0
SETMANA 1ProcedènciaElements que formen el TabacEfectes del TabacDependènciaConsumidorsPrevalença del consum de Tabac per ...
PROCEDÈNCIA• El tabac és una planta del gènere Nicotiana tabacum de la família de lessolanàcees igual que la patata, el to...
ELEMENTS QUE FORMEN EL TABAC• La nicotina (C10H14N2): És l’alcaloide responsable de la major partdels efectes del tabac so...
EFECTES DEL TABAC• El tabac, a causa de la nicotina, és un producte que modifica les respostes del sistema simpàtic del’or...
DEPENDÈNCIA• El tabac és una droga estimulant. La nicotina crea addició a linhalar el fum.• La nicotina actua sobre el cer...
CONSUMIDORS• El tabac és consumit a diari pel 30/35% de la població espanyola de més de 15 anys, encara que latendència gl...
PREVALÈNÇA DEL CONSUM DE TABAC PER PAÏSOS I SEXE
PREVALÈNÇA DEL CONSUM DE TABAC PER PAÏSOS I SEXE• Lany 2011, a Catalunya, una de cada tres persones de 15 anys o més fumad...
DEFINICIÓ DEL PROBLEMA• Fumador és qualsevol persona que ha consumit diàriament durant eldarrer mes qualsevol quantitat de...
DEFINICIÓ DEL PROBLEMA• Segons l’OMS, el tabac produeix 4,9 milions de morts a l’any al món,13500 al dia. Mundialment es c...
DEFINICIÓ DEL PROBELMA• A l’any 2002 s’ha valorat la prevalença de tabaquisme per especialitats: elscardiòlegs registren l...
SETMANA 2Infermetats associades al tabacFàrmacs en la deshabituació del tabac:- Medicacions de primera línia- Medicacions ...
INTRODUCCIÓ• El consum de productes del tabac, ja siguin en forma fumada o no, incrementasignificativament el risc de pati...
INFERMETATS ASSOCIADES AL TABAC
FÀRMACS EN LA DESHABITUACIÓ DEL TABAC• L’abordatge terapèutic de la persona fumadora inclou tot un conjunt de mesures nofa...
MEDICACIONS DE PRIMERA LÍNEA• Es consideren de primera línia perquè són fàrmacs amb un graumés elevat d’eficàcia, de segur...
Pegat de nicotina: Sense prescripció mèdica• El pegat de nicotina es col·loca a la pell (neta, seca i sense pèl) del’avant...
Xiclet de nicotina: Sense prescripció mèdica.• El xiclet de nicotina es mastega per alliberar nicotina que s’absorbeix atr...
Comprimits de nicotina: Sense prescripció mèdica.• El comprimit de nicotina s’assembla a un caramel dur i es deixa a la bo...
Altres medicaments de primera línia:Bupropió:• El bupropió o clorbutilketoanfetamina (anfebutamona) és un fàrmac amb propi...
• Advertència: La composició de les diferents presentacions pot variar dun país a un altre. Ésrecomanable consultar la inf...
Vareniclina:• Vareniclina és un medicament utilitzat per tractar laddicció al tabac. El seu nomquímic és (1, 6,7,8,9-tetra...
• Ús mèdic: El tractament sinicia mentre el pacient encara segueix fumant. Els tres primers diespren una pastilla de mitja...
• Els possibles efectes secundaris inclouen:Nàusees, Mal de cap, vòmits, Flatulències, Insomni, Somnis anormals, Disgeusia...
MEDICACIONS DE SEGONA LÍNIANortriptilina:• La nortriptilina té acció terapèutica com antidepressiu.• Indicacions: Síndrome...
• Interaccions medicamentoses: En pacients medicats amb IMAO ésaconsellable deixar transcórrer almenys 2 setmanes des de l...
Clonidina:• La Clonidina és un agonista central dels receptors adrenèrgics amb mésafinitat pels receptors. Aquesta medicac...
• Antecedents:La clonidina es va usar originalment per disminuir la pressió arterial. Actuaen el sistema nerviós central i...
• Així, les conclusions dels autors, pel que fa a implicacions per a lapràctica, són que, partint dels estudis disponibles...
ON ES POT TROBAR AJUDATruqueu al telèfon de Sanitat Respon:902111444Línia telefònica per ajudar a deixar de fumar.Poden aj...
Consulteu les pàgines web següents per a informació i ajuda:www.tabaquisme.catweb 2.0 a Catalunya que ajuda a deixar de fu...
• Demaneu visita al vostre centre de salut (metge de capçalera iprofessional d’infermeria) on us poden assessorar en el pr...
SETMANA 3Relació entre el consum de tabac i d’alcoholRelació entre el consum de tabac i de caféRelació entre el consum de ...
INTRODUCCIÓ• El consum de productes del tabac, està relacionat, entre altres, amb ladependència buco-manual (no se que fer...
RELACIÓ ENTRE EL CONSUM DE TABAC I DALCOHOL• Pels seus efectes en els òrgans i sistemes del cos, lalcohol i el tabac tenen...
Vulnerabilitat genètica• El "Institut Nacional Americà dabús del consum dAlcohol" ha patrocinatun estudi realitzat amb rat...
• A més, sembla que la predisposició al consum de lalcohol potinduir a prendre nicotina i viceversa. De fet, les rates que...
RELACIÓ ENTRE EL CONSUM DE TABAC I DE CAFÈ• Els efectes fisiològics de la nicotina i cafeïna: els dos sónESTIMULADORS DEL ...
• Que el tabac i/o el cafè relaxin, és una veritat parcial,perquè encara que fisiològicament no és possible queaquestes su...
Cafè i cigarret, una combinació fatal• La barreja de les dues substàncies produeix un dany molt més gran en lescoronàries ...
• A més, sel’s detecta una relació entre aquestes substàncies i altresmarcadors de rigidesa arterial i disfunció cardíaca....
RELACIÓ ENTRE EL CONSUM DE TABAC I DALTRESSUBSTÀNCIES ADITIVES• Des de 1975, la investigadora Denise Kandel va comunicar s...
• En la realitat actual de molts altres països, també es pot corroborar aquestfet. Dacord amb enquestes nacionals daddicci...
SETMANA 4Detecció/Identificació del consum de tabacDiagnòstic de fumadorIntervenció intensivaBeneficis de deixar el tabacP...
DETECCIÓ/IDENTIFICACIÓ DEL CONSUM DE TABAC• La forma de detecció del consum de tabac és l’anamnesi, esa dir, preguntar a c...
L’anamnesi consisteix en fer la pregunta: Fumeu?• Si la desposta és afirmativa, s’identifica el pacient coma fumador ies v...
• Si la resposta és negativa, cal especificar la qüestió amb una altrapregunta: Heu fumat alguna vegada? Segons la despost...
Documentar:• Cal registrar la resposta i la data en què s’identifica. S’ha deenregistrar a la història clínica per facilit...
DIAGNÒSTIC DE FUMADOREl diagnòstic de fumador inclou:• Valoració de motivació• Valoració de dependència• Identificació de ...
Valoració de la motivació:Per estudiar la motivació per deixar de fumar és important tenir present:• L’ interès del fumado...
Valoració de la dependència:• El qüestionari de tolerància de Fagerström és el mésutilitzat.• Va ser dissenyat l’any 1978 ...
Fases del procés de canvi:
- Des de 1979 s’utilitzen en atenció primàriaintervencions de consell sanitari breu amb xifresd’un 5% a un 10% d’èxits l’a...
L’acrònim de les “5 R” recull els punts claus per treballar a lesconsultes:Rellevància: Animar el pacient a deixar el taba...
INTERVENCIÓ INTENSIVALa intervenció intensiva consta de dues parts:• les visites realitzades abans del dia “D”, queanomene...
Visites de preparació:• Les visites de preparació, idealment, haurien de ser-ne dues, peròsegons la disponibilitat de temp...
Motivacions i beneficis per deixar de fumar:• Primer: decidir-se- És fàcil dir “he” de deixar de fumar.- Costa més “decidi...
• Segon: Tindre seguretat que podeu aconseguir-ho i quenosaltres podem ajudar-vosQualsevol persona pot aconseguir-ho sense...
• Tercer: Més de la meitat de les persones que fumen,aconsegueixen deixar-ho definitivament.Deixar de fumar és possible!!-...
- Com a professionals sanitaris que ajudem la gent a deixar de fumarsabem que es necessita esforç. La gent, en general, in...
Dependència i síndrome d’abstinència• El tabaquisme és una addicció amb vessants físics ipsicològics, que s’expliquen a la...
Entorn familiar, social i laboral• És important investigar en l’entorn de la persona que fumaper valorar si la parella o a...
Pes- El control del pes és un dels motius pel qual alguns fumadorss’inicien en el consum de tabac o continuen fumant, per ...
BENEFICIS DE DEIXAR EL TABAC• En moltes ocasions es qüestionen els possibles beneficis per a lasalut que es poden obtenir ...
PREVENCIÓ DEL TABAQUISME• De sobres es conegut que iniciar-se en el consum de tabac,generalment a través d’un procés d’apr...
• Amb objecte de contrapesar el efecte de la imitació social en eltabaquisme s’han desenvolupat programes per la dissuasió...
SETMANA 5MODELS EXPLICATIUS DE LAPSICOLOGÍA DE LA SALUTModels i teories de l’expectativa valorModel de creences sobre lasa...
INTRODUCCIÓSón múltiples i molt diversos els modelsque expliquen per què les persones posenen pràctica determinades conduc...
MODEL DE CREENCES SOBRE LASALUT EN EL CAS DE FUMAR• Es el model de més ressò entre els psicòlegs dela salut, aplicant-se a...
FONAMENTS• Una persona adoptarà o no una acció de salut en funciódel seu grau d’interès respecte a la problemàtica de salu...
ELEMENTS DEL MODEL• Susceptibilitat Percebuda: fa referència a la probabilitat ovulnerabilitat percebuda en patir una mala...
• Costos i beneficis percebuts: fa referència al’estimulació que la persona fa dels beneficis queobtindria fent l’acció sa...
• Claus per l’acció: Esdeveniment que dispara la susceptibilitat igravetat. Pot ser intern (un símptoma) o extern (un anun...
HIPÒTESI DEL MODEL• La probabilitat de dur a terme l’acció de salut apropiada (no fumar) ésfunció de l’estat subjectiu de ...
REPRESENTACIÓ DEL MODEL DECREENCES DE SALUT
VALORACIÓ DEL MODEL• El model sembla adequat per explicar la participació en campanyespreventives per deixar de fumar, la ...
SETMANA 6MODELS EXPLICATIUS DE LAPSICOLOGÍA DE LA SALUTModels i teories de l’autoregulació del comportamentTeoria de l’Acc...
INTRODUCCIÓEl seu autor (Ewart, 1991) considerava que elsproblemes més apressants en salut pública eren la faltad’adherènc...
DIMENSIONSAquest model està representat per tres dimensions:- El procés d’autocanvi (l’autoregulació com una acció volguda...
PREVENCIÓDes daquest enfocament, les intervencions de caràcterpreventiu impliquen:- La creació d’hàbits protectors o seqüè...
Hi ha un equilibri dinàmic entre:les activitats autoprotectores i l’experimentació de lesseves conseqüències biològiques, ...
INTERVENCIÓ• Per a dur a terme una intervenció, es parteix de:- l’anàlisi de les relacions entre:· les conductes perillose...
• Segons Ewart, una relació social estreta és aquella en quèels guions d’acció de cada persona implicada estaninterconnect...
Aquestes influències contextuals s’analitzen en termes de:• Escenaris: característiques físiques del nostre ambient, detas...
Aquestes influències socials es combinen amb els condicionantsbiològics per a generar estats d’ànim o d’activació queinflu...
• En opinió d’Ewart i Fitzgerald (1994), la teoria de l’acció socialsobre el canvi de comportament de salut suggereix tècn...
Representació gràfica de laTeoria de l’Acció Social
SETMANA 7 i 8MODEL TRANSTEÒRIC DECANVI PER CONDUCTESADICTIVES.JAMES O. PROCHASKA
INTRODUCCIÓUn fet que és ben conegut en la clínica des de fa anys és que unes personesaconsegueixen més fàcilment que unes...
INTRODUCCIÓLes persones no canvien la seva conducta bruscament, sinó de manerapaulatina i al llarg del temps.Concretament,...
ELS ESTADIS DE CANVIEls estadis de canvi representen una dimensió temporal que enspermet comprendre quan ocorren els canvi...
Els estadis de canviUtilitzant aquesta informació i incloent un estadi anterior a “pensant sobredeixar de fumar”, Prochask...
PrecontemplacióEn l’estadi de precontemplació la conducta no és vista com un problema iel fumador manifesta escassos desit...
ContemplacióEn l’estadi de contemplació la persona comença a ser conscient que existeix unproblema i està activament busca...
ContemplacióCom hem dit, aquesta etapa es defineix com aquella en la qual els individus sónconscients que hi ha un problem...
PreparacióEn l’estadi de preparació per a l’acció, el fumador s’ha plantejat modificar la sevaconducta en els pròxims 30 d...
AccióEn l’estadi d’acció els individus han iniciat activament la modificació de la sevaconducta, arribant a assolir-lo amb...
MantenimentLa majoria de la gent no canvia una conducta crònica seguint un patró de canvilineal, des de l’estadi de precon...
FinalitzacióEls exfumadors tenen un terme mitjà de 3 a 4 cicles a través dels estadis,abans d’haver-se mantingut sense fum...
AVALUACIÓ DELS ESTADIS DE CANVIProchaska i el seu grup al llarg dels anys han anat elaborant diferentsinstruments per aval...
AVALUACIÓ DELS ESTADIS DE CANVI3) Per a l’estadi de preparació per a l’acció, quan afirma que té la intencióde deixar de f...
Taula I. Escala para evaluar los estadios de cambio en fumadores• 1. ¿Ha fumado vd. diariamente al menos 1 cigarrillo, dur...
ELS ESTADIS DE CANVI EN ELS FUMADORS• Avui disposem de diversos estudis realitzats en diferents països sobre elsestadis de...
Els estadis de canvi en els fumadors• Si analitzem les dades disponibles a Europa, les persones que estan en lafase de pre...
TABLA II: Estadios de cambio de los fumadores endistintos países.País Precontemplación Contemplación Preparación para la a...
- En el nostre medi trobem un major percentatge de dones en l’estadide precontemplació (74,8% dones, 64,2% barons) el que ...
• On clarament el concepte d’estadi, en el seu sentit temporal, cobratot el seu sentit, és en funció de l’edat dels fumado...
ESTADIS DE CANVI I TRACTAMENT DELS FUMADORS• Clarament els anteriors resultats han de ser una guia per a les nostresinterv...
ESTADIS DE CANVI I TRACTAMENT DELS FUMADORS• En elles pot veure’s que les estratègies són distintes depenent de l’estadi e...
TABLA III: Estrategias a implantar para ayudar a los fumadores a pasarde los estadios más lejanos al abandono del tabaco h...
De la precontemplació a la contemplació:• Conciencialització– Prestar atenció al paper que juga fumar en la seva vida– Ref...
De la contemplació a la preparació per a l’acció(els mateixos que en la fase anterior, juntament amb:)- Proporcionar-li in...
De la contemplació a la preparació per a l’acció• Trampes que no el deixen avançar:– La recerca de la certeza absoluta.– E...
Exemple de Balanç desicional
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME

393

Published on

Published in: Health & Medicine
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
393
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Curs per a deixar de FUMAR i prevenció del TABAQUISME"

  1. 1. SETMANA 1ProcedènciaElements que formen el TabacEfectes del TabacDependènciaConsumidorsPrevalença del consum de Tabac per països i sexeDefinició del problema
  2. 2. PROCEDÈNCIA• El tabac és una planta del gènere Nicotiana tabacum de la família de lessolanàcees igual que la patata, el tomàquet,...que a partir de les seves fulles,preparades de diferents maneres, es fumen, s’aspiren, es beuen o esmasteguen. Es pot cultivar en diferents climes.• El tabac procedeix dÀmerica i el seu ús es va estendre per Europa a partir de lacolonització d’aquest continent pels espanyols. Se suposa que va ser portada aEspanya per Francisco Hernando de Toledo. Es va estendre ràpidament el seuconsum pel valor terapèutic que es creia que tenia, però davant del grannombre de consumidors , va ser prohibit el seu consum pel zar M.Federovichque va ordenar martiritzar a qualsevol fumador fins que no confessés qui lihavia proporcionat el tabac. El papa Urbano VII expulsava de lEsglésia al quefumava en llocs pròxims a les diòcesi. A partir del segle XVII deixa d’estarprohibit i creix el seu consum de forma gradual i a partir del segle passats’accepta socialment.• El tabac també té altres usos, com és la producció de nicotina, destinada a lapreparació de productes farmacèutics i per usos insecticides.
  3. 3. ELEMENTS QUE FORMEN EL TABAC• La nicotina (C10H14N2): És l’alcaloide responsable de la major partdels efectes del tabac sobre l’organisme i és el que provoca ladependència física. La vida mitja de la nicotina a la sang és demenys de dues hores i així que es va reduint la seva concentracióapareixen els símptomes que desperten el desig d’un nou cigarret.• Els elements irritants: són les substàncies responsables de la tostípica del fumador i de l’estimulació de les glàndules secretores dela mucosa, que són les que alteren els mecanismes de defensa delpulmó.• Els quitrans i agents cancerígens.• El monòxid de carboni,que es troba en quantitats molt elevades enel fum del tabac. Té una gran afinitat amb la hemoglobina, el queprovoca que disminueixi la capacitat de la sang per transportaroxigen.
  4. 4. EFECTES DEL TABAC• El tabac, a causa de la nicotina, és un producte que modifica les respostes del sistema simpàtic del’organisme.• La inhalació del fum del tabac provoca cert nombre de trastorns. Els més immediats són de tipusneurovegetatiu com mals de cap, nàusea, acceleració del trànsit intestinal.• La regular absorció i inhalació de fum de tabac durant varis anys provoca la bronquitis crònica,fenomen principal d’irritació, però que es pot complicar amb lesions obstructives.• El càncer de pulmó, que creix en número amb el consum del tabac, es creu que es degut a l’acciódel 3-4-benzopirè, que és un factor cancerigen.• També són clàssics els problemes cardio-vasculars i dels vasos sanguinis.• Eleva el ritme cardíac, la freqüència respiratòria, la tensió arterial, estimulació mental, relaxació.• El tabaquisme matern influeix en el creixement del fetus, de manera especial en el pes de l’acabatde néixer.• També incrementa el nombre daborts espontanis, complicacions durant l’embaràs, el part inaixements prematurs.• Un dels factors a tenir en compte és el dels fumadors passius. Les persones que no fumen peròestan exposades al fum de les fumadores, tenen el mateix risc de contraure les malalties dels quefumen.https://www.youtube.com/watch?v=o0IU2TixRCM&NR=1&feature=fvwp
  5. 5. DEPENDÈNCIA• El tabac és una droga estimulant. La nicotina crea addició a linhalar el fum.• La nicotina actua sobre el cervell de forma quasi immediata com una accióreconfortant.• Si la pràctica és reiterada acaba per consolidar-se. A partir d’aquest moment espot parlar de dependència de la nicotina. Si es treu bruscament l’entrada denicotina a la sang es produeix la síndrome del tabac, que es manifesta com unaintranquil·litat o excitació, augmenta la tos, l’ansietat i l’agressivitat, el mal humor,la falta d’atenció al conduir, l’augment de pes, etc.• Alguns fumadors ho deixen pel seu compte, sense cap mena de tractament, nomésamb una forta motivació. N’hi ha que fan servir, els primers dies, xiclets de nicotinaque substitueixen la necessitat de fumar.• Hi ha fumadors amb una dependència més forta, que van a centres especialitzatson s’integren en programes especials i reben suport farmacològic i psicològic.
  6. 6. CONSUMIDORS• El tabac és consumit a diari pel 30/35% de la població espanyola de més de 15 anys, encara que latendència global va baixant ( un 8-10% en els últims quinze anys).• Segons l’ultima enquesta del Plan Nacional Contra la Droga que data de l’any 1998 entre al poblacióescolar diu:• El tabac és la substància amb el consum més alt. El 62% dels escolars han consumit tabac en algunaocasió. Si no tenim en compte aquells que només han consumit algunes cigarretes al llarg de la sevavida, el percentatge dels que han fumat tabac alguna vegada és del 34.7%, dels quals un 6,4% sónex-fumadors i el 28,3% restant fuma actualment.• La proporció d’escolars que fuma diàriament és del 21,6%. La evolució seguida pel consum de tabacentre escolars és positiva reduint-se.• Les prevalences en el consum de tabac entre els escolars són sensiblement superiors en les noiesenvers els nois, amb una diferència de quasi 11 punts. Així el 39,8% de les noies ha fumat algunavegada sobre el 28,89 dels nois.• L’edat apareix clarament associada al consum de tabac, augmentant a mesura que augmenta l’edat(fuma el 15,8% dels escolars de 14 anys en front als 46,5% que ho fa als 18 anys). L’edat mitjanad’inici al consum es situa als 13,1 anys, pujant als 14,4 anys per el consum diari, no existintdiferència entre nois i noies en les edats d’inici del consum de tabac.
  7. 7. PREVALÈNÇA DEL CONSUM DE TABAC PER PAÏSOS I SEXE
  8. 8. PREVALÈNÇA DEL CONSUM DE TABAC PER PAÏSOS I SEXE• Lany 2011, a Catalunya, una de cada tres persones de 15 anys o més fumadiàriament o ocasionalment (29,5%). La prevalença de consum de tabac és méselevada entre els homes (35,8%) que entre les dones (23,4%). En ambdós sexes, elgrup d’edat que presenta més prevalença és el de 25 a 34 anys.• La prevalença de consum de tabac s’ha estabilitzat en els darrers cinc anys,després d’un període de decreixement iniciat als anys noranta, entre els homes, i amitjans de la dècada passada, en les dones. Amb tot, la prevalença de consumdiari* de tabac és elevada en comparació amb la d’altres països de lOCDE. Elsjoves de 15 a 24 anys són el grup d’edat que ha presentat una disminució mésimportant del tabaquisme en els darrers 10 anys: del 39,9% de fumadors al 2002 a32,4% al 2011. Aquest fet és especialment important ja que afecta les edats enquè acostuma a aparèixer l’hàbit. En canvi, el grup de 55 a 64 anys ha incrementatla prevalença durant el mateix període, com a conseqüència del desplaçament deles cohorts més fumadores cap a aquestes edats. En ambdós sexes, les personesamb nivell d’estudis universitaris presenten una prevalença de tabaquisme menora la resta de grups (estudis secundaris i primaris o sense estudis).*Lindicador fa referència a la prevalença de consum diari i ocasional. Les dades deconsum diari han estat calculades exclusivament per permetre la comparació ambels valors d’altres països europeus.
  9. 9. DEFINICIÓ DEL PROBLEMA• Fumador és qualsevol persona que ha consumit diàriament durant eldarrer mes qualsevol quantitat de cigarretes, fins i tot una cigarreta esconsidera consum. En la pràctica habitual, i en el context de la majoria deprotocols clínics, fumador és la persona que respon afirmativament a lapregunta Fumeu?• Fumador és, dons, qualsevol persona que diu que fuma, sigui quina siguila quantitat. I això és així, perquè no hi ha cap nivell ni tipus de consumque sigui segur. Fumar una cigarreta implica absorbir substàncies tòxiquesi irritants que són un risc per a la salut, el risc associat està amb relació alnombre de cigarretes fumades i el temps que es porti fumant.• No fumador és l’individu que mai no ha fumat cigarretes al menys durantun mes de forma diària.• Exfumador és l’individu que essent prèviament fumador es mantéalmenys 12 mesos sense fumar.• Fumador passiu es considera a tota persona no fumadora exposada demanera mantinguda al fum del tabac.
  10. 10. DEFINICIÓ DEL PROBLEMA• Segons l’OMS, el tabac produeix 4,9 milions de morts a l’any al món,13500 al dia. Mundialment es considera que el 47,5% dels homes i 10,3%de les dones fumen i que la meitat dels nens estan exposats al fum a casaseva.• A Espanya, l’any 2003, la proporció de persones que havien fumatdiàriament en els últims 30 dies era d’un 36,7% ( 42% homes i 31,3%dones). L’edat d’inici se situa als 13,2 anys segons l’enquesta estatal sobreús de drogues en l’ensenyament secundari.• A Catalunya, a partir dels resultats de la primera onada de l’Enquesta deSalut de Catalunya ( ESCA) de 2006 fets públics amb ocasió del DiaMundial Sense Tabac ( 31 de maig de 2006). Fuma un 27,9% de lespersones de més de 15 anys ( 23,6% diàriament i un 4,3% de formaocasional), es destacable que és la primera vegada que és constata undescens de consum en dones, també es pot veure una disminució en elsjoves, tant homes com dones.• Pel que fa al consum de tabac entre col·lectius exemplars, en els metges,entre els anys 1982 i 2002, s’ha produït una reducció de nivells de consumde tabac de 28,3 punts, passant del 52,8% al 24,5%.
  11. 11. DEFINICIÓ DEL PROBELMA• A l’any 2002 s’ha valorat la prevalença de tabaquisme per especialitats: elscardiòlegs registren la major prevalença de fumadors, mentre que elspsiquiatres i tocoginecòlegs registren la major prevalença de fumadors,juntament amb els cirurgians. En els farmacèutics, entre els anys 1990 i2002, la prevalença de l’hàbit tabàquic s’ha reduït 11,9 punts i ha assolit el20,4% l’any 2002. En el col·lectiu d’infermeria s’observa una reducció de laprevalença de tabaquisme de 7,3 punts, passant de 42,4% al 1986 al35,1% en el 2002, i es manté com el col·lectiu amb una proporció més altade fumador, tot i la seva evolució positiva en els darrers anys. En el grupprofessional de docents d’educació primària i secundària, la tendència haestat força positiva i el tabaquisme, que l’any 1982 era del 45,7%, hadisminuït fins al 29,8% l’any 2002 ( -15,9 punts).• L’edat mitjana d’inici del consum del tabac és de 13,2 anys, segonsl’enquesta estatal sobre l’ús de drogues en ensenyaments secundaris. Pelque fa a la prevalença del consum en els darrers 30 dies entre estudiantsespanyols entre 14 i 18 anys és d’un 37,4%, el consum diari en els últims30 dies es situa en el 21% ( 18,9% dels homes i 24,1% de les dones) i quantal consum alguna vegada a la vida es manté estable en el 60,4%.• A Catalunya en els grups joves (15-24 anys) l’edat d’inici va ser de 15,8anys ( DE 1,9), ab un 995 de les persones l’edat d’inici va estar entre els10,1 i els 21,5 anys.
  12. 12. SETMANA 2Infermetats associades al tabacFàrmacs en la deshabituació del tabac:- Medicacions de primera línia- Medicacions de segona líniaOn es pot trobar ajuda
  13. 13. INTRODUCCIÓ• El consum de productes del tabac, ja siguin en forma fumada o no, incrementasignificativament el risc de patir malalties de l’aparell respiratori, del sistemacardiocirculatori i neoplàsies o càncers en diverses localitzacions (pulmó, faringe,esòfag, bufeta urinària, etc.).• De manera global, fumar multiplica per dos les probabilitats de morir i una quarta partdels fumadors morirà prematurament, i perdrà entre vint i vint-i-cinc anys de vida.També s’han documentat a bastament els riscs que comporta l’exposició al fumambiental del tabac, per la qual cosa s’han desplegat arreu, i de manera creixent,legislacions que protegeixen també la població no fumadora.• Els beneficis de deixar de fumar estan ben establerts: els ex-fumadors, entre deu i dotzeanys després de deixar l’hàbit, tenen globalment el mateix risc de contreure malaltiesque una persona que no ha fumat mai. Aquesta reducció del risc és especialmentimportant durant els primers anys després d’haver deixat de fumar, sobretot en relacióamb les malalties del cor i dels vasos sanguinis. Aconseguir l’abandonament definitiu deltabaquisme no és fàcil però és possible. Si es tenen dubtes de com es pot abordarl’abandonament del tabac és convenient consultar un professional de la salut i seguir lesseves recomanacions.
  14. 14. INFERMETATS ASSOCIADES AL TABAC
  15. 15. FÀRMACS EN LA DESHABITUACIÓ DEL TABAC• L’abordatge terapèutic de la persona fumadora inclou tot un conjunt de mesures nofarmacològiques, com l’assessorament per part d’un professional que doni informació i guiïen el procés d’abandonament. Altres mesures específiques (com ara les intervencionsintensives de caràcter psicològic, per exemple) s’han d’utilitzar de manera selectiva i estanindicades només en pacients que ho requereixin per les seves característiquespsicopatològiques o personals.• Cal recordar que el fàrmac per si sol no pot fer tot el treball en la deshabituació tabàquica.Pot ajudar a disminuir els símptomes de l’abstinència nicotínica (neguit, nerviosisme,sensació d’estranyesa, dificultats en la concentració, en la memorització, etc.) que apareixenquan el cos i el cervell del fumador s’estan habituant a la vida sense nicotina. Aquest procés,normalment, dura unes quantes setmanes i té tendència a disminuir amb el temps. Tot i així,de vegades, deixar el tabac pot resultar dur, segons el grau de dependència i lescaracterístiques de la persona fumadora.• Totes les medicacions que es presenten a continuació han demostrat ser útils per ajudar elsfumadors a deixar el tabac. No hi ha cap medicació que es pugui considerar que funcionamillor que les altres de manera general per a tots els fumadors i cal seleccionar la que méss’adequa a cada persona.• Cal llegir sempre amb cura les instruccions d’ús i de dosificació d’aquests fàrmacs i parlar ambel professional sanitari de referència (metge, infermer o farmacèutic) més proper si esplantegen dubtes.• Si la persona que vol deixar de fumar està embarassada, alletant o té un problema mèdicgreu, cal que consulti el seu metge abans de començar qualsevol medicació nova.
  16. 16. MEDICACIONS DE PRIMERA LÍNEA• Es consideren de primera línia perquè són fàrmacs amb un graumés elevat d’eficàcia, de seguretat i de tolerabilitat. La majoria delsfumadors utilitzen aquestes medicacions quan fan el primer intentde deixar de fumar. Si, de manera reiterada, els fàrmacs de primeralínia no funcionen és quan té sentit plantejar-me provar unamedicació de “segona línia”.• Teràpia substitutiva amb nicotina (TSN): ajuda els fumadors adeixar el tabac reduint les sensacions de deler (craving) de fumarque apareixen en la majoria de les persones que deixen de fumar,per manca principalment de nicotina. Els productes de la TSNproporcionen quantitats controlades de nicotina que van disminuintgradualment amb el pas del temps, i permeten així que el coss’adapti progressivament a nivells de nicotina cada vegada mésbaixos. Els noms comercials de les presentacions de la TSN mésutilitzades al nostre país són Nicotinell®, Nicorette® i Niquitin®.
  17. 17. Pegat de nicotina: Sense prescripció mèdica• El pegat de nicotina es col·loca a la pell (neta, seca i sense pèl) del’avantbraç, l’espatlla o el maluc. Aquest pegat proveeix el cos d’unaquantitat petita i contínua de nicotina.• Instruccions: per a un consum de 20 cigarretes al dia: 4 setmanes adosi alta, 2 setmanes a dosi mitjana i 2 setmanes a dosi baixa, perpermetre que els usuaris redueixin la quantitat de nicotina amb elpas del temps. Durada general: 8 setmanes.• Dosi de nicotina: pot variar (21 mg, 14 mg o 7 mg, els que es porten24 hores; o 15 mg, 10 mg o 5 mg els que es porten 16 hores).• Efectes adversos més freqüents: reacció cutània local, insomni i/oalteració del son.• Contraindicacions: malaltia cardíaca o vascular greu recent, ulcuspèptic, malalties dermatològiques.
  18. 18. Xiclet de nicotina: Sense prescripció mèdica.• El xiclet de nicotina es mastega per alliberar nicotina que s’absorbeix através de la mucosa dins de la boca.• Instruccions: l’usuari l’ha de mastegar de manera lenta i intermitent; aixíes mastega fins que el sabor es fa intens, llavors s’ha “d’aparcar” la peçaentre la geniva i la paret bucal. Quan disminueixi el sabor cal tornar amastegar i s’ha de repetir el procés fins que el sabor desaparegui (uns 30minuts.) S’ha d’evitar beure o menjar (excepte aigua) 15 minuts abans odurant l’ús per no alterar l’absorció de nicotina.• Dosi de nicotina: pot variar (2 mg o 4 mg). 1 peça cada 1 o 2 hores. Elconsum és a demanda, un màxim de 30 al dia, i s’ha d’anar reduint laquantitat de nicotina amb el pas del temps. Durada general: 12 setmanes.• Efectes adversos més freqüents: dolor mandibular, irritació gàstrica.• Contraindicacions: malaltia cardíaca o vascular greu recent, ulcus pèptic;portadors de pròtesis dentals, problemes en l’articulaciótemporomandibular i inflamacions o infeccions a la gola.
  19. 19. Comprimits de nicotina: Sense prescripció mèdica.• El comprimit de nicotina s’assembla a un caramel dur i es deixa a la bocaperquè es dissolgui lentament, no s’ha d’empassar ni de mastegar.• Instruccions: l’usuari ha de deixar diluir el comprimit a la boca fins que elsabor es fa intens, llavors s’ha “d’aparcar” la peça entre la geniva i la paretbucal. Quan disminueixi el sabor cal tornar a xuclar i s’ha de repetir elprocés fins que es dissolgui (uns 30 minuts). S’ha d’evitar beure o menjar(excepte aigua) 15 minuts abans o durant l’ús per no alterar l’absorció denicotina.• Dosi de nicotina: 1 mg. 1 comprimit cada 1 o 2 hores. El consum és ademanda. Normalment és entre 8 i 12 comprimits al dia, un màxim de 30al dia, i s’ha d’anar reduint la quantitat de nicotina amb el pas del temps.Durada general: 12 setmanes.• Efectes adversos més freqüents: irritació a la gola durant els primers dies.• Contraindicacions: malaltia cardíaca o vascular greu recent, ulcus pèptic.
  20. 20. Altres medicaments de primera línia:Bupropió:• El bupropió o clorbutilketoanfetamina (anfebutamona) és un fàrmac amb propietatspsicoestimulants indicat com antidepressiu i per al cessament del tabaquisme, pertanyent ala classe dinhibidors de la recaptació de dopamina i noradrenalina (IRDN).• Indicacions dús: Les especialitats contenint bupropió han estat autoritzades a Espanya per altractament de la dependència del tabac conjuntament amb la teràpia individual o grupaltendent a motivar el seu abandonament. Però aquest medicament està autoritzat en algunspaïsos només per al tractament de la depressió.• El bupropió és una substància amb efecte antidepressiu, relacionada químicament amb lesfeniletilaminas, conjunt de molècules amb propietats antidepressives, psicoestimulants idepressores de la gana (venlafaxina, amfetamina, fenproporex, fenfluramina, anfepramona,etc).• Els riscos inherents a la seva utilització fan que només es contempli la feina després dunaprova prèvia amb altres mesures, incloent els pegats de nicotina, menys eficaços, però tambéamb menors inconvenients.• Components de les presentacions comercials: El principi actiu és bupropió hidroclorur. Cadacomprimit conté 150 mg de bupropió hidroclorur. Els altres components són: cel·lulosamicrocristal·lina, hipromelosa, hidroclorur de cisteïna monohidrat, estearat de magnesi,macrogol 400, diòxid de titani E171, cera carnauba i òxid de ferro negre E172.
  21. 21. • Advertència: La composició de les diferents presentacions pot variar dun país a un altre. Ésrecomanable consultar la informació proporcionada pel proveïdor local.• Bupropió per deixar de fumar: El bupropió pot ajudar els fumadors decidits a deixar lacigarreta. Ha de començar a prendre dues setmanes abans del dia escollit per deixar defumar (anomenat Dia D). Des daquest dia es pren una pastilla dbupropió de 150 mg al matí ies tracta de fumar una altra marca de cigarrets o dusar laltra mà per fumar. El dia D es potprendre una pastilla més de 150 mg a les 8 hores de la primera dosi i no es fuma més. Eltractament total sol durar 3 mesos i pot ser molt efectiu per evitar labstinència en personesmotivades a deixar la seva addicció.• Ladministració crònica del bupropió no produeix augment de pes, la qual cosa resulta útil enel tractament de la deshabituació tabàquica. La seva acció terapèutica en el tabaquismepodria ser degut en particular al increment que indueix en els nivells extracel·lulars dedopamina, neurotransmissor implicat en els mecanismes de recompensa i gratificació. Lanicotina, igual que el bupropió, també produeix un alliberament de dopamina en el nucliaccumbens (via de plaer comú dopiacis, amfetamina i cocaïna), així mateix, augmenta tambéels nivells de noradrenalina en les sinapsis neuronals, el que esmorteiria els símptomesdabstinència.• Per la seva propietat activant (estimulació del sistema dopaminèrgic), pot produir agitació iinsomni. Altres reaccions adverses comunes són: sequedat de boca, cefalees, tremolor,inhibició de la gana, nerviosisme, eufòria, miàlgies, palpitacions, reducció de pes. En general,el perfil defectes secundaris és molt diferent al dels antidepressius convencionals (noposseeix efectes anticolinèrgics ni sedatius) i més afí al dels psicoestimulants.
  22. 22. Vareniclina:• Vareniclina és un medicament utilitzat per tractar laddicció al tabac. El seu nomquímic és (1, 6,7,8,9-tetrahidro-6,10-metà-6H-pirazino [2,3-h] [3] benzazepina).• Indicacions dús: El principi actiu vareniclina és un medicament no nicotínic quesutilitza per ajudar a deixar de fumar.• Aquesta substància pot ajudar a alleujar lansietat i la síndrome dabstinènciaassociats amb deixar de fumar i també pot reduir el plaer que provoquen lescigarretes si fuma durant el tractament, encara que no es recomana que ho facidesprés de la data establerta per deixar de fumar. (La data per deixar de fumar ésel dia de la segona setmana de tractament en el qual deixarà de fumar).• Components de les presentacions comercials:- Nucli del comprimit de 0,5 mg i 1 mg: Cel·lulosa microcristal·lina, hidrogenofosfatode calci anhidre, croscarmelosa sòdica, sílice coloidal anhidra i estearat demagnesi.- Coberta del comprimit: Hipromelosa, diòxid de titani (E171), macrogoles i Triacetina.El comprimit d1 mg conté també laca alumínica de carmí dindi (E132).
  23. 23. • Ús mèdic: El tractament sinicia mentre el pacient encara segueix fumant. Els tres primers diespren una pastilla de mitja dosi, i els quatre següents 2/2 dosi al dia (matí i tarda). La respostadurant aquests dies entre els pacients és variada: alguns deixen de fumar pràcticament a linstant,altres redueixen els cigarrets fumats i bona part segueix més o menys la xifra habitual. El pacientha de triar un dia entre el 8 º i el 14 º dia (2 º setmana de tractament) per deixar absolutament eltabac, passant a prendre una dosi al matí i una altra a la tarda. A partir daquí el pacient hauria deseguir prenent aquesta dosi durant diverses setmanes (unes 12 aprox.), encara que aquest aspectedependrà també del que senti cada persona. És aconsellable que passades les primeres setmaneses consulti amb el metge per anar mantenint o reduint les dosis fins deixar el medicament percomplet. En cas defectes secundaris molestos, sha de suspendre cautelarment el tractament iacudir al metge o farmacèutic.• La vareniclina (Champix) per si sola no elimina les ganes de fumar ni evita que sorgeixin els típicssímptomes que apareixen quan un fumador deixa de fumar (ansietat, canvis dhumor, etc.), Encaraque també és cert que els redueix. És important destacar que el pacient ha destar convençut de laseva decisió dabandonar el tabac i assumir que, malgrat lajuda del medicament, haurà de passarunes quantes setmanes amb molèsties. També sha de tenir en compte que com moltsmedicaments, el seu efecte és diferent en cada persona, així com els seus efectes secundaris.Durant el tractament no poden utilitzar-se altres medicaments per deixar de fumar, tant si sónnicotínics (pegats o xiclets de nicotina) com si són altres medicaments anti-tabac.• Existeixen estudis comparatius entre la vareniclina i el bupropió. Les taxes dabstinència sónsignificativament superiors per a la primera droga, i ambdues significativament superiors a les delplacebo. De la mateixa manera, la magnitud del quadre derivat de labstinència, quan es presenta,també afavoreixen segons els resultats obtinguts a la vareniclina.
  24. 24. • Els possibles efectes secundaris inclouen:Nàusees, Mal de cap, vòmits, Flatulències, Insomni, Somnis anormals, Disgeusia(alteració en el sentit del gust), Trastorns mentals, Idees suïcides. Però els efectessecundaris que més preocupen són els de lesfera neuropsiquiàtrica. Per això es vaagregar una etiqueta obligatòria en lenvàs que adverteix sobre aquests potencialsperills relacionats possiblement al consum de vareniclina.Aquests símptomes reportats són: canvis dhumor, irritabilitat, somnolència, malacoordinació física (pel que es recomana no fer servir maquinàries perilloses i evitar laconducció quan sestà consumint la medicació), al·lucinacions, reaccions paranoides,depressió i conductes suïcides. Això no se sap si és per la medicació, labstinència alcigarret o la personalitat prèvia del pacient. Però abans de donar aquesta medicaciósha desbrinar si el pacient té antecedents de depressió, bipolaritat o esquizofrènia.En aquests pacients seria no adequat prendre vareniclina. A més si en el curs duntractament un pacient presenta algun canvi de caràcter significatiu hauria de sersuspesa la medicació. A Espanya és possible aconseguir el medicament sense receptamèdica, encara que és molt recomanable anar abans al metge, especialment si espateix dalguna patologia psicològica prèvia o es pateix alguna malaltia crònica.
  25. 25. MEDICACIONS DE SEGONA LÍNIANortriptilina:• La nortriptilina té acció terapèutica com antidepressiu.• Indicacions: Síndromes depressius de diverses etiologies, la Depressió Major sembla respondremillor que altres estats depressius. Depressió reactiva, Distimia, coadjuvant de la terapèuticahormonal en la síndrome climatèrica, arítmia ventricular, incontinència urinària.• Farmacodinàmica: És un antidepressiu tricíclic el mecanisme dacció és desconegut. Inhibeix larecaptació de certs neurotransmissors, com la histamina, la serotonina i lacetilcolina, iaugmenta lefecte pressor de la noradrenalina, però bloqueja el de la feniletilamina.• Efectes adversos: Són bàsicament degudes a lacció anticolinèrgica del fàrmac: sequedat deboca, somnolència, restrenyiment, retenció urinària, midriasi, insomni. En cas de retir brusc potaparèixer mal de cap i malestar.• Precaucions i advertiments: Pot provocar exacerbació de les psicosi dels pacientsesquizofrènics. No sha dadministrar en els primers 3 mesos de lembaràs ni nens menors de 6anys, fins no tenir més informació sobre això. A causa del seu efecte anticolinèrgic, emprar ambprecaució en pacients amb glaucoma o hipertròfia de pròstata o amb trastorns cardiovasculars,hepàtics o renals severs i quan sassocia amb simpaticomimètics.
  26. 26. • Interaccions medicamentoses: En pacients medicats amb IMAO ésaconsellable deixar transcórrer almenys 2 setmanes des de la sevainterrupció, abans diniciar el tractament amb nortriptilina. Shadevitar la ingestió simultània dalcohol o drogues estimulants delSNC. La cimetidina augmenta els nivells sèrics de nortriptilina.• Estudis recents, mostren leficàcia de la nortriptilina a lhora de deixarde fumar. La nortriptilina combinada amb la nicotina transdèrmicadóna per resultat un augment en la taxa dabandonament amb pocefecte sobre la síndrome dabstinència. Aquesta combinaciórepresenta una opció per als fumadors amb els quals no sha obtingutcap resultat amb el tractament estàndard. De manera que lanortriptilina duplica les possibilitats de deixar de fumar, percomparació amb el placebo, en diversos estudis.
  27. 27. Clonidina:• La Clonidina és un agonista central dels receptors adrenèrgics amb mésafinitat pels receptors. Aquesta medicació també es pot utilitzar per pal·liarels símptomes de la síndrome dabstinència associats a lús crònic denarcòtics, lalcohol i la nicotina. A més, la clonidina també sha usat per alsmals de cap migranyosos, sufocacions associats amb la menopàusica i dèficitdatenció per hiperactivitat.• La Clonidina es prescriu regularment als addictes a opiacis per pal·liar elssímptomes de la seva síndrome dabstinència. Susa principalment percombatre la resposta del sistema nerviós central a labstinència dopiacis, ésa dir, taquicàrdia i hipertensió en els primers dos dies dabstinència. Ajudatambé a eliminar la suor, fogots i inquietud general. També contribueix elseu efecte sedant.
  28. 28. • Antecedents:La clonidina es va usar originalment per disminuir la pressió arterial. Actuaen el sistema nerviós central i pot reduir els símptomes dabstinència endiverses conductes additives, com ara el consum de tabac. En novesrevisions, sha estimat determinar lefectivitat de la clonidina per ajudar aque els fumadors abandonin lhàbit, amb resultats que demostren que laclonidina és efectiva per promoure labandonament de lhàbit de fumar,però la prominència dels efectes secundaris limita la utilitat de la clonidinaper labandonament de lhàbit de fumar. De manera que la clonidina ajudaals fumadors a deixar el cigarret, però presenta efectes adversos. Laclonidina és un fàrmac utilitzat per disminuir la pressió arterial, peròtambé pot reduir els símptomes dabstinència de les drogues i lalcohol. Larevisió dels assaigs va trobar que la clonidina pot portar a un augmentpetit del nombre de persones amb possibilitats dabandonar lhàbit defumar. No obstant això, la qualitat dels assaigs va ser deficient, el que fales proves siguin menys fiables. Els efectes adversos de la clonidinaincloure sequedat bucal i sedació. És possible que la clonidina no sigui lamillor opció per a les persones que tracten dabandonar lhàbit de fumar,però potser sigui útil per a les persones que no reben ajuda detractaments de reemplaçament de nicotina o de antidepressius.
  29. 29. • Així, les conclusions dels autors, pel que fa a implicacions per a lapràctica, són que, partint dels estudis disponibles és raonableconsiderar la clonidina oral o transdèrmica com un tractamentfarmacològic de segona línia per labandonament de lhàbit defumar. És essencial que es realitzi una supervisió mèdica minuciosaper valorar la dosi de manera adequada i realitzar controls de lapresència defectes adversos potencialment greus. Lús creixent deantidepressius com una opció, o complement, al reemplaçament denicotina significa que la clonidina té poques probabilitats dusar-seen làmbit datenció primària, però pot exercir alguna funció en eltractament especialitzat.
  30. 30. ON ES POT TROBAR AJUDATruqueu al telèfon de Sanitat Respon:902111444Línia telefònica per ajudar a deixar de fumar.Poden ajudar-vos a resoldre qualsevol dubte i recomanar-vosun centre assistencial proper o un tractament personalitzatdel tabaquisme. Funciona les 24 hores del dia, els 365 dies del’any i cobreix tot el territori de Catalunya.
  31. 31. Consulteu les pàgines web següents per a informació i ajuda:www.tabaquisme.catweb 2.0 a Catalunya que ajuda a deixar de fumar en líniawww.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2003/index.htmlweb del Departament de Salut, Generalitat de Catalunyawww.msps.es/ciudadanos/proteccionSalud/tabaco/ayuda.htmweb del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat
  32. 32. • Demaneu visita al vostre centre de salut (metge de capçalera iprofessional d’infermeria) on us poden assessorar en el procés dedeixar de fumar i/o us poden prescriure tractament farmacològic siho consideren indicat (APSF, Atenció primària sense fum).• Cerqueu informació i ajuda a la farmàcia: existeix la xarxa defarmàcies sense fum en les quals el professional farmacèutic tambéus proporcionarà assessorament.• Si sou treballadors en actiu, la vostra empresa ha de tenir un serveide prevenció propi o ha de tenir contractat un servei de prevencióaliè. En qualsevol cas, podeu adreçar-vos-hi, ja que una de lesfuncions dels serveis de prevenció de riscos laborals és la promocióde la salut dels treballadors, on s’inclou l’ajuda a la deshabituaciótabàquica.
  33. 33. SETMANA 3Relació entre el consum de tabac i d’alcoholRelació entre el consum de tabac i de caféRelació entre el consum de tabac i altres substàncies addictives
  34. 34. INTRODUCCIÓ• El consum de productes del tabac, està relacionat, entre altres, amb ladependència buco-manual (no se que fer amb les mans, necessito tindrealguna cosa a la boca), i està associat també al consum dalcohol, i cafè,entre altres substàncies.• Entre moltes situacions de risc, ja que per a cada persona poden serdiferents, i cada qual ha didentificar les seves pròpies, trobem, estar ensituacions destres, sentir-se angoixat, trobar-se sota pressió o tensióelevada, els moments després dels àpats, estar amb altres fumadors, enreunions socials, festes, etc., o també el fet de prendre cafè o alcohol, etc.• Per això, algunes estratègies substitutives de lacte de fumar són modificarrutines i situacions de lentorn, com rentar-se les dents, prendre aiguafreda, sortir a caminar, canviar de context o situació, fer alguna cosaagradable, aplicar tècniques de relaxació, realitzar activitat física, o evitarprendre cafè o alcohol, entre altres. Ja que per a moltes persones fumar ibeure cafè al matí, o sortir de copes i fumar i beure alcohol, són actesquasi reflexos, que consideren estimulants i necessaris, per això, aquestaelevada relació entre les conductes.
  35. 35. RELACIÓ ENTRE EL CONSUM DE TABAC I DALCOHOL• Pels seus efectes en els òrgans i sistemes del cos, lalcohol i el tabac tenen seriosesimplicacions en la salut, tant a curt com a llarg termini. Actualment, aquestes duesdrogues són responsables duna gran quantitat de malalties i morts en el món, iestan àmpliament disponibles pel seu caràcter legal. A més dels danys queprodueixen directament sobre lorganisme, hi ha evidència sòlida que el seuconsum a edats primerenques incrementa el risc dexperimentar amb altresdrogues.• La vulnerabilitat al consum del tabac i a beure en excés podria estar influïda pelsmateixos factors genètics, segons els resultats dun estudi realitzat amb ratesmodificades genèticament, i publicat a la revista "The Journal of Neuroscience"• En humans la correlació entre el consum de lalcohol i tabac és molt alta, se sapque els alcohòlics tenen tres vegades més possibilitats de fumar que els pacientsque no són addictes a la beguda.• Diferents estudis epidemiològics han posat en relació els consums dalcohol i tabacamb els gens. Així se sap que la freqüència de consum daquestes drogues enbessons és molt similar. També hi ha estudis animals que indueixen a pensar queaquests abusos tenen un substrat genètic: és a dir, que hi ha personespredisposades genèticament a fumar i a beure.
  36. 36. Vulnerabilitat genètica• El "Institut Nacional Americà dabús del consum dAlcohol" ha patrocinatun estudi realitzat amb rates en què sintenta relacionar la vulnerabilitatgenètica a aquestes addiccions.• Es van agafar rates modificades genèticament en dos sentits: unes quetenen addicció a lalcohol i altres a les que no els agrada prendre-ho. Totsels animals van ser entrenats perquè es autoinyectaran nicotina o cocaïna.Després sels deixava que lliurement s’infectessin quan volguessin.• Es va comprovar que les rates que tenen addicció a lalcoholsadministraven dues vegades més nicotina que les que no el tenen. Noobstant això, no hi va haver diferències en el consum de cocaïna en els dosgrups de rosegadors.• "Les nostres troballes suggereixen que el factor genètic que subjau alconsum de lalcohol de les rates modificades genèticament, contribueixtambé a laddicció a la nicotina", comenta el Dr Li, un dels autors delestudi i investigador del Centre dAddicció i Salut Mental de la Universitatde Toronto (Canadà).
  37. 37. • A més, sembla que la predisposició al consum de lalcohol potinduir a prendre nicotina i viceversa. De fet, les rates que tenenaddicció a lalcohol presenten més predisposició a ingerir denicotina fins i tot abans dhaver-se exposat a la beguda.• De totes les substàncies additives que sassocien al consum juvenildalcohol, el tabac en un 74% ocupa el primer lloc, seguit de lacocaïna en un 68% i lherba en un 21%, a més daltres droguesil·legals. Basant-nos en una població del 36%, ja que el 58% delsenquestats no acompanyen lalcohol amb altres substànciesestimulants. De manera que es pot afirmar que de totes lessubstàncies additives que sassocien al consum juvenil dalcohol eltabac ocupa el primer lloc seguit de la cocaïna, herba i altresdrogues il·legals.
  38. 38. RELACIÓ ENTRE EL CONSUM DE TABAC I DE CAFÈ• Els efectes fisiològics de la nicotina i cafeïna: els dos sónESTIMULADORS DEL SISTEMA NERVIÓS, la qual cosa vol dir que pernaturalesa de la mateixa substància que provoca és activació decertes funcionalitats del cos i els nostres sistemes, com ara lapalpitacions del cor, i latenció, amb això des del punt de vista"químic" és impossible que fumar o prendre cafè tinguin efectesrelaxants.• Les substàncies o drogues que podem ingerir (droga és tota aquellasubstància que modifiqui la seva química interna, nonecessàriament un terme negatiu) es classifiquen en dos gransgrups, són estimuladors o inhibidors del sistema nerviós, lesprimeres incrementen la funcionalitat i en canvi la segona limiten lafuncionalitat, les drogues que limiten la funcionalitat del sistemanerviós poden retardar processos mentals, disminuir el dolormuscular o "restringeixen" els cinc sentits, el que es percep comrelaxador, però que no és el cas de la cafeïna i nicotina.
  39. 39. • Que el tabac i/o el cafè relaxin, és una veritat parcial,perquè encara que fisiològicament no és possible queaquestes substàncies relaxin, si ho és lacció de fumar oprendre cafè, però per aspectes relacionats amb laconducta, en el cas de fumar lindividu estimula unarespiració més profunda el que sí està relacionat ambuna major oxigenació a la sang i per tant alliberament detensió muscular, en el cas de prendre cafè ho és méslaspecte social o de distracció que permet la relaxació, laconversa que sestableix durant el cafè amb els companyso la pausa respecte a la rutina laboral és el que més esrelaciona amb lefecte relaxador.
  40. 40. Cafè i cigarret, una combinació fatal• La barreja de les dues substàncies produeix un dany molt més gran en lescoronàries que la suma de les dues. Fumar un cigarret després de prendre200 mil·ligrams de cafeïna (equivalent a dues tasses de cafè) incrementa lapressió sistòlica (la xifra més alta de la tensió arterial) i disminueix lafracció dexpulsió (temps que tarda el cor a bombejar).• Cardiòlegs de lHospital Hippokration a Atenes, Grècia, realitzarrecentment dues investigacions, publicades en el "Journal of theAmerican College of Cardiology", per avaluar el binomi tabac i cafè sobreadults sans a curt termini (una hora després del consum) i quan es pren deforma crònica.• En aquells participants que van fumar una cigarreta després de prendre200 mil·ligrams de cafeïna (equivalent a dues tasses de cafè) es vaobservar un increment de la pressió sistòlica (la xifra més alta de la tensióarterial) i una disminució de la fracció dexpulsió (temps que tarda el cor abombar) molt més gran que en què només van beure cafè o fumar.
  41. 41. • A més, sel’s detecta una relació entre aquestes substàncies i altresmarcadors de rigidesa arterial i disfunció cardíaca. Aquestaassociació es va observar també en els subjectes que erenconsumidors crònics de cafè i tabac.• "Aquest estudi és el primer a mostrar que quan es combina el tabaci el cafè tots dos tenen un efecte perjudicial agut i crònic sobre larigidesa arterial i la velocitat del flux sanguini", afirmen els autorsdel treball.S’han fet estudis per avaluar el consum de cafè en no fumadorstrobant una lleugera elevació del risc de càncer en els gransconsumidors (més de 10 tasses al dia) però sense risc per consumsinferiors, que seria l’hàbit més corrent (Sala et al. 2000).
  42. 42. RELACIÓ ENTRE EL CONSUM DE TABAC I DALTRESSUBSTÀNCIES ADITIVES• Des de 1975, la investigadora Denise Kandel va comunicar sobreaquest fenomen en les seves observacions i amb això vadesenvolupar el model explicatiu del consum de drogues al que esconeix com a Model Evolutiu o Model de "lEscalada". Al pas deltemps, aquests conceptes han rebut moltes crítiques, al·ludint que hiha molts altres factors que desenvolupen laddicció.• Malgrat les crítiques, les investigacionsrecents han recolzat aquesta teoria. El 22 demarç de 2011, lAcadèmia de Finlàndia vapublicar els resultats duna investigació queva seguir a una cohort des de 1994, en laqual es va observar que els joves que vancomençar a fumar als 12 anys dedat oabans, tenien 26 vegades més riscdexperimentar amb altres drogues encomplir 17 anys, en comparació amb els quemai havien fumat.
  43. 43. • En la realitat actual de molts altres països, també es pot corroborar aquestfet. Dacord amb enquestes nacionals daddiccions (entre altres), elconsum dalcohol i tabac durant ladolescència incrementa la probabilitatdusar altres drogues com la marihuana o la cocaïna.• Del total de persones que comencen a fumar tabac abans dels 18 anysdedat, aproximadament el 14% proven experimentalment la marihuana,en comparació, aquest patró de consum de marihuana només es presentaen un 5% dels que comencen a fumar tabac entre els 18 i 25 anys dedat.• En el cas de la cocaïna, la proporció dusuaris experimentals està al voltantdel 7.5% per als que comencen a fumar tabac abans dels 18 anys, i dunquasi 4% per als que comencen a fumar tabac entre els 18 i els 25 anys.• Per a totes les altres drogues es presenta la mateixa tendència: 17% deltotal dels que comencen a fumar abans de complir 18 anys, tambéexperimenten amb altres drogues; comparativament, això només ocorreen un quasi 7% dels que comencen a fumar entre els 18 i 25 anys , i encaraen una menor proporció en els que no fumen per primera vegada finsdesprés dels 26 anys (1.2%).• En conclusió, mentre més dhora sinicia el consum de tabac, també ésmés probable experimentar amb altres drogues.
  44. 44. SETMANA 4Detecció/Identificació del consum de tabacDiagnòstic de fumadorIntervenció intensivaBeneficis de deixar el tabacPrevenció del tabaquisme
  45. 45. DETECCIÓ/IDENTIFICACIÓ DEL CONSUM DE TABAC• La forma de detecció del consum de tabac és l’anamnesi, esa dir, preguntar a cada pacient si fuma.• S’aconsella preguntar a tota persona a partir de 10 anys queve a la consulta si ha provat el tabac o es fumador/apassiu/va.• El tabaquisme s’ha d’identificar i documentar de manerasistemàtica en tot pacient i a cada oportunitat o visita ( perprofessionals de la medicina de família, infermeria, auxiliarsd’infermeria, treball social, odontologia, pediatra, atenció ala salut sexual i reproductiva) i en tot tipus de visita:programada, cita prèvia o espontània.
  46. 46. L’anamnesi consisteix en fer la pregunta: Fumeu?• Si la desposta és afirmativa, s’identifica el pacient coma fumador ies valora el seu consum de tabac (nombre de cigarretes/dia) i lamotivació per deixar de fumar ( Voleu deixar de fumar?, Quan?).• Segons la resposta a aquestes preguntes el fumador se situa en unade les fases següents del procés de canvi de Proschaska i DiClemente:• Fase de precontemplació: no vol deixar de fumar• Fase de contemplació: deixarà de fumar en els propers sis mesos• Fase de preparació: deixarà de fumar en el proper mes• Fase de recaiguda: havia deixar de fumar però ha tornat a fumar
  47. 47. • Si la resposta és negativa, cal especificar la qüestió amb una altrapregunta: Heu fumat alguna vegada? Segons la desposta, s’identifica lapersona com a no fumadora o exfumadora o en quina fase del procés estroba:• no fumador: és l’individu que mai no ha fumat cigarretes almenys durantun mes de forma diària.• exfumador: ha deixat de fumar fa més d’un any.• fase d’acció: ha deixar de fumar fa menys de 6 mesos.• fase de manteniment: ha deixat de fumar fa més de 6 mesos i menys d’unany.• Cal repetir l’anamnesi sobre el consum de tabac, com a mínim, una vegadacada 2 anys fins als 10 anys de no consum. No és necessari repetirl’anamnesi als No fumadors majors de 25 anys, ja que les probabilitatsque iniciïn el consum de tabac són baixes.• Dels exfumadors és recomanable saber si són recents (menys d’un any) omés d’un any, atesa la possibilitat de recaigudes. Dels exfumadors recents,n’és aconsellable la supervisió i registra la data del dia escollit per deixarde fumar (dia D). És recomanable seguir preguntat cada 2 anys alsexfumadors.
  48. 48. Documentar:• Cal registrar la resposta i la data en què s’identifica. S’ha deenregistrar a la història clínica per facilitar les anamnesissuccessives: en el full de monitoratge o en problemes de salut.• Es recomana incloure aquesta informació en les dades bàsiques (pressió arterial, freqüència cardíaca, pes, talla i consum de tabac:fumador amb nombre de cigarretes/dia i paquets/any, no fumadoro exfumador).• La utilització de sistemes d’identificació i recordatoris sistemàticssobre l’estat del consum del tabac i de les activitats realitzades sónEssentials per mantenir una intervenció constant i adaptada a cadapacient.• La identificació del consum multiplica per 3,1 la probabilitatd’intervenció dels professionals de primària i duplica les taxes decessació.
  49. 49. DIAGNÒSTIC DE FUMADOREl diagnòstic de fumador inclou:• Valoració de motivació• Valoració de dependència• Identificació de la fase del procés de canvi.
  50. 50. Valoració de la motivació:Per estudiar la motivació per deixar de fumar és important tenir present:• L’ interès del fumador per deixar-ho, amb la pregunta Voleu deixar defumar?• El nombre d’intents previs, per deixar-ho. Com més intents més motivacióhi ha.Uns altres aspectes importants són els que Richmond va incloure en elqüestionari següent: Test de Richmond:• Us agradaria deixar de fumar si poguéssiu fer-ho fàcilment? (0 no ; 1 sí)• Amb quant d interès voleu deixar-ho? (De 0 en absolut; fins a 3 moltseriosament)• Intentareu deixar de fumar completament dins de les pròximes 2setmanes? (De 0 definitivament no; fins a 3 definitivament sí)• Quina és la possibilitat que dins de 6 mesos sigueu un no fumador?(De 0 definitivament no; fins a 3 definitivament sí)• El rang possible (obtingut amb la suma de les respostes a les 4 preguntes)és de 0 a 10. 7 o més punts suggereixen una motivació alta.
  51. 51. Valoració de la dependència:• El qüestionari de tolerància de Fagerström és el mésutilitzat.• Va ser dissenyat l’any 1978 però hi ha una versió de1991 del qüestionari més simplificada que ha estatutilitzada en nombrosos estudis i situacionsclíniques.
  52. 52. Fases del procés de canvi:
  53. 53. - Des de 1979 s’utilitzen en atenció primàriaintervencions de consell sanitari breu amb xifresd’un 5% a un 10% d’èxits l’any). El consell ha detenir les característiques següents: Ser senzill,breu i personalitzat.- També cal tindre en compte: circumstànciesclíniques, antecedents familiars, interessospersonals i rol social del pacient a més de sevadisposició per deixar el tabac.
  54. 54. L’acrònim de les “5 R” recull els punts claus per treballar a lesconsultes:Rellevància: Animar el pacient a deixar el tabac amb motius quesiguin rellevants per a ell (patologia, nens a casa, etc.).Riscos: Sol·licitar al pacient que identifiqui els riscos que per a ell téseguir fumant:⁻ Riscos a curt termini: menys capacitat pulmonar, efectes sobrel’embaràs, etc.⁻ Riscos a llarg termini: malalties relacionades amb el tabac.⁻ Riscos ambientals: efectes sobre el fumador passiu.Recompenses: Demanar el pacient que expressi els beneficispotencials que tindria per a ell deixar el tabac: millores físiques,psicològiques, estètiques, estalvi, etc.Resistències: Sol·licitar al pacient que identifiqui les seves barreresper deixar el tabac: por d’un augment de pes, de la síndromed’abstinència, del fracàs, etc.Repeticions: Reforçar amb missatges motivadors a cada oportunitatque hi hagi.
  55. 55. INTERVENCIÓ INTENSIVALa intervenció intensiva consta de dues parts:• les visites realitzades abans del dia “D”, queanomenem visites de preparació,• i les visites després del dia “D”, visites deseguiment.
  56. 56. Visites de preparació:• Les visites de preparació, idealment, haurien de ser-ne dues, peròsegons la disponibilitat de temps i la situació del pacient es pot fernomés una visita.Contingut de les visites:Motivació:La motivació és el motor principal que ajuda les persones a avançar enel procés d’abandonament del tabac. S’ha de facilitar laverbalització de:• Motius per seguir fumant i dificultats per deixar-ho.• Motius per deixar de fumar, beneficis en deixar-ho i riscos de seguirfumant.
  57. 57. Motivacions i beneficis per deixar de fumar:• Primer: decidir-se- És fàcil dir “he” de deixar de fumar.- Costa més “decidir-se” a fer-ho.En fumar adquiriu un hàbit. Però també una doble dependència psicològica ifísica.Psicològicament necessiteu encendre i fumar una cigarreta en determinadessituacions i moments del dia.A més, el cos s’ha acostumat a la nicotina del tabac i necessita per " funcionar" la quantitat que diàriament li administra. És la seva dependència físicaen tabac.Deixar de fumar significa suprimir la nicotina i, per tant, patir durant elsprimers dies "símptomes d’abstinència", com nerviosisme, irritabilitat,insomni, més gana, etc.En decidir-se a deixar de fumar s’ha de preparar per vèncer aquests frens.
  58. 58. • Segon: Tindre seguretat que podeu aconseguir-ho i quenosaltres podem ajudar-vosQualsevol persona pot aconseguir-ho sense importarl’edat, l’estat de salut o l’estil de vida. La decisió de deixarde fumar i les seves possibilitats de tenir èxit depenen engran manera de quan es desitja no fumar.
  59. 59. • Tercer: Més de la meitat de les persones que fumen,aconsegueixen deixar-ho definitivament.Deixar de fumar és possible!!- Si alguna vegada heu intentat deixar de fumar, sabeu que no ésfàcil, però que molta gent ho ha aconseguit.- La nicotina és una droga que causa una addicció fàcil de vèncer, i,en alguns casos, pot arribar a ser tan addictiva com la cocaïna il’heroïna. Alguns segons després de donar-ne una pipada, lanicotina arriba al cervell i allà es produeixen substànciesquímiques que fan que el cos desitgi més tabac.- Es necessita més d’un intent per deixar-ho, en algunes ocasions.
  60. 60. - Com a professionals sanitaris que ajudem la gent a deixar de fumarsabem que es necessita esforç. La gent, en general, intenta deixarde fumar de 2 a 3 vegades, o més, abans d’aconseguir-hodefinitivament. Els estudis científics indiquen que cada intent dedeixar de fumar prepara la persona per a la pròxima vegada; ja queaprendre sobre les coses que es donen i no ajuden a deixar defumar.- En parlar de la motivació també s’ha de reflexionar sobre els intentsprevis de cessació.- Haver intentat deixar de fumar és el resultat d’un procésmotivacional, independentment del resultat d’aquest intent. Elprofessional i la persona que fuma han de parlar de les coses quevan funcionar, com i quan va ser la recaiguda, quins van ser elsmoments més difícils, etc.
  61. 61. Dependència i síndrome d’abstinència• El tabaquisme és una addicció amb vessants físics ipsicològics, que s’expliquen a la Taula 10 (Dependència altabac).• S’han d’explorar els coneixements que té la persona quefuma i informar sobre el fet que l’aparició de la síndromed’abstinència és freqüent.• En la Taula 11 (síndrome d’abstinència) s’exposen les sevesmanifestacions i una petita llista de recomanacions.• Cal plantejar-se un tractament farmacològic endependència moderada i alta.
  62. 62. Entorn familiar, social i laboral• És important investigar en l’entorn de la persona que fumaper valorar si la parella o altres persones que hi convisquinfumen.• També si a la feina o en les seves relacions socials hi hagaires fumadors.• Cal recomanar la col·laboració i el respecte a la seva decisióde deixar de fumar i buscar el suport entre la família i elsamics.• També pot ser d’ajuda deixar de fumar al mateix temps quela parella, un familiar o un amic.
  63. 63. Pes- El control del pes és un dels motius pel qual alguns fumadorss’inicien en el consum de tabac o continuen fumant, per tant, ésimportant dedicar el temps necessari a parlar-ne amb el pacient. Esrecomana un control del pes a l’inici del cessament i periòdicament.Tot seguit s’exposen una sèrie de consideracions amb relació al’augment de pes 43:- La majoria de les persones que deixen de fumar augmenten de pes.- La mitjana d’augment és de 4 Kg. Un 10% d’exfumadors pot arribara augmentar fins a 10 Kg.- No hi ha evidència de factors pronòstics fiables d’aquest augment depes, excepte potser el fet de ser un gran fumador (> de 25 cig./dia),deixar de fumar abans dels 55 anys o ser dona.
  64. 64. BENEFICIS DE DEIXAR EL TABAC• En moltes ocasions es qüestionen els possibles beneficis per a lasalut que es poden obtenir deixant de fumar. No obstant aixòdiversos estudis han mostrat que els fumadors que consumeixenmenys d’un paquet diari de cigarrets i que abandonen el tabac almenys durant 16 anys tenien la mateixa tassa de mortalitat queaquells que mai havien fumat (United States Departament of Healthand Human Services, 1990).• Ara bé, la reducció del risc no es idèntica per tots els trastorns, jaque s’ha observat que, en general, abandonar el tabac redueix elrisc de patir una infermetat cardiovascular al mateix nivell que eldels no fumadors. No obstant això, la reducció del risc de càncer depulmó per aquells fumadors amb una llarga història de tabaquisme,havent deixat de fumar varis anys abans, es situa, encara, tresvegades per sobre dels no fumadors (Ben-Shlomo, Smith, Shipley yMarmot, 1994).https://www.youtube.com/watch?v=rMNZx6_D2pA
  65. 65. PREVENCIÓ DEL TABAQUISME• De sobres es conegut que iniciar-se en el consum de tabac,generalment a través d’un procés d’aprenentatge social, resultamolt més fàcil que abandonar-lo. Un cop que els joves comencen afumar desenvolupen, d’un forma bastant ràpida, un cert grau dedependència. Segons el Center for Disease Control and Prevention(1994) s’ha observat que 2/3 dels joves que han fumat almenys 100cigarretes al llarg de la seva vida comenten que “es realment difícilabandonar-ho”; no obstant això, solament un petit percentatge delsque han fumat menys de 100 cigarretes donen aquesta resposta.• De la mateixa manera, en torn al 90% dels joves que han fumat undia més de 15 cigarretes comenten ja la dificultat per abandonar eltabac. Per tot això, sembla ser que un consum superior al descrittransforma als iniciats en el tabaquisme en dependent del mateix il’addició a la nicotina es transforma en el principal enemic delabandono.
  66. 66. • Amb objecte de contrapesar el efecte de la imitació social en eltabaquisme s’han desenvolupat programes per la dissuasió en elinici del consum de tabac, en els quals, habitualment, s’utilitza ajoves no fumadors de la pròpia comunitat on es desenvolupa elprograma com models que intenten dissuadir de fumar als seuscompanys. Diversos estudis han demostrat que aquests programesson efectius, ja que el consum de tabac sol ser significativamentmenor entre els joves que son inclosos en els referits programesque entre els joves assignats als grups control.• Els resultats es mantenen entre els 2 i els 4 anys de seguiment, noobstant això en períodes més amplis de seguiment, entre 6 i 8 anys,dites diferències tendeixen a desaparèixer. A pesar d’aquestalimitació, la importància que des de el punt de vista de salut públicatenen aquests resultats fa que la investigació futura hagi d’atendreal desenvolupament de programes més amplis que garanteixin,encara a més llarg termini, la abstinència dels joves.
  67. 67. SETMANA 5MODELS EXPLICATIUS DE LAPSICOLOGÍA DE LA SALUTModels i teories de l’expectativa valorModel de creences sobre lasalut aplicat al Fumar
  68. 68. INTRODUCCIÓSón múltiples i molt diversos els modelsque expliquen per què les persones posenen pràctica determinades conductes desalut, i com es desenvolupa de formaeficaç hàbits de salut
  69. 69. MODEL DE CREENCES SOBRE LASALUT EN EL CAS DE FUMAR• Es el model de més ressò entre els psicòlegs dela salut, aplicant-se a l’explicació i predicció decomportaments de salut com:-Evitar o disminuir comportaments de risc comés el cas de fumar entre d’altres exemples.-Instaurar o augmentar comportamentsprotectors de la salut: equips de protecció iseguretat en el treball, alimentació adequada,exercici físic, etc.
  70. 70. FONAMENTS• Una persona adoptarà o no una acció de salut en funciódel seu grau d’interès respecte a la problemàtica de salut(motivació de salut) i de les percepcions sobresusceptibilitat o vulnerabilitat a la malaltia, gravetatpercebuda en el cas de contraure-la, beneficis potencialsde l’acció respecte a la prevenció o reducció de l’amenaçai de la gravetat percebudes, i els costos o barreresfísiques, psicològiques,econòmiques, etc .. de dur a termel’acció.• Cal que hi hagi claus d’acció que desencadenincomportaments salut, influenciades per factors culturals,sociodemogràfics, psicològics, ...etc.
  71. 71. ELEMENTS DEL MODEL• Susceptibilitat Percebuda: fa referència a la probabilitat ovulnerabilitat percebuda en patir una malaltia. Una persona potmostra interès per la seva salut ( motivació de deixar de fumar) aixòli porta a adoptar una conducta preventiva de veure de quina formapot aconseguir-ho,hi ha grans diferències individuals. Exemples desusceptibilitat serien els seus antecedents familiars de càncer,infermetats cardiovasculars,envelliment de la pell, impotència...etc.• Gravetat percebuda: és la probabilitat de veure’s afectat per lamalaltia o de no rebre tractament. La preocupació de patir unamalaltia ocasionada per fumar, conseqüències de patir càncer,metàstasi, mort, i que els beneficis de deixar de fumar o fer-se unarevisió a temps són alts.
  72. 72. • Costos i beneficis percebuts: fa referència al’estimulació que la persona fa dels beneficis queobtindria fent l’acció saludable ( no fumar) davant delscostos o barreres que hi estan implicats, com ara lesdepeses econòmiques que comporta o els possiblesefectes secundaris. Tractaments cars per deixar defumar, proves incòmodes o dolors, efectes secundariscom ansietat per no poder fumar, irritació, mal humor,possible augment de pes…etc.- Si els costos són elevats i els beneficis percebutsmínims no s’adoptarà una conducta de salut apropiada iviceversa.- Si els costos i beneficis per deixar de fumar són elevats,la persona s’implica en conductes que no redueixenl’amenaça,per exemple pensament que és pitjor lapol·lució que el tabac, que hi ha gent que fuma i no hapatit malaltia...etc.
  73. 73. • Claus per l’acció: Esdeveniment que dispara la susceptibilitat igravetat. Pot ser intern (un símptoma) o extern (un anunci). Quan lasusceptibilitat i gravetat percebuda siguin baixes, serà necessari quela clau d’acció sigui intensa, en canvi, si la vulnerabilitat i gravetatpercebuda són elevades, una clau d’acció poc intensa pot sersuficient.• D’altra banda, el medi social proporciona claus que desencadenenl’acció, per exemple articles de revistes que parlen sobre els beneficisde deixar de fumar o sobre el perjudici per a la salut que és fumar,programes de televisió parlant dels efectes de fumar per la salut,testimonis de persones que han patit càncer, infermetatscardiovasculars...etc.• Factors modificadors: factors culturals, sociodemogràfics (sexe iedat), psicològics ( influència de l’entorn familiar, laboral, amics...etc.,que poden influir sobre les conductes de salut en aquest cas laconducta de deixar de fumar.
  74. 74. HIPÒTESI DEL MODEL• La probabilitat de dur a terme l’acció de salut apropiada (no fumar) ésfunció de l’estat subjectiu de disponibilitat del individu o intenció perrealitzar-la.• La intenció de lindividu per dur a terme l’acció (no fumar, deixar defumar), està determinada per l’amenaça que representa la malaltia(patir càncer, morir, infermetats cardiovasculars, infarts...etc) per lapersona.• L’amenaça subjectiva està determinada per:-La probabilitat percebuda per una persona de contraure malaltia.-Les percepcions d’aquesta sobre la gravetat.-Les percepcions d’aquesta sobre la gravetat de les conseqüències:orgàniques, psicològiques,socials.- Les claus per a l’acció (internes o externes).• La probabilitat que una persona realitzi una conducta de salutapropiada està determinada també per l’avaluació que aquesta fasobre la viabilitat i eficàcia de la mateixa (costos / beneficis).
  75. 75. REPRESENTACIÓ DEL MODEL DECREENCES DE SALUT
  76. 76. VALORACIÓ DEL MODEL• El model sembla adequat per explicar la participació en campanyespreventives per deixar de fumar, la recerca d’atenció mèdica especialitzadaen casos d’aquest tipus i compliment de prescripcions terapèutiques.• Segons estudis, no sembla molt concloent la relació entre: gravetatpercebuda i conducta de salut adoptada.INSUFICIENCIES DEL MODEL- Perquè el model sigui útil s’han de considerar tots els factors i la sevainteracció.- Cal fer més estudis sobre l’estabilitat a llarg termini.- El model no aclareix les condicions sota les que s’adquireixen les creencesde salut.- La majoria dels estudis que avalen el model tenen un caràcter retrospectiu;així no es pot extreure una inferència causal, ni si la creença de salut eraprèvia o posterior al comportament de salut.- Alguns experiments demostren la incapacitat d’aquest model per predircomportaments preventius per deixar de fumar.
  77. 77. SETMANA 6MODELS EXPLICATIUS DE LAPSICOLOGÍA DE LA SALUTModels i teories de l’autoregulació del comportamentTeoria de l’Acció Social
  78. 78. INTRODUCCIÓEl seu autor (Ewart, 1991) considerava que elsproblemes més apressants en salut pública eren la faltad’adherència a tractaments i a les campanyespreventives.Planteja que els processos de canvi del comportament iel manteniment d’uns determinats hàbits de salut, estanmediats pel context social, que proporciona l’estructuracausal que uneix els processos de canvi personal alsambients interpersonals, i especifica les influènciesorganitzacionals socials que permeten o constrenyen elcanvi personal.
  79. 79. DIMENSIONSAquest model està representat per tres dimensions:- El procés d’autocanvi (l’autoregulació com una acció volguda),- les influències contextuals, i- els hàbits o acció–estat.La teoria de l’acció social planteja que els processos del canvi delcomportament i del manteniment d’uns hàbits de salut determinatsestan mitjançats pel context social, que proporciona l’estructuracausal que uneix els processos de canvi personal als ambientsinterpersonals, i especifica les influencies organitzacionals i derelacions socials que permeten o constrenyen el canvi personal.
  80. 80. PREVENCIÓDes daquest enfocament, les intervencions de caràcterpreventiu impliquen:- La creació d’hàbits protectors o seqüències decomportaments o rutinesper ajudar a disminuir el risc personal de patir una malaltia.• Representació dels hàbits saludables, mitjançant un buclecontrol acció – resultat• Condició del seu mantenimentautoregulació
  81. 81. Hi ha un equilibri dinàmic entre:les activitats autoprotectores i l’experimentació de lesseves conseqüències biològiques, emocionals i socials• De manera que, segons aquesta teoria, les accions estanguiades per les seves conseqüències.A partir daquestes conseqüències, la persona realitza ajusts decomportament compensatoris.On el resultat és una acció – estat.
  82. 82. INTERVENCIÓ• Per a dur a terme una intervenció, es parteix de:- l’anàlisi de les relacions entre:· les conductes perilloses o valuoses per a la salut, i· els seus efectes, tant experimentats com possibles.Aquest model suposa l’existència de mecanismes quecapacitin la persona per a portar a terme transicions d’unhàbit a un altre:d’un de vell i perillós per a la salut,a un de nou i beneficiós per a la salut
  83. 83. • Segons Ewart, una relació social estreta és aquella en quèels guions d’acció de cada persona implicada estaninterconnectats o són interdependents, definint el nombre deguions interconnectats i el nombre de propòsits a quèserveixen aquestes connexions la densitat de la relació.+ densa és una relació social, + gran és la probabilitatque l’intent d’una persona d’alterar una simple rutina decomportament, trastorni les rutines i metes dels altres, i sesoscavi el seu compromís amb noves pautes decomportament de salut.• El context modifica les capacitats personals i les relacionssocials, i afecta l’establiment de metes, la consideraciód’oportunitats per a l’acció i el disseny i l’execuciód’estratègies de salut rellevants.
  84. 84. Aquestes influències contextuals s’analitzen en termes de:• Escenaris: característiques físiques del nostre ambient, detasques rutinàries i del medi social immediat. Aquestsinflueixen sobre les metes i estratègies de comportament endeterminar l’accés als recursos materials necessaris.• Relacions socials o conjunt de beneficis, expectatives iobligacions: que influeixen en l’establiment de metes i enl’elecció d’estratègies en pro de la salut, a més deproporcionar models de comportament que faciliten oinhibeixen les pautes d’acció.• Estructures organitzacionals: que canalitzen les metes,expectatives i estratègies personals de maneres diverses.
  85. 85. Aquestes influències socials es combinen amb els condicionantsbiològics per a generar estats d’ànim o d’activació queinflueixen sobre:- l’atenció,- el tipus d’informació de salut codificada en la memòria,- el grau en què es processa aquesta informació, i- la capacitat per a recuperar-la.
  86. 86. • En opinió d’Ewart i Fitzgerald (1994), la teoria de l’acció socialsobre el canvi de comportament de salut suggereix tècniquesper a incrementar el benestar i modificar els factorscomportamentals de risc.• La modificació de les avaluacions d’autoeficàcia juntamentamb la implicació dels membres de la família del pacientperquè aquest apliqués una rutina de control mèdic i devisites clíniques, i també un seguiment pel telèfon, van serefectives. Aquest fet, també va tenir conseqüències positivesen el benestar i en la qualitat de vida del pacient.
  87. 87. Representació gràfica de laTeoria de l’Acció Social
  88. 88. SETMANA 7 i 8MODEL TRANSTEÒRIC DECANVI PER CONDUCTESADICTIVES.JAMES O. PROCHASKA
  89. 89. INTRODUCCIÓUn fet que és ben conegut en la clínica des de fa anys és que unes personesaconsegueixen més fàcilment que unes altres canviar les seves conductes.Igualment, sabem que unes persones tenen una millor adherència al tractamentque unes altres.Aquest aspecte, de gran rellevància per al clínic, i que en molts casos s’haanalitzat sota el concepte de motivació de la persona a canviar davant eltractament, o com posa per la seva banda tots els elements favorables per alcanvi, es veu de manera distinta des de fa uns anys per a les conductesaddictives, com és el cas del tabac, sota el que coneixem com els estadis decanvi sobre una conducta.Els estadis de canvi van ser proposats a principis dels anys 80 per Prochaska iDiclemente, partint de la base que els canvis en la conducta de fumar no són detot o gens, com es pensava prèviament, i com encara molts segueixen pensant,sinó canvis dinàmics al llarg del temps.La veritat és que els estudis en les conductes addictives no indicaven, quanProchaska va proposar els estadis de canvi, que el canvi fos sempre tan linealcom sosté un model dicotòmic, sinó que el canvi implicava passar per una sèried’estadis.
  90. 90. INTRODUCCIÓLes persones no canvien la seva conducta bruscament, sinó de manerapaulatina i al llarg del temps.Concretament, per a la conducta de fumar, des que la persona decideix ferel primer intent seriós de deixar de fumar i realment ho aconsegueix passendiversos anys, i de vegades dècades. Aquest és un fet ben conegut pelfumador.Encara que el model de canvi que ha elaborat Prochaska i els seuscol·laboradors és molt més ampli que els estadis de canvi, incloent tambéprocessos i nivells de canvi, la realitat és que els estadis de canvi són elsque vénen a ser més útils per al clínic, més fàcils de comprendre i mésviables d’utilitzar en la pràctica quotidiana.Aquest model teòric saplica per canviar diferents conductes en salut aixícom en psicoteràpia. En aquest cas en particular saplicarà al consum detabac. En aquesta addicció en particular la utilització del model ha donattaxes molt altres defectivitat.
  91. 91. ELS ESTADIS DE CANVIEls estadis de canvi representen una dimensió temporal que enspermet comprendre quan ocorren els canvis, ja sigui a nivell cognitiu,afectiu o conductual.Els estadis de canvi van ser identificats comparant els processosusats pels fumadors que van deixar de fumar sense ajuda amb elsempleats pels fumadors en dos programes de tractament.En concret, la seva investigació inicial a partir de la qual planteja laseva teoria va consistir a analitzar a 67 fumadors que havien deixarde fumar recentment.Els subjectes van semblar ser capaços de diferenciar quatre estadisde canvi:1) pensant sobre deixar de fumar;2) decidir deixar-lo;3) modificació activa de l’hàbit i de l’entorn;4) manteniment sense fumar.
  92. 92. Els estadis de canviUtilitzant aquesta informació i incloent un estadi anterior a “pensant sobredeixar de fumar”, Prochaska va hipotetitzar 5 estadis bàsics de canvi:- precontemplació,- contemplació,- determinació (prenent una decisió),- acció, i- manteniment.Actualment, es considera l’existència de sis estadis de canvi:- precontemplació,- contemplació,- preparació,- acció,- manteniment, i- finalització.
  93. 93. PrecontemplacióEn l’estadi de precontemplació la conducta no és vista com un problema iel fumador manifesta escassos desitjos de canviar seriosament en elspròxims 6 mesos (sembla un període suficient perquè la gent planegiseriosament canvis en les seves conductes de salut).A lestadi de precontemplació, que és quan la persona està més resistent,cal que les persones que vulguin ajudar al fumador no simpliquin enconductes que no l’ajudaran.Moltes vegades els fumadors adopten la posició que el seu comportamentés una elecció personal i que aquells que no laccepten resulten ser"antidemocràtics". Aquest missatge llavors tendeix a incloure i a fer aliancesno només amb els precontempladors, sinó també amb els amants de lallibertat, fins i tot encara que no fumin.En aquest procés sintenta que el fumador reflexioni sobre qui en realitatestà a favor i els que estan en contra, quins determinants de lambient,entès com a ambient social, estan contribuint a millorar la seva salut i quinsno, etc.
  94. 94. ContemplacióEn l’estadi de contemplació la persona comença a ser conscient que existeix unproblema i està activament buscant informació i s’ha plantejat el canvi seriosamentdintre dels pròxims 6 mesos. Ells no estan considerant deixar de fumar dintre delspròxims 30 dies i no han fet cap intent d’abandonament almenys 24 hores en l’últimany, o ambdós. Els individus que no compleixen aquests criteris, però que estanintentant modificar la conducta, són considerats contempladors.Les persones que se situen en aquesta etapa estan disposades a deixar de fumar,però la profunda ambivalència que ells experimenten pot fer-los romandre enaquesta etapa per anys. El seu lema és "si hi ha dubtes, no canviïs". Deixar defumar, com tot canvi, porta amb si una por terrible, fins i tot paralitzant, de fracassar.Activar les emocions pot mobilitzar-les de manera que ajudin a superar lapostergació.En aquest estadi la persona ja es troba més oberta per escoltar informació sobre lesconseqüències del fumar sobre la seva salut, així es pot oferir informació amb méspossibilitat que tingui cert impacte. També cal que conegui amb precisió el seuproblema, i hauria de portar el compte dels cigarrets que fuma, el que permetràcomparar el seu progrés un cop entri en acció. Revisar les situacions que el porten afumar, quines conductes antecedeixen al fumar (tensió, cansament) i disparenaquesta necessitat, i quina és específicament la sensació o conducta esperada(relaxació, satisfacció).Prendre una decisió és el cor del moviment des de la contemplació a la preparacióper a lacció, però la decisió daccionar com més aviat és freqüentment precedidaduna avaluació dels pros i els contra o Balanç decisional.
  95. 95. ContemplacióCom hem dit, aquesta etapa es defineix com aquella en la qual els individus sónconscients que hi ha un problema i pensen seriosament superar-lo, però encara no shancompromès a passar a lacció. Aquesta consciència sobre el seu problema addictiusobserva en el fet que molts dels addictes que van a tractament ho fan en aquesta etapa,si bé són reticents al compromís. En altres paraules, contemplació és "saber on vol anarperò no trobar-se encara preparat ".La paraula clau en aquest estadi és lambivalència. Duna banda, els subjectes sónconscients de la seva addicció i pensen en canviar, però per un altre, no tenen massaconsciència que aquest canvi o, els esforços necessaris per canviar, vagin a reportarbeneficis. Aquest dubte fa que la majoria daddictes es quedin constantment en aquestafase i no es decideixin a transitar cap al canvi.Els subjectes es mostren receptius a la informació sobre la seva conducta addictiva imostren interès sobre les diferents formes en què poden canviar-la; a més, donen lesprimeres passes per començar a modificar la seva conducta. sense això, malgrat assimilaraquesta informació i racionalitzar-la, no passen daquí. Són els típics cremadors deprogrames de tractament, és a dir, subjectes que recauen una i altra vegada i passen duntractament a un altre buscant el que els pugui solucionar el seu problema. Pensem que,després daquest deambular, hi ha una baixa motivació al canvi.No obstant això, el fet que un contemplador no passi a un altre estadi pot ser degut en parta la poca sensibilitat dels programes tradicionals per detectar aquesta situació dedesemparament i dubte i oferir laddicte lajuda que necessita en aquest moment.
  96. 96. PreparacióEn l’estadi de preparació per a l’acció, el fumador s’ha plantejat modificar la sevaconducta en els pròxims 30 dies, a més d’haver fet un intent d’abandonamentd’almenys 24 hores de durada en l’últim any.En aquest estadi s’utilitzen processos ja empleats en estadis anteriors, i s’afegeix unmolt important, que és el compromís.Prendre la decisió de deixar de fumar ha d’involucrar un compromís. Aquesta presade compromís implica escollir deixar i creure en la pròpia habilitat i capacitat per adeixar de fumar. És la creença en que un pot canviar i el compromís de fer-ho.El primer pas del compromís és privat, dient-se a un mateix que ha triat el canvi. Elsegon pas involucra fer-ho públic anunciant als altres que ha fet una ferma decisió decanvi. Algú pot preferir guardar el compromís en privat, llavors altres no sabran sifracassa. Encara que això protegeix de la vergonya també debilita la voluntat, elscompromisos públics són molt més poderosos que els privats.El compromís comença en l’etapa de Preparació i continua en la dAcció iManteniment. Gran part del compromís té a veure amb la força de voluntat.
  97. 97. AccióEn l’estadi d’acció els individus han iniciat activament la modificació de la sevaconducta, arribant a assolir-lo amb èxit. El trasllat al següent estadi implica unperíode de 6 mesos de permanència en aquest estadi. Aquest interval coincideixamb la fase de major risc de recaiguda. El subjecte està en l’estadi de mantenimentquan romana abstinent un període superior als 6 mesos. Els individus executen lesestratègies (processos de canvi) necessàries encaminades a prevenir la recaiguda i,d’aquesta manera, aferma els guanys assolits en la fase anterior.La major dificultat amb què es trobarà en aquesta etapa és com manejar la síndromed’abstinència. Aquests símptomes inclouen: canvis d’humor i d’estats d’ànim,dificultats per concentrar-se, sensació de son durant el dia, problemes per dormir,mal de cap, cansament, nàusees, marejos, fam i molèsties estomacals. Pot aparèixerun major desig de menjar dolços i el més important de tots: desitjos intensos defumar. És important reconèixer els símptomes i estar ben informat, per manejar-losadequadament. Les estratègies que pot utilitzar un fumador per manejar la síndromed’abstinència són variades i haurà de triar en relació amb les seves necessitats.Un altre procés és el contracondicionament. Hi ha activitats substitutives moltimportants que es poden utilitzar per mantenir sota control la síndrome d’abstinència:l’exercici, l’alimentació i les tècniques de relaxació. És així que en aquesta etapa esposen en joc intervencions pròpies del marc conductual, al aparèixer la necessitat decontrolar estímuls que portin a fumar (p.e. consumir cafè), o la necessitat de generarrecompenses (p.e. regalar-se coses amb els diners estalviats).
  98. 98. MantenimentLa majoria de la gent no canvia una conducta crònica seguint un patró de canvilineal, des de l’estadi de precontemplació al de manteniment, tal com es va pensaren un primer moment. El canvi a través dels estadis, implica un patró en espiral.La recaiguda és un esdeveniment fruit de la interrupció de la fase d’acció omanteniment provocant un moviment cíclic cap a enrere, als estadis deprecontemplació i contemplació.Després d’una recaiguda, abans de fer un nou intent d’abandonament de lacigarreta, el millor és que la persona es prengui el seu temps per pensar sobre elque ha passat i per aprendre dels errors comesos.En conductes com les addictives, i més significativament en la de fumar, el patrópredominant de canvi ja s’ha comprovat que és cíclic, sent la recaiguda un fenomensummament freqüent. Per exemple, en diversos estudis amb la conducta de fumares va trobar que el 5% dels individus van passar directament a l’estadi demanteniment, sense recaiguda. Dels quals van recaure, el 15% dels subjectes vadeixar d’intentar d’abandonar els cigarrets i el 85% van regressar a la fase decontemplació.
  99. 99. FinalitzacióEls exfumadors tenen un terme mitjà de 3 a 4 cicles a través dels estadis,abans d’haver-se mantingut sense fumar.Quan després de l’estadi de manteniment no es produeix la recaiguda enstrobaríem en l’últim estadi, el de finalització.En aquest estadi es dóna per finalitzat el procés de canvi, considerant latotal desaparició del problema.Per el cas del tabaquisme (Velicer, Prochaska JO, Rossi JS, Snow MG.Assessing outcome in smoking cessation studies Psychol Bull 1992;111:23-41: Prevenció del tabaquisme vol.2 nº2, Setembre 2008), vanproposar dos criteris per a operacionalitzar aquest estadi:1) L’absència de desig de consumir la substància en qualsevol situació quese li presenti al subjecte (el nivell de temptacions zero).2) La confiança en no consumir la substància en les diferents situacionsproblema és del cent per cent.
  100. 100. AVALUACIÓ DELS ESTADIS DE CANVIProchaska i el seu grup al llarg dels anys han anat elaborant diferentsinstruments per avaluar els estadis de canvi. Un d’aquests ho hem adaptatal nostre mitjà, com es mostra a la Taula I.Consta de 11 preguntes, si ho apliquem al costat de les de consum decigarretes i marca, encara que realment les que avaluen els estadis de canvisón les cinc últimes, i així es poden utilitzar si només ens interessa avaluarels estadis en una persona que és fumadora.Com ja hem indicat, la classificació dels fumadors per estadis es faria de lasegüent manera:1) Per l’estadi de precontemplació, quan el fumador afirma que no s’haplantejat seriosament deixar de fumar i no pensa fer-ho en els pròxims 6mesos.2) Per l’estadi de contemplació, quan el fumador afirma que té la intenció dedeixar de fumar en els pròxims 6 mesos.
  101. 101. AVALUACIÓ DELS ESTADIS DE CANVI3) Per a l’estadi de preparació per a l’acció, quan afirma que té la intencióde deixar de fumar en els pròxims 30 dies i ha fet un intent seriósd’abandonament en l’any previ, el que exigeix haver deixat de fumaralmenys 24 hores al llarg de l’últim any per a estar en aquest estadi; encas contrari estaria en l’estadi de contemplació.4) Tal com està elaborat el qüestionari presentat en la taula, amb ellpodem avaluar també els estadis d’acció (haver deixat de fumar des de 24hores fins a 6 mesos), manteniment (estar més de 6 mesos sense fumar imenys de 5 anys), i finalització (dur més de 5 anys sense fumar) en elsexfumadors.Si desitgem fer encara més fàcil l’avaluació dels estadis de canvi ambpreguntar-li al fumador quan pensa que va deixar de fumar, per la sevaresposta podem ja en molts casos saber, segons els períodes temporalsque proposen els estadis de canvi, en quin estadi de canvi es troba. Enfunció d’aquesta resposta del fumador podem saber en quin estadi decanvi està i, amb això, dissenyar millor una estratègia de canvi per a ell.
  102. 102. Taula I. Escala para evaluar los estadios de cambio en fumadores• 1. ¿Ha fumado vd. diariamente al menos 1 cigarrillo, durante seis o más meses, alguna vez en su vida?SíNo• 2. Actualmente, ¿vd. fuma?A diarioA vecesNunca• 3. ¿Cuál es su consumo diario de cigarrillos? ________• 4. ¿Y a la semana? ________• 5. ¿Y al mes? ________• 6. (En caso de que actualmente no fume nunca:) ¿Cuánto tiempo hace que ha dejado vd. de fumar?Días _______Menos de 1 mesMenos de 3 mesesMenos de 6 meses6-12 meses1-2 años2-5 añosMás de 5 añosNo sabe/no contesta• 7. En el último año, ¿cuántas veces dejó de fumar durante al menos 24 horas?Ninguna1 o más veces ¿Cuántas? ________• 8. ¿Ha intentado realmente dejar de fumar en el transcurso del último año?SíNoNo sabe/ no contesta• 9. Actualmente fumo, pero tengo la intención de dejarlo dentro de los próximos 30 días:SíNo• 10. Actualmente fumo, pero tengo la intención de dejarlo dentro de los próximos 6 meses:SíNo• 11. Actualmente fumo, pero NO tengo la intención de dejarlo dentro de los próximos 6 meses:SíNo
  103. 103. ELS ESTADIS DE CANVI EN ELS FUMADORS• Avui disposem de diversos estudis realitzats en diferents països sobre elsestadis de canvi. Un estudi realitzat a Espanya (Begoña I, Vázquez FL. Elsestadis de canvi en fumadors: Un estudi empíric. Rev. Psicol. Contemp 1996;3: 42-47.), que utilitza una mostra representativa de persones de la poblaciógallega, ens trobem que el 68% estaven en l’estadi de precontemplació; aixòés, sense intenció de deixar de fumar en els pròxims 6 mesos; un 25,1% enel de contemplació; això és, que pensaven deixar de fumar en els pròxims 6mesos; i un 6,9% en el de preparació per l’acció, on pensaven deixar defumar en els pròxims 30 dies i havien estat almenys 24 hores sense fumar enel transcurs de l’últim any.• Aquestes dades són concordants amb els oposats en altres païsoseuropeus, com es mostra en la Taula II i clarament distints als obtinguts enEstats Units.• En aquell país probablement per la pressió cap a l’abandonament del tabacper part de les autoritats sanitàries, les societats mèdiques, els grups deexfumadors i fumadors passius i la presa de clares mesures per el control dela conducta de fumar, en diversos dels seus estats, ha facilitat que el númerode fumadors que volen deixar de fumar sigui major o que els que fumintinguin un paper més actiu per a intentar deixar de fumar que el que ocorre aEuropa.
  104. 104. Els estadis de canvi en els fumadors• Si analitzem les dades disponibles a Europa, les persones que estan en lafase de preparació per a l’acció són la meitat o menys de la meitat que elsque estan en aquest estadi als Estats Units; un mica semblant ocorre enl’estadi de contemplació.• Curiosament, la concordança entre els percentatges dels fumadors en elsdiferents estadis en els estudis europeus són molt grans i clarament distintsals nord-americans. Per això, ens falta molt per aconseguir, per assolir,anar fent que els fumadors passin des dels estadis més llunyans als méspropers per a deixar de fumar o passar a l’estadi d’acció.• Amb això podem assolir que els que avui no volen deixar de fumar amb unaintervenció es plantegin deixar de fumar i després facin intents efectius peraconseguir-lo.
  105. 105. TABLA II: Estadios de cambio de los fumadores endistintos países.País Precontemplación Contemplación Preparación para la acciónEstados Unidos• Virginia 52,7% 29,3% 17,9%• Rhode Island 42,1% 40,3% 17,6%• California 37,3% 46,7% 16,00%(Lugares de trabajo de 41,1% 38,7% 20,01%4 diferentes regiones)Europa• Ginebra 73,7% 22,3% 4,1%• Países Bajos 71,0% 23,0% 7,0%• Finlandia 57,6% 29,4% 13,0%• España 68,0% 25,1% 6,9%
  106. 106. - En el nostre medi trobem un major percentatge de dones en l’estadide precontemplació (74,8% dones, 64,2% barons) el que porta aque en l’estadi de contemplació hagi més homes que dones (27,9%de barons, 20,2% de dones), com ocorre igualment en el depreparació per a l’acció (7,9% barons, 5% de dones).- Aquesta és una dada important per al futur i mostra que la mésrecent incorporació de la dona al consum de tabac fa que no esplantegi deixar de fumar en mateix grau que ho fa el baró, per durencara pocs anys fumant.- A la llarga això produirà unes conseqüències per a la salut en lesdones fumadores més greus que les actuals, senzillament perincrementar-se el nombre de fumadores i afectar-lesproporcionalment en la seva salut el consum de tabac.
  107. 107. • On clarament el concepte d’estadi, en el seu sentit temporal, cobratot el seu sentit, és en funció de l’edat dels fumadors.- Aquí hi ha clarament una diferència notable entre els fumadorsamb més de 45 anys i menys de 54 anys.- Per als primers, deixar de fumar és necessari i en molts casosbusquen activament fer-lo.• Els joves els preocupa menys (exemple: mentre en l’estadi deprecontemplació hi ha un 71,5% amb edats de 16 a 45 anys,descendeix al 55,4% per als quals tenen més de 45 anys; i, enl’estadi de preparació per a l’acció el 5,4% dels de 45 o menys anyspuja al 12,2% per als que tenen més de 45 anys.
  108. 108. ESTADIS DE CANVI I TRACTAMENT DELS FUMADORS• Clarament els anteriors resultats han de ser una guia per a les nostresintervencions. Els mateixos ens vénen a indicar que és molt el treball queens queda per fer, per a convèncer que les persones que fumen esplantegin deixar de fumar, per a passar-los de l’estadi de precontemplació,que és on està la majoria d’ells, al de contemplació primer i després al depreparació per a l’acció.• Per les dades que disposem gairebé 7 de cada 10 fumadors no esplantegen deixar de fumar en un període de temps curt (6 mesos). Aaquest grup cal dedicar importants esforços per a aconseguir que passind’aquesta fase a les següents.• Igualment hi ha un 25% de fumadors que estan en la fase decontemplació. A aquest grup cal prestar una especial atenció perquèrepresenten 1 de cada 4 fumadors. En aquests, una petita empenta elsfacilitarà passar al següent estadi i poder deixar de fumar. On tenim unpercentatge reduït de fumadors és en l’estadi de preparació per a l’acció,entorn d’un 7%.• Aquest és el nombre de fumadors que estan activament fent intents per adeixar de fumar en un període curt de temps i, d’aquest grup, és d’on ambmés probabilitat molts fumadors aconseguiran deixar de fumar. Són vàriesles mesures que podem posar en pràctica perquè els fumadors passin d’una altre estadi de canvi, tal com es mostra a la Taula III.
  109. 109. ESTADIS DE CANVI I TRACTAMENT DELS FUMADORS• En elles pot veure’s que les estratègies són distintes depenent de l’estadi en el quales trobi cada fumador. Això és important per a no desmotivar-nos davant unaintervenció amb un fumador i també perquè allò que li proposem sigui el més efectiuen cada cas. Per exemple, de poc servirà a un fumador precontemplador fixar-li ladata d’abandonament, proporcionar-li un tractament per a deixar de fumar oremetre’l a una unitat especialitzada de tractament si, realment, no té cap interès adeixar de fumar.• Si es fa això no s’avança en el procés d’abandonament i més aviat podem estarretrocedint.- En canvi, si aconseguim convèncer-li que té una alta dependència de la nicotina(ex., si fuma 50 cigarrets al dia), avaluat amb un test simple com pot ser el deFagerström12,13 (vegi’s Taula IV),- o amb una prova de monòxid de carboni, llavors és més probable que aconseguimconvèncer-li que té un problema, on abans no ho tenia (la seva dependència).• Això facilitarà el procés de canvi.
  110. 110. TABLA III: Estrategias a implantar para ayudar a los fumadores a pasarde los estadios más lejanos al abandono del tabaco hasta los que lellevan a dejar de fumar y a mantenerse sin fumar.De la precontemplació a la contemplació:- Proporcionar-li informació de les conseqüències del tabac sobre la salut de maneraobjectiva.- Indicar-li la necessitat que ha de deixar de fumar (consell mèdic sistemàtic) per lesconseqüències del tabac en la salut dels fumadors (encara que no tingui malaltiesrelacionades amb fumar).- Mostrar-li els beneficis per a la seva salut si deixa de fumar després de diagnosticaruna malaltia relacionada amb fumar (ex., bronquitis, grip, catarro, etc.).- Avaluar el seu grau de dependència de la nicotina (ex., test de Fagerström,monòxid de carboni, etc.) i fer-li conèixer que és una persona amb dependència de lanicotina.- Exposar-li les conseqüències que en el seu entorn (ex., família) pot tenir el qualsiguin fumadors passius, especialment si té nens petits.- Indicar-li que hi ha procediments efectius per a deixar de fumar.- El terapeuta ha de ser pacient i comprensiu amb els subjectes que troben enaquesta fase, sense tractar de forçar els canvis i considerant-los en tot momentpersones amb característiques pròpies que cal explorar i conèixer. Es persegueix, enqualsevol cas, que es facin conscients de la seva addicció i daquesta manera puguiplantejar-se el canvi.
  111. 111. De la precontemplació a la contemplació:• Conciencialització– Prestar atenció al paper que juga fumar en la seva vida– Reflexionar sobre:• Si parla amb altres sobre la seva addicció al tabac?• Si està ben informat sobre la seva adidcció al tabac?• Les raons que el porten a fumar: Per que ho fa?, Per que va començar?, Per que continua?• Avaluar les formes que vosté usa per a no canviar (les defenses que utilitza)• Relacions d’ajuda– Impliquen el suport en relacions socials que li oferesquin cura, confiança, escolta, acceptació i estímuls pera aconseguir l’objectiu de mantenir-se sense fumar.• Col·laboradors, que NO fer:– No empenyi a algú a l’acció– No sermoneixi– No abandoni– No sigui permisiu• Oportunitats ambientals– Avaluar de l’ambient quins determinants ambientals influeixen en la seva conducta.
  112. 112. De la contemplació a la preparació per a l’acció(els mateixos que en la fase anterior, juntament amb:)- Proporcionar-li informació específica sobre com deixar de fumar fixant una data fixaper a deixar de fumar.- Que sàpiga que hi ha més no fumadors que fumadors en la població perquè siguicapaç de plantejar-se definitivament deixar de fumar.- Si després de diversos intents per a deixar de fumar per si mateix no ho haaconseguit oferir-li fullets dautoajuda, procediments farmacològics (teràpiasubstitutiva de la nicotina o altres), procediments psicològics o un tractamentespecialitzat per a deixar de fumar.- Reduir el consum pot ser un objectiu intermedi abans de l’abandonament definitiuen una fase posterior.
  113. 113. De la contemplació a la preparació per a l’acció• Trampes que no el deixen avançar:– La recerca de la certeza absoluta.– Esperant per el moment màgic.– Acció prematura.• Activació emocional– Mirar pel·ícules– Crear mètodes pròpis– Emplear situacions imaginades• Conciencialització– Revisar els coneixements que es té sobre el consum de tabac i els seus efectes– Monitoretjar el consumo de manera precisa– Revisar les situacions en que un fuma (antecedent-conseqüent)• Autoreavaluació– Consisteix en l’avaluació de com se sent i se pensa d’un mateix respecte de l’addicció al tabac.– Permet veure quan i com un problema de conducta està en conflicte amb els valors personals.• El Balanç decisional és millor fer-lo utilitzant les sigüents categoríes bàsiques:– Conseqüències del canvi per a mi.– Conseqüències del cavni per als demés.– Reaccions pròpies com resultat del cavni.– Reaccions alienes com resultat del canvi.
  114. 114. Exemple de Balanç desicional
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×