1. ENTREVISTA _______ 21.Novembre. 2012
MODALITAT D’ENTREVISTA: semiestructurada
ENTREVISTAT/DA: Coordinadora d’escolaritat compartida
ENTREVISTADOR/A: Susana Ángel (estudiant en pràctiques)
ESCENARI DE L’ENTREVISTA: Despatx
TEMPORALITZACIÓ: 30 minuts
OBJECTIUS DE L’ENTREVISTA
Recollir l’opinió personal de la persona entrevistada entorn l’organització i el funcionament de les reunions
d’escolaritat compartida en el centre i altres aspectes relatius a la participació dels alumnes en el procés.
REGISTRE DE L’ENTREVISTA
Actualment al centre realitzen escolaritat compartida aproximadament un 50 % de l’alumnat. Això
implica una elevada quantitat de reunions intercentres. Quins són els elements que des del teu
punt de vista poden influir en l’agilitat i l’eficàcia de les reunions ?
El curs passat es feien tres reunions d’escolaritat compartida, una per trimestre. La comissió va valorar que
en la reunió del segon trimestre els temes que sorgien en general eren de caràcter anecdòtic. De cara
aquest curs s’han mantingut la reunió de primer i la del tercer trimestre.
Per agilitzar el tema de les reunions s’utilitza una graella per tal de que tots els tutors puguin prèviament
anotar aquells aspectes que s’han de tractar a les reunions de coordinació de compartida. Aquesta
informació es traspassa a la coordinadora d’escolaritat compartida i aquells temes que són importants de
que es puguin treballar conjuntament amb el psicopedagog es fa el traspàs i la devolució a la tutora,
prèviament a la reunió.
La valoració d’aquest suport ha estat positiu?
La meva valoració ha estat positiva doncs, és una eina que ajuda als tutors a fer una síntesi d’aquells
temes essencials que es volen tractar i evita que la reunió quedi bloquejada en aspectes anecdòtics.
L’entrevistadora opina que és important que tots els membres de la Comissió facin un seguiment d’aquesta
graella perque no quedin temes sense tractar.
Creiem important treballar aquesta graella conjuntament amb els centres ordinaris, doncs d’aquest manera
es poden recollir els temes sobre els que volen parlar ambdues escoles, i treballar-ho prèviament per
evitar que un sol tema pugui ser el centre de tota la reunió i deixar de banda d’altres temes que també
serien importants.
Per exemple com es treballa la música? Els tutors traspassen la demanda als professionals de música i ho
poden recollir abans de portar la qüestió a la reunió.

2. L’escola compartida és un projecte de centre o penses que s’amplia més enllà, que és un model
educatiu en el territori?
És un projecte que ha sortit fora, però no totes les escoles l’han rebut igual. D’aquí les dificultats, en
ocasions, per concretar les reunions de compartida, augmentar-disminuir dies. Va en funció de la mirada
de la persona.
Ha d’haver-hi una predisposició de tots els professionals que hi treballen.
Compartida no vol dir que aquell alumne va a l’ordinària i ja no es sap què fan a l’altre centre. És una mica
la sensació que tenen els tutors de l’ordinària. Sí, jo el tinc aquí però què he de fer, què feu allà.
És important el treball del psicopedagog a l’escola ordinària, en el sentit de la mirada dels professionals.
La mirada des del CEE és positiva. Es veuen els beneficis, contextos normalitzadors, socialització…i s’està
a favor.
El projecte d’escolaritat compartida forma part del projecte educatiu de centre. Forma part del
projecte de l’EAP?
La directora de l’EAP s’encarrega més aviat del tema organitzatiu. Quan els hi va bé…i les noves
matrícules. No tinc clar que la modalitat d’escolaritat compartida estigui inclosa en els projectes educatius
dels centres ordinaris.
(Aporto una reflexió personal: si un centre ordinari no té recollit d’alguna manera en el seu projecte
educatiu la modalitat d’escolaritat compartida per a l’atenció a la diversitat, i només en queda en les
decisions puntuals de psicopedagog i tutors…)
Ens hem de preguntar què és per ells l’escolaritat compartida? Què suposa?
A nivell individual, a nivell docent, quins suports o necessitats creus que els tutors necessiten per
a portar a terme l’escolaritat compartid?
En general els docents del CEE no fan demandes, l’única queixa que sempre tenen, jo insisteixo en la
importància de la comunicació via e-mail. Els tutors del CEE comenten que via e-mail, en ocasions no hi
ha un retorn
Hi ha d’altres mecanismes de comunicació, com la llibreta?
És un altra via de comunicació, és una eina semblant, tot depèn de qui hi ha a l’altra banda.
Quan és obligatori aquesta comunicació és en les reunions d’escolaritat compartida. Llavors aquestes
reunions no arriben a agilitzar-se en alguns casos, doncs hi ha molta informació que no s’ha fet prèviament
de manera quotidiana, que no necessariament ha de sortir en la reunió.
El tema de la comunicació entre els centres és essencial. Va tot lligat. Ha d’haver-hi un bon treball de
sensibilització al CO…alguns mestres ja ho saben, però d’altres no. A partir d’aquí és un motor d’un
engranatge, els tutors veurien la importància i com a funció seva el procés d’escolaritat compartida de
l’alumnat.

3. (Aporto una reflexió personal: La comissió d’escolaritat compartida forma part d’una xarxa interna del
centre, però perque hi hagi una major eficàcia en aquestes reunions, podem dir que és necessari un
augment de la comunicació amb la Xarxa externa formada pels altres centres)
De quina manera i en quin grau els alumnes són partícips en la presa de decisions entorn el seu
propi itinerari educatiu compartit entre CO-CEE?
Els alumnes decideixen d’alguna manera mostrant conductes de malestar que observen els professionals
i que fan variar el fet d’estar més o menys dies en un o un altre centre.
decidir individualment no, però participar de la decisió?
Jo penso que no participen, és en el moment que ja s’ha realitzat l’escolaritat compartida, que expressen
els seus neguits i és llavors quan se’ls escolta.
Molts alumnes tenen por a la desconeixença,…Podrien participar de la decisió però haurien de tenir una
coneixença prèvia de què és el centre d’educació especial.
(Aporto una opinió personal potser l’impacte seria menor)
També s’ha de tenir en compte que cal un bon treball respecte l’escolaritat compartida amb la família.
Poden acceptar l’escolaritat compartida però sense tenir-ho clar. Aquests dubtes generen malestar que es
traspassa al noi.
I per últim, té sentit una escolaritat compartida a l’Etapa d’educació secundària, si en acabar l’
ESO no poden continuar amb un model educatiu normalitzador?
Això és una qüestió que ens em plantejat en el moment que ha sortit la normativa. Si acredita l’ESO pot
accedir a cicles formatius de grau mig. Si no acredita, pots accedir a PQPI. Per què tant d’esforç a l’ESO?
Si són aspectes més de socialització en l’entorn ordinari es valora que són 4 anys més que tindrà.
Si acredita s’ha de buscar un cicle formatiu. Hi ha el cas d’un alumne que va acreditar l’ESO i que està fent
un cicle formatiu, que li van adaptant. En el cas de que no acrediti, s’ha de buscar un PQPI adaptat.
REFLEXIÓ PERSONAL
El procés d’escolaritat compartida, des de l’inici fins al final de l’escolarització, és un procés d’una
complexitat elevada, no absent de conflictes.
En l’àmbit escolar intervenen diversitat de professionals: psicopedagogs, tutors, especialistes (m.e.e,
logopedes, fisioterapeutes, música, ed.física, altres…), educadors, vetlladors, monitors… mirades, punts
de vista, de creences, d’actituds diversos i en ocasions confrontats…És essencial el respecte i l’escolta
per arribar a prendre decisions i planificar un projecte educatiu individualitzat de forma compartida,
cadasqun des del seu rol, corresponsabilitzant-se en el procés.
En aquest procés per a mi hi ha dues figures professionals essencials: els tutors i els psicopedagogs. Els
primers treballant directament amb l’alumne a l’aula i compartint els avenços amb la família, i el segon, els
psicopedagogs, figures mitjanceres entre els centres durant el procés i figura professional referent per a

4. les famílies, doncs són els que elaboren els dictamens d’escolarització prèviament a l’escolarització
compartida, en el canvi d’etapes o quan s’han de modificar els dies d’assistència a un o un altre centre.
L’escolaritat compartida implica un moment de transició, i en tots els casos les famílies han de consentir
que el seu fill realitzi aquesta modalitat d’escolarització. La decisió final de l’escolarització compartida ha
de ser únicament de la família, i per què no, també del seu fill. El psicopedagog ha d’acompanyar en
aquest procés, però sempre col.locant-se en una posició de “no expertesa”, per evitar suggestions, que
podrien generar malestar per la presa de decisions.