Els nens i nenes de 6è de la ZER el Moianès Ponent varen preparar i fer aquest viatge de final de curs.

1. Viatge al País Basc
Introducció
La ZER Moianès Ponent, del Moianès, comarca natural situada al nord-est del Bages, està formada
per tres escoles: l'escola Anton Busquet i Punset de Calders, amb uns noranta alumnes, l'escola
l'Esqueix de Monistrol de Calders, amb uns setanta nens i nenes i l'escola de Mura amb vint-i-pocs
alumnes.
Pertànyer a una ZER vol dir compartir una realitat del territori i alhora una manera de fer. Tot i això,
a grans trets, cada escola funciona de manera autònoma, si bé hi ha diferents projectes comuns a
més de mestres que són compartits i fan de nexe, els itinerants, que són els que donen les
especialitats a cada escola.
El funcionament és semblant a qualsevol altra escola, però al ser escoles petites, escoles rurals, els
agrupaments són cíclics, és a dir, a les classes hi ha nens i nenes de més d'un nivell, depenent però
de les possibilitats de cada escola. A més a més certes activitats es fan conjuntes entre totes les
escoles, com són les sortides i les colònies..
La proposta
Cada any els alumnes de sisè feien de viatge de final de curs una estada en un alberg prop d'unes
pistes d'esquí, on passaven uns dies esquiant. Enguany però, a proposta dels nens i les nenes, es va
decidir canviar el format.
Els nens i les nenes de les tres escoles només coincideixen en les sortides i colònies, per tant,
aprofitant les colònies fetes a l'inici de curs, a Empúries, es va fer una assamblea per abordar el
tema.
Davant de tots els nens i nenes i mestres implicats es va exposar que hi havia hagut diferents
propostes de viatge de final de curs. Un cop vistes totes les opcions es va fer una votació, on cada
nen i nena deia si volia seguir amb el format tradicional, l'esquiada o bé desitjava canviar-lo per un
viatge. Se'ls va dir però, que si es feia un viatge haurien de ser ells els responsables d'organitzar-lo i
a més a més el cost d'aquest no podria ser superior a l'esquiada que es feia cada any. També se'ls va
dir que els mestres ajudaríem, però ells serien els encarregats de fer tota la feina de recerca
d'activitats, reserves, càlcul de preus, contractació d'activitats...
Un cop decidit fer el viatge per ample majoria, varen sortir diferents propostes de llocs acompanyats
d'algun comentari de qui el proposava, intentant convèncer els seus companys. Després de molt
parlar-ne vàrem decidir deixar-nos un marge de temps per rumiar-hi.
Cada escola proposaria diferents indrets i els alumnes els votarien des de l'escola, penjant els
resultats al núvol i d'aquesta manera unir totes les votacions de les escoles.
Per tal de que la relació entre les escoles fos més fluïda, es va decidir utilitzar diferents mitjans
informàtics per mantenir el contacte quan ens interesés i no dependre només dels moments en què
ens trobàvem. Utilitzàvem el dropbox i el google docs. El primer és una carpeta virtual, al núvol, on
es penja qualsevol cosa com si fos una extensió de l'ordinador. Serveix bàsicament per
emmagatzemar. El segon és un processador en línia i permet elaborar documents alhora, veient les
aportacions d'altres i afegint-hi les pròpies.
Finalment va sortir el País Basc, Donosti. La primera tasca que ens vàrem proposar fou que durant
les vacances de Nadal cada nen i nena cercaria informació sobre el País Basc i en concret Donosti.
Activitats que hi podíem fer, llocs d'interès, preus, transports... Els mestres ens encarregaríem de
reservar l'alberg.
Tornant de Nadal

2. Tornant de Nadal cada escola va recollir tota la informació dels indrets que feia gràcia visitar als
nens i altre cop, no hi havia cap sortida propera, es varen penjar al núvol. Un cop totes les escoles
varen dir les seves propostes es varen votar telemàticament i se n'escolliren un parell per cada dia.
A partir d'aquí els mestres vàrem organitzar un calendari amb les activitats de cada dia i cada escola
s'encarregaria d'organitzar un dia. Marxàvem una setmana. El primer i darrer dia eren de viatge, els
altres tres, un per cada escola. El primer dia per Monistrol de Calders, el segon per Calders i el
darrer per Mura. A més a més vàrem decidir que l'escola que organitzés el dia, seria l'encarregada de
proposar el dinar i fer-lo. De Mura i Monistrol hi havia quatre nens i nenes, de Calders 14, en total
22 nens i nenes i tres mestres.
Les activitats
Primer de tot es va fer un esboç amb les diferents activitats que es podien fer i s'havien escollit,
deixant a cada grup classe, un cop contactés amb els llocs, decidir si era possible o no realitzar-les.
A més de preveure les entrades també calia tenir present el desplaçament.
Periòdicament ens anàvem passant un informe de a quin punt ens trobàvem i de mica en mica es va
anar confegint un horari.
HORARI
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
MATÍ Viarge en tren Palau de gel Zarauz- Surf Bilbao –
Guggenheim
Recollir –
Compres
TARDA Arribada-
Allotjament-
Funicular
Monte
Igueldo-
Passejada
Museu de la
ciència
Visita
restaurant de
l'Argiñano-
Platja a Zarauz
o a Ondarreta
Passejada amb
barca per la ria
Tornada a
Donosti
Viatge en tren
NIT Passejada i
gelat al casc
antic
Jocs de platja Cinema Pinxos- Tapes
A tall d'exemple, Mura
A Mura vàrem decidir preparar el dia que anàvem a Bilbao, a visitar el Guggenheim. A més aprofitaríem
per fer una volta en barca per la ria i a la tarda, quan tornéssim a Donosti, aniríem a sopar pinxos
( tapes).
Primer de tot vàrem cercar la manera d'anar des de Donosti fins a Bilbao. Vàrem mirar el tren, el bus de
línia i busos particulars. Vàrem calcular distàncies amb diferents programes, preus i horaris i finalment,
per tot plegat, vàrem decidir anar en bus de línia regular. Així doncs, ens informàrem de com comprar
els bitllets, el dia abans hauríem d'anar-hi, on s'agafava i on ens deixava.
Després, un cop ja teníem el transport, vàrem contactar en diferents empreses de vaixells de Bilbao. El
contacte el fèiem tant per escrit, via correu electrònic, com per telèfon. D'aquesta manera potenciàvem
l'ús del castella dels nens i nenes de Mura, uns nens poc avesats a expressar-se en aquesta llengua.
Abans d'enviar el correu l'escrivien i el corregíem els mestres i abans de trucar, assajàvem què els

3. volíem demanar, tot i que a la llarga havien d'improvisar una conversa.
El mateix va passar amb la visita al museu Guggenheim.
Pel que fa al sopar de pinxos, varem decidir que quan fóssim a Donosti, uns dies abans, buscaríem algun
indret i intentaríem pactar un menú i un preu i així ho vàrem fer, seguint les indicacions dels
responsables de l'alberg.
El dinar, com els altres dies, vàrem proposar diferents entrepans. Via correu electrònic vàrem contactar
amb cada escola proposant-els-hi diferents entrepans a escollir fent una taula de doble entrada, tomàquet
o sense i tonyina, pernil o formatge. El dia abans de la sortida aniríem a comprar i l'endemà al matí els
faríem.
El finançament
Una de les premises que hi havia era que no podia ser més car que l'esquiada. Volíem deixar clar que si
bé l'esquiada ja estava prevista i les famílies hi comptaven, no tenien perquè assumir una despesa extra
per un desig dels infants. Així doncs a més d'ajustar els preus, cada escola realitzà diferents activitat per
tal de recollir diners.
Entre d'altres, Calders venia un dia a la setmana berenar i pastissos, també va fer un sorteig d'una
panera. Monistrol a més del sorteig, va fer una obra de teatre per recaptar diners pel viatge, mentre que
Mura va fer una panera i per Sant Martí, fira al poble, va muntar una parada al carrer. Totes les activitats
estaven portades pels infants però supervisades per adults.
El viatge
Vàrem marxar el 27 de maig en Alvia. Després de més de quatre hores de viatge vàrem arribar a Donosti
i prenguérem un bus fins a l'alberg juvenil d'Ondarreta. El primer dia ens vàrem dedicar a descobrir els
encontorns, a familiaritzar-nos amb el paisatge i a començar a concretar les activitats.
A partir del segon dia cada grup es va posar en funcionament, organitzant, guiant, portant i dirigint. Eren
els nens de cada escola els que ho havien preparat i cada escola portava el pes del seu dia. Al final del
dia uns quants nens de cada escola feien la crònica del dia i la penjaven al blog de la ZER, així com
fotos del dia, d'aquesta manera les famílies podien anar-nos seguint des de casa i fer comentaris al blog.
A més de la gran importància del viatge en sí, fent que els nens i nenes es responsabilitzessin d'allò que
havien preparat, varen haver de prendre moltes decisions sobre el terreny, perquè una cosa era el que
teníem planificat i l'altra era el que ens trobàvem al moment. A més de la pluja que ens acompanyà cada
dia, el dijous hi havia convocada una vaga general, el dia del desplaçament més llarg.
El dia de vaga
Tot anava sobre rodes. Ho havíem quadrat tot i els alumnes anaven aconseguint fer allò que ens havíem
proposat. Ara bé, el dimecres una notícia ens va deixar angoixats. L'endemà hi havia convocada una
vaga general. Com que el viatge era d'ells, era clar que havien de ser ells els que decidissin, amb la
informació disponible a les mans, què calia fer. Després de molt debatre pros i contres, sabent que potser
no podríem marxar o bé no podríem tornar i després de contactar amb els diferents serveis que teníem
pactats, varen decidir tirar endavant amb el programa. Així doncs, de bon matí, neguitejats, estàvem
esperant el bus. Aquest va funcionar perfectament i el vaixell, que ens va esperar en un lloc no habitual,
per tal d'evitar la manifestació convocada al cenbtre de Bilbao, també va funcionar perfectament.
Excepte alguna ensurt puntual, molts cartells i el neguit general, tot el dia va anar com estava previst,
això sí, sempre presentant-nos als llocs amb antelació per si de cas i tenint a la màniga un pla alternatiu
per si el que teníem previst no es podia fer.
En resum

4. Aquest any vàrem marxar una setmana al País Basc. Els nens i les nenes de les tres escoles varen
organitzar el viatge i no només això, allà, sobre el terreny, n'eren els responsables i resolien qualsevol
entrebanc que es trobessin. A més a més aquests nens varen posar a la pràctica una llengua que no els és,
en general, d'ús habitual, mostrant un alt nivell competencial.
Durant el viatge vàrem haver de resoldre diferents imprevistos i això, a més de cohesionar-nos com a
grup, ens va fer créixer a nivell individual, ja que calia que es posicionessin, prenguessin decisions i
fossin conseqüents, acceptanty, fins i tot, un possible fracàs.
Va ser un viatge molt profitós, ja que a més de ser nens i nenes d'entorn rural, amb tot allò positiu que
representa estar durant uns dies a una capital, són nens que mostraven aquesta necessitat per prendre
decisions , organitzar i executar. Vaja, per ser protagonistes del seu aprenentatge.
A més de ser un viatge físic, fou un bon viatge interior de cadascú.