Your SlideShare is downloading. ×
La televisió 006
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

La televisió 006

439
views

Published on

Published in: Travel, Technology

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
439
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. LA TELEVISIÓ
  • 2. Els mitjans de comunicació poden ser de consum individual, com la fotografia, la premsa, el còmic, la fotonovel·la…
  • 3. I de comunicació de massa, com el cinema, la ràdio o la TV
  • 4. En la comunicació intervé un emisor que envia informació a un receptor per mitjà d’un canal
  • 5. Els missatges poden ser interpretats de forma diferent per cada receptor en els mitjans de massa
  • 6. Per això els mitjans de comunicació veuen tan important conèixer l’audiència a qui es dirigeixen
  • 7. A més cal tenir present que la TV utilitzen imatges i so que poden emetre missatges controvertits
  • 8. La TV és el mitjà més eficaç i entra diàriament en totes les llars per això cal fer estudis d’audiència
  • 9. Cada vegada més es pot veure TV de diferents maneres, com per Internet o telefonia
  • 10. FINALITATS DE LA TV Informar Educar entretenir
  • 11. La competència entre cadenes fa que la TV tendeixi a explicar històries com una forma d’oci i evasió, oblidant la missió educativa
  • 12. La constant competència entre cadenes fa que, fins i tot els telenotícies passin a ser cròniques sensacionalistes
  • 13. LLENGUATGE DE LA TV
  • 14. Els programes i sèries de TV són autèntiques composicions audiovisuals i utilitzen un mateix llenguatge que el cinema (planificació, angulació ràccord…)
  • 15. Però a diferència del cinema la TV no sempre explica històries de ficció. Hi ha diferents gèneres (entrevistes, varietats, concursos, informatius, pel·lícules…)
  • 16. La TV també, com el cinema, ha creat un llenguatge propi, tot i que hi ha elements comuns. El pla és la unitat mínima d’expressió
  • 17. També cal un equip d’elaboració i un guió
  • 18. ORGANITZACIÓ DELS PROGRAMES DE TV Actes, episodis o programes Blocs de producció Seqüències
  • 19. ACTES, EPISODIS O PROGRAMES: Són productes acabats amb una mateixa història que s’emet al llarg del temps, setmanal, diari, etc.
  • 20. BLOCS DE PRODUCCIÓ: Són espais dins d’un mateix acte que s’enregistren d’un sol cop, equivalen a una seqüència cinematogràfica
  • 21. SEQÜÈNCIES: Són accions completes respecte al moviment, diàleg o intriga, que es realitzen en un temps determinat
  • 22. Per mantenir l’atenció de l’espectador cal atendre a la psicologia del relat en aspectes com:
    • Moments de tensió
    • Moments d’humor
  • 23. MOMENTS DE TENSIÓ: Són successos de to dramàtic que augmenten l’interès del públic fins arribar al moment de màxima tensió
  • 24. Solen acabar afavorint les espectatives per al capítol següent. Això ajuda a mantenir l’espectador fidel a la sèrie
  • 25. MOMENTS D’HUMOR: Relaxen l’espectador del que està succeint a la trama
  • 26. Per explicar històries els guions dels programes es basen en tres unitats:
    • ACCIÓ
    • ESPAI
    • TEMPS
  • 27. ACCIÓ: Són successos que desenvolupen una mateixa trama dramàtica. P.Ex. La sèrie “Policias” d’Antena 3 o “El comisario” de Tele 5 expliquen la lluita contra el crim, a partir de tirotejos, persecucions, investigacions, etc.
  • 28. ESPAI: Cal indicar els espais habituals on es desenvolupa l’acció dels diferents capítols. P. Ex. A la sèrie “Siete vidas” de Tele 5 l’acció es desenvolupa habitualment en els pisos dels protagonistes o el bar de trobada
  • 29. TEMPS: Solen succeir en un temps pròxim a l’espectador amb al·lusió a l’actualitat. P. Ex. La sèrie “Cueéntame cómo pasó” de TVE fa referència a successos dels anys 60 i 70 i recorda situacions històriques del moment
  • 30. La sèrie “Verano azul” presenta una temporada de vacances amb al·lusions a escenaris propers als espectadors, com platges, poble, gents, etc.
  • 31. Cap sèrie no consta d’un nombre determinat de capítols, per això necessita un document anomenat (La bíblia) que explica característiques particulars dels personatges i de les situacions per a poder desenvolupar els guions particulars de cada capítol
  • 32. Per a aportar coherència al desenvolupament de l’acció cal:
    • NARRADOR
    • DIÀLEGS
  • 33. NARRADOR: Pot utilitzar-se com a recurs per a referir-se a accions passades, descriure espais o expressar opinions. P. Ex. A la sèrie “Cuéntame cómo pasó” de TVE La veu de Carlos Hipólito és un element esencial
  • 34. DIÀLEGS: Cal explicar al guió general la manera de parlar dels personatges i cuidar que tingui continuïtat als següents capítols, així es farà creible la història Iván Massagué (Burbuja) “ El barco” Antena 3 TV
  • 35. P. Ex. A la sèrie “Periodistas” de Tele 5 es diferencia la manera culta de parlar del director del diari que la del personatge Chusqui, jove sense estudis que es relaciona amb els delinqüents
  • 36. El document anomenat Guió general hauria de deixar clara l’estructura, és a dir, el que s’anomena “story line”
  • 37. P. Ex. En la sèrie “Ana y los siete” de TVE el fil conductor (story line) és la història d’amor entre la mainadera i el pare de família
  • 38. Aquesta línia argumental es repeteix en totes les sèries: “Nada es para siempre”, “Compañeros”, “Al salir de clase”, etc.
  • 39. Els continguts s’organitzen estructuralment segons el:
    • FORMAT
    • GÈNERE
  • 40. FORMAT: Són programes que s’emeten amb la mateixa periodicitat (diària, setmanal, mensual) i tenen les mateixes característiques formals, tot i que les trames varien Dr. Vilches de “Hospital central” Dr. House
  • 41. P. Ex. Una sèrie dramàtica s’assembla a una altra, tot i que tractin temes diferents
  • 42. La classificació del format distingeix entre:
    • Programes de ficció
    • Programes de realitat
  • 43. GÈNERE: Correspon a programes que s’identifiquen pels continguts. Així un mateix format pot tocar gèneres diferents. P. Ex. Formats de ficció
    • Telefilms
    • Grans relats de culte
    • Comèdies de situació
  • 44. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I EXPRESSIVES
  • 45. Com que la realitat no és controlable els guions dels programes en directe tenen moltes indicacions obertes que permeten als professionals reaccionar
  • 46. No existeix ni un guió literari ni un text exacte i són guies que serveixen d’ajuda als presentadors o locutors
  • 47. Els realitzadors coordinen la feina de càmeres i escullen un tipus de pla o moviment segons la necessitat del moment
  • 48. En els partits de futbol hi ha indicacions per a captar diferents aspectes del joc i, fins i tot de la grada
  • 49. Cal tenir reflexos per coordinar les càmeres i es treballa molt amb la improvització
  • 50. LA PRODUCCIÓ TELEVISIVA
  • 51. És l’etapa essencial de l’elaboració del missatge televisiu. El productor busca recursos per a la creació del programa
  • 52. Aborda presupostos, lloga material i mitjans. És una espècie d’intendent del programa
  • 53. ELS ESTUDIS DE TELEVISIÓ
  • 54. La majoria de ficcions televisives es recreen als estudis en escenaris recreats o espais reals
  • 55. La televisió aporta una cosa pròpia que no té el cinema; és la introducció d’uns espais exclusius i propis del mitjà
  • 56. Aquests espais fan que tent els decorats, com la il·luminació, com l’enregistrament del so són els idonis
  • 57. En un estudi de televisió la realitat no és captada per una càmera, sinó que es crea i organitza perquè la càmera la capti
  • 58. LA POSTPRODUCCIÓ
  • 59. Consisteix en millorar el que s’ha enregistrat, afegint efectes de so, música, sorolls, rètols i efectes visuals
  • 60. A la televisió és possible que la postproducció es realitzi simultàniament a la captació de la imatge i el so, mentre que al cinema sempre és una fase posterior
  • 61. Els reportatges que formen part d’un informatiu han de passar per una fase prèvia de muntatge
  • 62. La ràpida evolució de la tecnologia permet que la postproducció pugui utilitzar tot tipus d’efectes, rètols, animacions, etc.
  • 63. La postproducció s’ha convertit en un element indispensable en la creació de programes humorístics
  • 64. També pot incloure opinions dels espectadors, com comunicats interactius que fan que l’audiència pugui participar en pantalla
  • 65. GÈNERES TELEVISIUS
  • 66. PRINCIPALSGÈNERES TELEVISIUS
    • Informatius
    • Telerealitat
    • Culturals
    • Esportius
    • Educatius
    • De serveis
    • Dramàtics de ficció
    • Religiosos
    • Varietats
    • D’humor
    • Musicals
    • Publicitat
    • Jocs i concursos
    • Taurins
    • Talk show
    • Reality show
    • Info show
    • Telefilms
    • Grans relats
    • Comèdies de situació
    • Sèries de gènere
    • Sèries dramàtiques
    • Fulletons
    • Culturals
    • D’acció
    • D’atzar
  • 67. INFORMATIUS: Programes que informen de l’actualitat, com són els telenotícies, entrevistes, reportatges, etc. P. Ex. “Documentos TV” (La 2) o “Informe semanal” (TVE)
  • 68. CULTURALS: Tracten diferents continguts culturals (cinema, art, natura, ciència…) P. Ex. “Días de cine” Eduard Punset del programa Redes de La 2
  • 69. ESPORTIUS: Al voltant dels esports amb entrevistes reportatges i retransmissions. P. Ex. Estadio (La 2)
  • 70. EDUCATIUS: L’objectiu és que l’espectador, gran o petit, pugui aprendre determinades matèries. P. Ex. Pasapalabra, el gran dictat, Saber y ganar, etc.
  • 71. DE SERVEIS: Proporcionen a l’espectador informacions d’utilitat pràctica de treball, esdeveniments culturals, sorteigs de loteries, etc. P. Ex. Empléate a fondo (La 2)
  • 72. RELIGIOSOS: Programes de contingut religiós, retransmissions de misses, beatificacions… P. Ex. Últimas palabras (La 2)
  • 73. VARIETATS: Busquen sobretot entretenir l’espectador P. Ex. Noche de fiesta (TVE)
  • 74. Últimament la majoria d’aquests programes presten atenció sobretot a temes denominats vulgarment “del cor” o de “prensa rosa” sobre la vida pública o privada dels famosos P. Ex. Crónicas marcianas (Telecinco)
  • 75. D’HUMOR: Programes de contingut humorístic amb números còmics, imitacions, sàtires… P. Ex. Cruz y raya . Com de TVE
  • 76. MUSICALS: Programes de tema musical amb videoclips, actuacions en directe, concerts, etc. P. Ex. Las galas de TVE
  • 77. PUBLICITAT: Són anuncis que ocupen una bona part de la programació. També programes com Teletienda
  • 78. TAURINS: Al voltant de la festa dels toros, amb entrevistes, reportatges i retransmissions. P. Ex. Tendido cerpo de TVE
  • 79. JOCS O CONCURSOS: Els concursants juguen o competeixen per a obtenir un premi Poden ser
    • CULTURALS
    • D’ACCIÓ
    • D’ATZAR
  • 80. CULTURALS: Consisteixen en contestar preguntes de contingut cultural. P. Ex. Pasapalabra d’Antena 3, Saber y ganar (La 2), El rival más débil (TVE)
  • 81. D’ACCIÓ: Els concursants superen proves físiques o d’habilitat. P. Ex. El Grand Prix (TVE) o La Isla de los famosos (Antena 3)
  • 82. D’ATZAR: Els concursants encerten per atzar les respostes. P. Ex. El gordo, la Primitiva, etc.
  • 83. TELEREALITAT: Capta una realitat que succeeix a un estudi de TV i que té l’aparença de la vida quotidiana. P.Ex. Gran Hermano de Telecinco o també Operación triunfo d’Antena 3, etc.
  • 84. SUBGÈNERES DE LA TELEREALITAT
    • Talk show
    • Reality show
    • Info show
  • 85. TALK SHOW O PROGRAMA D’ENTREVISTES: Un conductor del programa presenta un relat particular. Els programes se solen organitzar per temàtiques: divorcis, malalties, etc. P. Ex. Las tardes de Ana, Diario de Patricia, Ésta es mi historia (TVE1) o La vida con Alicia Senovilla (Antena 3)
  • 86. REALITY SHOW O SHOW D’IMPACTE: Sorgeixen als EUA a partir de programes com Unsolved misteries o a Espanya amb Quién sabe dónde (1987)
  • 87. INFO SHOW: Converteixen la informació o el debat en un espectacle, mostrant els aspectes més escatològics de la realitat. P. Ex. Alerta 112 (Antena 3), Sucedió en Madrid (Telemadrid) o Noche de impacto (Antena 3)
  • 88. DRAMÀTICS O DE FICCIÓ: Programes de ficció amb sèries, telefilms o pel·lícules realitzades esclusivament per a la TV
  • 89. DRAMÀTICS O DE FICCIÓ
    • TELEFILMS
    • GRANS RELATS
    • COMÈDIES DE SITUACIÓ
    • SÈRIES DE GÈNERE
    • SÈRIES DRAMÀTIQUES
    • FULLETONS
  • 90. TELEFILMS: Llargmetratges creats per la TV. Generalment enregistrats en vídeo. També es diuen “movies”
  • 91. GRANS RELATS: Adaptacions d’obres literàries o biogràfiques de personatges rellevants de la cultura. P. Ex. Los gozos y las sombras, de Gonzalo Torrente Ballester. La Regenta de Leopoldo Alas Clarín o El Quixot de Miguel de Cervantes
  • 92. COMÈDIES DE SITUACIÓ: Conegudes amb el nom anglès de “sitcom” (situation comedy) de contingut humorístic, es representen en espais tancats. P. Ex. Friends /Canal Plus) o Siete vidas de Telecinco
  • 93. SÈRIES DE GÈNERE: Van tenir èxit les dècades dels 70 i 80, especialment les de gènere policíac, com CSI o Hospital central (Telecinco)
  • 94. SÈRIES DRAMÀTIQUES: El seu nom anglès és “dramèdia” (drama i mitjans de comunicació) P. Ex. Nada es para siempre (Antena 3), Javier ya no vive solo (Telecinco), Código fuego o Un paso adelante (Antena 3)
  • 95. FULLETONS: Reb el nom anglès de “soap operas”. Comèdies d’emissió diària oferides a mestresses de casa nord-americanes. De contingut sentimental i conflictes de parella amb final feliç. P. Ex. Betty la fea (Antena 3)
  • 96. LA TELEVISIÓ DEL FUTUR TELEVISIÓ INTERACTIVA
  • 97. EL CINEMA A CASA
  • 98. Una TV que aposta per la qualitat i el servei pot aportar cinema a la llar gràcies a les pantalles superpanoràmiques (LCD) amb sistema de so Dolby Surround
  • 99. Una empresa australiana (Arasor Internacional) produeix el que s’anomena primer televisor làser del món. El prototip el fabrica Mitsubishi i om pensa que la TV de plasma té els dies comptats
  • 100. S’incorpora l’efecte 3D sense ulleres
  • 101. LA TELEVISIÓ AL MÒBIL
  • 102. Primerament va sortir el reproductor DVD d’ús individual
  • 103. Posteriorment la TV s’ha incorporat al mòbil, tot i que de moment l’oferta no és àmplia
  • 104. LA TELEVISIÓ INTERACTIVA
  • 105. Ja fa temps que podem comprar programes, com els partits de futbol, pel ·lícules, concerts, etc. Els usuaris ja poden triar els programes
  • 106. També s’extendrà la interactivitat a la publicitat, ja que es poden comprar productes directament
  • 107. La interactivitat millora amb la tecnologia de les pantalles tactils
  • 108. DEMOCRATITZACIÓ
  • 109. La democratització es produeix per la transformació dels mitjans socials d’Internet en canals de TV i la possibilitat de triar el que l’espectador vol veure
  • 110. Les televisions posen a disposició dels internautes els seus continguts a Internet. P. Ex. Les sèries de més èxit d’Antena 3 com Los hombres de Paco, El internado o Doctor Mateo estan disponibles a la Web.
  • 111. Microsoft permet també navegar amb la tecnologia Web TV o webcasting amb un televisor i una línia telefònica
  • 112. Llocs com You Tube amb 13 milions d’usuaris diaris són altres possibilitats a Internet
  • 113. You Tube passarà de ser un divulgador de vídeos a ser un canal de TV amb sèries i pel·lícules
  • 114. LA RÀDIO
  • 115. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I EXPRESSIVES
  • 116. La ràdio utilitza com a únic suport el so i, com que no fa servir imatges, potencia la capacitat de l’oient d’imaginar-les
  • 117. Recordem el que va passar amb el programa d’Orson Welles La guerra de los mundos on va fer creure als oients que s’estava produint una invasió d’habitants d’un altre planeta
  • 118. Entre les característiques de la ràdio està la de ser una comunicació unidireccional; per això promou programes on l’oient, per via telefònica, pot donar la seva opinió
  • 119. La rapidesa amb què pot donar notícies la fan un mitjà dinàmic i atractiu per a l’oient i pot competir amb la TV
  • 120. La ràdio també està sotmesa a la quota d’audiència i la seva credibilitat supera altres mitjans
  • 121. La publicitat, que és la principal font de financiació basa la seva força en la música
  • 122. CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE DE LA RÀDIO
    • Immediatesa
    • Rapidesa
    • Irrepetibilitat
    • Claredat
    • Comprensibilitat
    • Adequació
    • Brevetat
    • Tonalitat de veu
  • 123. COMPONENTS DEL LLENGUATGE RADIOFÒNIC
    • Veu
    • Música
    • Efectes sonors
    • Silencis
  • 124. ELS FORMATS
  • 125. ELS FORMATS RADIOFÒNICS
    • INFORMATIUS
    • D’ENTRETENIMENT
    • ESPORTIUS
    • MUSICALS
  • 126. INFORMATIUS: És el gènere més important i presenta tres tipus d’espais
    • Flaix informatiu
    • Butlletí informatiu
    • Noticiari
  • 127. FLAIX INFORMATIU: És una notícia breu que interromp l’emissió per a anticipar una notícia important
  • 128. BUTLLETÍ INFORMATIU: Ofereix informacions amb peroides constants; normalment amb els senyals horaris. No sol passar de cinc minuts
  • 129. Els butlletins informatius desenvolupen les dues característiques més importants de la ràdio: rapidesa i simultaneïtat
  • 130. NOTICIARI: Ofereix les notícies produïdes profunditzant en tots els seus aspectes. Normalment durant tres moments del dia, matí, migdia i vespre
  • 131. La seva durada oscil·la entre 30 i 60 minuts i té una estructura dividida en tres parts
    • Titulars
    • Notícies
    • Recapitulació final
  • 132. Cada secció se separa mitjançant una cortina musical o ràfega
  • 133. La dinàmica del noticiari s’obté per l’alternança de veus masculines i femenines que donen sensació de diversitat
  • 134. També la informació es desenvolupa amb formats d’anàlis i reflexió a les anomenades tertúlies, normalment a última hora del dia
  • 135. Els noticiaris presenten notícies del temps o del trànsit a primera hora per a passar a esdeveniments del que pot succeir al llarg del dia: les agendes
  • 136. A més de les notícies, altre gènere important és l’entrevista. Diferents personatges aprofondeixen una notícia o un tema important a partir de preguntes, respostes i comentaris
  • 137. Els criteris en aquest cas són els de l’autoritat del personatge imvitat
  • 138. En aquestes tertúlies i entrevistes es deixen veure les preferències ideològiques de les cadenes radiofòniques
  • 139. El magazin és un gènere molt estès a la ràdio i inclou notícies, reportatges i entrevistes de màxima actualitat
  • 140. Personatges de la política, la societat, la cultura, etc. Ofereixen la seva opinió sobre l’actualitat diària per a crear opinió, de vegades partidista i interessada
  • 141. ELS FORMATS D’ENTRETENIMENT
  • 142. El gènere d’entreteniment més important és el magazin, que comença amb temes d’actualitat, entrevistes, etc. Però ofereix a continuació humor, concursos, cultura, gastronomia, viatges, natura, astrologia, cor, música, festes i tradicions
  • 143. Normalment es basen en l’èxit del locutor/a que els dirigeix, com Gemma Nierga,, Encarna Sánchez, Antonio Herrero, Luis del Olmo, Julia Otero, etc.
  • 144. ELS FORMATS MUSICALS
  • 145. Ofereixen música de diferents gèneres però, normalment amb el format d’un magazin (notícies, entrevistes, etc.) al voltant de la música
  • 146. Les emisores més implicades en aquest format són M-80, Cadena Dial, Cadena 100, Radio Olé, etc.
  • 147. Algunes cadenes ofereixen programacions especialitzades (jazz, folk, dance, clàssica, etc.)
  • 148. Alguns programes inclouen la participació de l’oient via telefònica per demanar temes, fer comentaris, etc.
  • 149. FORMATS ESPORTIUS
  • 150. Són els reis de les programacions del cap de setmana
  • 151. N’hi ha que fan rodes informatives per tots els escenaris on es desenvolupa la informació esportiva, generalment bàsket i futbol
  • 152. Normalment alternen les retransmissions amb comentaris, humor, notícies, concursos, etc. Recordem a José María García amb el programa “Supergarcía”
  • 153. Ramón de la Morena amb (El larguero), José Antonio Abellán (El tirachinas). A Catalunya Ràdio (No ho diguis a ningú) o les retransmissions d’en Pujal
  • 154. Algunes retransmissions esportives es realitzen des de l’estudi quan l’esdeveniment es dóna per TV
  • 155. En las retransmissions els locutors han de saber contagiar les emocions que senten els espectadors en directe. Aquí recordem a Héctor del Mar i Matías Prats Cañete, pare de l’actual locutor d’Antena 3 TV
  • 156. FORMATS DE MATINADA
  • 157. Els formats de matinada estan basats en la confidència i la participació dels oients amb discusió, opinió i intercanvi d’idees
  • 158. Els programes de matinada són els que permeten més improvització i poc guió. P. Ex. Juntos en la noche o A cielo abierto (La COPE). Esta noche o nunca (Onda Cero). Si amanece nos vamos (Cadena SER). El loco de la colina…
  • 159. La nit ha donat grans professionals com Joaquín Prats, Ana Rosa Quintana, Gemma Nierga, Cristina Tárrega, Isabel Gemio, Jesús Quintero, Carlos Herrera, etc.
  • 160. ESTUDIS D’AUDIÈNCIES I PROGRAMACIÓ. LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ DE SERVEI PÚBLIC
  • 161. PROGRAMACIÓ TELEVISIVA
  • 162. La programació televisiva consisteix en organitzar els programes en una emisió contínua
  • 163. Els programes s’enllacen com si fossin diferents fases d’un mateix text. (un programa ja anuncia el següent)
  • 164. La televisió sorgeix com a servei públic lligada a funcions d’informació, de formació i d’entreteniment
  • 165. Al principi només existien dos canals i eren patrimoni de l’Estat
  • 166. Després van sorgir les cadenes principals tot i que l’estat és l’amo de les radiofreqüències per on circulen les ones hertzianes i és l’estat qui otorga les llicències als operadors
  • 167. Les primeres cadenes privades apareixen a Espanya a la dècada dels 90 i es va crear una guerra d’audiència basada en el consum de programes estrella
  • 168. La franja d’entreteniment estava basada en sèries americanes, concursos i reality shows
  • 169. Hi ha empreses que detecten l’impacte dels programes a partir de qüestionaris i aparells d’audiometria instal·lats en un percentatge d’habitatges
  • 170. Respecte a la programació cal tenir en compte:
    • L’ordre de les programacions
    • El temps que l’espectador està atent
    • L’anomenat zàping
  • 171. LA CONTINUÏTAT TELEVISIVA
  • 172. La continuïtat televisiva és el conjunt de processos que serveixen per a coordinar l’emissió i l’organització de diferents programes i missatges audiovisuals en televisió
  • 173. MISSIONS DE LA CONTINUÏTAT TELEVISIVA
  • 174.
    • Ordenar els continguts de les emissions i controlar la durada de cada programa
  • 175.
    • Vigilar que l’emissió sigui contínua, sense interrupcions
  • 176.
    • Fer modificacions no previstes en l’ordre i duració dels programes.
    • P. Ex. Quan s’interromp una sèrie de ficció perquè el locutor dongui una notícia important
  • 177.
    • Inserir rètols i altres missatges audiovisuals en els programes que sigui necessari.
    • P. Ex. Els rètols que anuncien una pel·lícula mentre s’emet una retransmissió esportiva
  • 178. PROPIETATS EXPRESSIVES DE LA CONTINUÏTAT TELEVISIVA
  • 179.
    • Donar ritme a la programació, ja que controla la durada i l’ordre dels programes.
    • P. Ex. Emetre primer els anuncis llargs i al final els curts
  • 180.
    • Aquesta infueix en el significat final del programa.
    • P. Ex. Emetre una falca d’anuncis en el moment de màxima tensió
  • 181. PROGRAMACIÓ EN DIRECTE
  • 182. Programes en directe són els que s’emeten al mateix lloc i en el mateix temps en què es produeix l’esdeveniment. P. Ex. Operación Triunfo
  • 183. VALORS DELS PROGRAMES EN DIRECTE
  • 184. ACTUALITAT: L’esdeveniment arriba sense retards, a l’instant precís
  • 185. PRESÈNCIA: L’espectador es converteix en testimoni presencial del que està passant
  • 186. ESPONTANEÏTAT: Són emissions imprevisibles ja que tot succeeix d’una manera espontània i natural
  • 187. VIVACITAT: Als programes en directe hi ha una dosi important d’improvització que crea emoció i dinamisme
  • 188. PROGRAMES EN DIFERIT
  • 189. El temps de l’emissió és posterior al de l’esdeveniment que s’engegistra
  • 190. El programa en diferit no produeix en l’espectador la presència i l’espontaneïtat del programa en directe
  • 191. Les seqüències gravades han estat sintetitzades, tallades, modificade, etc. En la postproducció respecte a les imatges originals
  • 192. Un exemple pot ser el programa Minuto y resultado de la Sexta que resumeix un partit de futbol en tres minuts
  • 193. LA PROGRAMACIÓ RADIOFÒNICA
  • 194. Cada emisora ofereix una programació segons l’àmbit d’influències. P. Ex. Nombre d’oients, tipus de finançament, dependència d’una llengua, etc.
  • 195. La programació és la identitat de l’emisora i el millor mitjà per a atreure audiència
  • 196. Les emisores de ràdio sobreviuen a partir d’un bon disseny de la graella d’emissió
  • 197. També pel reconeixement dels locutors d’èxit o reconeguts
  • 198. MOTIVACIONS D’UNA EMISORA
    • Finalitat
    • Continuïtat
    • Planificació
    • Coherència
  • 199. TIPOLOGIA DE LA PROGRAMACIÓ
    • PROGRAMACIÓ GENERALISTA
    • PROGRAMACIÓ TEMÀTICA
    • PROGRAMACIÓ MIXTA
  • 200. PROGRAMACIÓ GENERALISTA: Són les que atenen a tots els aspectes de la realitat: informatius, esportius, culturals, musicals, esportius, etc.
  • 201. Les principals cadenes generalistes són: SER, COPE, Onda Cero i algunes locals
  • 202. PROGRAMACIÓ TEMÀTICA: Les programacions temàtiques ofereixen especialització en programes per a interesos comuns
  • 203. Les temàtiques són de diverses tendències, com la música, l’esport, etc. P. Ex. Los 40 principales o Radio2 clàssica
  • 204. Malgrat ser especialitzats en un sol tema, ofereixen entrevistes, concerts i documents sonors. P. Ex. M-80, Cadena 100
  • 205. PROGRAMACIÓ MIXTA: Fan una programació temàtica però complementada amb programes de caire general
  • 206. LLIURE ACCÉS, ABUNDÀNCIA D’INFORMACIÓ I ÚS RESPONSABLE D’INTERNET
  • 207. MITJANS DE COMUNICACIÓ DE LLIURE ACCÉS
  • 208. jfdhvbgkjdfv
  • 209. jfdhvbgkjdfv
  • 210. jfdhvbgkjdfv
  • 211. jfdhvbgkjdfv
  • 212. jfdhvbgkjdfv
  • 213. jfdhvbgkjdfv