La televisió 006

658 views

Published on

Published in: Travel, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
658
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La televisió 006

  1. 1. LA TELEVISIÓ
  2. 2. Els mitjans de comunicació poden ser de consum individual, com la fotografia, la premsa, el còmic, la fotonovel·la…
  3. 3. I de comunicació de massa, com el cinema, la ràdio o la TV
  4. 4. En la comunicació intervé un emisor que envia informació a un receptor per mitjà d’un canal
  5. 5. Els missatges poden ser interpretats de forma diferent per cada receptor en els mitjans de massa
  6. 6. Per això els mitjans de comunicació veuen tan important conèixer l’audiència a qui es dirigeixen
  7. 7. A més cal tenir present que la TV utilitzen imatges i so que poden emetre missatges controvertits
  8. 8. La TV és el mitjà més eficaç i entra diàriament en totes les llars per això cal fer estudis d’audiència
  9. 9. Cada vegada més es pot veure TV de diferents maneres, com per Internet o telefonia
  10. 10. FINALITATS DE LA TV Informar Educar entretenir
  11. 11. La competència entre cadenes fa que la TV tendeixi a explicar històries com una forma d’oci i evasió, oblidant la missió educativa
  12. 12. La constant competència entre cadenes fa que, fins i tot els telenotícies passin a ser cròniques sensacionalistes
  13. 13. LLENGUATGE DE LA TV
  14. 14. Els programes i sèries de TV són autèntiques composicions audiovisuals i utilitzen un mateix llenguatge que el cinema (planificació, angulació ràccord…)
  15. 15. Però a diferència del cinema la TV no sempre explica històries de ficció. Hi ha diferents gèneres (entrevistes, varietats, concursos, informatius, pel·lícules…)
  16. 16. La TV també, com el cinema, ha creat un llenguatge propi, tot i que hi ha elements comuns. El pla és la unitat mínima d’expressió
  17. 17. També cal un equip d’elaboració i un guió
  18. 18. ORGANITZACIÓ DELS PROGRAMES DE TV Actes, episodis o programes Blocs de producció Seqüències
  19. 19. ACTES, EPISODIS O PROGRAMES: Són productes acabats amb una mateixa història que s’emet al llarg del temps, setmanal, diari, etc.
  20. 20. BLOCS DE PRODUCCIÓ: Són espais dins d’un mateix acte que s’enregistren d’un sol cop, equivalen a una seqüència cinematogràfica
  21. 21. SEQÜÈNCIES: Són accions completes respecte al moviment, diàleg o intriga, que es realitzen en un temps determinat
  22. 22. Per mantenir l’atenció de l’espectador cal atendre a la psicologia del relat en aspectes com: <ul><li>Moments de tensió </li></ul><ul><li>Moments d’humor </li></ul>
  23. 23. MOMENTS DE TENSIÓ: Són successos de to dramàtic que augmenten l’interès del públic fins arribar al moment de màxima tensió
  24. 24. Solen acabar afavorint les espectatives per al capítol següent. Això ajuda a mantenir l’espectador fidel a la sèrie
  25. 25. MOMENTS D’HUMOR: Relaxen l’espectador del que està succeint a la trama
  26. 26. Per explicar històries els guions dels programes es basen en tres unitats: <ul><li>ACCIÓ </li></ul><ul><li>ESPAI </li></ul><ul><li>TEMPS </li></ul>
  27. 27. ACCIÓ: Són successos que desenvolupen una mateixa trama dramàtica. P.Ex. La sèrie “Policias” d’Antena 3 o “El comisario” de Tele 5 expliquen la lluita contra el crim, a partir de tirotejos, persecucions, investigacions, etc.
  28. 28. ESPAI: Cal indicar els espais habituals on es desenvolupa l’acció dels diferents capítols. P. Ex. A la sèrie “Siete vidas” de Tele 5 l’acció es desenvolupa habitualment en els pisos dels protagonistes o el bar de trobada
  29. 29. TEMPS: Solen succeir en un temps pròxim a l’espectador amb al·lusió a l’actualitat. P. Ex. La sèrie “Cueéntame cómo pasó” de TVE fa referència a successos dels anys 60 i 70 i recorda situacions històriques del moment
  30. 30. La sèrie “Verano azul” presenta una temporada de vacances amb al·lusions a escenaris propers als espectadors, com platges, poble, gents, etc.
  31. 31. Cap sèrie no consta d’un nombre determinat de capítols, per això necessita un document anomenat (La bíblia) que explica característiques particulars dels personatges i de les situacions per a poder desenvolupar els guions particulars de cada capítol
  32. 32. Per a aportar coherència al desenvolupament de l’acció cal: <ul><li>NARRADOR </li></ul><ul><li>DIÀLEGS </li></ul>
  33. 33. NARRADOR: Pot utilitzar-se com a recurs per a referir-se a accions passades, descriure espais o expressar opinions. P. Ex. A la sèrie “Cuéntame cómo pasó” de TVE La veu de Carlos Hipólito és un element esencial
  34. 34. DIÀLEGS: Cal explicar al guió general la manera de parlar dels personatges i cuidar que tingui continuïtat als següents capítols, així es farà creible la història Iván Massagué (Burbuja) “ El barco” Antena 3 TV
  35. 35. P. Ex. A la sèrie “Periodistas” de Tele 5 es diferencia la manera culta de parlar del director del diari que la del personatge Chusqui, jove sense estudis que es relaciona amb els delinqüents
  36. 36. El document anomenat Guió general hauria de deixar clara l’estructura, és a dir, el que s’anomena “story line”
  37. 37. P. Ex. En la sèrie “Ana y los siete” de TVE el fil conductor (story line) és la història d’amor entre la mainadera i el pare de família
  38. 38. Aquesta línia argumental es repeteix en totes les sèries: “Nada es para siempre”, “Compañeros”, “Al salir de clase”, etc.
  39. 39. Els continguts s’organitzen estructuralment segons el: <ul><li>FORMAT </li></ul><ul><li>GÈNERE </li></ul>
  40. 40. FORMAT: Són programes que s’emeten amb la mateixa periodicitat (diària, setmanal, mensual) i tenen les mateixes característiques formals, tot i que les trames varien Dr. Vilches de “Hospital central” Dr. House
  41. 41. P. Ex. Una sèrie dramàtica s’assembla a una altra, tot i que tractin temes diferents
  42. 42. La classificació del format distingeix entre: <ul><li>Programes de ficció </li></ul><ul><li>Programes de realitat </li></ul>
  43. 43. GÈNERE: Correspon a programes que s’identifiquen pels continguts. Així un mateix format pot tocar gèneres diferents. P. Ex. Formats de ficció <ul><li>Telefilms </li></ul><ul><li>Grans relats de culte </li></ul><ul><li>Comèdies de situació </li></ul>
  44. 44. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I EXPRESSIVES
  45. 45. Com que la realitat no és controlable els guions dels programes en directe tenen moltes indicacions obertes que permeten als professionals reaccionar
  46. 46. No existeix ni un guió literari ni un text exacte i són guies que serveixen d’ajuda als presentadors o locutors
  47. 47. Els realitzadors coordinen la feina de càmeres i escullen un tipus de pla o moviment segons la necessitat del moment
  48. 48. En els partits de futbol hi ha indicacions per a captar diferents aspectes del joc i, fins i tot de la grada
  49. 49. Cal tenir reflexos per coordinar les càmeres i es treballa molt amb la improvització
  50. 50. LA PRODUCCIÓ TELEVISIVA
  51. 51. És l’etapa essencial de l’elaboració del missatge televisiu. El productor busca recursos per a la creació del programa
  52. 52. Aborda presupostos, lloga material i mitjans. És una espècie d’intendent del programa
  53. 53. ELS ESTUDIS DE TELEVISIÓ
  54. 54. La majoria de ficcions televisives es recreen als estudis en escenaris recreats o espais reals
  55. 55. La televisió aporta una cosa pròpia que no té el cinema; és la introducció d’uns espais exclusius i propis del mitjà
  56. 56. Aquests espais fan que tent els decorats, com la il·luminació, com l’enregistrament del so són els idonis
  57. 57. En un estudi de televisió la realitat no és captada per una càmera, sinó que es crea i organitza perquè la càmera la capti
  58. 58. LA POSTPRODUCCIÓ
  59. 59. Consisteix en millorar el que s’ha enregistrat, afegint efectes de so, música, sorolls, rètols i efectes visuals
  60. 60. A la televisió és possible que la postproducció es realitzi simultàniament a la captació de la imatge i el so, mentre que al cinema sempre és una fase posterior
  61. 61. Els reportatges que formen part d’un informatiu han de passar per una fase prèvia de muntatge
  62. 62. La ràpida evolució de la tecnologia permet que la postproducció pugui utilitzar tot tipus d’efectes, rètols, animacions, etc.
  63. 63. La postproducció s’ha convertit en un element indispensable en la creació de programes humorístics
  64. 64. També pot incloure opinions dels espectadors, com comunicats interactius que fan que l’audiència pugui participar en pantalla
  65. 65. GÈNERES TELEVISIUS
  66. 66. PRINCIPALSGÈNERES TELEVISIUS <ul><li>Informatius </li></ul><ul><li>Telerealitat </li></ul><ul><li>Culturals </li></ul><ul><li>Esportius </li></ul><ul><li>Educatius </li></ul><ul><li>De serveis </li></ul><ul><li>Dramàtics de ficció </li></ul><ul><li>Religiosos </li></ul><ul><li>Varietats </li></ul><ul><li>D’humor </li></ul><ul><li>Musicals </li></ul><ul><li>Publicitat </li></ul><ul><li>Jocs i concursos </li></ul><ul><li>Taurins </li></ul><ul><li>Talk show </li></ul><ul><li>Reality show </li></ul><ul><li>Info show </li></ul><ul><li>Telefilms </li></ul><ul><li>Grans relats </li></ul><ul><li>Comèdies de situació </li></ul><ul><li>Sèries de gènere </li></ul><ul><li>Sèries dramàtiques </li></ul><ul><li>Fulletons </li></ul><ul><li>Culturals </li></ul><ul><li>D’acció </li></ul><ul><li>D’atzar </li></ul>
  67. 67. INFORMATIUS: Programes que informen de l’actualitat, com són els telenotícies, entrevistes, reportatges, etc. P. Ex. “Documentos TV” (La 2) o “Informe semanal” (TVE)
  68. 68. CULTURALS: Tracten diferents continguts culturals (cinema, art, natura, ciència…) P. Ex. “Días de cine” Eduard Punset del programa Redes de La 2
  69. 69. ESPORTIUS: Al voltant dels esports amb entrevistes reportatges i retransmissions. P. Ex. Estadio (La 2)
  70. 70. EDUCATIUS: L’objectiu és que l’espectador, gran o petit, pugui aprendre determinades matèries. P. Ex. Pasapalabra, el gran dictat, Saber y ganar, etc.
  71. 71. DE SERVEIS: Proporcionen a l’espectador informacions d’utilitat pràctica de treball, esdeveniments culturals, sorteigs de loteries, etc. P. Ex. Empléate a fondo (La 2)
  72. 72. RELIGIOSOS: Programes de contingut religiós, retransmissions de misses, beatificacions… P. Ex. Últimas palabras (La 2)
  73. 73. VARIETATS: Busquen sobretot entretenir l’espectador P. Ex. Noche de fiesta (TVE)
  74. 74. Últimament la majoria d’aquests programes presten atenció sobretot a temes denominats vulgarment “del cor” o de “prensa rosa” sobre la vida pública o privada dels famosos P. Ex. Crónicas marcianas (Telecinco)
  75. 75. D’HUMOR: Programes de contingut humorístic amb números còmics, imitacions, sàtires… P. Ex. Cruz y raya . Com de TVE
  76. 76. MUSICALS: Programes de tema musical amb videoclips, actuacions en directe, concerts, etc. P. Ex. Las galas de TVE
  77. 77. PUBLICITAT: Són anuncis que ocupen una bona part de la programació. També programes com Teletienda
  78. 78. TAURINS: Al voltant de la festa dels toros, amb entrevistes, reportatges i retransmissions. P. Ex. Tendido cerpo de TVE
  79. 79. JOCS O CONCURSOS: Els concursants juguen o competeixen per a obtenir un premi Poden ser <ul><li>CULTURALS </li></ul><ul><li>D’ACCIÓ </li></ul><ul><li>D’ATZAR </li></ul>
  80. 80. CULTURALS: Consisteixen en contestar preguntes de contingut cultural. P. Ex. Pasapalabra d’Antena 3, Saber y ganar (La 2), El rival más débil (TVE)
  81. 81. D’ACCIÓ: Els concursants superen proves físiques o d’habilitat. P. Ex. El Grand Prix (TVE) o La Isla de los famosos (Antena 3)
  82. 82. D’ATZAR: Els concursants encerten per atzar les respostes. P. Ex. El gordo, la Primitiva, etc.
  83. 83. TELEREALITAT: Capta una realitat que succeeix a un estudi de TV i que té l’aparença de la vida quotidiana. P.Ex. Gran Hermano de Telecinco o també Operación triunfo d’Antena 3, etc.
  84. 84. SUBGÈNERES DE LA TELEREALITAT <ul><li>Talk show </li></ul><ul><li>Reality show </li></ul><ul><li>Info show </li></ul>
  85. 85. TALK SHOW O PROGRAMA D’ENTREVISTES: Un conductor del programa presenta un relat particular. Els programes se solen organitzar per temàtiques: divorcis, malalties, etc. P. Ex. Las tardes de Ana, Diario de Patricia, Ésta es mi historia (TVE1) o La vida con Alicia Senovilla (Antena 3)
  86. 86. REALITY SHOW O SHOW D’IMPACTE: Sorgeixen als EUA a partir de programes com Unsolved misteries o a Espanya amb Quién sabe dónde (1987)
  87. 87. INFO SHOW: Converteixen la informació o el debat en un espectacle, mostrant els aspectes més escatològics de la realitat. P. Ex. Alerta 112 (Antena 3), Sucedió en Madrid (Telemadrid) o Noche de impacto (Antena 3)
  88. 88. DRAMÀTICS O DE FICCIÓ: Programes de ficció amb sèries, telefilms o pel·lícules realitzades esclusivament per a la TV
  89. 89. DRAMÀTICS O DE FICCIÓ <ul><li>TELEFILMS </li></ul><ul><li>GRANS RELATS </li></ul><ul><li>COMÈDIES DE SITUACIÓ </li></ul><ul><li>SÈRIES DE GÈNERE </li></ul><ul><li>SÈRIES DRAMÀTIQUES </li></ul><ul><li>FULLETONS </li></ul>
  90. 90. TELEFILMS: Llargmetratges creats per la TV. Generalment enregistrats en vídeo. També es diuen “movies”
  91. 91. GRANS RELATS: Adaptacions d’obres literàries o biogràfiques de personatges rellevants de la cultura. P. Ex. Los gozos y las sombras, de Gonzalo Torrente Ballester. La Regenta de Leopoldo Alas Clarín o El Quixot de Miguel de Cervantes
  92. 92. COMÈDIES DE SITUACIÓ: Conegudes amb el nom anglès de “sitcom” (situation comedy) de contingut humorístic, es representen en espais tancats. P. Ex. Friends /Canal Plus) o Siete vidas de Telecinco
  93. 93. SÈRIES DE GÈNERE: Van tenir èxit les dècades dels 70 i 80, especialment les de gènere policíac, com CSI o Hospital central (Telecinco)
  94. 94. SÈRIES DRAMÀTIQUES: El seu nom anglès és “dramèdia” (drama i mitjans de comunicació) P. Ex. Nada es para siempre (Antena 3), Javier ya no vive solo (Telecinco), Código fuego o Un paso adelante (Antena 3)
  95. 95. FULLETONS: Reb el nom anglès de “soap operas”. Comèdies d’emissió diària oferides a mestresses de casa nord-americanes. De contingut sentimental i conflictes de parella amb final feliç. P. Ex. Betty la fea (Antena 3)
  96. 96. LA TELEVISIÓ DEL FUTUR TELEVISIÓ INTERACTIVA
  97. 97. EL CINEMA A CASA
  98. 98. Una TV que aposta per la qualitat i el servei pot aportar cinema a la llar gràcies a les pantalles superpanoràmiques (LCD) amb sistema de so Dolby Surround
  99. 99. Una empresa australiana (Arasor Internacional) produeix el que s’anomena primer televisor làser del món. El prototip el fabrica Mitsubishi i om pensa que la TV de plasma té els dies comptats
  100. 100. S’incorpora l’efecte 3D sense ulleres
  101. 101. LA TELEVISIÓ AL MÒBIL
  102. 102. Primerament va sortir el reproductor DVD d’ús individual
  103. 103. Posteriorment la TV s’ha incorporat al mòbil, tot i que de moment l’oferta no és àmplia
  104. 104. LA TELEVISIÓ INTERACTIVA
  105. 105. Ja fa temps que podem comprar programes, com els partits de futbol, pel ·lícules, concerts, etc. Els usuaris ja poden triar els programes
  106. 106. També s’extendrà la interactivitat a la publicitat, ja que es poden comprar productes directament
  107. 107. La interactivitat millora amb la tecnologia de les pantalles tactils
  108. 108. DEMOCRATITZACIÓ
  109. 109. La democratització es produeix per la transformació dels mitjans socials d’Internet en canals de TV i la possibilitat de triar el que l’espectador vol veure
  110. 110. Les televisions posen a disposició dels internautes els seus continguts a Internet. P. Ex. Les sèries de més èxit d’Antena 3 com Los hombres de Paco, El internado o Doctor Mateo estan disponibles a la Web.
  111. 111. Microsoft permet també navegar amb la tecnologia Web TV o webcasting amb un televisor i una línia telefònica
  112. 112. Llocs com You Tube amb 13 milions d’usuaris diaris són altres possibilitats a Internet
  113. 113. You Tube passarà de ser un divulgador de vídeos a ser un canal de TV amb sèries i pel·lícules
  114. 114. LA RÀDIO
  115. 115. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I EXPRESSIVES
  116. 116. La ràdio utilitza com a únic suport el so i, com que no fa servir imatges, potencia la capacitat de l’oient d’imaginar-les
  117. 117. Recordem el que va passar amb el programa d’Orson Welles La guerra de los mundos on va fer creure als oients que s’estava produint una invasió d’habitants d’un altre planeta
  118. 118. Entre les característiques de la ràdio està la de ser una comunicació unidireccional; per això promou programes on l’oient, per via telefònica, pot donar la seva opinió
  119. 119. La rapidesa amb què pot donar notícies la fan un mitjà dinàmic i atractiu per a l’oient i pot competir amb la TV
  120. 120. La ràdio també està sotmesa a la quota d’audiència i la seva credibilitat supera altres mitjans
  121. 121. La publicitat, que és la principal font de financiació basa la seva força en la música
  122. 122. CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE DE LA RÀDIO <ul><li>Immediatesa </li></ul><ul><li>Rapidesa </li></ul><ul><li>Irrepetibilitat </li></ul><ul><li>Claredat </li></ul><ul><li>Comprensibilitat </li></ul><ul><li>Adequació </li></ul><ul><li>Brevetat </li></ul><ul><li>Tonalitat de veu </li></ul>
  123. 123. COMPONENTS DEL LLENGUATGE RADIOFÒNIC <ul><li>Veu </li></ul><ul><li>Música </li></ul><ul><li>Efectes sonors </li></ul><ul><li>Silencis </li></ul>
  124. 124. ELS FORMATS
  125. 125. ELS FORMATS RADIOFÒNICS <ul><li>INFORMATIUS </li></ul><ul><li>D’ENTRETENIMENT </li></ul><ul><li>ESPORTIUS </li></ul><ul><li>MUSICALS </li></ul>
  126. 126. INFORMATIUS: És el gènere més important i presenta tres tipus d’espais <ul><li>Flaix informatiu </li></ul><ul><li>Butlletí informatiu </li></ul><ul><li>Noticiari </li></ul>
  127. 127. FLAIX INFORMATIU: És una notícia breu que interromp l’emissió per a anticipar una notícia important
  128. 128. BUTLLETÍ INFORMATIU: Ofereix informacions amb peroides constants; normalment amb els senyals horaris. No sol passar de cinc minuts
  129. 129. Els butlletins informatius desenvolupen les dues característiques més importants de la ràdio: rapidesa i simultaneïtat
  130. 130. NOTICIARI: Ofereix les notícies produïdes profunditzant en tots els seus aspectes. Normalment durant tres moments del dia, matí, migdia i vespre
  131. 131. La seva durada oscil·la entre 30 i 60 minuts i té una estructura dividida en tres parts <ul><li>Titulars </li></ul><ul><li>Notícies </li></ul><ul><li>Recapitulació final </li></ul>
  132. 132. Cada secció se separa mitjançant una cortina musical o ràfega
  133. 133. La dinàmica del noticiari s’obté per l’alternança de veus masculines i femenines que donen sensació de diversitat
  134. 134. També la informació es desenvolupa amb formats d’anàlis i reflexió a les anomenades tertúlies, normalment a última hora del dia
  135. 135. Els noticiaris presenten notícies del temps o del trànsit a primera hora per a passar a esdeveniments del que pot succeir al llarg del dia: les agendes
  136. 136. A més de les notícies, altre gènere important és l’entrevista. Diferents personatges aprofondeixen una notícia o un tema important a partir de preguntes, respostes i comentaris
  137. 137. Els criteris en aquest cas són els de l’autoritat del personatge imvitat
  138. 138. En aquestes tertúlies i entrevistes es deixen veure les preferències ideològiques de les cadenes radiofòniques
  139. 139. El magazin és un gènere molt estès a la ràdio i inclou notícies, reportatges i entrevistes de màxima actualitat
  140. 140. Personatges de la política, la societat, la cultura, etc. Ofereixen la seva opinió sobre l’actualitat diària per a crear opinió, de vegades partidista i interessada
  141. 141. ELS FORMATS D’ENTRETENIMENT
  142. 142. El gènere d’entreteniment més important és el magazin, que comença amb temes d’actualitat, entrevistes, etc. Però ofereix a continuació humor, concursos, cultura, gastronomia, viatges, natura, astrologia, cor, música, festes i tradicions
  143. 143. Normalment es basen en l’èxit del locutor/a que els dirigeix, com Gemma Nierga,, Encarna Sánchez, Antonio Herrero, Luis del Olmo, Julia Otero, etc.
  144. 144. ELS FORMATS MUSICALS
  145. 145. Ofereixen música de diferents gèneres però, normalment amb el format d’un magazin (notícies, entrevistes, etc.) al voltant de la música
  146. 146. Les emisores més implicades en aquest format són M-80, Cadena Dial, Cadena 100, Radio Olé, etc.
  147. 147. Algunes cadenes ofereixen programacions especialitzades (jazz, folk, dance, clàssica, etc.)
  148. 148. Alguns programes inclouen la participació de l’oient via telefònica per demanar temes, fer comentaris, etc.
  149. 149. FORMATS ESPORTIUS
  150. 150. Són els reis de les programacions del cap de setmana
  151. 151. N’hi ha que fan rodes informatives per tots els escenaris on es desenvolupa la informació esportiva, generalment bàsket i futbol
  152. 152. Normalment alternen les retransmissions amb comentaris, humor, notícies, concursos, etc. Recordem a José María García amb el programa “Supergarcía”
  153. 153. Ramón de la Morena amb (El larguero), José Antonio Abellán (El tirachinas). A Catalunya Ràdio (No ho diguis a ningú) o les retransmissions d’en Pujal
  154. 154. Algunes retransmissions esportives es realitzen des de l’estudi quan l’esdeveniment es dóna per TV
  155. 155. En las retransmissions els locutors han de saber contagiar les emocions que senten els espectadors en directe. Aquí recordem a Héctor del Mar i Matías Prats Cañete, pare de l’actual locutor d’Antena 3 TV
  156. 156. FORMATS DE MATINADA
  157. 157. Els formats de matinada estan basats en la confidència i la participació dels oients amb discusió, opinió i intercanvi d’idees
  158. 158. Els programes de matinada són els que permeten més improvització i poc guió. P. Ex. Juntos en la noche o A cielo abierto (La COPE). Esta noche o nunca (Onda Cero). Si amanece nos vamos (Cadena SER). El loco de la colina…
  159. 159. La nit ha donat grans professionals com Joaquín Prats, Ana Rosa Quintana, Gemma Nierga, Cristina Tárrega, Isabel Gemio, Jesús Quintero, Carlos Herrera, etc.
  160. 160. ESTUDIS D’AUDIÈNCIES I PROGRAMACIÓ. LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ DE SERVEI PÚBLIC
  161. 161. PROGRAMACIÓ TELEVISIVA
  162. 162. La programació televisiva consisteix en organitzar els programes en una emisió contínua
  163. 163. Els programes s’enllacen com si fossin diferents fases d’un mateix text. (un programa ja anuncia el següent)
  164. 164. La televisió sorgeix com a servei públic lligada a funcions d’informació, de formació i d’entreteniment
  165. 165. Al principi només existien dos canals i eren patrimoni de l’Estat
  166. 166. Després van sorgir les cadenes principals tot i que l’estat és l’amo de les radiofreqüències per on circulen les ones hertzianes i és l’estat qui otorga les llicències als operadors
  167. 167. Les primeres cadenes privades apareixen a Espanya a la dècada dels 90 i es va crear una guerra d’audiència basada en el consum de programes estrella
  168. 168. La franja d’entreteniment estava basada en sèries americanes, concursos i reality shows
  169. 169. Hi ha empreses que detecten l’impacte dels programes a partir de qüestionaris i aparells d’audiometria instal·lats en un percentatge d’habitatges
  170. 170. Respecte a la programació cal tenir en compte: <ul><li>L’ordre de les programacions </li></ul><ul><li>El temps que l’espectador està atent </li></ul><ul><li>L’anomenat zàping </li></ul>
  171. 171. LA CONTINUÏTAT TELEVISIVA
  172. 172. La continuïtat televisiva és el conjunt de processos que serveixen per a coordinar l’emissió i l’organització de diferents programes i missatges audiovisuals en televisió
  173. 173. MISSIONS DE LA CONTINUÏTAT TELEVISIVA
  174. 174. <ul><li>Ordenar els continguts de les emissions i controlar la durada de cada programa </li></ul>
  175. 175. <ul><li>Vigilar que l’emissió sigui contínua, sense interrupcions </li></ul>
  176. 176. <ul><li>Fer modificacions no previstes en l’ordre i duració dels programes. </li></ul><ul><li>P. Ex. Quan s’interromp una sèrie de ficció perquè el locutor dongui una notícia important </li></ul>
  177. 177. <ul><li>Inserir rètols i altres missatges audiovisuals en els programes que sigui necessari. </li></ul><ul><li>P. Ex. Els rètols que anuncien una pel·lícula mentre s’emet una retransmissió esportiva </li></ul>
  178. 178. PROPIETATS EXPRESSIVES DE LA CONTINUÏTAT TELEVISIVA
  179. 179. <ul><li>Donar ritme a la programació, ja que controla la durada i l’ordre dels programes. </li></ul><ul><li>P. Ex. Emetre primer els anuncis llargs i al final els curts </li></ul>
  180. 180. <ul><li>Aquesta infueix en el significat final del programa. </li></ul><ul><li>P. Ex. Emetre una falca d’anuncis en el moment de màxima tensió </li></ul>
  181. 181. PROGRAMACIÓ EN DIRECTE
  182. 182. Programes en directe són els que s’emeten al mateix lloc i en el mateix temps en què es produeix l’esdeveniment. P. Ex. Operación Triunfo
  183. 183. VALORS DELS PROGRAMES EN DIRECTE
  184. 184. ACTUALITAT: L’esdeveniment arriba sense retards, a l’instant precís
  185. 185. PRESÈNCIA: L’espectador es converteix en testimoni presencial del que està passant
  186. 186. ESPONTANEÏTAT: Són emissions imprevisibles ja que tot succeeix d’una manera espontània i natural
  187. 187. VIVACITAT: Als programes en directe hi ha una dosi important d’improvització que crea emoció i dinamisme
  188. 188. PROGRAMES EN DIFERIT
  189. 189. El temps de l’emissió és posterior al de l’esdeveniment que s’engegistra
  190. 190. El programa en diferit no produeix en l’espectador la presència i l’espontaneïtat del programa en directe
  191. 191. Les seqüències gravades han estat sintetitzades, tallades, modificade, etc. En la postproducció respecte a les imatges originals
  192. 192. Un exemple pot ser el programa Minuto y resultado de la Sexta que resumeix un partit de futbol en tres minuts
  193. 193. LA PROGRAMACIÓ RADIOFÒNICA
  194. 194. Cada emisora ofereix una programació segons l’àmbit d’influències. P. Ex. Nombre d’oients, tipus de finançament, dependència d’una llengua, etc.
  195. 195. La programació és la identitat de l’emisora i el millor mitjà per a atreure audiència
  196. 196. Les emisores de ràdio sobreviuen a partir d’un bon disseny de la graella d’emissió
  197. 197. També pel reconeixement dels locutors d’èxit o reconeguts
  198. 198. MOTIVACIONS D’UNA EMISORA <ul><li>Finalitat </li></ul><ul><li>Continuïtat </li></ul><ul><li>Planificació </li></ul><ul><li>Coherència </li></ul>
  199. 199. TIPOLOGIA DE LA PROGRAMACIÓ <ul><li>PROGRAMACIÓ GENERALISTA </li></ul><ul><li>PROGRAMACIÓ TEMÀTICA </li></ul><ul><li>PROGRAMACIÓ MIXTA </li></ul>
  200. 200. PROGRAMACIÓ GENERALISTA: Són les que atenen a tots els aspectes de la realitat: informatius, esportius, culturals, musicals, esportius, etc.
  201. 201. Les principals cadenes generalistes són: SER, COPE, Onda Cero i algunes locals
  202. 202. PROGRAMACIÓ TEMÀTICA: Les programacions temàtiques ofereixen especialització en programes per a interesos comuns
  203. 203. Les temàtiques són de diverses tendències, com la música, l’esport, etc. P. Ex. Los 40 principales o Radio2 clàssica
  204. 204. Malgrat ser especialitzats en un sol tema, ofereixen entrevistes, concerts i documents sonors. P. Ex. M-80, Cadena 100
  205. 205. PROGRAMACIÓ MIXTA: Fan una programació temàtica però complementada amb programes de caire general
  206. 206. LLIURE ACCÉS, ABUNDÀNCIA D’INFORMACIÓ I ÚS RESPONSABLE D’INTERNET
  207. 207. MITJANS DE COMUNICACIÓ DE LLIURE ACCÉS
  208. 208. jfdhvbgkjdfv
  209. 209. jfdhvbgkjdfv
  210. 210. jfdhvbgkjdfv
  211. 211. jfdhvbgkjdfv
  212. 212. jfdhvbgkjdfv
  213. 213. jfdhvbgkjdfv

×