Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
No Downloads

Views

Total Views
59,550
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
18

Actions

Shares
Downloads
326
Comments
2
Likes
2

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1.
    • Pensament literari de Miquel Llor:
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
    • Clàssics del segle XIX:
      • Dostoievski
    • Autros del segle XX:
      • Sigmund Freud
      • Marcel Proust
      • André Gide
      • Italo Svevo
    Individu arrossegat per passions i patologies diverses Psicologia, repressió de la sexualitat Deshumanització de l’home en la societat moderna Ús del monòleg interior El record i la memòria com a font de coneixement
  • 2.
    • Trets de la seva narrativa :
      • Art com a sublimació : utilització de la realitat, pròpia i del que el volta, com a matèria de ficció
      • Art com a refugi: complicitat amb la imatge de Giacomo Leopardi, romàntic italià malencònic i amb turments físics similars
      • Idea de fatalitat: força cega que arrossega l’individu a ser presoner d’ell mateix
      • Personatges que ocupen tot l’espai narratiu: el món es converteix en un personatge grotesc
      • Pessimisme de la seva obra
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 3.
    • Publicació de l’obra:
      • 13 desembre 1930 : Premi Crexells a Laura a la ciutat dels Sants
      • Jurat format per Pompeu Fabra, Carles Riba, Just Cabor, Josep Mª López-Picó (entre d’altres)
      • Final de març de 1931: apareix a la col·lecció “A tot vent” d’Edicions Proa
      • Tiratge de 1500 exemplars
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 4.
    • La crítica
      • L’èxit de la crítica fou general
      • Molts articles que en destaquen: la bellesa i la qualitat de la prosa; el pessimisme
      • Just Cabot descriu com a tema central la incomprensió entre els éssers humans, l’hostilitat de la majoria de relacions:
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS “ cap gran passió no agita ningú: és un drama sord, però d’acció lentament corrosiva, sense esclats”
  • 5.
      • Carles Riba :
        • comenta el conflicte entre la protagonista i Comarquinal, i la fatalitat amb què es combinen les relacions entre personatges.
        • El Determinisme no és naturalista del XIX sinó que
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Se situa sobre la línia d’aquest realisme cerebralment arbitrat tant d’avui” Carles Riba
  • 6.
    • L’escàndol:
      • Quan es va identificar Comarquinal amb Vic
      • Els comportaments socials i alguns personatges es van prendre com a crítiques i atacs a la ciutat i alguns dels seus personatges
      • La Gazeta de Vich : article negatiu el 1931. diu que només parla de la boira i la hipocresia:
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS I per mil indicis diversos l’autor us vol donar a entendre que la ciutat de Vic és això; i aquí està la monstruositat
  • 7.
      • La novel·la fou llegida amb molt interès a Vic: 400 exemplars venuts.
      • Dir de Vic la “ciutat dels sants” era una crítica a la pseudobeateria i la falsa bondat dels vigatans de l’època.
      • Identificació de Laura amb la senyora Roca Figuera
      • Trets essencials de la seva àvia Esperança: lectura, coneixements de francès, tarannà obert
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 8.
      • Llor segueix el model de “dona adúltera”, de “dona insatisfeta”de novel·les del segle XIX:
        • Madame Bovary (Gustave Flaubert, 1857)
        • Anna Karènina (Lev Tolstoi, 1877)
        • La Regenta (Leopoldo Alas, Clarín , 1884)
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Triangle amorós: bovarysme Laura Tomàs Pere Els models de la novel·la realista
  • 9.
    • Novel·les del XIX:
      • Heroïna casada amb un home que no la comprèn
      • Dona romàntica, lectora, amant de la música i imaginativa
      • Avorriment i monotonia de la rutina diària
      • Necessitat d’evasió
      • Anàlisi de la conducta femenina: atacs de nervis, depressions
      • Societat molt estricta, que no tolera l’adulteri
      • Procés: il·lusió-realitat-desil·lusió
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 10.
    • Laura a la ciutat dels sants
      • Llor segueix l’esquema de l’heroïna
      • Laura i Teresa tenen, a més, trets de la neurosi (infl. Freud): interès pels processos psicològics
      • Ccomarquinal: semblant a Rouen ( Madame Bovary) i Vetusta ( Oviedo a La Regenta )
      • Escenes similars:
        • trobades religioses a l’interior de l’església
        • relació maternitat-frustració amorosa
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 11.
    • Vic- Comarquinal
      • Llor usa Vic per a construir el seu univers literari
      • De Vic en descriu:
        • La plaça
        • Catedral
        • Carrers i passeigs més cèntrics
        • Casals
        • Situació geogràfica
        • Clima extremat
        • La boira de l’hivern
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
    • Realitat psicològica, psicològica i literària: recull una manera de viure i una concepció del món comuna a altres ciutats europees
  • 12.
    • Miquel Llor:
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Me n’he valgut perquè de temps ha m’havien cridat l’atenció els fariseus descolorits d’aquell indret de Catalunya on m’ha semblat descobrir algun tret temperamental comú als seus habitants” “Mirador” 1930 Preparar el llibre minuciosament, amb perpetuals reagrupaments de forces com per a una ofensiva, suportar-lo amb fatiga, acceptar-lo com una regla, construir-lo com una església, seguir-lo com un règim, vèncer-lo com un obstacle, sobrealimentar-lo com un fill, crear-lo com un món. Marcel Proust (cita penjada a la cambra de Llor) Obra cuidada en cada detall:
  • 13.
    • Una novel·la moderna:
      • Problema de fons: el matrimoni catòlic indissoluble i de conveniència econòmica entre la burgesia :
        • estructura de l’hereu mascle , i el sacrifici dels altres fills:
          • Oncle Llibori Terra Negra
          • Tomàs
      • La dona, educada en el sacrifici personal:
        • casar-se
        • tenir fills
        • portar la casa
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Submissió al marit A Catalunya la llei del divorci és de 1932, però no era pràctica comuna
  • 14.
    • BARCELONA
    • Metròpoli moderna
    • S’assimila al vici i la pèrdua dels bons i vells costums
    • Els homes s’hi escapen
    • Les dones en volen tenir notícies
    • Lloc de perdició: moral laxa i liberal
    • COMARQUINAL
    • Ciutat anclada en el passat
    • Marcada per la crítica, la xafarderia, la hipocresia religiosa i una moral obtusa
    • Les dones viuen una vida tradicional i tancada
    • Tancada respecte a les novetats
    • Aïlla qui no és com ella: Laura
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS CONFLICTE CAMP-CIUTAT:
  • 15.
    • Laura:
      • No és una dona forta
      • És filla de l’idealisme modernista
      • Encarna alguns aspectes de la donna angelicatta de Dante i Petrarca (moda a finals XIX)
      • Envoltat d’una aurèola d’idealitat: per damunt dels altres personatges
      • Participa d’alguns valors romàntics
      • Personatge eteri
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 16.
    • Laura:
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
      • Noia mal preparada per a la vida de família
      • Enemiga de la mediocritat i convençuda que pot canviar les coses
          • Noia de Barcelona
          • Desconeguda
          • De costums liberals
          • Pobra
          • Vesteix a la moda europea
          • És una mica provocativa
          • Anticlerical
          • Etèria
  • 17.
    • La distingeix la seva sensibilitat i l’educació artística: música i literatura:
        • Música: romàntica i del segle XX
        • Literatura: evasió de la realitat
      • Abandó de les tasques domèstiques
      • Decorativa, coqueta, poc responsable
      • Desig de millora de la posició social a través del matrimoni
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Laura: educada pel pare
  • 18.
    • Laura:
    • No sap renunciar a la independència
    • Després dels primers mesos, s’adona que Tomàs és rude i primari, sense interès per la música o la literatura
    • Relació concretada en el sexe primari, que més tard ja no suporta
    • Focalitza en Pere el su amor ideal: màxim moment quan és a les Aulines IDEALITZACIÓ
    • Quan en Pere ÉS REAL la Laura el rebutja
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 19.
      • TERESA
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Formació de la Teresa-model tradicional: educada en les tasques de la llar Al llarg de l’obra s’adona de la seva exigua formació, sacrificada al domini de l’hereu Pren consciència de la ignorància dels seus sentiments i en l’expressió de l’amor El matrimoni de Tomàs posa de manifest el seu desig: destinada a ser soltera, el germà és el seu amor L’aparició de la Laura desperta el seu desig sexual: espia la cambra nupcial Encarna les virtuts pairals de la raça: prudència, honestedat estalvi Esperit de la tradició centenària de Comarquinal
  • 20.
    • Teresa
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
    • Complicitat, reconeixement i rivalitat davant d’en Pere
    • És mentre l’esperen, en les converses, que veiem el desig de la Teresa
    • ´La Teresa ordeix la lenta venjança i la difamació
    • La Teresa castiga la Laura a les Aulines: escarceller
    • Estat de neurosi i deliri: la Teresa descobreix finalment el seu desig a la Laura. Li vol fer d’alcavota
    • En la lluita psicològica entre les dues, guanya Teresa
    • El procés psicològic d’anul·lació i autoimmolació de Teresa el converteix en el personatge mes ric i de major força tràgica
  • 21.
    • Laura
    • Teresa
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Relacions de competència i rivalitat, complexes i innovadores Anàlisi de les raons internes del comportament de la dona: retrat profund Anàlisi de dues psicologies femenines davant el desig
  • 22.
    • Es posa de relleu la dictadura del sistema més que l’adulteri, que no passa de les murmuracions i conjectures
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Laura Tomàs Teresa Laura Pere Teresa
  • 23.
    • Conflicte de l’obra: Tomàs de Muntanyola, hereu d’una família de propietaris rurals, es casa amb la dona equivocada:
    • L’educació de la dona:
      • Llor es fa ressò dels canvis en l’educació entre el XIX i els anys 30 del segle XX:
    • Importància de l’art:
      • Mn Joan Serra, Ferro Vell, homenatge a Mn. Josep Gudiol, únic personatge positiu de la novel·la, dediacat a la recerca i reconstrucció de peces arqueològiques antigues per a la construcció del Museu Arqueològic de Vic
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 24.
    • Estructura de la novel·la:
    • Temps 2 anys Dividida en dues parts
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS 1ª part: 15 seqüències 2ª part: 27 seqüències
    • Arribada de Laura a Comarquinal
    • Ambients i personatges
    • Naixement i mort de la filla
    • Separació implícita de la parella
    • Arribada d’en Pere
    • Procés psicològic intern de Laura, Teres i Pere
    • Escàndol i difamació de Laura
    • Reclusió de Laura. Retorn a Comarquinal
    • Fugida a Barcelona
  • 25.
    • Relació amb altres obres:
      • Pilar Prim Narcís Oller . L’arribada en tren de Barcelona a Vic a l’inici de la novel·la.
      • La Regenta Clarín . L’escena de declaració a l’església.
      • Madame Bovary Flaubert . La fugida final dalt del cotxe de cavalls.
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 26.
    • Estil:
      • Descripcions impressionistes, fetes de retalls evocadors
      • Ús de la metonímia i la sinestèsia per definir els ambients
      • No hi ha descripcions llargues ni detalladesde la ciutat, el camp o el físic dels personatges.
      • Ús de prosa poètica: poemes en prosa
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 27.
    • Tècniques narratives:
      • Són usades per mostrar els estats d’ànim dels personatges, els processos psicològics
      • Ús de la memòria involuntària de Marcel Proust
      • La cadència d¡un tempo interior melangiós
      • Ús del simbolisme: la boira
    • La boira:
      • Element simbòlic progressiu i canviant
      • Defineix l’evolució de la relació Laura-Comarquinal
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 28.
    • Altres elements simbòlics:
      • Els personatges Sigfrid i Isolda de Wagner en les relacions Laura-Pere
      • Els ocells de cendre dibuixats a la tassa
      • L’alzina morta on seu Laura a les Aulines
      • Tornar cecs els canaris per part d’en Tomàs
      • Posar-se l’anell per part de la Teresa
      • Els topònims: Collat Negre, el gorg de la Bruixa, les Aulines, Terra Negra
      • Els malnoms: Nas de Rei, Cal Calçot, Ferro Vell
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 29.
    • Presència de l’art:
      • Present amb referències a la música i l’arqueologia
      • Lligades a Laura i al sentiment amorós: la música
      • Escena a l’ermita romànica de Sant Roc: els dos enamorats es comuniques a través de la música de Bach o de Frescobaldi
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 30.
    • El punt de vista narratiu:
    • Narrador omniscient absolut amb anticipacions (p.68-p.148
    • Narrador omniscient absolut que es dirigeix a vosaltres
    • Estil indirecte lliure en present
    • Canvi de focalització
    LAURA: A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 31.
    • COL.LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS
    • Departament de Filologia
    • Profs. Sílvia Caballeria i Carme Codina
    LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 32. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
  • 33. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS