Poesia i combat a l’Acústica
CRÒNICA Paco Ibáñez va fondre subtilesa i reivindicació a Figueres
JORDI BIANCIOTTO
FIGUERES
...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Los llibres de frontera! report. serret periodico cat

65 views
51 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
65
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Los llibres de frontera! report. serret periodico cat

  1. 1. Poesia i combat a l’Acústica CRÒNICA Paco Ibáñez va fondre subtilesa i reivindicació a Figueres JORDI BIANCIOTTO FIGUERES L’Acústica va recuperar una bona part de les seves essències en la pro- gramació de dissabte, jornada final del festival: actuacions de petit for- mat,desendollatsisingularscomels que van oferir Paco Ibáñez, Brams i Sara Pi. I molt protagonisme per a la paraula, troncal en el recital del pa- triarca de la cançó d’autor, que va fondre subtilesa lírica i envestides polítiques en l’inflamat marc del Te- atre El Jardí de Figueres. No, a Paco Ibáñez no se li acaba la bufera ni, sobretot, les ganes de co- municar, commoure i sacsejar les platees. El van rebre amb aclamaci- ons, «visca la república!», que va re- plicar amb sentit pragmàtic: «Vis- ca nosaltres!». Negre espartà, guitar- ra mil·lenària i textos que sortien de molt endins, sense necessitat de fa- ristols ni partitures. Va obrir amb Coplas por la muerte de su padre, amb textdeJorgeManrique,ivaseguirel seu recorregut literari, tan inspira- dor per a diverses generacions, amb cites a Góngora (Déjame en paz, amor tirano), el seu «íntim enemic», Que- vedo (Es amarga la verdad) i l’anònim Romance del pastor desesperado («Si me muero de este mal, no me enterréis en sa- grado...»). Sí, algunes irreverències religioses («al Papa actual jo li dic el papayaso») trenades amb records de la seva infància en un mas basc i ex- hibicions multilingües: va cantar en castellà, eusquera, gallec, occità, francès i català, llengua en què va abordar Barques de paper, d’Espriu. Recital cabalós, en complicitat ocasional amb la refinada guitarra de Mario Mas. El cantautor no va po- derevitarunadelessevesenvestides contraelfutbolplantejantunadico- tomia audaç: «Mori el Barça i visca Catalunya eternament!». Pati de bu- taques en tensió i un desenllaç del recital culminat amb la seva cançó més exigent, la que no interpreta si el públic no s’hi aboca: A galopar. BRAMS, AMPLIATS / També hi va haver literatura en el recital de Brams a la Rambla: de Martí i Pol (Aquesta remor quesesent)alareivindicaciód’Espriu aSalvemelspronomsfebles.Encaraque la novetat va ser el format, aquella trentena de músics de vent (embrió, potser, d’una futura Banda Munici- pal de Figueres), que es van sumar a lasegonameitatdelrecitaliquevan donar solidesa al rock, l’ska i els girs llatins (Nena de Nicaragua) del grup de Berga. I una menció per a Sara Pi, que va captivar el públic de la pla- ça de Catalunya amb la seva veu ex- pansiva, al servei d’un temari acús- tic amb substrat soul (assalt a I can’t help it, de Michael Jackson) i fragàn- cies brasileres, que a l’octubre dona- rà forma al seu primer disc. H33 Paco Ibáñez, a Figueres. El llibreter de la frontera com- pleix 30 anys. Octavio Serret no- més en té 47, però fa tres dècades que ven llibres a Vall-de-roures (Valderrobres, en castellà), al peu dels Ports de Beseit, a la comarca del Matarranya, on conflueixen l’Aragó, Catalunya i el País Valen- cià. Insaciable i incansable activis- ta comercial i cultural, la seva lli- breria s’ha convertit en un nexe d’unió entre les cultures catalana i castellana. «La frontera suposa una riquesa a nivell cultural i histò· ric, i jo ho aprofito, amb gent de les Terres de l’Ebre, la Terra Alta, l’Alt i el Baix Maestrat i el Matarranya. Som la mateixa gent i la cultura és la mateixa. Jo em sento millor a Tortosa o a Morella que a Alcanyís, on comença una altra frontera, la lingüística entre el català i el cas· tellà», afirma Serret, pur entusias- metantquanvenoorganitzaactes com quan parla. Avinguda de la Hispanitat La conversa transcorre, en català, minuts després que pels altaveus del poble hagi sonat una jota, com és costum a la comarca per anun- ciar els pregons municipals. La lli- breria Serret Llibres, referent de la literatura en català a la zona, es troba a l’avinguda de la Hispani- tat. Així de complementària o de contradictòria és aquesta terra de frontera. El mateix Serret n’és un exemple.VanéixeraVall-de-roures (Terol), però la seva dona és d’Ar- nes (Terra Alta), a només 13 quilò- metres, i per això habitualment tots dos travessen aquesta fronte- JOSE A. SOROLLA VALL-DE-ROURES Elsllibresdelafrontera El llibreter Octavio Serret celebra 30 anys de nexe d’unió entre les cultures catalana i castellana H Reconeguts escriptors han recalat a la llibreria terolesa de Vall-de-roures EL PERIÓDICO Juan Villoro, Rosa Regàs i Ian Gibson, entre d’altres, han passat per Serret Llibres la negra», com en diu Serret, amb Sebastià Bennasar, entre altres es- criptors. Al juliol, el poeta Carles Duarte va anar a la llibreria per a la jornada Els amics dels clàssics. Tot aquest desplegament es va iniciar el 2003 amb el certamen Matarranya màgic, en què van par- ticipar Fernando Sánchez Dragó i Emilio Ruiz Barrachina, que va in- troduir Serret en el món literari madrileny. L’any següent s’hi va celebrar la trobada poètica Solstici d’EstiuenLaFresneda,idesd’alesho- reshanpassatperlallibreriadesde Juan Villoro, Ian Gibson, Fernan- doMaríasoFernandoMartínezLa- ínez fins a Ana María Moix, Javier Sierra, Antón Castro o Víctor Ame- la. ¿Com s’explica aquesta alta ca- pacitat de convocatòria? «La me· va carta de presentació és el meu treball, la promoció que els autors saben que faig, i aquest esforç me l’agraeixen en uns temps en què vendre llibres és molt complicat», confessa Serret, que el 2009 va re- bre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat per la difusió de HISTÒRIC REFERENT DE LA LITERATURA EN CATALÀ A ARAGÓ ra imaginària. Molts a Catalunya es- criuen el seu nom com a Octavi, pe- rò ell es diu Octavio, perquè a la co- marca els noms, com la missa, són en castellà. Entre aquestes activitats de fron- tera,Serretvareunirel2011189po- etesenlestresllengüesd’Aragó(cas- tellà, català i fabla aragonesa) i va editar, amb March Editores, el lli- bre Poesia a la frontera. El mateix any es va publicar Tren Val de Zafán, un llibrederelatseditatperGarad’Edi- zions, de Benasc (Osca). El 2008, va coeditar El riu que parla, un llibre col·lectiu d’escriptors de la zona de- dicat a l’Ebre, una activitat que Ser- ret Llibres comparteix amb edito- rials locals des de la Fira del Llibre Ebrenc celebrada fa 11 anys i que va ser el tret de sortida de tot el que ha vingut després. Però a més a més Serret ha acon- seguitqueaunallibreriad’unaloca- litat de poc més de 2.000 habitants hi vagin a firmar exemplars reco- neguts escriptors castellans i cata- lans. Aquest agost, per exemple, hi ha tingut Rosa Regàs, que va vendre 80 exemplars del seu Música de cá- mara; Agustí Pons, que va presen- tar la seva biografia de Salvador Es- priu; el Premi Planeta Lorenzo Silva i Carlos Zanón, i va organitzar una trobada de novel·la negra catalana i castellana, «un Sant Jordi de novel· «La paraula ‘lapao’ causa vergonya i demostra la ignorància dels polítics», afirma la llengua catalana. Sense voler opinar de política, creu que «sentir la paraula lapao produeix vergonya i demostra la ignorància total dels polítics so· bre la llengua». Responsabilitza d’aquesta aberrant denominació lingüística del català de la Fran- ja la presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, que ja va procla- mar a l’arribar al Govern que «a Aragó només s’hi parlava una llen· gua». Però el millor, segons Serret, és que «la gent quan és aquí no sap on és, si és a Catalunya o a Aragó. Això és l’essencial, el més impor· tant, perquè les fronteres hi són per trencar-les». H TRES DÈCADES 3 A dalt, Octavio Serret amb Rosa Regàs, a la llibreria, aquest agost. A sota, Laura Borràs amb Genís Sinca. I al costat, el mexicà Juan Villoro. cultura / espectacles 2 DE SETEMBRE DEL 2013 55DILLUNS

×