Your SlideShare is downloading. ×
Programari lliure una experiencia personal
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Programari lliure una experiencia personal

180
views

Published on

Presentació de la xerrada que vaig donar el 19 de març de 2011 per al Col·lectiu Rissaga. …

Presentació de la xerrada que vaig donar el 19 de març de 2011 per al Col·lectiu Rissaga.
On explic la meva experiència al mon del programari lliure.

Published in: Technology

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
180
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Introducció. Programari Lliure. Conclusions. Programari Lliure Una experiència personal Santiago Benejam Torres Xerrada per al Col·lectiu Rissaga 18 de març de 2011Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 2. Introducció. Programari Lliure. Conclusions.Index 1 Introducció. Presentació. Una experiència personal. 2 Programari Lliure. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Llicències de GNU GPL. Tipus de Programari. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure. 3 Conclusions. Avantatges del Programari Lliure. Programari Lliure versus Privatiu. Anècdotes i exemples Per llegir. Preguntes i dubtes. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 3. Introducció. Presentació. Programari Lliure. Una experiència personal. Conclusions.Presentació Em dic Santi, Des de petit la curiositat de saber com funcionen i per que funcionen les coses, han despertat en mi un gran interès. No tenc formació informàtica, som autodidacta. Ara passaré a explicar-vos la meva experiència personal amb GNU/Linux i el programari lliure. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 4. Introducció. Presentació. Programari Lliure. Una experiència personal. Conclusions.Una experiència personal Internet a lany 1996. Allà per lany 1996 vaig donar les meves primeres passes per internet. Amb connexions per mòdem a 33.6 o 56 k. En poc temps vaig anar descobrint les seves possibilitats. Comunicació amb altre gent i la possibilitat de aprendre molt i de molts temes. GNU/Linux i Programari Lliure. A part de sentir-ne parlar a Internet o mitjançant revistes del programari lliure i Linux, a un programa de Cope Menorca on col·laborava Santi Juanico vaig començar a descobrir el programari lliure i les seves implicacions. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 5. Introducció. Presentació. Programari Lliure. Una experiència personal. Conclusions.Una experiència personal Internet a lany 1996. Allà per lany 1996 vaig donar les meves primeres passes per internet. Amb connexions per mòdem a 33.6 o 56 k. En poc temps vaig anar descobrint les seves possibilitats. Comunicació amb altre gent i la possibilitat de aprendre molt i de molts temes. GNU/Linux i Programari Lliure. A part de sentir-ne parlar a Internet o mitjançant revistes del programari lliure i Linux, a un programa de Cope Menorca on col·laborava Santi Juanico vaig començar a descobrir el programari lliure i les seves implicacions. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 6. Introducció. Presentació. Programari Lliure. Una experiència personal. Conclusions.Una experiència personal Internet a lany 1996. Allà per lany 1996 vaig donar les meves primeres passes per internet. Amb connexions per mòdem a 33.6 o 56 k. En poc temps vaig anar descobrint les seves possibilitats. Comunicació amb altre gent i la possibilitat de aprendre molt i de molts temes. GNU/Linux i Programari Lliure. A part de sentir-ne parlar a Internet o mitjançant revistes del programari lliure i Linux, a un programa de Cope Menorca on col·laborava Santi Juanico vaig començar a descobrir el programari lliure i les seves implicacions. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 7. Introducció. Presentació. Programari Lliure. Una experiència personal. Conclusions.Usenet i es.comp.os.linux.* Usenet és un sistema distribuït de discussió que va evolucionar des de la xarxa UUCP amb el mateix nom. Usenet es una xarxa de ordinadors, on un deixa un missatge a un grup dun tema concret i el missatge es propaga a la resta de servidors. Els grups estan organitzats de manera jeràrquica per temes. Entre molts altres grups de Usenet vaig topar-me amb els grups de es.comp.os.linux.*. Usenet, es.comp.os.linux.* - Escomposlinux - Ecolnet, un grup de entusiastes van crear Ecolnet o escomposlinux.org. Gracies a les primeres connexions ADSL i servidors casolans, es donaven serveis de correu, usenet, dns, ftp i molts mes. A lany 1998 vaig instal·lar Linux per primera vegada i pocs anys desprès vaig entrar a formar part de Ecolnet i dels seus servidors. Que encara tenc en funcionament. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 8. Introducció. Presentació. Programari Lliure. Una experiència personal. Conclusions.Usenet i es.comp.os.linux.* Usenet és un sistema distribuït de discussió que va evolucionar des de la xarxa UUCP amb el mateix nom. Usenet es una xarxa de ordinadors, on un deixa un missatge a un grup dun tema concret i el missatge es propaga a la resta de servidors. Els grups estan organitzats de manera jeràrquica per temes. Entre molts altres grups de Usenet vaig topar-me amb els grups de es.comp.os.linux.*. Usenet, es.comp.os.linux.* - Escomposlinux - Ecolnet, un grup de entusiastes van crear Ecolnet o escomposlinux.org. Gracies a les primeres connexions ADSL i servidors casolans, es donaven serveis de correu, usenet, dns, ftp i molts mes. A lany 1998 vaig instal·lar Linux per primera vegada i pocs anys desprès vaig entrar a formar part de Ecolnet i dels seus servidors. Que encara tenc en funcionament. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 9. Introducció. Presentació. Programari Lliure. Una experiència personal. Conclusions.Usenet i es.comp.os.linux.* Usenet és un sistema distribuït de discussió que va evolucionar des de la xarxa UUCP amb el mateix nom. Usenet es una xarxa de ordinadors, on un deixa un missatge a un grup dun tema concret i el missatge es propaga a la resta de servidors. Els grups estan organitzats de manera jeràrquica per temes. Entre molts altres grups de Usenet vaig topar-me amb els grups de es.comp.os.linux.*. Usenet, es.comp.os.linux.* - Escomposlinux - Ecolnet, un grup de entusiastes van crear Ecolnet o escomposlinux.org. Gracies a les primeres connexions ADSL i servidors casolans, es donaven serveis de correu, usenet, dns, ftp i molts mes. A lany 1998 vaig instal·lar Linux per primera vegada i pocs anys desprès vaig entrar a formar part de Ecolnet i dels seus servidors. Que encara tenc en funcionament. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 10. Introducció. Presentació. Programari Lliure. Una experiència personal. Conclusions.Usenet i es.comp.os.linux.* Usenet és un sistema distribuït de discussió que va evolucionar des de la xarxa UUCP amb el mateix nom. Usenet es una xarxa de ordinadors, on un deixa un missatge a un grup dun tema concret i el missatge es propaga a la resta de servidors. Els grups estan organitzats de manera jeràrquica per temes. Entre molts altres grups de Usenet vaig topar-me amb els grups de es.comp.os.linux.*. Usenet, es.comp.os.linux.* - Escomposlinux - Ecolnet, un grup de entusiastes van crear Ecolnet o escomposlinux.org. Gracies a les primeres connexions ADSL i servidors casolans, es donaven serveis de correu, usenet, dns, ftp i molts mes. A lany 1998 vaig instal·lar Linux per primera vegada i pocs anys desprès vaig entrar a formar part de Ecolnet i dels seus servidors. Que encara tenc en funcionament. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 11. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Que es el programari Lliure?. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 12. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Que es el programari Lliure?. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 13. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Que es el programari Lliure?. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 14. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Que es el programari Lliure?. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 15. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Que es el programari Lliure?. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 16. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Que es el programari Lliure?. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 17. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Que es el programari Lliure?. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 18. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Copyleft. Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft. Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets dautor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies dun treball. Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets dautor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modicar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 19. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Copyleft. Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft. Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets dautor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies dun treball. Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets dautor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modicar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 20. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Copyleft. Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft. Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets dautor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies dun treball. Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets dautor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modicar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 21. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Copyleft. Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft. Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets dautor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies dun treball. Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets dautor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modicar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 22. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Copyleft. Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft. Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets dautor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies dun treball. Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets dautor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modicar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 23. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Llicències de GNU GPL. La Llicència Pública General (GPL) de GNU. És la llicència de la majoria dels programes del Projecte GNU i de més de la meitat dels paquets de programari lliure. La darrera versió és la 3. La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU. Sutilitza en algunes (no pas totes) biblioteques del Projecte GNU. La darrera versió és la 3. La Llicència Pública General Aero (AGPL) de GNU. Es basa en la GNU GPL, recomanen utilitzar-lo per a qualsevol programa que hagi de funcionar habitualment sobre una xarxa. La darrera versió és la 3. La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL). Es una forma de copyleft destinada als manuals, als llibres de text i a daltres documents per a garantir a tothom la llibertat efectiva de copiar i de distribuir el document amb o sense modicacions, i amb o sense nalitats comercials. La darrera versió és la 1.3. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 24. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Llicències de GNU GPL. La Llicència Pública General (GPL) de GNU. És la llicència de la majoria dels programes del Projecte GNU i de més de la meitat dels paquets de programari lliure. La darrera versió és la 3. La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU. Sutilitza en algunes (no pas totes) biblioteques del Projecte GNU. La darrera versió és la 3. La Llicència Pública General Aero (AGPL) de GNU. Es basa en la GNU GPL, recomanen utilitzar-lo per a qualsevol programa que hagi de funcionar habitualment sobre una xarxa. La darrera versió és la 3. La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL). Es una forma de copyleft destinada als manuals, als llibres de text i a daltres documents per a garantir a tothom la llibertat efectiva de copiar i de distribuir el document amb o sense modicacions, i amb o sense nalitats comercials. La darrera versió és la 1.3. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 25. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Llicències de GNU GPL. La Llicència Pública General (GPL) de GNU. És la llicència de la majoria dels programes del Projecte GNU i de més de la meitat dels paquets de programari lliure. La darrera versió és la 3. La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU. Sutilitza en algunes (no pas totes) biblioteques del Projecte GNU. La darrera versió és la 3. La Llicència Pública General Aero (AGPL) de GNU. Es basa en la GNU GPL, recomanen utilitzar-lo per a qualsevol programa que hagi de funcionar habitualment sobre una xarxa. La darrera versió és la 3. La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL). Es una forma de copyleft destinada als manuals, als llibres de text i a daltres documents per a garantir a tothom la llibertat efectiva de copiar i de distribuir el document amb o sense modicacions, i amb o sense nalitats comercials. La darrera versió és la 1.3. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 26. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Llicències de GNU GPL. La Llicència Pública General (GPL) de GNU. És la llicència de la majoria dels programes del Projecte GNU i de més de la meitat dels paquets de programari lliure. La darrera versió és la 3. La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU. Sutilitza en algunes (no pas totes) biblioteques del Projecte GNU. La darrera versió és la 3. La Llicència Pública General Aero (AGPL) de GNU. Es basa en la GNU GPL, recomanen utilitzar-lo per a qualsevol programa que hagi de funcionar habitualment sobre una xarxa. La darrera versió és la 3. La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL). Es una forma de copyleft destinada als manuals, als llibres de text i a daltres documents per a garantir a tothom la llibertat efectiva de copiar i de distribuir el document amb o sense modicacions, i amb o sense nalitats comercials. La darrera versió és la 1.3. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 27. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Tipus de programari. Programari Lliure GNU GPL. Programari amb Copyleft Open Source. Programari de fonts obertes. Menys restrictiu que el GPL. Domini Public. Sense restriccions. BSD. Privatiu Freeware. Generalment programari gratis Shareware. Gratis durant un temps, desprès sha de comprar per seguir-lo emprant. Comercial. Privatiu i de pagament mitjançant llicencies dus. Privat. La paraula ja ho diu, no es sol donar a conèixer al public. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 28. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Distribucions GNU/Linux Que es una distribució GNU/Linux?. Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb un kernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega, instal·lació i us. Distribucions. Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS, Mandrake/Mandriva/Mageia. Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm Small Linux o Puppy Linux. Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers, Punts daccés wi, aparells multimèdia. Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix. Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 29. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Distribucions GNU/Linux Que es una distribució GNU/Linux?. Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb un kernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega, instal·lació i us. Distribucions. Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS, Mandrake/Mandriva/Mageia. Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm Small Linux o Puppy Linux. Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers, Punts daccés wi, aparells multimèdia. Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix. Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 30. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Distribucions GNU/Linux Que es una distribució GNU/Linux?. Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb un kernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega, instal·lació i us. Distribucions. Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS, Mandrake/Mandriva/Mageia. Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm Small Linux o Puppy Linux. Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers, Punts daccés wi, aparells multimèdia. Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix. Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 31. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Distribucions GNU/Linux Que es una distribució GNU/Linux?. Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb un kernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega, instal·lació i us. Distribucions. Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS, Mandrake/Mandriva/Mageia. Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm Small Linux o Puppy Linux. Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers, Punts daccés wi, aparells multimèdia. Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix. Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 32. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Distribucions GNU/Linux Que es una distribució GNU/Linux?. Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb un kernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega, instal·lació i us. Distribucions. Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS, Mandrake/Mandriva/Mageia. Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm Small Linux o Puppy Linux. Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers, Punts daccés wi, aparells multimèdia. Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix. Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 33. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Distribucions GNU/Linux Que es una distribució GNU/Linux?. Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb un kernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega, instal·lació i us. Distribucions. Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS, Mandrake/Mandriva/Mageia. Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm Small Linux o Puppy Linux. Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers, Punts daccés wi, aparells multimèdia. Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix. Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 34. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Mapa Conceptual. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 35. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure. Richard Stallman. Va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York. Lany 1971, sent un estudiant de primer any de Física a lUniversitat de Harvard, Stallman es va convertir en un hacker del laboratori dintel·ligència articial del MIT. Linus Torvalds En la seva època destudiant universitari a Hèlsinki, a nals del setembre del 1991, començà la creació del nucli (o kernel) dun sistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes Unix de lèpoca. Linus va involucrar molta més gent a través dun missatge electrònic que va enviar a una llista de notícies electròniques (news o grups de Usenet), que per aquella època era el màxim exponent dInternet. Al cap de poc, la primera versió va ser millorada i ampliada per altres informàtics de tot el món, que van poder llegir el codi font de Linux i, per tant, millorar-lo. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 36. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure. Richard Stallman. Va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York. Lany 1971, sent un estudiant de primer any de Física a lUniversitat de Harvard, Stallman es va convertir en un hacker del laboratori dintel·ligència articial del MIT. Linus Torvalds En la seva època destudiant universitari a Hèlsinki, a nals del setembre del 1991, començà la creació del nucli (o kernel) dun sistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes Unix de lèpoca. Linus va involucrar molta més gent a través dun missatge electrònic que va enviar a una llista de notícies electròniques (news o grups de Usenet), que per aquella època era el màxim exponent dInternet. Al cap de poc, la primera versió va ser millorada i ampliada per altres informàtics de tot el món, que van poder llegir el codi font de Linux i, per tant, millorar-lo. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 37. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Qui es qui al Programari Lliure. Richard Stallman. Va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York. Lany 1971, sent un estudiant de primer any de Física a lUniversitat de Harvard, Stallman es va convertir en un hacker del laboratori dintel·ligència articial del MIT. Linus Torvalds En la seva època destudiant universitari a Hèlsinki, a nals del setembre del 1991, començà la creació del nucli (o kernel) dun sistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes Unix de lèpoca. Linus va involucrar molta més gent a través dun missatge electrònic que va enviar a una llista de notícies electròniques (news o grups de Usenet), que per aquella època era el màxim exponent dInternet. Al cap de poc, la primera versió va ser millorada i ampliada per altres informàtics de tot el món, que van poder llegir el codi font de Linux i, per tant, millorar-lo. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 38. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Free Software Foundation El propòsit original de la FSF era promoure els ideals del programari lliure però la organització també es va encarregar de desenvolupar el sistema operatiu GNU. GNU és un acrònim recursiu de langlès GNUs Not Unix (GNU no és Unix). Va ser iniciat per Richard Stallman amb lobjectiu de crear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. El 27 de setembre de 1983 es va anunciar públicament el projecte per primera vegada al grup de notícies net.unix-wizards. A lanunci general, van seguir diversos escrits de Richard Stallman, com el Manifest GNU, que van establir les seves motivacions per realitzar el projecte GNU, entre les quals destaca retornar a lesperit de cooperació que hi havia als temps inicials a la comunitat dusuaris dordinadors. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 39. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Free Software Foundation El propòsit original de la FSF era promoure els ideals del programari lliure però la organització també es va encarregar de desenvolupar el sistema operatiu GNU. GNU és un acrònim recursiu de langlès GNUs Not Unix (GNU no és Unix). Va ser iniciat per Richard Stallman amb lobjectiu de crear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. El 27 de setembre de 1983 es va anunciar públicament el projecte per primera vegada al grup de notícies net.unix-wizards. A lanunci general, van seguir diversos escrits de Richard Stallman, com el Manifest GNU, que van establir les seves motivacions per realitzar el projecte GNU, entre les quals destaca retornar a lesperit de cooperació que hi havia als temps inicials a la comunitat dusuaris dordinadors. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 40. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Free Software Foundation El propòsit original de la FSF era promoure els ideals del programari lliure però la organització també es va encarregar de desenvolupar el sistema operatiu GNU. GNU és un acrònim recursiu de langlès GNUs Not Unix (GNU no és Unix). Va ser iniciat per Richard Stallman amb lobjectiu de crear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. El 27 de setembre de 1983 es va anunciar públicament el projecte per primera vegada al grup de notícies net.unix-wizards. A lanunci general, van seguir diversos escrits de Richard Stallman, com el Manifest GNU, que van establir les seves motivacions per realitzar el projecte GNU, entre les quals destaca retornar a lesperit de cooperació que hi havia als temps inicials a la comunitat dusuaris dordinadors. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 41. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.GNU - Copyleft - Linux UNIX és un sistema operatiu privatiu molt popular, perquè està basat amb una arquitectura que ha demostrat ser tècnicament estable. El sistema GNU va ser dissenyat per ser completament compatible amb UNIX. Per assegurar que el programari de GNU fos sempre lliure perquè tots els usuaris el poguessin executar, copiar, modicar i distribuir, el projecte havia de ser llançat sota una llicència dissenyada per garantir aquests drets i que evités les restriccions posteriors dels mateixos. La idea en anglès es coneix com a copyleft (en clara oposició al copyright), i està contingut a la llicència GPL. GNU/Linux. Es va adoptar com a nucli o kernel per el projecte GNU el nucli Linux de Linus Torvalds. Hurd el nucli del projecte encara no estava madur. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 42. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.GNU - Copyleft - Linux UNIX és un sistema operatiu privatiu molt popular, perquè està basat amb una arquitectura que ha demostrat ser tècnicament estable. El sistema GNU va ser dissenyat per ser completament compatible amb UNIX. Per assegurar que el programari de GNU fos sempre lliure perquè tots els usuaris el poguessin executar, copiar, modicar i distribuir, el projecte havia de ser llançat sota una llicència dissenyada per garantir aquests drets i que evités les restriccions posteriors dels mateixos. La idea en anglès es coneix com a copyleft (en clara oposició al copyright), i està contingut a la llicència GPL. GNU/Linux. Es va adoptar com a nucli o kernel per el projecte GNU el nucli Linux de Linus Torvalds. Hurd el nucli del projecte encara no estava madur. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 43. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.GNU - Copyleft - Linux UNIX és un sistema operatiu privatiu molt popular, perquè està basat amb una arquitectura que ha demostrat ser tècnicament estable. El sistema GNU va ser dissenyat per ser completament compatible amb UNIX. Per assegurar que el programari de GNU fos sempre lliure perquè tots els usuaris el poguessin executar, copiar, modicar i distribuir, el projecte havia de ser llançat sota una llicència dissenyada per garantir aquests drets i que evités les restriccions posteriors dels mateixos. La idea en anglès es coneix com a copyleft (en clara oposició al copyright), i està contingut a la llicència GPL. GNU/Linux. Es va adoptar com a nucli o kernel per el projecte GNU el nucli Linux de Linus Torvalds. Hurd el nucli del projecte encara no estava madur. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 44. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Altres. Eric Steven Raymond (4 de desembre de 1957, Boston - ), també conegut com ESR, és lautor de La catedral i el basar i actual responsable del Jargon File (conegut també com El nou diccionari del hacker). La seva contribució en aquesta darrera iniciativa va donar-li gran reputació com a historiador/antropòleg de la cultura hacker, però des del 1997 és conegut principalment com una de les gures del moviment del codi obert, del qual és avui un dels personatges més famosos i controvertits. Programadors acionats o independents i empreses. IBM, Sun Microsystems, Red Hat. Comunitats autònomes espanyoles, han creat distribucions adaptades, com Guadalinex a Extremadura, Catix a Catalunya i altres. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 45. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Altres. Eric Steven Raymond (4 de desembre de 1957, Boston - ), també conegut com ESR, és lautor de La catedral i el basar i actual responsable del Jargon File (conegut també com El nou diccionari del hacker). La seva contribució en aquesta darrera iniciativa va donar-li gran reputació com a historiador/antropòleg de la cultura hacker, però des del 1997 és conegut principalment com una de les gures del moviment del codi obert, del qual és avui un dels personatges més famosos i controvertits. Programadors acionats o independents i empreses. IBM, Sun Microsystems, Red Hat. Comunitats autònomes espanyoles, han creat distribucions adaptades, com Guadalinex a Extremadura, Catix a Catalunya i altres. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 46. Que es el Programari Lliure?. Copyleft Introducció. Llicències de GNU GPL. Programari Lliure. Tipus de Programari. Conclusions. Distribucions GNU/Linux Mapa Conceptual del Programari Lliure. Qui es qui al Programari Lliure.Altres. Eric Steven Raymond (4 de desembre de 1957, Boston - ), també conegut com ESR, és lautor de La catedral i el basar i actual responsable del Jargon File (conegut també com El nou diccionari del hacker). La seva contribució en aquesta darrera iniciativa va donar-li gran reputació com a historiador/antropòleg de la cultura hacker, però des del 1997 és conegut principalment com una de les gures del moviment del codi obert, del qual és avui un dels personatges més famosos i controvertits. Programadors acionats o independents i empreses. IBM, Sun Microsystems, Red Hat. Comunitats autònomes espanyoles, han creat distribucions adaptades, com Guadalinex a Extremadura, Catix a Catalunya i altres. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 47. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Avantatges del Programari Lliure. Fiable, segur i robust. Senzill, simple i funcional. Adaptable. Personalitzable. Documentació. Ideal per aprendre. Al escriptori i com a servidor. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 48. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Avantatges del Programari Lliure. Fiable, segur i robust. Senzill, simple i funcional. Adaptable. Personalitzable. Documentació. Ideal per aprendre. Al escriptori i com a servidor. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 49. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Avantatges del Programari Lliure. Fiable, segur i robust. Senzill, simple i funcional. Adaptable. Personalitzable. Documentació. Ideal per aprendre. Al escriptori i com a servidor. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 50. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Avantatges del Programari Lliure. Fiable, segur i robust. Senzill, simple i funcional. Adaptable. Personalitzable. Documentació. Ideal per aprendre. Al escriptori i com a servidor. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 51. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Avantatges del Programari Lliure. Fiable, segur i robust. Senzill, simple i funcional. Adaptable. Personalitzable. Documentació. Ideal per aprendre. Al escriptori i com a servidor. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 52. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Avantatges del Programari Lliure. Fiable, segur i robust. Senzill, simple i funcional. Adaptable. Personalitzable. Documentació. Ideal per aprendre. Al escriptori i com a servidor. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 53. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Principals programes lliures. Servidors. Web, de correu, de bases de dades, altres serveis. Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors. Utilitats. Omàtica. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 54. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Principals programes lliures. Servidors. Web, de correu, de bases de dades, altres serveis. Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors. Utilitats. Omàtica. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 55. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Principals programes lliures. Servidors. Web, de correu, de bases de dades, altres serveis. Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors. Utilitats. Omàtica. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 56. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Principals programes lliures. Servidors. Web, de correu, de bases de dades, altres serveis. Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors. Utilitats. Omàtica. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 57. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Alternatives de Programari Lliure als programes mesconeguts del programari privatiu. Molts dells tenen versions per Windows i Mac. Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. Messenger - aMsn, Pidgin. Photoshop - Gimp. I milers dexemples mes. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 58. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Alternatives de Programari Lliure als programes mesconeguts del programari privatiu. Molts dells tenen versions per Windows i Mac. Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. Messenger - aMsn, Pidgin. Photoshop - Gimp. I milers dexemples mes. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 59. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Alternatives de Programari Lliure als programes mesconeguts del programari privatiu. Molts dells tenen versions per Windows i Mac. Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. Messenger - aMsn, Pidgin. Photoshop - Gimp. I milers dexemples mes. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 60. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Alternatives de Programari Lliure als programes mesconeguts del programari privatiu. Molts dells tenen versions per Windows i Mac. Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. Messenger - aMsn, Pidgin. Photoshop - Gimp. I milers dexemples mes. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 61. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Alternatives de Programari Lliure als programes mesconeguts del programari privatiu. Molts dells tenen versions per Windows i Mac. Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. Messenger - aMsn, Pidgin. Photoshop - Gimp. I milers dexemples mes. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 62. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Alternatives de Programari Lliure als programes mesconeguts del programari privatiu. Molts dells tenen versions per Windows i Mac. Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. Messenger - aMsn, Pidgin. Photoshop - Gimp. I milers dexemples mes. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 63. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Anècdotes i exemples Que vos agrada mes el menjar ràpid, el de gourmet o el casolà?. Neal Stephenson al llibre Al principi hi hagué la línia dordres. Fa una analogia amb cotxes, que resumiré una mica. Open tray. Aquesta em va pasar fa molts anys. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 64. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Anècdotes i exemples Que vos agrada mes el menjar ràpid, el de gourmet o el casolà?. Neal Stephenson al llibre Al principi hi hagué la línia dordres. Fa una analogia amb cotxes, que resumiré una mica. Open tray. Aquesta em va pasar fa molts anys. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 65. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Anècdotes i exemples Que vos agrada mes el menjar ràpid, el de gourmet o el casolà?. Neal Stephenson al llibre Al principi hi hagué la línia dordres. Fa una analogia amb cotxes, que resumiré una mica. Open tray. Aquesta em va pasar fa molts anys. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 66. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Recomanacions Per llegir. Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. La catedral i el basar. De Eric S. Raymond. Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. Al principi hi hagué la linia dordres. De Neal Stephenson. Pringao How-to. De Santiago Romero. Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 67. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Recomanacions Per llegir. Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. La catedral i el basar. De Eric S. Raymond. Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. Al principi hi hagué la linia dordres. De Neal Stephenson. Pringao How-to. De Santiago Romero. Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 68. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Recomanacions Per llegir. Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. La catedral i el basar. De Eric S. Raymond. Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. Al principi hi hagué la linia dordres. De Neal Stephenson. Pringao How-to. De Santiago Romero. Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 69. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Recomanacions Per llegir. Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. La catedral i el basar. De Eric S. Raymond. Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. Al principi hi hagué la linia dordres. De Neal Stephenson. Pringao How-to. De Santiago Romero. Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 70. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Recomanacions Per llegir. Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. La catedral i el basar. De Eric S. Raymond. Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. Al principi hi hagué la linia dordres. De Neal Stephenson. Pringao How-to. De Santiago Romero. Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 71. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Recomanacions Per llegir. Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. La catedral i el basar. De Eric S. Raymond. Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. Al principi hi hagué la linia dordres. De Neal Stephenson. Pringao How-to. De Santiago Romero. Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo. Santiago Benejam Torres Programari Lliure
  • 72. Avantatges del Programari Lliure. Introducció. Programari Lliure versus Privatiu. Programari Lliure. Anècdotes i exemples Conclusions. Per llegir. Preguntes i dubtes.Preguntes i dubtes. Santiago Benejam Torres Programari Lliure