36

|

EL PUNT AVUI
DIMECRES, 5 DE MARÇ DEL 2014

Cultura i Espectacles
Martí Gironell publica avui ‘El primer heroi’

Her...
| Cultura i Espectacles | 37

EL PUNT AVUI
DIMECRES, 5 DE MARÇ DEL 2014

L’APUNT

Vendre llibres
sense complexos
Xavier Ca...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Martí gironell publica el primer heroi en edicions b 140305 punt-avui 36-37

136 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
136
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Martí gironell publica el primer heroi en edicions b 140305 punt-avui 36-37

  1. 1. 36 | EL PUNT AVUI DIMECRES, 5 DE MARÇ DEL 2014 Cultura i Espectacles Martí Gironell publica avui ‘El primer heroi’ Herois i humans com n Xavier Castillón BANYOLES Dos anys després de la publicació del seu últim èxit en el camp de la novel·la històrica, L’últim abat, l’escriptor i periodista garrotxí Martí Gironell (Besalú, 1971) publica avui el seu sisè llibre, El primer heroi (Ediciones B), en el qual fa un gran salt enrere en el temps fins a la prehistòria, concretament fins al neolític, entre 5.000 i 7.000 anys enrere: l’època dels primers assentaments humans sedentaris, del naixement de l’agricultura i la ramaderia i de moltes altres coses que ja prefiguraven, encara que fos remotament, la nostra societat actual. En aquest context, Gironell narra la història d’una comunitat, el clan dels Cavalls, i especialment la d’un dels seus membres, el jove Ynatsé, destinat pels déus a fer un llarg viatge a la recerca d’un remei contra un mal terrible que està exterminant la seva tribu. “Aquesta novel·la és molt especial per a mi. La vaig començar a concebre el 2007, quan va aparèixer El pont dels jueus i ja em rondava pel cap la idea d’una novel·la ambientada a les coves de Serinyà i a l’actual Parc Neolític de la Draga de Banyoles, un enclavament prehistòric molt especial, ja que és l’únic de la península Ibèrica que es troba al costat d’un estany, i tot i així fins ara ha passat força desapercebut.” Ho explicava fa pocs dies Gironell sobre el terreny en una visita promocional organitzada per la seva nova editorial al parc de la Draga, amb un bon grapat de periodistes i llibreters, per preparar un llançament editorial en què no s’estalvien recursos: El primer heroi envairà des d’avui les lli- Martí Gironell, a dins d’una de les cabanes de la Draga, i una imatge del parc ■ L. SERRAT “La Draga és un enclavament prehistòric molt especial i tot i així ha passat força desapercebut” breries amb una primera edició de 50.000 exemplars, 30.000 en català i 20.000 en castellà, amb el mercat llatinoamericà també en perspectiva. El llibre, de 430 pàgines, es publica amb tapes dures i un paper tan bo com la qualitat d’impressió. A més, per orientar una mica el lector, el volum ve acompanyat d’un punt de llibre que dóna informació sobre una trentena de personatges de diferents clans –amb noms com ara Aahm, Mabruk, Dro i Uloquí– i també d’un mapa que descriu el llarg viatge d’Ynatsé, des del seu poblat a la vora de l’estany fins al seu destí: el Cercle de Pedra, inspirat per l’as- sentament de Stonehenge, a la Gran Bretanya. El mapa resulta especialment aclaridor en un món en què òbviament no hi havia fronteres ni indicadors. “Volíem un llibre que fos físicament diferent, per reivindicar el llibre com a objecte: un objecte que estigués a l’altura del text”, va dir a Banyoles el director editorial d’Ediciones B, Ernest Folch. Assessorat per científics com ara Eudald Carbonell –autor també del pròleg del llibre–, Maria Saña, Toni Palomo, Ra- “En realitat, aquells homes i dones neolítics no eren tan diferents de nosaltres” quel Piqué i Ramon Buxó, Martí Gironell fa descripcions molt detallades de la vida i l’entorn natural de les comunitats neolítiques que vivien a la Draga o a les mines de Gavà. Amb totes les llicències que es permeten a un novel·lista –la llengua franca que, durant el seu llarg viatge, permet a Ynatsé comunicar-se sense cap dificultat amb membres d’altres clans, tot i que alguns li vulguin menjar el cervell–, Gironell aconsegueix crear una notable sensació de versemblança, en part perquè, en realitat, aquells homes i dones neolítics no eren tan diferents de nosaltres: “Volia trencar falsos tòpics sobre
  2. 2. | Cultura i Espectacles | 37 EL PUNT AVUI DIMECRES, 5 DE MARÇ DEL 2014 L’APUNT Vendre llibres sense complexos Xavier Castillón Martí Gironell és un autor de best-sellers, la qual cosa vol dir, ni més ni menys, que ven un munt de llibres, molts per Sant Jordi, però no només per Sant Jordi. I ho fa indagant en el nostre passat col·lectiu, amb històries en què no falten les dosis necessàries d’intriga, sexe –El primer heroi conté algunes escenes realment tòrrides–, violència i humor perquè una novel·la arribi nosaltres al gran públic. Gironell sap perfectament el que fa i ho fa bé. I la seva feina no acaba quan el llibre surt d’impremta: llavors inicia una intensa campanya personal de promoció, anant amunt i avall del país, a totes les llibreries i els clubs de lectura que el criden. I ell va sempre, a tot arreu, amb un somriure. Així es venen llibres, sense complexos. De la història a la prehistòria La ciutat dels somriures (Cossetània, 2005) b Subtitulat Històries de supervivència a Bombai, el llibre de debut de Gironell és el més periodístic i també el més diferent respecte a la seva posterior producció novel·lística. A partir de les experiències viscudes en dos viatges a Bombai, l’autor narra la dura tasca dels treballadors d’una ONG per fer més digna la vida de les dones i els nens a l’Índia. El pont dels jueus (Columna, 2007) b El primer gran èxit literari de Gironell està ambientat a la seva localitat natal, Besalú, durant la construcció de l’emblemàtic pont fortificat. Unes quantes edicions, diverses traduccions –castellà, italià, portuguès–, una ruta turística, un projecte de llargmetratge i un còmic demostren el gran potencial d’aquesta història d’intrigues medievals. La venjança del bandoler (Columna, 2008) b Gironell va guanyar el premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb aquesta obra que també té el punt de partida a Besalú, però en una època més recent: a principi del segle XIX, durant la invasió francesa, el traginer Josep Pujol de can Boquica passa de liderar una guerrilla antinapoleònica a convertir-se en un bandit enemic dels dos bàndols. L’arqueòleg (Columna, 2010) b Un altre dels grans èxits de Gironell està basat en l’apassionant vida del monjo Bonaventura Ubach (1879-1960), creador de la Bíblia de Montserrat i del Museu de l’Orient Bíblic del monestir de Montserrat. Ubach va ser un gran viatger i un notable coneixedor del territori i de les llengües de l’Orient bíblic. La seva important tasca com a arqueòleg l’acaba convertint en un personatge novel·lesc de primera magnitud. L’últim abat (Columna, 2012) b Gironell torna a triar un monjo com a protagonista, l’abat Pere Frigola, en una novel·la escrita en part –mentre l’autor continuava informant sobre el trànsit cada matí a TV3– al llarg d’un any al monestir de Sant Benet de Bages, on també està ambientada aquesta història d’intrigues i lluites de poder polític i eclesiàstic, en la segona meitat del segle XVI. El vi i la gastronomia de la zona també hi tenen un pes important. aquella gent, que no eren uns salvatges que feien crits guturals. En realitat, hi tocaven molt més que nosaltres, com ho demostra el fet que tenien molta cura de la gent gran i no la deixaven mai de banda.” Per Gironell, El primer heroi és també una manera de “conèixer els nostres orígens ja des d’una realitat que ens sembla molt llunyana, però que en realitat no ho és tant”. De fet, és el que ha fet també amb les seves novel·les anteriors, sempre ambientades en espais molt pro- “Com Ynatsé, tots tenim un heroi a dins que hem de deixar sortir quan van mal dades” pers i en diferents moments de la història de Catalunya. I darrere d’aquesta voluntat de divulgació, hi ha també mis- satges molt actuals: “Com Ynatsé, un home corrent que ha d’afrontar una gran aventura per salvar la seva comunitat, tots tenim un heroi a dins i, quan van mal dades, l’hem de deixar sortir encara que no ens veiem capaços. I la seva companya Aynires i el vell Baasi, que es queden al poblat, ens mostren que sovint no cal anar tan lluny com Ynatsé per trobar la solució dels problemes. Només cal aturar-se, mirar al teu voltant, i segurament trobaràs el que busques.” ■ Els autèntics pioners del feminisme i l’ecologisme ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— “Ja fa molt de temps que penso que nosaltres, les dones, som determinants, providencials, gosaria dir, per a la supervivència del grup i per a la transmissió dels coneixements i els valors. No m’ho negareu.” Així comença Aynires, la protagonista femenina de la novel·la –en certa manera, la primera heroïna–, la seva argumentació en la reunió del clan, per reclamar que les dones puguin també anar a caçar: “Perquè som capaces de fer-ho, i ho sabeu.” Els homes no reben gaire bé la seva proposta però al final el cap del clan ho accepta –en realitat, amb segones intencions– i la cacera mixta resulta ser tot un èxit, en bona part per les habilitats d’Aynires com a estratega. El clan dels Cavalls que descriu Gironell no és només una societat força avançada per la precisió de les seves eines i armes; pel seu domini de l’agricultura, la ceràmica o la domesticació de cavalls i abelles, i pel repartiment de funcions dins d’un grup poc jerarquitzat. Alguns dels seus membres, com el savi Baasi, demostren que tenen una visió molt a llarg termini de l’evolució del món: “I d’aquesta manera [l’home] seguirà tenint i prenent-ho tot fins que la Terra un dia digui: «Prou, deixo d’existir perquè ja no tinc res més per donar.»” Així acaba la seva faula sobre la relació de l’home amb la natura.

×