• Save
El feudalisme 1
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

El feudalisme 1

on

  • 12,458 views

 

Statistics

Views

Total Views
12,458
Views on SlideShare
5,518
Embed Views
6,940

Actions

Likes
6
Downloads
33
Comments
0

16 Embeds 6,940

http://aulavirtual.caib.es 2420
http://www.iesmacardona.cat 1345
http://ceipmestreguillemgalmes6.wordpress.com 1024
http://institutaempuriabrava.educat1x1.cat 727
http://blocs.xtec.cat 644
http://blogdeltxelui.blogspot.com.es 634
http://www.blogdeltxelui.blogspot.com.es 82
http://institutaempuriabrava.cat 19
http://www.2ncshistoria.blogspot.com.es 16
https://www.google.es 9
http://aulavirtual1.caib.es 7
http://2ncshistoria.blogspot.com.es 6
http://translate.googleusercontent.com 3
http://iesmacardona.infotelecom.es 2
http://blogdeltxelui.blogspot.com 1
http://www.google.es 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

El feudalisme 1 El feudalisme 1 Presentation Transcript

  • EL FEUDALISME
  • LA FEBLESA DE LES MONARQUIES FEUDALSEls reis no podien protegir la població, nirecaptar impostos , ni mantenir un exèrcitfidel i estable. Per poder governar imantenir unit el regne van haver decomptar amb els nobles, amb els quals vanestablir un sistema de relacions personalsconegut com a vassallatge.Els nobles es van convertir en senyorsfeudals i, per tant, en vassalls del rei.El rei era un senyor feudal més i, devegades, ni tan sols el més ric en terres ihomes.
  • LA CERIMÒNIA D’HOMENATGEEls nobles es convertien en vassalls del rei en una cerimònia que rep el nomd’homenatge, en què, agenollats i besant la mà del monarca, li juravenfidelitat, ajuda militar i consell en el govern. Per la seva banda, el rei feia lainvestidura, per la qual cedia una porció de terra, el feu, al seu vassall.
  • L’exèrcit reial era reduït i el monarca per defensar el regne depeniadels exèrcits dels seus vassalls. Quan hi havia una amenaça exterior,el monarca cridava els nobles, que unien els seus exèrcits als del rei is’enfrontaven amb els enemics.
  • El vassall prestava el servei decort, és a dir, participava del’assemblea general de tots elsvassalls del senyor.En aquestes corts col·laboravenen l’administració de la justícia iparticipaven, en certa mesura,en l’exercici del poder polític.
  • Els nobles podien tenir vassalls propis, que solien ser noblesmenys importants. A canvi de jurar fidelitat al seusenyor, aquest els atorgava un feu més petit. Així es va formaruna cadena de vincles personals que lligava el rei amb elsnobles del regne.
  • ELS VASSALLSEls vassalls tenien moltes obligacions.La principal de totes era l’obligació del serveimilitar.També estaven obligats a allotjar el senyor i elseu seguici quan aquests passés pel territoridel seu feu;a col·laborar en el rescat del seu senyor siqueia presoner mitjançant una contribució;i havia d’aportar altres contribucionsmonetàries quan es casava la filla gran delsenyor o quan el seu primogènit era ordenatcavaller, entre d’altres.
  • Els rei, els nobles i el clero erenprivilegiats, açò vol dir que...no pagaven impostos,no realitzaven treballs manuals ,tenien accés a càrrecs polítics ,impartien justícia,podien fer servir armes itenien terres.Els comerciants, artesans i pagesoseren no privilegiats, per tantamb el seu treball mantenien elsaltres estaments,pagaven impostos ino tenien drets.
  • ELS PRIVILEGIATSEl clergat, composat pels monjosi els sacerdots, tenia la missiód’ajudar a aconseguir la salvacióespiritual (la vida eterna desprésde la mort) als éssers humans.La noblesa, composta pelscavallers i les sevesfamílies, s’encarregava dedefensar la població militarment.
  • ELS ESTAMENTSEls estaments eren grups socialsdels quals es formava part pernaixement i durant tota la vida: Oratores, dedicats a l’oració i al’Església. Bellatores, dedicats a la guerra.Laboratores, dedicats al treball.
  • EL REIA la cúspide de la piràmide social.Era el representant de déu a la terraamb la missió de governar el seu poble imantenir-lo unit.Era el primus inter pares,el primer entreiguals.Les atribucions del rei eren: Dirigir campanyes militars. Demanar impostos en cas de guerres,coronacions, casaments, etc.Exercir de jutge suprem.Per governar comptava amb l’ajuda de laCúria o Consell Reial, format per l’altanoblesa i l’alt clergat.
  • LA NOBLESANo tots els nobles eren iguals de poderosos. Alguns eren amos de grans feus id’immenses riqueses, mentre que d’altres només tenien les armes i un cavall.
  • LA FORMACIÓ DEL CAVALLEREls fills dels nobles començaven la seva educació militar ja des de nens.De petits, servien de patges i escuders d’un noble important, amb elqual aprenien les diferents tècniques de combat. I quan arribaven a lamajoria d’edat, es convertien en cavallers després d’una cerimònia enquè rebien les armes: l’espasa, l’escut, els esperons i la cota de malla.
  • CODI DE CAVALLERIA:Els cavallers haviendeser valents,lleials al seu senyor,havien de defensar lareligió iprotegir als dèbils iles dones.
  • ELS CASTELLS FEUDALS
  • Els castells eren lesresidències fortificadesdels senyors feudals i ellloc de refugi delshabitants del feu quan esproduïen atacs oinvasions.
  • Per protegir-se, els castells estaven envoltats de fossats i tenien una odiverses files de muralles amb torres. L’interior presentava una estructuracomplexa: hi havia estables per guardar els cavalls i el bestiar, grans patis enquè entrenaven els militars, una ferreria, pous i graners i una capella pròpia.
  • A la torre de l’homenatge hi vivia el senyor i la seva família.Per això era la construcció més alta i protegida.
  • Dins la torre, el gran saló era el centre vital: el senyor hi rebia els cavallers ihi celebrava festes, banquets, balls i representacions, per a les quals esfeien venir joglars, trobadors i artistes ambulants que cantaven i recitavenpoemes.
  • Els nobles havien d’estar sempre preparats per anar a la guerra i per aixòs’entrenaven contínuament. Una de les formes més comunes d’entrenamenteren els tornejos, combats que, malgrat que no eren a vida o mort, resultavenmolt importants per guanyar prestigi i respecte.
  • En cas de declarar-se la guerra, el rei convocava els cavallers i elsdemanava ajuda militar. Els cavallers i els seus vassalls hi acudien amb lestropes i formaven una mainada. Quan la guerra s’acabava, nobles iguerrers tornaven als feus fins al proper requeriment reial.
  • La guerra proporcionava als vencedors terres i riqueses (diners, joies) queaugmentaven el poder de la noblesa.
  • EL FEU
  • El feu era l’extensió de terra queposseïa un home lliure, perconcessió del senyor, a canvi dedeclarar-se vassall d’aquest i obligar-se a determinades càrregues que espagaven en serveis o enespècies, entre els quals figuren enlloc destacat el servei militar.A cada feu hi havia un castell, queera la residència del senyor, diversospoblets on vivien els pagesos quedepenien del senyor, i terres deconreu, pastures i boscos.
  • LA RESERVA SENYORIALLa reserva senyorial era el conjunt de terres, boscos i prats que el senyorfeudal es reservava per a ell. En aquestes terres hi construïa el seu castell.
  • Els senyors feudals governaven les terres del seu feu. Feien les lleis, impartienjustícia i cobraven impostos.Impostos que pagaven els pagesos al senyor feudal: una part de la collita , determinats fruits o animals (porcs, gallines, fruita, etc), fer uns dies de feina obligatòria a les terres o boscos del senyor i una petita paga quan feien servir el molí, el forn i la premsa, que erenpropietat del senyor. A més, els senyors cobraven impostos als comerciants que travessaven els seusdominis (peatge) i quan creuaven els ponts (pontatge).
  • ELS PAGESOS
  • Les famílies pageses teniendret a l’usdefruit d’unes terres.Això significava que podienviure del que hi obtinguessin, acanvi de lliurar-ne una part alpropietari de les terres i deprestar una sèrie de serveis:hores de treball a les terres delsenyor (reservasenyorial), manteniment delscamins, etc.
  • Tots els pagesos havien de pagar al senyor impostos en moneda, una partde la collita i de bestiar i, de vegades, també objectes de producciódomèstica (articles de fusta o peces de tela).A més de la prestació d’uns tres dies de treball no remunerat, havien defer servir el molí, el forn i la premsa del senyor pagant un impostestablert.
  •  Les tècniques i eines agrícoles eren molt rudimentàries. Baixa productivitat de la terra. Rotació biennal de cultius: es cultivava només la meitat de la terra, l’altrameitat es deixava reposar (guaret). L’economia era d’autoconsum o de subsistència: hi havia poc comerç, cadafamília elaborava allò que necessitava, vivien d’allò que produïen. El 90 % de la població era pagesa.
  • Hi havia diferents tipus de pagesos:Esclaus sense terra que eren alimentats i vestits pels seus senyors.Serfs que no podien abandonar la terra sense l’autorització del senyor .Pagesos lliures, però subjectes al tribunal del senyor i a totes les obligacionspròpies de la senyoria (pagament de tributs, serveis personals).
  • ELS SERFSEls serfs domèstics cultivaven la terra delsenyor. A canvi rebien aliment i abric, peròno disposaven de llibertat personal i nopodien posseir béns ni contreurematrimoni sense autorització del senyor.La seva condició era hereditària.Els serfs de la gleva estaven lligats a laterra que conreaven sense poderabandonar-la: quan aquesta era venudapassaven a dependre del nou propietari
  • EL CLEROL’ Església medieval era molt rica, tenia feusimmensos i cobrava el delme als cristians, unimpost per mantenir el clero.L’alt clero (cardenals, bisbes i abats) gaudiendels mateixos privilegis que els nobles, però elbaix clero (capellans i monjos) vivien d’unamanera semblant als pagesos.El clero secular estava format per bisbes icapellans.El clero regular estava format per abats imonjos.Les parròquies i els monestirs eren unessenyories feudals com qualsevol altra: tenienterres pròpies i serfs que les treballaven.
  • Les obligacions religioses dels cristians: Resar. Anar a missa els diumenges. Confessar-se. Combregar. Pelegrinar a llocs sants:Roma, Jerusalem, Compostel·la.Una manera de salvar els pecats i evitar sercondemnats a l’infern era practicar lacaritat i la donació de béns a l’Església al’hora de la mort.Tota la vida privada o social estava marcadaper la intervenció de l’ Església :naixement, matrimoni i funerals.L’ Església també s’encarregava del’ensenyament i de l’assistència a pobres i amalalts.L’ excomunió suposava l’expulsió del’ Església.
  • EL MONESTIR
  • EL CLERO REGULAR Els monjos vivien en un monestir sota l’autoritat d’un abat. Feien tres vots o promeses: obediència, pobresa i castedat. Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla, és a dir, un conjunt de normes que regulaven la vida dels monjos. L’oració era l’activitat principal perquè la finalitat de la vida monàstica era allunyar-se del món i tenir un contacte més directe amb déu. L’orde més important va ser el dels benedictins, fundat per sant Benet de Núrsia.
  • Cada monjo tenia assignada una feina en el monestir:Copiar o il·lustrar llibres, cultivar l’hort, curar malalts a la infermeria, atendre elspelegrins a l’alberg, administrar el celler, bibliotecari, cuiner, etc.
  • LES CROADES
  • Els llocs on Crist havia viscut, especialment Jerusalem, es van convertir encentres de pelegrinatge dels cristians, malgrat que es trobaven en mans delsmusulmans.En el segle XI, el papa Urbà II va fer una crida als cristians perquè anassin aalliberar Terra Santa dels infidels. Va prometre la salvació eterna a tots els quehi participassin.
  • Així, al llarg dels segles XII i XIII es van dur a terme les croades, unes campanyesmilitars en defensa de la creu, símbol del cristianisme.