Acta 9/2/11

525
-1

Published on

PROJECTES

Published in: Education, Travel
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
525
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Acta 9/2/11

  1. 1. PROJECTES Acta del 9/2/11 (grup d’Anna) Programa de formació per al professorat interí.
  2. 2. Treball per projectes o projectes de treball: La meitat del grup diu que en el seu centre respectiu es fan “projectes”, però no es sap si en tots els centres es conceben d’una manera semblant. Fernando Hernández, professor d’art de la UB, és l’introductor de l’expressió “projectes de treball” en substitució de “treball per projectes”.
  3. 3. Una mica d’història… <ul><li>Segons Jordi, no es pot prescriure una manera de fer projectes. No es poden traspassar experiències però sí comunicar-les. Per això, Jordi diu que només pot contar la seua experiècia personal: </li></ul><ul><li>En l’escola del Clot on va treballar durant molts anys, ja en 1984 es feia una cosa semblant als “projectes”: el “tema”, que anà evolucionant amb el temps fins el 2007, quan ell va canviar de centre. </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  4. 4. Què he deixat pel camí i què he adquirit? <ul><li>Aprenem amb l’ intercanvi : bàsicament aprenem amb els altres i dels altres, des de la vivència o experiència . I els mestres no només hem de fer intercanvis amb els nostres companys, sinó també amb els savis, els experts (llegint els seus llibres, per exemple). </li></ul><ul><li>“ S’aprèn globalment , no parcialment”. Les situacions globals faciliten l’aprenentatge. Exemple: anat en metro, poden aprendre matemàtiques (angles,...) observant el plànol de les línies. </li></ul>
  5. 5. QUÈ NO ÉS EL TREBALL PER PROJECTES? <ul><li>1. NO és una metodologia de treball. NO és una eina didàctica. NO és un recurs a l’aula. </li></ul><ul><li>2. Són difícilment extrapolables. </li></ul><ul><li>3. No es tracta de respondre a: Què se? Què vull saber? Què faré per saber-ho? Què he aprés? </li></ul><ul><li>3. No ha de partir, obligatòriament, dels interessos dels nens/es. </li></ul><ul><li>4. No és programable tal com ens diu el document. </li></ul><ul><li>6. Relació educativa no només mestre alumnes sinó MESTRE-CONEIXEMENT-ALUMNES. </li></ul>
  6. 6. COSES QUE ENS AJUDEN A ORIENTAR UN PROJECTE <ul><li>1. És una empresa col.lectiva gestionada pel grup, no només pel mestre. El grup és una comunitat de recerca. Açò fa trontollar els papers tradicionals tant del mestre com dels alumnes, i també el currículum. </li></ul><ul><li>Quina és la figura del mestre? </li></ul><ul><li>Quina és la figura de l’alumne? </li></ul><ul><li>Com podem relacionar-ho amb el curriculum? </li></ul>
  7. 7. <ul><li>2. Què anem a fer? </li></ul><ul><li>Cal orientar el projecte a una producció concreta: obra de teatre, power point, maqueta, text, mapa, cançó, enquesta, curtmetratge,... Indueix a un conjunt de tasques diverses que poden tenir un paper rellevant, que susciti sabers nous, què es facin preguntes. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>3. Projecte interpretatiu: </li></ul><ul><li>Un projecte descriptiu és menys recomanable que un projecte interpretatiu, en el que poden haver diverses respostes vàlides. Exemple: Cercar dades sobre els dofins com el seu pes, dieta, o les seues subespècies no és tan interessant com preguntar-se Són feliços en un aquari? Açò sí suscita interés, interpretacions, argumentacions. Convé desenvolupar en els xiquets la capacitat d’argumentar les seues opinions. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>3. Tasques diverses </li></ul><ul><li>El projecte deu consistir de tasques diverses on tots els membres del grup puguen tindre un paper important en algun moment i aporten el que saben. </li></ul><ul><li>Per a que tots puguen col·laborar, cal usar distints llenguatges. </li></ul>
  10. 10. <ul><li>4. Aprenentatges transferibles </li></ul><ul><li>El projecte deu suscitar sabers i també “saber fers”. Eixos saber fers deuen poder ser aplicats després a altres projectes/recerques. Aprenentatge transferible. </li></ul><ul><li>Exemple: interessa fer un projecte sobre els dofins per aprendre com s’aprén zoologia. </li></ul>
  11. 11. <ul><li>5. Aprenentatges identificables </li></ul><ul><li>Allò que hem treballat hem de saber-ho identificar al curriculum. Això es fa a posteriori. </li></ul><ul><li>6. Quan s’acaba provoca un altre interrogant , de coses que han anat apareixen pel camí. El projecte de treball és ha de bellugar alguna cosa que susciti respostes parcials a interpretar. No és una pregunta descriptiva sinó interpretativa. La opinió no tindrà el mateix valor abans de començar el projecte que després. </li></ul><ul><li>“ El millor d’un projecte és el que n’obri un altre quan acabi, creant preguntes noves.” </li></ul>
  12. 12. A partir de l’interès del mestre <ul><li>En aquest moment ens parla d’un llibre titolat El teorema del lloro , que tracta de matemàtiques. </li></ul><ul><li>En aquest punt de la classe surt a col·lació el Teorema de Tales del qual ens explica el Jordi que el va treballar durant tres setmanes amb els seus nens/es a partir de la construcció de piràmides. </li></ul>
  13. 13. En petit grup: PRESENTACIONS <ul><li>Mar </li></ul><ul><li>Col·lecció de llibres: Si us plau , de l’ed. Claret. Per l’educació en valors, treballar conflictes de classe. Es pot usar en l’hora de tutoria. Cadascun d’ells treballa 8 valors. Són llibres de 1r a 6è que es poden utilitzar a tutoria o alternativa. Es fan lectures prèvies, activitats i jocs per cada valor. </li></ul>
  14. 14. <ul><li>Laia </li></ul><ul><li>www.delicious.com Pàgina web de recursos educatius. </li></ul><ul><li>www.educacionprohibida.com.ar Projecte d’estudiants de cine sobre l’educació en diferents països. </li></ul>
  15. 15. <ul><li>Sandra </li></ul><ul><li>Pel·lícula: Buda explotó de verguenza </li></ul><ul><li>Narra les històries viscudes per una nena a les coves de Buda. La directora del film tenia 18 anys quan la va rodar. </li></ul>
  16. 16. <ul><li>Rebeca </li></ul><ul><li>Pàgina web d’anglès </li></ul><ul><li>www.learnenglishkids.britishcouncil.org </li></ul><ul><li>Per alumnes de Primària i Infantil. Cançons, històries, activitats, jocs... </li></ul>
  17. 17. <ul><li>Esther </li></ul><ul><li>Presentació d’un document escrit amb recomanacions sobre com resoldre conflictes a l’aula. </li></ul>
  18. 18. <ul><li>Tertúlia </li></ul><ul><li>Per a finalitzar, s’ha fet una tertúlia, que ha versat sobre dos temes, principalment: </li></ul><ul><li>Avalució de l’inspecció. Es recomana tindre controlades les competències bàsiques. </li></ul><ul><li>Classes especialment conflictives. Cal no tindre por de demanar ajuda al cicle, coordinació, direcció o a la inspecció mateixa. </li></ul>
  19. 19. <ul><li>Anna ens reparteix dos texts: </li></ul><ul><li>El tono de la enseñanza. El lenguaje de la pedagogía . </li></ul><ul><li>Max van Manen </li></ul><ul><li>El autor de este libro, dirigido tanto a padres como a profesores, define la buena pedagogía como la capacidad de distinguir eficazmente entre lo que es adecuado y lo que lo es menos en nuestra comunicación y nuestro trato con los niños y los jóvenes. Muestra que los educadores con tacto deben desarrollar una atención solícita hacia la singularidad de los niños y la de sus vidas individuales. Explica que este ?tono? de la enseñanza se puede mantener mediante el cultivo de una determinada forma de ver, de escuchar y responder a cada niño en cada situación concreta. </li></ul><ul><li>Agora . Cela i Palou </li></ul>
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×