1. HARDWARE
DEFINICIÓ: Es el conjunt de les seves parts físiques. Es classifica principalment per
situació (central o perifèric) i funció (entrada, sortida, entrada-sortida o
emmagatzematge). Es considera l'element central del maquinari d'un ordinador la
placa mare que és un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius
o la UCP (Unitat Central de Procés, o CPU en anglès) , que és el microprocessador
principal que es troba muntat sobre un sòcol a la placa pare. La resta de circuits
impresos són dits targetes (com ara la targeta de xarxa, o targeta gràfica). A més dels
components electrònics del maquinari central també hi ha elements electromecànics
com el disc dur, la gravadora de CD o de gravadora de DVD, la font d'alimentació, etc.
Situats a l'exterior de la caixa hi ha els perifèrics d'entrada (teclat, ratolí, webcam,
escànner, etc) i sortida (impressora, monitor, altaveus, etc.).
ABAC
és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc
amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles. S'hi poden representar nombres
enters o decimals. Per a representar un nombre es fa servir la base decimal on cada fil
de boles representa les unitats, desenes, centenes, etcètera. Àbac romà
Àbac romà
A finals de l'imperi Romà va aparèixer aquesta eina de càlcul. Consisteix en una
tauleta amb sòcols, on cada sòcol té un determinat valor, segons la numeració romana
.Per a representar el nombres es posa a cada sòcol corresponent una pedreta o
calculus.
Àbac modern
L'origen de l'àbac modern és desconegut, no se sap del cert ni el lloc ni el moment del
seu descobriment. S'ha de relacionar però amb la invenció de la notació de posicions a
l'Índia durant els segles V i VI. La primera prova escrita que se'n té és a la Xina en una
il·lustració d'una obra del segle XII.
Màquina diferencial
La màquina diferencial és una màquina mecànica de calcular ideada per Charles
Babbage el 1819 amb la finalitat de tabular polinomis. El 1812 Charles Babbage va
crear la Societat Analítica juntament amb l'astrònom John Herschel i amb el matemàtic
George Peacock. La van crear a causa de la frustació que els hi creava veure que les
matemàtiques que s'impartien a la Universitat eren encara obra de Newton, que haviat
mort 200 anys abans. El seu objectiu era difondre a tota Anglaterra les teories de
Leibniz, Euler o Lacroix sobre el càlcul infinitesimal. En una d'aquestes reunions se li
va ocórrer que podia dissenyar una màquina capaç de realitzar càlculs.

2. Mark 1
El MARK I (cuyo nombre completo es RCA Mark I Electronic Music Synthesizer) es el
primer sintetizador, conocido como tal, pues fueron sus diseñadores los que acuñaron
el término sintetizador tal y como hoy lo conocemos.
El MARK I fue desarrollado entre 1951 y 1957 fueron bajo la dirección de los doctores
Harry Olson y Herbert Belarel en los laboratorios de la RCA. En ese periodo se
desarrollaron tanto el MARK I como el MARK II.
El computador Mark I empleaba señales electromagnéticas para mover las partes
mecánicas. Esta máquina era lenta (tomaba de 3 a 5 segundos por cálculo) e inflexible
(la secuencia de cálculos no se podía cambiar); pero ejecutaba operaciones
matemáticas básicas y cálculos complejos de ecuaciones sobre el movimiento
parabólico de proyectiles.
Eniac
El contracte de construcció va ser signat el 5 de juny de 1943, amb el nom de Project
PX i va ser executat per la Moore School of Electrical Engineering (en català: Facultat
Moore d'Enginyeria Electrica) de la Universitat de Pennsylvania a partir del juliol de
1943. Va ser presentat el 14 de febrer de 1946 a Pennsylvania, havent costat uns
500.000 dòlars. L'ENIAC es va aturar el 9 de novembre de 1946 per actualitzar-lo i
ampliar-li la memòria i va ser transportat a l'Aberdeen Proving Ground, a Maryland el
1947, on el 29 de juliol d'aquell mateix any, es va posar en marxa i va estar en
operació continuada fins les 23:45 del 2 d'octubre de 1955, quan l'ENIAC va ser
desactivada per sempre
UNIVAC
va ser el primer ordinador que es va fabricar de manera comercial als Estats Units. Els
seus dissenyadors principals J. Presper Eckert i John William Mauchly van ser-ho
també de l'ENIAC pocs anys abans. La finalitat principal d'aquesta màquina era la
gestió de dades administratives i de bancs, és a dir no es tractava d'una màquina per a
càlcul científic. En un principi a l'UNIVAC li va costar trobar clients doncs requeria que
totes les dades fossin introduïdes mitjançant cintes magnètiques i no tothom tenia les
dades en aquest format per això van haver d'incorporar a la màquina dos equipaments
de processament extern que s'encarregaven o bé de convertir de targeta a cinta o a la
inversa.
IBM701
IBM 701, conocido como la "calculadora de Defensa" mientras era desarrollado, fue
anunciado al público el 29 de abril de 1952 y era la primera computadora científica
comercial de IBM. Sus hermanos en la computación de oficina eran el IBM 702 y el
IBM 650.El sistema utilizó tubos Williams para la memoria, consistiendo en 72 tubos
con una capacidad de 1024 bits, dando una memoria total de 2048 palabras de 36 bits
cada uno. Cada uno de los 72 tubos de eran de 76 mm de diámetro.
La memoria se podía ampliar a un máximo de 4096 palabras de 36 bits por la adición
de un segundo sistema de 72 tubos o substituyendo la memoria entera por memoria
de núcleos magnéticos. El tiempo de acceso de la memoria de tubos y de la de núcleo

3. de ferrita era 12 microsegundos. La memoria de tubos necesitaba "refrescarse"
periódicamente. Una operación entera de suma tomaba 5 ciclos de máquina de 12
microsegundos (60 microsegundos), multiplicaba y dividia en 38 ciclos de la máquina
de 12 microsegundos (456 microsegundos).
305 RAMAC
El IBM 305 RAMAC fue el primer ordenador comercial que utilizaba disco duro de
cabeza móvil (unidad de disco magnético) como almacenamiento secundario. IBM lo
lanzó el 4 de octubre de 1956. RAMAC eran las iniciales en inglés de "Sistema de
Contabilidad con Memoria de Acceso Aleatorio" ("Random Access Memory
ACcounting System"). Su diseño estuvo motivado por la necesidad de sustituir el
fichero de tarjetas perforadas utilizado por la mayoría de las oficinas de la época. El
primer RAMAC destinado a ser usado en la industria del automóvil estadounidense fue
instalado en la Chrysler's MOPAR Division en 1957. Sustituyó a un gigantesco fichero
que era parte del sistema de procesamiento para el control de inventario y pedidos de
piezas de MOPAR.
CIRCUITS INTEGRATS
Un circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics
necessaris per a realitzar una funció. Aquests components estan formats,
principalment, per condensadors, díodes, resistències i transistors.
El primer circuit integrat el va desenvolupar el 1958 Jack Kilby quan treballava per
Texas Instruments. Aquest circuit estava format només per sis transistors. L'any 2000
va rebre el Premi Nobel de Física per aquest invent.
Inicialment els circuits integrats es classificaven pel tipus (digital o analògic) i pel
nombre d'elements que els formaven.
• Circuits integrats analògics.
Poden constar des de simples transistors encapsulats junts, sense unió entre
ells, fins a dispositius complets com amplificadors, oscil·ladors o fins i tot
receptors de ràdio complets.
• Circuits integrats digitals.
Poden ser des de bàsiques portes lògiques (AND, OR, NOT) fins als més
complicats microprocessadors.
IBM360
El 360 fue el primero en usar microprogramación, y creó el concepto de arquitectura
de familia. La familia del 360 consistió en 6 ordenadores que podían hacer uso del

4. mismo software y los mismos periféricos. El sistema también hizo popular la
computación remota, con terminales conectados a un servidor, por medio de una línea
telefónica. Así mismo, es célebre por contar con el primer procesador en implementar
el algoritmo de Tomasulo en su unidad de punto flotante.
El IBM 360 es uno de los primeros ordenadores comerciales que usó circuitos
integrados, y podía realizar tanto análisis numéricos como administración o
procesamiento de archivos. Se considera que la tercera generación de computadoras
comenzó con su introducción.
Fue el primer computador en ser atacado con un virus en la historia de la informática; y
ese primer virus que atacó a esta máquina IBM Serie 360 (y reconocido como tal), fue
el Creeper, creado en 1972
MULTICS
Multics ( Mult iplexed I nformation and C omputing S ervice) va ser un dels primers
sistemes operatius de temps compartit i va tenir una gran influència en el
desenvolupament dels posteriors sistemes operatius
Els plans inicials i el desenvolupament de Multics va començar el 1964. Originalment
era un projecte cooperatiu liderat per Fernando J. Corbató del MIT, amb General
Electric i els laboratoris Bell. Els laboratoris Bell van abandonar a 1969, i en 1970 el
negoci de computació de General Electric, incloent Multics, va ser adquirit per
Honeywell.
Multics va ser concebut com un producte comercial per General Electric, i va assolir
aquesta fita per Honeywell, però no va tenir un gran èxit. No obstant això, va tenir un
gran impacte en el camp de la computació gràcies a les seves moltes idees noves i
valuoses. Encara que en la seva època va rebre moltes crítiques , la història ha
demostrat que eren infundades.
ARPANET
La xarxa d'ordinadors "ARPANET" (Advanced Research Projects Agency Network) va
ser creada per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units com a mitjà de
comunicació per als diferents organismes del país. El primer node es va crear a la
Universitat de Califòrnia i va ser l'eix central d'Internet fins el 1990, després de
finalitzar la transició al protocol TCP/IP al 1983.
MICROPROCESADOR 8080
El Intel 8080, implementat en NMOS, va ser un dels primers microprocessadors
projectats i fabricats per l'Intel. La UCP de 8 bits va ser llançada a l'abril de 1974 amb
un rellotge de 2 MHz (al voltant de 200.000 instruccions per segon)[1], i és generalment
considerada com el primer projecte de microprocessador realment utilitzable.
El 8080 va ser utilizat en el Altair 8800, un dels primers ordinadors personals.

5. APPLE 1
L' Apple I va ser un dels primers ordinadors personals, i el primer a combinar un teclat
amb un microprocessador i una connexió a un monitor.
L'Apple I va ser dissenyat per Steve Wozniak originalment per a ús personal. Un amic
de Steve Wozniak, Steve Jobs, va tenir la idea de vendre l'ordinador. Va ser venut com
el primer producte d'Apple, començant l'abril de 1976. El seu preu al detall era US $
666,66. Prop de 200 unitats van ser produïdes. A diferència d'altres ordinadors per
aficionats d'aquests dies que van ser venudes com kits, l'Apple I era un tauler de
circuits completament ensamblat que contenia prop de 30 xips. No obstant això, per fer
un ordinador funcional, els usuaris encara havien de afegir una carcassa, una font
d'alimentació, un teclat, i una pantalla. Una targeta opcional que proporcionava una
interfície per cassettes per a l'emmagatzematge va ser comercialitzada més endavant
amb un cost de $ 75.
Ibm pc 5150
El IBM Personal Computer (més conegut com a IBM PC, Ordinador Personal d'IBM en
català) és l'ordinador original (i el percussor) de la plataforma de maquinari IBM PC
compatible. És el model 5150, presentat el 12 d'Agost de 1981. L'equip va ser creat
per un equip d'enginyers i dissenyadors sota la direcció de Don Estridge de la IBM
Entry Systems Division de Boca Raton, Florida.
El terme «personal computer» era comú abans del 1981 i era usat a principis del 1972
per caracteritzar el Alto del Xerox PARC. No obstant això, degut a l'èxit del IBM PC,
aquest terme s'ha emprat en forma genèrica per parlar d'ordinadors compatibles amb
IBM.
Deixà d'oferir-se a partir del 2 d'abril de 1987.
www.christianmarch.slide.com