Aquest que el lector acaba de llegir no és, estrictament, un llibre sobre la mort. Certament la mort —que ja forma part del títol mateix de l’obra— determina l’orientació de la majoria dels poemes (¿hi ha, però, cap poema escrit a consciència l’orientació del qual no depengui de la brúixola única de la Desconeguda?). La mort o, potser d’una manera més precisa, la pèrdua, en un sentit ampli. I, tanmateix, jo vull creure que Matí... és una obra que tracta de la vida, i que ha arribat als vostres ulls tota bombollejant dels assumptes que solen omplir l’existència de qualsevol persona: el cos, els fills, el somni, els amics, la por, el sexe, la joia, el menjar, l’angoixa, els animals, el desencant, la música, l’esperança, les cases, el desig, el silenci, el dolor, l’absència, l’eufòria, el desfici, els indrets, l’amor, la malenconia, la llum, la fosca... També el mal de coll, la gana, alguns objectes insignificants, els diners. I, per damunt de tots —i per damunt de tot—, tal vegada el temps i la memòria. He d’admetre, però, que, sense haver viscut l’experiència, a final del 2012, d’acompanyar l’amic Antoni Magrané Prades en els seus últims tres mesos de vida —i, per raons que ara no cal explicar, ho vaig fer dos o tres cops per setmana—, probablement jo no hauria escrit aquest llibre. O, almenys, és segur que no l’hauria escrit exactament així. La vivència d’aqueix fet —la malaltia que l’anà consumint a poc a poc i, finalment, el traspàs, la desaparició— no es troba en cap detall precís de l’obra. Però, en canvi, diria que el sentit d’aquella emoció tan trasbalsadora que em continua entristint quan la recordo està dissolt en força dels poemes de Matí de la mort.

1. Us convidem a la presentació del llibre de poemes
Matí de la mort
de Jordi Llavina,
que consistirà en una lectura i explicació d'alguns dels poemes
del llibre a càrrec de l'autor.
Aquesta és l'obra que clou la seva trilogia de Tres i Quatre
(Vetlla, Contrada, Matí de la mort).
L'acte tindrà lloc el propvinent dijous 26 de novembre,
a les vuit del vespre, al restaurant El Cigró d'Or, plaça de l'Oli, 1,
de Vilafranca del Penedès.
Totes aquestes ànimes, tantes, les feies mortes
—desferres de l’oblit, ferralla de record—.
Però va haver-hi un temps en què semblaven fortes
les seves mans, i es creien mestresses d’un cor fort,
i feien com les canyes, que, a frec d’aigua, veus tortes
fins que el vent passa, i tornen, de dret, al vell acord.
A la vinya de l’ésser, es poda les redortes
i l’arrel podereja. Eines de tall: la mort.
Totes aquestes ànimes que va velar la llum,
que ara només són pols, i pol·len groc en l’aire,
i aquell color que, al lluny, es va desfent del fum,
varen xisclar de goig i emmalaltir de febre,
van viure amor i plors. Jo avui les dreço al caire
del meu poema abans no ens colgui la tenebra.
Les llibreries La Cultural i l'Odissea posaran a la venda exemplars per a la signatura posterior.
En acabat l'acte, brindarem amb una copa de cava, gentilesa de Torelló.