RecursosEducatiusRecursos    Educatiusde la comarca de de Lleidade les Terres La Noguera                                  ...
CRÈDITSCRÈDITSAUTORS INFORMACIÓ:         Joan Coromina Freixes         Maite Gessé Pedrola         Bernadette Inglada Bere...
Informació comarcal                                             El SolsonèsRecursos Educatius de les Terres de Lleida     ...
Informació                              comarcalRecursos Educatius de les Terres de Lleida   Comarca del Solsonès   4
INFORMACIÓ COMARCALEL SOLSONÈS     Extensió                1.001,2 km2                Població (2004)                12.29...
INFORMACIÓ COMARCALDIVISIÓ COMARCAL                                                                                       ...
INFORMACIÓ COMARCAL                                                                                                       ...
INFORMACIÓ COMARCALHIDROGRAFIARius                                                                                        ...
INFORMACIÓ COMARCALPOBLACIÓLa població comarcal l’any 2002 era d’11.792                                                   ...
INFORMACIÓ COMARCALECONOMIA                                                  EL SECTOR RAMADER                            ...
INFORMACIÓ COMARCALLA INDÚSTRIA                                             LA CONSTRUCCIÓEl Solsonès presenta una indústr...
INFORMACIÓ COMARCALEL SECTOR TERCIARI                                         Establiments d’empreses de serveis (no detal...
INFORMACIÓ COMARCAL                                                                                                       ...
INFORMACIÓ COMARCALHISTÒRIA                                                          la Segarra i el Baix Urgell, procedie...
INFORMACIÓ COMARCALLA PREHISTÒRIA I L’ANTIGUITAT                                                               L’EDAT MITJ...
Els                                     municipisRecursos Educatius de les Terres de Lleida   Comarca del Solsonès   16
INFORMACIÓ MUNICIPAL  CASTELLAR DE LA RIBERA                                                                              ...
INFORMACIÓ MUNICIPALCLARIANA DE CARDENER                                                                                  ...
INFORMACIÓ MUNICIPAL   LA COMA I LA PEDRA                                                                                 ...
INFORMACIÓ MUNICIPAL              GUIXERS                                                                                 ...
INFORMACIÓ MUNICIPAL                LLADURS                                                                               ...
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Solsones links
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Solsones links

1,008 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,008
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Solsones links

  1. 1. RecursosEducatiusRecursos Educatiusde la comarca de de Lleidade les Terres La Noguera EL SOLSONÈS Informació comarcalInformació comarcal Els municipisEls municipis Recursos educatius de l’entorn naturalRecursos educatius de l’entorn natural Recursos educatius del patrimoni artísticRecursos educatius del patrimoni artísticRecursos educatius del medi social iicultural Recursos educatius del medi social cultural Informació complementàriaInformació complementària CRP del Solsonès Proposta didàcticaProposta didàctica Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 1
  2. 2. CRÈDITSCRÈDITSAUTORS INFORMACIÓ: Joan Coromina Freixes Maite Gessé Pedrola Bernadette Inglada Berengueres Imma Coberó TarragonaFONTS: Gran Enciclopèdia Comarcal de CatalunyaMAPES: Universitat de Lleida. Servei de Cartografia Institut Cartogràfic de Catalunya Joan Coromina Feixes FOTOGRAFIA: Joan Coromina Imma CoberóGRÀFIQUES: Maite Gessé Joan Codina Institut d’Estadística de Catalunya COL·LABORACIONS:MAQUETACIÓ: Servei Comarcal de Català del Solsonès Joan Coromina Freixes Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 2
  3. 3. Informació comarcal El SolsonèsRecursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 3
  4. 4. Informació comarcalRecursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 4
  5. 5. INFORMACIÓ COMARCALEL SOLSONÈS Extensió 1.001,2 km2 Població (2004) 12.297 habitants Densitat 12,2 h/km2 Capital comarcal Solsona 15 municipis MAPA COMARCAL Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 5
  6. 6. INFORMACIÓ COMARCALDIVISIÓ COMARCAL la Coma i la PedraLa comarca del Solsonès té 15 municipis repartits Sant Llorenç de Morunys Guixersen una extensió de 998,6 km2. Presenta dos Odènsectors ben diferenciats: un de muntanyós, alnord de la comarca, i un de més planer, al cen-tre i el sud.Els municipis són els següents: LladursCastellar de la RiberaClariana de Cardener Castellar de la Ribera NavèsLa Coma i la Pedra OliusGuixers SolsonaLladurs Pinell de SolsonèsLlobera Clariana deLa Molsosa Cardener Llobera RinerNavèsOdènOliusPinell de SolsonèsPinósRiner PinósSant Llorenç de MorunysSolsona Escala 1:200.000 0 2 4 Km la Molsosa Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 6
  7. 7. INFORMACIÓ COMARCAL Cap dOrdet Pedró dels Se Quatre Batlles Estivella rra 2.240 m del VMEDI FÍSIC o mt e 2337 m 2.382 m erd e lC Serra dOdèn rt d Prat de BaciesSituat entre els Prepirineus i la Depressió Central, d eP o Serra de rra erol rp Se de Quel Solsonès presenta dos sectors ben diferenciats del T u Serra Guixers Serra Puig Sobiràque configuren el relleu de la comarca: un de Serra-seca 1.924 m Coll de Jou Codó 1.509 m tsmuntanyós, que comprèn el nord de la comarca, 1.234 m Mola de Lord Serra dels Bastedes de la serra de Busa fins a la d’Odèn; i un de Serra de Busa nermés planer, on cal diferenciar a l’est la vall del rra a Serrat del Moro rde Se lian dOra Ca dO 1.152 m.Cardener i a l’oest els petits afluents del Segre. Ser R iu ra Aigua de la Muntanyeta Ribera Vil SaladaLA PART MUNTANYOSA amb la Tossa de a-s eca Serrat de SantCambrils i la serra de Port del Comte fa de Bartomeu To rre 870 mrespatller nord; en aquest sector les altituds nt Serrat de la Bandera de Pla dOlius Ca 701 m noscil·len entre els 1.600 m i els 2.300 m. En el Fe na Torregassa Riera de Madro liu 939 m Pantà decontacte entre els Prepirineus i la Depressió Cen- St. Ponç Ri u Netral apareixen un seguit de serres entre els 1.000m Santes Creus gr e de Bordelli els 1.500 m, força abruptes, com els relleus en 782 mcresta de la serra de Busa. el Pedró 872 m Borrelles 661 m Sant SalvadorLA ZONA MÉS PLANERA es caracteritza per 854 mplataformes trencades i esglaonades, amb Malagarrigainclinació vers el nord, d’aquesta manera s’hanconformat les depressions de Solsona, Olius i Serra deNavès, les quals, encara que no són altes, fan que Pinósel terreny sembli força accidentat. L’altitud mitjanad’aquesta zona és d’uns 600 m a 800 m, tot i que Escala 1:200.000 les Eretesexisteixen zones de muntanya, com la serra de 0 2 4 km 796 mPinós, al sud de la comarca, que té altituds quesuperen els 900 m. Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 7
  8. 8. INFORMACIÓ COMARCALHIDROGRAFIARius lls VaLa comarca és travessada per dues conques de Riu de Canalda R iuhidrogràfiques: la del Cardener i la del Segre. la Plana ó ra la M Ri de u Riu FrLa primera és creuada pel Cardener que és da n Riu de ed all aV Pantà de r ene el adl’afluent més important del Llobregat i el riu prin- R as ola la Llosa ar d oll sc Cocipal de la comarca. En el seu recorregut es el C de nc Ras rra dOra Batroben dos embassaments. Té diferents afluents ad ila Torrent de la Vallanca Subxarxa el P la V uit Aigua Pirineus-Ebrecom el riu de Valls, el riu Negre i l’aigua d’Ora. Ra t de Ribera s a vessant ren de Salada à Pi To rLa conca del Segre està formada per petits Vi del Segre la de no a va s Raafluents del marge esquerra entre els quals des- To rre nt d etaquen la riera de Llanera, el torrent de Pinell i C an Fe liula ribera Salada. Riera de Ma d rona Pantà de St. Ponç Ri u Ne gPantans re s are e-fr Co ll-d sta ny SubxarxaAl Solsonès hi ha dos pantans; d’una banda el Ra sa d e Ra sa de lE a Pirineus-Mediterrània in vessant delpantà de Sant Ponç amb una capacitat de 14,76 illo rb Llobregat l ril V le de ng ahm3 construït entre el 1949 i 1954, i de l’altra el A as d R a as Rpantà de la Llosa del Cavall acabat el 1998 ambuna capacitat de 80 hm3. Rasa de la Rovira Rie Ra ra d sa eM d ata Ar ma dè rgó vo l a any allm eV r ad Riera de Cellers Rie Escala 1:200.000 0 2 4 Km Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 8
  9. 9. INFORMACIÓ COMARCALPOBLACIÓLa població comarcal l’any 2002 era d’11.792 4,0habitants. La major part de la població es con-centra a la capital, Solsona, amb 7.689 habitants, 209,5el següent nucli de població més important és 2,3 2,4Sant Llorenç de Morunys amb 901 habitants. Laresta de la població està molt dispersa, viumajoritàriament en masies i alguns nuclis molt 1,7petits com Sant Climenç, la Coma i la Pedra, 1,9Freixinet, Su... 2,4 10,7 424,8 3,6 2,3 5,8 5,7 3,0 2 > 200 h./Km 2 10 - 200 h./Km 5 - 10 h./Km2 < 5 h./Km 2Evolució de la població al llarg del segle XXFont: Centre d’Estudis Demogràfics 2 4,6 Dins el requadre els h./Km Escala 1:200.000 0 2 4 Km Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 9
  10. 10. INFORMACIÓ COMARCALECONOMIA EL SECTOR RAMADER Unitats ramaderes 1999EL SECTOR AGRARI La ramaderia és força important a la comarca i en alguns municipis és la principal font d’ingressos. El bestiar predominant és el porcí, amb la cria deEl Solsonès és una comarca essencialment garrins i l’engreix posterior. Coexisteixen lescerealista i farratgera. Al nord de la comarca s’han petites explotacions amb la producció industrial.anat implantant els farratges (trepadella, alfals, El sector boví s’ha anat establint a la comarca alveces i raigràs) i les patates, conreades llarg dels anys. La producció es dedica a lesindustrialment, i també l’aprofitament de les vaques de carn i, sobretot, a la cria de vedells perpastures. També és en aquesta zona on es con- al consum.centra la major quantitat d’hectàrees de bosc; El sector oví i cabrum és en tercer lloc i a unal’aprofitament dels recursos forestals és una bona notable distància en caps de bestiar. S’explota enfont d’ingressos per als habitants de la comarca. «Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya» règim d’estabulació completa o semiestabulació.Al sud destaca el conreu de cereals (blat i ordi), La seva producció es dedica bàsicament alque constitueix les ¾ parts de la superfície consum de carn: xai, lletó i cabrit.conreada de la comarca. Altres sectors amb menys presència són el delsActualment s’intenta afavorir la introducció de Explotacions ramaderes 1999 conills i l’aviram, ambdós en règim d’explotacióconreus alternatius com les lleguminoses, el gira- industrial, la producció dels quals es dedica alsol i la colza. consum de la carn. Terres Pastures Terreny Any llaurades permanents forestal Altres 1999 20.501 7.877 51.198 4.778 1989 21.234 2.129 51.327 18.819 1982 21.423 2.083 44.836 24.527«Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya» «Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya» Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 10
  11. 11. INFORMACIÓ COMARCALLA INDÚSTRIA LA CONSTRUCCIÓEl Solsonès presenta una indústria diversificada i L’activitat constructora es concentra als principalsde petites dimensions. En aquests darrers anys nuclis urbans, sobretot a la capital comarcal. Lala indústria del Solsonès està en una època construcció ha liderat el procés d’expansió, ambd’expansió i moltes de les petites empreses de la un creixement força notable; l’any 1996 un 14,44%comarca han crescut de manera important. Cal de la població ocupada estava contractada endestacar els sectors del metall, la fusta, el tèxtil i l’activitat constructora.la indústria agroalimentària.L’activitat industrial es concentra en els binomisSolsona-Olius i Sant Llorenç de Morunys-Guixers. Polígon industrial de SolsonaLes indústries del sector de la fusta es dediquen Establiments d’empreses industrials per branques d’activitat (IAE)bàsicament a la primera transformació de la fus- Any 2001ta: serradores, producció d’embalatges de fustai fabricació de taulers aglomerats. El tèxtil escaracteritza per petits tallers, o empreses familiarscombinades amb unes poques fàbriques grans.En el sector del metall, la producció es reparteixen petites empreses bàsicament relacionada ambla maquinària agrícola i les construccionsmetàl·liques. «Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya» Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 11
  12. 12. INFORMACIÓ COMARCALEL SECTOR TERCIARI Establiments d’empreses de serveis (no detall) per branques d’activitat ( IAE) Any 2001La població ocupada que treballa en el sectorserveis correspon a un percentatge forçaimportant, un 40,68% l’any 1996; per tant és elsector productiu que aplega més ocupats a la co-marca, amb un increment de les activitatsvinculades amb els serveis a les empreses illoguers, conseqüència de l’augment de l’activitatindustrial i del pes de sector públic. Així mateixtambé disposa d’ un potencial turístic considera-ble i diferenciat entre el nord (patrimoni natural,estació d’esquí, tradició com a centre d’estiueig) iel centre i el sud de la comarca (món rural i agrari,ben conservat, patrimoni cultural). Tot i això, l’oferta «Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya»hotelera és la més baixa de les comarques demuntanya i se centra en la capital i la vall de Lord.D’altra banda, l’oferta d’allotjaments de càmpingsi residències cases de pagès ha crescutsignificativament, afavorida per l’expansió del’agroturisme. Estació hivernal Port del Comte Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 12
  13. 13. INFORMACIÓ COMARCAL a TuixénLA XARXA VIÀRIA COMARCAL a Gósol la Coma Montcalb Port del la Corriu Comte la PedraLa xarxa bàsica agrupa les carreteres més Guixers Sisquer a la Seu dUrgelltransitades. Tenen Solsona com a punt Coll de Jou BV-4241 Castellfort a Bergad’encreuament des d’on es forma una xarxa radial. VilamantellsSt. Llorenç de Morunys L-401Els eixos principals són: Llinars Cambrils Santuari La Selva St. Pere de Graudescales Odèn de Lord Canalda Busaa) La carretera de Solsona a Manresa que enllaça LV-4241 Montpolt Timonedaamb la província de Barcelona. la Valldan La Vall Tentellatge Massarrúbies a Berga C 14 la Llena Lladurs Besorab) La carretera de Solsona a Biosca-Guissona. És Olianala via més ràpida per accedir a les comarques de C 26 Olius Navès C 26 Peguerolesl’interior i a l’autovia Lleida-Barcelona. Castellar Solsona Ceuró de la Ribera C5 Vilandeny 5 Joval Els Apòstols Claràc) La carretera de Solsona a Bassella que connecta Linyaamb l’Alt Urgell i Andorra. a Lleida Pinell de Solsonès Santa Susanna Madrona Miravé Riner Clariana de Cardener Llobera Brics Freixinetd) La carretera de la Llosa del Cavall que uneix Santes St. Climenç LV -3 a Manresa Creus 00Solsona amb Sant Llorenç de Morunys, la Coma i lHostal Nou Torredenegó 2 el Miraclela Pedra i Guixers. Peracamps Su a Cardona Sallent Sant Just dArdèvole) La carretera local que passa per Lladurs i que Matamargó a Manresa 5també s’utilitza per accedir a coll de Jou i Port del Ardèvol 0 Santuari LV-30 C 451 a Sanaüja de Pinós VallmanyaComte. Pinós a Biosca a Torà Prades la Molsosa Anfesta a Calaf a Calaf Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 13
  14. 14. INFORMACIÓ COMARCALHISTÒRIA la Segarra i el Baix Urgell, procedien de Riner. fidel a la terra, és a dir, rebel als Borbó.LA PREHISTÒRIA I L’ANTIGUITAT Amb el casament d’Agnès de Torroja amb Ramon En general fou una època de represa a CatalunyaEl Solsonès és una comarca rica en vestigis Folc IV de Cardona (1217) el Solsonès s’integrà i a la comarca. Començà la construcció dels gransprehistòrics: sepulcres de fossa neolítics i mostres al vescomtat de Cardona, que fou ducat a partir edificis de tipus neoclàssic: palau Episcopal,de la cultura megalítica. Hi ha senyals evidents de de 1491. A mesura que els Cardona s’allunyaren capella de la Mercè, la nova parròquia dela vida urbanitzada abans i durant el període ibèric: del país per acostar-se a la cort, els nobles que Madrona... L’estil barroc es manifestarà sobretotCastellvell, Anseresa d’Olius, la Codina de Pinell. administraven les terres anaven afermant els seus en els retaules: del santuari del Miracle, dels CollsSembla que a l’època romana la vida humana es dominis i la jurisdicció sobre els seus territoris. Això de Sant Llorenç de Morunys, etc.concentrava sobretot a Solsona (Setelsis) i als comportà tensions que van esclatar vers el 1652,voltants. després de la guerra dels Segadors. EL SEGLE XIX La comarca participà en la revolta civil de la En declarar-se l’alçament contra els francesos,L’EDAT MITJANA Generalitat de Catalunya contra el rei Joan II Solsona respongué al moment: aportà homes perEl territori solsoní, des de la conquesta cristiana (1462-1472). Amb la sentència de Guadalupe a les campanyes del Bruc, barrils de pólvora, 500(finals segle VIII), quedà adscrit territorialment al (1486) es pacifica el territori i es consoliden els fusells i més de 6.000 baionetes fetes pelscomtat d’Urgell. Eclesiàsticament el territori restà antics llinatges vinculats a una propietat. Serà ganiveters de la ciutat. El brigadier Lacy instal·làunit a la diòcesi d’Urgell. Guifré el Pelós fou el gran l’origen de les grans cases pairals. una escola de cadets al pla de Busa, el qual fou elimpulsor de la repoblació i la reconstrucció de la primer lloc d’Espanya des d’on es proclamà la novacomarca a finals del segle IX. La població s’establí L’EDAT MODERNA constitució de 1812.en cases i masos dispersos llevat dels nuclis Amb la creació del bisbat de Solsona (1593) es Les guerres carlines tingueren una considerableurbans com Solsona i Sant Llorenç de Morunys. posa fi definitivament al domini del bisbat d’Urgell. incidència a la comarca i dividiren profundamentEls propietaris eren capitans o cavallers més o L’església de l’antic monestir de Solsona s’erigeix la població. Un dels capitostos principals que tinguémenys lligats amb els comtes d’Urgell. Durant els en catedral. el carlisme a Catalunya fou Benet Tristany, quesegles XI i XII diverses nissagues adquiriren Les tensions mantingudes entres els nobles de la fou succeït pels seus nebots.castlanies, prengueren línia successòria i pujaren comarca i la família dels Cardona, degudes aa la categoria de nobles: els Torroja a Solsona, la l’intent de recuperar les rendes no percebudesfamília Miró a Navès, els Josa a Sant Llorenç de durant la guerra dels Segadors per part d’aquests,Morunys, els Pinós i Mataplana a Pinós... És s’allargaran fins al segle XVIII. En la guerra dedemostrat que els Cervera, que s’estengueren per Successió (1705-1714) el Solsonès es mantingué Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 14
  15. 15. INFORMACIÓ COMARCALLA PREHISTÒRIA I L’ANTIGUITAT L’EDAT MITJANA Dolmen de la Pera (Pinós) Jaciment Ibèric de Serrat dels Moros de la Castellvell (Olius) Pont de Buida-sacs (Clariana de Codina (Pinell) Cardener) L’EDAT MODERNATorre de guaita Santa Creu dels Muralles del nucli antic de Santa Maria (la Molsosa) Sant Pere de Palau Episcopal (Solsona) Portal del Pontde Peracamps Ollers (Sant Solsona Madrona (Pinell) (Solsona)(Llobera) Llorenç de Morunys)EL SEGLE XIX EL SEGLE XXCasa Tristany (Pinós) Presó de Busa (Navès) Hotel Sant Roc (Solsona). Escola de la postguerra (Castellar Modernista de la Ribera) Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 15
  16. 16. Els municipisRecursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 16
  17. 17. INFORMACIÓ MUNICIPAL CASTELLAR DE LA RIBERA COMUNICACIONS El principal eix és la carretera de Bassella a Solsona. FESTES Castellar de la Ribera celebra la festa de Sant Joan el diumenge després del 24 de Juny, i la festa major d’estiu és el 15 d’agost. La festa major de Clarà se celebra el diumenge següent al 15 d’agost i el Dilluns de Pasqua es fa un aplec a l’ermita de Sant Sebastià amb missa i repartiment de pa beneït. La festa major de Ceuró és el primer diumenge de gener, per Sant Julià. La festa a l’ermita de la Mare de Déu deExtensió: 60,2 km2 Savila, el diumenge després de l’Ascensió.Població: 155 habitants I destaquem la Festa dels Apòstols, el dia 1 de maig.Densitat: 2,5 h./km2Altitud: 657 m gradual davallada, fins als 155 habitants actuals (2004). MONUMENTS I MOSTRES D’ARTCodi postal: 25064 Sant Pere de CastellarDESCRIPCIÓ GENERAL NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME Sant Andreu de Clarà La població és totalment disseminada en masies, hi ha Sant Julià de CeuróEs troba a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte només alguns xalets al fons de la ribera Salada, sota Cas- Castell de Castellaramb l’Alt Urgell i centrat per la conca mitjana de la ribera tellar, que constitueix l’únic petit agrupament. Les altres Castell de CeuróSalada, que el travessa d’est a oest. antigues parròquies del terme són les de Clarà, Ceuró i Necròpoli neolítica Pampe. Pont de QuerolECONOMIA Pont de la GinebrosaL’agricultura, amb blat i ordi, farratges, patates i alguneshectàrees d’arbres fruiters és l’activitat més RESUM HISTÒRICdesenvolupada. La ramaderia la complementa, amb el Prop de Clarà s’han excavat diversos dòlmens i s’hi hanbestiar porcí, boví i alguns ramats d’ovelles. trobat restes de ceràmica i altres objectes. El conjunt, que té l’atribució de necròpolis neolítica, estàEVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ datat entorn del 4000 aC.La població ha estat tradicionalment escassa, s’estabilitzà Al Segle XII i XIII els senyors de Castellar de la Riberaal voltant dels 200 habitants al segle XVIII i modernament eren els Galceran de Santa Fe, però la nissaga que perduràha arribat als 400; però des del 1960 hi ha una lenta i més aquí i a Ceuró fou la dels Josa i Peguera. Clarà Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 17
  18. 18. INFORMACIÓ MUNICIPALCLARIANA DE CARDENER terme ample dels Cardona i algunes temporades havia estat administrat directament pel consell d’aquesta vila. En formar-se els municipis, el terme ample fou unit a Car- dona (1844), però sorgiren protestes i Clariana obtingué la segregació. COMUNICACIONS El principal eix de comunicacions és la carretera de Manresa a Solsona, de la qual surt un brancal que va al pantà de Sant Ponç.Extensió: 40,8 km2Població: 153 habitants FESTESDensitat: 3,7 h./km2 El 2 de febrer se celebra la festa de la Candelera ambAltitud: 500 m missa i repartiment de candeles i el diumenge següent alCodi postal: 25075 dia 5, la festa de Santa Àgata. El primer diumenge de maig ramaderia destaca el porcí, seguit de l’aviram, el boví i se celebra la festa major, i el dissabte després del 29 de l’oví. novembre la festa de Sant Serni.DESCRIPCIÓ GENERALEs troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacteamb el Bages; té forma de mitja lluna i el sector nord EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ MONUMENTS I MOSTRES D’ARTsegueix la vall del Cardener fins a la seva unió amb el riu Parròquia de Sant Martí de Joval (839), actualment en La població ha estat tradicionalment escassa, tot i queNegre que forma una afrau o congost, mentre que els sec- desús per la construcció del pantà de Sant Ponç experimentà un increment al segle XVIII i un màxim el 1860tor sud comprèn la vall de la riera d’Anglerill, afluent del riu Can Bajona (XII) actualment granja escola amb 508 habitants; s’estabilitzà després al voltant dels 300Negre. Es aquí on el Cardener forma un congost excavat Parròquia d’Hortoneda (1061) ihabitants i modernament tendeix a davallar.en la plataforma estructural que ha estat aprofitat per a la Sant Sadurní de Clarianaconstrucció del pantà de Sant Ponç. Església de Sant Just de Joval NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME Santa Àgata (preromànica) Els principals nuclis són les caseries de Clariana de Sant Salvador de GoloronsECONOMIA Cardener, Hortaneda, Sant Ponç i Sant Just i Joval. Castell de Clariana de CardenerL’economia, bàsicament agrícola i ramadera, s’adapta ales condicions d’un territori que en conjunt és molt trencat, Pont de Buida-sacsfet pel qual les masies han hagut d’aprofitar els petits RESUM HISTÒRICplanells dels fondals, les costes i les carenes. Els conreus S’esmenta el 1010 l’existència del castell de Clariana, quepredominants són els cereals, ordi i blat, i les patates. fou del domini de la família dels Cardona.Tanmateix el territori és molt boscat. Pel que fa a la Fins al segle XIX el terme parroquial havia format part del Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 18
  19. 19. INFORMACIÓ MUNICIPAL LA COMA I LA PEDRA FESTES Festa Major de la Pedra: 5 i 6 d’octubre Festa major de la Coma: del 13 al 16 d’agost MONUMENTS I MOSTRES D’ART Sant Quirze de la Coma Sant Sadurní de la Pedra Santa Magdalena de Traginers Sant Cristòfol de Pasqüets Sant Lleïr de Casabella Castell de la PedraExtensió: 60,6 km2Població: 254 habitantsDensitat: 4,1 h./km2Altitud: 1004 m NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERMECodi postal: 25163 La Coma, la Pedra i la urbanització de Port del Comte.DESCRIPCIÓ GENERAL RESUM HISTÒRICEl terme municipal s’estén a l’extrem nord-oriental del Formà part dels vescomptats de Cardona, dins la batllia deSolsonès i de la vall del Lord, a la capçalera del Cardener. Sant Llorenç de Morunys. Procedeix d’aquest municipiEs caracteritza per un caràcter trencat i abrupte. l’arquitecte Pere Sacoma, que fou qui planejà la Seu Vella de Lleida (segles XII i XIII).ECONOMIALa base econòmica tradicional del municipi ha estat la COMUNICACIONSramaderia; la seva morfologia territorial fa que disposi de Les principals vies de comunicacions són la carretera quemolt poques terres de conreu. La importància del turisme enllaça Sant Llorenç de Morunys amb Tuixén, i la que surts’ha imposat amb rotunditat a partir de la creació de l’estació més amunt del cap municipal per anar a Port del Comte id’esquí de Port del Comte i amb la del camp de golf. unir-se a Coll de Jou amb la comarcal de Berga a Alinyà, que va a parar a la de Lleida a la Seu d’Urgell.EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓTradicionalment escassa, assolí el seu punt màxim el 1860amb 930 habitants, actualment gira al voltant dels 250. Fonts del Cardener Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 19
  20. 20. INFORMACIÓ MUNICIPAL GUIXERS FESTES Festa Major de Montcalb el 29 de juny. El 15 d’agost se celebra la festa major i un aplec a l’església de Santa Maria de Valls. La festa major de la Corriu se celebra el primer diumenge de maig, pel Roser. A la Creu del Codó (1.509 m), prop de coll de Jou, es fa un gran aplec el dia de la Santa Creu de Maig, en el qual es beneeix el terme i el pa. Vilamantells celebra la festa major el 8 de maig.Extensió: 66,4 km2 MONUMENTS I MOSTRES D’ARTPoblació: 145 habitants Santa Magdalena de CollellDensitat: 2,1 h./km2 Sant Martí de GuixersAltitud: 840 m Sant Martí de la CorriuCodi postal: 25111 Santuari de Puig-aguilar NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME Santa Maria de VallsDESCRIPCIÓ GENERAL Els principals nuclis habitats, amb població disseminada, Sant Esteve de SisquerEl terme municipal de Guixers constitueix el sector nord- són: Guixers, la Corriu, Montcalb, Valls, Sisquer, Castelltort Sant Pere de Montcalbest de la vall del Lord, al límit amb el Berguedà. Envolta i Vilamantells. Sant Serni de Vilamantellsgairebé del tot el terme de Sant Llorenç de Morunys. El Ermita de Sant Serni del Grauterritori és extremament muntanyós i abrupte. RESUM HISTÒRIC Castell de Sisquer Abans de la formació del municipi, Guixers, Castelltort, SantECONOMIA Serni i Ollers ja constituïen una jurisdicció. El consell esL’economia d’aquest municipi és mixta, es basa en la reunia el 1606 a la Codina de Castelltort i, més endavant,ramaderia, l’explotació forestal i la indústria; d’aquesta des- format ja el municipi (sense Montcalb, Valls i Sisquer), lataca la tèxtil i l’explotació de jaciments. casa del comú es trobava a la masia del Jardí i l’Hostal de la Mel, vora el Cardener i prop de Sant Llorenç de Morunys.EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Actualment la casa del comú es troba a la Casa Nova deLa població és disseminada i ha seguit una evolució Valls.paral·lela a la dels altres pobles comarcals. Assolí el màximel 1860 amb 940 habitants, i a partir d’aquí inicià un descens COMUNICACIONSgradual fins arribar al voltant dels 145 actualment. El terme municipal és travessat per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 20
  21. 21. INFORMACIÓ MUNICIPAL LLADURS abasta Solsona, sota la jurisdicció de la qual estigué l’antic castell de Lladurs i els pobles i antigues parròquies de Montpolt, la Llena i Timoneda, a més de la de Lladurs. COMUNICACIONS Carretera que va de Solsona cap a coll de Jou. També el ramal a mà dreta que surt de la carretera de Solsona a Bassella just en començar els costers de la serra. FESTES La festa major de Lladurs se celebra el darrer diumenge de juliol, i al Cap del Pla, se celebra un aplec el darrer diumenge d’agost.Extensió: 128 km2 Timoneda celebra la festivitat de Sant Antoni el diumengePoblació: 221 habitants següent al 13 de juny.Densitat: 1,7 h./km2 A Terrassola, el diumenge després de l’Ascensió es fa unAltitud: 834 m EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ aplec, la tradicional festa del Perdó.Codi postal: 25124 La població va tenir un màxim de 1.187 habitants el 1860, La festa major de Montpolt és el primer diumenge de i de 728 el 1930. Els últims anys ha tingut una clara setembre.DESCRIPCIÓ GENERAL tendència a la disminució fins als 221 habitants actuals. La festa major de la Llena se celebra el diumenge següentL’extens terme de Lladurs s’estén al sud del d’Odèn i és al 6 d’agost.situat a la conca mitjana de la ribera Salada, entre el NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERMECardener i la serra de la Roca Llarga, continuació de la La població és disseminada en masies i els principals cen- MONUMENTS I MOSTRES D’ARTd’Oliana, a l’oest; al nord-est és accidentat per les serres tres es troben a Lladurs, Montpolt, la Llena, Timoneda, els Sant Agustí d’Isantad’Encies i de Canalda. La major part del territori constitueix Torrents i la urbanització del Pla dels Roures. El terme Santa Maria de Solanesja una part de l’altiplà solsoní, divisòria entre les conques també comprèn els despoblats d’Isanta i de Terrassola. Santa Maria de Lladursdel Segre i el Llobregat. Santa Eulàlia de Timoneda RESUM HISTÒRIC Sant Serni de la LlenaECONOMIA A les excavacions que es fan a Lladurs, els arqueòlegs del Sant Miquel de MontpoltL’economia de Lladurs, basada totalment en el sector Solsonès troben armes prehistòriques i ceràmiques Santuari de Massarrúbiesprimari, té un bon equilibri entre l’agricultura i la ramaderia. datades del 1500 aC i 2300 aC respectivament. Castell de LladursLa major part del territori és ocupat per densos boscos de El poblament és antiquíssim, com ho testimonien els Pont de l’Afrauconíferes i per prats. dòlmens trobats el 1935. Des del segle XI l’aigua de Lladurs Recursos Educatius de les Terres de Lleida Comarca del Solsonès 21

×