Your SlideShare is downloading. ×
Preherois el primer heroi de martí gironell el periódico 02032014
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Preherois el primer heroi de martí gironell el periódico 02032014

133
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
133
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping. PREHEROIS MARTÍ GIRONELL DESTAPA TOT UN JACIMENT LITERARI EN LA SEVA NOVA NOVEL ‘EL PRIMER HEROI’. ·LA, UNA ODISSEA PREHISTÒRICA QUE COMENÇA AL POBLAT DE LA DRAGA. “¡RES D’‘UNGA, UNGA’!”, AVANÇA L’AUTOR TEXT ERNEST ALÓS FOTOS ALBERT BERTRAN LA CARRERA DEL PERIODISTA I ESCRIPTOR Martí Gironell en el camp de la novel·la històrica va començar a Besalú (Girona) amb El pont dels jueus. Dimecres reprendrà la marxa a només 12 quilòmetres d’allà, a prop de les aigües de l’estany de Banyoles, el lloc on comencen les aventures dels protagonistes d’El primer heroi (Ediciones B). Un viatge al neolític que es presenta com a ferm candidat per estar al capdavant dels més venuts el pròxim Sant Jordi. Fa unes setmanes, Gironell (Besalú, 1971) ja va acompanyar a la vora de l’estany una trentena de llibreters per presentar-los l’obra. Ho fa enmig dels crits dels escolars que molen gra, disparen javelines o manipulen ceràmica entre les cabanyes reconstruïdes del poblat del parc de la Dra36 DOM ga, habitat fa uns 6.000 anys. “Aquí mateix pescaven peixos, caçaven ànecs, tortugues i musclos d’aigua dolça, els nens devien córrer i devien sonar aquestes mateixes rialles i crits”, explica Gironell. “Volia plantejar una aventura prehistòrica que portés el lector a submergir-se en aquest món. Que entri en la quotidianitat de l’època i que visqui els fets com un membre més del clan, agafat del braç dels personatges”. En els seus anteriors llibres, Gironell havia viatjat fins al món de la comunitat jueva al Besalú medieval (El pont dels jueus), les guerrilles durant la invasió napoleònica (La venjança del bandoler), les expedicions d’un monjo de Montserrat verídic convertit en un autèntic Indiana Jones (L’arqueòleg) i les intrigues en un mones-
  • 2. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping. L’escriptor Martí Gironell, davant la reproducció d’una cabanya prehistòrica del poblat de la Draga. tir durant el segle XVI (L’últim abat). “Ara faig un viatge al passat molt més lluny que tot el que he escrit, tot un viatge a la prehistòria”, avisa. Un període en què la “incertesa” fa que la reconstrucció històrica tingui, segons la seva opinió, un atractiu especial. Gironell coneix bé Banyoles, on va estudiar la secundària. “Vaig començar a concebre aquesta història fa més de sis anys. Ja em rondava la idea d’escriure una novel·la ambientada al poblat de la Draga”, explica. “És un lloc injustament poc conegut, no només per la feina que s’ha fet aquí, sinó per la història que té darrere”. La d’una de les primeres comunitats agrícoles documentades a Espanya, i l’única en un hàbitat palustre. El viatge d’El primer heroi parteix d’aquí però vol “fer viatjar el lector per tot el món”. Bé, per tot el món que recorrien les comunitats que expandien fa sis mil·lennis les tècniques i els coneixements dels primers agricultors. ELS PROTAGONISTES SÓN YNATSÉ I AYNIRES (Estany i Serinyà, escrits al revés), “dues persones que neixen en aquest poblat. Una d’elles té voluntat de conèixer altres formes de vida, algunes de les quals són més evolucionades que altres. Uns acaben de sortir de les coves, altres ja han desenvolupat l’agricultura”. Ynatsé, un membre del Clan dels Cavalls, “ha de sortir del poblat, amenaçat per una malaltia que l’està delmant, a la recerca d’un remei”. Mentrestant, a DOM 37
  • 3. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping. CULTIVADORS DE ROSELLES El poblat de la Draga [a la foto] va ser descobert el 1990. Conservats sota les aigües de l’estany i la torba de la riba es van trobar centenars de pilars de roure que mantenien les cabanyes aixecades sobre la superfície, restes de les parets, ceràmica, estris de fusta, milers d’ossos d’animals i llavors que han permès reconstruir la dieta dels primers agricultors que van viure allà entre els anys 5.300 i 5.000 aC. ¿Què menjaven els habitants de la Draga? “Eren bàsicament ramaders i agricultors”, explica la professora d’arqueologia Raquel Piqué. Probablement arribats de l’actual sud de França. “La caça era un complement, o una activitat més aviat simbòlica o de prestigi social. Per aconseguir plomes o pells. Però bàsicament hem trobat porc, ovella, cabra i bou, blat, pèsols, faves, ordi i rosella. Moltíssimes llavors de rosella. Devien dedicar molts esforços a cultivar-ne”. ¿Pels seus efectes anestèsics o recreatius? Bé, això queda per al novel·lista. la seva dona, Aynires, es queda prop de l’estany de Banyoles enfrontant-se a la situació amb els recursos que té a mà. “A vegades no cal anar tan lluny”, apunta Gironell. Les epopeies de tots dos demostren –explica el novel·lista– que “tots tenim un heroi a dins i les contingències que no podem imaginar ens empenyen a treure’l a fora per fer-hi front”. En aquest cas és el xaman del poblat, que té el seu refugi a les pròximes coves de Serinyà, qui encomana el repte a Ynatsé. La portada del llibre destaca una pintura rupestre –un cap de cavall– que ha estat reproduïda de la cova asturiana de Tito Bustillo, a Ribadesella. “A Serinyà no hi ha pintures, és una llicència que m’he pres com a novel·lista”, precisa l’autor. a EL PERIPLE DE YNATSÉ EL PORTA A TRAVESSAR els Pirineus, a arribar a les costes del canal de la Mànega i unes terres que encara estan poblades per salvatges talladors de caps. La seva primera aventura marinera el porta al Cercle de Pedra, inspirat en l’assentament de Stonehenge, al sud d’Anglaterra. Una elecció que podria resultar inicialment anacrònica però que encaixa en la història gràcies als últims descobriments de l’equip de Joshua Pollard, que han indicat que els primers pobladors van arribar allà fa uns 5.000 anys, i que la seva funció com a santuari atreia visitants de totes les illes Britàniques i les costes de l’altre costat del canal des de dates molt antigues. La “funció màgica i espiritual” d’aquest enclavament monumental també apareix en la novel·la. 38 DOM Però Ynatsé tira endavant, travessa el centre d’Europa i els Balcans i acaba arribant a l’antiquíssim centre urbà de Çatal Hüyük, a Anatòlia (Turquia), convertit a la novel·la en la Ciutat dels Morts. El retorn a casa fa passar Ynatsé per les coves de la Monaca, a Calàbria (Itàlia). L’ambició viatgera de Ynatsé semblaria a primera vista exagerada. Però en el neolític antic les xarxes comercials i nàutiques eren de molt més abast del que es podria pensar. Poc després, expedicions amb embarcacions capaces de transportar animals domèstics van poblar, per exemple, Mallorca, Sardenya o Xipre, o navegaven al llarg del golf Pèrsic. La segona etapa del viatge són les mines de variscita de Gavà, una pedra verda que va ser objecte de comerç en èpoques molt llunyanes. “Devien creure que tenia un poder sobrenatural”, aventura Gironell. El gran àmbit de difusió d’aquest producte fa molts milers d’anys, per mig Europa, demostra, diu l’escriptor, “que hi havia xarxes d’intercanvi comercial, cosa que també implica la necessitat d’una llengua franca”. L’interès de Gironell per acostar els seus personatges al lector i fer que els seus raonaments puguin resultar familiars parteix d’un convenciment. “No els superem en res més que en la tecnologia; tenien les mateixes preocupacions, somnis i inquietuds. També es movien per l’amor, per ser feliços i fer feliços els altres, però també per la riquesa i el territori. No és una època tan llunyana per a nosaltres. En ella vam començar a conèixer els nostres orígens. A veure com
  • 4. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping. STONEHENGE Cercle de Pedra 7 6 Poblat dels Pescadors 4 EL VIATGE A LA PREHISTÒRIA 5 Poblat de Faar Poblat dels Talladors de Caps Massís Central Clan dels Ratpenats 3 Ca rpa ts Alps 8 11 Clan de les Enigmàtiques Caucas Mar Negre Clan del Tambor Península Ibèrica Pirin eus 2 GAVÀ Clan de les Mines 1 BANYOLES Poblat de l’Estany/ Clan dels Cavalls Mar Mediterrània es comença a forjar el sistema social dels nostres dies”. Res d’idíl·lic relaxament pastoral, però. Segur que tenien estrès, provocat per les vicissituds d’una vida plena d’incerteses. Tampoc hi ha rastre de l’anacrònic primitivisme paleolític. “Volia trencar tòpics, falses imatges. Eren més sensibles que nosaltres en coses com l’atenció als desafavorits, a les persones velles”. En la seva exposició davant els llibreters, Gironell s’esplaia: “¡Res d’‘unga, unga’!”. En l’escriptura d’El primer heroi, Gironell s’ha assessorat intensament. Amb l’ajuda, per exemple, dels membres de l’equip que investiga el jaciment de la Draga, com Antoni Palomo i Raquel Piqué, o el paleontòleg Eudald Carbonell. “Tot el que hi passa podria haver passat”, diu Gironell, convençut. CARBONELL, CODIRECTOR DE LES EXCAVACIONS d’Atapuerca, celebra que Gironell descrigui “l’estructura anatòmica dels personatges, el clima, el paisatge, la caça, la pesca, la recol·lecció sistemàtica, l’estructura social, el naixement, la mort, la tècnica de fabricació d’instruments, el foc, el simbolisme, el sexe, l’amistat...” en un “món real convertit en ficció literària”. “Mentre llegeixes –afegeix–, et vas acostant a la seva quotidianitat, i fins i tot, quan vas passant pàgines, t’imagines que ets un més de la tribu”. El resultat, segons l’editora Carol París, està “carregat d’espontaneïtat i és molt entretingut”. L’autor ha intentat mantenir “un equilibri entre la informació i la ficció. No és un llibre alliçonador però sí una aventura per redescobrir una època que ha quedat La Ciutat del Morts Balcans 9 Anatòlia CALÀBRIA 10 Coves de la Monaca massa oblidada en la ficció històrica, i que es mereix tenir-hi un lloc”. Martí Gironell havia publicat fins ara els seus llibres al Grup 62, i les seves traduccions al castellà en diverses editorials. Ara, explica el director editorial d’Ediciones B, forma part de l’estratègia d’aquest segell “per fer apostes molt serioses i selectives en català, no 300 llibres sinó 15, que inclou que qualsevol aposta en català que tingui sortida també en castellà es publiqui simultàniament en les dues llengües”. L’oferta per al pròxim dia de Sant Jordi d’Ediciones B està encapçalada pel llançament d’El primer heroi (amb 30.000 exemplars en català i 20.000 en castellà), però també va acompanyada dels nous llibres de Víctor Amela, Enric Calpena, Coia Valls i Jaume Barberà. En el seu comiat amb els llibreters que l’han acompanyat a Banyoles, Gironell, que ha construït part del seu èxit amb el contacte directe amb els lectors anant a totes les biblioteques, llibreries i centres de lectura en què se l’ha reclamat, els promet que ho seguirà fent, malgrat que l’arribada del seu primer fill l’hi posi difícil: “Aquestes coses s’han d’explicar, i qui millor que l’autor per transmetre la passió que ha posat en el llibre, per explicar per què val la pena fer un viatge tan llarg a la prehistòria”. DOM El primer heroi (Ediciones B). Novel·la candidata a encapçalar els llibres més venuts del pròxim Sant Jordi. Martí Gironell converteix en heroi accidental un home prehistòric. DOM 39