• Like
  • Save

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this presentation? Why not share!

Mmix m1-uf5-apunts

on

  • 403 views

Apunts de la UF5 de M1

Apunts de la UF5 de M1

Statistics

Views

Total Views
403
Views on SlideShare
403
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as OpenOffice

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Mmix m1-uf5-apunts Mmix m1-uf5-apunts Presentation Transcript

      • Manté equips informàtics i perifèrics interpretant les recomanacions dels fabricants i relacionant les disfuncions amb les seves causes.
        • Reconeix els senyals acústics i/o visuals que avisen de problemes al maquinari d'un equip.
        • Identifica i resol avaries típiques d'un equip microinformàtic
        • Identifica i soluciona problemes mecànics en perifèrics d'impressió
        • Substitueix components deteriorats i verifica la seva compatibilitat.
        • Substitueix consumibles en perifèrics d'impressió estàndard.
        • Identifica i soluciona problemes mecànics en perifèrics d'entrada.
        • Realitza actualitzacions i ampliacions de components.
        • Elabora informes d'avaria (reparació o ampliació). Elabora les guies tècniques de suport a l’usuari.
        • Associa les característiques i prestacions dels perifèrics de captura d'imatges digitals, fixes i en moviment amb les seves possibles aplicacions.
        • Aplica tècniques de manteniment preventiu als perifèrics.
      Resultats de l'aprenentatge i criteris d'avaluació UF5
    • UF 5: MANTENIMENT D’EQUIPS MICROINFORMÀTICS 5.1 Ports externs 5.1.1 Port sèrie 5.1.2 Port Paral·lel 5.1.3 Bus USB 5.1.4 Bus Firewire 5.1.5 Infraroigs i Bluetooh 5.2 Perifèrics de l’ordinador 5.2.1 Ratolí i Teclat 5.2.2 Impressora 5.2.3 Escàner 5.2.4 Monitor 5.3 Avaries en sistemes microinformàtics 5.3.1 Diagnosi i resolució d’avaries 5.3.2 Procés de resolució d’avaries 5.3.3 Eines 5.3.4 Documentació 5.3.5 Manteniment preventiu
    • EXAMEN ACTIVITATS ACTITUD 40% 50% 10% ACTIVITATS: 35% TREBALLS: 30% PRÀCTIQUES:35% AVALUACIÓ
    • Ports externs Ports externs : connectors i protocols destinats a la comunicació directa de l'ordinador amb dispositius externs (ratolí, impressora, webcam, assistent personal, etc.),
    • Port sèrie NOM CONNECTOR PERIFÈRICS VELOCITAT CARACTERÍSTIQUES COM RS-232 DB9 DB25 ratolí Escàner mòdems instrumentació 115Kbps Sèrie bidireccional
    • Port paral·lel CONNECTOR PERIFÈRICS VELOCITAT CARACTERÍSTIQUES Centronics DB25 impressora Escàner HD CD-ROM 100KBps - 2MBps paral·lel 8 cables Originalment unidireciona Posteriorment bidireccional (SPP i EPP)
    • CABLE CENTRONICS
    • Bus USB (Universal Serial Bus) Bus sèrie que permet connectar tot tipus de perifèrics:
      • Filosofia Plug & Play: el sistema operatiu s’encarrega de instal·lar automàticament el dispositiu un cop connectat al bus.
      • Connexió i desconnexió en calent (hot-swapping).
      • Versions 1.1 (12Mbps), 2.0 (400 Mbps) i 3.0 (3,2 Gbps)
      • Connexió de fins a 127 dispositius mitjançant l'acoblament d'un o més aparells (hubs USB):
    • Cable USB 2.0:
      • 4 conductors en el seu interior.
        • Dos per alimentació (5 volts/500mA)
        • Dos per a l'intercanvi de dades entre dispositius en format sèrie.
      CONNECTOR A CONNECTOR B
    •  
    • L’any 2008 s'emet norma USB 3.0:
      • Velocitat de transmissió: 3,2 Gbps
      • Cable de 9 conductors apantallats
        • 2 per alimentació (5V/150mA)
        • 2 per transmissió a velocitat “normal”
        • 4 per a transmissió full-dúplex a alta velocitat (SuperSpeed Mode)
        • Conductor addicional de terra
      • Connectors modificats per encabir els nous cables de l’estàndard, però mantenen compatibilitat amb perifèrics de normes anteriors
    • Els dispositius USB poden ser:
      • D ispositius no alimentats prenen l'alimentació del propi bus USB, el que simplifica el disseny. Aquests dispositius es caracteritzen per consumir poca energia (per exemple, ratolins o càmeres digitals).
      • Dispositius alimentats els formen els perifèrics amb majors requeriments d'energia (impressores, escàners, etc.) que incorporen la seva pròpia font d'alimentació, ja que l'energia que pot proporcionar el bus USB no és suficient.
      • Si es connecta un nombre elevat de dispositius no alimentats directament del bus, és probable que sigui necessari proporcionar energia addicional per assolir una correcta alimentació. En aquest cas, caldrà emprar hubs alimentats, que vénen acompanyats d'una font d'alimentació externa.
    •  
    • Un cop engegat el PC, el dispositiu amfitrió (que es troba sempre al PC) es comunica amb tots els dispositius connectats al bus USB, assignant una adreça única a cadascun d’ells (aquest procés rep el nom d'” enumeració ”). A més, el PC consulta quina forma de transferència desitja emprar cada dispositiu:
      • Transferència per interrupcions: l’empren els dispositius més lents, que envien informació amb poca freqüència (per exemple teclats, ratolins, etc.).
      • Transferència per blocs: s’utilitza amb dispositius que mouen grans paquets d’informació en cada transferència. Un exemple són les impressores
      • Transferència isòcrona : s’empra quan es requereix un flux de dades constant i en temps real, sense aplicar detecció ni correcció d’errors. Un exemple és l’enviament de so a altaveus USB.
    • Bus Firewire NOM VELOCITAT CARACTERÍSTIQUES IEEE 1394 400-800Mbps Bus universal Sèrie full-dúplex PnP Connexió en calent Fins a 63 dispositius sense necessitat de host (connexió en cadena)
    • Infraroigs Tecnologia que utilitza ones de llum infraroja per a la connexió de perifèrics
      • Curt abast (1m)
      • Necessitat de línia de visió directa entre l’emissor i el receptor
      • Baix nivell d'interferències entre perifèrics
      • Utilització del protocol IrDA (connexions punt a punt entre ordinadors i perifèrics)
      • Velocitats entre 9.600 bps i 16 Mbps.
      Normalment, per tal de poder funcionar, el sistema d’infraroigs consta d’una base que es connecta a l’ordinador mitjançant algun port dels estudiats anteriorment (COM, PS/2 o USB). Per la seva banda, els perifèrics han d’anar acompanyats amb alimentació independent (piles o bateries)
    • Protocol inalàmbric desenvolupat per la companyia Ericsson per a la connexió de perifèrics a on les transmissions es realitzen via ràdio a la banda de 2,4 Ghz.
      • Abast: 10 metres (sense necessitat de visió directa entre dispositius)
      • Velocitat: 723,2 kbps (v1.1 1999), 3Mbps (v2.0 2004).
      Bluetooth permet crear xarxes de fins a set dispositius esclaus que es connecten a un mestre, denominant-se xarxes piconet o PAN (Personal Area Network o xarxa d'àrea personal). No sempre el mestre de la PAN és un PC, ja que Bluetooth permet connectar tot tipus de dispositius. Bluetooth (IEEE 802.15.1)
    • PERIFÈRICS Perifèric: qualsevol dispositiu extern a la caixa de l'ordinador que es connecta a aquest mitjançant qualsevol port extern. Des del punt de vista del flux d'informació, existeixen dos tipus de perifèrics:
      • Perifèrics d'entrada : la informació va en sentit perifèric-->ordinador, és a dir, el perifèric introdueix dades a l'ordinador
      • Perifèrics de sortida : la informació va en sentit ordinador -> perifèric, o el que és el mateix, l'ordinador envia dades al perifèric (per a ser impreses, per ser visualitzades, etc.)
    •  
    • Ratolí Perifèric d'entrada que permet assenyalar punts concrets de la interfície d'usuari dels programes convertint els moviments de la mà, que fa lliscar el ratolí sobre una superfície plana, en informació digital que l'ordinador pugui processar. Hi ha els següents tipus de ratolí :
      • Ratolí mecànic
      • Ratolí òptic
      • Ratolins sense fil : es substitueix el cable de comunicació amb el PC per un enllaç de radiofreqüència o infrarojos.
      • Footmouse : ratolí controlat pel peu que permet utilitzar eficientment el teclat
      • Glidepoint .: petita superfície rectangular, on l'usuari desplaça el dit, i el ratolí es mou de forma acord en pantalla.
      • Intellimouse : consisteix en la introducció d'una petita roda, que l'usuari pot desplaçar en ambdós sentit (barres de desplaçaments, i a més es pot pressionar com un botó més.
      • Trackball : la bola és accionada directament per l'usuari (no és necessari moure el ratolí)
    •  
    • El ratolí mecànic consta d’una bola de material plàstic en el seu interior, que estableix contacte amb la superfície sobre la qual es llisca el ratolí:
      • Quan l’usuari desplaça el ratolí, la bola roda, i fa girar dues petits corrons que es troben en contacte amb ella.
      • Un dels corrons reacciona al desplaçament en l'adreça X (horitzontal) i l'altre detecta el desplaçament en l'adreça Y (vertical).
      • Cada corró es connecta a un eix que fa girar un disc.
      • Cada disc presenta perforacions en la seva superfície, formant finestres distribuïdes uniformement.
      • En un costat de cada disc es troba un LED i al costat oposat es troba un sensor d'infrarojos
      Ratolí mecànic
    •  
      • Quan l’usuari mou el ratolí, els discos giren. Al desplaçar-se les perforacions per davant del LED emissor, s'alterna llum i foscor en el costat del sensor, és a dir, es produeixen polsos de llum.
      • El sensor converteix els polsos de llum en polsos elèctrics. Mesurant el nombre de polsos en un temps determinat, es pot calcular la longitud del desplaçament en cada direcció.
      • Per saber el sentit de deplaçament, s'afegeix a cada disc un nou parell emissor-sensor situat en l'altre extrem del disc, de tal forma que ambdós sensors veuen polsos de llum al mateix temps. Entre el disc i cada sensor es col·loca una peça de plàstic que presenta una perforació. La perforació en un dels sensors es col·loca lleugerament més alta que en l'altre sensor per tal de permetre determinar el sentit.
      • Un processador, inclòs en el ratolí, llegeix els polsos i els tradueix a informació digital que s'envia al PC en format sèrie, a través del cable.
    • Un ratolí òptic és, bàsicament, una petita càmera (que pren unes 1.500 imatges per segon), un processador digital de senyal (DSP) i un díode emissor de llum (LED)
      • La càmera captura imatges de la superfície i les envia al DSP.
      • El programari que s'executa sobre el DSP és capaç de detectar patrons sobre cada imatge rebuda. Estudiant com es desplacen dits patrons en les imatges successives, el DSP esbrina el desplaçament i la velocitat.
      • El LED il·lumina la superfície sobre la qual s'arrossega el ratolí.
      • Aquesta informació s'envia al PC centenars de vegades per segon, la qual cosa ofereix una confortable sensació de continuïtat per a l'usuari.
      Ratolí òptic Els ratolins òptics:
      • Redueixen la probabilitat de fallades mecàniques
      • Eliminen els problemes de la brutícia dels ratolins mecàniques.
    • Tradicionalment, la majoria de ratolins s’han comunicat amb el PC mitjançant la interfície PS/2 o connectors per al port sèrie (DB-9 o DB-25), encara que actualment ho fan mitjançant la interfície USB . Independentment del tipus de connector, el ratolí envia al PC tres bytes d'informació en format sèrie, a una velocitat de fins a 1.200 bps. Això permet enviar informació aproximadament 40 vegades per segon.
      • El primer byte conté l' estat dels botons esquerre i dret, sentit del moviment en ambdós sentits (X i Y) i la informació de desbordament X i Y.
      • El segon Byte el moviment en el sentit X
      • El tercer Byte el moviment en el sentit Y
    •  
    • Teclat Un teclat és un conjunt d’interruptors (tecles), que es troben connectats a un microprocessador. Aquest últim vigila l’estat dels interruptors, i respon de forma específica davant qualsevol canvi d’estat. Els teclats solen incorporar quatre tipus de tecles: d’escriptura, de funció, de control i de teclat numèric o keypad:
      • Les tecles d’escriptura se solen organitzar en format QWERTY
      • El teclat numèric facilita la introducció de dígits, operadors matemàtics elementals, punt decimal, etc.
      • Les tecles de funció , disposades en una fila en la part superior del teclat, permeten que els programes o el sistema operatiu els assignin comandos específics.
      • Les tecles de control faciliten funcions d’edició en pantalla (inici, fi, inserir, eliminar, escapament, etc.) i ofereixen cursors per a desplaçar-se en pantalla.
    • ESCRIPTURA FUNCIÓ CONTROL NUMÈRIC
    • El funcionament del teclat queda governat pel microprocessador i els circuïts de control. Les tecles es troben lligades a una matriu de circuits (o matriu de tecles) de dues dimensions. Cada tecla, en el seu estat normal (no pressionada) manté obert un determinat circuit. En pressionar una tecla, el circuit associat es tanca, i per tant circula una petita quantitat de corrent a través d’aquest circuit. El microprocessador detecta els circuits que han estat tancats, i identifica en quina part de la matriu es troben, mitjançant l’assignació d’un parell de coordenades (x,y). Funcionament del teclat
    •  
    • Existeixen diversos teclats, la diferència dels quals se centra en la tecnologia emprada per a construir els interruptors (tecles).
      • De “cúpula de goma : Les tecles reposen sobre una cúpula fabricada en goma, de petita grandària i gran flexibilitat, amb un centre rígid de carboni. Quan es realitza una pulsació, una peça col·locada sota la superfície de la tecla enfonsa la cúpula. Això fa que el centre de carboni s’enfonsi també, fins a tocar una peça metàl·lica situada en la matriu de circuits. Quan la tecla s’allibera, la cúpula de goma torna a la seva posició original, i el centre de carboni deixa de tancar el circuit associat a la tecla i la tecla també torna a la seva posició original. Aquests teclats resulten econòmics, amb bona resposta tàctil i resistència a la pols i la brutícia.
      • Membrana : es basen en una única peça de goma, que cobreix tot el teclat i conté un esbombament per a cada tecla. Ofereixen una resposta tàctil inadequada però gràcies al gran aïllament al que se sotmet la matriu de circuits s’empren habitualment en sistemes sotmesos a condicions extremes
      Tipus de teclat
    •  
      • Teclats capacitius . cada tecla està proveïda d’una molla, que assegura la tornada a la seva posició original després d’una pulsació. Sota la superfície de cada tecla es troba una petita placa metàl·lica i sota ella, a una certa distància i separades per aire, es troba una segona (condensador). La capacitat de dit condensador varia en funció de la distància entre les plaques. Per tant, al prémer la tecla (i per tant acostar les plaques), es produeix un canvi de capacitat que serveix per a detectar la pulsació de la tecla. El cost d’aquests teclats és elevat però es deterioren molt poc.
    • Impressora El perifèric capaç de transformar text i gràfics des de la seva versió digital cap a la seva forma impresa rep el nom d’impressora. Per a portar a terme el procés d’impressió, tota impressora consta de tres subsistemes bàsics:
      • Maquinari de control : s’encarrega de governar el funcionament dels components de la impressora.
      • Mecanisme d’impressió : fa que els caràcters i gràfics a imprimir quedin efectivament “dibuixats” sobre el paper. Sol consistir en un capçal d’impressió que es pot desplaçar horitzontalment.
      • Sistema de transport: desplaça el paper verticalment, fent que la tinta vagi a parar, finalment, al lloc oportú en el paper (és a dir, a la línia oportuna).
    • L’origen de la informació a imprimir sol adoptar tres formats bàsics:
      • Text: seqüències de codis ASCII
      • Objectes definits vectorialment
      • Mapes de bits o bitmaps : defineixen tot element a imprimir com un conjunt de punts i és la forma habitual en impressores. Les impressores solen estar dotades d’una memòria ROM, que emmagatzema el mapa de bits (bitmap) corresponent a cada caràcter, i fins i tot una memòria RAM que permet que el PC enviï altres fonts a la impressora.
    • Característiques de les impressores
      • Velocitat : es determina en pàgines per minut (ppm) o bé en caràcters per segon (cps) en el cas d'impressores matricials
      • Resolució : indica la quantitat de punts (píxels) que la impressora pot crear sobre el paper, per unitat de superfície. Se sol mesurar en punts per polzada (ppp), tant en direcció horitzontal com vertical.
      • Grandària del buffer de memòria : es tracta d’una zona d’emmagatzematge temporal de dades en la impressora. Permet al PC enviar les dades a imprimir a la impressora sense haver d'esperar a que està acabi la impressió. La grandària habitual és de més de 512 kB a les impressores actuals.
      • Interfície de connexió : connector centronics de 36 terminals, DB-25 o actualment USB.
    • Tecnologies d'impressió: impressores d'impacte
      • Matriu de punts : contenen un grup d’agulles que s’assenten sobre un capçal mòbil. Aquestes agulles impacten sobre una cinta impregnada de tinta (mitjançant l’aplicació de força produïda per electroimants), que fa que la tinta es transfereixi al paper en cada petit punt d’impacte. Utilitzades en en alguns contextos, a causa de la seva capacitat d’utilitzar paper autocopiatiu. Són lentes i amb baixa qualitat d’impressió
      • Impressores de caràcters: màquines d’escriure computeritzades. Contenen una sèrie de barres amb la forma de cada caràcter predefinida. Per a imprimir un caràcter, la barra corresponent mou el patró del caràcter amb força cap a la cinta impregnada de tinta, i per tant el caràcter es transfereix al paper. En aquest cas, cada caràcter es transfereix com un tot (mitjançant un únic impacte). Són molt ràpides per a la impressió de text, però no és possible incloure gràfics.
    •  
    •  
    • Utilitzen tècniques que permeten guiar la tinta cap al paper, col·locant-la en el lloc precís i en quantitat oportuna.
      • Impressores d’injecció de tinta : un capçal d’impressió dispara petitíssimes gotes de tinta sobre el paper, formant text i imatges. El capçal (que transporta els cartutxos de tinta) es desplaça en sentit horitzontal, mentre que la fulla es desplaça línia a línia en sentit vertical, gràcies a un mecanisme de transport del paper.
      Tecnologies d'impressió: impressores sense impacte
      • Es fa passar un impuls de corrent elèctric a través d’unes resistències que escalfen la tinta que es troba a un dipòsit dins del cartutx d'impressió
      • La calor fa que la tinta entri en estat d'ebullició generant una bombolla que creix en volum, i empeny a la tinta (una gota) cap a l’exterior, a través dels microconductes del capçal (efecte canó)
      Cada vegada que el corrent en les resistències cessa, la bombolla desapareix, i per tant es produeix un efecte de succió que pren tinta del dipòsit i emplena els conductes. Impressores bubble jet
    •  
      • A un cristall piezoelèctric si s’aplica tensió elèctrica, es produeix una deformació del cristall.
      Impressores deskj et
      • A una impressora deskjet, s’envien impulsos elèctrics als cristalls, i la seva deformació produeix un bombament de la tinta des del dipòsit cap als microconductors, disparant la tinta cap al paper.
      • En primer lloc, es carrega negativament tota la superfície d’un tambor fotosensible, de la grandària d’una fulla.
      • Tot seguit, es fa avançar el tambor línia a línia, i un làser recorre horitzontalment cada línia. El làser incideix en els punts on la tinta s’haurà de fixar, invertint la càrrega (que ara serà positiva). El làser es desconnecta en els llocs on no haurà d’aparèixer tinta (quedant amb càrrega negativa). També es pot fer amb una filera de diodes LED o de cristall líquid
      • Per tant s’ha aconseguit crear una imatge electrostàtica de la fulla a imprimir, mitjançant càrregues positives sobre un fons de càrregues negatives.
      Tecnologies d'impressió: impressores làser
      • Els punts carregats positivament en el tambor atreuen partícules de tòner (material electronegatiu barrejat amb un pigment que ho dota de color). La imatge final queda “dibuixada” sobre el tambor per mitjà de punts negres de tòner.
      • El paper a imprimir es carrega positivament en la seva totalitat. Al fer-lo passar pel tambor, atraurà a les partícules de tòner, i la imatge quedarà finalment formada sobre paper.
      • El tòner adherit al paper es fon mitjançant l’aplicació de calor, fent que quedi totalment fixat al paper.
      • Per últim es realitza un esborrat electrostàtic del tambor, deixant-lo preparat per a un nou cicle.
    •  
    • http://www.youtube.com/watch?v=PHxXmjxcAIo&feature=related
    • Làser versus injecció de tinta:
      • Són més ràpides
      • Estan dotades d’una major precisió en la col·locació de punts sobre el paper.
      • Són més eficaces, ja que dipositen la quantitat de tòner necessària, sense excedir aquest límit.
      • El tòner no és car en comparació dels cartutxos de tinta i és molt més durador
      • El preu d’aquestes impressores és molt elevat en comparació de les impressores d’injecció de tinta.
    • Formació del color en impressores
    • Escàner Perifèric d'entrada utilitzat per a convertir un document en paper en una imatge digital. En general, es pot dir que existeixen tres tipus d’escàner:
      • Escàners plans: permeten escanejar un document col·locant-lo de cara al panell de vidre.
      • Escàners manuals: han de desplaçar-se en forma manual (o semi-manual) en el document, per seccions successives si es pretén escanejar-lo per complet.
      • Escàners amb alimentador de documents: fan passar el document a través d’una ranura il·luminada per a escanejar-lo, de manera similar a les màquines de fax. Aquest tipus d'escàner s’està incorporant cada vegada més en màquines com les impressores multifunció.
    •  
    • Funcionament de l'escàner
      • El document es col·loca sobre un panell de vidre transparent amb la cara a escanejar cap a avall
      • L'escàner disposa d’una ranura il·luminada amb motor, la qual explora el document línia per línia
      • La llum d’alta intensitat emesa es reflecteix en el document i convergeix cap a una sèrie de sensors, mitjançant un sistema de lents i miralls.
      • Els sensors converteixen les intensitats de llum rebudes en senyals elèctrics analògics
      • Els senyals analògics es digitalitzen mitjançant un convertidor analògic-digital.
      • Un punt o píxel es compon de sensors de cadascun dels colors primaris (RGB)
    • Existeixen dos tipus de sensors:
      • Els sensors CMOS (Semiconductor Complementari d'Òxid Metàl·lic): aquests sensors es coneixen com tecnologia CIS (de Sensor d'Imatge per Contacte). Aquest tipus de dispositiu es val d’una línia de LEDs per a il·luminar el document, i requereix d’una distància molt curta entre els sensors i el document. Tanmateix, la tecnologia CIS, utilitza molta menys energia.
      • Els sensors CCD (Dispositius de Càrrega Acoblats): els escàners que utilitzen la tecnologia CCD són en general d’un espessor major, ja que utilitzen una llum de neó freda. Malgrat tot, la qualitat de la imatge escanejada en conjunt resulta millor, atès que la proporció senyal/soroll és menor.
    •  
    • Paràmetres de l'escàner
      • Resolució : expressada en punts per polzada ( dpi o ppp), defineix la qualitat de captura (típic 1200 x 2400 ppp)
      • Format del document : segons la seva grandària, els escàners poden processar documents de diferents formats, en general A4 o A3
      • Nombre de bits : El nombre de bits no és més que la precisió amb la qual l'escàner diferencia les diferents tonalitats o graduacions de color.(típic 24/36/ 48 bits)
      • Velocitat de captura : expressada en pàgines per minut (ppm), la velocitat de captura representa la capacitat de l'escàner per a processar un gran nombre de pàgines per minut.
      • Interfície : es tracta del connector de l'escàner (FireWire, USB, SCSI, port paral·lel, etc.)
      • Característiques físiques (grandària,pes, consum d’energia elèctrica, temperatures de funcionament i emmagatzematge, nivell de soroll, etc.)
      • Accessoris (drivers, manual de l’usuari,cables de connexió, etc. )
    • Monitor El monitor és un perifèric de sortida que mostra la informació subministrada per l’ordinador. Bàsicament hi ha de dos grans tipus: els monitors de Tub de Raigs Catòdics i les monitors TFT.
    • Un TRC (Tub de Raigs Catòdics) conté:
      • Diversos canons que amb
        • Un filament que s'escalfa amb corrent elèctrica
        • Un càtode que amb l'escalfor generada pel filament genera electrons
      • Uns ànodes que acceleren i dirigeixen els electrons
      • Una pantalla de material fosforescent que emet llum davant l'impacte dels electrons
      Monitor de Tub
    • http://www.youtube.com/watch?v=Gnl1vuwjHto&feature=related
      • Després de ser excitats, els punts sensibles de la pantalla són capaços d’emetre radiació visible solament durant un curt període de temps.
      • Per això, aquests punts han de ser refrescats de nou. Això s’aconsegueix realitzant el procés d'escombrat multitud de vegades per segon.
      • Si la freqüència de refresc és apropiada, l’usuari percebrà una sensació de continuïtat de la imatge en el temps.
      • En canvi, si aquesta freqüència és massa reduïda, la pantalla deixa d’emetre radiació lluminosa entre refresc i refresc, fent que l’usuari percebi un parpelleig en la imatge.
      El TRC està governat per un circuit controlador. Aquest rep els senyals analògics procedents de la targeta de vídeo i controla al TRC en conseqüència, fent que les imatges es formin sobre la pantalla.
    • Paràmetres d'un monitor de Tub
      • Resolució : nombre de punts que pot representar el monitor per pantalla, en horitzontal x vertical. La resolució ha de ser proporcional a la grandària del monitor
      • Relació d'aspecte : proporció entre amplada i alçada de la pantalla ( proporció 4:3 o 16:9)
      Grandària del Monitor Resolució recomanada 14” 640x480 15” 800x600 17” 1024x768 19” 1152x864 21” 1280x1024
      • Refresc de pantalla o freqüència de refresc vertical : nombre de vegades per segon que s'actualitza la pantalla. Ha d'estar entre 70-80 Hz.
      • Freqüència Horitzontal : indica les vegades per segon que el TRC és capaç de canviar de línia (30 - 80 KHz).
      • Grandària de punt (dot pitch) : paràmetre que mesura la nitidesa de la imatge, amidant la distància entre dos punts del mateix color.
    • Controls d'un monitor Existeixen dos tipus de controls, analògics i digitals:
      • Els controls analògics es basen en components com les rodes giratòries (els més habituals en els antics televisors). Es caracteritzen per la seva senzillesa d’ús, i per facilitar un ajustament fi.
      • Els controls digitals solen basar-se en polsadors. El control se sol donar suport amb imatges sobre la pantalla (On Screen Display o OSD), que solen contenir menús d’opcions.
    • Interfície amb el PC del monitor TRC La targeta de vídeo genera senyals analògics que controlen el funcionament del monitor, fent possible visualitzar imatges, de manera que cal establir una interfície per a la interconnexió de targetes de vídeo i monitors. La interfície emprada tradicionalment es basa en un connector de 15 pins, al que se sol denominar “connector VGA” o SubD-15:
        • Els terminals 1, 2 i 3 contenen els senyals d'intensitat corresponents als colors primaris (RGB), controlant la intensitat dels feixos d’electrons corresponents.
        • Els terminals 6 al 8 són les referències de tensió (masses) corresponents a aquests senyals.
        • Els terminals 13 i 14 contenen els senyals de sincronia horitzontal i vertical, respectivament.
    •  
    • Monitor TFT Els monitors “de pantalla plana” ocupen menys espai, presenten un menor consum i no emeten radiacions electromagnètiques, no tenen efecte de parpelleig i tenen una vida productiva prevista més gran, millor resolució i lluentor, així com menys distorsió i fatiga visual. Hi ha diverses tecnologies de pantalles planes: LCD, de plasma o de matriu activa (TFT):
      • Les pantalles LCD ( liquid cristal display ): consten de dues plaques de vidre amb metal·litzat transparent per tal de formar elèctrodes per la cara interior, un per cada punt, i d’una capa intermèdia d’un líquid d’estructura molecular cristal·lina que s’altera amb la influència d’un camp elèctric generat mtjançant l’aplicació d’una tensió als dos elèctrodes. Això fa que els cristalls de la solució intermèdia s’orientin d’una determinada manera i deixin passar o bloquegin la llum procedent d’un mitjà d’il·luminació de la part posterior.
    • http://www.youtube.com/watch?v=uh9SqvBVRwk&feature=related
      • Les pantalles TFT ( thin film transistor ): són monitors LCD en què cada píxel és activat directament per un transistor. Aquestes pantalles es coneixen amb el nom de matrius actives , ja que cada píxel, en comptes de ser activat per un elèctrode, és activat per un transistor situat a la seva posició. Per tant, la velocitat de resposta és molt més ràpida que en les pantalles de tecnologia LCD de matriu passiva.
      • Les pantalles de plasma: utilitzen una tecnologia similar als tubs fluorescents o a les làmpades de neó. Consisteixen en dues plaques de vidre amb metal·litzat transparent per formar elèctrodes per la cara interior i per cada punt d’emissió de llum. Entre els dos vidres, hi ha petites concavitats plenes amb un gas dielèctric i amb fòsfors dels colors RGB. En aplicar una tensió elèctrica a una parella d’elèctrodes, s’ionitza el gas i es converteix en plasma (ions + electrons) de l’interior en aquell punt, la qual cosa produeix una emissió ultraviolada que reacciona amb els fòsfors. Això produeix el punt de color visible pel panell frontal. Com que la pantalla ja emet llum, no cal que tingui cap mitjà d’il·luminació addicional. La brillantor i el contrast són molt millors que en les pantalles LCD, i tant el pes com el gruix són més reduïts.
      http://www.youtube.com/watch?v=Dug1XPG5X0Q&feature=related
    • Característiques monitor TFT
      • Contrast: és la relació entre la lluentor màxima i mínima. Es consideren acceptables valors de 250:1 o superiors.
      • Lluentor: és la mesura de la màxima lluminositat que pot produir el monitor i es mesura en nits (cd/m2)
      • Angle de visió : l’angle es mesura en funció del contrast que es perd al desviar-se del punt central.
      • Temps de resposta : és el temps que triga un píxel en passar del 10 per cent al 90 per cent de lluminositat.
      • Color : fa referència a la profunditat de color, o nombre de colors que pot reproduir (normalment 16,7 milions o 24 bits)
      • Píxels morts o lluents : un píxel està format per tres transistors o subpíxels que, si són defectuosos, poden estar permanentment encesos o permanentment apagats.
    • Connectors monitor TFT
      • Els monitors LCD són digitals i per tant, utilitzar una connexió analògica com la VGA implica fer dues conversions, de digital a analògic en la targeta gràfica, i de nou a digital en el monitor, el que comporta una pèrdua de qualitat innecessària.
      • Actualment, s’utilitza el connector estàndard DVI (Digital Video Interface). Existeixen dues versions de connector digital, el DVI-D i el DVI-I. El primer (D de Digital) transmet únicament el senyal digital, mentre que el segon (I d’integrat) també transmet el senyal VGA.
      • Un altre connector relacionat amb els monitors digitals és l'HDMI (High Definition Multimedia Interface). A diferència de les anteriors interfícies, és capaç, a més a més de transferir el senyal de vídeo, en aquest cas d'alta definició i encriptada, afegir un o més canals d'àudio. Disposa de dos tipus de connectors, l'A de 19 pins i el B de 29.
    •  
    •  
    •  
    • Manteniment informàtic: Diagnosi d'avaries Diagnosticar una avaria implica saber:
      • On és l’avaria
      • Quina és la causa
      • Quins danys ha provocat
      • Diari tècnic : r egistre del manteniment del conjunt d’equips de la instal·lació, en què s’apunten les avaries i les solucions, i totes les accions i modificacions que s’han dut a terme en el manteniment dels sistemes.
    • Classificació de les avaries segons la seva localització:
      • Fallades de configuració dels dispositius
      • Fallades del programari
      • Avaries dels dispositius
      • Avaries dels sistemes auxiliars
      Factors a considerar a l'hora d'assignar un nivell de gravetat a l'avaria:
      • El cost del temps d’aturada del sistema en què es produeix l’avaria.
      • El temps que es requereix per a la reparació.
      • El cost de la reparació.
    • NO SI NO SI Procés de resolució d'avaries SOLUCIONAT? RESTEN MÉS SOLUCIONS?
    • Eines
      • Tornavís pla (3,0 mm) : útil per extreure dispositius o obrir la caixa de la màquina
      • Tornavisos d’estrella: s’utilitzen els tornavisos d’estrella nº1 (per als cargols de la carcassa) i nº 2 (cargols interiors)
      • Eina de recuperació : eina adient per recuperar les peces petites que hagin caigut dins de la caixa del PC.
      • Pinces de plàstic : útil per extreure i posar jumpers amb l'ordinador en marxa
      • Alicates plans de pic allargat : ideal per extreure dispositius de difícil accés i per extreure cargols el capçal dels quals estigui desgastat.
      • Petit recipient : per dipositar els cargols, jumpers, etc.
      • Polsera antiestàtica : permet mantenir-nos al mateix nivell de tensió que l’ordinador, evitant, doncs, descàrregues electrostàtiques que podrien malmetre components tal com memòries, microprocessador, etc.
      • Catifa d’escuma : de 20x30x2 cm com a base per a dispositius sense muntar.
      • Netejador d’aire comprimit : serveix per netejar zones de l’ordinador de difícil accés com les aspes dels ventiladors.
      • Material fungible : material de recanvi, tal com jumpers, connectors, cables, etc.
      • Eines especials : grimpadores, testers, analitzadors de xarxa, etc.
    •  
    • Documentació
      • El registre del maquinari amb tota la informació de components de cada equip.
      • La informació de configuració de cada un dels equips .
      • El programari i la documentació de cada component de cada equip.
      • El programari de configuració, programari auxiliar i controladors de cada dispositiu per a diferents sistemes operatius.
      • El resultat obtingut pel programari de diagnòstic i de benchmark general i específic per a cada dispositiu.
      • La informació actualitzada en el diari tècnic dels problemes que ha tingut la instal·lació i els mètodes emprats per solucionar-los. Així es poden solucionar més ràpidament els problemes que tornen a sorgir.
    • Comunicació amb l'usuari
      • Contacte físic: els usuaris ens comuniquen les seves inquietuds directament. Només és viable en empreses petites.
      • Contacte telefònic : a empreses mitjanes, es pot utilitzar una extensió interna per comunicar amb la persona encarregada del manteniment.
      • Contacte per e-mail
      • Fulls de manteniment : consisteix en penjar un full on els usuaris apunten les seves necessitats, i que són ateses posteriorment per l’encarregat de manteniment.
      Cada incidència s’ha de registrar tant a l’inici com quan ja s’ha solucionat, i s’ha de canalitzar pels mitjans adequats. En finalitzar, cal comunicar la resolució a qui va comunicar la incidència. Els mètodes més habituals de comunicació entre usuari i tècnic son:
    • Manteniment preventiu
      • Inspecció general del sistema i dels seus perifèrics, amb una valoració de l’estat general i de funcionament.
      • Inspecció interna, neteja i observació de l’estat dels component interns, verificació de les connexions i verificació dels sistemes de refrigeració.
      • Execució dels programes de benchmark i comparació amb les dades que consten en el registre del maquinari.
      • Valoració dels resultats i presa de decisió de continuïtat, reparació o substitució.
      • Anotació dels resultats i la decisió presa en el registre del maquinari, i generació de l’informe de manteniment.
      Consisteix en revisar els equips de forma periòdica per trobar indicis de possibles fallades i prendre les mesures adients per evitar-les o minimitzar-ne els efectes. Es fa seguint els passos següents: