoltes de les àrees urbanes més antigues especialment, als barris pobres i ésuna de les principals causes de lesió cerebral, deficiencia mental i greusproblemes del comportament. A més, el plumbisme és una malaltia insidosa idificil de diagnosticar. Fins no fa gaire romania sovint irreconeguda, i eraamplament ingnorada per metges i caps de la salut pùblica.Una de les conseqüencies més corrent de lenverinament continuat amb plomés la infecció crònica del ronyó, coneguda com nefritis. Per exemple, shanreportat casos de nefritis de consumidors de whisky destil·lat il·legalment. Alequip de destil·lació susaven tubs soldats amb plom i en alguns casos, unradiador vell dautomòbil ( contenint més soldadura de plom ) servia com acondensador. No és gens sorprendent que la major part de mostres de whiskyil·legal confiscat continguin plom. 15
  16. 16. Runams salinsEls runams salins són grans muntanyes compostes sobretot per sal. Aquestasal és la que contamina les aigües, tant les superficials (rius, rieres, torrents,fonts, etc.), com les subterrànies.Actualment al Bages hi ha 6 runams. Daquests, dos estan actius (el delCogulló i el del Fusteret), un està en procès de reciclatge (el de Cardona), i siscontaminen les aigües. En total, sumen més de 70 milions de tones. 16
  17. 17. Els runams salins contaminen de dues maneres:1.Quan plou, la pluja dissol la sal superficial dels runams i es converteix en unaaigua extremament salinitzada. Aquesta aigua es precipita runam avall fins queva a parar als torrents i rieres. Aquesta aigua va a parar als rius principalmental Llobregat. Molta daquesta aigua també es filtra i va a parar als aquifers, aixòfa que molta vegetació es mori.2.El runam del Cogulló (Sallent) és el més gran i més pesant de tots els runamsexistents a Catalunya. Aquest runam artificial descarrega tot el seu pes(gairebé 40 milions de tones) sobre un terreny molt inestable: la falla del Guix.Degut a això, la “muntanya” a més a més de créixer contínuament, tambésenfonsa. 17
  18. 18. InfraestructuresEn les infraestructures hidràuliques poden haver-hi dues opinions las bones iles dolentes:Les bones poden ser que produïm gran quantitat d’energia amb l’energia del’aigua, ja que això es un gran avens en el mon de les infraestructures ja queavui en dia s’estan tancant grandioses centrals nuclears.Per altre banda no es gaire bo perquè els embassaments maten la faunaanimal dels voltants i com algun dia es destrueixi o es faci públic algun accidentimportant i tota l’aigua que hi hagi emmagatzemada tots els pobles del voltantpatiran unes grans inundacions i una gran destrucció del medi ambiental. 18
  19. 19. Hi ha un estany a la Vall Fosca que es diu: Estany de Gento el qual l’aigua queprodueix l’energia ,per la nit quan els habitants estan dormint hi ha menysutilitat de l’electricitat l’aigua que ha estat utilitzada prèviament es retornada alestany impulsada per les mateixes alises que havien produït l’energia. Es unrecus molt intel·ligent perquè si hi ha temps de sequera (molt freqüents aCatalunya últimament)aprofita la mateixa aigua que utilitza i jo crec que seriaun gran recurs i un model a seguir.Apart els dines que calen per a construir tal cosa son molts i en temps de crisisja valdria que s’amortitzessin una mica ni que sigui una tercera part dels dinersgastats,ja com altres de les moltes infraestructures que es construeixen al llargdel temps i que son amortitzades algunes amb un curt període i les altres jaque son la gran majoria a llarg temps com:autopistes, depuradores, aeroports,ports, canals, etc... 19
  20. 20. Centrals de contaminació de catalunyaLa contaminació atmosfèrica s’entén com la presència en l’aire de substàncieso formes d’energia en tals proporcions que impliquen un risc per a lespersones, altres éssers vius i materials diversos. Aquestes substàncies lesanomenem contaminants i poden ser primaris o secundaris.Els contaminants primaris són aquells que provenen directament de les fontsd’emissió fixes o mòbils i que es poden trobar en la mateixa forma química enel focus emissor. Ex: SO2, H2S,PST i CO2.Els contaminants secundaris són aquells originats en l’atmosfera mateixa, coma conseqüència de transformacions de contaminants primaris, és a dir, no espoden trobar en la mateixa forma química en el focus emissor. Ex: O3 i H2S O4Els principals contaminants atmosfèrics són: diòxid de sofre (SO2), diòxid denitrogen (NO2), partícules sòlides en suspensió (PST), els hidrocarburs totals(HCT), plom (Pb), clorur d’hidrogen (HCl), monòxid de carboni (CO), clor (Cl2),sulfur d’hidrogen (H2S) i l’ozó (O3). Per a totes aquestes substàncies hi ha unsvalors d’emmissió establerts, a partir dels quals es consideren contaminants.A Catalunya, tots aquests contaminants són controlats per la Xarxa deVigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), que va sercreada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.Hi algunes ciutats que tenen estacions mòbils de control de la contaminacióatmosfèrica. 20
  21. 21. A la nostra ciutat lestació de control de contaminació esta localitzada a la plaçaEspanya. 21
  22. 22. Coralls al canyó del Cap de CreusUn estudi amb submarí duns elements essencials per a lecosistema marí.El "Jago" és un petit submarí de dues places, propietat de lInstitut de CiènciesMarines de la Universitat de Kiel, a Alemanya. Fa uns mesos va ser utilitzat perinvestigadors de lInstitut de Ciències del Mar de Barcelona -del ConsellSuperior dInvestigacions Científiques-, per explorar el canyó del Cap de Creus.Lobjectiu bàsic era estudiar les comunitats de coralls que es troben aprofunditats dentre 120 i 400 metres.Aquests són els únics bancs de corall ben estudiats al Mediterrani peninsular. Abona part de la zona hi ha encara colònies duna gran densitat. El seu bon estatafavoreix lelevada riquesa dorganismes que els científics van observar. Unapart són espècies molt petites, però també en van poder veure daltres dinterèscomercial, com el sabre o com el calamar. No hi faltava ni tan sols una granpresència de krill, petits crustacis que serveixen daliment a molts organismesmarins, entre ells les balenes. Els peixos busquen aquest lloc per ficar la postadels ous, perquè puguin eclosionar, trobar refugi i aliment conforme vancreixent.Però al mateix canyó hi ha zones més empobrides. El relleu escarpat permetpreservar el corall dels danys que causa en altres llocs la pesca de ròssec, que 22
  23. 23. fa malbé el fons marí. En canvi, no el salva de la pesca de palangre, com espot comprovar pel gran nombre de fils trencats que hi trobem. La situació delbanc demana establir mesures de gestió.LInstitut de Ciències del Mar posseeix lúnic bosc de corall que es manté viu enun laboratori. Dos anys de recerca van permetre determinar les condicionsadients perquè el corall es desenvolupés. Aquí els alimenten amb "mysis", unspetits crustacis. Els investigadors poden observar a quin ritme creixen elscoralls, com es reprodueixen i quines condicions poden influir en el seudesenvolupament. Els estudis en el laboratori complementen les observacionsen el mar i, unes i altres, ajudaran a conèixer millor aquests bancs de corall,que són una assegurança per al manteniment i la renovació de la vida marina. 23
  24. 24. Urbanització del FluvianàuticAls anys setanta va iniciar-se una urbanització marina a la desembocadura delFluvià (Sant Pere Pescador) de la que només van construir-se la xarxa decanals de navegació i l’estructura d’un edifici que van quedar abandonatsdurant vint-i-cinc anys. Tanmateix, la revisió del PGOU va mantenir laclassificació de sòl urbà per al sector. La represa del projecte d’urbanització vasuscitar una forta oposició de les entitats ecologistes i la IAEDEN va interposarun recurs contra l’aprovació del PGOU en entendre que el sector no reuniacondicions per ser sòl urbà. El Conseller de Política Territorial i ObresPúbliques va estimar finalment aquest recurs i va acordar la reclassificació delsterrenys com a sòl no urbanitzable. Els promotors van recórrer la decisió i vanexigir una indemnització econòmica; mentre les entitats ecologistes vandemanar la restauració de la zona humida i la seva integració al Parc Naturaldels Aiguamolls de l’Empordà.El Pla d’ordenació urbana municipal de Sant Pere Pescador autoritzava des del’any 1975 la urbanització d’un sector dels aiguamolls de la desembocadura delriu Fluvià, a primera línia de mar, que limita amb el que avui és el Parc Naturaldels Aiguamolls de l’Empordà i que es localitza al corredor entre les reservesintegrals de les Llaunes i l’illa de Caramany. L’ any 1975 s’hi va projectar unaurbanització marina amb el nom de Fluviamarina i una empresa constructoradel holding Rumasa en va iniciar les obres amb l’obertura de la xarxa de canalsde navegació per a embarcacions d’esbarjo i la construcció de l’estructura d’unedifici de sis plantes. Les obres, però, van quedar aturades per la conjunció deles mobilitzacions socials de defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, iniciadesl’any 1976, i que van desembocar en la creació del Parc Natural delsAiguamolls de l’Empordà l’any 1983 i la fallida del grup Rumasa. 24
  25. 25. Tanmateix, tant la delimitació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà,creat l’any 1983, com el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) del 1992 vandeixar aquests terrenys fora del seu àmbit pel fet d’estar classificats com a sòlurbà en el planejament urbanístic.Al llarg de vint-i-cinc anys el projecte va estar paralitzat, amb els canals il’estructura de l’edifici de sis plantes construïts i abandonats. Però les diversesmodificacions del Pla d’ordenació urbana no van fer variar en cap moment laclassificació del sector, de manera que al llarg d’aquests anys es van succeirdiverses propostes per a desencallar el projecte d’urbanització que no es vanarribar a concretar. Així, la darrera revisió del Pla general, aprovadadefinitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona el 26 desetembre de 2001, continuava classificant aquest sector com a sòl urbà, tot ique en rebaixava l’edificabilitat.El juny del 2001, l’empresa navarresa VLV va reprendre els tràmits perexecutar-hi una urbanització marina de luxe, ara rebatejada amb el nom deFluvianàutic. El pla parcial presentat pels promotors preveia entre cinc-cents iset-cents apartaments (a preus entre cent cinquanta mil i tres-cents mil euros),sis nous edificis de tres plantes, un hotel de 1.125 m2, un restaurant, una àreacomercial, un club nàutic i 379 amarradors repartits per la xarxa de canalsnavegables ja existent. La inversió prevista era de cent vint milions d’euros i ladata final del projecte estava prevista per a l’any 2004. El màxim responsablede la promotora, Víctor Latorre, va afirmar que «serà una urbanitzacióespectacular, de pel·lícula. Els edificis simularan les cobertes dels granstransatlàntics, amb unes línies molt estilitzades». Els promotors afirmaventambé que la urbanització seria respectuosa amb lentorn, que per lesdimensions reduïdes suposaria poc impacte ambiental i que aportaria moltsbeneficis al municipi gràcies als impostos i el consum dels veïns. 25
  26. 26. El riu Ter i els seus problemesEl riu Ter neix a uns 2.400 metres d’altitud, concretament a Ulldeter, un anticcirc glacial delimitat per cims que atenyen prop de 3.000 metres, com elBastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona. Desprès de néixer al Ripollès,el Ter drena territoris d’Osona, la Selva i el Gironès, fins a desembocar a la marMediterrània, al Baix Empordà.El recorregut total del riu és de 208 quilòmetres i té una conca de drenatge deprop de 3.010 quilòmetres. Tot i néixer als Pirineus, el riu Ter rep una fortainfluència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix, fent que es comporticom un riu de règim intermedi, amb crescudes a la primavera i a la tardor. 26
  27. 27. Els principals problemes a la conca del riu Ter són:El riu ter cada cop te menys cabal daigua, això és degut a que moltesindustries i moltes localitats per les quals el riu Ter hi passa, agafem laigua illavors quan el riu desenvoca al mar només hi arriva molta poca aigua.També hi ha parts on avans el riu Ter tenia un alt cabal i ara no nhi gens o casires. 27
  28. 28. Centrals tèrmiques i central tèrmica de CercsUna central tèrmica o central termoelèctrica és una planta industrial que serveixper a generar electricitat a partir del vapor daigua escalfat per un combustible(fuel, gas natural, carbó). Algunes centrals tèrmiques particulars son les decicle combinat.Les central tèrmiques abasten delectricitat a continuada i sense haver dedependre del clima, de la metereologia, ni de la geologia locals. Encontrapartida, algunes utilitzen combustibles fòssils, amb els problemes desostenibilitat i de medi ambient que generen. El gas natural contamina menysque el carbó, el petroli i els seus derivats, és més fàcil de transportar iemmagatzemar i nhi ha en reserves una mica majors, tot i que també moltescasses. Lurani no contamina l atmosfera, per actualment no es tracta i elsresidus, que son radioactius, senterren al fons del mar. Avui saprofita lenergiadels residus sòlids orgànics (les escombraries orgàniques que separem de laresta) per, en comptes de ser enterrades, cremar-les i obtenir electricitat.A la nostra comarca, el Bages no hi ha cap central tèrmica, la més propera anosaltres és la central tèrmica de Cercs. 28
  29. 29. Lantiga central Tèrmica de Cercs es va construir lany 1929, funcionava amb elcarbó provinent de les mines dels voltants, i obtenia laigua dun espècie deembassament que es troba sota terra.. Lany 1968 aquesta central essubstituida per lactual, lany 1971 sinaugurà la Central Tèrmica de Cercs.La Xemeneia medía 122metres daltura i tenia 6 metres de diàmetre, la sevatorre de refrigeració medía 103 metres dalçada, i el seu diàmetre de la partsuperior era de 68 metres, la paret de la torre de refrigeració té un gruix de 15centímetres.La nova central Tèrmica de Cercs segueix el següent horari:8 Hores -----------------------------23 Hores funcionava al màxim 160000 K/WattsHora23 Hores----------------------------- 8 Hores funcionava a baix rendiment, 80000 K/Watts HoraLa Central Tèrmica de Cercs en aquests moments utilitza un tipus de carbóanomenat Ulla provinent de Sud Àfrica, aquest carbó té un 0,45% de Sofre i té6550 K/Calories.Sutilitza carbó de lÀfrica perquè és més barat de portar-lo fins a Catalunya queno pas extreu-rel de les mines dels voltants de Cercs. El carbó de Cercs (queabans es feia servir per la Central Tèrmica), anomenat Lignit conté un 3,1% deSofre, té 3099 K/Calories. 29
  30. 30. Bibliografíahttp://www.depana.orghttp://www.iaeden.cathttp://www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/aiguamollshttp://www.salvem-emporda.orghttp://www.francescferrer.cat/pub/cat/redaccio/notis-detall.asp?Item=1478&seccio=Noticieshttp://webspobles.ddgi.cat/sites/jafre/Shared%20Documents/PLATAFORMA%20DEL%20TER/PRESENTACI%C3%93PLATAFORMA%20DEL%20TER%20V1.pdfhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Central_t%C3%A8rmicahttp://sandraricart.wordpress.com/2009/05/15/el-riu-ter/http://www.google.es/imgres?um=1&hl=ca&sa=N&biw=1517&bih=737&tbm=isch&tbnid=B0qhlqu_-Qj1aM:&imgrefurl=http://html.rincondelvago.com/centrals-termiques.html&docid=wfoPR_PLw77_yM&imgurl=http://html.rincondelvago.com/000274690.jpg&w=512&h=384&ei=ijzLT8apGbKo0AW4l8mmAQ&zoom=1&iact=hc&vpx=763&vpy=141&dur=1239&hovh=193&hovw=258&tx=121&ty=117&sig=100106630759464858941&page=1&tbnh=126&tbnw=160&start=0&ndsp=30&ved=1t:429,r:4,s:0,i:77 30
  31. 31. ConclusióEn aquest treball de recerca hem aprés moltes coses noves que no sabíem delnostre planeta i de diferents llocs de la terra, del nostre país, de la nostrecomarca, de la nostra ciutat i voltants.Hem aprés a conviure en grup i a ajudar-nos mútuament sense molestar-nosels uns als altres. També ens hem tingut que esforçar en grup per a fer aquesttreball de recerca, ja que és el nostre primer treball daquest tipus, i al ser aixíens ha costat bastant.Aquest treball per a nosaltres ha sigut una gran experiència, ens hem conegutmolt millor de com ens coneixíem abans.Per a fer aquest treball hem tingut que quedar molts cops a casa del Gerard pera realitzar el treball, molts de nosaltres hem tingut que deixar a part partits defutbol, partits de basquet... 31

×