Programari Lliure                              18 de març de 2011                             Una experiència personal    ...
Índex1 Introducció.                                                                                                       ...
1     Introducció.1.1    Presentació.Em dic Santi, Des de petit la curiositat de saber com funcionen i per que funcionen l...
2     Programari Lliure.2.1     Que es el Programari Lliure.En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les...
2.4   Tipus de Programari.  • Programari Lliure        GNU GPL. Programari amb Copyleft i llicencies GPL.        Open Sour...
2.6    Mapa Conceptual del Programari Lliure.Al mapa podem veure com interaccionen els diferents actors del programari lli...
Linux Torvalds   • En la seva època destudiant universitari a Hèlsinki, a nals del setembre del 1991, començà la     creac...
Altres.    • Eric Steven Raymond (4 de desembre de 1957, Boston - ), també conegut com ESR, és lautor de      La catedral ...
Tots el programes compten amb una documentació i manuals dusuari excel·lents. Sovint          també amb la nostre llengua....
Alternatives de Programari Lliure als programes mes coneguts del programari privatiu.Molts dells tenen versions per Window...
∗ Només laconsegueixes en llocs exclusius, on coses comuns que podries aconseguir en           altres costats surten molt ...
Apple també feia bicicletas, va passar a fer petits vehicles motoritzats i desprès pasar a          construir cotxes molt ...
3.5   Preguntes i dubtes.Preguntes i dubtes.                            13
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Programari lliure una experiencia personal (article)

217 views
187 views

Published on

Article i apunts que vaig emprar per la xerrada que vaig donar el 19 de març de 2011 per al Col·lectiu Rissaga.
On explic la meva experiència al mon del programari lliure.

Published in: Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
217
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Programari lliure una experiencia personal (article)

  1. 1. Programari Lliure 18 de març de 2011 Una experiència personal perSantiago Benejam Torres18 de març de 2011 Xerrada per al Col·lectiu Rissaga 1
  2. 2. Índex1 Introducció. 3 1.1 Presentació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 1.2 Una experiència personal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 1.3 Usenet i es.comp.os.linux.* . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Programari Lliure. 4 2.1 Que es el Programari Lliure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 2.2 Copyleft . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 2.3 Llicències de GNU GPL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 2.4 Tipus de Programari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 2.5 Distribucions GNU/Linux . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 2.6 Mapa Conceptual del Programari Lliure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 2.7 Qui es qui al Programari Lliure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Conclusions. 8 3.1 Avantatges del Programari Lliure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 3.2 Programari Lliure versus Privatiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 3.3 Anècdotes i exemples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 3.4 Per llegir. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 3.5 Preguntes i dubtes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13LlicènciaAquesta obra està subjecta a una llicència Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported deCreative Commons. Per veuren una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/o envieu una carta a Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300, San Francisco, California94105, USA. 2
  3. 3. 1 Introducció.1.1 Presentació.Em dic Santi, Des de petit la curiositat de saber com funcionen i per que funcionen les coses, handespertat en mi un gran interès. No tenc formació informàtica, som autodidacta. Ara passaré aexplicar-vos la meva experiència personal amb GNU/Linux i el programari lliure.1.2 Una experiència personal. • Internet a lany 1996. Allà per lany 1996 vaig donar les meves primeres passes per internet. Amb connexions per mòdem a 33.6 o 56 k. En poc temps vaig anar descobrint les seves possibilitats. Comunicació amb altre gent i la possibilitat de aprendre molt i de molts temes. • GNU/Linux i Programari Lliure. A part de sentir-ne parlar a Internet o mitjançant revistes del programari lliure i Linux, a un programa de Cope Menorca on col·laborava Santi Juanico vaig començar a descobrir el programari lliure i les seves implicacions.1.3 Usenet i es.comp.os.linux.* • Usenet és un sistema distribuït de discussió que va evolucionar des de la xarxa UUCP amb el mateix nom. Usenet es una xarxa de ordinadors, on un deixa un missatge a un grup dun tema concret i el missatge es propaga a la resta de servidors. Els grups estan organitzats de manera jeràrquica per temes. Entre molts altres grups de Usenet vaig topar-me amb els grups de es.comp.os.linux.*. • Usenet, es.comp.os.linux.*, (Explicar que vol dir es.comp.os.linux.*.) - Escomposlinux - Ecolnet, un grup de entusiastes van crear Ecolnet o escomposlinux.org. Gracies a les primeres connexions ADSL i servidors casolans, es donaven serveis de correu, usenet, dns, ftp i molts mes. • A lany 1998 vaig instal·lar Linux per primera vegada i pocs anys desprès vaig entrar a formar part de Ecolnet i dels seus servidors. Que encara tenc en funcionament. 3
  4. 4. 2 Programari Lliure.2.1 Que es el Programari Lliure.En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la FreeSoftware Foundation: • La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). • La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. • La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). • La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge deprogramació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o unprograma faixi el que el seu autor va programar.2.2 CopyleftCopyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft. • Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions infor- màtiques, artístiques, etc. • Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets dautor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies dun treball. • Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets dautor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modicar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. • Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright.2.3 Llicències de GNU GPL. • La Llicència Pública General (GPL) de GNU. És la llicència de la majoria dels programes del Projecte GNU i de més de la meitat dels paquets de programari lliure. La darrera versió és la 3. • La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU. Sutilitza en algunes (no pas totes) biblioteques del Projecte GNU. La darrera versió és la 3. • La Llicència Pública General Aero (AGPL) de GNU. Es basa en la GNU GPL, recomanen utilitzar-lo per a qualsevol programa que hagi de funcionar habitualment sobre una xarxa. La darrera versió és la 3. • La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL). Es una forma de copyleft destinada als manuals, als llibres de text i a daltres documents per a garantir a tothom la llibertat efectiva de copiar i de distribuir el document amb o sense modicacions, i amb o sense nalitats comercials. La darrera versió és la 1.3. 4
  5. 5. 2.4 Tipus de Programari. • Programari Lliure GNU GPL. Programari amb Copyleft i llicencies GPL. Open Source. Programari de fonts obertes. Menys restrictiu que el GPL no exigeix lus del Copyleft, es podria dir que se li vol donar un caire mes comercial a la llicència. Domini Public. El programari de domini públic és programari que no té copyright. Si el codi font es troba en el domini públic, es tracta dun cas especial de programari lliure sense copyleft, la qual cosa implica que algunes còpies o versions modicades poden no ser lliures. BSD. BSD (Berkeley Software Distribution) era un sistema operatiu derivat de Unix. BSD també es refereix al tipus de llicència que sutilitza per distribuir aquest codi. La llicència BSD permet fer un programa privatiu. Mac OSX dels ordinadors Apple estar derivat de FreeBSD. • Privatiu Freeware. Generalment es programari gratis el codi font no es accesible. Shareware. Gratis durant un temps, desprès sha de comprar per seguir-lo emprant. Comercial. Privatiu i de pagament mitjançánt llicencies dus. Privat. La paraula ja ho diu, no es sol donar a conèixer al public.2.5 Distribucions GNU/LinuxDistribucions GNU/Linux • Que es una distribució GNU/Linux?. Es una recopilació de programes GNU, mes o manco adaptats per lempaquetador, jun- tament amb un kernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega, instal·lació i us. • Distribucions. Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS, Mandrake/Mandriva/Mageia. Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm Small Linux o Puppy Linux. Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers, Punts daccés wi, aparells multimèdia. Personalitzades o adaptades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix o per altres entitats. Distrowatch. Podreu descobrir i cercar distribucions GNU/Linux. 5
  6. 6. 2.6 Mapa Conceptual del Programari Lliure.Al mapa podem veure com interaccionen els diferents actors del programari lliure.2.7 Qui es qui al Programari Lliure.Richard Stallman • Stallman va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York. Lany 1971, sent un estudiant de primer any de Física a lUniversitat de Harvard, Stallman es va convertir en un hacker del laboratori dintel·ligència articial del MIT. Hacker és un terme que es fa servir per descriure diferents tipus dexpert en ordinadors, encara que de vegades se nestén el signicat a gent que té un interès especíc (i capacitat innata) per un tema en concret. La gent sintercanviava programes, i el codi font daquests. A inicis dels anys 80, la situació va canviar, el programari va començar a ser no redistribuïble (no copiable) i la gent ja no podia intercanviar els seus coneixements informàtics lliurement. Diuen també, que quan va voler reparar un error als controladors duna impressora del MIT i va demanar al fabricant el codi font dels controladors al fabricant li van negar. Al MIT, li van demanar que rmés un contracte de no-divulgació (non-disclosure agree- ment) i portés a cap altres accions que ell considerava traïcions als seus principis. El 1985, Stallman va publicar el Manifest GNU, en el qual declarava les seves intencions i motiva- cions per crear una alternativa lliure al sistema operatiu UNIX, el qual va anomenar GNU (GNU No es Unix), que també vol dir nyu en anglès (daquí aquests logotips. També va fundar lorganització sense ànim de lucre Free Software Foundation per coordinar lesforç. Es va inventar el projecte copyleft el qual va usar a la llicència GPL el 1989. La majoria del sistema GNU, excepte el kernel es va completar aproximadament en el mateix període de temps. El 1991, Linus Torvalds va alliberar el seu nucli Linux sota les condicions de la GPL, completant un sistema GNU complet i operatiu, el sistema operatiu GNU/Linux. 6
  7. 7. Linux Torvalds • En la seva època destudiant universitari a Hèlsinki, a nals del setembre del 1991, començà la creació del nucli (o kernel) dun sistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes Unix de lèpoca. Linus va involucrar molta més gent a través dun missatge electrònic que va enviar a una llista de notícies electròniques (news o grups de Usenet), que per aquella època era el màxim exponent dInternet. Al cap de poc, la primera versió va ser millorada i ampliada per altres informàtics de tot el món, que van poder llegir el codi font de Linux i, per tant, millorar-lo. En lactualitat viu a Silicon Valley i encara col·labora amb milers de persones de tot arreu, treballant per millorar i adequar als nous temps el nucli Linux, organitzant-se per correu electrònic. Linux, que és distribuït lliurement amb llicència GPL, ha estat incorporat com a part fonamental de moltes distribucions de programari.Free Software Foundation • El projecte GNU i la Free Software Foundation.GNU no es UNIX • El propòsit original de la FSF era promoure els ideals del programari lliure però la organització també es va encarregar de desenvolupar el sistema operatiu GNU. • GNU és un acrònim recursiu de langlès GNUs Not Unix (GNU no és Unix). Va ser iniciat per Richard Stallman amb lobjectiu de crear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. El 27 de setembre de 1983 es va anunciar públicament el projecte per primera vegada al grup de notícies net.unix-wizards. A lanunci general, van seguir diversos escrits de Richard Stallman, com el Manifest GNU, que van establir les seves motivacions per realitzar el projecte GNU, entre les quals destaca retornar a lesperit de cooperació que hi havia als temps inicials a la comunitat dusuaris dordinadors.GNU - Copyleft - Linux • UNIX és un sistema operatiu privatiu molt popular, perquè està basat amb una arquitectura que ha demostrat ser tècnicament estable. El sistema GNU va ser dissenyat per ser completament compatible amb UNIX. • Per assegurar que el programari de GNU fos sempre lliure perquè tots els usuaris el poguessin executar, copiar, modicar i distribuir, el projecte havia de ser llançat sota una llicència dissenyada per garantir aquests drets i que evités les restriccions posteriors dels mateixos. La idea en anglès es coneix com a copyleft (en clara oposició al copyright), i està contingut a la llicència GPL. • GNU/Linux. Es va adoptar com a nucli o kernel per el projecte GNU el nucli Linux de Linus Torvalds. Hurd el nucli del projecte encara no estava madur. 7
  8. 8. Altres. • Eric Steven Raymond (4 de desembre de 1957, Boston - ), també conegut com ESR, és lautor de La catedral i el basar i actual responsable del Jargon File (conegut també com El nou diccionari del hacker). La seva contribució en aquesta darrera iniciativa va donar-li gran reputació com a historiador/antropòleg de la cultura hacker, però des del 1997 és conegut principalment com una de les gures del moviment del codi obert, del qual és avui un dels personatges més famosos i controvertits. • Programadors acionats que col·laboren per altruisme o senzillament per que els agrada pro- gramar. Empreses com IBM, Sun Microsystems o Red Hat, que basicament donen serveis i que han passat de emprar les seves versions de Unix a fer servir Linux i que han aportat molt de codi al nucli de Linux. • Comunitats autònomes espanyoles, han creat distribucions adaptades, com Guadalinex a Ex- tremadura, Catix a Catalunya i altres.3 Conclusions.3.1 Avantatges del Programari Lliure.Impressions personals • Fiable, segur i robust. El codi es continuament auditat i els errors i falles de seguretat son rapidament solucionats. Per el seu disseny, permisos dels usuaris i dels programes que sexecuten. Es molt dicil tenir problemes de seguretat greus. Compleix i fa servir els protocols estandars de comunicació i xarxes. No com fan altres que els modiquen una mica per la seva conveniència. El sistema dactualització per paquets es un gran avantatge. I serveix tant per actualitzar la base del sistema com la resta de aplicacions. A mes quant instal·les un programa el sistema instal·la altres programes i llibreries necessarias per el seu funcionament, automàticament. • Senzill, simple i funcional. Sense oritures i opcions que ningú no empra. Moltes petites utilitats, petits programes molt efectius. • Adaptable. Tenir el codi font permet contratar els serveis dun programador per que ens adapti el programa o fer-nos-ho nosaltres mateixos. • Personalitzable. Tenir el sistema en la nostre llengua amb els sistemas GNU/Linux es facilissim. Nomes cal triar quina llengua volem durant la instal·lació o un cop instalat. Molt programes també ens permeten canviar les opcions didioma a la nostra llengua. • Documentació lliure. Ideal per aprendre. 8
  9. 9. Tots el programes compten amb una documentació i manuals dusuari excel·lents. Sovint també amb la nostre llengua. Des de una comendament de línia dordres ns a un programa gran. A mes a la xarxa es poden trobar tutorials o how-tos que altres usuaris posen a labast de tothom. • Al escriptori i com a servidor. Com a servidor es el millor S.O. Apache, bind/DNS, servidors de correu, instal·lant Linux tens a labast les mateixes eines que fan servir els llocs professionals. Als ordinadors descriptori, es pot fer tot el que es fa amb altres S.O. Edició daudio i video, omatica, aplicacions WEB, programació. Als inicis hi solia haver problemes amb controladors i drivers per fer anar una impressora o un simple mòdem. Avui en dia la tendencia diria que sha invertit, mhe trobat quasi be mes problemes amb programes i controladors a Windows a Linux.3.2 Programari Lliure versus Privatiu.Principals programes lliures. • Servidors. Web, de correu, de bases de dades i altres serveis. Bases de dades com Mysql, Postgresql. Servidor Web Apache. • Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors. C, C#, PHP, Python. El depuradors i compiladors del codi font. Editors de text com Vim, Emacs, Gedit, per escriure, programar. • Utilitats. Totes les utilitats de línie dordres de GNU. • Omàtica. Openoce o Libreoce. Tex, LaTex, Lyx. El Lyx es el que he fet servir per crear aquesta presentació i les notes que estic llegint. • Web, Mozilla. Lectors de correu. 9
  10. 10. Alternatives de Programari Lliure als programes mes coneguts del programari privatiu.Molts dells tenen versions per Windows i Mac. • Internet Explorer - Firefox, Google Chrome,Opera, Konqueror • Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird • MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce • Messenger - aMsn, Pidgin • Photoshop - Gimp • I milers dexemples mes.3.3 Anècdotes i exemplesAnècdotes i exemples • Que vos agrada mes el menjar ràpid, el de gourmet o el casolà?. Windows = Menjar Ràpid. ∗ És fàcil daconseguir. ∗ Serveix per saciar la gana, però té mancances nutricionals. ∗ Lusuari té molt poc control sobre la personalització del menjar (amb formatge, sense formatge, amb cogombres, sense cogombres i poc més). ∗ Les condicions higièniques i sanitàries de preparació (seguretat) són dubtoses. ∗ La publicitat sobre el producte rarament reecteix el producte real (prometen molt més del que el comprador rep en adquirir-). ∗ Sempre sha de pagar una mica més per obtenir certs extres (beguda gran, extra de patates, etc.). ∗ Encara que aparentment hi ha moltes varietats de productes, al nal, gairebé totes tenen el mateix gust. ∗ Les hamburgueses diuen ser de carn, però no tens manera de comprovar-ho. ∗ Si algun plat no te agrada, estava mal preparat i te va malament, no te explicaran què va passar. Et diran que en el nou menú de la carta ja no existeix tal problema. ∗ Sempre es queixaran del menjar daltres restaurants i diran que la seva és millor, però ells fan les mateixes hamburgueses de sempre. ∗ Els propietaris dels restaurants de menjar ràpid diuen ser lantrops, però mai regalaran el seu producte a menys que tinguin un beneci comercial a tal acció. Mac = Menjar Gourmet ∗ És car. ∗ La presentació és gairebé més important que el producte en si. ∗ Lusuari no pot amanir lliurement el menjar. Ha de menjar com es la serveixen i si qüestiona el sabor, generalment se li dirà que te mal gust. ∗ Molta gent el menja no perquè cregui que és més saborosa, sinó perquè en fer-ho aparenta ser un entès culinari enfront dels seus amics. 10
  11. 11. ∗ Només laconsegueixes en llocs exclusius, on coses comuns que podries aconseguir en altres costats surten molt més cares. ∗ Sempre innovant i reinventant, encara que de vegades no per agradar a lusuari, sinó per mantenir viu el negoci. ∗ Te asseguren que està elaborat amb el millor del millor, però no et deixen entrar a la cuina a veure com ho fan. ∗ Si algun plat no te agrada, estava mal preparat o te va malament, no et explicaran què va passar, encara que te regalaran un descompte per a la teva propera visita. ∗ Per a ells, el menjar que es fa en altres costats és de mala qualitat, encara que no lhagin provat mai o alguna vegada usin les seves receptes en els seus propis plats. ∗ El Gourmet sacostarà com una persona senzilla, propera i espontània, però tot just comenci a parlar de les seves coses, et donaràs compte que està en un nivell que no et pots permetre. Senzillament ho fa per que és bo per la imatge del seu negoci. Linux = Menjar Casolà. ∗ Sempre va estar aquí, no es va inventar per negoci, sinó per necessitat i per plaer. ∗ Sajusta a totes les butxaques, pot ser barata, cara o ns i tot gratuïta. ∗ Es té cura de la presentació, però limportant és el menjar. ∗ Pots compartir les receptes amb els teus amics. No hi ha secrets. ∗ El pots fer tu, un amic, o pots recórrer a restaurants de menjar casolà, ns i tot et la poden portar a casa o fer-te-la per encàrrec. ∗ De vegades set pot cremar, però a la pròxima ja saps com evitar-ho i et sortirà cada vegada millor. ∗ Pot ser sucosa alhora que molt nutritiva, i la pots combinar amb altres plats. ∗ Si la comparteixes amb algú que la necessita, no vindrà un empleat a dir que el teu convidat que no paga no té dret a estar al restaurant. ∗ No cal treure-li fotos i disfressar perquè es vegi apetitosa. El que veus és el que obtens. Per a tota la gent, per a totes les ocasions. Hi ha receptes senzilles i elaborades, plats per matar el cuc i per inar-te a menjar. ∗ Hi ha una varietat immensa de receptes, i les pots utilitzar i modicar al teu gust. ∗ Els altres cuiners són gent com tu, pots parlar cara a cara amb ells, senzillament perquè els agrada el que fan, els encanta la cuina. ∗ Encara que pel carrer i en la televisió es veu molta gent anant a restaurants de menjar ràpid i de menjar gourmet, hi ha molta més gent de la que imagines que cuina a casa. Els estris i productes que necessitaràs per preparar estan disponibles a qualsevol botiga, o ns i tot pots utilitzar estris casolans i antics que tinguis a casa. ∗ Quan la tens servida en el teu plat, llesta per menjar-la, et donaràs compte que res del que puguis comprar fora es compara amb el teu pròpi menjar casolà, preparat al teu gust.• Neal Stephenson al llibre Al principi fou la línia dordres. Fa una analogia amb cotxes, que resumiré una mica. Microsoft seria com un fabricant de bicicletas que va pasar a construir bicicletas motorit- zades i desprès cotxes familiars. No tasseguren que funcionin i no te donen cap garantia de que ho faixi. 11
  12. 12. Apple també feia bicicletas, va passar a fer petits vehicles motoritzats i desprès pasar a construir cotxes molt ben fets i acabats pero que nomes poden reparar ells i dels que en treuen models nous cada poc temps. Linux seria com un tanc. Robust, segur, facil de reparar siguis alla on siguis. I qualsevol amb experiència i ganes ho pot reparar. Si necessites ajuda per fer-ho la pots demanar a la comunitat. • Open tray. Una cas que em va passar els primers anys amb Linux quant encara tenia arranc dual Windows 98/Linux. Estava intentant llegir un CD sota Windows. Alguna cosa fallava ja que el sistema mostrava una nestra emergent que deia: Anular, Reintentar, Omitir. Desprès de molts intents, sem va ocorrer arrancar amb Linux i provar de llegir el CD. Al muntar el CD-Rom a la consola derrors sortia un missatge que deia mes o manco així: Disc /dev/hdd open tray. Resulta que el lector estava avariat i el sensor que detecta si la safata es oberta o tancada fallava. I la detectava com si estiguès oberta. Vaig anar a comprar un lector nou i solucionat.3.4 Per llegir.Recomanacions Per llegir. • Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. • La catedral i el basar. De Eric S. Raymond. • Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. • Al principi fou la linia dordres. • Pringao How-to. • Trampa en el Cyberespacio. 12
  13. 13. 3.5 Preguntes i dubtes.Preguntes i dubtes. 13

×