Your SlideShare is downloading. ×
Estudioventura M3
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Estudioventura M3

345
views

Published on

Estudio Metro 3 en Sector Arquitectura, jornadas de Nuevas Dinámicas Residenciales: …

Estudio Metro 3 en Sector Arquitectura, jornadas de Nuevas Dinámicas Residenciales:
L'Habitatge: un dret constitucional?, un bé de primera necessitat?o un producte d’inversió ?


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
345
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. L’HABITATGE: un dret constitucional? un bé de primera necessitat? o un producte d’inversió ? Juliol 2009 Celestí Ventura Cisternas 1
  • 2. A la primavera del 2003, convidat a una taula rodona organitzada pel COAC per parlar de la “bombolla immobiliària”, –des del 2002 ja començava a preocupar a la societat-, vaig fer l’afirmació següent: “L’habitatge lliure a la ciutat de Barcelona ha doblat el seu preu en els últims cinc anys, durant el mateix període, el preu del sòl s’ha triplicat”. Recordo que mentre la referència al preu de l’habitatge no causava cap sorpresa, semblava impossible l’afirmació sobre el cost del sòl, no semblaven quadrar les dues dades. Aquella jornada va donar molt de joc per parlar dels problemes dels habitatges en general al nostre país, des dels diferents punts de vista. Preocupat pel preu del sòl, proposava com a única solució per fomentar els habitatges de protecció oficial, la reserva d’un percentatge important, -per exemple del 40%-, en els futurs planejaments, per a destinar-los a habitatge social. Voldria aclarir, que la meva opinió, com a director general d’una promotora-constructora d’habitatges, no sempre és compresa ni compartida per molts promotors. Tornant a la qüestió del preu de l’habitatge, voldria recordar les dades dels costos de les promocions immobiliàries durant aquell període de temps i afegir-vos algunes de les meves opinions sobre aquells fets. Cal dir que, tot i que la nostra empresa treballa només a Barcelona ciutat, el fenomen va ser similar a la resta del país. 2
  • 3. 1. EVOLUCIÓ DE PREUS DELS HABITATGES Repercusió m² construït HABITATGE LLIURE BARCELONA 730.000 108% INCREMENT DE L’IPC = 18,30% 350.000 360.000 (*) (LOE) 200% (*) .- Energia Solar .- Llicències d’obres .- Telecomunicacions .- Honoraris Facultatius .- EHE (Estructures) .- Escomeses i Serveis .- Obra Nova, Notari, Registre,..... .- Auditories i Assegurances (LOE) 150.000 120.000 37% 110.000 15.000 20.000 33% 1998 2003 1998 2003 1998 2003 1998 2003 HABITATGE COST COST (*) COST DESPESES RENDA LLIURE SOLAR CONSTRUCCIÓ (*) DIVERSES − Els preus dels habitatges i els costos de promoció estan expressats en pessetes, i es refereixen a la repercussió per m² construït (en el cas del preu de venda, no inclouen els elements comuns de l’edifici). − Els costos de construcció, tot i que creixen molt menys que els de venda, incloïen millores de qualitat, entre d’altres, els criteris derivats de les auditories tècniques per la LOE. − Els costos de les despeses diverses, incloïen els de les auditories i les assegurances decennals. − És evident que els costos de fabricació no tenien gaire a veure amb l’increment del preu de l’habitatge tot i que a vegades, és un recurs massa utilitzat per alguns promotors per no construir amb més qualitat. − Aleshores què va produir l’encariment? 3
  • 4. 2. Què va produir la pujada de La pressió continuada de preus de l’habitatge? LA DEMANDA Avui ja poques persones dubten que el preu de les coses depenen més de l’equilibri entre l’oferta i la demanda que dels costos de fabricació. És a dir, quan es ven amb molta rapidesa, sobre plànol, abans de fabricar, els preus pugen contínuament mentre es mantingui la demanda. Si una empresa no puja els preus, perd recursos, perquè la competència ho farà, tindrà més beneficis i comprarà nous solars a més preu (de fet es converteixen en subhastes, les mateixes administracions venen així el seu sòl) i perdria competitivitat. És impensable que les empreses puguin moderar els preus de forma espontània. És la dinàmica del mercat. 4
  • 5. 3. MOTIVACIONS DE LA COMPRA (segons dades estadístiques METRO-3) 2001 - 2002 - 2003 55% Canvi d’habitatge 2 Per ús propi 35% Nou accés a l’habitatge 10% Trasllat a BCN De cada 3 habitatges venuts 1 Per inversió CONSIDEREM INVERSIÓ LA COMPRA PER: En algunes zones de la ciutat - Ús futur de fills adolescents el percentatge entre ús propi i - Revendre (Especulació) inversió s’aproxima al 50% - Lloguer - 2ª Residència (BCN) Les dades estadístiques de la nostra empresa durant aquells tres anys reflexaven una nova tendència, la compra d’habitatges no per ús immediat, per habitar-les, sinó per inversió. Si els habitatges pugen de preu cada any (creixia la creença que sempre havien pujat), és interessant comprar ara, després ja veurem quin us en farem. Però, què va facilitar aquesta dinàmica? 5
  • 6. 4. FACTORS QUE HAN MOTIVAT L’INCREMENT DE LA DEMANDA (1) BANCARIS 1998 2003 - Baixada dels tipus d’interès (9% 4%) - Major durada crèdits hipotecàris (15 anys 30 anys) - Increment del total del crèdit (60% 100-110%) SOCIALS - Major estabilitat laboral - Disminució de l’atur - Modificació de l’estructura familiar - Compra per mimetisme A l’inici del 2000, els interessos internacionals del diner van baixar de forma generalitzada i al nostre país de forma especial, veníem d’uns interessos de la nostra moneda, la pesseta, més alts que a la resta de l’Europa comunitària i l’euro començava a funcionar com a moneda comuna. De la mateixa manera que els interessos a llarg termini baixaven de forma gradual, la durada de les hipoteques s’allargava i d’aquesta manera les quotes mensuals d’interessos més amortització eren més baixes. Començàvem a comprar pensant més en els pagaments mensuals que en el preu total. Per afavorir més la compra dels habitatges, els bancs, -que disposaven aleshores de tots els diners del mon per donar crèdits- van incrementar gradualment els imports de les hipoteques concedides, fins a superar els preus totals dels habitatges (>100%), -per pagar l’IVA, les despeses d’escripturació, els mobles,...-, tot el que fos necessari (en aquells anys tots nosaltres érem prou solvents i els bancs tenien un gran negoci que aprofitar). Amb l’euro, els interessos baixos i l’activitat del país afavorida per l’eufòria dels sector de la construcció, ens sentíem rics. Els mitjans de comunicació, amb els seus titulars recordant dia a dia l’alça dels preus dels habitatges, van acabar d’influir en una societat cada cop més gregària. La compra per mimetisme s’imposava. 6
  • 7. 5. FACTORS QUE HAN MOTIVAT L’INCREMENT DE LA DEMANDA (2) INVERSIÓ - Borsa de Valors - Dipòsits bancaris - Compra dels productes Immobiliaris com alternativa d’inversió, deguda a: - Deuda del Tesoro - Fons de Pensions FISCALS HABITATGE HABITUAL - 1er - 2n any 25% S/750.000 + 15% S/750.000 (cada part, si declaren per separat) 3er any 20% S/750.000 + 15% S/750.000 (cada part, si declaren per separat) Sobre els pagaments realitzats per hipotèques INVERSIÓ - Tributació del 15 % S/plusvàlues obtingudes a >1 any (per a les persones físiques) Si les compres motivades per la inversió creixien, era també per altres motius que ho afavorien: la crisi borsària dels valors de les noves tecnologies, la baixa remuneració dels dipòsits, la poca o nul la rendibilitat dels plans i fons de pensions... I curiosament, mentre les deduccions en la declaració de la renda –de quantitats limitades- en la compra de la vivenda habitual (per viure-hi), periòdicament ha estat qüestionada des d’algun punt de vista polític, si es comprava un habitatge i es venia passat un any i un dia, amb beneficis (el seu preu havia pujat) només es pagava a la declaració de la renda un 15% d’impost, menys de la meitat de la majoria de les rendes del treball. Però, era cert que el preu del sòl s’havia triplicat? 7
  • 8. 6. DESCOMPOSICIÓ DEL PREU DE VENDA D’UN HABITATGE 730.000 (18%) (20%) S/PREU VENDA S/PREU VENDA 350.000 MARGE BRUT 126.000 PROMOTORA CONSTRUCTORA 70.000 23.000 DESPESES (20.000 X 1,14) PROCÉS INDUSTRIAL 17.000 DIVERSES (15.000 X 1,14) (Increment en un 50%) COST 171.000 CONSTRUCCIÓ (150.000 X 1,14) 126.000 (110.000 X 1,14) COST 137.000 SOLAR (120.000 X 1,14) 40% COMPRA SÒL RESIDENCIAL 1998 410.000 (Increment en un 200%) (360.000 X 1,14) (*) El factor 1,14 s’aplica per incorporar els m² de parts comuns 56% PROCES INDUSTRIAL 2003 Si col loquem les dades expressades en el quadre núm. 1, de manera que posem sobre un eix a la part superior les despeses de construcció (el que direm procés industrial) i a la part inferior el corresponent a la compra del sòl, i incrementem en un 14% les despeses unitàries de fabricació, per incloure aproximadament les parts proporcionals dels elements comuns (s’han de construir, però no estan en el preu de venda). S’apreciarà ràpidament (el gràfic està dibuixat en proporció) com el cost del sòl, sense aportar més valor afegit, s’ha incrementat un 200% (s’ha triplicat), mentre tot el procés industrial només s’ha incrementat en un 50%, tot i que és més del 18,30% (l’increment de l’IPC d’aquell període) inclou millores tècniques i de garanties (LOE) i no explica per tant l’increment dels preus dels habitatges. Si ens parem a pensar en els marges bruts de l’empresa promotora, apreciarem com el percentatge es manté similar, encara que de quasi el doble d’import absolut. Tot i que la creença popular és que els marges son molt grans, aquests es mouen al voltant del 20%. S’ha de pensar, no obstant que les empreses no tenien que invertir tots els costos de la promoció per dos raons, la primera perquè les vendes anticipades ajudaven a finançar i la segona perquè les entitats financeres donaven tot el crèdit que es necessités, a interès baix, per que aleshores tots érem solvents. Bé, de fet les entitats financeres eren les primeres en creure que els preus dels pisos no pararien de pujar i per tant el sòl ho garantiria tot. 8
  • 9. 7. DESCOMPOSICIÓ DEL MARGE BRUT Promotora - Constructora 126.00 (18% S/PREU VENDA 6,5 Benefici Net MARGE BRUT PROMOTORA 3,5 Impost de Societats CONSTRUCTOR 2 Despeses Financeres (Interessos Hipoteques) 6 Despeses Fixes (Cost Estructura) Si seguim observant el marge brut de l’empresa promotora i en deduïm les despeses fixes (en el cas d’una empresa amb equip professional, no totes en tenen), les despeses financeres (el que paguen als bancs pels crèdits) i l’import de societats (la part dels beneficis que van a l’estat) ens queda un 6,5% de benefici net, que semblant molt petit, és important si pensem que de la xifra total de vendes, i en aquells anys es venia molt, en quedaven beneficis considerables que augmentaven el capital de les societats, fent- les inicialment més fortes, tot i que cada vegada tenien que pagar més cars els solars i acabaven endeutant-se més... 9
  • 10. Quin efecte produïa en l’economia del país l’increment de l’activitat en el sector de la construcció? Era evident que tot el que hem vist fins ara portava efectes positius per l’economia, per exemple: − Creixement del producte interior brut (país més ric). − Increment de l’ocupació laboral (baixada de l’atur). − Increment de la recaptació de la seguretat social (es tornava a creure amb la sostenibilitat de l’estat del benestar). − Increment generalitzat de la recaptació d’impostos (superàvit fiscal). − Beneficis per la majoria d’empreses, tant de la industria auxiliar, com per la resta de la societat. − Increment generalitzat de l’activitat en els professionals del sector de la construcció (arquitectes, aparelladors, enginyers,...) professions quasi sense atur. − Sentiment de riquesa, en una societat que en general incrementava el seu consum, possiblement per sobre de les seves necessitats i possibilitats. Amb tota aquesta situació general, totes les administracions depenen dels ingressos del sector, la banca entusiasmada amb els seus resultats i els nostres polítics presumint de bona gestió, país ric, i sempre pendents de les properes eleccions. A qui l’interessava parar-ho? Però, es va aturar per si sola la demanda d’habitatges a partir del 2003? Es va autoregular el mercat de forma espontània? 10
  • 11. 8. MOTIVACIONS DE LA COMPRA (segons dades estadístiques METRO-3) 2004 - 2005 - 2006 PROMIG DE COMPRAVENDA Les vivendes destinades a ús propi disminueixen fins el 58% mentre que les destinades a la inversió s’incrementen fins el 42% CONSIDEREM INVERSIÓ LA COMPRA PER: En algunes zones de la ciutat - Ús futur de fills adolescents el percentatge entre inversió i - Revendre (Especulació) ús propi s’ apropa al 90% - Lloguer - 2ª Residència (BCN) Les compres anticipades, sobre plànol, van seguir amb els mateixos ritmes fins a finals de 2006, incrementant-se cada cop més les compres per inversions, les nostres estadístiques de les vendes de l’habitatge lliure a Barcelona ciutat no deixen dubtes. En un sector on no hi ha barreres d’entrada, l’increment de les societats que es dedicaven al negoci de la promoció immobiliària de forma eventual es va incrementar sensiblement, així com les entitats financeres que encara no disposaven de la seva promotora immobiliària, la van crear o es van associar amb d’altres, ningú va voler mantenir-se al marge d’una bona oportunitat de negoci. La oferta s’anava expandint, saturant cada cop més el mercat. El tractament fiscal dels beneficis de persones físiques en la compravenda d’habitatges, va passar del 15% al 18%, però aleshores ja no calia esperar més d’un any, es podria vendre a l’endemà. 11
  • 12. 9. DESCOMPOSICIÓ DEL PREU DE VENDA D’UN HABITATGE 1.100.000 (19,18%) S/PREU VENDA 211.000 730.000 (18%) (20%) S/PREU VENDA S/PREU VENDA 350.000 MARGE BRUT PROCÉS INDUSTRIAL PROMOTORA 126.000 34.000 CONSTRUCTORA (30.000 X 1,14) 70.000 (Increment en un 122%) DESPESES 23.000 DIVERSES (20.000 X 1,14) 17.000 1998-2007 (15.000 X 1,14) COST 228.000 126.000 CONSTRUCCIÓ 171.000 (150.000 X 1,14) (200.000 X 1,14) IPC 31% (110.000 X 1,14) COST 137.000 SOLAR (120.000 X 1,14) 40% 1998 410.000 (360.000 X 1,14) COMPRA SÒL RESIDENCIAL 627.000 (*) El factor 1,14 s’aplica per (550.000 X 1,14) incorporar els m² de parts comuns (Increment en un 350%) 56% 2003 57% 2007 Els preus dels habitatges i per tant el cotitzat per al sòl, van arribar al seu màxim a finals del 2007. El 2008 ens el varem passar negant la crisi, però això ja és historia. Avui, a juliol de 2009, encara no es coneix l’abast d’una crisi financera internacional, -però espanyola en especial-, amb unes entitats financeres endeutades fins a xifres inexplicables en el mercat internacional de crèdit, i que el seu gran problema és com tornar-lo, i mentrestant no pot dedicar-se a la seva funció social, que no és altra que facilitar el crèdit a les empreses i famílies del país. El veritable problema és la crisi financera, la sobrevaloració i la saturació de la oferta immobiliària, sent molt important, serà molt més greu per la falta de crèdit (liquidesa). Mentre, l’economia del país i per tant la societat, es prepara a superar una respectable època de crisi. 12
  • 13. 10. PREU DE VENDA PROMIG VIVENDA DE RENDA LLIURE (Barcelona “ciutat”) 1.200.000 1.100.000 1.10 0 .0 0 0 1.000.000 1.0 0 0 .0 0 0 1.00 0 .0 0 0 900.000 8 50 .0 0 0 9 0 0.0 00 800.000 73 0 .0 0 0 700.000 600.000 60 0 .0 0 0 500.000 5 0 0 .0 00 3 7 5.0 00 4 7 0 .0 72 4 8 9.8 15 400.000 3 50 .00 0 4 0 5 .0 00 45 1.12 5 4 2 3 .5 92 43 9 .2 6 5 3 60 .15 0 3 7 4 .5 5 6 38 4 .6 6 9 4 0 0 .0 56 410 .4 5 7 35 0 .0 0 0 300.000 200.000 IPC= 0% 2,9% 4% 2,7% 4% 2,6% 3,2% 3,7% 2,7% 4,2% 4,2% 100.000 0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 − Els imports corresponen al preu metre quadrat promig dels habitatges de renda lliure a Barcelona (segueixen expressats en pessetes, -la reconversió a euros és ben fàcil-, i és irrellevant per l’estudi comparatiu). − En color blanc els preus de mercat reals expressats en xifres rodones a final de cada any. − En color vermell els preus que haguéssim tingut d’haver seguit l’increment de l’IPC anual. Els preus dels habitatges han baixat al voltant d’un 20% en els últims dos anys i sembla que comencen a estabilitzar-se. Les empreses promotores s’han quedat sense marge de benefici, els bancs demanen a les empreses que els hi tornin els crèdits que havien concedit i per acabar d’arreglar-ho, posen problemes per la subrogació de les hipoteques als nous compradors, -ara no troben cap ciutadà solvent-, el més greu és que molts compradors dels últims anys veuen com la hipoteca que tenen que pagar a 30 anys és superior al preu a valor actual del seu pis. 13
  • 14. 11. 1.200.000 1.100.000 COST SOLAR PROMIG 1.000.000 (Barcelona “ciutat”) 900.000 800.000 700.000 600.000 5 5 0 .0 0 0 500.000 5 0 0 .0 0 0 4 8 0 .00 0 4 2 0 .0 0 0 400.000 4 0 0 .0 0 0 36 0 .0 0 0 300.000 19 0 .0 00 26 5 .0 0 0 15 0 .60 5 15 4 .6 71 16 1.16 8 16 7 .9 3 7 200.000 15 0 .0 0 0 14 5 .2 3 1 12 0 .00 0 130 .0 0 0 13 7.16 2 14 0 .7 28 100.000 12 0 .0 0 0 12 3 .4 8 0 12 8.4 19 13 1.8 87 0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 IPC= 0% 2,9% 4% 2,7% 4% 2,6% 3,2% 3,7% 2,7% 4,2% 4,2% − Els valors atorgats al sòl els últims dos anys, en especial el 2009, és teòric, doncs en les circumstàncies actuals, pocs es decideixen a comprar, i si ho fessin es trobarien que la banca no els donaria cap crèdit (el sector immobiliari avui està proscrit). − Per què es confon tant sovint la promoció immobiliària amb la creació de sòl? − On van anar a parar els beneficis del sector, produïts en aquests últims anys de gran demanda? 14
  • 15. 12. 1.200.000 1.100.000 COST CONSTRUCCIÓ (BARCELONA) 1.000.000 900.000 800.000 700.000 600.000 500.000 400.000 300.000 2 2 0 .0 0 0 2 3 0 .00 0 18 0 .0 0 0 19 0 .0 0 0 2 0 0 .0 0 0 200.000 14 0.0 0 0 15 0 .0 0 0 110 .0 0 0 115 .0 0 0 115 .0 0 0 128 .0 0 0 100.000 13 8 .0 5 5 14 1.7 8 2 14 7 .7 3 7 15 3 .9 4 2 117 .7 18 12 0.8 9 6 12 5 .7 32 12 9 .0 01 13 3 .12 9 110 .00 0 113.19 0 0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 IPC= 0% 2,9% 4% 2,7% 4% 2,6% 3,2% 3,7% 2,7% 4,2% 4,2% − El cost de la construcció (fabricació) amb l’increment de qualitats ja esmentades anteriorment, també va ser superior a l’IPC, però en una proporció molt diferent. En tot cas son els costos de construcció de la nostra empresa que es proposa construir el millor possible. 15
  • 16. 13. PRIORITATS EN LA DECISIÓ DE COMPRA (Segons l’estudi dels factors d’apreciació realitzat per MERK2 Juny 2002) 1.- UBICACIÓ 2.- SUPERFÍCIE - Nº HABITACIONS 3.- PREU 4.- QUALITAT EN LA CONSTRUCCIÓ En un estudi realitzat entre una gran mostra de clients que ens havien comprat entre el anys 2000 – 2001 i 2002 i que tenia com a objectiu veure les prioritats en els factors d’apreci que els havien portat a prendre la decisió de comprar-nos un habitatge (allò que més els importava al moment de comprar) es van establir clarament les prioritats expressades en el quadre anterior. El més importat era el lloc, de fet volien viure per raons personals en un carrer concret, per la família, el treball, l’escola dels fills... (allò era prioritari). Després el programa, la tipologia d’habitatge, de fet els m² construïts, el núm. d’habitacions (les meves necessitats familiars estan cobertes?). La tercera en importància, un cop aprovades les anteriors, era el preu (el podem pagar?) Per sorpresa nostra, la quarta prioritat, però a molta distància, era la qualitat. Només en el cas de tenir l’oportunitat d’escollir el mateix lloc, el mateix programa i el mateix preu, s’haguessin decantat per el de més qualitat. 16
  • 17. Però què consideraven com a més qualitat? Bé, de fet, no eren criteris tècnics, ni tan sols d’equipament, sinó un sentiment associat a la solidesa, que allò que compraven estava ben construït, duraria sense problemes, estava ben estudiat (bon projecte, qualitat arquitectònica...), que rebien un bon servei, la marca, era una combinació de tot això. Per què la construcció d’habitatges evoluciona tan lentament? Per què s’innova tan poc en els nous habitatges? L’explicació caldria buscar-la en, què volem quan comprem un habitatge? 17
  • 18. 14. PRIORITATS EN LA DECISIÓ DE COMPRA (Segons l’estudi dels factors d’apreciació realitzat per MERK2 Octubre 2008) 1.- PREU 2.- SUPERFÍCIE - Nº HABITACIONS 3.- UBICACIÓ 4.- QUALITAT EN LA CONSTRUCCIÓ A la tardor de l’any passat, en plena aturada del mercat, (portàvem ja un any sense vendes significatives) el criteri dels pocs que es decidien a comprar havia canviat clarament, el més important era sens dubte el preu. Avui es dubte del preu de les coses, -al fer-se tan poques compravendes no existeixen preus de referència-, i la gent comença a pensar que els preus dels habitatges seguiran baixant indefinidament (igual que abans, però a l’inrevés). Les decisions de compra comencen a canviar de sentit, per un preu més econòmic estan disposats a canviar de carrer i fins i tot algú de barri. De la mateixa manera que els pisos amb més possibilitats de venda son aquells que a igualtat de programa tenen menys m² construïts, és a dir, menys preu. Anem cap a una societat més pobre, no vull dir més infeliç, -sinó més pobre-, amb menys poder adquisitiu. I això serà així per diverses raons objectives: − Les nostres empreses seran més petites, veuran minvar els seus recursos propis (capital i reserves, que abans havien crescut amb els beneficis dels anys expansius, es reduiran per les pèrdues dels propers anys). Però sobre tot veuran com els crèdits dels bancs que abans incrementaven considerablement els seus recursos permanents i finançaven els seus projectes, quedaran molt reduïts. 18
  • 19. − L’atur incrementarà desgraciadament les seves xifres. − L’estat recaptarà molt menys que abans per la baixada de l’activitat econòmica i apujarà, -tard o d’hora- els impostos. − Tornarem a dubtar de la sostenibilitat de l’estat del benestar (pensions, sanitat...). − El deute de l’estat s’incrementarà,... − I les entitats financeres? Qui ho sap. Però facin el que facin (fusions, absorcions, adquisicions,...) també seran més petites i sobre tot disposaran de menys diners per a crèdits per a les nostres empreses i famílies, i els pocs que donin seran de menys quantitat i més cars. Bé, de fet ens voldran cobrar per tot. La societat de crèdit, s’ha acabat. I les famílies? Tornaran també a la realitat. Tot i que els preus dels pisos hagin baixat, quan s’acabi de vendre l’estoc d’habitatges actuals (aquests encara disposen d’hipoteques concedides en bones condicions), els nous projectes que es construeixin disposaran només del 60/70% d’hipoteca com a màxim, amb interessos més alts (no per l’euribor, sinó pel diferencial que ens cobraran els bancs, -tindran menys volum de negoci-,) i s’haurà de pagar el 30/40% de l’import del pis més l’IVA. De la mateixa manera que abans ens sentíem rics, -no se si amb motiu o no-, ara ens sentirem més pobres. 19

×