tirant lo blanc-sara

Sara Vidal Mallo L’AMOR A TIRANT LO BLANC Definició d'un expert medieval en el tema, anomenat Andreu el Capellà, ( finals del segle XII), "l'amor és una passió que comença amb la contemplació de la bellesa de l'altre sexe". El primer pas de l'enamorat per introduir-se en el camí de l'amor es a partir de la bellesa i la mirada. L'amor és una passió, porta al patiment (serà descrit com una malaltia). Això és el que li va passar a Tirant. Per als trobadors i les trobairitz entenien l'amor com el lliurament (sobretot espiritual) i l'obediència a la persona estimada. Al Tirant lo Blanc trobem per exemple Estefania (que declara que hi ha tres tipus d'amor: 1. L'amor virtuós 2. L'amor profitós. 3. L'amor viciós. L'objecte de desig a la novel·la és sempre una donzella: - La bella Agnès: quines són les virtuts que posseeix? Heu de llegir el primer paràgraf. Al segon hi trobareu una expressió que ho resumeix tot, quina? És una donzella agraciada, elegant, de gentil condició i molt generosa. Té virtuts en un cos més angèlic que humà L’expressió que ho resumeix és: “és de gran vàlua, tant en llinatge com en molta bellesa, gràcia i saber” - Carmesina: al primer paràgraf s'explica com se n'enamora Tirant. Segur que ho podeu relacionar amb una de les característiques de l'amor que heu vist a la pàgina anterior. Quina característica física de Carmesina atrau més a Tirant? Fragment en el que s’explica el comportament de Tirant quan tot just acaba de veure a Carmesina i en queda totalment enamorat:

Sara Vidal Mallo “Tirant demanà llicència a tothom i se n'anà a la posada, entrà en una cambra i posà el cap sobre un coixí, als peus del llit. No tardaren gaire a venir-li a dir si volia dinar. Tirant digué que no, que tenia mal de cap. Però ell estava ferit per aquella passió que a molts enganya. Diafebus, que veié que Tirant no eixia, entrà a la cambra, i li digué: -Capità senyor, us prego, pel meu amor, que em digueu el vostre mal quin és, car, si podré donar-vos algun remei, ho faré de molt bona voluntat. - Cosí meu -digué Tirant-, el meu mal, de moment, no necessiteu saber-lo. I jo no tinc altre mal sinó que l'aire de la mar m'ha trastornat tot. -Oh, capità!, I us voleu amagar de mi, que he estat l'arxiu de tots quants mals i béns heu tingut, i ara, per tan poca cosa, em bandegeu dels vostres secrets? Digueu-m'ho, per pietat, i no em vulgueu amagar res que us afecti. -No vulgueu turmentar-me més -digué Tirant-, que mai no he sentit un mal tan greu com el que ara sento, que ben aviat em portarà a una mort miserable o una glòria reposada si la fortuna no m'és contrària, car la fi de totes aquestes coses és el dolor, ja que l'amor comporta sempre l'amargor. I, de vergonya, es girà de l'altra part, car no gosà mirar Diafebus a la cara, i no li pogué eixir altra paraula de la boca sinó que digué: -Jo amo. Acabant-ho de dir, els seus ulls destil·laren vives llàgrimes mesclades amb singlots i sospirs. Diafebus, veient el vergonyós comportament de Tirant, conegué la causa per la qual Tirant reprenia tots els del seu llinatge, i fins i tot aquells amb qui tenia amistat, quan venia al cas que parlaven d'amor. Ell els deia: "Sou ben folls tots aquells qui estimeu. No teniu vergonya de privar-vos de la llibertat i de posar-la a mans del vostre enemic, que abans us deixarà morir que tenir-vos pietat?", i així es burlava de tots. Però jo veig ara que ell ha caigut en el parany, per resistir al qual, no és suficient tota la força humana.” A part de la seva bellesa, els seus pits.

Sara Vidal Mallo Relacioneu el que acabeu de llegir amb les característiques de l'amor de què parlen els tres primers paràgrafs. Al capítol “EL COMBAT AMB EL SENYOR DE LES VILESERMES PEL FERMALL DE LA BELLA AGNÈS” ens explica com Tirant es fixa en Agnès. Aquest amor es amor virtuós, i el podríem relacionar amb el tercer paràgraf : Podríem parlar de com era l'amor per als trobadors i les trobairitz, poetes dels segles XII i XIII que entenien l'amor com el lliurament (sobretot espiritual) i l'obediència a la persona estimada, que era objecte de tots els elogis en els versos que escrivien. Aquest era l'amor a què es lliuraven les dames i els cavallers, tant els de la realitat com els de la ficció. Al capítol “COM TIRANT FOU FERIT AL COR AMB UNA FLETXA QUE LI DISPARÀ LA DEESSA VENUS PERQUÈ MIRAVA LA FILLA DE L'EMPERADOR”. El podem relacionar amb el primer paràgraf: “Ai, l'amor! En podríem dir tantes coses! Hi ha una definició molt il·lustrativa d'un expert medieval en el tema, anomenat Andreu el Capellà, que va escriure a finals del segle XII. Deia que "l'amor és una passió que comença amb la contemplació de la bellesa de l'altre sexe".” I també el podem relacionar am el segon paràgraf “Tenim, doncs, la bellesa. I la mirada de l'enamorat com a primer pas per introduir-se en el camí de l'amor. Però l'amor és una passió, i això vol dir també patiment. L'amor comportarà, per tant, un grau elevat de sofriment i serà viscut i descrit com una malaltia. Justament, tot això és el que li va passar a Tirant (i a tants d'altres!). Al capítol “AL CASTELL DE MALVEÍ. - Tirant es desplaça al castell de Malveí, on s'allotja Carmesina durant la seva estada al front, i li fa requesta d'un salconduit per tal de visitar-la. La princesa no entén com és que tot un victoriós capità es comporta com si fos un presoner. La Viuda Reposada, la dida de la princesa, haurà d'explicar-li que és un salconduit d'amor allò que l'enamorat demana.- El podem relacionar una mica amb el tercer paràgraf: “Podríem parlar de com era l'amor per als trobadors i les trobairitz, poetes dels segles XII i XIII que entenien l'amor com el lliurament (sobretot espiritual) i l'obediència a la persona estimada, que era objecte de tots els elogis en els versos que escrivien. Aquest era l'amor a què es lliuraven les dames i els cavallers, tant els de la realitat com els de la ficció.” La comtessa de Trípoli és un personatge de carn i ossos i Carmesina un de ficció. Què té a veure tot això amb la versemblança de la novel·la?

Sara Vidal Mallo Doncs que la novel·la de Tirant lo blanc pretenia ser realista, i ho aconsegueix ja que pel que sembla aquestes coses passaven en la época. Penseu un moment en la vostra pròpia experiència. Us sembla que actualment funciona algun tipus d'amor de lluny? Si, perquè hi ha molts medis de comunicació que “ens apropen”, però encara i axí es complicat. Ha arribat el moment de mirar-nos els enamorats en conjunt i no per separat. Ens fixarem, doncs, en què fa cada una de les parelles que funcionen (més o menys: això depèn de l'habilitat de cadascú) a la novel·la. 1. Tirant i Carmesina: Què us ha semblat? Quina promesa d'acostament físic ha fet Carmesina al seu cavaller? Em sembla molt original i molt romàntic. Carmesina li promet de deixar-li besar els ulls i els cabells. Per què penseu que Tirant i Carmesina no han consumat l'amor en una ocasió tan bona? Perque Carmesina preferia esperar, i li deia a Tirant: "Temps vindrà que el que tant desitges estarà a la teva disposició, i la virginitat que jo conservo serà per a tu." Com que Tirant en porta 4 i mig a Constantinoble, podem deduir que el dia que Tirant se'n va enamorar, Carmesina devia tenir uns 9 anyets... I la Viuda Reposada va ser la dida de Carmesina. Quants anys li feu? Deuria tenir uns 35- 36 anys quant era la seva dida, així que quan Carmesina té 14 anys, la Viuda Reposada deuria tenir uns 40 o 41. Repasseu els tres tipus d'amor de què parla Estefania. En quin considereu que s'ha d'incloure el de Tirant i Carmesina: en el virtuós, el profitós o el viciós? Per què?

Sara Vidal Mallo Crec que la seva història s’ajusta a dos tipus d’amors, el que influeix més : l’amor virtuós, i el que també es present l’amor viciós. Repasseu els tres tipus d'amor de què parla Estefania. En quin considereu que s'ha d'incloure el d'Estefania i Diafebus? L’amor viciós. Qui pren la iniciativa en aquesta relació amorosa? Penseu que això té alguna cosa a veure amb algunes de les altres relacions de la novel·la, com la de Tirant i Carmesina o la de l'Emperadriu i el jove Hipòlit? Estefania, si amb la de L’emperadriu i el jove Hipòlit. Ja que elles són les que tenen el poder. Repasseu els tres tipus d'amor de què parla Estefania. En quin col·locaríeu el de la parella formada per Ricomana i Felip? Per què? L’amor profitós. Perque el que volia Felip era poder ser rei, i aconseguir riquesa (casant-se amb Ricomana ho va aconseguir, ja que quan el sogre de Ricomana va morir ell ja casat amb Ricomana, va ser rei de Sicília.) Repasseu els tres tipus d'amor de què parla Estefania. On inclouríeu la parella formada per l'Emperadriu i Hipòlit? Penseu que la classificació que en feu dependrà en aquest cas del personatge que considereu que ha pres la iniciativa. En L’amor profitós. La primera i gran nit que comparteixen l'Emperadriu i Hipòlit, podem pensar que la dona s'ha pres una substància afrodisíaca. Mireu aquí i aquí el que es

Sara Vidal Mallo beu. I ara, fixeu-vos què pren Carmesina després del bany, aquella nit que Plaerdemavida li fica Tirant al llit. És casualitat o no? No, era a propòsit per a estimular-les. En l'episodi en què es descriuen els amors de l'Empedadriu, la mare de Carmesina, i el jove Hipòlit hi ha unes clares referències a la diferència d'edat entre els dos protagonistes. Cliqueu aquí, després aquí i finalment aquí. Quina conclusió en traieu? Que Hipòlit era el seu fill, o que ella era la seva madrastra o que hi havia una diferència d’edat tan gran que podien ser mare i fill. Pensar quines característiques té l'amor d'aquest parell de joves i classificar-lo( El cavaller Espèrcius i la seva dama). Quins guanys, materials i concrets, obté Espèrcius en la seva aventura? És un amor profitós totalment. Un tresor, ser el meu marit de la donzella i el senyor d'aquestes illes. Relacionar l'aventura del cavaller Espèrcius amb Chrétien de Troyes i la matèria de Bretanya. Què té a veure tot això amb la versemblança del Tirant lo Blanc? Que la versemblança de Tirant lo Blanc pretén apropar-se a la realitat, però en casos com en el d’aquest capítol és ben clar que es tot fantàstic. És evident que l'aventura del cavaller Espèrcius us ha de fer pensar en una història llegendària molt coneguda. Quina? En la història de Sant Jordi Quines diríeu que han estat les més reeixides? Per què? Tirant i Carmesina perquè tenien un amor correspost i, Estefania i Diafebus perquè eren molt feliços. Consumar l'amor? Tothom sap què vol dir, això. I feliçment? El qualificatiu es pot aplicar al segle XV? Com és l'acte sexual a la novel·la? En posarem tres exemples.

Sara Vidal Mallo Es vol referir a viure l’amor sense pena. L'acte sexual d'Estefania i Diafebus. Llegiu els fragments assenyalats de la nit que passen al castell de Malveí: el primer, el segon, i el tercer, que es refereix a Tirant i Carmesina amb una metàfora ben significativa. Què us sembla, tot plegat? Doncs que com Carmesina era verge sentia dolor. A més destaca la violència que transmet Tirant. L'acte sexual de l'Emperadriu i Hipòlit. Recordeu els quinze dies que Hipòlit passa tancat a la cambra de l'Emperadriu? Recordeu què va passar al terrat on ell esperava que la dama li obrís la porta? Si us hi heu fixat bé, segur que us haureu adonat que el narrador explica de manera molt diferent aquesta relació sexual, comparada amb les altres. Podeu explicar el perquè? Perquè més que amor hi apareix el desig.

http://etpcantologiapoetica.wordpress.com	128
http://www.slideshare.net	2
http://miralltrencatsisa.blogspot.com	1

tirant lo blanc-sara

by sandriysara on Nov 16, 2009

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

3 Embeds 131

Statistics

tirant lo blanc-sara — Document Transcript