Your SlideShare is downloading. ×
Els cactus psicoactius: del peiot al cactus de San Pere
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Els cactus psicoactius: del peiot al cactus de San Pere

436

Published on

- The psychoactive cactus: peiot of the San Pedro cactus …

- The psychoactive cactus: peiot of the San Pedro cactus

- Los cactus psicoactivos: del peyote al cactus de San Pedro

Published in: Education, Self Improvement
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
436
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Els Juliols - 2011
    Plantes sagrades
    Els cactus psicoactius: del peiot al cactus de San Pedro
    Joan Simon
    Laboratori de Botànica
    Facultat de Farmàcia, UB
  • 2. Planta “sagrada”
    Veneració, dedicat a Déu i al culte diví.
    Planta “sagrada” = Planta enteògena
    Cactus psicoactius
  • 3. Enteògens: significat
    El termeenteogen és un neologisme obtingut del grec antic: (entheos) i (genesthe).
  • 4. Enteògens: característiques
    Un enteogen: substància psicoactiva dins un context religiós o xamànic
    S’utilitzen en una àmplia varietat de sagraments de diversos ritus religiosos de tal manera que provoquen directament el que els usuaris perceben com experiències espirituals o místiques.
    Els enteògens contenen substàncies molt actives fisiològicament i que provoquen alteracions del coneixement
    Els enteògens generalment tenen un origen vegetal i contenen molècules molt similars estructuralment a neurotransmissors endògens.
  • 5. …una mica de farmacologia
    Fenetilamina
    ADRENALINA
    Mescalina
    Triptamina
    SEROTONINA
    Psilocibina
    Ruta
    Neurotransmissor
    Principi actiu
  • 6. … una mica de terminologia
    Anteriorment s’utilitzava com a sinònim d’al·lucinogen terme popularitzat per les experiències d'Aldous Huxley amb mescalina, i publicada en “Les Portes de la Percepció” el 1953
    "Si les portes de la percepció fossin obertes, l’home percebria totes les coses tal com són… infinites”
  • 7. … una mica de terminologia
    Un altre terme força usat va ser “Psicodèlic" (un neologisme grec que significa "la ment evident", va ser encunyat pel psiquiatre Humphry Osmond.
  • 8. ... més termes
    L'ús de la paraula "enteogen" com a sinònim de "droga al·lucinògena" ha estat polèmic dins la societat. Altres termes semblen estar-hi relacionats:
  • Enteògens: “eufemisme”???
    Les objeccions ideològiques a l'ús del terme “enteogen” sovint es refereixen a l'existència estesa de tabús que envolten a les drogues psicoactives amb justificacions tant religioses com seculars.
    “Enteògens” no al·lucinògens en el sentit habitual?
    Primera cristiandat es parlava del 'pa' i 'vi' d'una manera que encaixa amb la descripció d'una substància enteogènica com una experiència d'unió compartida en el místic i que canviava l’estat de la persona.
  • 13. Enteògens: polèmica
    Un exemple modern és la descoberta de l'estructura de “doble hèlix” de l'Àcid DesoxiriboNucleic (ADN) per Francis Crick (premi Nòbel de Medicina el 1962) que en no poca literatura s’atribueix al consum l’àcid lisèrgic (LSD) que va facilitar l'augment de cognició essencial per acabar la descoberta i lliverar-se de les preconcepcions.
  • 14. Enteògens: verificabilitat
    Projecte “HarvardPsilocybin”:intent de comprovar empíricament els efectes dels enteogens biològics o químics amb l’augment dels neurotransmissors i la seva relació de percebre experiències místiques.
    En l'experiment (1960-62) a “doble cec” entre els estudiants i llicenciats voluntaris de l'àrea de Boston, gairebé tots afirmaven haver tingut experiències religioses profundes posteriors a la ingesta de psilocibina pura.
    • El 2006, una versió més rigorosament controlada d'aquest experiment es va dur a terme a la Johns Hopkins University, amb resultats molt similars.
  • …en resum
    • El terme enteogen s’usa habitualment en certs cercles més antropològics i socials que desitgen practicar una tolerància espiritual o religiosa.
    Els terme al·lucinogen roman comú en literatura mèdica, química i d’hàbits socials poc tolerats.
    Des del punt de vista legal, gairebé totes són substàncies prohibides
  • 15. Enteògens en les diferents cultures
  • 16. Enteògens a Àfrica
    Nymphaea caerulea
    Tabernanthe iboga
  • 17. Enteògens a Àsia
    Peganum harmala
    Amanita muscaria
  • 18. Enteògens a Europa
    Aiguamel
    Hyoscyamus niger
    Vitis vinifera
    Atropa belladonna
  • 19. Misterisd'Eleusis
    Ritual pagà (1500aC a 300aC) Kykeon: agent psicoactiu
    La civada podria estar contaminada amb la banya de sègol que conté LSA (amida de l’àcid d-lisèrgic), un precursor de l’LSD (dietilamida de l’àcid lisèrgic), teoria extensament argumentada en El camí a Eleusis de R. Gordon Wasson, Albert Hofmann i Carl Ruck).
    Aquesta hipòtesis segueix sent controvertida, atès que no s’han obtingut resultats concloents.
    Claviceps purpurea
    Deméter i Perséfone celebrant els misteris
  • 20. Enteògens a Orientmitjà
    Papaver somniferum
    Cannabissativa
  • 21. Enteògens a Oceania
    Piper methysticum
    Psilocybe sp.
  • 22. Enteògens a Amèrica
    Ayahuasca (Banisteriopsis caapi)
    Salvia divinorum
    Ipomoea
    purpurea
  • 23. Cactus enteògens a Amèrica
    “torxa peruana”???Trichocereus peruvianusEchinopsis peruviana
    PEIOT: Lophophora williamsii
    « Peyotl » és un mot nahuatl que significa brillant, suau, blanc, en referència a l’aspecte blanquinós central del cactus
    CACTUS DE SAN PEDRO: Trichocereus pachanoi
    Es creu que el nom de San Pedro fa referència a les propietats enteogèniques del cactus, doncs duu el nom del sant cristià que precisament guarda les portes del Cel.
  • 24. Les Cactàcies… una família singular
    GENERALMENT VIUEN
    EN LLOCS MOLT ÀRIDS
    • poca pluja
    • 25. quan plou ho fa fort
    • 26. altes temperatures de dia
    • 27. amplitud tèrmica enorme
  • Les Cactàcies… una família singular
    Austrocylindropuntia
    floccosa
    Des de 0 m. al costat
    del mar...
    ... fins a 5200 m de altitud
    Opuntia galapageia
  • 28. Les Cactàcies… una família singular
    Arèoles (meristemes particulars)
  • 29. Les Cactàcies… una família singular
    Cos medul·lar esponjós
  • 30. Les Cactàcies… una família singular
    Emmagatzemar i protegir la poca aigua disponible
  • 31. Les Cactàcies… una família singular
    Fraileapigmaea
    Carnegieagigantea
  • 32. Les Cactàcies… una família singular
    Procés fotosintètic CAM
  • 33. Les Cactàcies… una família singular
  • 34. Les Cactàcies… una família singular
    Pol·linització sovint nocturna
  • 35. Les Cactàcies… una família singular
    Fruits en baia
  • 36. Les Cactàcies… una família singular
    Fulles transformades
    en espines
  • 37. Les Cactàcies… una família singular
  • 38. Les Cactàcies… una família singular
    Òrgan de defensa molt efectiu
  • 39. Peiot: descripció
    • Cactus globulós de creixements extraordinàriament lent
    • 40. Sense espines
    • 41. Botons florals centrals amb grans flors d’un blanc rosat
  • Peiot
  • 42. Peiot: distribució
    S’estén del sud-oest dels Estats Units, concretament part de Texas, a través de Mèxic central sobretot en el desert de Chihuahua sobre calcàries
  • 43. Peiot: fitoquímica
    La mescalina(3,4,5-trimetoxifeniletilamina) és un alcaloide natural de propietats fortament al·lucinògenes.
    La mescalina, a l’igual que l’LSD, la psilocina, la 5-Meo-DMT i la triptamina s'uneixen als receptors dels neurotransmissors com la noradrenalina i la norepinefrina.
  • 44. Formes d’adulteració
    Altres cactus com Pelecyphoraaselliformisi Ariocarpusretususs’han fet passar per peiot per enganyar a consumidors novells. Els indígenes a Mèxic els anomenen “peyotillos” o “falsos peyotes”.
    La mescalina pura és molt difícil d’aconseguir perquè tant per la pròpia prohibició com per l’alt cost de la seva síntesi, fan que sigui pràcticament impossible trobar-la al mercat
  • 45. Cactus de San Pedro: distribució
    Cactus columnar de creixement ràpid a les muntanyes dels Andes de Perú entre 2000-3000 m i també segurament de Bolívia, Xile i Equador
  • 46. Cactus de San Pedro: descripció
    • Cactus columnar de color verd fosc, a vegades glauc, i té de 4 a 7 costelles. Pot fer fins 5 m. d’alt i tenir múltiples branques,
    • 47. Les flors tenen antesis nocturna, són blanques i de fins a 20 cm de diàmetre.
    • 48. El fruit és vermell i molt sucós
  • Cactus de San Pedro: fitoquímica
    Les concentracions més altes de mescalina (3,4,5-trimetoxifeniletilamina) es troben a la capa de teixit subepidèrmic a la vegada que se’n pot induir la producció a través de la llum i la foscor.
    Hi ha diverses tècniques d'extracció de la mescalina, simples (bullint en aigua de 5 a 7 hores) i complexes (com una extracció en medi àcid).
    Hordenina (N,N-Dimetil-hidroxifeniletilamina), que té una acció inhibitòria en contra de, com a mínim, 18 soques d’Staphylococcus resistents a la penicil·lina
  • 49. Cactus de San Pedro: usos medicinals
    Ús extern:
    Vulnerari
    Demulcent
    Antiinflamatori
    Anticaspa
    Cicatritzant
    Descongestionant
    Usos veterinaris
    Antiparasitari
    Uns altres usos
    Un extracte de l'arrel s'utilitza com a xampú
    Sabó de bugades
  • 50. Cactus de San Pedro i xamanisme
    El xamanismees un tipus de creences que asseguren la capacitat de diagnosticar i de curar el sofriment del ser humà. Es diu que ho aconsegueixen creuant la línia que separa el nostre mon, del mon dels morts. D’aquesta manera tenen una relació espacial amb els esperits. Els xamans tenen la capacitat de controlar el temps, veure el futur i llegir els somnis de la gent.
    Es podria dir que un xaman es l’intermediari entre el mon natural i espiritual. Un cop esta en el mon dels esperits, es comunica amb ells de manera que l’ajudin en la curació, la caça i el control del temps.
  • 51. Mescalina: efectesfisiològics
    • Mareig
    • 52. Vòmits
    • 53. Taquicàrdia
    • 54. Diarrea
    • 55. Migranya
    • 56. Ansietat
    • 57. Eufòria
    • 58. Riure incontrolat
    • 59. Pensaments irracionals
    • 60. Processos de pensament nous
    • 61. Visions oníriques (colors brillants i intensos)
    • 62. Experiència mística (introspecció i meditació)
    • 63. Dilatació de les pupil·les (midriasi)
    • 64. Sensacions de fred i calor
    • 65. La mescalina no té dosi mortal coneguda
    • 66. La tolerància és de nul·la a infinita segons la dosi
  • Mescalina: mecanismed’acció
    • La mescalina posseeix gairebé la mateixa estructura química que la noradrenalina, pel que actua instal·lant-se en els receptors d'aquest neurotransmissor cerebral ocasionant alteracions en la consciència i en la percepció, principalment a nivell visual.
    • 67. Encara que gran part dels efectes d'aquestes cactàcies es deuen a la mescalina, altres alcaloides contribueixen que l'experiència amb peiot o San Pedro sigui diferent a la de la mescalina pura; la peiotina, per exemple, presenta efectes narcòtics quan es consumeix de forma aïllada.
  • Mescalina: ingesta i efectes
    • El cactus es fa assecar i tallar en forma de petites llesques o “botons de mescal”. Posteriorment aquets secalls es masteguen, tot i que també es poden deixar en remull en aigua que posteriorment es beu.
    • 68. El gust del cactus és tremendament amargant i repulsiu, de forma que el més habitual és molturar la droga i encapsular-la per evitar aquest fet.
  • Mescalina: ingesta i efectes
    • La dosi efectiva en humans és de 0‘2 a 0'5 grams de mescalina pura, amb un efecte que dura unes 12 hores. Les al·lucinacions es produeixen amb dosis de 300-600mg, l'equivalent de 10-20 discs assecats de peiot.
    • 69. Els consumidors experimenten habitualment al·lucinacions visuals i estats alterats de la consciència, sovint en forma de plaer, però ocasionalment acompanyada d’angoixa i/o fàstic.
    • 70. El consum de mescalina pot produir vòmits i nàusees. Es sol prendre acompanyat. Com la majoria d'al·lucinògens la mescalina no genera dependència física ni psicològica.
  • Mescalina: estatus legal
    • Als Estats Units es va declarar il·legal l'any 1970, i la prohibició internacional va arribar l'any següent per la Convenció sobre Substàncies Psicotròpiques, estant inclosa en la Taula I d'estupefaents.
    • 71. La mescalina es només legal per a certs amerindis natius, tant a Mèxic com a Estats Units que pertanyin a l’ Església Nativa Americana, institució protegida pel dret a la llibertat de culte.
    • 72. La mescalina usada amb finalitats “turístiques” és generalment adulterada principalment amb molècules de síntesi com LSD que té efectes semblants
    • 73. En el cas de Mèxic, encara que no hi ha excepcions legislatives formals, el govern es mostra tolerant únicament amb certs grups indígenes que poden recollir-lo i consumir-lo en llocs de difícil accés La resta de la població està subjecta a l'aplicació de la llei.
  • Peiot: aspecteshistòrics
    • Dos espècimens de peiot van ser trobats a un lloc anomenat ShumlaCave No. 5 a Rio Grande (Texas) que examinats i datats amb l'anàlisi de radiocarboni 14, va resultar que es trobaven en una data entre 3780 a 3660 a.C.
    • 74. Altres espècimens d'una cova d'enterrament a Coahuila central (Mèxic) també van ser datats entre 1070 i 810 anys a.C.
    • 75. Les hipòtesis indiquen que els americans del Nord havien utilitzat peiot des de fa uns 10.000 anys.
  • Peiot: tribus
    • Des de temps remots el peiot ha estat utilitzat per nadius americans el més conegut dels quals són els Huitxol a Mèxic
    • 76. Altres grups tribals americans es reubicaven a les planes del Sud d’Estats Units com Oklahoma i Texas com els Mescaleros i Kiowa (o "Apatxe de les planes")
    • 77. També, però, sembla que va arribar a tribus índies de les “Planes del Nord” com poden ser els Comanxes.
  • Peiot: tribu Navahos
    • La tribu Navaho va adquirir el culta al peiot en èpoques molt recent segurament a principis del segle XX.
    • 78. No hi ha cap menció de peiot en la creença Navaho tradicional o la pràctica cerimonial abans de la seva introducció per tribus veïnes.
    • 79. Tanmateix, la Nació Navaho té la quantitat més gran de creientsa l'Església Americana Nativa que es creu propera al 20% del total de l’ètnia.
  • Peiot: la tribu Huitxol
    • La seva religió consisteix en adorar quatre principals deïtats: blat de moro, àguiles, cérvols i el peiot, tots descendents del Sol, "Tau".
    • 80. En les seves cerimònies religioses a la muntanya de Wirikuta o 'Quemado', en el estat de San Luis Potosí (México), sol fer-se ús del peiot fins el punt que TOTS els adults la consumeixen.
  • El cristianisme i el peiot
    • El cerimonial del peiot va ser proscrit per una instrucció del Sant Ofici espanyol el 1638.
    • 81. El Pare Andrés Pérez de Rivas, jesuïta del segle XVII, denunciava als seus superiors que els indígenes de Mèxic consumien el cactus regular i clandestinament. Mentre els asteques l’anomenaven “carn dels Déus” els missioners li deien “carn diabòlica”
    • 82. Al 1760, més d'un segle després de la prohibició cristiana, certs manuals per a la confessió dels conversos incloïen preguntes com aquestes:
    • 83. Has menjat carn d'home?
    • 84. Has menjat peiot?
    • 85. Has anunciat esdeveniments futurs mitjançant la lectura d'auguris, interpretant somnis o traçant figures en l'aigua?
    • 86. Has adornat amb flors els llocs on hi ha ídols?
    • 87. Has xuclat la sang d'uns altres?
    • 88. Has caminat durant la nit convocant l'ajuda dels dimonis?
    • 89. Has begut peiot o l'hi has donat a beure a altres per a descobrir secrets o el lloc on es troben objectes perduts o robats?
  • Peiot: l’església americana
    • Amb la intenció de protegir-se, prop de cinquanta tribus es van unir en 1918 per a fundar la Native American PeyoteChurch
    • 90. En l'actualitat s'afirma que els seus membres sobrepassen els 250.000 fidels i han aconseguit que els EEUU els reconegui el seu dret a consumir peiot com una extensió del dret a la llibertat de culte que protegeix la Constitució nord-americana. Gràcies a això, els membres d'aquesta església poden conrear-lo, adquirir-lo i distribuir-lo legalment.
    • 91. El culte d’aquesta església es basa en “protegir i promoure la creença en el Totpoderós, estimulant la moralitat, la sobrietat i el correcte viure, mitjançant un ús sacramental del peiot"
  • Bibliografia
    Weston La Barre. 2002. El Culto del peyote (traduït per, Carlos Millet). Coyoacán.
    Richard Evans Schultes, Albert Hofmann, Christian Ralsch, Alberto Blanco, Gastón Guzmán, Salvador Acosta (1993). Plantas de los dioses: Orígenes del uso de los alucinógenos. Fondo de Cultura Económica
  • 95. Bibliografia
    Antonio Escotado. (1998). Historia general de las drogas. Editorial Espasa. Barcelona.
    HuxleyAldous. 2006. Las puertas de la percepcion; cielo e infierno (3ª ed.). Editorial Espasa. Barcelona
  • 96. Bibliografia
    Jonathan Ott, Albert Hofmann (1996). Pharmacotheon: Drogas enteogénicas, sus fuentes vegetales y su historia.Los libros de la liebre
    de marzo
    Henri Michaux. (2000). El infinito turbulento. MCA València.
    Huston Smith. (2001). La percepción divina: El significado religioso de las substancias enteógenas. Editorial Kairós. Barcelona.
  • 97. Recursos on-line
    Lohophorawilliamsii. NatureServe Explorer. NatureServe. Retrievedon2007-06-17.
    Zimmerman & Bruce D., Allan D.; Parfitt, Bruce D. (2006), “Lophophorawilliamsii”, in Flora of North America Editorial Committee, eds. 1993+, Flora of North America, vol. 4, New York & Oxford: Oxford UniversityPress, pp. 242 .
    El-Seedi, HR; De Smet, PA; Beck, O; Possnert, G; Bruhn, JG (2005), “Prehistoric peyote use: alkaloidanalysis and radiocarbondating of archaeologicalspecimens of Lophophorafrom Texas”, Jounral of Ethnopharmacology101 (1-3): 238-42, <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15990261?ordinalpos=1&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_RVDocSum>
    Bruhn, JG; Lindgren, JE; Holmstedt, B; Adovasio, JM (1978), “Peyote Alkaloids: Identification in a PrehistoricSpecimen of Lophophorafrom Coahuila, Mexico.”, Science199 (4336): 1437-1438. <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17796678?ordinalpos=2&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_RVDocSum>

×