• Like
  • Save
Gent Creativa i ciutadania.Dolors renau pdf
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Gent Creativa i ciutadania.Dolors renau pdf

on

  • 273 views

Article about the book " Gente Creativa , Gente Innovadora"

Article about the book " Gente Creativa , Gente Innovadora"
Reference : www.facebook.com/pages/Gent-Creativa/208924809137032

Statistics

Views

Total Views
273
Views on SlideShare
273
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Gent Creativa i ciutadania.Dolors renau pdf Gent Creativa i ciutadania.Dolors renau pdf Document Transcript

    • | Punt de Vista | 29EL PUNT AVUI DIMARTS, 10 DE SETEMBRE DEL 2013 mb el títol Gent crea- tiva, Santiago Guillen dóna a conèixer un lli- bre original i ben útil en aquests moments de crisi. És un llibre de poques paraules i, en canvi, de moltes referèn- cies i webs que permeten acce- dir a experiències que s’estan duent a terme. Activitats ben diverses de grups dispars, de diferents mides, països, llocs, edats i àmbits. Totes, emperò, mogudesperlavoluntatderea- litzar actuacions de caire ar- tístic en grup i alhora es tracta quetotapersonaquehipartici- pi ho faci amb la màxima lliber- tat i creativitat possibles. Sem- pre han existit grups innova- dors d’aquest tipus, però ens podem preguntar el perquè de la seva proliferació en aquests moments i què és el quemotiva tantes persones a actuar tan sols com a tals (lluny, en la ma- joriadelscasos,delsestaments i el llenguatge oficials), i per què és important, per què té valor difondre’ls, intentar que tinguin veu i siguin escoltats enmig del present brogit col- lectiu.Ifinalment:quètéaveu- reaquestfenomenambl’enfor- timent de la ciutadania? LES ACTIVITATS artístiques pos- sibiliten l’emergència de part de les pulsions i desitjos hu- mans que solen viure i conviu- re a l’interior de tota persona, tota, sota formes normalment camuflades, sovint menys co- dificables, des del punt de vista delaconvivència ambel nostre pròxim.Aspectesdelavidapsí- A quica que poden ser imprevisi- bles i invisibles per a les perso- nes mateixes que en són prota- gonistes,jaquedifícilmenttro- ben espais on expressar-se, ulls que se les mirin i oïdes que les escoltin. I, des de la penúria i alhora el coneixement que neix dels marges d’allò esta- blert, des d’on es veuen les co- sesdemanerabendiferent,po- den ser molt innovadores tant per a la nostra vida en comú com per a allò que ens permet construir-nos i reconstruir-nos individualment, obrir-nos a no- ves maneres d’expressar l’espe- cificitat de la nostra manera de veure la vida, a noves maneres de llegir i interpretar la realitat. I, mentrestant, anem establint nous vincles d’afinitats entre persones en fer quelcom con- juntament,enfortintlacreença en el valor en la pròpia vàlua, dins el grup i fora. I, per tant, enfortint la força del que ano- menem ciutadania. PER PODER COPSAR tot això, l’autor mira i escolta el batec del que succeeix en aquestes parcel·les invisibles dels nos- tres grups humans. Indaga el que s’està coent allà on, fora d’alguns cassos, no arriba la mirada dels periodistes i enca- ra menys les veus oficials. Bo- na part de la riquesa d’aquest llibre rau en la seva capacitat per valorar i trametre els esfor- ços actius d’aquests grups de persones per construir espais destinats a extreure de ca- dascuna i de cada grup actiu el que tenen de singular, mentre dóna valor als fruits dels es- timulants intercanvis i la co- municació conjunta. Això també enforteix la ciutadania i ajuda a parlar amb veu pròpia. Algunes experiències ben co- negudes, per sort, apunten cap a aquesta direcció, com és el cas de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. La filosofia que anima les seves accions es- tà orientada a retornar la dig- nitat humana a les persones maltractades. Perquè no es tracta, davant de les desigual- tats creixents com a resultat de les malifetes dels podero- sos, de donar una mica als que en pateixen més les conse- qüències o es troben en situa- cions de gran precarietat. Es tracta d’ajudar a retrobar la dignitat humana aquells que han estat empesos gairebé a perdre-la. En el cas dels afec- tats per la hipoteca, l’èxit rau en la difícil i sàvia manera d’enfocar les accions. Cada persona que hi participa es converteix en un membre ac- tiu de la reconstrucció de la se- va dignitat com a ésser humà. Els que treballen amb aquest col·lectiu damnificat és molt possible que rebin més del que donen. Reben i aprenen dels que estan a punt de caure als marges de la vida social i dels que actuen per sortir-se’n. DE LA MATEIXA MANERA, saber llegir, escoltar i donar a conèi- xer les experiències de gent creativa és també una forma de rebre ben allunyada del que es mira amb distància, amb certasuperioritat,labonafede la gent que lluita per innovar en la seva vidaienladelsaltres. Intervenir activament en la re- cerca d’una solució als proble- mes és col·laborar a retornar la dignitat ciutadana a les perso- nes humiliades en el més viu de la seva humanitat. Aquest és l’esperit que anima la proposta de Guillen també. I la seva re- cerca n’és un exemple viu. Gent creativa i ciutadania ANEMESTABLINTNOUSVINCLES D’AFINITATS ENTREPERSONES EN FER QUELCOM CONJUNTAMENT XAVI RAMIRO Psicòloga i expresidenta de la Internacional Socialista de DonesMaria Dolors Renau Les activitats artístiques possibiliten l’emergència de part de les pulsions i desitjos humans que solen viure i conviure a l’interior de tota persona, tota, sota formes normalment camuflades A finals de juny de l’any 1989, tot i no tenir encara les notes finals de carrera –eren altres temps–, vaig aconseguir la primera feina deveritat. Vaig començaratreballara l’OlimpíadaCulturalivaig tenirlasortil’oportunitat deserpresent,coma membreactiu,enlavoràgi- neielrevulsiuquevansu- posarelsJocsOlímpicsde Barcelona del 1992. Miratamblaperspecti- vaquedónaeltemps,parti- ciparenundelsesdeveni- mentsmésproductiusi transcendentsdelesdarre- resdècades,nonomésper aBarcelona,sinótambé peraCatalunyai,evident- mentidemaneraindes- triable,tambéperaEspa- nya,vaserunautènticpri- vilegiiunaescolamagnífi- ca.Lesnecessitatseren tantesilespropostesd’in- versionsmilionàriesdels unsielsaltrestanimpor- tants,queelmoviment econòmiciculturalquees vagenerarvarepresentar uncanviestructuralvital, quevafermillorardema- neraevidentlesinfraes- tructures,nonomésdela seudelsJocs,sinódetots elsmunicipisisubseusque hi van estar implicats. Aquestcapdesetmana lacandidaturadeMadridva tornaraperdrel’opcióde serseuolímpica.Tòquiova serlaciutatguanyadora. LesreaccionsdesdeCata- lunya,alapèrduadeMa- drid,hanestatdiverses:al- gunescondescendents,al- tresclaramentiròniquesi altressinceramentdecebu- desperl’esvaïmentd’una oportunitatúnica.Ijoem pregunto:sientenemelna- cionalisme,qualsevolnacio- nalisme(tantelcatalàcom l’espanyol)desdelagenero- sitat–semprehepensat quehauriadeserl’única manerad’entendre’l–,no hauríemdevalorarcomun fetnegatiutambéperanos- altresqueMadridnohoha- giaconseguit?Alegrar-nos oburlar-nosdeladecepció delsmadrilenysés,precisa- ment,mostrarunaactitud que,quanquilaprensón “elsaltres”,enssemblacen- surable.Pensarqueelres- pectenoméséslícitsiésper anosaltresinoperatotsés contribuiraequivocar-nos enlesfinalitatsdelesnos- tresreivindicacions.Sivo- lemtolerànciairespecte, hemdesertolerantsires- pectuosos.Exigirconside- racióperalesnostresde- mandesimplicatenirconsi- deracióperalespeticions delsaltres.I,pelquejotinc entès,l’esperitdel’olimpis- meés,essencialment,l’es- peritdelaciutati,comque aranoesticparlantdelaca- pitald’Espanya–perquè,si hofes,aquestseriaunaltre article–,elshededirque desdelaprimeravegada quelavaigvisitaramiMa- dridsemprem’haagradat. Imprescindible respecte IsabelLlauger — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — Directora de comunicació