Presentació ud6. el sector primari

2,933 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,933
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,877
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Presentació ud6. el sector primari

  1. 1. Ud6. El sector primari Agricultura, ramaderia i pesca
  2. 2. L’espai rural L’espai rural és el territori no urbanitzat de la superfície terrestre. Tradicionalment ha estat, quasi en exclusiva, un espai agrari on s’exercien les activitats agrícoles, ramaderes i forestals. Des de la dècada dels 1970, s’hi han introduït altres activitats, com les residencials, industrials, de serveis, recreatives i paisatgistico-conservacionistes. Com a conseqüència, l’espai rural s’ha tornat més heterogeni i complex.
  3. 3. L’espai rural: els factors físics Els avenços tècnics han permès superar alguns condicionaments naturals mitjançant procediments com el cultiu en hivernacles, els adobs químics o la selecció genètica. Però els factors físics continuen exercint la seva influència, que en el cas d’Espanya no és favorable. ➔ ➔ ➔ El relleu posseeix una elevada altitud mitjana i pendents abundants que faciliten l’erosió i dificulten la mecanització. El clima es caracteritza en bona part del territori per precipitacions escasses i irregulars, amb relativa freqüència de tempestats, calabruix, gelades, intensa insolació i aridesa. Els sòls són de qualitat mediocre i en moltes àrees pateixen problemes d’ erosió que en redueixen la fertilitat.
  4. 4. L’espai rural: els factors humans L’estructura agrària Estructura agrària tradicional ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ Ús d’una mà d’obra nombrosa. Explotació extensiva: requereix grans extensions de terreny i proporciona baixos rendiments a causa de les escasses inversions que rep i/o de l’ús de tècniques tradicionals. Tecnologia endarrerida. Rendiment baix. Producció destinada a l’autoconsum. Mercat interior protegit per aranzels de la competència exterior.
  5. 5. L’espai rural: els factors humans Estructura agrària actual ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ Població escassa i envellida. Progressiu augment de les dimensions de les explotacions agràries. Explotació intensiva: localitzada sobre una superfície reduïda de terreny, que proporciona alts rendiments gràcies a les elevades inversions que rep en treball o en l’ús de tècniques avançades. Incorporació d’avenços tecnològics. Especialització regional de la producció. Mercat cada vegada més globalitzat i liberalitzat.
  6. 6. L’espai rural: els factors humans La població rural La població ocupada ➔ La població ocupada en les activitats agràries és escassa. Hi ha diferències territorials: des de l’1% de Madrid i el País Basc als valors superiors al 8% d’ Extremadura, Múrcia i Galícia. ➔ Envelliment de la població rural, més acusat en les comunitats de l’interior peninsular.
  7. 7. L’espai rural: els factors humans La causa principal d’aquesta situació ha estat l’èxode rural (1960-1975). Va estar motivat per la mecanització de les tasques agràries i l’atracció exercida per la indústria i els serveis urbans, que van provocar el despoblament de les àrees rurals més endarrerides de l’interior peninsular. Des del 1975, la crisi econòmica va desaccelerar l’èxode rural i va incrementar l’activitat agrària a temps parcial.
  8. 8. L’espai rural: els factors humans Les tendències demogràfiques actuals ➔ ➔ Descens demogràfic i envelliment de la població en les àrees rurals més desfavorides: ◆ Creixement natural negatiu. ◆ Emigració. ◆ Jubilacions, plans de prejubilació i d’abandonament de l’activitat. Recuperació demogràfica i rejoveniment de la població en les àrees rurals més dinàmiques: ◆ Assentament d’immigrants. ◆ Noves activitats residencials, industrials i de serveis en zones rurals periurbanes i turístiques. ◆ Subvencions destinades a evitar el despoblament rural i a instal·lar joves agricultors.
  9. 9. L’espai rural: els factors humans Les explotacions agràries La grandària física ➔ La petita explotació (menys de 10 hectàries): ◆ ◆ ◆ ◆ ◆ Representa el 67,8 % del total de explotacions agràries. Ocupa només el 10,4 % de la superfície agrària utilitzada (total de terres cultivades). Predomina al nord de la Península i a la Comunitat Valenciana. Ens uns casos es tracta dels minifundis tradicionals treballats a temps parcial, que generen baixos ingressos. En altres casos són explotacions modernes, hortofructícoles o davall plàstic, treballades a temps complet i molt més rendibles.
  10. 10. L’espai rural: els factors humans Les explotacions agràries ➔ La gran explotació (més de 100 hectàries): ◆ ◆ ◆ ◆ ◆ Representa el 4,6% del total d’explotacions agràries. Acapara el 56,8 % de la superfície agrària utilitzada (total de terres cultivades). Predomina a l’Andalusia occidental, Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, i Aragó. En el cas dels latifundis tradicionals ha suposat desinterès del propietari, escassa inversió, cultiu extensiu, baixos rendiments i ocupació de gran nombre de jornalers. Actualment, molts de latifundis s’han convertit en empreses capitalistes d’alts rendiments.
  11. 11. L’espai rural: els factors humans Les explotacions agràries En l’actualitat ha disminuit el nombre d’explotacions i ha augmentat la dimensió mitjana. Causes: ➔ Èxode rural en la dècada del 1960: venda o arrendament de propietats. ➔ Política agrària de la Unió Europea: foment de les prejubilacions i de l’ abandonament voluntari de l’activitat agrària. ➔ Concentració parcel·lària: pretén disminuir el minifundi i la dispersió parcel·lària. En cada terme es fixa una unitat mínima per davall de la qual no es pot crear cap nova parcel·la.
  12. 12. L’espai rural: els factors humans Les explotacions agràries El règim de tinença ➔ Tinença directa: el propietari i l’explotador agrari són la mateixa persona. A Espanya és el règim predominant, pròxim al 74 %. ➔ Tinença indirecta: el propietari cedeix l’explotació de la terra a una altra persona a canvi del pagament d’un percentatge de la collita (parceria) o del pagament d’una renda (arrendament). A Espanya disminueix la parceria i augmenta l’arrendament, en incrementar-se la solvència econòmica dels agricultors.
  13. 13. Parceria Règim de tinença indirecta de la terra en què el propietari cedeix l’explotació de la terra a una altra persona a canvi del pagament d’un percentatge de la collita. A Espanya el règim de parceria està en retrocés (1,3 % el 2005) i predomina el règim de tinença directa. Exemple: El règim de parceria és tradicional a Menorca.
  14. 14. L’espai rural: els factors humans Les tècniques i els sistemes agraris Canvis experimentats a partir de la dècada del 1960: ➔ Les transformacions tècniques: ◆ Mecanització de les tasques. ◆ Selecció genètica de llavors i races ramaderes. ◆ Ús de fertilitzants químics i productes fitosanitaris. ➔ Les transformacions en els sistemes agraris han suposat una millora de la productivitat i un augment dels rendiments.
  15. 15. L’espai rural: els factors humans El poblament rural La tipologia del poblament rural ➔ Poblament dispers: la casa rural està separada de les altres cases i està envoltada per camps de cultiu, prats o boscos. Domina a la perifèria peninsular, a les illes Balears i a les Canàries. Dispers absolut: totes les cases estan aïllades les unes de les altres. És propi de les terres de muntanya del Cantàbric i del Prepirineu. Dispers intercalar: està constituït per cases disseminades a partir de nuclis concentrats primitius. Predomina al nord (caserío basc), a la costa mediterrània ( masia catalana, alqueria valenciana, possessió mallorquina), a les planes fèrtils andaluses (cortijo) i en certes zones manxegues (quintería).
  16. 16. L’espai rural: els factors humans El poblament rural ➔ Poblament concentrat: les cases rurals s’agrupen i formen pobles i viles, independentment del tros de terra. Aquesta modalitat s’estén per tot el territori espanyol, encara que predomina a l’interior peninsular. La seva màxima expressió són les agrociutats andaluses. D’acord amb el seu plànol, el poblament concentrat presenta dues modalitats: ◆ Lineal, amb les cases disposades al llarg d’una via o carretera. ◆ Apinyat, amb les cases agrupades entorn d’un nucli.
  17. 17. Població disseminada / Població concentrada ➔ Població disseminada o dispersa: Assentament de la població agrària a l’espai rural de forma aïllada. La casa rural està separada de les altres cases i està envoltada per camps de cultiu, prats o boscos. Exemple: A Espanya aquest tipus de poblament és propi de zones de muntanya: Prepirineu i Serralada Cantàbrica. ➔ Població concentrada: Assentament de la població formant nuclis compactes: ciutat (medi urbà) i pobles (medi rural). Presenta dues formes bàsiques: lineal, al llarg d’una via o carretera; i apinyat, amb les cases agrupades entorn d’un nucli. Exemple: El poblament concentrat s’estén per quasi tot el territori espanyol, inclosa Menorca.
  18. 18. L’espai rural: els factors humans El poblament rural Les transformacions recents ➔ ➔ ➔ A l’interior, s’ha reduït la grandària dels assentaments a causa de l’èxode rural. A les costes, sobretot a la mediterrània, el turisme atapeeix d’urbanitzacions, hotels i instal·lacions l’espai rural, que perd així el seu caràcter agrari tradicional. A les àrees periurbanes el creixement demogràfic i econòmic de la ciutat acaba incorporant els nuclis rurals pròxims al continu urbà. Àrea periurbana: espai localitzat en la perifèria urbana, de transició entre la ciutat i el camp, en el qual es mesclen els usos del sòl i les formes de vida pròpies d’ ambdós (espais agraris mesclats amb indústries, residències, vies de tren, etc.)
  19. 19. Política Agrària Comunitària (PAC) Política que controla l’activitat agrària dels països de la Unió Europea. Els objectius de la PAC són: la lliure circulació de productes agrícoles entre membres de la UE, obtenir una producció competitiva front a àrees extracomunitàries, eliminar l’excedent, fixar preus de garantia, establir quotes de producció, subvencionar al productors, fomentar les pràctiques agràries sostenibles i la diversificació de l’economia rural, desenvolupar la indústria agroalimentària … Des de la integració d’Espanya a la CEE el 1986, la política agrària espanyola està condicionada per la PAC. Exemple: La UE té excedents de cereals, vi, oli i llet, per tant la PAC ha imposat quotes de producció en aquests productes.
  20. 20. L’espai rural: els factors humans La política agrària: Política Agrària Comunitària (PAC) ➔ Espanya es va integrar en el mercat comú europeu participant en la seva organització interna i externa, i en el lliure comerç entre els seus membres: ◆ En el mercat interior, es fixen per a cada un dels productes més representatius preus màxims i mínims. Els preus espanyols, que en el moment de l’entrada en la Comunitat eren més baixos, van pujar gradualment fins a equiparar-s’hi. ◆ En el mercat exterior, els productes importats de tercers països paguen un aranzel comú, a fi de donar-ne preferència als comunitaris. A causa d’açò, Espanya va reduir les compres en altres àrees, com els Estats Units i Amèrica Llatina, en favor de la Unió Europea. D’altra banda, les exportacions de certs productes europeus reben ajudes quan s’han de vendre en el mercat mundial per davall del seu preu mínim establert. ◆ El lliure comerç europeu ha permès als productes espanyols accedir a un mercat de milions de consumidors amb un poder adquisitiu elevat. Però també obliga a incrementar la competitivitat, modernitzant les explotacions i augmentant els rendiments i la qualitat. Els productors agraris han rebut quantioses ajudes comunitàries.
  21. 21. L’espai rural: els factors humans La política agrària: Política Agrària Comunitària (PAC) ➔ Espanya s’ha vist afectada pels problemes de l’activitat agrària comunitària i per les mesures adoptades per a combatre’ls en les successives reformes de la PAC. Entre aquests problemes destaquen els següents: ◆ Els elevats preus dels productes europeus en relació amb els del mercat mundial han obligat a reduir els preus mínims. ◆ L’existència d’excedents agrícoles i ramaders ( cereals, vi, llet, carn de boví) ha portat a promoure mesures com l’abandonament de l’activitat, les quotes de producció i l’ extensificació (incentivant el guaret i la silvicultura). A més, des del 2006, s’ha establert una ajuda única per a cada explotació independent de la producció. ◆ Les exigències dels consumidors sobre seguretat i sanitat en els aliments, benestar animal, qualitat dels productes i atenció mediambiental, han donat lloc a l’establiment de normes i a condicionar les ajudes al seu compliment. ◆ El despoblament de moltes àrees rurals desfavorides comporta el risc de desaparició de paisatges agraris tradicionals. Per evitar-ho, s’ha intensificat la política de desenvolupament rural.
  22. 22. L’espai rural: els factors humans La política agrària: Política Agrària Comunitària (PAC) ➔ Les comunitats espanyoles s’han vist diversament afectades per la PAC: ◆ Les conseqüències han estat problemàtiques en les àrees que compten amb produccions excedentàries i poc competitives en la Unió Europea, com la zona cantàbrica, molt dependent de la ramaderia bovina, i les zones de cereal i vinya de l’interior peninsular. ◆ Les més beneficiades han estat el litoral mediterrani i l’andalús, que han trobat un bon mercat per als seus productes hortofructícoles.
  23. 23. Els usos agraris de l’espai rural Els usos de l’espai rural són encara principalment agraris: l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal. La superfície ocupada per aquests usos a Espanya (2006) es reparteix d’aquesta manera: TERRES DE CULTIU 34,78 % tendeixen a decréixer. TERRENY FORESTAL 34,41 % s’ha incrementat. PRATS I PASTURES 13,81 % es mantenen estables. ALTRES SUPERFÍCIES 16,99 % s’ha incrementat, a causa de la implantació d’usos no agraris en l’espai rural i a l’extensió dels espais naturals protegits. La contribució de cada ús a la producció final agrària ha evolucionat: ANY PRODUCCIÓ VEGETAL % PRODUCCIÓ ANIMAL % 1951 70,3 29,7 1961 67,2 32,8 1971 57,2 42,3 2000 61,9 34,1 2007 60,9 35,6
  24. 24. Catalunya, Producció Final Agrària 2011
  25. 25. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat agrícola Innovacions en l’estructura agrícola ➔ L’agricultura tendeix a especialitzar-se en els millors productes de cada zona. ➔ El cultiu incorpora tècniques modernes: ◆ S’utilitzen llavors seleccionades i cultius transgènics. ◆ Ús de pesticides i fertilitzants. ◆ Ús de maquinària (tractors, recol·lectores, motocultors). ◆ Noves tècniques: ● ● ➔ Hivernacles i encoixinament (cobreix el cultiu amb bandes de plàstic): creen un microclima càlid i humit, que permet anticipar i multiplicar les collites. Cultiu hidropònic o sense sòl, subjecta l’arrel de les plantes amb grava, arena o cendra, i les alimenta amb solucions de sals inorgàniques. L’agricultura intensiva guanya pes respecte a l’extensiva gràcies a la disminució del guaret en els secans i a l’ampliació del regadiu.
  26. 26. Cultius transgènics Plantes modificades genèticament, és a dir, sotmeses a una alteració dels gens o que han rebut gens procedents d’altres organismes per a dotar-les de determinades propietats: resistència a les males herbes i a certes plagues, major productivitat, etc. Exemple: El blat de moro transgènic porta gens de bacteris que li permeten produir una substància insecticida.
  27. 27. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat agrícola Innovacions en l’estructura agrícola: el regadiu ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ La tècnica de regadiu més eficient és el reg gota a gota: condueix l’aigua a la planta a través de tubs amb orificis, aportant-li també els nutrients i els productes fitosanitaris. Es pot controlar el reg automàticament per ordinador. S’estalvia aigua i es minimitza la contaminació per nitrats. Els regadius intensius, a l’aire lliure o en hivernacles, proporcionen diverses collites anuals. Es dediquen a fruites, hortalisses i cultius tropicals. Localització: litoral mediterrani, vora de l’Ebre i del Guadalquivir. Els regadius extensius proporcionen una sola collita. Es dediquen al cultiu de cereals i als cultius industrials i farratgers. Localització: conques dels rius de l’interior peninsular. En el nord de la Península hi ha poc regadiu a causa de les pluges abundants. La superfície regada s’ha incrementat al llarg del segle XX, gràcies a la realització d’obres com embassaments, canals i transvasaments. Els problemes derivats del regadiu: sobreexplotació de les aigües superficials i subterrànies, tècniques de regadiu malgastadores d’aigua (reg a manta o per inundació), conflicte per l’ús de l’ aigua, etc. El Pla Nacional de Regadius té com a objectiu estalviar aigua: fer un bon manteniment de les canalitzacions per evitar pèrdues, fomentar el sistema de reg gota a gota, reutilitzar les aigües depurades, emprar l’aigua procedent de dessaladores, etc.
  28. 28. Tècniques de regadiu
  29. 29. Àrees d’agricultura de regadiu
  30. 30. Àrees d’agricultura de regadiu
  31. 31. Agricultura de regadiu
  32. 32. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat agrícola La producció agrícola La producció agrícola aporta entre el 60 i 65 % de la producció final agrària espanyola. Algunes comunitats superen clarament aquest percentatge: Castella-la Manxa, Andalusia, Comunitat Valenciana, Múrcia, La Rioja i Canàries. Les lleguminoses DEFINICIÓ Són cultius herbacis destinats al consum humà en verd o en sec (mongetes, faves seques, llenties, cigrons) o a l’alimentació del bestiar. ÀREA DE CULTIU Secans de l’interior peninsular, on roten amb guaret o amb cereals. Constitueixen un cultiu de descans o semiguaret, ja que les seves arrels fixen el nitrogen de l’aire a la terra. PRODUCCIÓ Baixos rendiments.
  33. 33. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat agrícola La producció agrícola: els cereals DEFINICIÓ Són cultius herbacis destinats a l’alimentació humana (blat i arròs), a l’ alimentació del bestiar i elaboració de pinsos compostos (ordi, blat d’indi, civada, sègol) i a l’obtenció de biocarburants (ordi i blat). ÀREA DE CULTIU Secans de l’interior peninsular, on roten amb guaret o amb lleguminoses. El blat d’indi i l’arròs es localitzen a zones amb molta aigua. PRODUCCIÓ La PAC ha imposat quotes de producció i una reducció de la superfície de cultiu, ajuda deslligada a la producció.
  34. 34. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat agrícola La producció agrícola: la vinya DEFINICIÓ És un cultiu arbustiu de secà que produeix raïm destinat al consum en fresc i principalment a l’elaboració de vi. ÀREA DE CULTIU La seva àrea productora principal és Castella-la Manxa. D’altres menys extenses però importants: La Rioja, Ribera del Duero, Ries Baixes gallegues, etc. PRODUCCIÓ La producció tradicional es caracteritzava pels baixos rendiments. Actualment s’hi han introduït millores tècniques i s’ha promocionat en el mercat nacional i internacional. La PAC intenta reduir-ne els excedents mitjançant la implantació de quotes, les subvencions a l’abandonament del cultiu i la dedicació de part dels excedents a la destil·lació o a l’elaboració de sucs de raïm.
  35. 35. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat agrícola La producció agrícola: l’olivera DEFINICIÓ És un cultiu arbori de secà, molt resistent a la sequera estival, que destina part de la collita a l’oliva de taula (10%) i la resta a l’obtenció d’oli. ÀREA DE CULTIU Andalusia, especialment Jaén i Còrdova. També s’estén per Extremadura i algunes províncies de Castella-la Manxa i del litoral mediterrani. PRODUCCIÓ La producció d’oli d’oliva és la major del món, representa entorn del 40 % del total mundial. Problemes: elevat preu motivat per l’escassa mecanització, competència d’olis més barats, quotes de producció imposades per la PAC.
  36. 36. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat agrícola La producció agrícola: els cultius hortofructícoles DEFINICIÓ Es destinen al consum fresc o a la indústria conservera. ÀREA DE CULTIU ➔ ➔ PRODUCC S’exporta en gran part i aporta mols ingressos, encara que està augmentant la competència de tercers països més barats. Hortalisses: regadius del litoral mediterrani i de zones pròximes a les grans ciutats. Fruiters: Àrees litorals, valls regades a l’interior peninsular. ◆ Cítrics: Comunitat Valenciana i Andalusia. ◆ Fruiters d’os: litoral mediterrani. ◆ Fruiters de llavors: Astúries, Lleida i Barcelona. ◆ Plàtan: Canàries.
  37. 37. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat agrícola La producció agrícola: els cultius industrials DEFINICIÓ Es destinen a la transformació industrial: ➔ El gira-sol: fabricació d’oli, coques per al bestiar i biodièsel. ➔ La remolatxa: sucre i etanol. ➔ El cotó: teixits. ➔ El tabac. ÀREA DE CULTIU Regadius de la meitat sud peninsular, excepte la remolatxa que es concentra a la vall del Duero. PRODUCCIÓ Es troba molt relacionada amb la indústria, que moltes vegades és la que proporciona les llavors, dóna instruccions als agricultors i en supervisa i en contracta la producció. La PAC ha imposat quotes de producció.
  38. 38. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat agrícola La producció agrícola: els cultius farratgers DEFINICIÓ Es destinen a l’alimentació animal (alfals, blat d’indi, garroves). ÀREA DE CULTIU Secans de la meitat nord de la Península i en els regadius extensius. PRODUCCIÓ Ha crescut paral·lelament a l’increment de l’activitat ramadera i de la demanda d’aliments per al bestiar.
  39. 39. Agricultura de secà Agricultura que només es rega amb l’aigua de pluja. A Espanya és pròpia de les zones de l’interior peninsular. Els principals cultius de secà són els cereals, la vinya i l’olivera. És una agricultura extensiva que produeix una sola collita a l’any. La PAC ha imposat quotes de producció per reduir-ne els excedents. Exemple: cereals a Castella i Lleó, vinya a Castella-la Manxa i oliveres a Andalusia.
  40. 40. Agricultura de regadiu Agricultura que aporta als cultius aigua addicional a la proporcionada per les pluges. A Espanya es practica sobretot a les zones del litoral mediterrani i a les valls de l’Ebre i del Guadalquivir. És una agricultura intensiva que proporciona diverses collites anuals. Exemples: Hortalisses (Comunitat Valenciana, Múrcia, Navarra, La Rioja) Fruites (Comunitat Valenciana, Lleida, Astúries, Canàries)
  41. 41. Agricultura alternativa (ecològica / biològica) Agricultura respectuosa amb el medi ambient que utilitza sistemes naturals per a produir, evita la contaminació del sòl i de l’aigua i estalvia al màxim el consum d’energia. No utilitza productes químics, sino adobs orgànics (compost) per a fertilitzar i sistemes naturals per a combatre les plagues. També practica la rotació de cultius i el guaret per a evitar el desgast del sòl.
  42. 42. La superfície dedicada a l’agricultura biològica ha experimentat un creixement espectacular des de 1991
  43. 43. Monocultiu / Policultiu ➔ Monocultiu: Sistema de producció que dedica totes les parcel·les d’una explotació agrària o totes les explotacions d’una regió a un únic cultiu. A Espanya són tradicionals els monocultius de secà a l’interior peninsular. Exemple: cereals a la Meseta, vinya a La Rioja, olivera a Jaén. ➔ Policultiu: Sistema de producció que dedica totes les parcel·les d’una explotació agrària o totes les explotacions d’una regió a diversos cultius. A Espanya és propi dels regadius del litoral mediterrani i de les zones a prop de les ciutats. Exemple: horta valenciana (fruita i hortalisses), minifundis gallecs (blat d’ indi, patates, arbres fruiters, vinya).
  44. 44. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat ramadera Estructura ramadera ➔ ➔ ➔ La ramaderia tendeix a especialitzar-se en la producció de carn o de llet. Açò ha suposat la substitució de les races nacionals per altres estrangeres seleccionades. No obstant s’està produint una certa recuperació de les races autòctones, gràcies a les subvencions concedides a aquest fi. Augmenta la tecnificació, la grandària de les explotacions i el nombre de caps per explotació. La ramaderia intensiva guanya pes respecte a l’extensiva.
  45. 45. Ramaderia extensiva És la cria de bestiar basada en l’alimentació a camp obert, en prats naturals de l’Espanya humida o en les pastures i rostolls de l’Espanya seca. Generalment va associada a races autòctones i a tècniques de treball tradicionals. Es dedica especialment al bestiar boví i oví. Exemples: boví al nord peninsular, oví a la Meseta castellana i porcí a les deveses d’Extremadura.
  46. 46. Ramaderia intensiva És la cria de bestiar estabulat en granges que utilitza races seleccionades i alimentades amb pinsos. A Espanya es localitza en les zones properes a les grans ciutats, al nord-est peninsular i al litoral mediterrani. El bestiar més característic és el porcí i l’avícola. Exemple: granges avícoles o porcines de Catalunya
  47. 47. Transhumància Desplaçament estacional del ramat des de les pastures d’hivern (pla o vall) a les pastures d’ estiu (prats de muntanya) i viceversa. Els pastors condueixen els ramats per camins on el bestiar té dret de pas (vies pecuàries, cañadas). És un tipus de ramaderia extensiva tradicional que actualment està en decadència. Exemple: La PAC ha concedit importants subvencions a l’oví extensiu per evitar l’ abandonament d’aquesta activitat.
  48. 48. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat ramadera Producció ramadera La producció ramadera aporta entre el 35 i el 40 % de la producció final agrària espanyola. Algunes comunitats superen clarament aquest percentatge: Galícia, Astúries, Cantàbria i Catalunya. La PAC ha imposat quotes en algunes produccions i ha desvinculat les ajudes de la producció. També ha obligat al compliment de normes en seguretat alimentària, benestar animal i atenció mediambiental, que han incrementat els costos de producció.
  49. 49. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat ramadera La ramaderia bovina DEFINICIÓ Es dedica principalment a la producció de carn i de llet. LOCALITZACIÓ ➔ ➔ PRODUCCIÓ Vaca destinada a carn: ◆ En règim extensiu al nord peninsular, les àrees de muntanya i les deveses d’Extremadura. ◆ En règim intensiu a prop de les ciutats i en les zones productores de farratges (Aragó, Castella i Lleó, Catalunya). Vaca destinada a llet: ◆ En règim extensiu o mixt al nord peninsular i a Andalusia. ◆ En règim intensiu a prop de les grans ciutats. A causa dels excedents de llet, la PAC ha imposat quotes i fomenta l’abandonament de les explotacions lleteres, per la qual cosa part del sector s’ha reconvertit cap al boví de carn, amb la consegüent disminució de la producció làctia.
  50. 50. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat ramadera La ramaderia ovina DEFINICIÓ Es destina principalment a la producció de carn i de llet, i molt secundàriament a l’obtenció de llana. LOCALITZACIÓ Secans de l’interior peninsular: ➔ El règim extensiu està en decadència: la transhumància i el pasturatge en rostolls i guarets. ➔ En règim intensiu en granges s’està incrementant. PRODUCCIÓ La producció de llet es veu afavorida pels preus elevats i l’alta demanda per a l’elaboració de formatges. La PAC ha concedit importants subvencions a l’oví extensiu per evitar l’abandonament d’aquesta activitat.
  51. 51. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat ramadera La ramaderia porcina DEFINICIÓ Es dedica en part al consum en fresc i en part a la xarcuteria o elaboració d’ embotits. LOCALITZACIÓ ➔ ➔ PRODUCCIÓ Porcí extensiu, basat en races autòctones de qualitat (porc ibèric), es localitza a les deveses d’Extremadura, Zamora, Salamanca i Andalusia. Porcí intensiu: predomina a Catalunya i Múrcia. La producció ha crescut gràcies a l’increment de la demanda, encara que s’ enfronta al problema dels excedents mundials i europeus de carn.
  52. 52. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat ramadera La ramaderia avícola DEFINICIÓ Es destina a la producció de carn i d’ous. LOCALITZACIÓ En règim intensiu destaca Catalunya, Castella i Lleó i Aragó. PRODUCCIÓ La producció de carn de pollastre és inferior al consum, la qual cosa exigeix importar; en canvi, la producció d’ous permet exportar. La PAC només preveu ajudes a l’exportació de carn i ous.
  53. 53. Els usos agraris de l’espai rural: l’activitat forestal Les àrees productores principals són les províncies del nord peninsular. La destinació principal de la producció és: ➔ ➔ ➔ ➔ Fusta per a la indústria de la construcció i del moble. Elaboració de pasta de paper. Obtenció de resina per a la fabricació de dissolvents. Obtenció de suro per a fabricar taps i aïllants. La PAC i el Pla Forestal Espanyol fomenten les repoblacions i la silvicultura. Repoblació forestal És la plantació d’arbres per pal·liar els efectes de la desforestació provocada pels incendis i la tala excessiva. En el nord d’Espanya s’han repoblat extenses àrees amb pi i eucaliptus, arbres de creixement ràpid i dels quals se n’obté un rendiment econòmic (fusta, cel·lulosa). Les repoblacions actuals es duen a terme amb espècies autòctones.
  54. 54. Els paisatges agraris d’Espanya
  55. 55. Les dinàmiques recents del món rural Els nous usos de l’espai rural 1. Les causes: a. Una nova percepció positiva d’allò rural davant del “malestar urbà”, associat a la contaminació, a l’atur i a la inseguretat, que valora allò rural com a sinònim de major qualitat mediambiental, tranquil·litat, etc. b. La tendència a descentralitzar la residència, la producció i els serveis a la recerca de costos menors. 2. Els nous usos: a. Usos residencials: segones residències. b. Usos industrials. c. Usos terciaris: infraestructures de transport i d’aprovisionament urbans, grans superfícies comercials i equipaments recreatius. 3. Conseqüències: a. Positives: distribució més equilibrada de la població i de l’activitat econòmica en l’espai, afavorint la recuperació de les economies rurals. b. Negatives: pèrdua d’identitat de l’espai agrari, degradació mediambiental, etc.
  56. 56. Les dinàmiques recents del món rural Problemes 1. Problemes demogràfics: la disminució i l’envelliment de la població rural, l’escassa qualificació de la mà d’obra. 2. Problemes econòmics: a. Escassa diversificació econòmica: la PAC fomenta la transformació artesana o industrial de la producció (indústria agroalimentària) i el turisme rural (agroturisme). b. Insuficient ús de les telecomunicacions i de les noves tecnologies. c. Dependència de la indústria i dels mercats: S’impulsa la formació de cooperatives agràries per a la compra, transformació i venda dels productes (agrobotigues). d. És necessari adoptar les noves exigències de seguretat, sanitat i benestar animal; les ajudes agràries estan condicionades al seu compliment: i. La seguretat alimentària pretén controlar els fraus i perills alimentaris. ii. La sanitat intenta evitar les plagues vegetals i ramaderes. iii. El benestar animal s’entén com un tracte adequat al bestiar durant la cria en les explotacions, el transport i el sacrifici, evitant-li patiments innecessaris. e. 3. Foment de les denominacions d’origen i de qualitat, campanyes de promoció. Problemes socials: molts nuclis rurals pateixen deficiències en accessibilitat; infraestructures; serveis (recollida de fems, telefonia, electrificació); equipaments (docent, sanitari, assistencial, esportiu, cultural, etc.)
  57. 57. Les dinàmiques recents del món rural Problemes Problemes mediambientals: ➔ Alteracions mediambientals: ◆ L’aire es contamina per la pols, els gasos i les olors. ◆ Aigües superficials i aqüífers sobreexplotats i contaminats. La contaminació prové dels productes químics (fertilitzants i pesticides) i de l’abocament de purins ramaders. ◆ Tales o incendis provocats per a obtenir terres de conreu o pastures. ◆ Sòls sobreexplotats i contaminats. ➔ Reducció de la biodiversitat, perquè l’especialització utilitza un nombre limitat d’espècies vegetals i animals, generalment espècies estrangeres, amb el perill de desaparició d’algunes espècies autòctones.
  58. 58. Agroturisme Prestació de serveis d’allotjament i restauració en el marc d’una explotació agrària. És una activitat complementària a la purament agrària, que contribueix a diversificar l’ economia rural. La PAC fomenta el turisme rural i ofereix ajudes. Exemple: Biniatram, Morvedra, Son Patrici, etc.
  59. 59. Indústria agroalimentària Indústria que transforma les primeres matèries agràries (vegetals i animals) en productes semielaborats o elaborats destinats a l’alimentació humana o animal. Els subsectors més importants són: cereals, càrnic, làctic, etc. Exemples: vi, oli d’oliva, pernil, sobrassada, llet, iogurts, formatge, sucs, melmelada, tonyina en llauna, etc.
  60. 60. L’espai pesquer L’espai pesquer espanyol, o calador nacional, s’estén des de la costa fins a 200 milles nàutiques, que delimiten la Zona Econòmica Exclusiva de pesca (ZEE). La Zona Econòmica Exclusiva de pesca (ZEE), o aigües jurisdiccionals, és l’àrea sobre la qual un Estat té drets exclusius de pesca. Es troba organitzat en vuit regions: nordoest, cantàbrica, tramuntana, llevantina, sud-mediterrània, sud-atlàntica, balear i canària. A més la flota pesquera espanyola faena en caladors comunitaris, pertanyents a altres països de la Unió Europea; i en caladors internacionals.
  61. 61. Aigües jurisdiccionals Franja de mar que s’estén des de la costa fins a 200 milles nàutiques, que delimiten la Zona Econòmica Exclusiva de pesca (ZEE) o àrea sobre la qual un Estat té drets exclusius de pesca. Exemple: L’espai marítim espanyol es troba organitzat en vuit regions pesqueres. Els vaixells estrangers han de demanar autorització per pescar-hi.
  62. 62. Calador Zona de pesca adequada per calar o tirar les xarxes. La flota artesana pesca en els caladors espanyols, que es troben sobreexplotats i contaminats. La flota d’altura i de gran altura pesca en caladors comunitaris i internacionals. La Política Pesquera Comuna (UE) imposa quotes per a assegurar la sostenibilitat i estableix acords amb tercers països que permeten pescar en aigües internacionals. Exemple: El Gran Sol és un calador comunitari i Terranova és un calador de Canadà.
  63. 63. Les regions pesqueres més importants Les regions pesqueres de l’Atlàntic són les més importants: 1. La regió Nord-oest és la més important, amb el 50 % del total de captures espanyoles. Es captura lluç, sardina i mol·luscs (calamar, ostres, musclo i pop). Té els ports de Vigo i La Corunya. Vigo és el primer port d’Espanya: flota bacallanera, drassanes, indústria conservera, etc. 2. La regió Cantàbrica és la segona en tonatge de pesca desembarcada. Els ports més importants són: Bermeo, Donostia-San Sebastià, Gijón, Pasaia, etc. Es captura bacallà, anxova, tonyina i lluç. La flota pesquera faena a aigües comunitàries. 3. La regió Sud-atlàntica captura espècies d’alt valor econòmic (escamarlans, llagostins, gambes) sovint procedents del nord d’Àfrica. Els ports més importants són Huelva i Cadis. 4. La regió Canària: els seus vaixells practiquen la pesca d’altura i de gran altura en les costes africanes. El port més important és el de Las Palmas.
  64. 64. L’activitat pesquera ➔ La destinació principal de la pesca és el consum humà. Hi predomina el consum en fresc, encara que han crescut els diferents sistemes de transformació industrial: congelació, conserva, salaó, etc. ➔ Les regions pesqueres més importants per les seves captures i el valor de la pesca són: Galícia, regió Cantàbrica, Golf de Cadis, Canàries, etc. ➔ Les espècies capturades són peixos en més d’un 90 %; la resta són mol·luscs i crustacis. Hi destaquen: lluç, anxova, tonyina, bonítol i sardina. ➔ La flota pesquera està integrada per: ◆ Flota artesana: constituïda per nombroses embarcacions de dimensions reduïdes, que pesquen al calador nacional i utilitzen tècniques de pesca tradicionals. ◆ Flota d’altura i de gran altura, integrada per vaixells de grans dimensions, que pesquen en caladors internacionals, en els quals hi romanen dies i setmanes o fins i tot mesos. Incorporen el procés industrialitzador en els vaixells: neteja i congelat del peix a bord.
  65. 65. Tipus de pesca
  66. 66. Pesca litoral Pesca artesanal que es practica a prop de la costa en petites embarcacions que en acabar la jornada diària tornen a port. El peix es destina al consum en fresc. Exemple: A Espanya, el 75 % de les embarcacions treballen en pesca litoral.
  67. 67. L’activitat pesquera ➔ La pesca desembarcada va créixer molt fins al 1976 per l’augment de la demanda interna, la llibertat de pesca i el creixement de la flota pesquera. Des d’aleshores, descendeix per l’esgotament dels caladors nacionals, les quotes pesqueres de la UE i les restriccions internacionals a la llibertat de pesca. ➔ La pertinença a la Unió Europea ha suposat l’adopció de la Política Pesquera Comuna (PPC, 1983), que fomenta: ◆ L’explotació sostenible del medi marí i dels seus recursos. ◆ La cria d’espècies pel sistema de l’aqüicultura.
  68. 68. La Política Pesquera Comuna Objectius: ➔ ➔ ➔ Assegurar la gestió sostenible dels recursos pesquers. Estabilitzar els ingressos i llocs de treball dels professionals. Protegir l’equilibri mediambiental marí. Mesures per a garantir la reproducció de les espècies i la recuperació dels bancs de peixos: ➔ ➔ ➔ Controlar els aparells de pesca. Regular tamanys dels peixos i quantitat de captures (quotes de pesca). Controlar els temps de pesca en els caladors: establir vedes o parades biològiques.
  69. 69. La crisi de la pesca El problema dels caladors ➔ El calador nacional ofereix recursos modestos, perquè la plataforma continental és reduïda, i la sobreexplotació i la contaminació n’han minvat els recursos. ➔ Els caladors comunitaris estan sotmesos a un sistema de quotes, fixades anualment, per a assegurar la sostenibilitat de les captures. Només es pot pescar una quantitat màxima establerta, que es reparteix entre els vaixells autoritzats mitjançant llicències de pesca. ➔ Els caladors internacionals tenen restriccions de pesca: ◆ Les ZEE entre la costa de cada país i les 200 milles nàutiques. ◆ La pesca en aigües internacionals depèn dels acords amb tercers països o amb les organitzacions regionals de pesca (ORP) que són subscrits per la UE.
  70. 70. La crisi de la pesca Problemes demogràfics La població ocupada en la pesca és escassa, es troba envellida i està poc formada. Per açò, des de la UE es concedeixen ajudes als joves pescadors per a comprar el primer vaixell, es preveu la millora de la formació professional i la creació de noves titulacions. Problemes mediambientals La sobreexplotació dels recursos pesquers es deu a l’excés de captures i a l’ús d’arts de pesca indiscriminades, que amenacen amb l’extinció d’algunes espècies. Mesures per evitar la sobreexplotació: ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ Es repoblen els caladors. Es prohibeix la pesca de talles mínimes. S’estableixen quotes de pesca i aturades biològiques. Es restringeixen o prohibeixen algunes arts de pesca. S’incrementa la vigilància.
  71. 71. La crisi de la pesca Reconversió del sector pesquer ➔ Després de l’entrada a la Comunitat Europea, es va iniciar una reconversió del sector: reducció de la flota (prejubilacions, desballestaments de vaixells), renovació i modernització dels vaixells. ➔ Promoure la diversificació econòmica dels espais pesquers: pesca esportiva i recreativa, explotació turística de les arts de pesca, neteja de fons marins, col·laboració amb científics. ➔ Impulsar l’adopció de les tecnologies de la informació per les empreses pesqueres. ➔ Afavorir noves tecnologies: detecció de bancs de pesca, captura selectiva, implantació de nous cultius marins. ➔ Millorar la transformació i comercialització dels productes pesquers. ➔ Adoptar les noves normes de seguretat, sanitat i benestar animal establertes per la UE: controlar la contaminació del peix, eradicar les malalties de l’aqüicultura.
  72. 72. L’aqüicultura És la cria d’espècies vegetals i animals aquàtics, marins o d’aigua dolça. Tipus: ➔ ➔ L’aqüicultura marina: ◆ A la costa cantàbrica, especialment a Galícia, se centra en la cria del musclo. També es cultiven ostres, cloïsses, escopinyes i pop. ◆ A les costes mediterrània, sud-atlàntica i canària, més temperades, es cultiven orades i llobarros, i s’experimenta amb la tonyina roja, el llenguado i el pop. L’aqüicultura continental, d’aigua dolça, se centra en la truita arc iris produïda a Galícia, Catalunya i ambdues Castelles; i en menor grau en la cria de crancs, carpes i esturions a les maresmes del Guadalquivir i a Doñana.
  73. 73. L’aqüicultura Problemes de la producció aquícola: ➔ ➔ ➔ Els elevats costs d’instal·lació i de producció redueixen competitivitat. Les malalties que afecten als animals originen grans fluctuacions en la producció. La contaminació de les aigües. La Unió Europea concedeix fons destinats a: ➔ ➔ ➔ ➔ Implantar i millorar les instal·lacions. Promoure la investigació de noves espècies. Garantir la seguretat, la sanitat i el benestar dels animals. Evitar la contaminació.
  74. 74. Aqüicultura És la cria, reproducció i cultiu d’animals i plantes aquàtiques (algues), d’aigua salada o dolça, que es realitza en el medi natural on es troben (mar, riu) o en instal·lacions adaptades (piscifactories). Exemples: musclo a Galícia, orades i llobarros a la costa mediterrània, truita de riu a Catalunya.
  75. 75. Piscifactoria ➔ Instal·lació destinada a la cria i desenvolupament de peixos a fi de comercialitzarlos o d’emprar-los en repoblaments. Pot practicar-se amb espècies d’aigua dolça i marines. ➔ Granja d’espècies marines i fluvials on es practica l’aqüicultura. Exemple: piscifactoria de truites a Catalunya.

×