El modernisme.ppt
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

El modernisme.ppt

on

  • 2,598 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,598
Views on SlideShare
1,538
Embed Views
1,060

Actions

Likes
0
Downloads
22
Comments
0

4 Embeds 1,060

http://catalasesbegues.blogspot.com.es 1022
http://catalasesbegues.blogspot.com 36
http://catalasesbegues.blogspot.co.uk 1
http://catalasesbegues.blogspot.in 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

El modernisme.ppt El modernisme.ppt Presentation Transcript

  • EL MODERNISMEJOAN MARAGALLVÍCTOR CATALÀSANTIAGO RUSIÑOL
  • INTRODUCCIÓ PERÍODE 1892 - 1931 1 2 3MODERNISME NOUCENTISME AVANTGUARDES
  • EL MODERNISME – EL MOVIMENT El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Aquests anys tenen com a característica una profunda expansió industrial i econòmica. Malgrat que aquest moviment cultural recerca noves formes i expressions, afecta a totes les manifestacions de lart i el pensament. En larquitectura i les arts plàstiques és on es mostra amb ple sentit.
  • EL MODERNISME – ETAPES1r PERÍODE (1892 - 2n PERÍODE (1900 –1900): es marquen dos 1911):fets importants: • Es consolida el• Neix la revista Avenç, moviment modernista i que impulsa la apareix la revista reforma lingüística Joventut. de la llengua • La mort de Joan catalana. Maragall marca la fi• Santiago Rusiñol crea del segon període. les festes modernistes de Sitges.
  • EL MODERNISME- OBJECTIU TRANSFORMAR LA SOCIETAT A TRAVÉS DE LA CULTURA; CALIA CANVIAR LA CULTURA CATALANA DE L’ÈPOCA (TRADICIONAL I PROVINCIANA) EN UNA CULTURA MODERNA I NACIONAL. IMPULSORS: JOVES INTEL·LECTUALS PROCEDENTS DE LA BURGESIA INDUSTRIAL I COMERCIAL. PRETENEN TREURE CATALUNYA DEL SEU ENDARRERIMENT EN RELACIÓ A EUROPA.
  • ARQUITECTURA ANTONI GAUDÍ DOMÈNEC I MONTANER
  • PINTURARAMON CASAS ISIDRE NONELL SANTIAGO RUSIÑOL
  • LITERATURAJOAN MARAGALL VÍCTOR CATALÀ SANTIAGO RUSIÑOL
  • ARTISTES SE SENTEN PROFESSIONALS DE L’ART I CONCEBEN L’ARTISTA COM UN REBEL ENFRONTAT AMB LA PRÒPIA CLASSE SOCIAL. CONSIDEREN QUE EL MÓN DE LA PAGESIA ESTÀ ANCORAT EN EL PASSAT I DIFICULTA LA MODERNITZACIÓ DE LA SOCIETAT.
  • CORRENTS IDEOLÒGICS REGENERACIONISME  LA CULTURA COM A MITJÀ PER RENOVAR LA SOCIETAT  COMPROMÍS POLÍTIC  VOLUNTAT DE REGENERAR LA POBLACIÓ INCULTA  JOAN MARAGALL ESTETICISME  DISTANCIAMENT DELS CONFLICTES SOCIALS  L’ART COM A SALVACIÓ INDIVIDUAL  L’ART PER L’ART  SANTIAGO RUSIÑOL
  • POESIA: JOAN MARAGALL 1860-1911 Fill d’un industrial Llicenciat en dret i exerceix de periodista al Diario de Barcelona i L’Avenç. Compromís amb la realitat social de la seva època Poeta, assagista i traductor de poetes romàntics alemanys.
  • OBRA TEORIA DE LA PARAULA VIVA: la creació poètica s’ha de basar en l’espontaneïtat, la puresa de l’emoció artística i la sinceritat. La paraula viva Joan Maragall elabora la seva pròpia teoria poètica que defineix com paraula viva. Segons la teoria el poeta ha de contemplar la realitat i esperar el moment en què li arriba la inspiració (la veu interior secreta). Un cop escrites ja no es poden tocar perquè perdrien espontaneïtat i puresa. La seva obra poètica és una exaltació a la natura i a la vida amb una actitud positiva i vitalista.
  •  Primers anys: tema amorós i romàntic amb pinzellades populars  Evolució al regeneracionisme: compromís amb la societat civil. LA VACA CEGA Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, La vaca cega se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, Un dels principals temes de la el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre poesia de Maragall és la natura. se li ha posat un tel: la vaca és cega. Essent un home de ciutat quan Ve a abeurar-se a la font com ans solia, contemplava la natura quedava mes no amb el ferm posat d’altres vegades impressionat. ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Maragall veu en la natura la Ses companyes, pels cingles, per les comes, cara visible de Déu. El poeta pel silenci dels prats i en la ribera, té la missió de transmetre fan dringar l’esquellot, mentres pasturenl’emoció que transmet aquest l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. espectacle. Topa de morro en l’esmolada picaEl poema de la vaca cega n’és un i recula afrontada... Però torna, exemple d’aquest transmissió. i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. L’estat de la vaca simbolitza Beu poc, sens gaire set. Després aixeca l’individu aïllat i incomprès, com al cel, enorme, l’embanyada testa se sentien els artistes amb un gran gesto tràgic; parpelleja modernistes. damunt les mortes nines, i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.
  • ODA A ESPANYA Jo he vist els barcos – marxar replens dels fills que duies – a que morissin:Escolta, Espanya, – la veu d’un fill somrients marxaven – cap a l’atzar;que et parla en llengua – no i tu cantaves – vora del marcastellana: com una folla.parlo en la llengua – que m’ha donatla terra aspra: On són els barcos. – On són els fills?en’questa llengua – pocs t’han parlat; Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:en l’altra, massa. tot ho perderes, – no tens ningú. Espanya, Espanya, – retorna en tu,T’han parlat massa – dels saguntins arrenca el plor de mare!i dels que per la pàtria moren:les teves glòries – i els teus records, Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;records i glòries – només de morts: que el plo’ et torni feconda, alegre ihas viscut trista. viva; pensa en la vida que tens entorn:Jo vull parlar-te – molt altrament. aixeca el front,Per què vessar la sang inútil? somriu als set colors que hi ha en elsDins de les venes – vida és la sang, núvols.vida pels d’ara – i pels que vindran:vessada és morta. On ets, Espanya? – no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora?Massa pensaves – en ton honor No entens aquesta llengua – que eti massa poc en el teu viure: parla entre perills?tràgica duies – a morts els fills, Has desaprès d’entendre an els teuste satisfeies – d’honres mortals, fills?i eren tes festes – els funerals, Adéu, Espanya!oh trista Espanya!
  • NARRATIVA MODERNISTA La novel·la modernista pretén relectir el xoc emocional que sent lartista en contacte amb la realitat amb un llenguatge colpidor, suggeridor i rar, amb visions subjectives i personatges singulars que simbolitzaran les forces ocultes de la natura i lesperit. Escenaris rurals Personatges simbòlics
  • VÍCTOR CATALÀ Pseudònim de CATERINA ALBERT I PARADÍS (LEscala, 1869 – 1966) Novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa. Filla de propietaris rurals De formació autodidacta, fou des de petita una gran lectora. Les seves primeres publicacions són de poesia i teatre. On realment destaca és en el terreny de la narrativa. Lany 1902 publicà el primer recull, Drames rurals, que desperta una viva polèmica motivada per dues raons: la incògnita sobre lautor i la reacció de la societat davant dun tipus de literatura "massa crua". Tot això sagreujà amb el descobriment de la personalitat femenina que samagava sota el pseudònim.
  • CARACTERÍSTIQUES NARRATIVAVÍCTOR CATALÀ El tret essencial de la seva narrativa és el caràcter marcadament asocial dels personatges. Món rural inhòspit en el qual lhome, generalment dolent o marginat, pobre i feble, viu radicalment sol i abocat al fatalisme. Situacions límit que desemboquen en morts violentes i cruels, que lautora descriu duna manera freda i distanciada, de vegades amb pinzellades dhumor negre. Cal destacar en la seva obra la riquesa de la llengua, tret comú al de la majoria dautors de narrativa rural modernista.
  • OBRA DRAMES RURALS (1901)  Històries crues i tràgiques.  Tensió home-natura (protagonistes víctimes de la natura) SOLITUD (1905)  Matrimoni Mila (jove i bonica) amb un home ignorant i abúlic incapaç d’estimar-la.  Soledat i depressió progressiva de la protagonista que desemboquen en tragèdia que l’enfrontarà i l’alliberarà, alhora, del seu destí.
  • TEATRE: SANTIAGO RUSIÑOL Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931 Escriptor i pintor. Fill duna família de lalta burgesia procedent de Manlleu, tenen fàbrica de teixits. Rusiñol no seguí la tradició familiar; de ben jove se sentí atret per lart, va estudiar dibuix a la Llotja i deixà lempresa familiar en mans del seu germà més petit. Lany 1880 inicià els seus viatges per Catalunya. El 1888 marxà a París, on residí llargues temporades per espai de set anys; és el moment en què es manifesta al gran públic la seva personalitat de pintor i escriptor. Des de 1892 a 1899, en les seves vingudes de París, celebrà a Sitges les Festes Modernistes que constitueixen una fita important en linici daquest moviment. És uin dels capdavanters de la tendència de "lart per lart".
  • OBRA Cigales i formigues (1901), on es planteja el paper de l’artista modernista. L’heroi (1903) crítica política acostant-se a les posicions regeneracionistes. L’auca del senyor Esteve (1917). És l’adaptació d’una novel·la publicada deu anys abans. Rusiñol hi descriu, a través de tres generacions, la trajectòria econòmica d’una família propietària d’una botiga de vetesifils. Fa una sàtira dels costums i deures de la petita burgesia catalana. És un reflex de les tensions que vivien els intel·lectuals modernistes i la societat burgesa.