Europa 269

296 views

Published on

Creativitat i innovació. En català

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
296
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Europa 269

  1. 1. EuropaFulls de Cultura i ComunicacióNúm. 269 | Setembre 2009 http://www.gencat.cat/cultura/publicacionsL’impacte de la cultura en la creativitatTraducció del resum executiu de lestudi preparat per a laComissió Europea (Direcció General dEducació i Cultura) perKEA European Affairs capacitat de trencar convencions, la manera habitual de «Il faut apprendre à juger une société à ses bruits, à son pensar, permetre el desenvolupament duna nova visió, art, à ses fêtes plus qu’à ses statistiques.» idea o producte. La naturalesa de la creativitat basada en Jacques Attali la cultura està molt relacionada amb la naturalesa de la contribució artística tal com sexpressa en les produccionsEl terme «creativitat» és un terme molt atractiu. A les societats artístiques o culturals. La naturalesa espontània, intuïtiva,occidentals és gairebé sinònim dèxit, modernitat, tendències singular i humana de la creació cultural enriqueix la societat.innovadores i entusiasme. Tant si es tracta de persones com Perquè sorgeixi la creativitat basada en la cultura calen:si es tracta dempreses, ciutats, o regions, el terme «creativi- • habilitats personals (capacitat de pensar lateralment otat» estableix una empatia immediata, i transmet una imatge de manera no lineal, ser imaginatiu),de dinamisme. És un terme positiu en una societat que as-pira constantment a la innovació i el «progrés». • aptituds tècniques (sovint aptituds artístiques o des- tresa),La cultura és la forma dexpressió general de la humanitat, • un entorn social (un context social, sobretot a travéslexpressió de la seva creativitat. La cultura té a veure amb de leducació i laprenentatge, que fomenti i valori lael significat, el coneixement, el talent, la indústria, la civilit- creativitat, així com una economia que inverteixi en cul-zació i els valors. Lobjectiu daquest estudi és arribar a tura i en la creativitat basada en la cultura.comprendre millor la influència de la cultura en la creativi-tat com a motor dinnovació econòmica i social. La mú-sica, per exemple, o lart visual, el cinema i la poesia,poden contribuir a la creativitat com a forma destimular la Gràfic 1: Components de la creativitatcreació de llocs de treball, la prosperitat econòmica, la- basada en la culturaprenentatge i la cohesió social? Quin és limpacte de lacreació artística en la innovació? Per què les empresesvolen mantenir relació amb la cultura i lart? Quina és lafunció social de la creativitat artística i cultural? Habilitats artístiques (experiència PensamentLinforme desenvolupa el concepte de creativitat basada tècnica) lateralen la cultura, derivada de produccions o activitats artísti- Creativitatques i culturals que alimenten la innovació, i que va més basada enenllà de lèxit artístic o el «contingut creatiu» que alimenta la culturales xarxes de banda ampla, els ordinadors i els equipa-ments electrònics de consum.Aquesta creativitat basada en la cultura està relacionada Un entornamb la capacitat de les persones, sobretot dels artistes, de favorablepensar de manera imaginativa i metafòrica, de qüestionarel que és convencional i comunicar-se a través dels sím-bols i lafectivitat. La creativitat basada en la cultura té laGeneralitat de CatalunyaDepartament de Culturai Mitjans de Comunicació
  2. 2. Europa | Núm. 269 | Setembre 2009 Impacte i valor de la creativitat Gràfic 2: Impacte i valor de la creativitat basada en la cultura en l’economia basada en la cultura en leconomia Linforme il·lustra la influència de la cultura en el desenvo- Característiques de la creativitat basada en la cultura lupament de nous productes i serveis (inclosos els serveis que permeten la innovació: públics), ja que promou la innovació tecnològica, fomenta t ta ió la investigació, optimitza els recursos humans, identifica i eï s a ac ió te rd tic n ïc ta ec in co tè tu comunica valors, inspira les persones a lhora daprendre, ag n Af Es Re po In Im Es i crea comunitats. La creativitat basada en la cultura és una característica es- sencial duna economia postindustrial. Una empresa ne- cessita alguna cosa més que un procés de producció Generen valors econòmics eficient, un control de costos i una bona base tecnològica i socials: per continuar sent competitiva. També li cal una marca pi bò ble ió t ó en ac rit lic Es im ngi si forta, un personal motivat i un equip directiu que respecti vi rs ci m vi l cí alo ua cs S ta n ca a re In V ov la creativitat i entengui el seu procés. I necessita també en fe N Di Tr desenvolupar productes i serveis que compleixin les ex- pectatives dels ciutadans o creïn aquestes expectatives. La creativitat basada en la cultura pot ser molt útil en aquest sentit. Lèxit dApple està intrínsicament relacionat amb la visió Les tecnologies digitals juguen un paper molt important del seu fundador que no nhi ha prou amb la tecnologia, en aquesta economia intangible, ja que proporcionen el màrqueting i les vendes per aconseguir lèxit corpo- noves maneres dintercanvi social i contribueixen en gran ratiu. Un factor clau és tenir personal que cregui pro- manera a noves expressions de creativitat. Per des- fundament en els valors de lempresa i que sidentifiqui comptat, la producció cultural (com la música, el món amb ella com a creadors i innovadors. Steve Jobs va editorial i el cinema) fa que les noves tecnologies siguin descriure la campanya publicitària «Think different» més importants per als consumidors, permet el desen- (Pensa diferent), on es mostraven Picasso, Einstein i volupament de nous mercats i contribueix a la familiarit- Gandhi, com un mitjà perquè la companyia recordés zació amb el món digital. Però els èxits de les activitats i qui són els herois i qui és Apple.1 Apple ha aconseguit el programari lliure i de codi obert, com Viquipèdia, també crear una empatia per la tecnologia que altres empre- són tendències que configuren una economia on el fet ses tecnològiques no han aconseguit oferir. Lestètica de compartir i intercanviar coneixements i aptituds no de la seva gamma de productes, amb un disseny inno- comporta necessàriament un guany financer. Aquestes vador, també ha afavorit lèxit. noves formes dintercanvis donen més importància a les finalitats socials i, per tant, a la creativitat basada en la Per tenir èxit en una economia postindustrial, les empreses cultura. Lart i la cultura (en concret la música) solen ser duna àmplia gamma de sectors han dassegurar-se que la base sobre la qual es construeixen les xarxes socials allò que venen ofereixi una experiència rica i convincent. (compartir arxius entre col·legues). Aquesta experiència els permetrà diferenciar se de les marques i els productes competidors. Aquesta evolució Per tant, resulta del tot imprescindible que la indústria porta cap a la creació de l«economia de lexperiència». sagrupi i creï nous tipus de demanda que no es basin simplement en la funcionalitat dun producte sinó que tin- Quan Virgin Atlantic va entrar al sector de les línies aè- guin el seu origen en laspiració individual i col·lectiva. En ries, la seva diferenciació era que venia dels serveis de aquest nou paradigma, el màrqueting i els serveis són tan lleure i que oferia lexperiència en vols transatlàntics. Vir- importants com la producció. Això requereix aptituds gin era la primera línia aèria que oferia massatges a bord creatives i pensaments com la millora de la productivitat o múltiples opcions de música i vídeos; un servei que ara a nivell de producció ja no són suficients per establir un ja sofereix de sèrie al sector de les línies aèries. No era avantatge competitiu. La creativitat basada en la cultura casualitat que el fundador de Virgin, Sir Richard Branson, és un mitjà poderós per capgirar les normes i les con- vingués del sector de la música i apliqués els valors «hip» vencions amb la intenció de destacar enmig de la intensa i «cool» associats al segell discogràfic Virgin al sector de competitivitat econòmica. En aquest context les perso- les línies aèries. Virgin Atlantic va decidir que faria alguna nes creatives i els artistes són la clau, perquè desenvo- cosa més que transportar persones dun lloc a laltre. lupen idees, metàfores i missatges que ajuden a promoure experiències i xarxes socials.L’impacte de la cultura en la creativitat 2
  3. 3. Europa | Núm. 269 | Setembre 2009 La creativitat basada en la cultura és un mitjà fonamental La creativitat basada en la cultura perquè els responsables de la indústria i la política adop- i la innovació social tin i duguin a terme estratègies més centrades en lusuari (pensar menys a «fer coses» i més a prestar un servei). Les produccions culturals, com a eines de comunicació Jan Timmer, exdirector general de Polygram, la filial de carregades de subjectivitat i emoció, han participat en lex- música i cinema de Philips, va canviar completament pressió de la vida social des de lorigen de la humanitat. La lempresa Philips (que a finals dels anys vuitanta estava creativitat basada en la cultura juga un paper clau en la a punt de fer fallida) amb el desenvolupament duna generació dinnovació social. estratègia basada en el punt de vista que la tecnologia no era una finalitat per ella mateixa, sinó un mitjà per Lart i la cultura poden contribuir de diverses maneres a la millorar la vida. Això va comportar un canvi en els pro- prestació de serveis públics i la innovació: cessos per tal de centrar-se en la gent i no en les tec- nologies per se. El plantejament de disseny centrat en • les emissores públiques són un exemple daixò i mol- lús va requerir lentrada de noves habilitats a lem- tes assoleixen una gran part de la seva reputació com presa, com dissenyadors, sociòlegs i antropòlegs. Des a «mitjans de comunicació de confiança»;2 daquell eslògan «Make things better» (fer millor les coses) Philips ha passat al «Sense and simplicity» (sen- • la participació en activitats culturals pot donar èmfasi a sació i senzillesa) que reflecteix el canvi cap a lecono- la sensació de pertànyer a una societat, la qual cosa mia de lexperiència. també incrementa la confiança en els ens públics i els serveis públics. Per tant, la cultura pot ajudar a acos- La creativitat basada en la cultura ajuda a promoure el ben- tar alguns serveis públics als electors; estar, a crear un estil de vida, a enriquir lacte de consumir, fomentar la confiança en les comunitats i la cohesió social. • alguns serveis públics han estat pioners en nous mè- Es fa servir cada vegada més en la gestió dels recursos hu- todes de comunicació col·laboradora i presa de deci- mans, sobretot a través de projectes dartistes residents. sions amb la integració dinnovacions creatives als mitjans de comunicació: fòrums de debat en línia, xar- Per exemple, AIRIS és un projecte suec basat en un xes socials i sol·licituds en línia fan que el públic inter- programa en el qual els artistes entren a una empresa actuï més fàcilment amb els serveis públics; per a un període de deu mesos per treballar junts en un projecte cultural. Va ser iniciat per TILLT, una organit- • finalment, alguns serveis públics promouen la partici- zació establerta a la regió de West Sweden des de pació i la implicació, moltes vegades de grups margi- 1973 per promoure i donar suport a la col·laboració nats: el desenvolupament de mitjans de comunicació entre artistes i empreses. municipals i activitats artístiques locals, més en gene- ral, en són un bon exemple. Per tant, la creativitat basada en la cultura és un factor clau per a les empreses o les autoritats públiques que volen La cultura contribueix a reforçar els vincles socials entre les comunicar-se de manera més eficient, superar les con- comunitats i això alimenta lautoestima tant dindividus com vencions i buscar noves maneres de destacar. Contribueix dorganitzacions, i, en darrera instància, el seu benestar. a la innovació en els productes, les marques, la gestió dels recursos humans i la comunicació. La cohesió social es pot definir com un conjunt de normes i valors compartits per la societat, la qual cosa també abasta la diversitat dels diversos orígens de la gent i ajuda a garantir que els qui vénen de llocs diferents tinguin unes oportunitats similars a la vida. És la capacitat de les acti- vitats culturals dajudar a expressar cultures especifiques, i a la vegada desenvolupar unes relacions sòlides i positi- ves entre persones de diferents orígens al lloc de treball, a les escoles i als barris. La cultura pot oferir nous enfocaments a lhora dabordar el que solem anomenar «problemes socials», per als quals els plantejaments actuals semblen poc adequats. Els àm- bits polítics en els quals la cultura ha aconseguit ajudar en aquest sentit són la regeneració urbana, la cohesió social, la prevenció de la delinqüència, la sanitat i la lluita contra la contaminació.L’impacte de la cultura en la creativitat 3
  4. 4. Europa | Núm. 269 | Setembre 2009 Laprenentatge de la cultura i lart La gestió política i la creativitat per fomentar la creativitat basada en la cultura La societat juga un paper important en el desenvolupa- Europa té un enorme actiu cultural i creatiu, una gran riquesa ment i la millora de la creativitat. Un factor extern fona- didees, artistes i gent creativa. Les marques europees es mental que influeix en la creativitat és leducació i troben entre les millors del món en làmbit de la tecnologia, laprenentatge, que són essencials a lhora de modelar un els productes de luxe, el turisme, el món editorial, la televisió, entorn creatiu. Lart i la cultura tenen la capacitat desti- la música, lanimació informàtica, els videojocs, el disseny i mular la imaginació de les persones i la creativitat a les es- larquitectura. Els creadors i artistes europeus de làmbit de coles, els instituts, les universitats i en laprenentatge al larquitectura, el disseny, la moda, el cinema, la música i lart llarg de tota la vida. modern tenen influència a tot el món. Creativitat en laprenentatge vol dir fomentar la flexibilitat, Però Europa no aprofita al màxim aquest potencial per mi- mostrar-se obert a les novetats, la capacitat dadaptar- llorar leconomia i la societat en general. se o de veure noves maneres de fer les coses i ser valent per fer front a limprevist.3 Imaginació, pensament diver- Com a part de lestratègia de Lisboa, Europa ha desen- gent i intuïció han de ser característiques importants de volupat un marc polític sòlid que afavoreix la innovació. leducació artística progressiva, a les escoles, a les uni- Però la política dinnovació sha desenvolupat més aviat versitats i en altres proveïdors deducació. com una amalgama de política científica i tecnològica i po- lítica industrial.4 Shan de desenvolupar polítiques per a la És probable que si posem més èmfasi en els resultats que innovació de manera que es pugui reconèixer laspecte in- en el procés espantem els nens pel que fa a loriginalitat. tersectorial i multidisciplinari de la «creativitat» que com- Assumir riscos sense tenir por a fracassar és elemental per bina elements de «creativitat basada en la cultura», a lesforç creatiu. La «cultura de les proves» que predo- «economia» i «innovació tecnològica». mina a la major part dels països de la Unió Europea juga en contra daquesta idea dexperimentar i assumir riscos sense por al fracàs. La preponderància de les arts també és una manera daconseguir bons resultats acadèmics en altres disciplines. Innovació científica Les escoles dart alimenten específicament la creativitat, com sha demostrat per la manera com sensenya i sa- prèn lart. Els seus mètodes densenyament consisteixen a promoure la reflexió crítica, la innovació i la capacitat de qüestionar ortodòxies. Innovació científica Això és un bon argument perquè les escoles dart i les dis- ciplines relacionades amb lart juguin un paper important en aquesta transformació de laprenentatge a lensenya- ment superior. La resposta del sector de lensenyament a la necessitat que tant les empreses com la tecnologia re- coneguin la importància de la creativitat basada en la cul- Innovació econòmica Creativitat tura és introduir laprenentatge interdisciplinari en tots els i social cultural àmbits educatius. Finlàndia ha iniciat fa poc un canvi de paradigma, passant de la innovació impulsada per la tec- nologia cap a una innovació més centrada en la humani- tat amb lambiciós projecte de lAalto University (una col·laboració pública-privada) que agrupa estudis artístics, empresarials i tecnològics en el mateix campus.L’impacte de la cultura en la creativitat 4
  5. 5. Europa | Núm. 269 | Setembre 2009 Envers una política de la creativitat La cultura es troba a la perifèria del projecte europeu com a la UE a competència subsidiària, tot i que és el nucli dels ob- jectius dinnovació i el desenvolupament de nous para- digmes socials i econòmics. Com a prioritat, les Lobjectiu és crear una Europa que fomenti i estimuli la institucions europees i els Estats membres haurien de re- creativitat i ofereixi a les persones, a la societat i a les ins- visar les polítiques dirigides a fomentar la innovació en el titucions públiques i les empreses incentius per basar-se marc de lEstratègia de Lisboa per tal de determinar si en la cultura per a la renovació social i econòmica. fomenten la creativitat basada en la cultura i impliquen els sectors creatius i culturals. Els objectius són: A més danalitzar les polítiques relacionades amb la inno- vació, aquest informe suggereix redirigir els recursos fi- • Fomentar la imaginació i el talent a lescola, a les em- nancers actuals o crear nous programes per estimular la preses, a les institucions públiques, a la vida. creativitat basada en la cultura. Pel que fa a la UE, lob- jectiu dels programes i fons hauria de ser ajudar: • Donar suport al desenvolupament duna economia creativa tot integrant la creativitat en les polítiques din- • els empresaris, les empreses i els centres dinvestiga- novació de la UE. ció creatius que sinspiren en aportacions creatives ba- sades en la cultura; • Promoure la innovació social a través de la cultura. • la innovació social a través de la cultura; • Fomentar una fertilització mútua entre les identitats re- gionals i la cultura agrupant talents a escala europea per • els territoris que utilitzen la cultura com a eina de des- promoure el desenvolupament local i el multilingüisme. envolupament; • Identificar Europa com el lloc del món per crear. • la cooperació cultural entre diversos territoris. • Passar de la competitivitat cultural entre Estats mem- També es suggereixen tota una gamma de polítiques i ac- bres a una col·laboració cultural per fer que la creativi- cions concretes per identificar Europa com a lloc per crear, tat dEuropa sigui més visible internacionalment. imaginar, expressar el talent; un lloc que alimenta i valora la «singularitat» i les diferències. Lestudi proposa diverses mesures concretes per dur a Lart i la cultura poden ser una aportació vital per assolir terme cinc accions: objectius que reconciliïn la creació de riquesa amb la sos- tenibilitat i el respecte pels valors humanistes comuns, • Millorar la sensibilització respecte de la cultura com a perquè una de les característiques de lart i de la cultura recurs important de creativitat. és que ens ajuden a superar les limitacions purament econòmiques o utilitàries. Tots tenim un paper per jugar, • Integrar la creativitat basada en la cultura en les políti- com a ciutadans i com a consumidors, a lhora de re- ques per fomentar la innovació. córrer al poder de la cultura i la creativitat per ajudar a desenvolupar noves maneres, més sostenibles, de viure • Redirigir els recursos financers actuals o crear nous i de treballar. programes per fomentar la creativitat. El multiculturalisme dEuropa és una oportunitat per esti- • Identificar Europa com a lloc per crear. mular la creativitat. La diversitat de cultures europees, la seva història i la seva geografia són una font important de • Qüestionar i fer a mida el marc regulador i institucional creativitat. És la diversitat dEuropa i el seu patrimoni, agru- per donar suport a la col·laboració creativa i cultural. pat com un mosaic, el que ha modelat el seu destí i de- terminarà el seu futur. El pluralisme i lamplitud de mires La creativitat és un procés que es va modelant i impulsant envers les influències són característiques que distingei- (o limitant) constantment a causa de factors humans, so- xen el model europeu. El seu cosmopolitisme és una font cials, culturals i institucionals. Es proposa crear un Índex de creativitat extraordinària. de Creativitat (amb un conjunt de 32 indicadors) amb lob- jectiu de valorar lentorn creatiu als Estats membres de la El repte addicional dEuropa és aprofitar al màxim la seva UE i permetre el desenvolupament duna ecologia creativa diversitat cultural en el context de la globalització. En gran a Europa a través de lart i la cultura . mesura, el futur dEuropa depèn de la seva capacitat per traspassar les identitats local per tal daprofitar al màxim laL’impacte de la cultura en la creativitat 5
  6. 6. Europa | Núm. 269 | Setembre 2009 creativitat, però també garantir la presència didentitats lo- Notes cals diverses en un context internacional. Si reafirma i des- envolupa les seves ambicions creatives, Europa es pot 1. The seed of Apple’s innovation (La llavor de la innovació dAp- convertir en una força important per a la generació didees ple), Business Week, 12 doctubre de 2004 iserveis innovadors, que ofereixen un elevat valor econò- mic i la capacitat de millorar la qualitat de vida dels seus 2. Davies, G., The BBC and Public Value, Londres, Social Mar- ket Foundation, 2004. ciutadans. Europa shauria de convertir en un lloc essen- cial a lhora dagrupar influències i idees. Amb la conflu- 3. Cropley, Creativity in education and learning, a guide for teac- ència, Europa augmenta la seva creativitat i el seu her and educator, Routledge 2001. potencial innovador. Daquesta manera, el poder de la creativitat, lart i la cultura es podria aprofitar per jugar un 4. Oslo Manual, Guidelines for collecting and interpreting inno- paper cada vegada més important a lhora dimpulsar el vation data, una publicació conjunta de lOCDE i Eurostat, tercera progrés econòmic i social dEuropa. edició 2005, p.15 Edició OPE - Área de Relacions Internacionals Elaboració KEA - European Affairs Traducció Linguacom S.L Drets © 2009 Comissió Europea ISSN 2013-4568L’impacte de la cultura en la creativitat 6

×