UF4. Determinació de l'Estat Sanitari de les plantes MÒDUL PROFESSIONAL: Principis DE SANITAT VEGETAL (MP5 Cicle Formatiu ...
Mostreig i avaluació de risc   <ul><li>El primer que cal fer si es vol determinar l'estat sanitari d'un cultiu és avaluar,...
Elements bàsics <ul><li>Encara que els elements bàsics per a l'avaluació del risc són comuns a plagues i malalties, ja que...
Valoració del risc <ul><li>La valoració del risc es fa bàsicament per mètodes de mostreig, bé directes (observació visual)...
Mostreig de poblacions d'artròpodes <ul><li>La dinàmica de les poblacions dels artròpodes perjudicials als cultius, presen...
Característiques mètodes mostreig <ul><li>Un mètode pràctic de mostreig ha de reunir aquestes condicions: </li></ul><ul><l...
Finalitats <ul><li>Els mètodes de mostreig de poblacions d'artròpodes poden tenir bàsicament dues finalitats: </li></ul><u...
Tipus <ul><li>Hi ha diferents mètodes de mostreig. Una primera classificació pot ser en directes i indirectes. </li></ul><...
Classificació <ul><li>Els mètodes més comunament utilitzats són: </li></ul><ul><li>Observació visual directa </li></ul><ul...
Elecció mètode <ul><li>L'elecció del mètode més adequat en cada cas es fa en funció de la naturalesa de la plaga i l'estad...
Observació visual directa <ul><li>És el mètode bàsic per al seguiment i avaluació de poblacions d'artròpodes, malgrat la s...
Observació visual (2) <ul><li>El control visual consisteix en l'observació d'un cert nombre d'òrgans representatius dels v...
Observació visual (3) <ul><li>Els mètodes varien segons els cultius i plagues, però per a cada plaga ha de quedar ben clar...
Observació visual (4)  On trobar les indicacions <ul><li>Totes les normes tècniques de Protecció Integrada donen indicacio...
Exemple <ul><li>Per exemple, per l'arna de l'olivera  (Prays oleae)  es recomana observar en 20 arbres (unitats primàries)...
Exemples <ul><li>Altres vegades, en comptes de recomanar observar un determinat nombre d'òrgans o elements mostrals secund...
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mètode de frapatge <ul><li>El principi és simple: consisteix a copejar amb un bastó cert nombre de branques i recollir els...
Frapatge (2) <ul><li>Les captures són anestesiades amb èter acètic o altres substàncies en el pot de plàstic i després en ...
 
Trampes atractives <ul><li>Dins dels mètodes de captura d'insectes, a més del cop, tenim el trampeig, de més àmplia utilit...
Trampes atractives (2) <ul><li>Segons l'estímul atractiu distingim entre </li></ul><ul><li>trampes lluminoses </li></ul><u...
Trampes lluminoses <ul><li>Es basen en l'acció atractiva que exerceix la llum (sobretot la fracció ultraviolada de l'espec...
Avantatges/inconvenients <ul><li>Les trampes lluminoses presenten aquests  avantatges : </li></ul><ul><li>Capturen una ent...
 
Trampes alimentàries  <ul><li>Algunes substàncies naturals o en fermentació exerceixen un poder atractiu sobre els insecte...
 
 
Avantatges/inconvenients <ul><li>Tenen importants avantatges: </li></ul><ul><li>Són fàcils d'instal·lar, entretenir i cont...
Trampes sexuals <ul><li>Trampes sexuals.   Es basen en utilitzar l'atracció que les femelles exerceixen sobre els mascles ...
Trampes sexuals (2) <ul><li>Encara que en les primeres trampes s'utilitzava com a atractiu les pròpies femelles verges, de...
Trampa delta
Fons gomós amb difusor
Funnel Nadel
Avantatges/inconvenients <ul><li>Avantatges de les trampes sexuals: </li></ul><ul><li>Selectivitat pràcticament absoluta p...
Trampes cromàtiques   <ul><li>Es basen en el fet que certs artròpodes són atrets per un color determinat, és a dir, per ll...
 
 
 
 
 
 
Altres mètodes de captura <ul><li>A més de les captures per atracció, que són les més utilitzades, també existeixen mètode...
 
 
Evolucionaris <ul><li>Encara que normalment no se sol fer ús correntment d'ells per a l'avaluació del risc plagues, sinó m...
Evolucionaris (2) <ul><li>Poden, en ocasions, tenir interès pels següents motius: </li></ul><ul><li>Com es coneix la pobla...
Mostreig d'artròpodes auxiliars <ul><li>Els mateixos mètodes que hem descrit per al mostreig dels artròpodes-plaga serveix...
Seguiment de la fenologia del cultiu <ul><li>En qualsevol cultiu, és necessari el seguiment i anotació dels moments en què...
Estat fecològic <ul><li>És a dir, l'estat fenològic condiciona el dany econòmic de la plaga i per tant el nivell de tolerà...
 
 
 
 
 
 
 
Observacions climàtiques   <ul><li>En l'avaluació del risc que determinades plagues poden representar per als cultius que ...
 
 
Llindars de tolerància econòmica <ul><li>La noció de llindar o nivell de tolerància econòmica constitueix un element fonam...
Aspectes de UTE <ul><li>De la definició es desprèn que el concepte de UTE engloba dos aspectes:Un  ecològic  i un altre  e...
 
Preparació de les Mostres patològiques i enviament al laboratori <ul><li>Per diagnosticar correctament és important Conèix...
Laboratori central de Sanitat vegetal <ul><li>A Catalunya, el Departament d'Agricultura, (DAAM) compta amb un  Laboratori ...
El Laboratori Central de Sanitat Vegetal  (2) <ul><li>El laboratori central de Sanitat Vegetal compta amb especialistes so...
 
Dades pràctiques sobre la tramesa de mostres al Laboratori  <ul><li>Selecció de la mostra . Cal que sigui representativa d...
Selecció de la mostra <ul><li>Plantes senceres . Cal tenir cura d'aïllar la part d'arrels de la resta de la planta, i per ...
Formalització de dades <ul><li>.Cal adjuntar a les mostres les dades següents: </li></ul><ul><ul><li>Sol·licitant . Nom, a...
Llista de laboratoris <ul><li>Laboratori Central de Sanitat Vegetal Via Circulació Nord tram 6, cantonada carrer 3 (Zona F...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Uf4

1,159

Published on

Published in: Education
1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • Moltes gràcies per aquesta interessant aportació.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,159
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Uf4

  1. 1. UF4. Determinació de l'Estat Sanitari de les plantes MÒDUL PROFESSIONAL: Principis DE SANITAT VEGETAL (MP5 Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Cultius Agroecològics)   Professor: Segismundo García Sánchez Curs:   2010-2011
  2. 2. Mostreig i avaluació de risc <ul><li>El primer que cal fer si es vol determinar l'estat sanitari d'un cultiu és avaluar, en diferents moments al llarg del cicle d'aquest cultiu, el risc que puguin suposar les plagues i malalties importants o habituals en aquest.  </li></ul><ul><li>Aquest risc s’ha de quantificar i la seva estimació és prèvia a qualsevol presa de decisió. </li></ul><ul><li>Això exigeix coneixements i preparació per part de l'avaluador, que normalment ha de ser un tècnic o agricultor qualificat. També requereix temps per part d'aquesta persona per efectuar els mostrejos, comptes o monitoratge pertinents </li></ul>
  3. 3. Elements bàsics <ul><li>Encara que els elements bàsics per a l'avaluació del risc són comuns a plagues i malalties, ja que es basen en: </li></ul><ul><li>1. presència, importància poblacional  i estats del paràsit, normalment mesurats per mostreig de plagues i auxiliars en el cas d'artròpodes, o per la densitat i estat de l'inòcul en el cas de malalties, </li></ul><ul><li>2. receptivitat de la planta hoste  , que és funció varietal i també de la fenologia, </li></ul><ul><li>3. condicions climàtiques  , que condicionen tant el desenvolupament dels artròpodes con sobretot dels fongs patògens </li></ul>
  4. 4. Valoració del risc <ul><li>La valoració del risc es fa bàsicament per mètodes de mostreig, bé directes (observació visual) o indirectes (frapatge, trampes, etc.), Tant de la plaga com dels auxiliars, complementats amb observacions fenològiques del cultiu i considerant les dades climàtiques. </li></ul><ul><li>El Diccionari de la Real Academia Espanyola defineix la mostra com la &quot;  part o porció extreta d'un conjunt per mètodes que permeten considerar-la com representativa del mateix  &quot;. </li></ul>
  5. 5. Mostreig de poblacions d'artròpodes <ul><li>La dinàmica de les poblacions dels artròpodes perjudicials als cultius, presents en un determinat ecosistema agrari, es pot estudiar a través de mètodes de mostreig, que permeten estimar tant el moment de l'evolució o del cicle biològic en què es troben, com les seves densitats poblacionals. Amb això pot tenir una idea del risc o de la perillositat potencial que cada paràsit en particular pot tenir per al cultiu. </li></ul><ul><li>La posada a punt d'un mètode rigorós de mostreig no és senzilla, ja que si en un cas determinat vol disposar d'una metodologia que proporcioni resultats representatius de la realitat amb un determinat nivell de significació estadística són necessaris sòlids estudis previs de base, que requereixen profunds coneixements d'estadística i biometria </li></ul>
  6. 6. Característiques mètodes mostreig <ul><li>Un mètode pràctic de mostreig ha de reunir aquestes condicions: </li></ul><ul><li>Senzill  , perquè sigui de fàcil realització per persones diferents. En general amb el temps es tendeix a una simplificació de mètodes. Per exemple en àcars en vinya o fruiters primer es comptava el nombre de formes mòbils per full i ara es compte només el nombre de fulles ocupades per àcars, que és més simple. </li></ul><ul><li>Ràpid  , per la disponibilitat de temps de l'agricultor o tècnic i les raons econòmiques lligades a això. </li></ul><ul><li>Rigorós  , és a dir, fidelment representatiu del que s'està estudiant. Quan s'augmenta el rigor, normalment augmenta la grandària de la mostra, de manera que per motius econòmics ha d'haver un equilibri raonable, entre aquestes tres condicions. </li></ul>
  7. 7. Finalitats <ul><li>Els mètodes de mostreig de poblacions d'artròpodes poden tenir bàsicament dues finalitats: </li></ul><ul><li>Qualitativa  : conèixer l'estat del cicle biològic o d'evolució en què es troba l'artròpode-plaga. Això és important per determinar el moment de la intervenció, si escau. </li></ul><ul><li>Quantitativa  : estimar la densitat o nivells poblacionals per veure si cal intervenir o no. </li></ul>
  8. 8. Tipus <ul><li>Hi ha diferents mètodes de mostreig. Una primera classificació pot ser en directes i indirectes. </li></ul><ul><li>Els mètodes directes  consisteixen en l'obtenció d'informació quantitativa, és a dir, dades numèriques, a partir de l'observació directa de cert nombre d'òrgans vegetals definits. L'exemple típic és el de l'observació visual. </li></ul><ul><li>Els mètodes indirectes  es basen en l'obtenció de la mostra d'artròpodes (plagues o auxiliars) a través de captures amb dispositius apropiats (cop, trampes, mànigues caça-insectes, etc.). </li></ul>
  9. 9. Classificació <ul><li>Els mètodes més comunament utilitzats són: </li></ul><ul><li>Observació visual directa </li></ul><ul><li>Frapatge </li></ul><ul><li>Trampes atractives: </li></ul><ul><ul><li>lluminoses </li></ul></ul><ul><ul><li>alimentàries </li></ul></ul><ul><ul><li>sexuals </li></ul></ul><ul><ul><li>cromotròpiques </li></ul></ul><ul><li>Altres mètodes de captura: </li></ul><ul><ul><li>aspiradors </li></ul></ul><ul><ul><li>bandes de cartró ondulat </li></ul></ul><ul><ul><li>plaques adhesives d'intercepció </li></ul></ul><ul><ul><li>mànigues caça-insectes </li></ul></ul><ul><li>Seguiment en evolucionaris </li></ul>
  10. 10. Elecció mètode <ul><li>L'elecció del mètode més adequat en cada cas es fa en funció de la naturalesa de la plaga i l'estadi del seu cicle. Així és freqüent que en moltes plagues importants (mosca de la fruita, cuc de pomes i peres, arna de la vinya, etc.) L'avaluació de les poblacions en fase d'ou o larva es faci per observació visual directa, mentre que en fase adulta es faci per trampeig. </li></ul><ul><li>És necessari disposar de mètodes fiables de mostreig per a totes les possibles plagues del cultiu en qüestió, però és imprescindible per a les plagues-clau, al voltant de les quals gira la defensa fitosanitària del cultiu. </li></ul><ul><li>Normalment els mètodes de mostreig d'artròpodes-plaga van associats a un llindar econòmic com veurem posteriorment. És a dir que la indicació de cert llindar d'intervenció ha de venir completada necessàriament amb la indicació del mètode de mostreig seguit i al qual és aplicable. </li></ul>
  11. 11. Observació visual directa <ul><li>És el mètode bàsic per al seguiment i avaluació de poblacions d'artròpodes, malgrat la seva laboriositat i caràcter elemental. </li></ul><ul><li>En efecte és el mètode més natural, el més fàcil de posar en pràctica i no requereix cap instrumentació, alguna lupa en certs casos.  </li></ul><ul><li>D'altra banda, dóna a conèixer la situació real i utilitza els coneixements i pràctica de l'agricultor, permetent la seva adaptació a les necessitats de cada moment. </li></ul>
  12. 12. Observació visual (2) <ul><li>El control visual consisteix en l'observació d'un cert nombre d'òrgans representatius dels vegetals de la parcel·la considerada, comptant i anotant el nombre de formes de la plaga en qüestió, i també dels seus paràsits o depredadors, si escau, així com de els danys, si s'escau.  </li></ul><ul><li>Aquestes observacions s'han de fer periòdicament sobre cada &quot;unitat cultural homogènia&quot;. Si aquesta és molt extensa convé tenir més d'una estació de control, en funció de la seva superfície. </li></ul><ul><li>Normalment n'hi ha prou amb les observacions de camp, però de vegades certes mostres necessiten ser portades al laboratori per examinar amb lupa binocular (ex. formes hivernants d'àcars sobre rams de pomera, cotxinilles en cítrics, etc.). </li></ul>
  13. 13. Observació visual (3) <ul><li>Els mètodes varien segons els cultius i plagues, però per a cada plaga ha de quedar ben clar: </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Els  òrgans  a examinar: fulles, fusta de 2-3 anys, botons florals, inflorescències, fruits, etc. </li></ul><ul><li>  Nombre d'òrgans  a examinar en un determinat nombre de plantes. Per exemple 200 fruits en 50 arbres, I00 fulles en 50 arbres, 300 flors a 30 arbres, etc. </li></ul><ul><li>) Èpoques d'observació  segons el tipus de plaga. La freqüència sol dependre dels períodes de risc i dels resultats de recomptes anteriors. </li></ul>
  14. 14. Observació visual (4) On trobar les indicacions <ul><li>Totes les normes tècniques de Protecció Integrada donen indicacions precises de com fer aquest control visual. </li></ul><ul><li>En algunes normes, amb la finalitat de sistematitzar al màxim les observacions, per a cada estació de control (normalment una per unitat cultural homogènia, encara que poden haver-hi més en funció de la superfície) distingeixen entre </li></ul><ul><li>Unitats mostrals primàries (l'arbre en cultius llenyosos, cert nombre de plantes o certa superfície en herbacis, etc.) </li></ul><ul><li>Unitat mostral secundària dins de la primària (brots, fulles, flors, fruits, branques, etc.). </li></ul><ul><li>Fixant un determinat nombre d'unitats primàries a considerar i dins de cadascuna d'elles, cert nombre d'unitats secundàries a observar </li></ul>
  15. 15. Exemple <ul><li>Per exemple, per l'arna de l'olivera  (Prays oleae)  es recomana observar en 20 arbres (unitats primàries) 10 brots (unitats secundàries) en cada un d'ells. O en el cas de la Protecció Integrada de tomàquet sota abric per l'aranya roja  (Tetranychus urticae  i altres) es recomana observar en 4 unitats mostrals primàries (cadascuna constituïda per un sector de 7-10 plantes) 21-30 fulles ( unitats mostrals secundàries). </li></ul><ul><li>De vegades el nombre de plantes o unitats primàries a considerar és fixa com un percentatge (per exemple 5-10%) del total de la parcel.la </li></ul>
  16. 16. Exemples <ul><li>Altres vegades, en comptes de recomanar observar un determinat nombre d'òrgans o elements mostrals secundaris, es recomana observar els que cauen dins d'una determinada àrea de la planta. Així, en el control visual de pugons i mosca blanca a la Protecció Integrada de cítrics a Catalunya es recomana observar l'atac en cercles (anelles de filferro) de 56 cm (dos cercles per arbre), valorant el risc en funció del% de cercles atacats. </li></ul><ul><li>És a dir, que s'han proposat tipus molt variats de mostreig. L'important és que siguin senzills d'executar, que ocupin el menor temps possible i que siguin representatius, és a dir, ens donin una informació fiable de la situació real. </li></ul><ul><li>Consulteu les norma tècniques que a Catalunya les podem trobar a la pàgina del Departament d'Agricultura </li></ul><ul><li>http ://www20.gencat.cat/portal/ site /DAR/menuitem.3645c709047c363053b88e10b031e1a0/? vgnextoid =c746e738d44d5210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD& vgnextchannel =c746e738d44d5210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD& vgnextfmt = default </li></ul><ul><li>O a la pàgina del Consell Català de la Producció Integrada a Catalunya a la pàgina web  www.produccióintegrada.cat </li></ul>
  17. 43. Mètode de frapatge <ul><li>El principi és simple: consisteix a copejar amb un bastó cert nombre de branques i recollir els artròpodes que, sorpresos pel cop, cauen en un embut de tela, en la extremitat porta un recipient. Perquè els resultats siguin comparables entre diferents parcel·la cal cenyir-se a un model &quot;estàndard&quot; tant per als aparells com per als òrgans colpejats. S'aplica bàsicament en arbres. </li></ul><ul><li>El material necessari és simple: </li></ul><ul><li>Un  carcassa  de fusta o metàl·lic, que pot tenir unes dimensions rectangulars de 40 x 50 cm per exemple (superfície 1 / 5 m 2 ) o circulars de 17-30 cm de diàmetre, o una altra estandarditzada segons el cas, que sosté un embut de tela fina, normalment blanca perquè es distingeixin bé els artròpodes, en la base o fons es posa un flascó o bossa de plàstic, on aquests artròpodes són recollits. </li></ul><ul><li>Un  bastó  protegit pel seu extrem amb un embolcall de goma perquè no fereixi les branques dels arbres. </li></ul>
  18. 44. Frapatge (2) <ul><li>Les captures són anestesiades amb èter acètic o altres substàncies en el pot de plàstic i després en laboratori se'ls pot tamisar per separar segons grandària, observant amb lupa els de menor mida i procedint a la seva identificació i recompte. </li></ul><ul><li>Aquest mètode és interessant per a:. </li></ul><ul><li>Plagues  particularment difícils d'observar d'una altra manera, com el antonòms de la pomera o la Psila de la perera, la xinxa verd en cítrics, etc. </li></ul><ul><li>Avaluació de la fauna auxiliar  , o fins i tot el conjunt de l'entomofauna del medi (està desenvolupat  només en cultius arboris  ) especialment coleòpters, himenòpters, heteròpters i neuròpters, difícils d'apreciar per observació visual. </li></ul><ul><li>En canvi exigeix ​​al porter bons coneixements faunístics per separar amb certa rapidesa els artròpodes capturats. </li></ul>
  19. 46. Trampes atractives <ul><li>Dins dels mètodes de captura d'insectes, a més del cop, tenim el trampeig, de més àmplia utilització. Les trampes poden ser de dos tipus: de intercepció o d'atracció. </li></ul><ul><li>Les trampes d'intercepció  són poc selectives, sent els artròpodes capturats accidentalment emprant plaques enganxoses o utilitzant aspiracions causades per corrent d'aire. Malgrat la seva manca de selectivitat poden donar indicacions qualitatives interessants per estudiar la composició de poblacions d'insectes i també poden ser útils per a estudis d'emigració i altres. S'utilitzen més en assajos i estudis però a la pràctica són poc utilitzades en Producció Integrada. </li></ul><ul><li>Les trampes d'atracció  , que són les més utilitzades estan basades en la resposta dels insectes a estímuls de diferent naturalesa com la llum, l'aliment, el sexe o la recerca d'un lloc protegit per crisalidar. </li></ul>
  20. 47. Trampes atractives (2) <ul><li>Segons l'estímul atractiu distingim entre </li></ul><ul><li>trampes lluminoses </li></ul><ul><li>Alimentàries </li></ul><ul><li>Sexuals </li></ul><ul><li>cromàtiques. </li></ul><ul><li> De cadascuna d'elles s'han dissenyat nombrosos tipus i models i contínuament s'estan realitzant modificacions i apareixen nous models.  </li></ul>
  21. 48. Trampes lluminoses <ul><li>Es basen en l'acció atractiva que exerceix la llum (sobretot la fracció ultraviolada de l'espectre) sobre certs insectes d'activitat crepuscular o nocturna. </li></ul><ul><li>Consten de: </li></ul><ul><li>Un llum  prou potent de raigs UV o mixta (sempre és millor ja que les altres ones de l'espectre també tenen poder atractiu, ex. les d'incandescència i vapor de mercuri, capturen més que les de vapor de mercuri sol). </li></ul><ul><li>Un  suport o estructura  . </li></ul><ul><li>Un dispositiu de recollida d'insectes , on són retinguts o morts perquè puguin identificar-se o explicar-se. Pot ser una safata amb líquid (aigua) o en sec, emprant un insecticida en el recipient i així els insectes són més fàcils d'identificar i preparar </li></ul>
  22. 49. Avantatges/inconvenients <ul><li>Les trampes lluminoses presenten aquests avantatges : </li></ul><ul><li>Capturen una entomofauna nombrosa, especialment lepidòpters i coleòpters. </li></ul><ul><li>Poder atractiu constant, el que permet conèixer millor la influència dels factors del clima a les poblacions. </li></ul><ul><li>Però, en contra tenen inconvenients: </li></ul><ul><li>La construcció i configuració són relativament costoses i exigeixen punts de </li></ul><ul><li>energia elèctrica propers, dels que no sempre es disposa en el camp. </li></ul><ul><li>L'abundància i varietat de captures exigeixen personal especialitzat per controlar diàriament el material entomològic recollit. </li></ul><ul><li>A la pràctica, a causa d'aquests inconvenients són poc utilitzades, encara que poden emprar-se per diverses plagues com el Chilo de l'arròs  (Chilo simplex)  , el Abich  (Euzophera pinguis)  o el glifodes  (Margaronia unionalis)  en olivera i altres .. </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  23. 51. Trampes alimentàries  <ul><li>Algunes substàncies naturals o en fermentació exerceixen un poder atractiu sobre els insectes. </li></ul><ul><li>Les trampes alimentàries es basen en: </li></ul><ul><li>Un recipient  que conté la substància o barreja de substàncies que atrauen els insectes per quimiotropismo  . </li></ul><ul><li>Un dispositiu  per atrapar insectes (quan la substància atractiva és líquida sol servir alhora com a element mortífer). </li></ul><ul><li>Poden tenir formes variades: poalets (pozalitos) per lepidòpters (arnes dispersió, carpocapsa, etc.), Pots-caçamosques (tipus MacPhail) per dípters com Ceratitis, Dacus, Ragoletis, i altres insectes. L'atractiu pot ser variat: fosfat biamònic i proteïnes hidrolitzables per dípters, sucs de fruita (pera o poma al 20%), melasses de sucreres al 15%, vi + vinagre + sucre, etc: 'per a diversos lepidòpters, etc </li></ul>
  24. 54. Avantatges/inconvenients <ul><li>Tenen importants avantatges: </li></ul><ul><li>Són fàcils d'instal·lar, entretenir i controlar. </li></ul><ul><li>Són econòmiques. </li></ul><ul><li>Encara que també alguns inconvenients: </li></ul><ul><li>La temperatura influeix sobre la fermentació o volatilització, pel que no són aptes per a zones fredes, o en períodes freds. Per exemple, sobre la cuc del raïm de la vinya detecten bé el 20 i 3r vol (a l'estiu), però no el 10 (primavera), ja que amb les temperatures fresques i les pluges s'evapora menys el atraient. </li></ul><ul><li>Ha de renovar l'atractiu periòdicament, com a mínim 1 o 2 vegades per setmana. No obstant això, s'han dissenyat en alguns casos esquers en forma de càpsules &quot;plugs&quot; que emeten lentament l'atractiu i que poden durar setmanes o mesos </li></ul><ul><li>En certs casos són poc selectives. Per exemple en les empleades en vinya amb vi, vinagre i sucre en aigua es capturen tot tipus d'insectes: mosques, abelles, etc. </li></ul><ul><li>Malgrat aquests inconvenients per la seva senzillesa, economia i facilitat per disposar d'elles són molt emprades per al seguiment de plagues importants. Són d'ús corrent en cítrics, vinya i fruiters per al seguiment de la mosca de la fruita  (Ceratitis capitata),  en olivera per a la mosca de l'oliva  (Bactrocera oleae),  a la vinya per a la cuc del raïm  (Lobesia botrana),  etc </li></ul>
  25. 55. Trampes sexuals <ul><li>Trampes sexuals.   Es basen en utilitzar l'atracció que les femelles exerceixen sobre els mascles per mitjà de feromones que segreguen en glàndules exocrines i difonen en. l'ambient. Els mascles són capaços de detectar a través d'uns sensors localitzats a les antenes i es dirigeixen cap a la font d'emissió per localitzar les femelles i realitzar així la còpula. </li></ul><ul><li>En algun cas, a més, també hi ha feromones emeses pel mascle per atraure femelles i encara que al mateix temps podrien utilitzar-se per la monitorització, estan menys desenvolupades </li></ul>
  26. 56. Trampes sexuals (2) <ul><li>Encara que en les primeres trampes s'utilitzava com a atractiu les pròpies femelles verges, des de fa molts anys s'ha aconseguit la identificació química d'aquestes feromones (són absolutament específiques en cada cas) i actualment es coneixen i sintetitzen per a la majoria dels insectes-plaga. Amb elles s'impregna una càpsula de cautxú o un altre suport, la qual s'empra com element atractiu en el parany. </li></ul><ul><li>Les trampes poden tenir formes molt variades. Des de les més senzilles que són de cartró, amb un teulat protector i un fons engomat on cauen els insectes que arriben atrets (tipus Jackson, Delta, Wing, etc.) A altres amb recipient de plàstic de més capacitat (tipus Funnel, Nadel, etc.). Periòdicament es compten les captures i també, amb certa periodicitat convé reposar la càpsula amb feromona per mantenir el seu poder atractiu, més o menys constant. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Entre les seves característiques cal citar com a pròpies, és a dir que capturen únicament l'espècie de l'insecte a què correspon la feromona (no com les lluminoses o alimentàries que són més o menys polivalents), són imperatives ia més extremadament actives </li></ul>
  27. 57. Trampa delta
  28. 58. Fons gomós amb difusor
  29. 59. Funnel Nadel
  30. 60. Avantatges/inconvenients <ul><li>Avantatges de les trampes sexuals: </li></ul><ul><li>Selectivitat pràcticament absoluta per la plaga en qüestió. </li></ul><ul><li>Detecten admirablement les primeres sortides de mascles per la seva gran sensibilitat. </li></ul><ul><li>Menys influïdes que les alimentàries per les condicions climàtiques ja que les feromones solen ser molt volàtils. </li></ul><ul><li>Són fàcils de manejar, entretenir i controlar, a més de molt netes </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>En realitat, després del control visual és el mètode actualment més emprat en el seguiment i avaluació de poblacions de plagues. </li></ul><ul><li>No obstant això cal assenyalar que encara que sempre són útils per a seguiment del cicle biològic de la plaga (corba de vol), que permet conèixer quan està en fase adulta i la durada d'aquests períodes, no sempre ho són per conèixer la densitat poblacional real de la plaga. És a dir que, encara que en la pràctica s'utilitza el nivell de captures com una estimació quantitativa de la densitat de població de la plaga, no sempre és correcte, ja que a causa de l'acció dels factors que influeixen en les captures, no sempre es dóna una significació alta en la correlació captures-danys. No obstant això el nivell de captures pot ser un indicador relatiu de la població de la plaga que adquireix caràcter gairebé absolut en absència de captures (&quot;predicció negativa </li></ul>
  31. 61. Trampes cromàtiques <ul><li>Es basen en el fet que certs artròpodes són atrets per un color determinat, és a dir, per llum de determinada longitud d'ona. Són simples ja que consisteixen en una o diverses tauletes del color que es tracti (les més utilitzades són de color groc), amb una capa o superfície enganxosa on queden adherits els insectes que hi van atrets pel color. </li></ul><ul><li>Les de color groc atreuen mosques blanques, pugons, dípters minadors, etc.  </li></ul><ul><li>Les de color blau, els trips  . </li></ul><ul><li>Són particularment útils en els casos de trips i pugons, encara que normalment han de complementar amb un altre tipus de mètodes, particularment l'observació visual  </li></ul>
  32. 68. Altres mètodes de captura <ul><li>A més de les captures per atracció, que són les més utilitzades, també existeixen mètodes de captura d'un altre tipus, més rarament empleats, com </li></ul><ul><ul><li>les plaques adhesives d'intercepció </li></ul></ul><ul><ul><li>els aspiradors </li></ul></ul><ul><ul><li>les mànigues caça-insectes. </li></ul></ul><ul><li>Els aspiradors són aparells que recullen per succió dels artròpodes aplicant la seva boca sobre la planta. N'hi ha de diversos tipus, alguns relativament senzills i lleugers, que poden emprar-se per al monitoratge de certes plagues i sobretot d'enemics naturals presents en el cultiu i difícils d'avaluar per altres mètodes. Hi ha alguna més complexa fins i tot per captures mascles en vol. </li></ul><ul><li>Poden ser una alternativa al cop, ja que el cop pot esbiaixar la captura dels artròpodes cap als de menor mobilitat i els seus resultats poden estar influïts per l'operador. </li></ul><ul><li>Les mànigues caça-insectes utilitzen com una xarxa amb la qual es colpeja la vegetació per capturar els insectes. El seu ús es limita al mostreig d'insectes que són a la part externa de la planta i en vegetació herbàcia. Per exemple per a la pudenta de l'arròs  (Eusarcoris incospicuus)  es recomana avaluar les seves poblacions mitjançant captures en mànigues caça-insectes de 0,33 m de diàmetre, i el llindar d'intervenció a Andalusia d'I insecte per 3 cops de la màniga atrapa-insectes. </li></ul><ul><li>També podrien ser útils per al monitoratge de certs auxiliars com neuròpters, lids i sírfids </li></ul>
  33. 71. Evolucionaris <ul><li>Encara que normalment no se sol fer ús correntment d'ells per a l'avaluació del risc plagues, sinó més aviat per a estudis, experiències, Estacions d'Avisos, etc., No podem deixar de esmentar, perquè en algun cas podrien tenir aplicació en l'estimació del risc . </li></ul><ul><li>Són habitacles més o menys perfectes i protegits, en els que es posen mostres d'artròpodes perquè es desenvolupin en condicions pràcticament naturals, encara que en recinte tancat, i poder realitzar sobre ells estudis, observacions, seguiments i determinacions. </li></ul>
  34. 72. Evolucionaris (2) <ul><li>Poden, en ocasions, tenir interès pels següents motius: </li></ul><ul><li>Com es coneix la població de partida, permet conèixer amb força exactitud dades quantitatives, com percentatges (exemple:% d'eclosió d'ous), mortalitat natural, taxes de parasitisme, etc. </li></ul><ul><li>Encara que estiguin en condicions naturals, la malla que tanca el recinte, el tejadillo que de vegades tenen, etc. els proporciona una certa protecció, és a dir, es crea un cert microclima que avança alguna cosa els paràsits que fa a les condicions de la intempèrie, el que a efectes de previsió, pot presentar cert interès. </li></ul>
  35. 73. Mostreig d'artròpodes auxiliars <ul><li>Els mateixos mètodes que hem descrit per al mostreig dels artròpodes-plaga serveixen per al mostreig dels artròpodes auxiliars, en els casos en què l'aplicació de la Protecció Integrada faci necessari o aconsellable avaluar les seves poblacions. </li></ul><ul><li>Així es poden aplicar: </li></ul><ul><li>El control visual directe  . De vegades, quan es tracta de parasitoides el mateix control visual de la plaga pot servir per avaluar la població d'auxiliars o grau de parasitisme. L'observació visual pot emprar-se per lids, sírfids, neuròpters i altres. </li></ul><ul><li>El cop en cultius llenyosos  permet conèixer les poblacions de coccinélidos, antocòrids, neuròpters, i certs himenòpters parasitoides i altres auxiliars. </li></ul><ul><li>L'aspiració  és útil per capturar tot tipus d'auxiliars, particularment dípters i himenòpters adults. </li></ul><ul><li>Pel que fa al  trampeig,  únicament les trampes cromàtiques i lluminoses, per la seva polivalència, poden donar alguna informació sobre fauna útil, i en menor proporció les alimentàries (encara que de vegades cauen crisopes i altres espècies) i pràcticament gens les sexuals ja que són específiques de les plagues en qüestió, encara que en algun cas atrauen secundàriament a depredadors o paràsits de la plaga, com femelles de  Anagirus pseudococci,  que són atretes per la feromona del cotonet  Planococcus citri. </li></ul>
  36. 74. Seguiment de la fenologia del cultiu <ul><li>En qualsevol cultiu, és necessari el seguiment i anotació dels moments en què tenen lloc els diferents estats fenològics del cultiu al llarg de la campanya perquè: </li></ul><ul><li>Normalment hi ha una correlació entre l'estat vegetatiu en un cultiu determinat i l'estat evolutiu dels seus paràsits. </li></ul><ul><li>Hi ha estats fenològics en què la planta presenta major o menor sensibilitat a l'atac dels seus enemics, per exemple: </li></ul><ul><ul><li>La arna o prays del llimoner ataca en els períodes de floració. </li></ul></ul><ul><ul><li>En els cítrics la xinxa verd, els pugons, o la mosca blanca cotonosa, els ataquen en els períodes de brotació, ja que actuen sobre brots tendres. </li></ul></ul><ul><ul><li>En canvi, en els mateixos cítrics, la mosca de la fruita ataca en els períodes de maduració de les fruites. </li></ul></ul><ul><ul><li>A la vinya les erugues devoradores de brots ataquen només en els estats B-D (inici del desborrament - punta verda - sortida de fulles). </li></ul></ul><ul><ul><li>La Haltica de la vinya només és perillosa en els estats E-F (primeres fulles esteses). </li></ul></ul>
  37. 75. Estat fecològic <ul><li>És a dir, l'estat fenològic condiciona el dany econòmic de la plaga i per tant el nivell de tolerància. En el cas que ens decidim per aplicar la lluita química contra determinat paràsit, la fenologia també té addicionalment importància per aquests motius: </li></ul><ul><li>En estats fenològics de desenvolupament molt ràpid, si apliquem un tractament de cobertura, la nova superfície vegetativa que es forma ràpidament, queda desprotegida, és a dir, la fenologia influeix en la relació existent entre superfície protegida i superfície total. Això ens ha de donar informació sobre el possible interval entre aplicacions durant el període de risc, o si volem cobrir adequadament la nova superfície formada inclinar per l'elecció d'un producte sistèmic, si és possible, durant aquests estats fenològics de gran activitat vegetativa. </li></ul><ul><li>La  fitotoxicitat  o efectes secundaris indesitjables sobre el vegetal tractat, encara que en molts casos és una característica específica o varietal, és a dir, poden ser fitotòxics per a una varietat determinada sigui quin sigui l'estat fenològic, en alguns casos depèn de l'estat vegetatiu de la planta tractada . Per exemple: </li></ul><ul><ul><li>Els olis minerals d'estiu, que es recomanen en cítrics per al control de diverses cotxinilles, només s'han d'utilitzar des que el fruit té el tamany d'una nou (abans podria produir cremades o petites taques necròtiques) fins que comença a canviar de color (doncs llavors retarda la coloració que no interessa). </li></ul></ul><ul><ul><li>- Si s'aplica clorpirifos en vinya a l'inici de la brotació, pot produir taquetes necròtiques a les fulles, cosa que no sol fer en estats fenològics més avançats. - Certs carbamats poden produir aclarida de fruita en determinats fruiters, si s'utilitzen durant la floració i un període posterior de 2-3 setmanes. </li></ul></ul><ul><li>Pels  problemes legals  derivats de la utilització de plaguicides en relació amb certs estats vegetatius de la planta. Per exemple: </li></ul><ul><ul><li>Normativa sobre abelles en període de floració. </li></ul></ul><ul><ul><li>Normativa sobre terminis de seguretat entre tractament i collita en època de maduració. </li></ul></ul>
  38. 83. Observacions climàtiques <ul><li>En l'avaluació del risc que determinades plagues poden representar per als cultius que ataquen cal considerar els valors que presenten els principals paràmetres climàtics (temperatura, humitat relativa, precipitacions, vent, etc.). </li></ul><ul><li>En efecte, poden influir tant directament sobre la velocitat de desenvolupament, voracitat, capacitat reproductiva, mortaldat, etc. dels artròpodes, com indirectament sobre la susceptibilitat de la planta hoste o sobre l'eficàcia dels mitjans de lluita. </li></ul>
  39. 86. Llindars de tolerància econòmica <ul><li>La noció de llindar o nivell de tolerància econòmica constitueix un element fonamental </li></ul><ul><li>Suposa un canvi de concepte respecte a la lluita convencional contra plagues, ja que d'una protecció de cobertura o indiscriminada, es passa al de tolerar un cert nivell de plagues sobre el cultiu, considerant totes les possibilitats que ofereix l'ecosistema agrari en què estem. </li></ul><ul><li>El llindar de tolerància econòmica (UTE) es defineix com &quot; el nivell de població de plaga que en ser sobrepassat necessita una intervenció limitant, sense la qual el cultiu corre el risc de patir pèrdues superiors al cost de les mesures de lluita previstes i als efectes indesitjables que aquesta intervenció pugui suposar &quot;. </li></ul>
  40. 87. Aspectes de UTE <ul><li>De la definició es desprèn que el concepte de UTE engloba dos aspectes:Un  ecològic  i un altre  econòmic  . </li></ul><ul><li>Si es vol aprofundir més en aquests conceptes, molts autors distingeixen entre aquest llindar econòmic de tractament  (UET o UTE)  i nivell econòmic de dany  (NEO)  . </li></ul><ul><li>El  nivell econòmic de dany  (NEO) és la menor densitat poblacional de plaga que causa dany econòmic, definit aquest dany com el perjudici econòmic que justifica les mesures de control artificials. </li></ul><ul><li>El  llindar econòmic de tractament  (UET) és el nivell poblacional al qual s'han d'aplicar les mesures de control per evitar que una població en augment abast el nivell econòmic de danys. Serà menor que aquest NEO per permetre que les mesures de control facin efecte abans que s'assoleixi aquest nivell. És equivalent al llindar de tolerància econòmica (UTE) que és el concepte que normalment es maneja.  </li></ul><ul><li>Si relacionem aquests nivells amb la  posició general d'equilibri  de la plaga  (PGE  ), que és la densitat poblacional mitjana d'una determinada plaga que oscil amb el temps, en funció de factors ambientals, pot passar que, de vegades superi aquests nivells, i és llavors quan es necessitaria intervenir </li></ul>
  41. 89. Preparació de les Mostres patològiques i enviament al laboratori <ul><li>Per diagnosticar correctament és important Conèixer algunes característiques de la parcel·la (Tipus de terra, tipus de reg, males herbes, etc.) i de la història del Cultiu (podes, tractaments, abonaments, pluges, excés de calor, data d‘aparició dels símptomes, etc.). </li></ul><ul><li>Com triar la mostra? </li></ul><ul><li>En primer lloc, la mostra ha de ser representativa: </li></ul><ul><li>Si es tracta d'un camp amb una afecció generalitzada, prendre mostres de plantes a l'atzar. </li></ul><ul><li>Si només està afectada una zona (o per rodals), el millor és que la mostra correspongui a la zona marginal de l'avanç de l'afecció (marge del rodal) i es trien plantes que comencin a mostrar els símptomes. </li></ul><ul><li>Si és un arbre o una planta amb afecció de fruits, fulles o branques, el millor és tallar una branca afectada que contempli el símptoma i també les altres parts. </li></ul><ul><li>En hortícoles, el millor és agafar la planta sencera, amb arrels i part aèria. </li></ul><ul><li>Per seleccionar una mostra ha d'observar-se el símptoma o dany, després es triarà una mostra en la que s'observin aquests. En general, les mostres han de ser de plantes afectades, però no mortes (on només trobarem sapròfits). </li></ul>
  42. 90. Laboratori central de Sanitat vegetal <ul><li>A Catalunya, el Departament d'Agricultura, (DAAM) compta amb un Laboratori Central de Sanitat Vegetal , ubicat a la Zona Franca del Port de Barcelona, i els laboratoris territorials a Tarragona, Lleida, Girona i Terres de l'Ebre. </li></ul><ul><li>Les missions dels laboratoris territorials són atendre les consultes de la seva zona i les anàlisis que es deriven de les campanyes de prospecció de plagues de quarantena </li></ul>
  43. 91. El Laboratori Central de Sanitat Vegetal (2) <ul><li>El laboratori central de Sanitat Vegetal compta amb especialistes sobre els diferents grups de patògens i amb capacitat d'utilitzar tant les tècniques clàssiques de diagnòstic com les més modernes. Moltes d'aquestes tècniques s'han estandarditzat pel grup estatal de treball de laboratoris de diagnòstic i, a més, amb els organismes de quarantena s'apliquen els protocols que estableix l'EPPO. També es disposa d'uns laboratoris de referència designats pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MARM), que donen suport als problemes de diagnòstics ordinaris i confirmen oficialment les deteccions d'organismes de quarantena o primeres cites de patògens. </li></ul><ul><li>El preu de l'anàlisi és una taxa fixa per tot tipus de mostres actualment fixada en  18 euros. D'aquesta taxa estan exemptes les mostres trameses per altres administracions o per tècnics de les agrupacions de defensa vegetal (ADV). </li></ul><ul><li>El temps de resposta està en funció de l'època de l'any i del tipus d'anàlisi. Va des de tres dies per una determinació de nematodes, virus o fongs que no necessitin cultiu in vitro fins a un mes per determinacions de bacteris o fongs en què es faci necessari un cultiu amb medis artificials específics. </li></ul>
  44. 93. Dades pràctiques sobre la tramesa de mostres al Laboratori <ul><li>Selecció de la mostra . Cal que sigui representativa de l'afecció. En el cas que s'observin diferents símptomes, cal que hi siguin representats. No s'han de trametre plantes totalment mortes, a menys que s'acompanyin de plantes en diferents graus d'afecció. Sempre que es pugui, s'enviaran plantes senceres, amb arrel. </li></ul>
  45. 94. Selecció de la mostra <ul><li>Plantes senceres . Cal tenir cura d'aïllar la part d'arrels de la resta de la planta, i per això es procedirà a lligar el pa d'arrels (arrels i terra) amb una bossa de plàstic resistent i a nivell del coll. De la mateixa manera, es lligarà una bossa de plàstic a la part aèria, a la qual es practicaran uns forats per tal de permetre'n la transpiració. En cap moment no s'inclourà en la mateixa bossa terra-arrels i part aèria sense haver fet la separació esmentada. La planta es posarà en una capsa de cartró de mida adient per evitar que s'aixafi durant el transport. S'han d'enviar amb la major rapidesa possible. </li></ul><ul><li>Terra . Es trametrà un volum aproximat d'1kg de terra en una bossa de plàstic resistent i ben tancada. No s'ha posar a la nevera. </li></ul><ul><li>Fulles . Si la mostra consta de fulles aïllades, cal fer paquets amb paper d'alumini disposant les fulles ordenadament i evitant aixafaments. Els paquets de paper d'alumini es posaran en bosses de plàstic amb uns forats per a la transpiració, i se n'ha d'evitar en tot moment l'aixafament. Es poden guardar a la nevera un màxim de 5 dies (segons la planta). </li></ul><ul><li>Fruits . Es poden habilitar capses de sabates (per exemple), amb paper de cuina per evitar que els fruits es toquin entre ells. S'han de reforçar les capses amb fustes o altres materials per tal d'evitar l'aixafament durant el transport. Qualsevol altre material s'ha de trametre de manera que es garanteixi la recepció en les millors condicions possibles. </li></ul><ul><li>Transport . Es pot optar per dur les mostres directament al laboratori o per enviar-les per transportista. En qualsevol cas, cal evitar temperatures elevades i canvis sobtats de temperatura (perill de condensacions). En el cas de fer l'enviament per transportista, cal que el lliurament no s'ajorni més de 24 hores i s'ha de comunicar el risc que es corre de malmetre la mostra en cas de no observar els requeriments de temperatura i termini de lliurament. </li></ul>
  46. 95. Formalització de dades <ul><li>.Cal adjuntar a les mostres les dades següents: </li></ul><ul><ul><li>Sol·licitant . Nom, adreça, telèfon, codi postal i localitat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Localitat del cultiu . Ha de ser municipi reconegut i a més es podrà fer constar la partida, la vegueria, etc. </li></ul></ul><ul><ul><li>Espècie afectada . S'ha d'especificar amb el nom comú de la planta i/o el científic en el cas de plantes «rares». És convenient d'especificar la varietat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Superfície afectada . És important saber quin grau d'incidència té en la plantació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Tractaments realitzats . S'han d'incloure els tractaments realitzats inclosos els d'herbicides i els nutricionals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Descripció de la simptomatologia . S'han de detallar especialment aquells trets que ens han cridat més l'atenció i considerem que tenen un valor diagnòstic. </li></ul></ul>
  47. 96. Llista de laboratoris <ul><li>Laboratori Central de Sanitat Vegetal Via Circulació Nord tram 6, cantonada carrer 3 (Zona Franca) 08004 BARCELONA 93 223 40 51 </li></ul><ul><li>Laboratori Territorial de Sanitat Vegetal a Girona Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà 17486 CASTELLÓ D'EMPÚRIES 972 45 43 </li></ul><ul><li>Laboratori Territorial de Sanitat Vegetal a Lleida C. Alcalde Rovira Roure, 191 25198 LLEIDA 973 24 50 </li></ul><ul><li>Laboratori Territorial de Sanitat Vegetal a Tarragona Av. Catalunya, 50 43002 TARRAGONA 977 25 08 Laboratori Territorial de Sanitat Vegetal a Terres de l'Ebre Ctra. València, 108 43520 ROQUETES 977 50 01 74 </li></ul><ul><li>Sol·licituds d'anàlisi: Es pot descarregar d’Internet a la adreça </li></ul><ul><li>http ://www20.gencat.cat/docs/DAR/Documents/Arxius/i-4390.doc </li></ul>
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×