RESUM DE LES PONÈNCIES    7è Fòrum Interxarxes. Dte. d’Horta-Guinardó   - Ajuntament de Barcelona -                General...
El gran repte és avançar amb el procés de modernització però amb mésequitat social, justícia i de manera sostenible, en qu...
•   Una major equitat social: doncs hom pot formar part d’una família       monoparental amb una inserció social d’alt est...
-   Influència de les noves tecnologies   -   Augment de nens/nenes amb malestar, patiment i manca de límits   C. Organitz...
-   A escala societat, econòmica i política. Es devalua l’ètica de la       cura i es fragilitzen les ètiques del bé comú,...
Neus Camps. Psicòloga, terapeuta familiar. Vinculada   cooperativa EDUVIC i treballa en el projecte SATEFwww.eduvic.coopww...
La paternitat i la maternitat requereixen del suport entre iguals. Elsprofessionals no han de ser percebuts com a figures ...
poder arribar a la conclusió de que si s’ajudava a que la filla pogués dormirsola també li ajudaria en l’altra aspecte.Hi ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

7è Fòrum Interxarxes. 26 d'Octubre. Barcelo "El treball en xarxa amb pares i mares"

311 views
249 views

Published on

Notes personals de les ponències realitzades al 7è Fòrum Interxarxes, amb el títol "El treball en xarxa amb pares i pars". 26 d'Octubre 2012

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
311
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

7è Fòrum Interxarxes. 26 d'Octubre. Barcelo "El treball en xarxa amb pares i mares"

  1. 1. RESUM DE LES PONÈNCIES 7è Fòrum Interxarxes. Dte. d’Horta-Guinardó - Ajuntament de Barcelona - Generalitat de Catalunya - Diputació de Barcelona “Com orientar el treball en xarxa amb els pares i les mares?” BCN 26 d’Octubre de 2012  PONÈNCIA “Cura a la vida, a la vida diària: afrontant el canvi social i la complexitat familiar”Ponent: Dra Cristina Brullet (Sociòloga i pedagoga UAB. Investigadora aL’Institut d’infància i Món Urbà (CIIMU)Publicació de la conferència: Pròxima publicació en la Revista Àmbits dePsicopedagogia, hivern 2012-10-26Orientació de la Conferència. Marc teòric de referència: Perspectivasociològica i sistèmica: tendències socials generals a diferents escalesmacrosocials, mesosocials i microsocials.  CANVI SOCIAL I CANVI FAMILIAREstem passat d’una societat industrial a la post industrial. Es passa de lesinstitucions sòlides, estables i previsibles, a la societat líquida, vinculada alconsum ràpid i mercantilització extremes. Parlem de la societat de lainformació i el coneixements i la societat en xarxa. Parlem doncs de lasocietat postmoderma i/o hipermodernaExisteix una ruptura entre la primera modernitat i la segons modernitat.Transitem cap a una segona modernitat. Existeix una crisis estructural iinstitucional.Societat plena d’incerteses, a nivell d’escala global, local i domèstica. Afectales nostres relacions a la vida diària i en el sistema d’organització de la curaa la vida diària, que ha estat al llarg de la primera modernitat basat enl’acció de les dones i les famílies.Es transformen les institucions de la primera modernitat, i es mantenen iaugmenten les desigualtats socials degut als grans impactes de les forcesde les estructures econòmiques.
  2. 2. El gran repte és avançar amb el procés de modernització però amb mésequitat social, justícia i de manera sostenible, en quant a la família i lesseves funcions principals: educació, criança i cura al llarg de la vida.La família és una estructura social en crisi de creixement. Parlem de lafamília en el marc de la intervenció social.  QUÈ ESTÀ PASSANT?A occident es desenvolupen tres fenòmens estructurants amb gran impacteen el conjunt de la societat i les pràctiques familiars 1. Procés d’individualització de drets i llibertats 2. Expansió del treball remunerat de les dones adultes. Transformació dels sistemes productius 3. Augment de l’esperança de vidaExisteixen mutuacions específiques en tres nivells:DIMENSIONS D’ANÀLISIS SISTÈMIQUES A. Legalitats i legitimitats. Pluralisme familiar. Desigualtat. Parentalitat (Què és família?Qui ho és? Quan ho és?)S’han aprovat regulacions democràtiques dels vincles familiars: • Rols conjugals simètrics • Divorcis per mutu acord • Despenalització de l’avortament en determinats casos • Adopcions i reproducció assistida en parella o en solitari • Transmissió del cognom de la mare en primer ordre • Autoritat parental compartidaAixò implica noves pràctiques, dinàmiques i biografies familiars.Es legitima el pluralisme familiar: monoparental, homoparental,reconstituïdes,... versus el model biparental únic de “la bona família”.Cal no confondre pluralisme familiar amb:
  3. 3. • Una major equitat social: doncs hom pot formar part d’una família monoparental amb una inserció social d’alt estatus i/o a la inversa. Influència de la posició de la família en l’estructura social. • Amb millors pràctiques parentals: També hi ha problemes amb la democratització. Què vol dir parlar de família democràtica? No s’eliminen els impactes que han fragilitzat la transmissió de les pràctiques de la bona criança. En la primera modernitat la transmissió dels pràctiques de cura i criança es realitzava a través de la Xarxa Familiar i les dones del veïnatge.És necessari reconstruir espais comunitaris formals i informals peracompanyar a les famílies en la criança dels infants, sobretot en la infància il’adolescència.Riscos pel que fa a la institució social? - Famílies no occidentals es veuen com a poc modernes - Diluir l’autoritat parental quan s’atenen famílies amb dificultats importants - Associar la diferència familiar a desestructura familiar B. Canvi en les relacions de poder i autoritat. Entre la parella. Pares i fills. Entre generacions ( Qui mana, Com mana? Quan li toca manar?)Augment de la simetria de drets i responsabilitats entre progenitors.Drets dels infants a ser escoltats, participar a la vida familiar i social, teniruna vida digna, estar protegits per la família i l’Estat com a ciutadans de pledret. (reconeguts com a subjectes de dret). El procés de democratitzacióde drets i llibertats és un procés lent.Què passa a la pràctica? - Confusió entre autoritat i autoritarisme - Cal millorar les relacions democràtiques - Desenvolupament d’una autoritat parental basada en habilitats d’escolta. - Situacions de confusió que crea dolorosos conflictes entre la parella - Manca de temps per compartir
  4. 4. - Influència de les noves tecnologies - Augment de nens/nenes amb malestar, patiment i manca de límits C. Organització i repartiment del treball remunerat i la cura i criança dels fills. El conflicte entre l’ètica de la cura i l’ètica del treball remunerat. (Qui fa què? Quan? Com?)Qui fa la cura?En la 1ª Modernitat: les dones, la família (sempre hi havia una dona a lallar)En la 2ª Modernitat: dones i homes (família), Serveis de Cura de ProximitatA on hem d’anar? Les famílies continuen assumint la cura i criança dels fills. Hi ha unaugment de serveis de cura i proximitat. Cal una revisió i afirmació deltreball de corresponsabiliat múltiple propi d’una societat en Xarxa.Es generen fortes tensions entre l’ètica de la cura i l’ètica del treballremunerat: - A escala individual. Què haig de prioritzar? - A escala familiar: Les dones han estat sobresocialitzades en l’ètica de la cura dels fills. Se senten obligades. Hi ha un augment de malestar i més renúncies. Els homes han estat infrasocialitzats en la cura i criança dels fills. Existeix menys malestar i renúncies. Molts joves demanen estar més temps amb les seves criatures . - Existeixen conflictes que es manifesten cada dia: jo no tinc temps, ja miraré d’arreglar-m’ho, sobrecàrrega i tensions, dificultats d’accedir a recursos i serveis públics, hi ha dèbils polítiques de suport. - El conjunt del grup familiar està perdent el temps de cura i criança dels fills. - Cal negociar i planificar. - Augmenten les tensions quan no es disposen d’habilitats d’escolta i negociació. - Quan el conflicte s’instal·la i es cronifica, negociar entre allò que som i que volem ser.
  5. 5. - A escala societat, econòmica i política. Es devalua l’ètica de la cura i es fragilitzen les ètiques del bé comú, privades i públiques i la vinculació social. Al treball de la cura dels infants encara se li ha anat donat menys valor. Relacionat tot plegat amb corrents neo-liberals adreçades al major consum, desregularització laboral i econòmica. Qui no admet aquestes regles econòmiques i laborals queda fora. S’ha creat la imatge de que la llibertat individual no té res a veure amb la pertinència social. CONCLUSIONS - Cal augmentar les nostres relacions de confiança i la nostra acció col·lectiva. - Cal reforçar la democràcia i reduir les desigualtats socials - Cal potenciar l’enfortiment dels vincles familiars. Corresponsabilitat en la cura i criança dels fills entre homes i dones. La participació de les institucions en l’acompanyament a la família a partir de reconstruir espais comunitaris de relació. • TAULA RODONA “treballant en xarxa per les famílies. Ajuntament de L’Hospitalet”.Presentació de la taula:El treball amb pares apareix com a demanda de les famílies i preocupacióper part dels serveis socials, sanitaris i educatius.El tema de la taula és “l’afrontament del treball amb els pares des deltreball en xarxa”. És necessari apropar-nos als altres serveis i centrar elnostre treball junts.Es veuran propostes de serveis específics, tallers i grups de pares.Requereixen d’una complicitat i d’un ús i l’intercanvi dels serveis i dels casosentre nosaltres mateixos. • 1ª EXPERIÈNCIA. PROJECTE SATEF “SERVEI D’ACOMPANYAMENT EDUCATIU I TERAPÈUTIC A LES FAMÍLIES”
  6. 6. Neus Camps. Psicòloga, terapeuta familiar. Vinculada cooperativa EDUVIC i treballa en el projecte SATEFwww.eduvic.coopwww.itinere.coopSATEF: Serveis d’acompanyament educatiu i terapèutic a les famílies.Vinculat a la cooperativa EDUVIC. Model d’intervenció de la teràpia familiarsocioeducativa. Base teòrica. Perspectiva sistèmica.Model que integra a les famílies en els processos de desenvolupament delsnens que fan al centre. Treball conjunt des de la proximitat relacional,l’afecte i la paraula que permeten reelaborar la dinàmica relacional idisminuir els riscos de fracàs de retorn a l’entorn familiar.D’aquí va néixer la plataforma cruïlla, per treballar amb famílies que estroben en situació de risc social.Des del SATEF es proposa un model de proximitat relacional. Només lapoden oferir treballant en xarxa. La proposta de relació ha de ser clara ipropera. Treballar la motivació i la demanda de la família, s’ha de fer un ústerapèutic que capaciti a la família, per fer emergir la seves potencialitats.Quan la família té una bona vinculació amb el professional referent, esperenla trucada i la reben de manera positiva, és doncs més fàcil construir eltreball terapèutic.Quan hi ha una bona coordinació la família ho rep positivament. En cascontrari, la família pot sentir-se com una pilota, derivada d’un servei a unaltre. Treball en xarxa, rau en la prevenció.En el pla pràctic el treball en xarxa es concreta: el circuit de derivacióseguiment del procés, fitxa de sol·licitud de servei, comunicacionstelefòniques, per correu o presencials amb els professionals, Jornada anualde valoració del servei (jornada d’avaluació i reflexió del servei. Punts forts ipunts dèbils) • 2ª EXPERIÈNCIA. “ESPAI FAMILIAR SOCIOEDUCATIU BADIA DEL VALLÈS”Sara Pascual. Psicòloga i tècnica de família i primera infància enl’Ajuntament de Badia del Vallès. Coordinadora de l’equip.Basat en el treball de les competències parentals des del principi d’unametodologia de treball basada en grups universals per a tota la població igratuïts.
  7. 7. La paternitat i la maternitat requereixen del suport entre iguals. Elsprofessionals no han de ser percebuts com a figures de control, sinód’acompanyament.Ser pares i mares és difícil per a tothom.Necessitat de treballar des de la demanda de les famílies, no caure en elparany de les contraprestacions. Facilitar que els pares i mares puguinsituar l’exercici de la seva parentalitat. Focalitzar en les capacitats de lafamília.Fugir de models que intenten crear serveis específics per a famílies.3ª EXPERIÈNCIA. “TALLERS DIRIGITS A PARES I MARES”Lídia Ramírez. Psicòloga y psicoanalista. Adjunta al programad’interxarxesVan sorgir com a modalitat de treball per posar les condicions necessàriesperque els pares puguin conversar sobre les preguntes que es fan en relacióals seus fills. Els pares saben o no saben? Escoltem “no sé què fer amb ell iamb ella!”. La nostra aposta és que hi ha un saber i es tracta de queemergeixi. Donar un lloc a les preguntes dels pares, ja que és el més propera les seves experiències. Experiència de treball per a trobar el saber fer coma pares. El treball amb els pares és treballar amb l’altre del nen.És un taller està format per un grup de 15 a 20 pares i/o mares. Són sissessions de freqüència setmanal. Hi ha dificultats per mantenir la regularitata les sis sessions. El motiu d’assistència al taller és no saber com respondreles seves pròpies qüestions.Es planteja com un taller per a treballar conjuntament. En un primer tempsels pares es plantegen les preguntes entorn aspectes del dia a dia en lesrelacions amb els fills. S’utilitzen materials de la cultura com són contes,vídeos, escenes de pel.lícules. Finalment, hi ha un temps de concloure, apartir de les qüestions inicials que s’han plantejat.UN CAS.Una mare pregunta: Per què si a mi m’agrada dormir amb la meva filla i aella li agrada dormir amb mi, no haig de fer-ho??La mare explicava que tenia molts problemes perque la nena es quedés al’escola sense plorar o amb la cangur que s’ocupava dels fills mentre elspares estaven en el taller. La nena passava gran part de l’estona plorant. Elque la mare va poder trobar, és que hi havia una relació entre el fet dedormir amb la filla i que ho passés malament quan es separava d’ella. Es va
  8. 8. poder arribar a la conclusió de que si s’ajudava a que la filla pogués dormirsola també li ajudaria en l’altra aspecte.Hi ha una doble exigència en la funció parental, la demanda de complir ambun ideal de paternidad/maternitat, ser un bon pare i/o bona mare i teniruna bona relació amb els fills, i la pròpia demanda dels fills. Barcelona, 26 d’Octubre de 2012

×