Tirant Lo Blanc (apunts)

36,017 views
36,095 views

Published on

Apunts sobre els orígens de la narrativa cavalleresca i sobre Tirant lo Blancs. Realitzats per Carme Codina i Sílvia Caballeria. Col.legi Sant Miquel dels Sants de Vic. (Barcelona-Spain)

1 Comment
1 Like
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
36,017
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
16,423
Actions
Shares
0
Downloads
199
Comments
1
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tirant Lo Blanc (apunts)

  1. 1. <ul><li>INDEX </li></ul><ul><li>1.- Orígens de la narrativa medieval </li></ul><ul><li>2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell </li></ul><ul><li>Contextualització </li></ul><ul><li>Joanot Martorell, escriptor i cavaller </li></ul><ul><li>Tirant lo Blanc datació, autoria i publicació </li></ul><ul><li>Definició de la novel.la </li></ul><ul><li>Estructura </li></ul><ul><li>Una falsa crònica. Entre la utopia i el desengany </li></ul><ul><li>Llengua i estil </li></ul><ul><li>Narrador </li></ul><ul><li>Tècniques narratives </li></ul><ul><li>Fonts principals </li></ul>
  2. 2. 1.- ORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL en llengua romànica <ul><li>Lloc : França </li></ul><ul><li>Època : s.XII </li></ul><ul><li>Autors: poetes anònims, classe intel.lectual coneixedora de la retòrica i la llengua llatina. Clergues </li></ul><ul><li>Públic reduït, nobles i/o clergues adscrits a la cort. </li></ul><ul><li>Forma : Noves rimades: octosíl.labs-apariats (art menor per tal de diferenciar-se de la narrativa llatina) </li></ul><ul><li>Difusió lectura en petits grups </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Les primeres narracions en llengua no llatina varen ser traduccions * de poemes èpics llatins. </li></ul><ul><li>Escrites en llengua francesa </li></ul><ul><li>Les dues primeres van ser: </li></ul>*traducció entesa com l’acció de refer enterament donant nova forma i disposició 1.- ORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL en llengua romànica L’Eneida de Virgili (s.I dC) Roman d’Ennes (s.XII) La Tebaida d’Estaci (s.I dC) Roman de Tebes (s.XII)
  4. 4. 1.-ORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL en llengua romànica <ul><li>Concepte Roman (evoluciona) </li></ul><ul><li>Narració, Traducció en noves rimades </li></ul><ul><li>Narració, original en noves rimades </li></ul><ul><li>Temàtica , relacionada amb els gustos del públic cortesà: </li></ul><ul><li>1.- Matèria de Bretanya - temes relacionats amb la matèria llegendària del rei Artur </li></ul>
  5. 5. 1.-ORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL en llengua romànica <ul><li>La Matèria de Bretanya (Roman Courtois) serà un filó temàtic i creatiu fins el segle XV. </li></ul><ul><li>Altres tipus de narrativa medieval : </li></ul><ul><li>en vers : lais*, fabliaux* </li></ul><ul><li>en prosa : novel.letes exemplars, sentimentals, d’aventures </li></ul>*Lais= poemes narratius breus de caràcter cortesà, amorós i idealista *Fabliaux=poemes narratius breus de caràcter eròtic, humorístic i realista
  6. 6. 1.-ORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL en llengua romànica <ul><li>A CATALUNYA </li></ul><ul><li>La Matèria de Bretanya entra a Catalunya el mateix segle XII. En tenim un exemple en el poema del trobador Guerau de Cabrera “Ensenhament”, a l’estrofa X on diu al seu joglar: </li></ul><ul><li> “ I de Rotllà saps tant com això que mai no fou. Del relat d' Artús no en saps més ni de la còlera de Marc.” </li></ul><ul><li>L’obra més representativa d’aquesta influència a Catalunya és : </li></ul><ul><li>BLANDÍN DE CORNUALLA (XIV-XV) </li></ul>
  7. 7. 1.-ORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL en llengua romànica <ul><li>Els romans de la Matèria de Bretanya són coneguts amb el nom de llibres de cavalleria per les seves característiques fantàstiques i inversemblants. </li></ul><ul><li>Per altra banda sorgeix un gènere nou, variant dels llibres de cavalleria: </li></ul><ul><li>la novel.la cavalleresca en prosa i de caràcter versemblant </li></ul>
  8. 8. 1.-ORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL en llengua romànica <ul><li>LLIBRES DE CAVALLERIA </li></ul><ul><li>Personatges i elements meravellosos </li></ul><ul><li>Exageració i truculència </li></ul><ul><li>Espai: terres llunyanes i exòtiques </li></ul><ul><li>Temps: passat remot </li></ul><ul><li>Ambientació misteriosa i màgica </li></ul><ul><li>NOVEL·LA CAVALLERESCA </li></ul><ul><li>Absència de personatges i elements meravellosos </li></ul><ul><li>Moderació i versemblança </li></ul><ul><li>Espai conegut i localitzable </li></ul><ul><li>Temps proper </li></ul><ul><li>Ambientació creïble </li></ul>
  9. 9. 2.- TIRANT LO BLANC Joanot Martorell
  10. 10. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell <ul><li>València és el nucli de la confederació catalano-aragonesa, viu una època de progrés i prosperitat econòmica i política amb gran vitalitat respecte la resta d’Europa que passa per una crisi important marcada per les pestes, les plagues o inundacions. </li></ul>CONTEXTUALITZACIÓ s. XV <ul><li>Punt de vista polític </li></ul>
  11. 11. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell <ul><li>València es recuperà de la crisi fàcilment gràcies a: </li></ul><ul><ul><li>L’estabilitat al camp </li></ul></ul><ul><ul><li>El creixement artesanal </li></ul></ul><ul><ul><li>El creixement mercantil i financer que va atreure capital forà. </li></ul></ul>CONTEXTUALITZACIÓ s. XV <ul><li>Punt de vista social </li></ul>
  12. 12. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell <ul><li>Punt de vista social </li></ul><ul><li>Estructura social </li></ul><ul><ul><li>Mà major : noblesa, cavallers, burgesos de rang, ciutadans urbans </li></ul></ul><ul><ul><li>Mà mitjana : burgesos, professions lliberals i mercantils </li></ul></ul><ul><ul><li>Mà menor : poble menut, oficis artesans, pagesos lliures o dependents </li></ul></ul>CONTEXTUALITZACIÓ s. XV
  13. 13. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell <ul><li>Punt de vista social: </li></ul><ul><li>La classe cavalleresca a la València del XV, la tardor de l’edat mitjana </li></ul><ul><li>El món cavalleresc ha caigut en crisi, no té vigència. Com a classe es manté per uns codis que són forçats i artificials en una societat que ha evolucionat. </li></ul>CONTEXTUALITZACIÓ s. XV Per saber més sobre la vida cavalleresca , clica aquí
  14. 14. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell <ul><li>Punt de cultural </li></ul><ul><li>La prosperitat política i econòmica va facilitar l’expansió urbana i la dinamització cultural: </li></ul><ul><li>Edificacions arquitectòniques : La Llotja, el Consolat de Mar, escultures, palaus, la catedral… </li></ul><ul><li>Producció literària de qualitat : A.March, J.Martorell, J.Roig, J.Roís de Corella </li></ul>CONTEXTUALITZACIÓ s. XV
  15. 15. <ul><li>DEDICATÒRIA “ A honor, llaor e glòria de Nostre Senyor Déu Jesucrist e de la gloriosa sacratíssima verge Maria, mare sua, senyora nostra, comença la lletra del present llibre apellat TIRANT LO BLANC, dirigida per Mossèn Joanot Martorell, cavaller, al sereníssimo Príncep Don Ferrando de Portugal” </li></ul><ul><li>LLETRA: “…E perquè en la present obra altri no puixa ésser increpat si defalliment algú trobat hi serà, jo, Joanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo càrrec, e no altri ab mi; com per mi sols sia estada ventilada a servei de molt il·lustre Príncep e senyor Rei expectant Don Ferrando de Portugal la present obra, e començada a dos de giner de l’any mil quatre-cents e seixanta </li></ul>
  16. 16. DEO GRATIAS “ Aquí feneix lo llibre del valerós e estrenu cavaller Tirant lo Blanc, príncep e Cèsar de l’Imperi grec de Constestinoble, lo qual fon traduÏt d’anglès en llengua portuguesa, e aprés en llengua vulgar valenciana, per lo magnífic e virtuós cavaller Mossèn Joanot Martorell, lo qual, per mort sua, no en pogué acabar de traduir sinó les tres parts. La quarta part , que és la fi del llibre, és estada traduïda , a pregàries de la noble senyora Dona Isabel de Lloris, per lo magnífic cavaller Mossèn Martí Joan de Galba ; e si defalt hi serà trobat, vol sia atribuït a la sua ignorància; al qual Nostre Senyor Jesucrist per la sua immensa bondat, vulla donar, en premi de sos treballs, la glòria de paradís. E protesta que si en lo dit llibre haurà posades algunes coses que no sien catòliques, que no les vol haver dites, ans les remet a correcció de la santa catòlica Església. FON ACABADA D’EMPRENTAR LA PRESENT OBRA EN LA CIUTAT DE VALÈNCIA, A 20 DEL MES DE NOEMBRE DE L’ANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR DÉU JESUCRIST 1490” ( llegir Dedicatòria , lletra , pròleg i capítol I) 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
  17. 17. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell <ul><li>DATACIÓ, AUTORIA I PUBLICACIÓ </li></ul><ul><li>- 1460 inici de l’obra </li></ul><ul><li>- 1468 Mor Joanot Martorell, el manuscrit va a parar a mans de Martí Joan de Galba (qui, segons el Deo Gratias o colofó final, acabà el llibre) </li></ul><ul><li>1490 Nicolàs Spindeler imprimeix l’obra </li></ul>
  18. 18. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell Autoria de la novel.la <ul><li>J.Fuster </li></ul><ul><li>(autoria compartida) </li></ul><ul><li>De 1468 a1490 el manuscrit inacabat circulà per València entre lletraferits, el podien retocar i acabar. </li></ul><ul><li>Martí Joan de Galba apareix com qui l’acabà definitivament. </li></ul><ul><li>Martí de Riquer </li></ul><ul><li>(autoria única) </li></ul><ul><li>Defensa l’única i exclussiva autoria de Joanot Martorell. </li></ul><ul><li>Martí Joan de Galba té el mèrit de preparar-lo per a la impressió. No nega però que s’hi poden trobar retocs </li></ul>
  19. 19. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell JOANOT MARTORELL, escriptor i cavaller <ul><li>Gandia 1413-1414 </li></ul><ul><li>Petita noblesa valenciana </li></ul><ul><li>1433 documentat com a cavaller </li></ul><ul><li>Participà de la vida activa agitada del s.XV: </li></ul><ul><ul><ul><li>Viatges </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Lluites internes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Duels per qüestions d’honor </li></ul></ul></ul>
  20. 20. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell JOANOT MARTORELL, escriptor i cavaller <ul><li>Viatges: </li></ul><ul><ul><li>Itàlia (col·laborà a la cort d’Alfons el Magnànim) </li></ul></ul><ul><ul><li>Portugal (on devia conèixer el príncep Ferran, a instàncies del qual escriu el Tirant ) </li></ul></ul><ul><ul><li>Anglaterra (amb l’objectiu de trobar jutges pels seus afers conflictius. Influí en la primera part del Tirant, món fastuós i cortesà que ell admirava) </li></ul></ul>
  21. 21. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell JOANOT MARTORELL, escriptor i cavaller <ul><li>Requestes de batalla: </li></ul><ul><ul><li>Amb el seu cosí, Joan de Montpalau , per una qüestió d’honor: haver deshonrat la seva germana Damiata. Fou el conflicte més llarg i es resolgué amb diners </li></ul></ul><ul><ul><li>Desavinences econòmiques amb Golçalbo d’Híxar , comanador de Muntalbà </li></ul></ul><ul><ul><li>Amb Felip de Bohil , cavaller errant molt famós documentat a Londres </li></ul></ul>
  22. 22. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell JOANOT MARTORELL, escriptor i cavaller <ul><li>Tots els episodis estaven voltats d’un formalisme i una retòrica allunyada de la realitat del XV. Molts no es varen arribar a executar, es van quedar en lletres de batalles </li></ul><ul><li>El seu perfil és el d’un cavaller bregós que es mou amb desimboltura en les més luxoses corts i destre en les armes en combat singular. </li></ul><ul><li>Morí el 1468, solter </li></ul>
  23. 23. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell DEFINICIÓ DE LA NOVEL.LA <ul><li>1.- NOVEL·LA TOTAL (Mario Vargas Llosa) </li></ul><ul><li>És una novel.la: </li></ul><ul><li>Política i Militar </li></ul><ul><li>D’Ambients i de Costums </li></ul><ul><li>Sentimental i eròtica </li></ul><ul><li>Cavalleresca </li></ul><ul><li>Abarca,doncs, diferents aspectes de la realitat, per això és una novel.la total, integral </li></ul>
  24. 24. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell DEFINICIÓ DE LA NOVEL.LA <ul><li>2.- NOVEL·LA MODERNA (Albert Hauf) </li></ul><ul><li>Per la seva ironia i versemblança. </li></ul><ul><li>S’adapta a la situació històrica: </li></ul><ul><li>Soluciona els problemes de la cristiandat, redimeix la classe cavalleresca desencisada i en declivi </li></ul><ul><li>però al mateix temps l’autor sap distanciar-se, amb ironia, de tot el món que representa. </li></ul>
  25. 25. .- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell DEFINICIÓ DE LA NOVEL.LA <ul><li>3.- NOVEL·LA PRAGMÀTICA (Albert Hauf) </li></ul><ul><li>Té elements de tractat i de manual: </li></ul><ul><li>Dels usos i costums dels cavallers : </li></ul><ul><li>Com presentar-se a la cort </li></ul><ul><li>Com tractar les dames </li></ul><ul><li>Com escriure una carta amorosa </li></ul><ul><li>Com luitar i comportar-se en un torneig festiu </li></ul><ul><li>Dels combats, les armes i les estratègies </li></ul><ul><li>Rituals de les batalles (a ultrança, en grup, individuals, qui hi intervé…) </li></ul><ul><li>Les estratègies </li></ul><ul><li>Com fer un discurs en públic </li></ul><ul><li>Com escriure una lletra de batalla </li></ul>
  26. 26. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell ESTRUCTURA Dedicatòria i Lletra Pròleg Tirant a Anglaterra Tirant a la Mediterrània SICILIA IMPERI GREC NORD D’ÀFRICA
  27. 27. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC Una falsa crònica <ul><li>Influència de la Crònica de Ramon Muntaner </li></ul><ul><ul><li>Joanot Martorell n’aprèn molts elements: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>NO és un cavaller itinerant a la recerca d’aventura: és un RELAT BIOGRÀFIC de TIRANT LO BLANC </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>FALSA CRÒNICA </li></ul></ul></ul>
  28. 28. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC Una falsa crònica <ul><li>2 components bàsics de la crònica de Ramon Muntaner : </li></ul><ul><ul><ul><li>La memòria : l’autor va ser testimoni ocular de Roger de Flor i els almogàvers i en fa memòria. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’ exemplum : les batalles, conquestes, episodis… </li></ul></ul></ul>
  29. 29. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC Una falsa crònica <ul><li>Martí de Riquer: “ una novel·la d’història i de ficció” </li></ul><ul><li>Tècniques procedents de la CRÒNICA : </li></ul><ul><li>Geografia realista Anglaterra, Sicília, Rodes, Imperi Bizantí, Nord d’Àfrica: Fes, Tremissèn i Bugia . </li></ul><ul><ul><li>Ús de topònims catalans: Miralpeix, Plegamans, Agramunt </li></ul></ul>
  30. 30. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC Una falsa crònica <ul><li>Ús d’antropònims : </li></ul><ul><ul><li>Noms reals de l’època : Gran Caramany, Duc de Sinòpoli . </li></ul></ul><ul><ul><li>Noms inventats : Comte de Plegamans, Pelidas . </li></ul></ul><ul><ul><li>Noms de la tradició literària : Diafebus, Hipòlit . </li></ul></ul><ul><ul><li>En Tirant a l’imperi Grec : barreja denoms de llocs i personatges adequats a Bizanci al costat d’altres de catalans . </li></ul></ul>
  31. 31. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC Una falsa crònica <ul><li>3. Manlleu de trets de biografies de PERSONATGES HISTÒRICS </li></ul><ul><li>ROGER DE FLOR </li></ul><ul><li>Geoffroy de Thoiry </li></ul><ul><li>János Húnjady </li></ul><ul><li>Pedro Vázquez de Saavedra </li></ul>
  32. 32. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC Una falsa crònica <ul><li>Geoffrey de Thoiry : cavaller borgonyó que participa en el Setge de Rodes (1444) </li></ul><ul><li>János Húnjady : hongarès, militar que combaté contra els turcs a mitjan segle XV. Fou anomenat el “Cavaller Blanc”. </li></ul><ul><li>Pedro Vázquez de Saavedra : cavaller errant que lluità en nombrosos passos d’armes, a Londres, i ajudà contra els turcs a Constantinoble. </li></ul>
  33. 33. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC Una falsa crònica <ul><li>ROGER DE FLOR </li></ul><ul><li>Es posà al servei de l’emperador de Bizanci, amenaçat pels turcs. </li></ul><ul><li>El fill de l’emperador, Miquel, tramà una traïció contra Roger de Flor </li></ul><ul><li>Es casà amb una princesa de sang reial, neboda de l’emperador </li></ul><ul><li>TIRANT LO BLANC </li></ul><ul><li>Es posa al servei de l’emperador de Bizanci, amenaçat pels turcs. </li></ul><ul><li>El duc de Macedònia, cunyat de l’emperador, traeix Tirant per gelosia. </li></ul><ul><li>Es casa amb Carmesina, filla de l’emperador. </li></ul>
  34. 34. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC Una falsa crònica <ul><li>4. Fou megaduc i després emperador </li></ul><ul><li>5. En un banquet a Andrinòpol es baralla amb uns alans i, després d’un combat amb espases, mor i el deixen trossejat. </li></ul><ul><li>4. És nomenat successor de la corona i cèsar de l’imperi. </li></ul><ul><li>5. En un banquet a Andrinòpol contreu una pulmonia. Mor camí de Constaninoble. </li></ul>
  35. 35. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC Una falsa crònica <ul><li>4. Introducció d’un nombrós i variat quadre de: </li></ul><ul><li>Personatges secundaris : e spies, escuders, mariners, traïdors, dames… </li></ul><ul><li>Col·lectius : genovesos, turcs, moros… </li></ul><ul><li>Tots plegats enriqueixen la trama de la novel·la. </li></ul>
  36. 36. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC Una falsa crònica <ul><li>5. El detallisme , la precisió en les descripcions , les llargues enumeracions , l’ús i abús de xifres . </li></ul><ul><li>6. El llarg parlament dels personatges : construcció d’escenes a partir d’aquests parlaments. </li></ul><ul><li>7. Models de descripció d’episodis bèl·lics : ús de la violència. </li></ul>
  37. 37. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC Una falsa crònica <ul><li>Dues lliçons importants que Martorell extreu dels cronistes: </li></ul><ul><li>La HISTÒRIA pot ser matèria de NOVEL·LA </li></ul><ul><li>La capacitat de FILTRAR en la novel·la elements AUTOBIOGRÀFICS </li></ul>
  38. 38. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC Entre la utopia i el desengany <ul><li>29 maig 1453 </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>Caiguda de Constantinoble a mans dels turcs </li></ul><ul><li>Es renova l’ esperit de croada : els cavallers la defensen, els poetes la canten </li></ul>
  39. 39. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC Entre la utopia i el desengany <ul><li>Quan JOANOT MARTORELL (2 gener 1460) comença Tirant lo Blanc , la caiguda de Constantinoble havia commocionat el món cristià </li></ul><ul><li>L’ escepticisme i la desconfiança en les promeses del Papa i els prínceps es congria </li></ul>
  40. 40. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC Entre la utopia i el desengany <ul><li>L’heroi Tirant duu a terme el que tothom somiava </li></ul><ul><li>La reconquesta de l’Imperi Grec </li></ul><ul><li>Reflecteix l’IDEAL CAVALLERESC : </li></ul><ul><ul><li>Servei al monarca </li></ul></ul><ul><ul><li>Defensa de la fe </li></ul></ul>
  41. 41. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC Entre la utopia i el desengany <ul><li>És una novel·la UTÒPICA </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Representa un món novel·lesc compensatori </li></ul></ul></ul></ul>
  42. 42. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell Llengua i estil Retòric Popular i Col·loquial -prosa més elaborada: frases llargues, (valenciana prosa) -referents cultes -llatinismes -Llargues reflexions. Ex. sobre temes amorosos: la naturalesa de l’amor, -Llargues oracions: oració de Tirant a la tropa. <ul><li>Ús de frases fetes i refranys </li></ul><ul><li>Tècnica de l’exemple </li></ul><ul><li>Diàlegs ràpids i vius </li></ul><ul><li>Descripcions al gust del públic </li></ul><ul><li>Exageracions </li></ul><ul><li>Ús de fórmules èpiques: adreçar-se al públic amb voluntat de ser accessible i compartir informació amb els lectors </li></ul>
  43. 43. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell NARRADOR <ul><li>Omniscient: presenta els fets i opina sobre el que narra. </li></ul><ul><li>1ª persona : El narrador cedeix la paraula a un personatge: Diafebus a Tirant a Anglaterra </li></ul><ul><li>Presència de la veu del narrador en 1ª persona que s’adreça als lectors/oients </li></ul>
  44. 44. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell TÈCNIQUES NARRATIVES <ul><li>Narració </li></ul><ul><li>discurs àgil i directe </li></ul><ul><li> retòric (valenciana prosa) </li></ul><ul><li>Descripció: . detallada </li></ul><ul><li>.respon als gustos del públic </li></ul><ul><li>Diàleg : .directe i indirecte (hàbil combinació) </li></ul><ul><ul><li> . arengues retòriques </li></ul></ul><ul><ul><li>. Viu, rastre de l’oralitat </li></ul></ul><ul><ul><li>contrast </li></ul></ul>.Rituals cavallerescs . Paraments militars . Vida cortesana . Escenes amoroses . Estratègies i batalles
  45. 45. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell LES FONTS LITERÀRIES <ul><li>Llibres de cavalleries </li></ul><ul><li>Guy de Warwich </li></ul><ul><li>Llibre d’arbre de batalles Ramon Llull </li></ul><ul><li>Crònica Ramon Muntaner </li></ul><ul><li>Decameró Boccaccio </li></ul><ul><li>Voyage d’outre mer John Mandeville </li></ul>
  46. 46. Selecció d’imatges . Cota de malla , anava a sota l’armadura . Cavallers en acció en un torneig, amb estandars i amb llança
  47. 47. Lliça: camp de combat en un torneig Cavallers i escuders preparant les armes per al combat Torneig festiu, amb un cadafal de vellut carmesí al fons per als espectadors de rang social més alt.
  48. 48. L'arnès és el conjunt d'armes que habitualment usava el cavaller. Està constituït per: . les armes defensives . les armes ofensives . les defenses dels cavalls A través d’aquest enllaç trobaràs el vocabulari sobre l’arnès del cavaller. Vocabulari de l'arnès del cavaller Cavaller i cavall amb armadura completa
  49. 49. 2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell <ul><li>Sílvia Caballeria i Ferrer </li></ul><ul><li>Carme Codina i Contijoch </li></ul><ul><li>Departament de Filologia del </li></ul><ul><li>Col·legi Sant Miquel dels Sants.VIC </li></ul>

×