• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Guia del Prestige
 

Guia del Prestige

on

  • 601 views

Guia editada per l'Ajuntament de Barcelona sobre el desastre del Prestige.

Guia editada per l'Ajuntament de Barcelona sobre el desastre del Prestige.

Statistics

Views

Total Views
601
Views on SlideShare
546
Embed Views
55

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

3 Embeds 55

http://diarisulcata.blogspot.com.es 36
http://cmiw20.blogspot.com.es 16
http://cmiw20.blogspot.com 3

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Guia del Prestige Guia del Prestige Document Transcript

    • “Conviene decir que los gallegos estamos asustados –losgallegos del litoral, los de Finisterre – porque de nuevo enel océano Atlántico, en el mar Tenebroso, han aparecidograndes bestias... los grandes petroleros. Animales frági-les que se rompen fácilmente, o revientan, y entoncesvierten en el mar el contenido de sus enormes vientr es,un líquido mortal que da muerte a los peces y a las avesmarinas, y se tiende como un manto negro por las blan -cas playas y embadurna las rocas, y siembra la muerteallí donde se posa...Podemos asistir a la muerte del mar, cuya piel el hombreno se cansa de ensuciar cada dia. A la muerte de nuestromar. Todo depende de que tres o cuatro bestias de éstashociquen contra Finisterre y se de sangren. Es muy sen -cillo. Es perfectamente previsible”Alvaro Cunqueiro. Fábulas y leyendas de la Mar. 1980
    • El dia 19 de novembre del 2002, un vaixell naufragà a250 km de la costa gallega. Com ha succeït tantes i tan-tes vegades, el mar, aquest paisatge sense relleu nimemòria, que tot ho afona i ho amaga, afegia una vícti-ma més a la llarga llista de vaixells enfonsats en aquellazona. Però, en aquest cas, les conseqüències del naufra-gi anirien molt més enllà del drama estètic i humà queenvolta qualsevol naufragi. El vaixell duia una càrrega demilers i milers de tones d’un producte viscós, embruti-dor, que aviat afloraria en el blau oceànic i que, arrosse-gat pels vents, s’estendria fins a terra malferint elpaisatge, la vida i el record d’un litoral tremendamentbonic i feinejador. El nom del vaixell era Prestige i el seutràgic final ha esdevingut tot un símbol en el necessaricamí de l’aprenentatge. Aquesta guia pretén e stimularles reflexions entorn a aquests fets, reflexions quepoden ajudar a aprendre dels errors i contribuir a recon -duir i r efermar actituds i voluntats cap a la gestió d’unfutur més sostenible i solidari.
    • INTRODUCCIÓ 3EL CAS PRESTIGE 6· Inici d’un mal son· El darrer viatge del Prestige· El naufragiFETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA 11- Banderes de conveniència- Uns registres molt especialsBON VENT I BARCA NOVA? 12- Urquiola, Mar Egea, Prestige...- Alguns naufragis històricsLA MAREA NEGRA DEL PRESTIGE 16- El petroli del PrestigePAISATGES DESPRÉS DE LA BATALLA 19- Efectes del petroli en la vida marina- El petroli i la salut humana- Va per llarg- Impacte en l’activitat productivaLA MAR DE PETROLI 24- Evolució de les taques de petroli- Sistemes de recol·leccióEL PETROLI: GRANDESES I MISÈRIES 28- Un gran descobriment ajornat- Un llarg i complex procés- Dependència, monopolis i conflictesUN CAMÍ QUE ARA COMENÇA 33- La fi d’una era i un món dividit- A les portes d’una nova etapa- Un futur ple d’energia- Amb la força del vent i la calor del sol- La ciutat i els ciutadans: uns gransconsumidors d’energiaLA RESPOSTA SOLIDÀRIA: LA PRIMERA GRAN LLIÇÓ DEL PRE STIGE 36APRENENTATGES PER A UN NUNCA MÁIS 42- Les imatges i el compromís- El que sabem i el que hem d’aprendre- Algunes bones idees i recursos
    • EL CASDEL PRESTIGEINICI D’UN MALSONTipus de vaixell: petrolier de casc simple. 243 metres d’eslora i 18’7 de calatConstrucció: 1976, JapóData de l’accident: 13/11/2002Data del naufragi: 19/11/2002Bandera: Bahames (bandera de conveniència). El vaixell està registrat a Libèria,l’armador és grec i és explotat per una empresa russa amb base a Suïssa i Londresper transportar petroli procedent de Letònia.Mercaderia: 77.000 tones de fuel de tipus 2 segons la classificació franc esa pel seucontingut en sofre o M-10 segons la classificació russa, usat en combustió industriali com a combustible per a mo tors dièsel lents, de gran potència.Última inspecció: Rotterdam 01/11/1999. Es van trobar deficiències en els dispositiusde seguretat. No va ser aturat.EL CAS DEL PRESTIGE 6
    • 13 nov 2002, dimecresEl petrolier grec Prestige s’escoraa 28 milles* a l’oest del cap deFisterra a causa d’una esquerdaen el seu casc. A la zona hi hatemporal amb onades de 7’5metres d’alçada. Mentrestant s’ha iniciat una com-A les 15’15 hores, el capità del plexa trama de converses i nego-Prestige envia un primer senyal ciacions entre advocats, empresesper GMDSS**: “Prestige, latitud intermediàries i companyies asse-42º 54’ longitud 09 º 54’ W S OS guradores per fer-se amb el nego-Perill No Definit” ci que comporta el rescat delA les15’20, l’escora és ja de més Prestige: el valor del petrolier i lade 25º. Procedent del Prestige, en seva càrrega és d’uns 120 milionsel Centre de salvament de Fisterra d’euros, el 30% dels quals seranes rep el missatge de “May Day, per a qui aconsegueixi dur aMay Day, May Day” i es posa en terme el salvament.marxa el dispositiu d’auxili. A les 21 hores el remolcador RiaDesprés d’una arriscada maniobra de Vigo fa el primer in tent perde rescat, a les 17’10 l’helicòpter recuperar el vaixell que navega aPesca I posa rumb a Vigo amb 7 la deriva, cada cop més a prop detripulants del petrolier. A les 18’15, la costa, però no serà fins l’ende-l’helicòpter Hemiler Galícia infor- mà, a les 8’30 del matí, que acon -ma que té a bord 17 mariners del seguirà fer-se, per primer cop,Prestige i que en el vaixell ja sols amb el control de la nau. És a par -en queden tres que no tenen tir d’aleshores que diversos remol- *milla marina 1852 mintenció d’abandonar la nau: cadors iniciaran les maniobres de **GMDSS (Global Maritime Distressel capità, el seu primer oficial i el remolc del Prestige allunyant-lo System Service). Senyal enviada viacap de màquines. del litoral. satèl·lit. 7 EL CAS DEL PRESTIGE
    • EL CASDEL PRESTIGEEL DARRER VIATGE14 de nov, dijousA les 8’30, després de 18 in tents,un remolcador, el Charuca Silveira “Sortosament la ràpidapot deturar la deriva del Prestige intervenció de les autoritatscap a la costa. Des del primer espanyoles en allunyar elmoment de l’accident, el vaixell ha vaixell de les costes ha permès que no hàgim de témer unaanat vessant fuel al mar. En front catàstrofe ecològica ni gransde la costa de Muxía, un avió del problemes per als recursosServei de Vigilància Duanera pesquers”informa d’una gran taca de petroli Miguel A. Arias Cañete,d’unes 14 milles de llarg i 5 d’am- Ministre d’Agricultura, Ganaderia i Pescaple. Les autoritats han pres la 16/11/02determinació d’allunyar el vaixellde la costa.S’aconsegueix corregir l’escora del “Aquí, l’única empresa és el “Os nenos están excitados, mar. Els únics que no vivim delPrestige i posar en marxa les nas casas saben de mar som els vells i els invàlids.seves màquines. Gràcies als seus naufraxios: o barco vén cara Ara que el mar no existeix ésmotors auxiliars i als remolcadors, a aquí, está derramando fuel, com si a tots se’ns haguessinel vaixell navega a una velocitat todo iso acabarà por chegar” trencat els ossos o de sobtede 6 nusos, rumb nord-oest. Per haguéssim envellit” M. Luisa Dominguez .la tarda es troba a 23 milles del CEIP Virx da Barca (Muxía) J o Bua Barrientos, veí de Muxia 16/11/02 sécap Touriñán (A Corunya).15 de nov, divendres 16 de nov, dissabte Nemiña apareixen cobertes deA 11 milles del cap Touriñán i a 18 Les primeres taques de petroli petroli. El Prestige segueix sentde Fisterra, es detecten dues arriben a la costa. S’estima que se remolcat amb temporal de nord i,enormes clapes fosques que n’han vessat 4.000 tones. Els per indicació de l’equip d’empre-podrien arribar a terra. La situa- veïns de Muxía es desper ten amb ses de rescat Smit i Tecnosurb,ció del Prestige, que ara ha posat l’aterridora visió del passeig marí- vira cap al sud buscant aigüesrumb sud i es troba a 65 milles de tim de la vila recobert d’una sub s- més tranquil·les. Ningú no parla,la costa, s’agreuja. L’esquerda del tància negra i viscosa que des- però, de quin és el seu de stí.casc s’engrandeix i el vaixell, prèn una forta olor de sofre. Elsotragat per les maniobres de vocable chapapote* es fa familiar * En el Mèxic pre-hispànic, el mo tremolc i l’embat del temporal, en els mitjans de comunicació, chapapote s’utilitzava tant per desig-amenaça de partir-se. En el que des del primer dia segueixen nar un betum que es cremava commoment que el vaixell ateny una abastament els esdeveniments. una substància que es mastegava.escora de 30 graus el capità es Durant el dia, 37 km del litoral Actualment significa asfalt o quitrà.nega a tornar a encendre els gallec es veuen ja afectats per Diccionari de la Real Academia Galega:motors, perque ho considera peri- una evident marea negra. La llengua d’origen: caribe. Def. Líquidollós. En arribar a terra és detingut sorra de platges com les de Trece, denso e escuro, que s’obtén da destila-per la Guàrdia Civil. Camelle, Santa Mariña, Roncudo o cion da hulla e doutras materiasEL CAS DEL PRESTIGE 8
    • 17 de nov, diumenge El Prestige, a una velocitat de 1’5 nusos, segueix un erràtic rumb sud a unes 70 milles a l’oest de Fisterra en mig d’indecisions i polèmiques sobre quin ha de ser el seu destí. El Capità Marítim d’A “Si no haguéssim allunyat Corunya indica que el vaixell, en el vaixell mar endins, la cap cas, ha d’anar cap el nord ni taca ja seria aquí” “La marea negra afecta ja apropar-se a la costa. una gran part de la costa” L’Ajuntament d’A Corunya declara Enrique Lopez Veiga, Conseller de Pesca La Voz de Galícia 17/11/02 l’Estat d’Alerta. Queda prohibida de la Xunta de Galícia. 17/11/02 l’activitat pesquera i la d’extracció de marisc en la zona compresa entre el cap de Fisterra i punta Seixo Branco. Durant la nit, elDARRER VIATGE DEL PRESTIGE Prestige sofreix un nou vessa- divendres 8.10 h. ment que provoca una taca de fuel de tres milles de llarg per una d’ample. La marea negra, arriba a la Ria de Noia i amenaça la d’Arousa. El capità del Prestige ingressa a la presó. dissabte 3.30 h. dimecres 15.15 h. Fisterra 18 de nov, dilluns Muros El vaixell, comdemnat a mort, dijous Noia segueix sent arrossegat, ara rumb 10.00 h. 240, gaire bé direcció oest i es dimarts 19, 14.00 h. diumenge 9.00 h. troba a 94’5 milles del cap de Naufragi Fisterra i a unes 100 milles de Vigo Corrubedo. El fuel vessat fins ara dilluns 10.00 h. afecta a més de 150 km del litoral A Guarda gallec. 9 EL CAS DEL PRESTIGE
    • fotos: Xurxo Lobato - La voz de Galícia EL CAS DEL PRESTIGE EL NAUFRAGI 19 de nov, dimarts A les 8 del matí, el Prestige es parteix en dues parts a 133 milles del cap de Fisterra i a 145 de les illes Cíes. Després de la fractura, la popa del vaixell s’enfonsa a les 11’45 (N:42.16 - W:12.09) i la proa ho fa qua- tre hores i mitja més tard (N:42.16 - W:12.02). Les imatges del naufragi donen la volta al món. El que no poden però captar aquestes imatges és la dramàtica solemnitat de les despulles del vaixell quan davallen, a raó d’uns 20 cm per segon, cap a un fons marí situat 3.600 metres més avall. Allí, en el silenci de les fondàries, les dues meitats restaran separades per una distància d’uns 3’5 km. En el moment de la fractu- ra, la ruptura del tancs centrals de la nau ocasiona un nou i enorme vessament de fuel. En els tancs estancs del Prestige, que reposen en el fons de l’oceà, hi resten encara milers de tones. Es tem que a tanta fondària la pressió obri noves fissures en el casc del vaixell. La primera gran marea negra afecta 170 km de costa. L’endemà, la zona malmesa serà de 295 km. Des de Barrañán fins a la ria d’Arousa, amb el pas dels dies, els efectes del vessament s’anirà estenent fins arribar a empastifar 900 km del litoral gallec. Posteriorment, arrosse- gat pel vent, el fuel del Prestige envairà també les aigües i costes del Cantàbric, fins assolir alguns indrets del litoral oest de França.EL CAS DEL PRESTIGE 10
    • FETA LA LLEIFETA LA TRAMPABANDERES UNS REGISTRESDE CONVENIÈNCIA MOLT ESPECIALSEl Prestige navegava sota la ban- El 90% del transport Una altra forma d’actuació, legal-dera de Les Bahames, el seu marítim de substàncies ment acceptada però no menyscapità era grec i una gran part de perilloses es realitza en dubtosa, és la creació dels anome-la seva tripulació, filipina. El vaixells amb banderes nats “segons registres” ovaixell havia estat registrat a de conveniència “registres especials” que perme-Libèria, l’armador era grec i era ten als vaixells portar pavellóexplotat per una empresa russa nacional però gaudir d’unesamb seu a Suïssa i Londres per condicions similars a les quetransportar petroli procedent de tenen les banderes de convenièn- De la flota mercantLetònia. Tot aquest desgavell de cia. Entre aquests registres s’in- espanyola, més del 54%nacionalitats no és un fet casual. clouen l’Illa de Man, les Ille s dels vaixells duen banderesDe fet, la gran majoria de vaixells Caiman, Madeira, Illes Canàries o de conveniència i mésmercants dedicats a transports Gibraltar. Molts d’aque sts del 40% s’ha reabanderatinternacionals, especialment de registres, que acostumen a situar- en el “registre especial”mercaderies perilloses, responen se en zones franques, han estat de les Illes Canàries.a un tipologia semblant. considerats per l’Organització L’element comú més freqüent en Internacional del Treball com ban-aquest tipus de vaixell és l’ús de uns majors beneficis econòmics ja deres de conveniència per no ade-l’anomenada bandera de conve- que s’estalvien impostos, eviten quar-se a la legislació del país i noniència. Un vaixell enarbora ban- passar per uns controls sobre complir amb els acords interna-dera de conveniència quan el país seguretat més rigorosos -fet que cionals.de l’empresa propietària de la nau explica que bona part d’aquesti el país representat per aquesta tipus de vaixells naveguen en Els registres que identifiquen labandera no coincideixen. Els condicions deficients– i no firmen major part dels vaixells de tot elregistres que identifiquen la major acords internacionals sobre la món coincideixen amb les cincpart dels vaixells que naveguen protecció del medi ambient, el principals banderes de convenièn-amb pavelló de conveniència per- transport marítim o els drets dels cia (Panamà 18 %, Libèria 12%,tanyen a països com Panamà, treballadors (les tripulacions Bahames 9’1%, Malta 6’4% i XipreLibèria o Bahames, països amb d’aquest vaixells pertanyen sovint 2%). No obstant el 90% d’aquestsuna legislació més permissiva que a països del tercer món, acostu- vaixells no pertany a aquests païsosla vigent en els països dels propie- men a ser inexpertes i, en qualse- sinó a navilieres estrangeres, princi-taris del vaixells. La utilització de vol cas, cobren uns sous molt palment dels EUA, Japó i la UE.banderes de conveniència permet inferiors als que cobrarien com a El 65% dels vaixells de la UE nave-a les empreses navilieres d’obtenir mariners professionals). guen sota bandera de conveniència. 11 FETA LA LLEI FETA LA TRAMPA
    • BON VENT I BARCA NOVA? URQUIOLA, MAR EGEA, PRESTIGE... Malgrat que el Prestige reposi per sempre sobre el fons marí, el cas no està, ni de bon tros, tancat. El petrolier segueix vessant fuel i a més s’ignora també el temps que trigaran a refer-se els ecosistemes de la zona. Per altra banda encara està pendent una necessària investigació, a fons, imparcial, que permeti delimitar responsabilitats, detectar els errors comesos i establir totes les mesures que calguin per corregir aquestes errades.El 3 de desembre de 1992, el molts són els interrogants encarapetrolier Mar Egea, amb 79.000 Per l’anomenat Corredor sense resposta que es deriven deltones de petroli embarrancà de seguretat de trànsit, a 50 naufragi del Prestige:davant la Torre dHèrcules (A milles de la costa gallega, Va ser correcta la decisió d’a-Corunya). El vaixell va acabar par- circulen diàriament una llunyar el vaixell de la costa quantint-se en dos a tan sols uns 100 mitjana d’uns 400 vaixells la imminència del naufragi i lesmetres de la costa. mercants . seves conseqüències eren evi- L’Urquiola, el Mar Egea... i ara el dents? Hagués estat més prudentPrestige: han transcorregut molts o encertat conduir el vaixell cap aanys, però la manera com s’ha "El coneixement disponible des de fa un port per in tentar procedir alactuat en el darrer accident -, la més de 25 anys sobre la meteorologia seu buidatge? Cal crear ports-manca de previsió, de planificació, i els corrents marins de Galícia des- refugi per casos com el delde mitjans -, indica que la més aconsellava en qualsevol situació el Prestige?greu de les conseqüències del desplaçament del vaixell cap al sud, Per què no es va consultar anaufragi del Prestige, podria arri- tal com es va fer entre el 15 de científics i tècnics abans de pren-bar a ser no aprendre dels errors. novembre i la data de lenfonsament. dre decisions?Aquesta és, ara per ara, una ame- El desplaçament en direcció oest i Es varen prendre unes resolu-naça que cal combatre amb tanta posteriorment cap al sud del cions més polítiques que tècni-energia com la que es dedica a Prestige després de la seva deman- ques?intentar eliminar els milers de da de socors ha estat responsable La relació entre vaixell i propie-tones de fuel vessats pel vaixell. de lextensió espacial de lefecte tari queda palesa en la figura del Per davant de les costes galle- nociu de la marea negra. capità segons el Codi de Comerçgues, i arreu del món, cada dia El trasllat del vaixell a una zona espanyol. El capità del Prestige vasegueixen navegant vaixells com abrigada hauria aminorat, fins i tot ser detingut el dia 14 de no vem-el Prestige i, de tant en tant, l’at- en el pitjor dels casos, els efectes bre. Des d’aquest dia el governzar, disfressat de temporal o de nocius causats per la marea negra." del vaixell va ser responsabilitat Manifest dels professors,qualsevol altra mala passada, pot de l’Administració. Quin era el investigadors i personal tècniccrear aquell escenari imprevist on destí de la nau un cop els remol - dels grups de recerca en Geologiaes pot tornar a repetir el que ha cadors se’n varen fer càrrec?. El Marina, Oceanografia Físicasucceït tantes vegades i que mai seu rumb erràtic, les constants i Ecologia Marina de la Universitatmés no hauria de tornar a succeir. ordres i contraordres, a què res- de Vigo. 5-12-2002Moltes són les qüestions obertes i ponien? Cal interpretar que l’estatBON VENT I BARCA NOVA? 12
    • Per entendre la complexitat jurídica, la lluita d’interes- sos econòmics i les pugnes polítiques que en volten el cas del Prestige, citarem quatre notícies aparegudes enen què es trobava el vaixell va ser els mitjans de comunicació, en només dos die s, vuitl’única causa de la marea negra mesos després de l’accident:provocada pel naufragi? Oncomencen i acaben les responsa- 8 DE JULIOLbilitats que es puguin demanar - A Madrid, el Congrés dels diputats aprova un decretdavant la jurisdicció contenciosa – llei que permetrà avançar les indemnitzacions als afec-administrativa? tats per la catàstrofe del Prestige sempre que aquests Servirà el cas del Prestige per renunciïn a presentar noves reclamacions.revisar l’evident manca d’idoneï- Els partits polítics que han votat en contra d’aquestatat dels instruments internacio- mesura entenen que el propòsit de l’Executiu és el denals sobre responsabilitat civil? “blindar-se” davant de possibles demandes futures. Servirà per qüestionar la ratifi-cació per part d’Espanya d’un - La Comissió de Transports del Parlament Europeu refu-conveni internacional que impe- sa la creació d’una comissió d’investigació sobre el casdeix demanar responsabilitats a del Prestige. És la sisena vegada que la Cambra, en dif e-altres subjectes que no siguin els rents àmbits, s’oposa a aquesta proposta.propietaris del vaixell? Qüestions que caldrà resoldre i 9 DE JULIOLpreguntes a les quals s’hauria de - A Galícia, els partits de l’oposició demanen l’emparatrobar resposta, independent- del Tribunal Constitucional contra l’acord, imposat en elment, i més enllà, de les sentèn - Parlament gallec per part del partit del go vern, de dis-cies que puguin dictar els tribu- soldre la comissió que havia d’investigar sobre el cas.nals. Perquè la justícia s’aplicasegons les lleis, però el cas del - El govern espanyol i l’ABS*, la companyia nord-ameri-Prestige, i el de l’Urquiola , el del cana que va certificar l’estat del vaixell, s’han embran-Mar Egea i el de tants altres evi- cat en una guerra de denúncies creuades davant els tri-dencien que, en determinats bunals i la Comissió Europea. L’ABS acusa el governaspectes, algunes d’aquestes lleis espanyol d’haver emprès accions que excedeixen las’haurien de revisar ja que, seva jurisdicció territorial i de “violar les seves obliga-segons les normatives vigents, la cions legals” quan es va negar a acollir el vaixell en unseva aplicació i la conseqüent port. Per la seva part, l’Administració espanyola respon-aplicació de les sentències en el sabilitza la societat ABS del desastre ocasionat pelcas d’infracció no han servit com Prestige per haver certificat que el vaixell estava ena garantia perquè els accidents condicions de navegar, malgrat les deficiències que,no es tornessin a repetir. posteriorment, es van advertir en el seu casc. El dia 10 de juny l’assegurador del Prestige havia dipositat en el Jutjat de Concurbión 27’7 milions d’euros en concepte de responsabilitat civil conforme al conveni internacio- Ruta alternativa nal que regula els danys per contaminació per hidrocar- burs. Aquesta quantitat s’afegeix als 171 milions d’euros Ferrol fixats pel FIDAC (Fons internacional que regula les Indemnitzacions pels perjudicis ocasionats per v essa- Ruta real Malpica A Coruña Camariñas ment de petroli). En total uns 200 milions d’euros, davant dels 712 milions de dòlars que reclama va el Muxía govern espanyol *ABS (American Bureau of Shipping) Fisterra 13 BON VENT I BARCA NOVA?
    • BON VENTI BARCA NOVA?ALGUNS NAUFRAGIS HISTÒRICS1967, 18 de març. S even Stones 1989, 24 de març. Prince William 2003... i la història continua. Per(arxipèlag de les Scilly). El súper Sound (Alaska), l’Exxon Valdez exemple: 9 d’abril del 2003, quanpetrolier Torrey Canyon s’estave- vessa al mar entre 40 i 50.000 26 platges d’Astúries seguienlla contra les roques i els seus tones de cru i en una s etmana afectades pels vessaments proce-tancs rebenten i vessen al mar provoca una marea negra de dents del Prestige, dins el port de120.000 tones de cru. Les badies 6.700 Km2. Gijón, un remolcador topa amb eli cales de Cornualles van quedar vaixell maltès Lydia i provoca unaarrasades pel petroli. Més de 1992, 13 de desembre. El Mar taca de 60 tones de fuel que des-200.000 aus van morir i la indús- Egea encalla davant les costes prés d’assolir mar obert, travessatria de la pesca d’una àmplia zona d’A Corunya i posteriorment s’in- d’oest a est la badia de Gijón finsva quedar arruïnada. Aquesta va cendia abans d’enfonsar-se. Les arribar a la platja de Peñarrubia.ser la primera gran catàstrofe en imatges de la marea negra que El regidor de Medi Ambient dela història de les marees negres. provoca l’accident són captades l’Ajuntament de Gijón es queixa des de satèl·lit. que no va ser informat fins unes1975, 7 de juny. Estret de Malaca. hores després que es produís l’ac-Naufragi del Showa Maru, petro- 1999, 12 de desembre. El petroler cident i manifesta que desconeixlier japonès amb 237.000 tones Erika s’enfonsa al SW de el perquè els responsables delde petroli de càrrega. Penmarc’h (Bretanya). 10.000 port i de la Socie tat Estatal de tones de petroli contaminen 400 Salvament Marítim no van evitar1976, 12 de maig. L’Urquiola km de costa. que la taca sortís del port i arri -embarranca a la rada d’A Corunya bés a mar obert. Responsables dei vessa unes 20.000 tones de 2001, 19 de gener. El buc tanc les companyies de neteja de lacombustible que provocaren Jessica embarranca davant l’arxi- platja asseguren que recuperar lagreus danys a les costes de Ferrol, pèlag de les Galapagos i produeix zona portarà temps. El director deAres i A Corunya. un vessament de més de mig la Societat Estatal de Salvament milió de litres de combustible assegura que la situació “ja està1978, 16 de març. El petrolier controlada”.Amoco Cádiz embarranca i vessa 2002, 20 de novembre. Naufragi1’6 milions de barrils de cru del Prestige 2003, 30 d’agost. L’incendi d’undavant les costes franceses de petrolier en els molls de la ciutatBretanya. Aquesta relació de naufragis his- d’Oktiabrsk provoca un important tòrics pertany a una relació més vessament de petroli en el riu1983, 5 d’agost. Cap de Bona extensa que, entre 1970 i el 2002, Volga...Esperança (Sud-Àfrica). El petro- recull 39 grans naufragis amb unlier espanyol Castillo de Bellver vessament total d’aproximada-vessa 250.000 tones de petroli ment un milió i mig de tones deal mar. petroli.BON VENT I BARCA NOVA? 14
    • PRINCIPALS NAUFRAGIS HISTÒRICS 6 12 1 4, 8 11, 10, 7, 3 2 9 51. 1967. Torrey Canyon. 2. 1975. Showa Maru. 3. 1976. Urquiola. 4. 1978. Amoco Cádiz. 5. 1983. Castillo de Bellver. 6. 1989.Exxon Valdez. 7. 1992. Mar Egea. 8. 1999. Erika. 9. 2001. Jessica. 10. 2002. Prestige. 11. 2003. Lydia. 12. 2003.PRINCIPALS RUTES MARÍTIMES DEL MÓN 15 BON VENT I BARCA NOVA?
    • LA MAREA amb l’experiència de tants naufra- près, el mateix govern reconeixe- gis, des del primer moment, sabia ria un greu error en aquests càl- el que els esperava. culs ). A aquestes quantitats s’hiNEGRA DEL A la resta de l’estat, la percepció afegia la pèrdua continuada de de l’abast de la catàstrofe no tri- petroli durant la deriva i remolc garia a ajustar-se a una realitat de la nau entre aquestes dues que reiteradament seguiria inten- dates i les constants fugues quePRESTIGE tant ser tergiversada, o si més no ocultada: les imatges i les dades que arribaven de Galícia eren massa contundents. es produirien posteriorment al naufragi . Tot aquest petroli va provocar diverses marees negres que suc- S’entén com a marea negra, la cessivament van anar afectant lesmassa oliosa que es crea quan es costes gallegues i més tard, frag- 17 d’agost del 2003 . –produeix el vessament al mar mentades, arribaren al litoral Durant aquest estiu, 135d’una quantitat important d’hidro- Cantàbric. platges atlàntiques i cantà-carburs que, en la seva dispersió, Aquest resum cronològic de les briques han aparegut taca-pot arribar a extenses zones de marees negres i taques de fuel des amb fuel procedent delplatges i costes alterant el paisat- que han anat envaint els litorals Prestige mentre que 4.000ge i la vida que li és pròpia. gallec i cantàbric podria continuar persones segueixen treba- Tot i que tres dies després de perquè, de fet, el vessament de llant diàriament per retirarl’accident, la quantitat de fuel ves- petroli procedent del Prestige el petroli que arriba a aques-sat pel Prestige afectava uns 150 encara segueix. Moltes d’aquestes tes costes. Des de l’arribadakm del litoral, la versió oficial zones es van recuperant, però de les primeres taques denegava l’existència d’una marea d’altres o aquestes mateixes fuel a les costes, 745 platgesnegra. Els mitjans de comunicació reben nous embats d’un mar que s’han vist afectades (504 aestatals no acceptaven que s’ha- no cessa de dur fins a la c osta un Galícia, 44 al País Basc, 62gués produït cap altre vessament trist llegat d’irregularitats, incom- a Cantàbria i 135 a Astúries)addicional posterior al de l’acci- petències i mancances. Les conse-dent del primer dia i man tenien qüències paisatgístiques, socioe-que el vaixell tan sols deixava rera conòmiques i ecològiques d’a-seu un “petit regueró”. Les primeres informacions ofi- quest desastre haurien de servir Molt aviat, però, l’estratègia de cials, parlaven d’unes 3.000 tones perquè el motiu que les va produirminimitzar els fets per part de vessades pel Prestige en el mai més no es torni a repetir.l’Administració va esdevenir inútil, moment de l’accident (13/11/02) iespecialment per als gallecs. A unes 10.000 al partir-se en dos elGalícia, la gent de mar, castigada vaixell (19/11/02) (nou mesos des- foto: Josep TorrentLA MAREA NEGRA DEL PRESTIGE 16
    • MAREA NEGRA ALGUNES DADES SIGNIFICATIVES20/11 El primer vessament afecta 295 km de la costa. Segons dades publicades en el diari El País del dilluns 15 de de s-23/11 La taca principal ocasionada en el moment del naufragi embre, 12 vaixells especialitzats deestà localitzada a 150 milles de la c osta i forma un rectangle de vuit països europeus treballaven en19x24 km. Ja s’han recollit 900 tones de fuel a la c osta. l’operació de succionar el fuel a mar obert i, de forma permanent,25/11 Galícia: 136 platges afectades, 400 km de c osta. unes 6.600 persones (personalLes primeres taques de fuel arriben a Astúries. contractat, voluntaris, tècnics espe- cialitzats i soldats) ho feien a la28/11 La marea negra del Prestige afecta vuit Espais Naturals costa, recollint el combustible ambgallecs. les mans. Fins aquell dia se n’havien recollit 28.537 tones29/11 Sis vaixells anticontaminació estrangers treballen entre (14.379 de fuel i aigua i 14 .158 deFisterra i Corrubedo, un altre ho fa prop de la ria d’Arousa. fuel i sorra). Només aquell cap de setmana havien arribat, de tota2/12 164 platges afectades. Fuel recollit: 7.000 tones des de mar Espanya, 3.600 voluntaris peri 2.500 des de terra. col·laborar en les feines de neteja de les platges gallegues. A part de4/12 La prohibició de pescar afecta 913 dels 1.121km de costa les d’aquests voluntaris treballant,gallega, entre Punta Candelaria i la frontera amb Portugal. les imatges més impactants d’aquells dies són les que recullen6/12 Platges gallegues afectades: 183, d’Astúries: 42, l’acció de pescadors i mariscadorsde Cantàbria: 34. El petroli comença a arribar al País Basc. que amb les seves barques i ambFuel recollit: 16.000 tones estris artesanals, sovint improvi- sats, varen tenir un paper decisiu10/12 El govern informa que fins ara el Prestige ha vessat unes no tan sols pel que fa a la r etirada17.000 tones de fuel i que els seus tancs encara en conserven de grans quantitats de chapapoteunes 60.000. Tant sols del Parc Nacional de les illes Atlàntiques sinó també a l’hora d’intentar impe-se n’han retirat 1.095 tones dir que el fuel arribés a algune s platges i ries.18/12 Una nova marea negra empastifa les platges des deFisterra fins A Corunya. Algunes plaques tenen fins a 40 cm degruix. El govern informa que s’han recollit 19.200 tones de fuel.23/ 12 Un total de 518 platges de les 1.064 (4 8%) de Galícia,Astúries, Cantàbria i el País Basc segueixen afectades. 17 LA MAREA NEGRA DEL PRESTIGE
    • LA MAREA NEGRA EL PETROLI DEL PRESTIGEDEL PRESTIGEEl fuel pesant vessat pel Prestige, totes aquestes dades segons elsl’anomenat chapapote, és un sub- seus propis treballs d’investigació,producte de la destil·lació d’hidro- calcula però que el t otal de resi-carburs. En el cas que el vessament dus recuperats ha estat dehagués estat de petroli, per exem- 160.000 tones, de les quals, tanple, les conseqüències de l’accident i sols 45.000 eren de fuel. El certnaufragi del vaixell haurien estat és que, nou mesos després depotser menys espectaculars, però l’accident, no es pot precisar elmés greus pel que fa a la toxicitat i fuel que encara resta en el mar.la dificultat de recollida. Pel que fa al combustible emma- Tanmateix, cal considerar també gatzemat en els dipòsits de la naul’aparició d’efectes ecotoxicològics De les propostes per extreu- enfonsada, en els primers mesosa mig-llarg termini. Aquests re el fuel del Prestige, la que posteriors al naufragi, es donavenpodrien derivar-se de la presència sembla tenir més opcions de xifres que variaven segons lesd’hidrocarburs aromàtics d’elevat reeixir és la de realitzar fonts i que eren resultat, en totpes molecular que podrien acumu- aquesta operació per mitjà cas, de càlculs aproximatius. Enlar-se en el sediment, i, no menys d’uns tancs extensibles que, aquest informe oficial de finalsimportant, de l’aparició en fases un cop practicades unes d’agost, desprès del treballs deposteriors del vessament de com- obertures d’uns 70 centíme- mesura i presa de mostres fetspostos d’oxidació més tòxics que tres, s’anirien omplint de des del Polar Price, un vaixell nor-els productes de partida. (extret fuel i un cop plens, com que uec de tecnologia punta dotatde l’apartat Avaluació Ambiental el combustible és més lleu- amb quatre robots dissenyatsde l’informe tècnic del CSIC ger que l’aigua, emergirien especialment per a treballar a27/11/02) cap a la superfície. Es calcu- grans profunditats, un cop obtura- Després de diverses, i en alguns la que aquest sistema de des totes les escletxes, en elscasos, contradictòries informa- buidatge comportaria una tancs del Prestige resten 13.800cions, a finals d’agost, el govern despesa d’entre 60 i 100 tones de fuel – 13 .100 a la proa iva fer públic que el petroler havia milions d’euros. 700 a la popa (el 18% de la carre-vessat al mar unes 64.000 tones Una altra proposta es con- ga inicial)–.de fuel. Pel que fa als residus creta en la construcció d’una L’exactitud d’aquestes afirma-(sorra, aigua i fuel) recollits fins gran estructura de titani o cions es fa difícil d’assegurar. Enaquestes dates, fonts oficials fixa- alumini que cobreixi la proa tot cas, en els tancs del Prestigeven aquesta quantitat en unes de la nau, que és on es con - hi ha encara milers de tones de130.000 tones de les quals 51.000 centra la major part del fuel i la conveniència o no d’ex-foren recollides en el mar i combustible. Aquesta opció treure aquest fuel, com fer-ho i79.000, a les platges. L’organisme elevaria el cost de l’operació quan fer-ho, són temes oberts,francès CEDRE (Centre d’investi- i retardaria la solució fins pendents de qüestions tècniques,gació de la Contaminació de les passat l’estiu del 2004. econòmiques i polítiques.Aigües), que ha anat actualitzantLA MAREA NEGRA DEL PRESTIGE 18
    • PAISATGES DESPRÉS La deriva i enfonsament del Prestige a les costes de Galícia ha suposat un desastre ecològic de primera magnitud i, com a conseqüència, un seguitDE LA BATALLA d’afectacions de t ota espècie han incidit greument en la vida dels ribe- rencs, tan vinculats com dependents dels recursos naturals marítims. És erroni pensar que un impacte ambiental d’aquesta mena, amb efectes visuals tan esgarrifosos, afecta la natura per un c ostat i lésser humà per un altre. Aquesta desgràcia ha colpejat tot un ecosistema, ric i divers, del qual nosaltres en formem part. Per altra banda, els efectes de la contaminació perduraran durant anys tot i que sembli, o potser ens vulguin fer creure, que un cop han desaparegut les taques ha desaparegut el problema.EFECTES DEL PETROLIEN LA VIDA MARINALa presència de petroli en els eco-sistemes marins, com també enels terrestres, és constant, deforma natural, des de fa milionsd’anys. Això explica l’existència demicroorganismes capaços demetabolitzar el petroli i el fet quesigui freqüent que molts éssersvius puguin eliminar allò ab sorbita través de la cadena tròfica. Elproblema de la contaminaciómarina per petroli rau en la quan-titat i en la persistència i depènde la composició de la substànciacausant d’aquesta contaminació id’altres factors com són l’indret o El somorgollaire (Uria aalge) presentava abans del desastre del “Prestige”el moment de l’any en què ha tin- unes poblacions molt minses i restringides a dues localitats de Galícia, únique sgut lloc. a tot l’estat espanyol. En menys d’un segle, les costes gallegues han passat de La contaminació marina per tenir vuit colònies d’aquesta espècie, amb uns 3.000 exemplars, a menys de deuhidrocarburs afecta els éssers parelles reproductores l’any 2002, just abans del desastre del Prestige. Al llargvius de diverses formes i es mani- de les últimes dècades, han desaparegut totalment les colònies que tempsfesta al llarg del temps de diver- enrera havien existit a les illes Ons i Cíes (Pontevedra), Estaca de Bares ises maneres. A les primeries, la Ortegal (Corunya). Les dues últimes localitats de cria es localit zaven a Cap Viláncapa de fuel surant, totalment (4-5 parelles) i les Illes Sisargas (2-3 parelles), ambdues a la Costa da Morte.opaca, impedeix el pas del flux de És molt probable que aquest accident petrolier provoqui l’extinció definitiva dellum, amb la conseqüent interrup- la població espanyola. El somorgollaire és l’espècie que major mortalitat hació de la fotosíntesi i el descens patit arran de la marea negra del Prestige. Malgrat que la major part d’aquestsde la producció primària; el plànc- exemplars trobats morts formaven part de les poblacions hivernants o en paston, font d’aliment de molts ani- migratori procedents de latituds més septentrionals (de les colònies d’Escòcia,mals marins, també es veu afectat Gal·les o Irlanda, on l’espècie és encara abundant), és molt probable que ladirectament; aus, mamífers i tor- majoria dels últims exemplars ibèrics es trobin entre el gruix de les aus petr o-tugues es veuen perjudicats pel lejades recollides a les costes gallegues des del naufragi.contacte directe amb el fuel. 19 PAISATGES DESPRÉS DE LA BATALLA
    • Els ocells s’hi donen cita unes 19 espècies. llocs on s’ha comprovat en els diesDes del 13 de novembre de 2002 A causa del vessament, s’ha posteriors al vessament la presèn-s’han recollit un total de 23.428 observat un augment dels vara- cia de, com a mínim, quatre exem-ocells de 61 espècies, es calcula, ments costaners de cetacis, alguns plars tacats de fuel.però, que en realitat han estat dels quals presentaven inequívo-afectades per la marea negra entre ques mostres d’haver mort per Les tortugues100.000 i 200.000 aus. Malgrat enverinament d’hidrocarbur. Les tortugues marines són un delsque totes les espècies d’aus mari- Afortunadament els cetacis solen altres grups zoològics que mésnes poden veure’s afectades pel detectar la contaminació i fugir, no han sofert el vessament de fuel.vessament massiu d’hidrocarburs, obstant, i pel que fa a les espècies En especial la tortuga babauaalgunes són més vulnerables que gregàries, les fugides sobtades, (Caretta caretta) –consideradaaltres. Són particularment suscep- i fins i tot les barreres anti-fuel, espècie prioritària a l’annex II detibles les espècies cabussadores poden disgregar els grups amb la directiva Hàbitats- que precisa-com els corbs marins conseqüències molt negatives per ment s’apropa a les costes galle-(Phalacrocorax sp.), els mascarells als joves. Especial atenció mereix gues procedent de les àrees de(Morus bassanus), els gavots (Alca la marsopa (Phocoena phocoena), cria americanes entre els mesostorda) o els somorgollaires (Uria un petit cetaci que habita costes i d’octubre i maig. Des del temporalaalge). De fet, les espècies amb estuaris (de fet no se’n sol allunyar que va coincidir amb l’esfonsa-major grau d’incidència registrada més de 10 Km mar endins), i que a ment del Prestige han aparegutpel vessament del Prestige han l’estat espanyol està en franca varades 13 tortugues babaues.estat les de la família dels àlcids, regressió, havent desaparegut S’estima que més de 120 tortuguesi concretament el somorgollaire, totalment de la Mediterrània. han patit les conseqüències delamb més de 12.000 individus tro- El fuel-oil del Prestige pot haver vessament del Prestige.bats morts. Encara no es coneix afectat la població gallega mésl’impacte real que això suposarà a nombrosa, d’un centenar d’indivi- Els invertebratsles colònies de cria de les espècies dus, que es troba al Parc Nacional Els animals incrustants, com aramés afectades pel vessament, loca- de les Illes Atlàntiques i en concret els percebes (Pollicipes cornuco-litzades a les costes d’Irlanda, a l’illa d’Ons. pia) o els musclos (Mytilus edulis),Gal·les i Escòcia. La mort es pro- Fins al moment foques i llúdri- o de poca mobilitat, i les alguesdueix o per ingestió del fuel, que gues han evitat la marea negra, i líquens que habiten les zonescausa irritacions intestinals, reac- però el seu futur dependrà d’una rocalloses intermareals es vancions metabòliques adverses, insu- major o menor presència de fuel. veure afectats i van ser eliminatsficiències renals i hepàtiques, anè- Així, les foques -a Galícia la més directament per l’allau de fuel; lamia, o per impregnació, la qual freqüent és la gris (Halichoerus recuperació d’aquesta biotalimita la impermeabilització de les grypus)- acostumen a aparèixer a oscil·larà, tot depenent de l’expo-plomes, reduint la flotabilitat i l’aï- les costes durant la segona quin- sició al mar batent, de 2 a 10 anysllament tèrmic, o per la barreja de zena de desembre. Les llúdrigues Més tard, quan els hidrocarbursles dues causes apuntades. es poden observar en aigües mari- arriben al fons marí, afecten nes prop de les desembocadures adults o larves de crustacis, equi-Els mamífers dels rius del nord o dins de las ries noderms, mol·luscs i altres grupsGalícia és una zona privilegiada en gallegues. Són freqüents en zones d’invertebrats que viuen enterratsquan al pas i presència de cetacis, com Malpica, Razo, Xuño i Traba, o a sobre el fons marí, o les postesPAISATGES DESPRÉS DE LA BATALLA 20
    • fotos: Josep Torrent i Vicenç Planasd’ous de diferents espècies, com punts de la costa atlàntica i cantà- d’accés, acumulació innecessàriaara els pops (Octopus vulgaris) brica: la temporada d’enguany del d’efectius humans, etc., ha estatque els fixen al substrat de fons. seitó (Engraulis encrasicolus) a més negatiu des d’un punt de vistaA més, els compostos químics Guipúscoa, per exemple, ha regis- ambiental que la marea negra. Lahidrosolubles del fuel-oil vessat trat un descens de captures molt falta de protocols de neteja hapenetren a través de brànquies o important, de 2680 t del 2002 s’ha provocat, en alguns casos, unaparell digestiu de diferents orga- passat a 1520 t. Tot i la precaució deteriorament ambiental de puntsnismes i hi ocasionen un empobri- que hem de tenir a l’hora de vincu- de costa molt fràgils i valuosos.ment del sistema immunològic, lar causes i efectes, el que ésquan no la mort. Per exemple, s’ha inqüestionable és que el cop que EL PETROLI I LA SALUT HUMANAdemostrat experimentalment que ha patit el mar gallec és molt fort, La ingestió i l’aspiració d’hidrocar-concentracions entre 4 i 10 ppm tant que hem de fer tots els possi- burs i en molts casos el simplede petroli ja tenen efectes nocius bles per no haver de comprovar si contacte poden provocar greusen els ous i larves del llamàntol en pot aguantar un altre de similar. perjudicis en l’organisme humà.(Homarus gammarus), però també Una altra qüestió que cal tenir El món dels hidrocarburs derivatsmodifiquen greument el compor- present a l’hora de valorar els del petroli és complex i abasta pro-tament dels adults. efectes ecològics derivats dels ductes diferents. Alguns d’aquests accident del Prestige és que en productes tenen un grau de toxici-Acumulació i toxicitat alguns indrets l’impacte de la tat coneguda, però de la majoriaa llarg termini neteja, amb presència de maqui- se n’ignora encara el nivell deLa persistència dels compostos no nària pesant, habilitació de pistes perillositat.degradats de l’hidrocarbur podenentrar a les diferents xarxes tròfi-ques, bioacumular-se i provocar Bàsicament l’únicaepisodis de toxicitat. Els efectes cosa, però imprescindi-d’aquesta toxicitat és molt difícil ble, que s’ha de fer ésde predir, per exemple, l’any 1988, protegir bé aquellesun any abans del vessament de parts del cos que entrinl’Exxon Valdez, l’èxit reproductor en contacte directe ode l’areng (Clupea harengus) va ser indirecte amb el pro-molt notable i s’esperava que fos ducte recollit. En la granl’esperança de recuperació de la majoria dels casos espoblació després del desastre, però tractarà d’un derivattot i que l’any 1992 va ser un bon del petroli del qual se’nany des d’un punt de vista repro- desconeixerà exacta-ductiu, la població va patir una ment la composició.gran mortalitat sobtada i el 1993 És del tot necessaries va col·lapsar. No tan diferits en l’ús de màscares,el temps ni necessàriament coinci- guants, ulleres dedents en l’espai, els efectes de la protecció, botesmarea negra del Prestige sembla i vestits impermeables.ser que ja es noten en diferents 21 PAISATGES DESPRÉS DE LA BATALLA
    • Descripció toxicològica referència únicament a l’aspecte IMPACTE EN L’ACTIVITAT PRODUCTIVAd’alguns components dels fisiològic. No obstant, està compro- Les greus i evidents conseqüèn-hidrocarburs vat que l’alteració negativa i sobta- cies biològiques i ecològiques deBenzè: Pot penetrar en el da de l’entorn natural d’una perso- l’accident i naufragi del Prestige,cos per ingestió, aspiració o na, o de la seva forma de guan- no es poden deslligar de l’enormea través de la pell. Efectes: yar-se la vida, poden causar pro- impacte que han provocat aquestsdes de la irritació de la pell i funds desequilibris en el seu estat fets en l’activitat productiva, node la part superior de l’apa- psíquic i nerviós, afavorint o origi- tan sols a les zones directamentrell respiratori fins a la nant, per exemple, diverses pato- afectades, sinó a tota la comunitatdepressió, mals de cap, verti- logies de tipus depressiu. gallega. L’economia gallega esgen o nàusees. És consideratcancerigen i no existeix cap VA PER LLARGnivell de seguretat conegut. Les actuacions més destacadesEn persones en contacte habi- dutes a terme per recollir el fuel En el mes de de sembre detual amb el benzè s’ha detectat vessat pel Prestige han estat 2002, a Galícia, 41.600un increment de casos de leu- operacions de neteja primària, persones treballaven direc-cèmia. En les dones embarassa- fonamentalment mecàniques, i tament en la pesca extracti-des, el benzè s’acumula en el el seu objectiu ha e stat l’elimi- va, 9.200 es dedicaven alsubministrament sanguini del nació del màxim de vessament marisc i 13.422, a l’aqüicultu-fetus. en les primeres fases. Ara, a més ra. En total, els llocs de tre-Toluè: Fàcilment absorbit per de continuar amb aquestes opera- ball relacionats amb aquestaspiració. Els seus principals efec- cions i impedir contundentment sector, tant de forma directates es produeixen sobre l’aparell que es produeixi cap altra tipus com indirecta era de 119.874,nerviós. Símptomes més fre- d’agressió, cal esperar que la el 12% de l’ocupació gallega.qüents: cansament, mals de cap, natura actuï i ajudi. En un recull En algunes localitats de lairritació de la gola i dels ulls, con - d’informacions ambientals sobre zona afectada per l’accidentfusió mental, insomni. el vessament del Prestige fet per del Prestige, la dependènciaXilè: Efectes semblants als del la Universitat Politècnica de de la pesca oferia percentat-toluè. En dosis altes pot provocar Catalunya s’indica que donada la ges prou significatius:pneumonitis i deterioració renal i magnitud del vessament del a Fisterra, el 47’2% del totalhepàtica. Prestige, la restauració de la zona de la població ocupada,Hidrocarburs aromàtics policí- portarà anys encara que el temps Ribeira, el 39%; Malpica,clics: Elevat potencial cancerigen. necessari per aquesta restauració el 32’9, i Camariñas, elPoden provocar càncer de pell i no és fàcil d’estimar... Els microbis 27’9%. La flota gallegapulmó. autòctons de les Rias jugaran un estava composada per 8.811 Un interessant treball* fet en oca- paper important en la restauració embarcacions. D’aquestes,sió del Prestige planteja la necessi- però caldria avaluar-ne l’eficàcia 6.000 eren artesanals i méstat de fer estudis epidemiològics per potenciar-los i ajudar-los a dur de 2.000 es dedicaven a lasobre els efectes daquesta mena a terme la seva tasca. pesca costanera. La produc-de desastres sobre la salut pública, * El Prestige y las personas. El impacto del ve r - ció pesquera gallega suposa-reflexionant sobre què cal estudiar, tido sobre la salud. Miquel Po r y Gemma ta va un 40% de l’espanyolaen quina població i per a què. Ca s ño. Informe pa r Greenpeace España ta a i Galícia era considerada la Sovint quan es parla dels efectes primera regió pesqueradel petroli en la salut humana es fa d’Europa.PAISATGES DESPRÉS DE LA BATALLA 22
    • veurà afectada negativament, al ajustos productius en tots els sec- poc anirà afectant tota l’economiamenys fins que no es produeixi el tors per transmissió d’uns sectors gallega. Aquesta trama que, calreequilibri ecològic. I de la matei- als altres. És a dir, el primer gran tenir-ho present, trasbalsa origi-xa manera que s’ignora el temps impacte es multiplicarà a mesura nàriament una zona en clar declivique ha de transcórrer perquè s’es- que, donat l’entrelligat productiu, econòmic i demogràfic (gran parttableixi de nou aquest equilibri, es es desplaci a tota la resta dels de l’emigració gallega a l’exteriorfa molt difícil preveure quan tor- sectors de l’economia. prové d’aquesta part del litoral ) lanarà a ser el que era tot l’entra- Així, des de pescadors, marisca- qual tenia com esperança de futurmat que interrelaciona la multitud dors, aqüicultors, xarxaires, trans- convertir en un actiu econòmicde sectors que s’han vist perjudi- portistes, manipuladors en port, més, precisament, una millorcats pel fuel del Prestige. drassanes o proveïdors, fins a sec- explotació turística d’un paisatge En aquest sentit, Carmen Garcia tors com el de la restauració, el ara malmès.i Xoan Doldán, directors de l’equip comerç, l’immobiliari, o el del Aquestes dades demostren lad’investigació d’economia pesque- turisme es veuran perjudicats. importància del sector en l’econo-ra i recursos naturals del Entre molts d’altres, alguns d’ells mia gallega. Caldrà esperar unsDepartament d’Economia Aplicada operatius en indrets ben allunyats anys i comparar dades i percen-de la Universidade de Santiago de del mar, en una trama que poc a tatges per veure’n l’evolució. UnCompostela, opinen que cal tenir seguiment que s’haurà de feren compte tant els efectes econò- també pel que fa al volum de cap -mics sobre les activitats producti- tures i la qualitat d’espècies. Sense incloure els costosves lligades directa o indirecta- Una anàlisi feta per l’Agencia del llarguíssim judici que ha dement al mar (béns i serveis de Española de Seguridad dictaminar definitivament lesmercat), com els efectes econò- Alimentaria a Cantàbria, fins el 5 responsabilitats en el cas (elmics sobre els béns i serveis que de juny, en zones acotades a l’ac- litigi sobre l’accident de l’Exxonno són objecte d’explotació mer- tivitat extractiva, indica que el Valdez, amb un vessament decantil però que són indispensables 30’23% dels peixos, crustacis i 38.000 tones de petroli ara faper a la sostenibilitat econòmica i cefalòpodes estudiats contenien 15 anys, encara no ha finalit-ecològica (béns i serveis no de mostres d’hidrocarburs aromàtics zat), segons un estudi elaboratmercat) com són el patrimoni policíclics superiors al límits per científics de les tres univer-natural i la pèrdua de riquesa d’e- màxims autoritzats per al consum. sitats gallegues, a curt termini,cosistemes únics de la Unió Aquest mateix tipus d’anàlisi rea- el conjunt de despeses previs-Europea en l’Atlàntic Nord. El des- litzada a Galícia ha presentat un tes per pal·liar les conseqüèn-equilibri econòmic provocarà des- percentatge del 7’87% d’espècies cies socials, econòmiques i afectades. ambientals ocasionades pel Segons aquest estudi elaborat per Prestige s’acostaran als 4.000 més de 40 científics de tres univer- Segons l’estudi realitzat per milions d’euros. sitats gallegues, la normalitat biolò- membres de les tres univer- Tanmateix, aquest és només el gica en l’ecosistema marí gallec no sitats gallegues, el vessa- cost de les mesures immedia- es recuperarà abans del 2015. ment del Prestige va provo- tes per tractar de recompondre car que 30.000 persones la situació després del desas- haguessin d’abandonar del tre. El valor real de les pèrdues tot la seva activitat laboral socials, econòmiques i ambien- i 120.000 de forma parcial tals és infinitament més elevat. 23 PAISATGES DESPRÉS DE LA BATALLA
    • LAMARDE PETROLISegons un estudi de la Universitat - el 7% prové dels petroliers en EVOLUCIÓ DE LES TAQUES DE PETROLIPolitècnica de Catalunya, la quan- les seves operacions de rutina – Una característica comuna de totstitat de petroli que anualment càrrega, descàrrega...- i de la els derivats del petroli és la sevaarriba a tots els mars i oceans del neteja dels tancs en alta mar. capacitat d’expansió en l’oceà. Esmón és de 2’5 milions de tone s. - el 12 % procedeix d’altres tipus calcula que un metre cúbic deGreenpeace xifra aquesta quanti- de vaixells. petroli vessat al mar, en una hora itat en 3’5 milions. De tota mane- - el 2% es produeix com a cons e- mitja forma una taca de 100ra, els naufragis dels grans petro- qüència d’explotacions petroleres metres de diàmetre i de 0’1liers, malgrat la seva espectacula- en el mar mil·límetres de gruix. Després, elritat, no són, ni de bon tros, el - i tan sols un 5% és pr ovocat per comportament d’aquesta substàn-motiu principal del vessament de accidents. cia dependrà de diversos factors,petroli al mar. Realment un 5% és un percentat- principalment de la seva composi- Un treball de la National ge relativament petit, però l’impac- ció. L’evaporació, per exemple.Academy of Sciences dels EUA te ecològic que provoca és impor- L’evaporació és directament pro-indica que: tant, ja que els vessaments pro- porcional a la velocitat del vent i a- el 10% d’aquests vessaments es duïts en aquestes circumstàncies la temperatura de l’aigua però elsprodueix per causes naturals. són quantitativament molt concen- hidrocarburs de poca densitat- el 64% ve de terra. D’aquest trats en l’espai i en el temps com la gasolina o el fueloil lleugertant per cent, d’un 15 a un 30%, através de l’aire. ANALISI DE MOSTRES PRESES PEL VAIXELL CORNIDE SAAVEDRA. Desembre 2002 Xifres en mil·ligrams per kilo de sediment NIVELLS D’HIDROCARBURS En els darrers 30 anys, els 48,78 mg/kg Cedeira Viveiro mars d’Europa han estat 26,67 mg/kg l’escenari d’onze importants 4,55 mg/kg desastres marítims. Set d’a- A Coruña Fons de grava quests greus accidents han o pedra tingut lloc a Galícia. (sense dades) Exceptuant el de l’ Erkowit, Fisterra carregat amb pesticides, i el del Cason, que transportava Ribeira bidons amb substàncies tòxiques, la resta d’acci- dents han estat de petro- Pontevedra liers, amb un balanç global de 300.000 tones de cru Vigo vessat al mar.LA MAR DE PETROLI 24
    • s’evaporen més fàcilment - entre tic i les característiques del dre-una i dues terceres parts en natge determinaran la penetraciópoques hores – que els derivats de l’hidrocarbur a les sorres deamb més densitat. Del petroli que les platgesno s’ha evaporat, una part pateixun procés de fotooxidació i una SISTEMES DE RECOL·LECCIÓaltra es dissol en l’aigua. Aquesta - Contenció i recollida. S’envolta - Dispersants. Substàncies quí-part és la més perillo sa pel que fa la taca amb barreres i a través de miques semblants als detergentsa la contaminació. La que queda, diversos sistemes se separa i se que fraccionen el petroli en peti-forma una emulsió gelatinosa d’ai- succiona el petroli de l’aigua. tes boles, així disminueixen elsgua i oli que acaba convertint-se Aquesta és una tècnica que no seus efectes perjudicials i facilitenen boles de quitrà semi-sòlides, provoca cap mal, però és d’una l’acció dels microorganismes. Ésresponsables de l’empastifament eficàcia relativa – en les millors fonamental l’ús de detergentsde les platges. La mida de les par - condicions, es recull entre un 10 i adequats.tícules, la fondària del nivell freà- un 15 % - - Incineració. Es tracta de cre- mar el petroli. L’eficàcia del siste- ma – segons el tipus de derivat pot arribar a ser d’un 95% - es Aproximadament el 30% veu contrarestada per la gran del total mundial de trànsit quantitat de fum d’alt contingut de petroliers té lloc per de partícules que origina. aigües mediterrànies. - Bioremeiació. A la natura exis- Cada any es vessen en la teixen microorganismes (bacteris i Mediterrània, d’entre 0´7 i especialment fongs) que es 1’3 milions de tones de nodreixen d’hidrocarburs i els petroli (gairebé una tercera transformen en substàncies quí- part del petroli vessat en miques no contaminants. La biore- els mars de tot el món i meiació accelera aquest procés unes 15 vegades més que la natural aportant nutrients i oxi- quantitat de petroli trans- gen. En el cas del vessament pro- portat pel Prestige). vocat per l’Exxon Valdez en la D’aquests vessaments, costa d’Alaska, es va comprovar 2000 tones anuals –una que el nombre d’organismes quantitat que significaria degradadors d’hidrocarburs va una extensió de 8.425 km2, augmentar entre 1.000 i 10.000 aproximadament una cin- vegades en les zones contamina- quena part del principat de des després de subministrar Catalunya- tenen lloc en la “adobs” que afavorien el seu des- zona catalana-balear. envolupament.LA MAR DE PETROLI 26
    • EL MEDITERRANI: UN MAR PETIT I AMENAÇAT El mediterrani és un mar- Neteja de les costes. Una de destruir moltes formes de vida. relativament petit – ocupales maneres de fer aquesta neteja Una de les formes de vessament tan sols un 1% de la superfí -és aplicant raigs d’aigua calenta a de petroli més habitual en la cie total dels mars del pla-pressió. Aquest sistema, que pot Mediterrània es produeix com a neta – i força tancat : elsemblar eficaç a curt termini, s’ha conseqüència de la neteja dels període de renovació de lesdemostrat contraproduent a la tancs dels petroliers en alta mar. seves aigües és d’entre 80 illarga, ja que si bé sembla eliminar En els seus viatges de tornada els 100 anys. Aquestes caracte-la presència del petroli, en realitat petroliers omplen els tancs buits rístiques físiques conjunta-el que fa es enterrar-lo més pro- amb aigua de mar que desprès ment amb l’alta densitat defundament en la sorra, a més de alliberen impregnada de petroli. població humana concen- Darrerament, una legislació més trada en la seva zona litoral exigent ha aconseguit reduir i la gran quantitat de vessa- aquesta pràctica que, de totes ments contaminants que Als ports de Barcelona i pateix constantment (deter- maneres, atesa la dificultat de Tarragona hi arriben sovint gents, nitrats, productes controlar-la, segueix sent un focus vaixells monocasc i amb químics...) el converteixen de contaminació significatiu. deficiències. El juliol del en un mar excessivament Banderes de conveniència, regis- 2001 les platges de la Costa castigat. En aquesta situa- tres especials, naufragis de petro- Daurada van ser afectades ció, l’agressió afegida dels liers, marees negres... tots per uns 700 litres de cru vessaments de petroli i la aquests temes, però, no són sinó vessats en la maniobra de possibilitat, no gens impro- conseqüències dels interessos trasvassament a les bable, de l’accident d’un creats al voltant de la dependèn- instal.lacions de la refineria petrolier en les seves cia actual de l’anomenat or negre. de Repsol des del petroler aigües, signifiquen una Una dependència que té els seus Tromso Trust, de bandera amenaça molt greu. orígens en una història que va liberiana. començar fa milions d’anys. 27 LA MAR DE PETROLI
    • EL PETROLI:GRANDESES I MISÈRIESEl petroli és un líquid mineral oleaginós i in fla-mable constituït per compostos orgànics for-mats per carboni i hidrogen – hidrocarburs -de composició diversa i en proporcions forçavariables.L’origen del petroli ha estat motiu de nombroseshipòtesis. Sembla ser que, en un procés ques’inicià fa milions d’anys, una gran quantitat deplàncton marí s’anà acumulant en el fons deconques sedimentàries formant una massa que,primerament per acció bacteriana i posterior- Tant en el paleolític com enment com a conseqüència de la temperatura i el neolític s’utilitzaven japressió –plegaments tectònics–, donà origen a manifestacions superficialsaquesta preuada substància que històricament del petroli, com ara elels humans han sabut aprofitar. betum. De la mateixa mane- ra, les antigues civilitzacionsUN GRAN DESCOBRIMENT AJORNAT del Pròxim Orient feien ser-Avui dia sabem, per exemple, que les molècules vir també l’asfalt, massad’hidrocarbur es mesclen amb l’oxigen de l’aire i tova i enganxosa, resultat decremen, generant calor, i en la reacció sallibe- l’aflorament del petroli aren òxids de carboni (CO i CO2) i de nitrogen l’exterior, molt abundant en(NO i NO2), així com vapor d’aigua i hidrocar- els marges del mar Mortburs volàtils. –l’antic llac Asfaltites dels Tots aquests coneixements, però, són relativa- romans-, del mar Caspi i delment recents i si bé els nostres avantpassats Golf Pèrsic, per a calafatejardegueren anar incorporant en la seva cultura les embarcacions, per asubstàncies com l’asfalt amb la mateixa natura- cimentar blocs en lalitat amb què degueren anar integrant altres construcció, per a la il·lumi-elements presents en el medi, el de scobriment nació impregnant les torxesdel petroli com a combustible, un foc misteriós o per a impermeabilitzarque brollava de l’interior de la terra i que no sèquies i preses de conten-calia alimentar perquè seguís cremant, els ció de rius. Així mateix ésdegué suscitar un enorme esbalaïment. El que conegut, des de ben antic,ignorem, però, és en quin moment de la història l’ús medicinal de diferentsde la humanitat tingué lloc aquest transcenden- tipus de productes relacio-tal descobriment. En tot cas la descoberta no nats amb el petroli.tingué altra transcendència que la d’atorgar aEL PETROLI: GRANDESES I MISÈRIES 28
    • aquell foc etern un origen sagrat, ja que en el FONTS DE L’ENERGIAdecurs dels segles, l’ús del petroli com a com- CONSUMIDA AL MÓN:bustible fou irrellevant. No va ser fins la segona 1850meitat del segle XlX quan un seguit de cir cum- Llenya 90%stàncies van exalçar el petroli a la categoria 1890dels grans descobriments, convertint-lo en l’eix Llenya 50%d’una revolució que amb poc temps obriria el Carbó 50%camí a tota una nova era: l’era del petroli. 2000 L’any 1859, a Titusville (EUA), es va excavar el Carbó 22%primer pou de petroli. L’objectiu era l’obtenció Gas Natural 23%del querosè, líquid groguenc procedent del Petroli 40 %petroli cru per destil·lació, molt emprat enaquella època com a combustible en els quin-qués i altres làmpades. Vint anys desprès però,Thomas Alva Edison descobria la llum elèctrica ila incipient indústria del petroli semblavacondemnada a desaparèixer. Però no va ser així,tot al contrari. L’any 1860, Etienne Lenoir vaconstruir el primer motor de combustió internaque arraconaria definitivament les màquines devapor i, l’any 1885, Gottlieb Daimler i Karl Benzdissenyaven el primer model d’automòbil, quemolt aviat Henry Ford començaria a fabricar ensèrie. La recerca d’un combustible que substi-tuís el querosè, eficaç per fer llum però massalent en la seva evaporació per alimentar elsnous motors, fou l’inici de t ot un procés d’inves-tigació per d’obtenir altres derivats del petroli. En el rànquing de refinatgeFou així com aviat aparegueren en el mercat la i producció, les multinacio-gasolina, el gasoil, el fueloil... Les companyies nals privades ocupen llocspetrolieres començaren a desenvolupar els d’honor. No és així pel quemètodes adequats per refinar el petroli amb fa a l’apartat de les reser-l’objectiu d’obtenir la major quantitat d’aquests ves: les 10 primeres com-productes. La demanda creixia de forma espec- panyies d’aquest apartattacular: naixia la gran indústria i el gran negoci són monopolis estatalsdel segle XX. –80’6% del total de les reserves mundials: (SaudiUN LLARG I COMPLEX PROCÉS Arabian 259.300 milions deEls jaciments útils de petroli i de gas natural e s barrils el 2001, Iraq Nationaltroben a profunditats de fins a 6.000 o 7.000 112.500, National Iranianmetres. La recerca d’aquests jaciments s’efectua 99.060, Kuwait Petroleumamb tècniques de prospecció relacionades amb 96.500...) La primera com-el camp de la geologia. L’extracció dels hidrocar- panyia privada, la russaburs es realitza a través de la perforació de OAO Lukoil apareix en l’onzèpous segons mètodes diferents (percussió, rota- lloc –14.243 milions deció, turbina...) i posteriorment es transporta a barrils– un lloc per davantles refineries per mitjà d’oleoductes, vaixells, d’Exxon Mobil que ambferrocarrils o camions cisterna. En les refineries, 11.491 milions de barrils tan ta partir de processos com els d’eliminació d’im- sols disposa de l’1% de lespureses, destil·lació fraccionada, transformació reserves mundials.o purificació final, s’obtenen del petroli cru pro-ductes com els gasos liquats (propà i butà), 29 EL PETROLI: GRANDESES I MISÈRIES
    • ció entre l’oferta i la demanda, i pliment de les regulacions locals la disponibilitat de reserves, no fa en matèria ambiental i d’impos- esperar sinó un increment tos. Aquest tipus de contracte, d’aquests conflictes. Aquestes fins ara tan sols establerts amb previsions indiquen que fins l’any països pobres, o políticament 2010 la demanda de petroli aug- febles, han estat refusats, entre mentarà un 2% anual, percentat- d’altres, pels països del Pròxim ge superior a les perspectives de Orient per entendre que signifi- creixement del sector productiu. quen, entre altres greuges, una Un sector que, d’altra banda, vergonyosa cessió de la seva atesa la dificultat d’explotar nous sobirania. No obstant, la recent jaciments rendibles, ha d’incre- invasió de l’Iraq pot representarfraccions pesades (fueloil i mentar les seves inversions per que per primera vegada alasfalts) o productes intermedis poder fer front a aquesta deman- Pròxim Orient es signin suculentscom les gasolines i els gasoils. da creixent. És en aquest context PSA, en aquest cas, entre un paísD’aquests elements, la indústria que les reserves cobren una apressat per la necessitat dequímica, en un seguit de fases importància decisiva, unes reconstruir el seu territori devas-posteriors al refinat, n’obté reserves que en el seu 67% es tat per una guerra i, curiosament,d’altres com l’hidrogen, utilitzat troben en països del Pròxim les multinacionals del petroli delsper a la fabricació d’amoníac sin- Orient i de l’antiga Unió Soviètica països impulsors d’aquestatètic, base de diversos tipus i són, bàsicament, monopolis mateixa guerra.d’adobs, i molts d’altres que per- estatals.meten així mateix l’obtenció de Pel que fa al control d’aquestescentenars de milers de productes reserves cal tenir present, per uncom plàstics, fertilitzants, medi- costat, que els països que més - Segons l’Agènciacines, pintures, dissolvents o petroli consumeixen són els que Internacional de l’Energia,fibres sintètiques. menys reserves tenen i, per els EUA, l’any 2002, varen l’altre, que les companyies esta- produir 354 milions deDEPENDÈNCIA, MONOPOLIS tals que tenen la major part tones de petroli –el 9% delI CONFLICTES d’aquestes reserves estan man- total produït en el món-,El fet que el petroli hagi esdevin- cades de la tecnologia i dels i va importar-ne 511 milionsgut, a nivell mundial, la principal diners necessaris per poder incre- (el 25% de les importacionsfont energètica, fins ara no mentar d’una forma significativa mundials). Pràcticamentsuperada per altres alternatives, la producció, tot al contrari del aquesta és la mateixa quan-lhan convertit en un element for- que succeeix en les multinacio- titat, 541 milions de tones,tament estratègic no tan sols des nals privades del sector. Amb que van importar conjunta-d’una perspectiva econòmica i aquest estat de coses, no és d’es- ment Japó, Alemanya,social sinó també militar. La gran tranyar que cada cop sovintegin França, Xina i l’Índia.dependència de la societat actual més els conflictes internacionals ivers el petroli ha dissenyat un els anomenats PSA (production - Les companyies petro-complex mapa d’interessos i sharing agreements), contractes lieres que ocupen els 22conflictes constantment renovat entre alguns d’aquests països primers llocs del rànquingper les estratègies de les grans productors i les grans multinacio- de refinament i producciócompanyies petrolieres i les polí- nals privades, per mitjà dels quals representen respectivamenttiques governamentals per tal de aquestes passen a participar de el 45’36 % i el 71’38 % detreure’n el màxim profit. Les pre- la propietat de les reserves a la capacitat mundial envisions per a les properes canvi de diners i tecnologia, que- cada un d’aquests sectors.dècades en l’evolució de la rela- dant alhora alliberades del com-EL PETROLI: GRANDESES I MISÈRIES 30
    • 31 EL PETROLI: GRANDESES I MISÈRIES
    • EL PROBLEMA DEL DIÒXID DE CARBONIEl 70% dels 6.300 milions de tones de diòxid de carboni alliberades a l’atmo s-fera l’any 2000 és conseqüència de la combustió del petroli. Segons estipulael Protocol de Kyoto de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre elCanvi Climàtic –desembre 1977–, a la fi del primer període de compromís(2008-2012) els països industrialitzats han de reduir les emissions de CO2 enuna mitjana del 5’2 % per s ota dels seus nivells de 1990. Però per a molts experts queda molt camí per fer encara: els acords pr esosa Kyoto son insuficients. Països com els EUA, que amb una 5% de la poblaciómundial és el causant del 2 5% de les emissions totals de CO2 al planeta, nohan volgut adherir-se al Protocol. D’altres països que s’hi han compromès noel compleixen. És el cas d’Espanya, que l’any 2002 augmentà les seves emis-sions de CO2 i altres gasos que provoquen l’efecte hivernacle en un 4’5 %respecte a l’any anterior i en un 38 % respecte 1990, dades que signifiquenque ha multiplicat per 2’5 el s ostre del 15% de creixement al qual es va com-prometre en signar el tractat internacional. Un tema conflictiu, a l’hora de fixar límits a les emissions de CO2, és la grandesigualtat existent pel que fa a les r esponsabilitats adquirides respecte lasituació actual per part dels païs os industrialitzats i les perspectives de crei-xement econòmic dels països en vies de de senvolupament. Actualment unaquarta part de la població mundial consumeix el 8 5% de les fonts d’energiesno renovables, però en alguns països la progressiva industrialització i espe-cialment l’espectacular augment de vehicles amb motors de combustió internaestan experimentant un gran increment en l’ús del petroli. És el cas per e xem-ple de Corea del Sud, que en la darrera dècada ha duplicat el seu consum, o elde l’Índia que, en el mateix període, ha enregistrat un increment d’un 64%.No obstant a la mateixa Índia i d’altres països com Brasil, la Xina i alguns paï -sos africans, s’estan aplicant un seguit de polítiques per frenar el creixementde les emissions de CO2, no tant per l’amenaça del canvi climàtic, sinó pelbenefici social, econòmic i ambiental que aque sta reducció comporta.EL PETROLI: GRANDESES I MISÈRIES 32
    • UN CAMÍQUE ARA COMENÇALA FI D’UNA ERA I UN MÓN DIVIDIT aquest fet suposa, no és suficient, A LES PORTES D’UNA NOVA ETAPAAlguns experts creuen que a però, per aglutinar en una volun- L’organisme Intergovernamentalcomençament d’aquest segle la tat comuna la necessitat de millo- sobre el Canvi Climàtic, integratproducció de petroli arribarà al res contundents per una urgent per uns 2000 científics, ha dicta-seu punt àlgid i que d’aquí 20-25 eficiència energètica ni per optar minat que cal reduir, com a mínim,anys les reserves d’hidrocarburs per un canvi cap a les energies en un 70% les emissions mundialscomençaran a minvar irreversi- renovables. Un exemple clar de la de CO2 durant els propers centblement. La gran qüestió, però, divisió d’opinions respecte la anys per estabilitzar les concen-probablement no rau en saber urgent necessitat d’aquest canvi tracions d’aquest gas a l’atmosfe-quan s’exhauriran les reserves de s’ha produït en les diferents cime- ra en 450 parts per milió, lescombustible fòssil econòmica- res mundials que han tingut lloc quals se situarien encara un 60%ment recuperables, sinó fins a en els darrers anys. En la Cimera per damunt dels nivells de l’èpocaquin punt ens podem permetre Mundial sobre Desenvolupament preindustrial. Atès que els com-consumir tots els recursos d’ener- Sostenible, celebrada a bustibles fòssils són els responsa-gia convencional de què encara Johannesburg, l’estiu del 2002, bles de gran part d’aquestes emis-disposem i fer-ho de la manera “La Unió Europea i Brasil van pro- sions i que, actualment, el consumque ho estem fent. posar l’adopció d’uns objectius mundial d’energia prové en un La perspectiva que en un futur numèrics concrets per a l’ús de la 77% de la crema d’aquest tipusno gens llunyà s’esgotaran les nova energia renovable arreu del de combustibles, el gran repte, pelreserves de petroli i el fet de món. Allí va sorgir una forta oposi- que fa a la reducció de les emis-saber que la crema d’aquest com- ció per part del sector dels com- sions de CO2 a l’atmosfera, esbustible és el màxim responsable bustibles fòssils i dels governs de centra, fonamentalment, en la dis-de la majoria dels milers de la major part dels països produc- minució progressiva de la quanti-milions de tones de diòxid de car- tors de petroli, així com dels princi- tat de carboni generat per unitatboni (CO2) que anualment s’alli- pals consumidors, com la Xina i els concreta d’energia, el que s’haberen a l’atmosfera, amb l’amena- EUA. La pugna de Johannesburg vingut a definir com a descarbo-ça constant del canvi climàtic que va acabar amb l’objectiu aigualit i nització. De fet, aquest procés ja no numèric d’incrementar la utilit- s’ha anat produint en el decurs de zació de l’energia renovable. De les diferents etapes de la història A Alemanya, gràcies a acords totes maneres, va ser prou signifi- de l’aprofitament de l’energia per voluntaris entre el govern catiu que es plantegés la qüestió part de la humanitat: de la llen ya i empreses, s’ha arribat al en un cimera mundial. Mentre el al carbó, del carbó al petroli, del compromís de reduir en un món està clarament dividit sobre petroli al gas natural... Cadascun 20% les emissions de gasos el tipus de futur energètic que ens d’aquests passos ha comportat un hivernacle entre 1990 i el espera, molts països consideren procés significatiu de descarbonit- 2005. La Indústria i el sector l’energia renovable com una alter- zació. Però aquests han estat uns de l’energia elèctrica van nativa versemblant als combusti- processos que s’han produït com aconseguir unes reduccions bles fòssils”.* a resultat, únicament, de la recer- del 27% i del 17%, respectiva- * extret d’un article del Worldwatch ca d’unes fonts d’energia més ment, l’any 2000. Institute abundants i fàcils d’utilitzar. La 33 UN CAMÍ QUE ARA COMENÇA
    • descoberta però de la relació per pas en l’afany de trobar noves combustibles fòssils. Sens dubteentre el carboni i el canvi climàtic fonts d’energia s’hi afegeixi, de el veritable potencial de l’hidro-i les greus conseqüències que forma determinant, la preocupa- gen, com a progressiu substitutcomportaria aquest possible canvi ció ambiental. S’obre així una dels combustibles fòssils i gene-i, més concretament, la presa de nova etapa en la història de l’a- rador d’una economia ambiental-consciència de la responsabilitat profitament de l’energia que hau- ment menys agressiva, és acon-humana en el disseny d’aquesta ria d’estar marcada per aquesta seguir-ne l’obtenció fonamental-situació han de fer que en el pr o- preocupació; una nova etapa de ment a partir del sol, el vent i descarbonització intencionada que substitueixi l’era del petroli; una nova etapa que bé podria ser Barcelona, amb l’aprovació El biodièsel és un fuel que no del Pla de Millora Energètica la de l’hidrogen i la de les ener - deriva del petroli sinó duna (PMEB) i la creació de gies renovables. font renovable: olis vegetals l’Agència d’Energia, ha apostat i greixos animals. Sobté a pel camí de la sostenibilitat UN FUTUR PLE D’ENERGIA través dun procés químic energètica. Entre d’altres Un dels elements que poden anomenat transesterificació, millores el Pla preveu, en resultar determinants en aquesta que dóna com a resultat dos l’horitzó de l’any 2010, reduir nova etapa de descarbonització productes: èster metílic (nom un 17 % la tendència de crei- intencionada és l’hidrogen, l’ele- químic del biodièsel), que po t xement del consum energètic, ment més abundant i lleuger de ser usat en motors dièsel con- disminuir les emissions d’efec- l’univers que compta ja amb la vencionals, i glicerina, que es te hivernacle en un 20’3 xarxa de gas natural per a la seva fa servir per fabricar sabó i respecte a l’escenari tenden- distribució. Però l’hidrogen no és altres productes. El consum cial previst, i augmentar en una font d’energia primària; a daquest combustible produeix un 10.000 % les plaques diferència del petroli, per exem- menys emissions i menys pro- solars fotovoltàiques i en un ple; l’hidrogen necessita una ductes perjudicials per a la 2.000 % les solars tèrmiques. important font d’energia per salut que el dièsel derivat del L’aprovació de l’Agenda 21 extreure’l en forma energètica petroli. A més, es pot obtenir de la ciutat i la signatura, per aprofitable. Aquesta condició fa a partir dolis usats per fregir, part de més de due s-centes que, si bé el seu ús implicaria un de manera que saconsegueix entitats i institucions, del procés real de descarbonització, un doble avantatge: produir Compromís Ciutadà per la aquest procés es pot veure un carburant ecològic i elimi- Sostenibilitat són alguns del ambientalment condicionat per nar el problema de contami- components que han de con- les tècniques que s’utilitzin per nació per oli residual a les tribuir a fer ferma aquesta obtenir-lo, algunes d’elles direc- depuradores. aposta. tament relacionades amb elsUN CAMÍ QUE ARA COMENÇA 34
    • altres formes de fluxos de recur- AMB LA FORÇA DEL VENT LA CIUTAT I ELS CIUTADANS:sos renovables. Uns recursos que, I LA CALOR DEL SOL UNS GRANS CONSUMIDORS D’ENERGIAmalgrat que actualment propor- L’entrada en el mercat de les Es calcula que el 75 % de l’ener-cionen tan sols un 2% de la pro- energies renovables d’importants gia mundial es destina a mantenirducció d’energia al món, cada empreses com Roya/ Shell, BP o la complexa organització de lescop són més utilitzats com a General Electric fins ara relaciona- ciutats. Una gestió de les ciutatsfonts energètiques, contribuint des exclusivament amb l’explota- vers l’objectiu de la sostenibilitat id’aquesta manera a la consolida- ció de l’energia convencional i l’a- la participació activa dels ciuta-ció del que ha de ser una nova dopció cada cop més generalitza- dans en aquest compromís resul-etapa en la història de l’aprofita- da de polítiques fiscals que afavo- ten del tot indispensables en lament humà de l’energia. reixen l’estalvi, l’eficiència i l’ús de reducció del consum energètic i les energies renovables, fan pre- en l’opció pel canvi del model veure que malgrat els grans inte- energètic actual. Moltes ciutats ressos creats al voltant del con- del món treballen en aquest sen- A Bangkok, per exemple, sum dels combustibles fòssils, tit; des de la po sta en marxa de l’Ajuntament va decidir que a aquest sector experimentarà en grans projectes fins a l’aplicació les nou del vespre dels dies els propers anys un espectacular de senzilles, però sovint efectives, laborables, els grans canals de creixement. Es calcula que l’any pràctiques de conscienciació ciu- televisió havien de mostrar un 2001 es va afegir una potència tadana. disc que indiqués el consum eòlica al món capaç de proporcio- d’electricitat a la ciutat en nar energia a prop de 14 milions aquell moment i que dema- d’habitatges. Per la seva part, des nessin a la població que El dia 22 de setembre es van de 1996, les trameses de cèl·lules apagués les llums i els elec- presentar a Barcelona els pri- fotovoltàiques (FV) a nivell mun - trodomèstics innecessaris. mers autobusos amb hidrogen dial han augmentat en un índex D’aquesta manera els teles- com a combustible. Aquesta mitjà anual d’un 33%. Europa és pectadors comprovaven com, experiència forma part d’un on es perceben mostres més evi- en breus segons, el volum programa europeu per desen- dents d’aquesta tendència. d’energia reflectit en el disc volupar l’aplicació de l’hidro- Alemanya, per exemple, amb una decreixia fins indicar una gen en el transport públic. tercera part de la potència eòlica reducció de 735 megawatts, Està previst que en el mes de mundial i líder al món en la pr o- una quantitat que feia inne- maig entrin en funcionament ducció d’energia solar FV, s’ha cessària la producció d’ener- 30 unitats fabricades per convertit en capdavantera de l’e- gia de dues centrals tèrmi- Mercedes destinades a 10 nergia renovable. ques de carbó de dimensions ciutats europees, entre elles mitjanes. Barcelona. 35 UN CAMÍ QUE ARA COMENÇA
    • LA RESPOSTASOLIDÀRIA DEL PRESTIGELA PRIMERA GRAN LLIÇÓSegons un estudi de la Consellería entitats van realitzar desplaça- de respostes puntuals, unes mésde Familia, Xuventude, Deporte e ments de voluntaris a Galícia. espontànies i d’altres més orga-Voluntariado de Galícia, fins el 3 0 Però van haver-hi, a més a més nitzades.de juny, 326.914 voluntaris i dels voluntaris, moltes altres ini- El Consell Municipal de Medivoluntàries van treballar a les ciatives de sensibilització i infor- Ambient i Sostenibilitat va cele-platges gallegues retirant el cha- mació. Així, l’Institut Municipal de brar, el 18 de desembre, una ses-papote procedent del Prestige. Salut Pública va elaborar un sió extraordinària per compartirAquestes xifres, no inclouen, de Informe sobre els riscos i condi- les iniciatives de col·laboració detotes maneres, a tota la gent que cions de seguretat en la recollida les entitats i institucions en lestambé voluntàriament van realit- de fuels. Les escoles de l’Agenda tasques de neteja de les zoneszar el mateix treball en altres 21 Escolar van establir contactes afectades. Iniciatives com les dezones del litoral cantàbric igual- amb escoles de les poblacions l’Ajuntament de la ciutat, ambment afectat pel vessament, afectades. La Societat Catalana l’enviament al municipi d’Oleiros,donant bona prova de la resposta d’Educació Ambiental va oferir de material específic per dur asolidària d’arreu de l’Estat, no tan col·laboració als seus homòlegs terme aquestes feines, l’aprovaciósols amb la presència física de de Galícia i així un llarg e tcètera d’una declaració institucional ambcentenars de milers de voluntaris, el suport de tots els grups munici-sinó incloent molts altres tipus pals i la creació d’una instància ded’actuacions. coordinació per promoure iniciati- D’aquests voluntaris, 16.345 pro- El Premi Medi Ambient que ves municipals i reforçar les d’al-cedien de Catalunya, segons atorga el Departament de tres entitats.dades de la mateixa Conselleria Medi Ambient de la Aquesta mostra de solidaritat dede la Xunta. Els primers caps de Generalitat de Catalunya va la ciutat de Barcelona, un messetmana després de l’aparició del ser concedit enguany al després del naufragi del Prestige,primer xapapote una marea blan- conjunt dels voluntaris cata- simbolitza la resposta generalitza-ca de voluntaris va anar en tren i lans, en reconeixement espe- da d’entitats i institucions deautocars a Galícia per donar el cial i públic a la seva contribu- molts d’altres pobles i ciutats deseu temps i les seves energies. La ció a pal·liar els efectes Catalunya i d’arreu de l’estat; unaràbia i la frustració es van canalit- ambientals i socialment nega - actitud que posteriorment s’aniriazar en un corrent solidari. El tius provocats pel vessament estenent amb la celebració d’actesFòrum Social va organitzar una del Prestige. El premi va ser de participació ciutadana que,primera sortida en tren, coordina- recollit pel rector de la UAB i sota el lema de Nunca Máis, acon-da pel Consell de la Joventut de una voluntària que, en la seva seguiren aplegar, alguns d’ells,Barcelona. Les universitats –espe- intervenció, va destacar el desenes de milers de persones.cialment la UAB i la UPC, van treball realitzat pels volunta-organitzat en col·laboració amb ris i la pròpia Universitat,universitats gallegues desplaça- mitjançant els tres agentsments de voluntaris de forma per- implicats en la coordinació:manent i continuada al llarg de l’Oficina de Seguretat imolts mesos. Depana, l’institut de Higiene Ambiental (OSHA),Secundària Narcís Monturiol, la la Delegació d’Estudiants i laCreu Roja de Barcelona.... moltes Fundació Autònoma SolidàriaLA RESPOSTA SOLIDÀRIA 36
    • “El fuel no s’aplega significati-vament a la superfície, comles espectaculars imatges quebusquen els mitjans, sinó sotauna espessa capa de sorraque hom ha de treure ambrastrells, pales i sobretot,mans. Una feina més duradel que sembla: primer,trobar una taca, quan mésgran - i perillosa per l’entorn –millor; a continuació, treure-laen grans peces idèntiquesa l’asfalt i ficar-la en el cubell;finalment, portar el cubell finsa la pala d’una màquinaexcavadora amb l’ajuda d’uncompany que no sabíem enquin idioma parla abansd’arribar a la platja.Ara ho fa en la llenguade l’esforç sense recompensamaterial, un bé preuatper cada cop més gent”Nicolás Boullosa,(voluntari de la UAB a Galícia).
    • LA RESPOSTA SOLIDÀRIALA RESPOSTA SOLIDÀRIA 38
    • A Santiago de Compostela, el dia 21 de novembre s’ha convertit en tot un símbol de la lluita ciutadanadel 2002, representants de partits polític s, sindi- per impedir que situacions com les cr eades pelcats, associacions de treballadors de la mar, grups Prestige es tornin a repetir.ecologistes i altres entitats decideixen constituir-se El dia 5 de desembre, al centre Gallec deen la Plataforma Ciutadana Nunca Máis, que amb Barcelona, es va crear la Plataforma Nunca Máiscaràcter unitari i obert pretén canalitzar les justes de Catalunya amb el manifest de la Plataformademandes de la ciutadania gallega per a la ràpida Nunca Máis de Galiza com a referent. Els seusreparació dels danys causats pel vaixell Prestige, objectius són: denunciar y fer públic el desastreexigint la declaració de Galícia com a zona catas - ecològic, econòmic, social i polític que ha compor-tròfica amb la immediata dotació de recursos per tat i comporta laccident del Prestige; exigir res-pal·liar les greus conseqüències econòmiques, ponsabilitats polítiques; demanar ladopció de lessocials i mediambientals provocades pel sinistre. mesures adequades perquè aquesta mena dacci- En el moment de la seva creació la Plataforma dents no es tornin a repetir; exigir que simpulsi laintegrava ja més de 200 as sociacions i col·lectius recuperació dels sectors afectats i conscienciar lagallecs. Aviat el seu missatge decididament reivindi- societat catalana, recordant que és un problema decatiu va mobilitzar centenars de milers de persones tothom i que les costes catalanes corren el mateixarreu de l’Estat. D’aquesta manera el Nunca Máis risc que les de Galícia. fotos: Voluntaris UAB i UPC 39 LA RESPOSTA SOLIDÀRIA
    • VOLUNTARIS SENSE FRONTERES tacada a l’organització, coordina- bre en representació del volunta-Aquesta organització neix de la ció i representació del voluntariat riat. Així mateix, per tal destarconcordança de persones que actiu a Galícia. Per una banda alerta davant l’amenaça que unindividualment van viure una de estan en contacte directe amb les desastre de la mateixa magnitudles experiències més extraordinà- persones que segueixen treballant pugui passar a Catalunya, hanries de solidaritat col·lectiva amb voluntaris en tasques de signat (6.10.03) el conveni de lesespontània que es recorden a neteja (a Lariño, Carnota) i que se Associacions en Defensa delEuropa: l’allau blanc de voluntaris subvencionen autònomament Litoral. En aquestes ADL sesperad’arreu contra la marea negra del (voluntariolibre@yahoo.es). treballar coordinadament, amb elPrestige. Els seus membres van Daltra banda van recaptar 24.500 suport de la Generalitat detenir i tenen una participació des- signatures per demanar la cr eació Catalunya, entre ports, embarca- duna Comissió d’Investigació al cions, mariners i voluntaris per Parlament Europeu, que van lliu- protegir el litoral català contra rar a Estrasburg el 23 de setem- abocaments, deixalles i matèries perilloses. Més informació a: http://vsfronteres.galeon.com
    • L’ACCIÓ VOLUNTÀRIA amb l’entitat que ofereix els i el desplaçament fins a les platgesTot i que pugui ser fruit d’una voluntaris. D’aquesta manera la on l’associació ecologista ADEGAemergència s’ha de planificar per comunicació serà més fluida i coordinava el treball dels volunta-ser efectiva. En primer lloc cal l’acció voluntària pot esdevenir ris d’ambdues universitats. Lesdeterminar la idoneïtat de l’acció una experiència que va més enllà empreses ECOCAT, CESPA, AGBAR,voluntària, cosa que en el cas del de l’ajut puntual. ROVIL, MRW i Viatges HALCON iPrestige no oferia dubte. Tot seguit El cas concret de la UAB és bas- les institucions públiques comcal cercar el personal, els materials tant exemplar. Els estudiants van l’INCAVOL i l’Aj. de Barcelona i l’Aj.i el finançament per dur-la a endegar una campanya d’ajut a de Carnota van col·laborar a fi queterme. Els voluntaris han de ser Galícia amb la col·laboració de les el voluntariat de la UAB fos el mésconscients dels seus drets i deures, autoritats de la UAB. Es van ins- independent possible.i han d’estar capacitats per operar criure 765 estudiants dels quals La retroalimentació de l’accióen les tasques previstes amb els 379 es van formar i 273 van des- voluntària és molt important. Així,mitjans necessaris. Això s’aconse- plaçar-se a Galícia en 20 grups durant la seva estada, els volunta-gueix amb una formació específica diferents, des de novembre de ris mantingueren un diari queen aquests àmbits. 2002 fins al juny de 2003. La publicava La Vanguardia i organit- També s’ha de trobar una con- Universidade de Santiago de zaren una exposició de fotos quetrapartida sobre el terreny que Compostela va acollir el voluntariat es va presentar en els centres detingui, preferiblement, uns vincles de la UAB facilitant l’allotjament la UAB.
    • APRENENTATGES PER risc davant de costes sensibles, o establint ports refugi en indrets estratègics. Ben al contrari del que succeeix: no sols no sideenA UN NUNCA MÁIS noves i millors maneres de preve- nir danys, sinó que a la pràctica e s tolera una trampa organitzada, la bandera de conveniència, que permet incomplir les lleis vigents amb total impunitat, i possibilita la navegació de vaixells en condi- cions precàries. El vessament del Prestige formaLES IMATGES I EL COMPROMÍS EL QUE SABEM part dun context de fons en elLes imatges d’unes platges I EL QUE HEM DAPRENDRE qual els interessos econòmicsempastifades per una catifa Després de la catàstrofe del entorn el petroli repten la legali-negra, enganxosa i pudent; d’un Prestige sabem més del que sabí - tat. Aquest context és força des-mar que ha transmutat el seu em i som més conscien ts que conegut per part de la ciutadaniablau per la foscor de la mort; encara ignorem moltes coses que en general i per això és moltd’una gent, filla d’aquest mar, ens caldria saber. I d’aquestes important aprofitar fets comdesesperada, lluitant pel paisatge, constatacions i interrogants en aquest naufragi per aprofundir enper la vida... Les imatges de tants neix lexigència de canvis a molts el seu coneixement.homes i dones, que malgrat dis- nivells, des dels acords internacio- A més de la prohibició de lestàncies i fronteres, treballen ple- nals fins als hàbits personals quo- banderes de conveniència, caldriagats per una causa que han f et tidians. adoptar altres mesures, com lexi-seva... La imatge de la incompe- En primer lloc, laccident del gència de responsabilitat solidà-tència i dels silencis que e sdeve- Prestige obliga a reconèixer que, ria entre el naviler, larmador i elnen mentides... malgrat els nombrosos prece- fletador, laplicació del principi Totes aquestes imatges van col- dents, no es prenen mesures efec- "qui contamina paga" i la con-pir molta gent. Però quan aquesta tives de prevenció. El principi de templació en el dret marítimescenografia va anar esvaint-se precaució, acceptat en tot un dels riscos ambientals marítims ide la pantalla, dels titulars i les seguit de tractats internacionals, costaners.primeres pàgines, progressiva- obliga a garantir els nivells de En segon lloc, el desastre delment també va anar diluint-se protecció i seguretat idonis per Prestige ens demostra que, mal-part d’aquells primers sentiments evitar danys, fins i tot en cas de grat els nombrosos precedentsde vivència compartida que tenen dubte sobre si aquests es poden daccidents similars, no sabemtant a veure amb la motivació per produir. Laplicació daquest prin- què cal fer quan es dóna el cas, nia cercar respostes i generar noves cipi significa protegir-se davant la ens hem dotat dels mitjans neces-conductes. En un món on el poder possibilitat que passi alguna des- saris per fer front al vessamentde la imatge és tan potent i efí- gràcia minimitzant els riscos, per un cop ha succeït. Hem de sabermer a la vegada, sovint succeeix exemple restringint el trànsit de més bé com actuar millor. Peraixí. I més encara en un tema com no tornar a caure en la improvisa-el medi ambient, que no acostuma ció, que sempre es basa en crite-a ser tractat pels mitjans si no és ris poc contrastats, cal planificaren clau de catàstrofe. lemergència adoptant protocols La indeterminació legislativa Això no obstant, laccident del dactuació ben fonamentats i en aigües internacionalsPrestige no és tan sols una colpi- posant a punt els mitjans ade- suposa una contradicció entredora mala notícia, sinó un cas del quats per dur-los a terme. Això el compromís dels països enqual podem aprendre i del qual inclou fórmules per mesurar la- la prevenció de la contamina-tenim lobligació daprendre. fectació que permetin lestabli- ció i la seva incapacitat perAquest és lesperit positiu i decidit ment de prioritats a lhora dorga- prohibir maniobres de vaixellsdel Nunca Mais i aquesta és, tal nitzar el treball i dassignar recur- que comportin riscos.com ja hem dit, la in tenció de la sos. Tot plegat obliga a po sar méspresent guia. interès i més diners en la impres-APRENENTATGES PER A UN NUNCA MÁIS 42
    • PREVENCIÓ EL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ UNA TRAMPA ORGANITZADA LA BANDERA DE CONVENIÈNCIA POSSIBILITA LA NAVEGACIÓ DE VAIXELLS EN CONDICIONS PRECÀRIES RESPON- SABILITAT SOLIDÀRIA ENTRE ELNAVILER, LARMADOR I EL FLETADOR "QUI CONTAMINA PAGA" CONTEMPLACIÓ EN EL DRET MARÍTIM DELS RISCOS AMBIENTALS HEM DE SABER MÉS BÉ COM ACTUAR MILLOR. PER NO TORNAR A CAURE EN LA IMPROVISACIÓ MITJANS ADEQUATS PER DUR-LOS A TERME RECERCA CIENTÍFICA I TÈCNICA POT RESULTAR GREU NEGAR-NE LES GREUS CONSEQÜÈNCIES SOCIALS EFECTES ECOLÒGICS I SOCIOECONÒMICS A LLARG TERMINI CAL CONTEMPLARUN LLARG PERÍODE DE PROGRESSIVA RECUPERACIÓ EL DESASTRE TÉUNS COSTOS DIFÍCILS DAVALUAR... IMPOSSIBLES DE TRASLLADAR A LESCALA MONETÀRIA PERÒ QUE HAN DE SER EXPLÍCITAMENT RECONEGUDES I DEGUDAMENT AVALUADES LA RESPOSTA CIUTADANAPLANIFICACIÓ I COORDINACIÓ DEL TREBALL VOLUNTARI LA LLUITA SOSTINGUDA ÉS IMPRESCINDIBLE PER EVITAR QUE UN DESASTRE SIMILAR ES TORNI A REPETIR CONVENIÈNCIA O NO DUSAR LES LIMITADES RESERVES DE PETROLI COM A FONT DENERGIA
    • cindible recerca científica i tèc- el veritable preu daquesta mena i interessants, ja que és la matèrianica destinada a millorar el conei- de naufragis. primera per a l’obtenció de granxement i a aportar directrius per Un altre aspecte que forneix ele- quantitat de productes. Per unaa la intervenció. ments daprenentatge és la res- altra, el seu ús com a combustible Tothom sap que qualsevol acci- posta ciutadana davant la catàs- té efectes secundaris, ja que exer-dent amb vessament de petroli té trofe. Espectacular i generosa en ceix influència directa en el canviconseqüències gravíssimes. Per la mobilització per a lajuda imme- climàtic.això, justament, sembla ingenu diata, va produir un allau de Les bones alternatives energèti-lintent docultar o minimitzar els voluntariat disposat a anar a ques han de cercar-se en el campfets i el seu efecte. Per contra, Galícia a fer el què fos. Aquest de les energies renovables, quepot resultar greu negar-ne les fenomen admirable ha generat ens hem desforçar en potenciar igreus conseqüències socials, profitoses lliçons sobre la neces- difondre. El biodièsel, lenergiaeconòmiques i ecològiques, sobre- sària planificació i coordinació solar o leòlica, són tecnològica-tot per part dels poders públics. del treball voluntari i sobre lòp- ment i econòmicament viables En aquest mateix sentit, sabem tima organització dels dispositius però encara poc conegudes. Aque un accident daquest tipus no i dels recursos materials per tal més, ara per ara han de competirés un "desastre natural" resultat que el resultat sigui una coopera- en una situació de desavantatge ade la fatalitat. Interpretar-lo com a ció efectiva i eficient. Des dun causa d’un sistema fiscal que notal porta a no analitzar-ne com cal altre punt de vista, és bo conside- repercuteix els costos ambientals ini les causes, derivades de lin- rar el problema de la persistència no internalitza el preu de lescompliment de les garanties de en el temps daquesta resposta marees negres, el canvi climàtic,seguretat, ni la correcció de les ciutadana que, en un procés tan els residus radioactius, la carreradecisions preses un cop el proble- llarg, és natural que es vagi refre- armamentística i les guerres pro-ma es presenta, ni les responsabi- dant. Col·lectivament ens hem de vocades per mantenir el controllitats en ambdós aspectes. fer conscients que la lluita sos- sobre els jaciments petrolers. També sabem que la catàstrofe tinguda és imprescindible per Finalment, serà bo visualitzardel Prestige és una daquelles que evitar que un desastre similar es que entre el naufragi del Prestigetenen efectes ecològics i socioe- torni a repetir. i la nostra vida diària existeix unconòmics a llarg termini. Això vol El sinistre del Prestige, estreta- prim, però sòlid, fil conductor. Endir que no ens podem despreocu- ment vinculat a lexplotació dels la complexa panoràmica que enspar de fer-ne el seguiment i de recursos petrolers, ens condueix hem esforçat en descriure hi hacercar respostes adequades a les també a valorar la conveniència o un component principal: el modelsituacions que es van presentant. no dusar les limitades reserves de desenvolupament basat en unDesprés duna primera intervenció de petroli com a font denergia. increment constant del consum. Iper pal·liar els efectes immediats Per una banda, el petroli té múlti - és innegable que aquest model escal contemplar un llarg període ples aplicacions més específiques configura a tots nivells, també alde progressiva recuperació que nivell de les opcions individualssegurament requerirà actuacions i familiars. Ens hem de convèn-de rehabilitació, tant pel que fa als cer que des de casa nostraecosistemes naturals com al con- · Cal, en primer lloc, l exigència podem incidir positivament entext socioeconòmic. També vol dir pública de lestricte compliment qüestions que, per la seva com-que el desastre té uns costos difí- de la legalitat internacional plexitat i caire universal, semblencils davaluar i que, en tot cas, és inabastables.obvi que van molt més enllà de la · Cal, també, valorar imparcial- Treballar per afavorir un canvirecollida del chapapote i de les ment i obertament, la idoneïtat cultural i de model que apostiindemnitzacions. Hi ha pèrdues de les decisions preses per fer decididament per l’estalvi, l’efi-ecològiques, paisatgístiques, psi- front al problema i extreuren ciència i les energies renovables,cològiques, estètiques... impossi- aprenentatges per establir un obre un immens i engrescadorbles de traslladar a lescala patró dactuació en possibles camp d’actuació, un camp on, permonetària però que han de ser incidents futurs altra banda, abunden les provesexplícitament reconegudes i degu- que demostren que fer-ho, ésdament avaluades per no ignorar possible.APRENENTATGES PER A UN NUNCA MÁIS 44
    • LA INDETERMINACIÓ LEGISLATIVA EN AIGÜE SINTERNACIONALS SUPOSAUNA CONTRADICCIÓ ENTRE EL COMPROMÍS DELS PAÏSOS EN LA PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ I LA SEVA INCAPACITATPER PROHIBIR MANIOBRES DE VAIXELLS QUE COMPORTIN RISCOS CAL, EN PRIMER LLOC, LEXIGÈNCIA PÚBLICA DE LESTRICTE COMPLIMENT DE LALEGALITAT INTERNACIONAL CAL, TAMBÉ, VALORAR IMPARCIALMENT I OBERTAMENT, LA IDONEÏTAT DE LES DECISIONS PRESES PER FER FRONT AL PROBLEMA I EXTREUREN APRENENTATGES PER ESTABLIR UN PATRÓDACTUACIÓ EN POSSIBLES INCIDENTS FUTURS 45 APRENENTATGES PER A UN NUNCA MÁIS
    • APRENENTATGES PERA UN NUNCA MÁISALGUNES BONES IDEES I RECURSOSConsells pràctics per estalviar energia i aigua a la llar. Llibret il·lustrat sobre l’energia solar fotovoltaica i laBarcelona: Institut Català dEnergia, 1993. 14 p. instal·lació a l’Edifici Nou de l’Ajuntament deDestinat a tots els públics, útil tant per a cases parti- Barcelona.culars com per a centres de tot tipus. MIRALLES, J.; MASSANÉS, R. Factor 4. PerspectivaDesplaçar-se millor dins la ciutat. Barcelona: Autoritat ambiental. 1998, núm. 13. Barcelona: Associació dedel Transport Metropolità, 2002. [54] p. Mestres Rosa Sensat, Fundació Terra, 1995-.Analitza la problemàtica de la mobilitat a les grans [Suplement de la Revista Perspectiva Escolar].ciutats i descriu bones pràctiques d’arreu del món. Recomanacions per fer més eficient l’ús de l’energia sense perdre qualitat de vida.Ecotrel. Sistema dinformació per aplicacions de lesenergies renovables en el medi urbà. Barcelona: Mobilitat sostenible i segura. Barcelona: AssociacióAjuntament. [CD-Rom] per a la Promoció del Transport Públic, 1995-.ECOTREL és una eina que o fereix solucions tècniques Revista monogràfica.sobre les energies renovables (implantació,instal·lacions, cost, experiències existents) Pacte per la mobilitat: Barcelona.Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Via Pública, 2000.Eficiència energètica. Barcelona: Institut Català En el marc del “Pacte per la mobilitat” s’han publicatdEnergia. 1992- . Mensual fins a la data d’avui cinc volums: 0. Pacte per la mobi-Cada número inclou un tema monogràfic amb una litat, 1. Moure’s a peu per Barcelona, 2. A Barcelona,visió global i amb exemples de Catalunya. sense el meu cotxe: elements per a la r eflexió i l’acció a l’escola, 3. El camí escolar i 4. La xarxa bàsica deEn bici per la ciutat. [Barcelona:] Amics de la Bici, circulació de la ciutat de Barcelona.2002. 7 f.Fitxes molt pràctiques amb consells per als ciclis tes. (Tots): quaderns deducació ambiental. Energies reno- vables [monogràfic]. Núm. 8 (abril 1994). Barcelona:Fitxes de sostenibilitat. Barcelona: Ajuntament Centre Unesco de Catalunya.Col·lecció de fitxes amb exemples de bones pràc-tiques relacionades amb la sostenibilitat a Barcelona. (Tots): quaderns deducació ambiental. EficiènciaN’hi ha diverses dedicades a lenergia i a la mobilitat energètica [monogràfic]. Núm. 14 (novembre 1994).sostenible. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya.Guia per a lestalvi energètic. Guies d’educacióambiental núm. 13. Barcelona: l’Ajuntament, 2003Guia realitzada per Ecologistes en Acció de Catalunya I PER SABER-NE MÉS:en conveni amb lAjuntament, que proposa consells i CENTRE DE RECURSOS BARCELONA SOSTENIBLEorientacions pràctiques per reduir el consum dener- Carrer Nil Fabra, 20 baixosgia en la vida quotidiana 08012 Barcelona Tel. 93 237 47 43La mobilitat sostenible, Guies d’educació ambiental Fax. 93 237 08 94núm. 3.. Barcelona: l’Ajuntament, 2000 Correu-e: recursos@mail.bcn.esIdees per a mourens millor i fer del carrer un entorn Web: http://www.bcn.es/mediambientmés acollidor Horari:LLORET I ORRIOLS, A.; VIRGILI, P. Una teulada foto- De dilluns a divendresvoltaica a lAjuntament. Barcelona: Mediterrània, de 9:30 a 14:00 – 16: 30 a 20:00 h.2001. 16 p. [Col·lecció:] Ciutat i natura, núm. 25. Dissabtes d’11:00 a 13: 30 h.APRENENTATGES PER A UN NUNCA MÁIS 46
    • ELS CONTINGUTS D’AQUEST DOCUMENTHAN ESTAT ELABORATS AMB EL SUPORTDE LA SEGÜENT BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB.REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES- Diari El País- Diari La voz de Galicia- La crónica negra del Prestige. GÓMEZ L., ORDAZ P. Madrid: El País; 2003- Educació ambiental en temps de catàstrofes GUIX 293. Barcelona 2003.- Nunca máis SUSO DE TORO. Ed. Península. Barcelona. 2003.- Hidrogen solar PRESPECTIVA AMBIENTAL 27. Fundació TERRA. Barcelona. 2003.- L’estat del món. BROWN, L.; FLAVIN, C.; FRENCH, H..., Worldwatch Institut. Centre Unesco de Catalunya.- Signes vitals. BROWN, L.; RENNER, M.; HALWEIL, B.; Worldwatch Institut. Centre Unesco de Catalunya.INTERNET- http://www.sodepaz.org/Arcadi%20Oliveres.pdfInformació general de la trama d’interessos polítics i econòmics.- http://www.le-cedre.fr/fr/prestige/fichiers/propositions_sp.pdfLe Cedre. Centre de documentació per la investigació i l’experimentació sobre la contaminacióaccidental de les aigües (França)- http://www.cetmar.org/web/documentacion/mareas_negras.htm#eCentro tecnológico del Mar (Fundación CETMAR)- http://csicprestige.iim.csic.es/Centro Superior de Investigaciones Científicas.- http://www.usc.es/uscmn/Universidad de Santiago de Compostela.- http://www.accede.org/prestige/prestige.htmRecull d’informacions i enllaços.- http://www.upc.es/mediambient/eventual/galicia.htmlUniversitat Politècnica de Catalunya (informació científico-tècnica)- http://www.upc.es/univers/galicia.htmlUniversitat Politècnica de Catalunya (informació pràctica sobre el voluntariat)- http://magno.uab.es/fas/galicia.htmUniversitat Autònoma de Barcelona.- http://www.seo.org/2002/prestigeInformació de l’organització Seobirdlife.- http://www.bcn.es/narcismonturiol/ambiental/Prestige/elviatgeInformació de l’experiencia de l’IESM Narcís Monturiol. 47 APRENENTATGES PER A UN NUNCA MÁIS
    • Edita: Ajuntament de Barcelona, 2003 Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient Direcció d’Educació Ambiental i Participació. Continguts i redacció: Joan Simó Coordinació: Txema Castiella (Ajuntament de Barcelona) Col·laboració: Teresa Franquesa i Lucas Martínez (Ajuntament de Barcelona) Lluís Ferrer (Consell de la Joventut de Barcelona) Didac Ferrer i Alícia Villar (Universitat Politècnica de Catalunya) Paco Muñoz (Universitat Autònoma de Barcelona) Bettina Schaefer (Ecoinstitut Barcelona) Sergi García (Galanthus) i Eduard Durany (Thalassia) Joan Rieradevall (Escola Elisava) Carles Saura (IESM Narcís Monturiol) Juanjo Butrón (Creu Roja) Disseny gràfic, infografia i il·lustracions: Estudi Villuendas+Gómez Coordinació gràfica i Maquetació: Alicia Gómez (Villuendas+Gómez disseny) Imprès en paper 100% reciclat.Amb la col·laboració de la plataforma NUNCA MAIS de Catalunya.