2. CONTEXT HISTÒRIC: PERÍODE DE REVOLTES
A Catalunya, a finals del segle XIX, van tenir lloc diversos enfrontaments entre la
burgesia i els obrers. El proletariat, que treballava explotat, va començar a organitzar-se
en sindicats d’ideologia socialista i anarquista amb l’objectiu de defensar els seus drets.
La revolta social més destacada
d’aquesta època va ser la Setmana
Tràgica (del 26 de juliol al 2 d’agost
de 1909), una revolta popular
(antimilitarista i anticlerical) contra
la participació de reservistes en la
guerra del Marroc, que es va
traduir, principalment, en la crema
d’edificis religiosos.
L’Estat espanyol va patir, a més, una crisi profunda: la pèrdua de les colònies de Cuba i
Filipines (1898).
3. CONTEXT HISTÒRIC: QUÈ IMPULSA L’INICI DEL
NOUCENTISME
1901: creació de la LLIGA REGIONALISTA
• Partit catalanista, conservador, catòlic i monàrquic
• Objectius: obtenció de l’autonomia per Catalunya i la seva modernització
• Recull les aspiracions de la burgesia catalana.
• Mitjà per dur a terme la revolució social.
1906: Enric Prat de la Riba dóna forma teòrica al
projecte polític de la Lliga amb el diari La Veu de
Catalunya i el llibre La nacionalitat catalana.
1907: Prat de la Riba fou elegit president de la Diputació de
Barcelona des d’on planteja una reforma de les institucions
públiques catalanes i una fórmula autonòmica per Catalunya.
4. 1914: constitució de la MANCOMUNITAT
• Institució presidida per Enric Prat de
la Riba (i més tard, per Josep Puig i
Cadafalch), que aplegava les quatre
diputacions catalanes.
• Amb gestió autonòmica, la
Mancomunitat va impulsar el
desenvolupament econòmic i cultural
de Catalunya: inversions en educació i
cultura.
• La dictadura de Primo de Rivera
(1923) va posar fi a la Mancomunitat
(es va dissoldre el 1925).
5. PROGRAMA POLÍTIC DE LA LLIGA REGIONALISTA:
LA RENOVACIÓ CULTURAL
Impuls de la llengua i la cultura per aconseguir la
modernització social i cultural del país
Fixació d’una llengua literària:
Pompeu Fabra s’encarregarà de la
reforma lingüística i la seva
consolidació
• 1906: Primer congrés internacional de la llengua literària.
• 1907: Creació de l’Institut d’Estudis Catalans.
• Establiment d’una infraestructura cultural
6. EL NOUCENTISME: DEFINICIÓ
Moviment ideològic, cultural i polític que té el
suport dels dirigents de la Mancomunitat
Terme popularitzat per Eugeni
d’Ors a la sessió “Glosari” de
La Veu de Catalunya.
• Allò que és propi del nou-cents
Noucentisme (1900)
• Allò que és oposat a vell.
7. INICI DEL MOVIMENT: 1906
Publicació del “Glosari” d’Eugeni d’Ors a La Veu
de Catalunya: transmet la doctrina noucentista.
Publicació d’Els fruits saborosos de Josep Carner:
reflecteix els ideals ètics i estètics del
noucentisme.
Primer congrés de la llengua catalana: primer
pas per a la normalització i normativització de la
llengua catalana.
9. CARACTERÍSTIQUES DEL NOUCENTISME:
• Imperialisme: Imposició dels valors propugnats com a
Eugeni d’Ors (polític nacionals a la societat.
i escriptor) va ser el • Classicisme: raó per sobre dels sentiments
teoritzador del (ordre, harmonia i control). Valoració dels clàssics
Noucentisme. Per grecs i romans com a model literari i com a model
mitjà de les glosses artístic.
(articles d’opinió
• Civilisme o civilitat: Aplicació del programa
breus sobre
noucentista, que havia de crear una societat
l’actualitat política i
urbana, ideal, sense conflictes de classe (oposat al
cultural, signats
ruralisme i al localisme dels modernistes).
amb el pseudònim
Xènius), publicades • Mediterranisme: Valoració del paisatge mediterrani, el
diàriament a La Veu paisatge de l’olivera i de la vinya, i de les formes de
de Catalunya en la vida tradicional d’aquest espai com a model.
secció Glosari, va • Arbitrarisme: Ideal estètic arbitrari, basat en el treball
exposar les bases formal, subjecte a unes normes (oposat a la creació
d’aquest moviment: basada en la inspiració i l’espontaneïtat dels
modernistes).
10. MODERNISME /NOUCENTISME
• Voluntat de renovar la cultura catalana per fer de
SEMBLANCES Catalunya un país autònom, modern i europeu.
• Els noucentistes es consideren intel·lectuals més que
no pas artistes i col·laboren amb la classe burgesa per
transformar la societat (els intel·lectuals modernistes
eren rebels socials crítics amb la burgesia).
• Cultura i política s’alien .
DIFERÈNCIES • Persegueix la imposició de la raó, l’ordre, la serenitat i
la bellesa formal (el modernisme es va decantar per
l’exaltació dels sentiments, l’espontaneïtat i la llibertat
formal).
• Civisme, arbitrarietat i classicisme (en contraposició a
ruralisme, espontaneïtat i romanticisme).
11. EUGENI D’ORS: VIDA
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona 1881 - Vilanova i la Geltrú el
1954), escriptor i filòsof català.
Estudià Dret i Filosofia i Lletres. Es decantà per la literatura.
Emprà el pseudònim “Xènius” per escriure a la secció Glosari de La Veu de
Catalunya i el pseudònim d’Octavi de Romeu per a signar les seves obres
d’art.
El 1917 es converteix en el màxim responsable d'Instrucció Pública de la
Mancomunitat de Catalunya.
Després de la mort d'Enric Prat de la Riba, el seu més ferm protector i
promotor, es produeix un distanciament progressiu entre ell i el programa
de la Lliga Regionalista (el fan dimitir dels seus càrrecs oficials), a causa de
la seva incompatibilitat temperamental i ideològica amb Puig i Cadafalch.
El 1920 avandona la seva llengua i comença a publicar en castellà.
12. EUGENI D’ORS: OBRA
• Articles breus de caire intel·lectual que publicava diàriament a
La Veu de Catalunya.
• Temàtica variada.
• Objectiu: donar una determinada visió del món.
Gloses • Estil innovador:
• Llenguatge elaborat, culte, refinat
• Ús d’arcaismes i neologismes
• Tractament enginyós, intel·ligent i àgil del tema
La Ben • Recull de gloses on presenta la dona ideal (Teresa) com a
Plantada símbol dels valors ideològics i estètics del Noucentisme.
13. LA POESIA NOUCENTISTA
Gènere més conreat del Noucentisme literari perquè era
el gènere que s’adequava millor a les exigències
d’arbitrarisme de la ideologia noucentista (treball
formal, subjecte a unes normes).
La poesia ha de ser artificiosa: treball de la forma, estil
rigorós, llengua culta, elaborada i subtil.
Acostuma a tenir referències al món clàssic.
El poema, en definitiva, era una obra d’art en ell
mateix, valorat per la seva perfecció formal. I el
poeta, doncs, havia de treballar i polir els mots amb
l’objectiu que el poema aconseguís la bellesa artística
desitjada (oposat a l’espontaneïtat dels modernistes).
14. LA POESIA NOUCENTISTA
• La vida senzilla, la quotidianitat.
• L’ambient ciutadà.
• La natura idíl·lica i civilitzada.
• La feminitat:
TEMÀTICA
• Cànons de bellesa grecollatins
• Símbol de l’ordre i la mesura
• Tasca educativa cap als fills
• El pas del temps i l’envelliment.
15. JOSEP CARNER: VIDA
Neix a Barcelona el 1884 i mor a Brussel·les el 1970.
Família d’intel·lectuals: en contacte amb el món de les lletres des de petit.
Passió per la literatura: publica la primera poesia als 12 anys.
Estudia Dret i Filosofia i Lletres als 14 anys: a la universitat és on descobreix el
catalanisme polític.
Treballà activament a l’Institut d’Estudis Catalans.
El 1921 exerceix càrrecs diplomàtics a diferents països.
El 1939 es refugia a Mèxic per la repressió franquista. Allà exercí de professor
universitari i va col·laborar amb altres intel·lectuals catalans exiliats.
16. JOSEP CARNER: OBRA
• Primers anys influït pel Modernisme
ETAPES DE LA SEVA
POESIA • Primera etapa: Noucentisme
• Segona etapa: Simbolisme
• Rigor formal: utilitza formes clàssiques
(sonet)
CARACTERÍSTIQUES • Domini i control de la llengua
DE LA SEVA POESIA
• Visió del món
harmònica, plàcida, equilibrada
• Humor i ironia
17. ELS FRUITS SABOROSOS
Fa un recorregut per les diverses etapes de la vida de la persona
(infantesa, joventut, maduresa i vellesa) relacionant-les amb les
fruites en funció de les seves característiques (color, olor, mida i gust)
i les estacions de l’any en què es donen.
La infantesa hi és tractada com una etapa de felicitat incondicional, i
les criatures la viuen a través dels sentits com si hagués de ser eterna.
La maduresa és protagonitzada per dones, i es
localitza, sobretot, entre l’estiu i la tardor: Carner les acosta al món
quotidià que les envolta (la cuina, la cura dels fills, la maternitat, la
sensualitat, la bellesa que se’n va...) també en un ambient plàcid i
equilibrat i sempre emmarcat en una vida matrimonial perfecta.
18. La vellesa no és tan idíl·lica com les altres dues etapes
perquè, malgrat que en destaca la tranquil·litat i la dolçor, la
solitud i la tristesa hi són ben presents.
Malgrat la proximitat de la mort, la malaltia, la solitud i la
tristesa, ni els personatges ni les paraules de Carner es deixen
endur mai per la tragèdia, sinó que qualsevol etapa de la
vida, fins i tot la més dura, és acceptada, si cal amb dolça
resignació. Es el caràcter noucentista, en què tot ha de ser
harmònic, equilibrat, ordenat, perfecte, artificiós i
classicitzant: arbitrari.
19. EVOLUCIÓ DE LA POESIA
Els principis poètics del noucentisme evolucionen cap a un
distanciament cada cop més gran entre poesia i realitat.
• Els poetes pensen que és necessari expulsar la
realitat de la poesia per assolir l’obra d’art
perfecta.
Influència dels • Les incerteses i les imperfeccions de la vida real
no tenen cabuda en el poema.
poetes simbolistes • El poema ha de brillar com una joia única feta de
Mallarmé i Valery: símbols i musicalitat en perfecta harmonia.
• La poesia ha de ser
pura, intel·lectualitzada, aïllada de tot element
exterior.
20. CARLES RIBA: VIDA
Neix a Barcelona el 1893.
Interès per les llengües, en especial les clàssiques.
Va estudiar Filosofia i lletres i Dret (per la família)
El 1912 coneix la poetessa Clementina Arderiu amb qui es casà el 1916.
Exerceix de professor de literatura, de grec i fa traduccions.
El 1932 és elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans on col·labora amb Fabra en l’elaboració del
Diccionari general de la llengua catalana.
El 1939 s’exilia a França (al poble de Bierville) arran de l’entrada de les tropes franquistes a
Barcelona.
Torna a Catalunya el 1943 i mor el 1959 a Barcelona.
21. CARLES RIBA: OBRA
Un dels poetes més rellevants de la
Gran intel·lectual: amb la voluntat de
postguerra i un dels escriptors més
dedicar-se totalment al món de la
importants de tota la literatura
cultura: poeta, crític i traductor.
catalana del s.XX.
Evolució de la seva poesia:
• Primerenca: influències modernistes (Joan
Maragall).
• Segon estadi: poesia de tendència noucentista
Tradueix autors clàssics i europeus del
• Tercer estadi: “Poesia pura” (importància de la
s.XX. perfecció formal i la nuesa del pensament).
• Últimes composicions: de caire existencial i
metafísic.
22. «Un poema no s’explica;
és a dir, les seves paraules no són canviables per unes
altres, el seu cant no pot ésser dut més ençà de les nocions
i de les imatges que comporta,
perquè justament la seva comesa
és dur el lector més enllà d’elles,
pel camí d’una veu insubstituïble.»
Carles RIBA
23. CARLES RIBA: OBRA
El primer llibre d’Estances (1919) és una descripció dels seus
estats d’ànim i una recerca persistent d’una expressió poètica
personal, de la identitat pròpia del sentit de la inspiració i de la
creació artística. El tema principal és l’expressió de l’amor.
El segon llibre d’Estances (1930) té dues parts, que
corresponen a dues èpoques diferents. Els poemes de la
primera tenen com a tema el destí personal del poeta i els de
la segona reprenen la temàtica amorosa.
Tres suites (1937): tres sèries de sonets que expressen la tensió
entre sensualitat i espiritualitat.
24. CARLES RIBA: OBRA
Elegies de Bierville (1942).
• Són 12 poemes impregnats de mitologia grega: el poeta inicia un viatge
interior de retorn a la seva pàtria, com Ulisses retornà a Ítaca; després cap
a la mort, com ho feu Orfeu per recuperar la seva estimada Eurídice
i, finalment, renéixer i apropar-se a la poesia i a Déu.
• La Guerra Civil va tenir poc ressò en l’obra de Riba però l’exili, va significar
un canvi profund. Aquesta obra fruit de l’experiència de l’exili és una de
les obres poètiques més importants del segle XX a la literatura catalana.
• A imitació d’una forma poètica grecollatina, l’elegia, a les Elegies de
Bierville hi ha expressada l’experiència personal del poeta i l’experiència
col·lectiva de tot un poble en un moment històric dramàtic.
• Exiliat en un país estranger, Riba aboca a les Elegies el seu orgull sorgit de
la humiliació: després d’haver-ho perdut tot, el poeta inicia un retorn cap
al seu interior.
• S’explica la difícil experiència humana del retorn a la pròpia essència.
• Aquest retorn íntim, cap a l’interior de si mateix, inclou, això no
obstant, un retorn col·lectiu, és a dir, té una projecció política, expressada
en el desig de recuperar la llibertat perduda.
25. CARLES RIBA: OBRA
Del joc i del foc (1943/1949) és una col·lecció de poemes breus, adaptació
d’una estrofa japonesa, la tannka, que tenen com a finalitat expressar una
sensació, una reflexió, un fet d’amor o de recança.
A Salvatge cor (1952) sèrie de sonets on el tema central és l’amor humà i
l’amor diví.
Esbós de tres oratoris (1957): tres llargs poemes de temàtica bíblica.
A banda de la seva activitat poètica, no podem oblidar les incursions de Riba
en el camp de la narrativa (bàsicament amb obres adreçades a infants i joves)
i de la crítica literària, a més de la seva tasca com a traductor.
