• Like
  • Save
Catul
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Catul

on

  • 1,459 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,459
Views on SlideShare
1,447
Embed Views
12

Actions

Likes
1
Downloads
15
Comments
0

1 Embed 12

http://www.slideshare.net 12

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial LicenseCC Attribution-NonCommercial License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Catul Catul Presentation Transcript

    • Catul i els poetes neotèrics 1Literatura llatina d’època republicana Professor: Sebastià Giralt Universitat Autònoma de Barcelona
    • Els poetae nouipoetae noui / νεώτεροι (Ciceró) Culminació del procés d’hel·lenització Crisi dels valors tradicionals (mores maiorum)  otium i amor, centre de la vida i de la poesia: uiuamus, mea Lesbia, atque amemus (Cat. 5) Influència de la poesia alexandrina, esp. Cal·límac: – rebuig de l’èpica tradicional (Enni) – sentiments personals, – erudició, – tècnica acurada (labor limae), – gèneres  formes breus: epigrama, epil·li, elegia. Més refinament i aparició de la individualitat
    • Fases Preneotèrics (finals s. II i primera meitat del I a.C.): Q. Lutaci Càtul (m. 187 a.C). Neotèrics: Valeri Cató, Calvus, Cinna, Cornifici 2
    • Gai Valeri Catul Gaius Valerius Catullus Verona / vil·la de Sirmió, Segons Jeroni: 87/58 a.C. Correcció: 84/54 a.C. (?) Dedicat a l’otium, Seguici de Memmi, governador de Bitínia, “Lèsbia” = Clòdia, germana de Clodi Pulcre (quina?) 3
    • Sirmió 4 5
    • L’obra 113 o 114 poemes de longitud diversa, entre 2 i 408 versos. Numeració: 116. Divisió segons criteris mètrics i d’extensió: – 1-60: polimètric  poesies breus en metre no elegíac. – 61-68: carmina docta  poesies llargues de metres variats. – 69-116: epigrames  poemes breus en dístics elegíacs
    • El recull Aparentment sense ordre cronològic ni temàtic. Recull pòstum (?). Originalment tres volums?. Dedicatòria a Nepot solament a la primera part? 6
    • Gèneres literarisDifícil d’encasellar: Poesia lírica  introductor de la mètrica lírica (Safo) Poesia iàmbica (Arquíloc) Epigrames Epil·lis Elegia (68) 7
    • Poemes breus Polimètrics i elegíacs: els mateixos temes: – Amics i als enemics:  Vida social  Invectives – Rivals amorosos – Juli Cèsar 8 – Amor:  Amors passatgers (Ipsitil·la)  Amor homosexual (Juvenci)  Cicle de Lèsbia: – Felicitat inicial – Sofriment  infidelitats – Ruptura/ruptures 9
    • Poemes llargs Carmina docta (poemes erudits): Epil·lis: – 64 (408 hexàmetres) noces de Peleu i Tetis / ècfrasi: Ariadna per Teseu. – 63: Atis Epitalamis o cants nupcials (61 i 62) Elegies: – Traducció de Cal·límac (66): El rull de Berenice – Amors de Laüdamia i Protesilau (68)  la primera mostra d’elegia subjectiva. 10
    • Trets generals Experiència vital. Perfecció formal. Erudició. Llengua col·loquial de les classes cultes urbanes: – Dialectalismes, vulgarismes, – arcaismes, hel·lenismes, compostos nous. Recursos estilístics: repetició, pregunta retòrica, apòstrofe, autolocucions, parla d’ell mateix en 3a persona. 11
    • Influències i originalitat Influències: – Poesia alexandrina (Cal·límac), – Lírica arcaica grega (Safo, Anacreont), – Tradició itàlica procaç. Gran varietat mètrica Originalitat i unitat a partir de l’experiència pròpia, – Passió, – Subjectivisme. 12
    • Posteritat Precedent de l’elegia llatina: Ovidi, Properci i Tibul Marcial S. X: Ms. salvat per Rateri, bisbe de Verona. Humanisme i Renaixement: Petrarca, Shakespeare, Marlowe. Romanticisme: Goethe, Byron, Puixkin. S. XX: – Cantates de Carl Orff: Catulli Carmina (1943) iTrionfo di Afrodite (1953), – Vicent Andrés Estellés, Les acaballes de Catul (1964) – Jordi Cornudella, El germà de Catul (1997). – Antonio Priante, Lesbia mía (1992).
    • Fotografies Relleu, Museu de Lepcis Magna (SG). Fresc de la vil·la anomenada Grotte di Catullo (Sirmió). Foto: Susan Bonvallet, 1997 (VRoma). Assistent a un banquet, c. 50 a.C., Museum of Fine Arts, Boston (SG). Vistes de la vil·la romana de Sirmione (llac de Garda), anomenada Grotte di Catullo. El llac de Garda des de la vil·la romana de Sirmione (SG). Volum i tauletes de cera, pintura procedent de Pompeia (foto: Mar Fernández). Dona transvasant perfum, fresc de la fi del s. I a.C. Museo Nazionale Romano nelle Terme di Diocleziano, Roma (SG). Juli Cèsar, Museo Naturalistico Archeologico, Vicenza (SG). Petó dun sàtir i una nimfa, sarcòfag romà (s. II), Museu Arqueològic dIstambul (SG). Retrat funerari duna dona dèpoca romana, provinent duna mòmia dEgipte, Museum of Fine Arts, Boston (SG). Estil, Museu dArqueologia de Catalunya, Barcelona (SG). Safo, Musei Capitolini, Roma (SG).