El sector terciari
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
586
On Slideshare
307
From Embeds
279
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
3
Comments
0
Likes
0

Embeds 279

http://www.iesmacardona.cat 279

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. UD8. El sector terciari Transport, turisme i comerç
  • 2. El sector terciari
  • 3. El procés de terciarització de l’economia El creixement dels serveis a partir de la dècada de 1960 ha suposat la terciarització de l’ economia espanyola, en la qual els serveis aporten més del 60 % al PIB i a l’ocupació. Les causes són: ➔ L’augment del nivell de vida permet un consum major dels serveis. ➔ La mecanització de l’agricultura ha provocat el transvasament de part de la població agrària al sector terciari. ➔ La indústria tendeix a terciaritzar-se, atès que incorpora tecnologies noves que requereixen menys mà d’obra i demana, en canvi, nombrosos serveis. Els serveis a la producció són: gestió, disseny, investigació, comercialització, serveis de postvenda, etc. ➔ El desenvolupament del turisme ha fomentat l’hoteleria, el comerç, els transports i els seveis per a l’oci. ➔ La creació de les administracions autonòmica i europea ha suposat l’increment de serveis públics: administració, sanitat i educació. ➔ La incorporació de la dona al treball ha impulsat serveis com les escoletes infantils i l’ajuda domèstica.
  • 4. Característiques del sector terciari Classificació dels serveis ➔ Els serveis privats els ofereixen empreses privades amb els diners pagats pels clients. La finalitat principal és obtenir-ne un benefici econòmic. ➔ Els serveis públics els ofereixen l’Estat o les administracions públiques, amb els diners recaptats pels impostos. La finalitat és proporcionar béns a la societat, per la qual cosa alguns són deficitaris, com la sanitat o l’educació. Subsectors ★ Serveis a l’empresa: assessoria, estudis de mercat, publicitat, I+D, etc. ★ Serveis a la distribució: comerç, transports i comunicació, correu. ★ Serveis socials: sanitat, educació, administració pública. ★ Serveis al consumidor: hoteleria, restauració, reparació, oci, cultura, etc.
  • 5. Característiques del sector terciari Els desequilibris territorials En totes les comunitats autònomes espanyoles predomina el sector terciari en l’ocupació i en el PIB. S’hi observen però desequilibris territorials, ja que la localització dels serveis està influïda per factors que generen diferències: el volum de la població, el grau d’ urbanització, els nivells de desenvolupament i de renda. ➔ El grau de terciarització de l’ocupació és major a les comunitats especialitzades en turisme (Canàries, Illes Balears, Andalusia); a Madrid, per la seva capitalitat; i a Ceuta i Melilla, on són molt escasses les altres activitats productives. ➔ L’aportació dels serveis al PIB és més gran en els espais on predominen els serveis més avançats, com els serveis a les empreses (Madrid, Barcelona, Biscaia i Saragossa).
  • 6. Els transports
  • 7. Els transports: característiques i problemes ➔ Les xarxes aèria i de transport terrestre són radials. Aquest traçat facilita les relacions entre el centre i la perifèria peninsular, però dificulta les comunicacions en la perifèria. ◆ La xarxa de carreteres té el centre a Madrid, i radis cap a les fronteres i els ports principals. ◆ En la xarxa d’aeroports, Madrid-Barajas té connexions directes amb quasi tots els aeroports espanyols i amb els principals aeroports estrangers.
  • 8. Els transports: característiques i problemes ➔ El transport interior de passatgers i de mercaderies es realitza principalment per carretera. En canvi, en el transport exterior, adquireixen més pes el transport aeri per als passatgers i el marítim per a les mercaderies. ➔ Hi ha importants desequilibris territorials en l’accessibilitat i en la intensitat del trànsit derivats de les desigualtats en la densitat i qualitat de la xarxa. Les àrees més accessibles són les de major dinamisme econòmic i demogràfic, que concentren els eixos principals de trànsit i compten amb trams saturats. En canvi, les àrees menys dinàmiques tenen eixos secundaris i trams infrautilitzats. ➔ El sistema de transport exerceix un fort impacte sobre el medi ambient. Aquest impacte pot ser espacial (ocupació del sòl), visual, acústic, de contaminació atmosfèrica, de fragmentació dels ecosistemes en perjudici de la biodiversitat, etc. ➔ Cal millorar la integració en el sistema de transport europeu i mundial
  • 9. La política de transports La Unió Europea es proposa els objectius següents: ➔ Reequilibrar el pes entre els diferents modes de transport. Potenciar el ferrocarril i la navegació a curta distància, enfront del predomini de la carretera. ➔ Fomentar les xarxes transeuropees de transport (RTE-T) com a forma de millorar la integració econòmica i la cohesió social entre els membres, prestant especial atenció a les regions i estats perifèrics, entre els quals es troba Espanya. ➔ Aconseguir un sistema de transport sostenible i respectuós amb el medi ambient.
  • 10. La política de transports La política espanyola de transports es regeix pel Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport (PEIT) 2005-2020. Els principals objectius en són aconseguir un sistema de transport equilibrat i eficaç, que afavoreixi la cohesió territorial i social, la sostenibilitat medioambiental i la competitivitat econòmica: ➔ Corregir la radialitat de la xarxa peninsular i parar una atenció especial a l’Espanya no peninsular. ➔ Equilibrar l’excessiu pes de la carretera, fomentant el transport ferroviari. ➔ Assegurar una accessibilitat equitativa al transport a totes les persones i territoris. ➔ Reduir l’impacte medioambiental. ➔ Afavorir la integració amb Europa a través de les xarxes transeuropees de transport i la inserció en el trànsit mundial, potenciar el paper d’Espanya en el transport marítim i aeri internacional.
  • 11. El transport per carretera La xarxa de carreteres peninsular presenta un disseny radial, amb centre a Madrid i eixos cap als principals ports i ciutats de la perifèria, on es concentren la població i l’ activitat econòmica. Aquest model, corresponent a una concepció centralista de l’Estat, es va iniciar en el segle XVIII i es va consolidar en la dècada del 1960, quan es va modernitzar la xarxa de carreteres. En l’actualitat, l’estructura radial es manté, encara que s’hi han afegit alguns eixos transversals com el de l’Ebre, el mediterrani i l’andalús. Hi ha clars desequilibris territorials en la densitat de la xarxa, en la intensitat del trànsit i en l’accessibilitat: ➔ La densitat és més gran a les comunitats més dinàmiques econòmicament (Madrid, Catalunya, Comunitat Valenciana), a les àrees amb poblament dispers i fragmentades pel relleu (cornisa cantàbrica) i a les illes. ➔ La intensitat del trànsit és més elevada a les vies de gran capacitat; sobretot als corredors mediterrani i de l’Ebre, on es troben les majors densitats urbanes, industrials o turístiques, i als voltants de Madrid. Aquestes també són zones amb major accessibilitat.
  • 12. El transport per carretera El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport (PEIT) pretén: ➔ Dotar tot el territori d’una elevada accessibilitat per carretera, construint una xarxa emmallada d’alta capacitat, que connecti totes les capitals de província i permeti superar la radialitat històrica. ➔ Tancar els eixos pendents: l’autovia del Cantàbric, la Ruta de la Plata (Astúries- Huelva), l’autovia del Mediterrani fins a Cadis, l’enllaç entre la vall de l’Ebre i la vall del Duero. ➔ La integració amb la Unió Europea per carretera es potenciarà millorant les comunicacions amb França i Portugal.
  • 13. Conceptes transports Transports discrecionals Servei de transport col·lectiu que no fa viatges regulars, adapta el seu trajecte i freqüència a la demanda. Exemples: autobús contractat per a una determinada excursió, vol xàrter. Transports regulars Servei de transport col·lectiu que es fa seguint un reglament prèviament establert de freqüències i destinacions. Exemple: línia d’autobusos Ciutadella-Maó.
  • 14. El transport ferroviari. Característiques: ➔ La xarxa ferroviària es compon de tres tipus de xarxes: La xarxa convencional (RENFE) està equipada per a circular a velocitats inferiors a 200 km/h. Té una estructura radial, les línies bàsiques parteixen de la capital cap a les principals ciutats de la perifèria. La xarxa d’alta velocitat (AVE) està equipada per a velocitats superiors a 200 km/h. Es va iniciar amb l’obertura de la línia Madrid-Sevilla l’any 1992, i s’ha ampliat cap a Aragó (Saragossa-Osca), Catalunya (Lleida-Tarragona- Barcelona-Girona), Castella i Lleó (Valladolid), València. La xarxa de via estreta (FEVE) es localitza principalment a la cornisa cantàbrica, encara que també n’hi ha a Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, etc. ➔ El trànsit de viatgers i mercaderies és inferior a la mitjana europea. El trànsit de viatgers només és rendible a les línies de rodalia metropolitanes i a les línies d’alta velocitat.
  • 15. El transport ferroviari. Característiques: ➔ Persisteixen molts de trams de vies mediocres: sense electrificar, de direcció única, amb forts pendents i revolts, que incrementen el temps i el cost del transport. ➔ Hi ha clars desequilibris territorials en equipaments i accessibilitat per ferrocarril. Les vies més equipades són les que uneixen les zones més dinàmiques econòmicament (Madrid, Barcelona, València, Bilbao i Saragossa). ➔ Les actuacions mediambientals: convertir les vies que estan fora de servei en rutes ecològiques i turístiques (Vies Verdes).
  • 16. El transport ferroviari. El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport (PEIT) pretén: ➔ Dotar tot el territori d’una elevada accessibilitat ferroviària estenent la xarxa a totes les capitals de província. ➔ Millorar la seguretat: passos a nivell, sistemes de bloqueig. ➔ Modernitzar la xarxa convencional i de via estreta, i ampliar la xarxa d’alta velocitat. ➔ Incrementar el trànsit de viatgers de rodalia a les àrees metropolitanes. ➔ La integració en la xarxes transeuropees de ferrocarril mitjançant enllaços d’alta velocitat o d’alta capacitat per a viatgers i mercaderies amb Portugal i amb França. La xarxa convencional espanyola ha d’adoptar progressivament l’amplària de via europea.
  • 17. El transport marítim ➔ Les competències sobre ports estan repartides. La xarxa estatal inclou els ports comercials, mentre que la de les comunitats autònomes inclou un nombre elevat de ports petits, molts dels quals només compten amb activitats pesqueres o esportives. ➔ El trànsit de viatgers és escàs. En llargues distàncies se centra en els creuers. En distàncies mitjanes i curtes, es concentra en les rutes entre ambdós costats de l’ estret (Algesires-Ceuta); entre les illes dels arxipèlags balear i canari; i entre aquestes i la península. ➔ El trànsit interior de mercaderies es dedica principalment a transportar derivats del petroli des de les refineries litorals als ports pròxims a les zones de consum industrial o urbà. ➔ El trànsit internacional de mercaderies té una importància enorme, perquè la majoria de les importacions i exportacions s’efectuen per vaixell. ◆ Granels sòlids (carbó o altres minerals): Gijón, Tarragona, Ferrol, Huelva. ◆ Granels líquids (petroli i derivats): refineries Bilbao, Algesires, Tarragona. ◆ Mercaderies transportades en contenidors: Algesires, València, Barcelona.
  • 18. El transport marítim ➔ Es registren desequilibris territorials en el trànsit de mercaderies entre els diferents ports espanyols, que depenen dels seus avantatges competitius: tarifes, serveis, infraestructures, accessos per carretera i ferrocarril. El trànsit es concentra als ports d’Algesires, Les Palmas, Barcelona, València, Bilbao.
  • 19. Port de València
  • 20. Port d’Algesires
  • 21. Port de Barcelona
  • 22. Àrea d’influència És el hinterland o àrea d’influència d’un port. La paraula hinterland prové de l’alemany i significa “terra posterior”, el seu equivalent català és rerepaís. Es refereix al territori que depèn econòmicament d’un port, per ser-ne consumidor de les principals importacions i proveïdor del gruix de les exportacions. En un sentit ample es refereix al territori que manté una estreta relació econòmica amb un nucli central (port, ciutat, zona industrial, aeroport, centre comercial,etc.). Exemple: Menorca s’inscriu dins l’àrea d’influència de Palma de Mallorca.
  • 23. El transport aeri ➔ Les competències sobre els aeroports estan repartides. L’Estat controla els aeroports d’interès comercial, i les comunitats autònomes els altres. ➔ La xarxa aeroportuària compta amb nombrosos aeroports. L’estructura de la xarxa és radial i jeràrquica: Madrid-Barajas funciona com a aeroport de connexió o aeroport central, que té connexions directes amb quasi tots els aeroports espanyols i amb els principals de l’estranger. Els aeroports perifèrics han de realitzar en molts casos els seus enllaços a través de Barajas. ➔ El trànsit de passatgers és molt competitiu en distàncies mitjanes i llargues, gràcies a la seva rapidesa i comoditat. El trànsit de mercaderies és escàs a causa de l’elevat cost, que repercuteix en el preu final dels productes transportats. Per tant, se centra en els béns peribles o valuosos.
  • 24. El transport aeri ➔ Hi ha desequilibris territorials en el trànsit aeri. Els principals aeroports es troben en els nuclis urbans, econòmics i turístics més destacats: ◆ Madrid-Barajas és l’aeroport amb més trànsit de passatgers pel seu paper com a aeroport de connexió i per les funcions de la ciutat com a capital, centre financer i de negocis del país. ◆ Barcelona-el Prat està incrementant el seu paper d’aeroport de connexió, i es beneficia de l’atractiu turístic i de negocis de la ciutat. ◆ Els aeroports de les illes Balears, les Canàries i del litoral mediterrani (Màlaga, Alacant) reben nombrosos fluxos turístics internacionals i nacionals. ◆ L’aeroport de Bilbao compta amb un trànsit principalment nacional i regional, motivat per la importància de la seva àrea urbana. ➔ El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport pretén que Madrid-Barajas i Barcelona-el Prat funcionin com una porta internacional d’entrada a Europa alternativa als grans aeroports europeus congestionats.
  • 25. El turisme
  • 26. Evolució del turisme a Espanya Des de la dècada de 1960, Espanya ha experimentat un gran desenvolupament turístic, i en l’actualitat és la segona potència turística del món per nombre de visitants rebuts i per ingressos turístics. El model turístic tradicional El model turístic implantat en la dècada de 1960 va ser el turisme de masses de “sol i platja”. Es caracteritza per una oferta turística abundant i barata, dirigida a una demanda homogènia i massiva, de poder adquisitiu mitjà o mitjà baix, molt concentrada temporalment a l’estiu i espacialment a a les zones de sol i platja de les illes Balears, de les Canàries i del litoral mediterrani peninsular. També són característics d’aquest model la dependència d’operadors turístics internacionals en la comercialització del turisme, i la despreocupació per l’impacte mediambiental d’aquesta activitat.
  • 27. Turisme de masses Model turístic de sol i platja implantat a Espanya en la dècada de 1960. Es caracteritza per una oferta turística abundant i barata, que es concentra al litoral mediterrani i a les illes Balears i Canàries. Els turistes procedeixen majoritàriament d’Europa occidental i del nord (britànics, alemanys) i solen contractar un paquet turístic. Inconvenients: estacionalitat turística, dependència envers els tour operadors estrangers, impacte mediambiental, etc. Exemples: Benidorm, S’Arenal de Palma, Platja d’En Bossa, etc.
  • 28. Benidorm
  • 29. Benidorm
  • 30. Balearització La balearització és un terme utilitzat en tractats de turisme que fa referència a un model de desenvolupament turístic propi de les Illes Balears durant les dècades de 1960 i 70, especialment a Mallorca i a Eivissa. Es caracteritza per la degradació paisatgística i la forta pressió sobre els recursos naturals a causa de la construcció massiva a primera línia de mar. Exemples: platja de Palma, platja d’En Bossa (Eivissa).
  • 31. Evolució del turisme a Espanya La crisi del model turístic tradicional Entre 1973 i 1985, el turisme espanyol va passar per un moment de crisi. Encara que van continuar creixent el nombre de turistes i els ingressos turístics, ho van fer a un ritme més baix que el mundial. Causes: ➔ La crisi econòmica mundial motivada per la pujada dels preus del petroli, que va afectar la demanda turística. ➔ Els problemes de l’oferta turística espanyola. Els preus es van encarir sense un increment paral·lel de la qualitat. Hi mancava una adaptació a les noves exigències de la demanda, que exigia més qualitat en el servei, en les infraestructures i en el medi ambient, i una diversificació de les modalitats turístiques. ➔ L’aparició de noves destinacions turístiques competidores en àrees pròximes (nord d’Àfrica, Balcans) i en àrees allunyades (Carib, sud-est asiàtic i Oceania).
  • 32. Evolució del turisme a Espanya La reconversió cap a un nou model turístic A partir del 1985, es recupera el ritme ascendent de turistes i ingressos turístics. Causes: ➔ Ingrés d’Espanya en la Comunitat Europea l’any 1986. ➔ El creixement del turisme intern. ➔ L’inici de la reconversió cap a un nou model turístic basat en la qualitat i la sostenibilitat. El nou model turístic es caracteritza per una oferta turística de qualitat, dirigida a una demanda més diferenciada i menys nombrosa, amb més poder adquisitiu, i millor repartida en el temps i en l’espai com a resultat d’una major diversificació de les modalitats de turisme. El nou model es proposa també reduir la dependència exterior en la comercialització del turisme i aconseguir la sostenibilitat mediambiental d’aquesta activitat. Aquesta reconversió turística encara no ha acabat, per la qual cosa, en l’actualitat, encara predomina el model massiu de sol i platja.
  • 33. Característiques del turisme espanyol L’oferta turística L’oferta d’allotjament és molt àmplia i es concentra al litoral mediterrani peninsular, les illes Balears i les Canàries, encara que en els darrers anys ha crescut a l’interior peninsular. Es compon de més d’un milió i mig de places en establiments hotelers (hotels, hostals i pensions), majoritàriament de categoria mitjana o baixa, i de més de deu milions de places en establiments extrahotelers (càmpings, apartaments, segones residències…).
  • 34. Cadena hotelera Empresa que té en propietat o gestiona un conjunt d’establiments dedicats a l’hoteleria. A Espanya algunes de les principals cadenes hoteleres són de capital balear com Sol Meliá, Barceló, Riu Hotels, etc. Exemple: El grup Sol Meliá té més de 350 hotels en 35 països(Europa, Carib, Amèrica del Sud, Indonèsia). A Menorca té quatre hotels: Sant Tomàs, Son Xoriguer, Cala Galdana i Son Bou.
  • 35. Ocupació extrahotelera Forma d’allotjament turístic que no inclou els hotels: càmpings, apartaments turístics, turisme rural, etc. En l’actualitat, Espanya compta amb més de 10 milions de places. Exemple:
  • 36. Característiques del turisme espanyol La demanda turística ➔ La demanda estrangera procedeix majoritàriament d’Europa occidental i del nord: ◆ Està integrada per britànics, alemanys, francesos, italians, etc. ◆ És un turisme estival i es concentra a les zones de sol i platja de Catalunya, les illes Balears i les Canàries, seguides d’Andalusia i de la Comunitat Valenciana. ◆ Sol contractar un “paquet turístic”, que implica reserva prèvia del viatge amb allotjament, transport i serveis addicionals (visites organitzades, entrades per a espectacles), venuda a un preu global a través d’una agència de viatges o operador turístic. ◆ En els darrers anys, ha augmentat la contractació directa de serveis per internet: companyies aèries de baix cost, allotjament no hoteler.
  • 37. Tour operador Agència majorista que confecciona paquets turístics i els ofereix a les agències minoristes, que els venen directament als clients i en cobren una comissió. El paquet turístic engloba en un únic preu el transport, l’allotjament, el règim alimentari, excursions amb guia turístic, etc. Exemples: TUI, Thomson, Thomas Cook.
  • 38. Overbooking Estratègia comercial que consisteix en reservar o vendre més places de les disponibles en determinats serveis relacionats amb els viatges i l’hoteleria amb la finalitat de garantir la plena ocupació, tenint en compte la probabilitat que alguns usuaris no utilitzin finalment el servei. Aquesta pràctica és considerada legal. Exemple: Les companyies aèries poden vendre més bitllets que places hi ha a l’avió.
  • 39. Característiques del turisme espanyol La demanda turística ➔ La demanda nacional procedeix majoritàriament de Madrid, Catalunya, Andalusia i la Comunitat Valenciana: ◆ El turisme nacional es reparteix millor al llarg de l’any, atès que també es desplaça per Pasqua, els caps de setmana i els ponts. ◆ També presenta menor concentració espacial a l’estiu: platges del litoral mediterrani, costes del nord peninsular, pobles d’interior i zones de muntanya. ◆ En general, viatja sense reserva o contracta directament serveis turístics, i s’ allotja més en establiments extrahotelers (segones residències, lloguers turístics).
  • 40. Característiques del turisme espanyol La demanda turística ➔ L’excessiva estacionalitat de la demanda és un dels principals problemes del turisme espanyol: ◆ La concentració de la demanda en uns pocs mesos provoca un excés d’ utilització estacional de les infraestructures (carreteres, aeroports, transport públic, aparcaments, etc.) amb la conseqüent saturació, pèrdua de qualitat i problemes mediambientals. En canvi, l’ús escàs durant la resta de l’any dificulta l’amortització del capital invertit. ◆ En els darrers anys es pot apreciar una certa suavització de l’estacionalitat: turisme interior d’hivern, caps de setmana i ponts; turisme de la tercera edat.
  • 41. Estacionalitat turística És la concentració de la demanda turística en certs mesos de l’any. A Espanya, a causa del model turístic predominant de sol i platja, la demanda es concentra en els mesos centrals de l’estiu, juliol i agost. Exemple: Les Illes Balears presenten un dels majors índexs d’estacionalitat d’Espanya, en canvi les illes Canàries no la pateixen.
  • 42. Els tipus de turisme ➔ El turisme de sol i platja segueix essent el més important, predomina en el litoral mediterrani i a les illes Balears i Canàries. És el turisme que ocupa més places hoteleres i genera més llocs de treball i més ingressos. ➔ El turisme de muntanya és, principalment, un turisme de neu lligat a l’esport de l’ esquí. També es practiquen altres activitats com l’excursionisme, el senderisme, l’ alpinisme, el barranquisme, esports d’aventura. Es localitza al Pirineu, la Serralada Cantàbrica (Picos de Europa), Sierra Nevada, Sistema Central (Navacerrada), Sistema Ibèric, etc. ➔ El turisme ecològic o ecoturisme se centra en la visita a espais naturals protegits, com parcs nacionals o naturals. ➔ El turisme rural o agroturisme, combina l’allotjament en el medi rural amb el contacte amb les tasques agràries tradicionals. Predomina al País Basc i a Catalunya. ➔ El turisme urbà és principalment un turisme cultural dirigit a les ciutats amb patrimoni històric, artístic i cultural, o declarades Patrimoni de la Humanitat (Àvila, Salamanca, Segòvia, Toledo, Granada, Tarragona, Santiago de Compostela). A més, guanya protagonisme el turisme urbà de negocis entorn de fires, exposicions i congressos (Madrid, Barcelona, València, Bilbao).
  • 43. Turisme alternatiu Inclou aquelles modalitats turístiques que cerquen al·licients diferents al turisme de sol i platja: turisme esportiu, turisme de muntanya, turisme rural, turisme cultural, etc. Avantatges: diversifica l’oferta turística i contribueix a la desestacionalització. Exemples: senderisme, cicloturisme, caiac, etc.
  • 44. Turisme alternatiu
  • 45. Les àrees turístiques Les àrees turístiques són espais amplis que compten amb una densitat de turistes elevada, estrangers o nacionals. Poden ser de temporada, si l’estacionalitat és superior a la mitjana (Catalunya i les illes Balears), o especialment turístics, per comptar amb estades prolongades (Canàries, Màlaga, Alacant). ➔ Les àrees turístiques d’alta densitat: ◆ Les àrees turístiques de sol i platja (Balears, Canàries, litoral mediterrani). ◆ Madrid i Barcelona, gairebé no presenten estacionalitat turística i compten amb una important oferta hotelera destinada al turisme cultural i de negocis (fires, exposicions, congressos). ➔ Les àrees turístiques de mitjana i baixa densitat: ◆ Certs trams del litoral i prelitoral mediterrani i sud-atlàntic s’han incorporat al turisme de sol i platja, com a resultat de la demanda d’espais menys saturats. ◆ El litoral gallec i cantàbric ofereix àrees costaneres i interiors no massificades, i destacats paisatges rurals i naturals. ➔ Els punts turístics més destacats són les estacions d’esquí, els centres de turisme rural i les ciutats històriques de l’interior peninsular. Predominen les estades curtes de caps de setmana i ponts, i les visites incloses en viatges d’oci.
  • 46. Les conseqüències del turisme Conseqüències demogràfiques ➔ A les àrees litorals, el turisme incrementa els efectius de població i augmenta la població ocupada en el sector terciari i en la construcció. ➔ En certes àrees rurals o de muntanya i en algunes ciutats històriques en declivi, el turisme ha frenat el despoblament i ha estimulat la revitalització de l’artesania i de les tradicions. Conseqüències en el poblament ➔ Al litoral, el turisme afavoreix la formació de conurbacions. A més, sol provocar una alta densitat de construcció i especulació del sòl. ➔ En alguns espais rurals i de muntanya i en les ciutats històriques, el turisme ha propiciat la rehabilitació del patrimoni edificat. Conseqüències mediambientals ➔ Construcció de grans blocs d’hotels i apartaments al costat de les platges. ➔ Urbanització incontrolada en espais naturals de gran valor, amb la destrucció de boscos i ecosistemes. ➔ Contaminació atmosfèrica, de les aigües i de les platges. ➔ Excés de renou, contaminació acústica. ➔ Acumulació d’un gran volum de residus.
  • 47. Les conseqüències del turisme Conseqüències econòmiques ➔ El turisme genera més del 12 % de l’ocupació, una gran part d’aquests llocs de treball són estacionals o de temporada. ➔ Exerceix un efecte multiplicador sobre altres activitats econòmiques que es veuen estimulades per la demanda turística: agricultura, indústria, construcció, transport i comerç. ➔ Aporta riquesa al país, entorn de l’11 % del PIB. ➔ Compensa la balança comercial i frena l’endeutament extern. ➔ Influeix en la política de transports, que s’ha orientat a dotar els nuclis turístics de bona accessibilitat: autopista de la Mediterrània, aeroports, ports esportius.
  • 48. Residus urbans Conjunt de deixalles que genera una zona urbana. Aquests residus tenen un tractament diferenciat en funció de si són líquids (aigües residuals que precisen depuració) o sòlids (tractats en abocadors, incineradores, plantes de compostatge …). Exemple: El Consorci de Residus Urbans de Menorca està constituït pels vuit municipis de l’illa més el Consell Insular.
  • 49. Comerç
  • 50. Balança de pagaments Document que registra totes les operacions econòmiques d’un país amb la resta del món durant un període de temps (un any). Pot ser excedentària o deficitària. Exemple: La balança de pagaments de l’any 2013 va tenir un superàvit de més de 7.000 milions d’euros, a causa del creixement de les exportacions i la disminució de les importacions. Subdivisions de la balança de pagaments: ➔ Compte corrent: ◆ Balança Comercial (exportacions, importacions). ◆ Balança de Serveis (transports, turisme, patents, etc.). ◆ Balança de Rendes (salaris, dividends). ◆ Balança de Transferències. (remeses enviades pels emigrants, subvencions i ajuts intergovernamentals). ➔ Compte de capital. ➔ Compte financer: inversions fetes pel país a l’exterior i inversions estrangeres en el país.
  • 51. Balança comercial Diferència entre el valor de les importacions i el valor de les exportacions que realitza un Estat. Si el valor de les importacions és superior al de les exportacions serà deficitària, en cas contrari tindrà superàvit. A Espanya ha estat tradicionalment deficitària en gairebé totes les classes de productes, excepte en alimentació i automòbil. Exemple: L’any 2013 el dèficit comercial a Espanya va ser de 11.000 milions d’euros, reduint-se un 55 % respecte el dèficit de 2012. Exemple: L’any 2013 van créixer les exportacions i van disminuir les importacions, per tant va baixar el dèficit comercial. Exemple: Espanya compra bona part de l’energia que consumeix, aquesta dependència energètica és una de les causes del dèficit comercial. Exemple: La major part del comerç es realitza amb els països de la Unió Europea.
  • 52. Producte Interior Brut (PIB) És la suma del valor de tots els béns i serveis produïts en un espai econòmic (país, CCAA) al llarg d’un any. No es comptabilitza el valor de béns i serveis produïts fora d’aquest espai, encara que sigui amb capital nacional. En canvi, sí que es suma el valor del que produeixen les empreses estrangeres a l’interior d’aquest espai. Exemple: A Espanya, l’estructura per sectors del PIB és 3 % sector primari, 26 % sector secundari i 71 % sector terciari. Exemple: L’any 2013 el PIB va caure un 1,2 %
  • 53. Renda per càpita Indicador econòmic que s’obté dividint la renda nacional o PIB entre el nombre d’habitants d’un país. A Espanya trobam desigualtats entre les rendes per càpita de les diferents CCAA: País Basc, Madrid i Navarra tenen valors alts; en canvi, Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa tenen valors baixos. Exemple: Les Illes Balears ocupa el setè lloc entre les disset CCAA i supera la mitjana estatal.