Tema 9. DemocràCies I Totalitarismes (1918 39)

3,395 views

Published on

Published in: News & Politics
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,395
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
380
Actions
Shares
0
Downloads
295
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 9. DemocràCies I Totalitarismes (1918 39)

  1. 1. TEMA 9.- DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES (1918-39) Salvador Vila Esteve Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
  2. 2. TEMA 9.- DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES (1918-39) <ul><li>0.- INTRODUCCIÓ: LA CRISI DE LES DEMOCRÀCIES. </li></ul><ul><li>1.- EL FEIXISME. </li></ul><ul><li>2.- LA ITÀLIA FEIXISTA (1922-39). </li></ul><ul><li>3.- L’ALEMANYA NAZI (1933-39). </li></ul>
  3. 3. 0.- INTRODUCCIÓ: LA CRISI DE LES DEMOCRÀCIES Conseqüències de la Iª Guerra Mundial Depressió econòmica dels anys ‘30 + Crítica a les democràcies liberals = Ascens de dues alternatives contraposades Comunisme Feixisme Democràcies a Europa en 1939: Gran Bretanya, Irlanda, França, Suïssa, Bèlgica, Holanda, Noruega, Suècia, Dinamarca i Txecoslovàquia Dictadures a Europa en 1939: Hongria, Itàlia, Espanya, Portugal, Bulgària, Grècia, Polònia, Letònia, Lituània, Estònia, Àustria i Alemanya.
  4. 4. 1.- EL FEIXISME <ul><li>1.1.- Definició . </li></ul><ul><li>1.2.- Característiques . </li></ul><ul><li>1.3.- Causes o circumstàncies en què es desenvolupa . </li></ul>
  5. 5. 1.1.- Definició . Moviments d’ideologia ultranacionalista, antisocialista, antiliberal i antidemocràtica que van fundar o van pretendre fundar règims totalitaris baix els principis de cabdillatge i un exèrcit de partit al període d’entreguerres (Ernst Nolte) El feixisme és el capitalisme que rebutja els seus orígens liberals per adaptar l’estructura social de producció a aquelles circums- tàncies en què la idea liberal seria políticament, econòmicament i socialment fatal per a la idea capitalista (Harold Laski)
  6. 6. 1.2.- Característiques . Estat totalitari: rebuig al liberalisme democràtic i la separació de poders, intentant controlar totalment la vida pública i privada de les persones “ A més de combatre el socialisme, el feixisme ataca tot el conjunt de les ideologies democràtiques, i les rebutja tant des del punt de vista de les seves premisses teòriques com de les seves aplicacions i instrumentalitzacions pràctiques. El feixisme nega que el nombre, pugui dirigir les societats humanes; nega que aquest nombre pugui governar mitjançant una consulta periòdica; afirma la desigualtat irremeiable, fecunda i beneficiosa dels homes, que no es pot anivellar mitjançant un fet mecànic i extrínsec com és el sufragi universal. Es poden definir com a règims democràtics aquells en què, de tant en tant, es dóna al poble la il·lusió de ser sobirà, però la veritable i efectiva sobirania resideix en altres forces (...).” B. MUSSOLINI: La doctrina del feixisme , 1932. “ El jove moviment nacionalsocialista és, en essència i organització, antiparlamentari, és a dir, rebutja, tant en el principi com en la composició, qualsevol teoria basada en el sufragi de les majories (...). Una ideologia que, negligint el principi democràtic de la massa, aspira a consagrar aquest món a favor de l’home superior està lògicament obligada a reconèixer també el precepte aristocràtic de la selecció, de manera que garantisca el govern i la màxima influència dels més capacitats”. A. HITLER: Mein Kampf , 1924. “ Som un partit antiparlamentari que rebutgem amb bons fonaments la Constitució de Weimar i les institucions republicanes que va crear; som enemics d’una demo- cràcia falsificada que inclou en la mateixa llista als intel·ligents i als tontos, als aplicats i als malfeiners; vegem en l’actual sistema de majoria de vots i en l’organit- zada irresponsabilitat la causa principal de la nostra creixent ruïna. ¿Què anem a fer, per tant, en el Reichstag? Anem al Reichstag per a procurar-mos armes en el mateix arsenal de la democràcia. Ens fem diputats per a debilitar i eliminar les idees de Weimar amb el seu propi recolzament. Si la democràcia és tan estúpida que ens facilita dietes i passes de lliure circulació per aconseguir aquest objectiu és assumpte seu (...). També Mussolini va anar al Parlament. I, malgrat això, no va tardar en marxar amb les seues camises Negres sobre Roma.” J. GOEBBELS: article en Der Angriff , 30 d’abril del 1928. Partit únic: PNF a Itàlia i NSDAP a Alemanya Estat corporatiu: es prohibeixen les vagues i protestes obrers i els sindicats de classe, substituïts pel sindicat corporatiu feixista, que imposa els interessos de la burgesia “ En les corporacions el sindicalisme feixista troba la seua meta. (...) Mentre el sindicalisme socialista, pel camí de la lluita de classes, desemboca en al política amb el seu programa de supressió de la propietat privada i de la iniciativa individual; el sindicalisme feixista, a través de la col·laboració de les classes, desemboca en les corporacions, que donen a la col·laboració harmonia i sistema, defensant la propietat, però elevant-la a funció social, respectant la iniciativa privada, però en l’àmbit de la vida i l’economia de la nació. El sindicalisme no pot ser una finalitat en ell mateix: o es converteix en socialisme polític o en corporacions feixistes. Sols en les corporacions es realitza la unitat econòmica dels seus diversos elements: capital, treball i tècnica.” B. MUSSOLINI: Discurs en el Consell Nacional de les Corporacions , 22 d’abril del 1930. Exaltació del líder, cap del partit únic, encarnació de la nació i expressió de la voluntat de tots Nacionalisme exacerbat, agressiu i expansionista front a l’internacionalisme (antimarxisme) “ El Reich alemany, com a Estat, ha d’abastar a tots els alemanys i imposar-se la missió, no sols de cohesionar i conservar les reserves més preuades dels elements racials originaris d’aquest poble, sinó també la de conduir-los, lenta i fermament, a una posició predominant.” A. HITLER: Mein Kampf , 1924. Racisme i odi a l’estranger (xenofòbia) “ La ideologia nacional racista veu el valor de la humanitat en els seus elements racials d’origen. Considera l’Estat sols com un mitjà per aconseguir la conservació racial de l’home. De cap manera creu, per tant, en la igualtat de les races, sinó que, pel contrari, en admetre la seua diversitat, reconeix també la diferència quali- tativa existent entre elles. Aquesta persuasió de la veritat li obliga a fomentar la preponderància del més fort i a exigir la supeditació de l’inferior i del dèbil, d’acord amb la voluntat inexorable que domina l’univers. (...) L’Estat ha de començar per fer de la qüestió de la raça el punt central de la vida general; ha de vetllar per la conservació de la seua puresa i ha de consagrar al xiquet com el bé més important del seu poble. Està obligat a cuidar de que sols els individus sans tinguen descendència. (...) Tots aquells que, en aquest món, no són de raça pura, no són més que rebutjos.” A. HITLER: Mein Kampf , 1924. Militarisme imperialista: culte a la violència i la guerra i desig d’expandir-se “ Italians! Escolteu la llei que posa punt i final a un període de la nostra història i n’obri un altre ple d’immenses possi- bilitats de futur: 1r. Els territoris pertanyents fins al present a l’imperi d’Etiòpia passen a la sobirania absoluta i indeclinable del regne d’Itàlia. 2n. El rei d’Itàlia adopta per a ell i els seus hereus el títol d’emperador d’Etiòpia. Oficials! Suboficials! Soldats de totes les forces d’Àfrica i Itàlia! Camises Negres ! Italians i italianes! Alceu, legiona- ris, els vostres cors i les vostres banderes amb convicció i saludeu com es mereix la reaparició de l’Imperi, després de mil cinc-cents anys, sobre les colines de Roma! Proclamació de l’Imperi (9 de maig del 1936). “ Exigim la unió de tots els alemanys per a construir una Gran Alemanya. Exigim espai i territori (colònies) per a l’alimentació del nostre poble i per a establir el nostre excés de població.” A.HITLER: Mein Kampf , 1924. Jerarquització i domini de les elits sobre la resta (superiors-inferiors): homes sobre dones, militars sobre civils, la nació sobre la resta de nacions i el líder sobre tots Omnipresència en la vida de la gent: educació, partit i sindicat únics, propaganda, mitjans de comunicació, associacions i repressió
  7. 7. 1.3.- Causes o circumstàncies en què es desenvolupa . Augment de l’ultranacionalisme pels tractats de pau de la Iª Guerra Mundial A Itàlia no se li donen els territoris que se li havien promès -> irredemptisme A Alemanya se li imposen condicions molt dures a Versalles -> descontent general Crisis econòmiques Fi Iª Guerra Mundial Depressió dels anys ‘30 Descontent de la població Crítica a les democràcies Ascens del feixisme Desclassament dels combatents: els militars que tornen de la guerra no es reintegren en la societat en mig de la crisi i es refugien en l’uniforme i les organitzacions paramilitars feixistes Crisi dels estats liberals: continus canvis de govern que no són capaços de solucionar els problemes econòmics i socials (inestabilitat política) front a un comunisme en ascens Col·laboració de l’alta burgesia amb el feixisme i el nazisme per frenar l’amenaça bolxevic, defendre els seus interessos i mantindre el sistema capitalista “ L’economia té necessitat d’un desenvolupament sa i progressiu. Els nombrosos partits lluitaven entre ells en el més complet desordre (...). Aquells que integrem l’empresa Krupp no som idealistes, sinó realistes. Teníem la impressió de que Hitler ens oferiria la possibilitat d’un desen- volupament autèntic, que, a més, ha dut a terme. Al principi votarem pel partit populista, però els conservadors no podien governar el país; eren molt dèbils. En aquesta lluita implacable pel pa i el poder, teníem la necessitat de ser guiats per una mà forta i dura: la de Hitler ho era. Després dels anys transcorreguts baix el seu mandat ens sentim satisfets. Desitjàvem un sistema eficient i que ens proporcionara els mitjans per a treballar tranquil·lament.” A. KRUPP: Declaracions en els processos de Nuremberg (1945).
  8. 8. 2.- LA ITÀLIA FEIXISTA (1922-39) <ul><li>2.1.- Context en què es desenvolupa . </li></ul><ul><li>2.2.- La pujada al poder de Mussolini . </li></ul><ul><li>2.3.- La dictadura feixista . </li></ul><ul><li>2.4.- Un marcat dirigisme econòmic . </li></ul><ul><li>2.5.- Un control social estricte . </li></ul>
  9. 9. 2.1.- Context en què es desenvolupa . Conseqüències Iª G.M. Econòmiques: destrucció, crisi greu i augment dels preus -> descontent Territorials: als tractats de pau no li donen a Itàlia els territoris promesos (Fiume, Ístria, Trentino,...) -> irredemptisme Socials: el descontent dels pobres provoca l’ascens del comunisme, amb vagues, protestes i ocupacions de terres pels camperols (1919-20) &quot;Però això era en 1920: tota Itàlia tremolava amb la febre revolucionària i molt ràpidament la cosa va canviar de caràcter. Els obrers van pensar que havia arribat el moment d’apoderar-se definitivament dels mitjans de producció. Es van preparar armant-se per a la defensa, transformant moltes fàbriques en veri- tables fortaleses i començant a organitzar la producció pel seu compte. Els pa- trons van ser apartats o declarats en estat d’arrestats. Era l’abolició de fet del dret de propietat i el govern deixava fer perquè es sentia impotent per a oposar- se. El moviment s’estenia i englobava a altres categories: per totes parts els camperols ocupaven la terra. Era la revolució que començava i que es desenvolupava d’una manera, diria jo, quasi ideal.” E. Malatesta. Publicat en L 'Umanitá Nuova. 28 de juny del 1922. Polítiques: el descontent genera crítiques i desconfiança cap a la inestable democràcia (monarquia parlamentària) Por de la burgesia davant l’ascens del comunisme, les vagues i les ocupacions de terres El govern, dèbil, no pot fer res per frenar les accions dels obrers Gran part de la burgesia recolza el feixisme Inestabilitat política (5 governs en 3 anys) Crisi econòmica Crisi social + + = Descomposició de l’estat liberal Ascens del comunisme i el feixisme Augment de l’ultranacionalisme revengista (irredemptisme) Expedicions d’ex-combatents descontents, dirigits per d’Annunzio, ocupen el Fiume, desobeint el govern
  10. 10. 2.2.- La pujada al poder de Mussolini . Mussolini funda els Fasci di Combattimento , barrejant populisme i nacionalisme (1919) En 1921 es transforma en el Partit Nacional Feixista (PNF) Programa del PNF: crear un Estat fort, defendre la propietat privada i expansionisme Rep diners de la burgesia, suport de l’exèrcit i recolzament social de burgesia i descontents Ataquen violentament a persones i institucions d’esquerres La policia no actua i els jutges es posen penes mínimes Boicotegen la vaga general (1922) “ Es parla molt de l’activitat violenta dels feixistes. Ens apropiem per a nosaltres sols el dret de controlar-la i, si arriba el cas, d’eliminar-la (...). Mentrestant, i sempre que ho considerem necessari, continuarem colpejant amb major o menor intensitat els cranis dels nostres enemics, és a dir, fins que la veritat penetre en ells (...). El programa de la política exterior del feixisme comprèn una sola paraula: expansionisme.” Benito Mussolini. Fragment d’un discurs. 1921. Marxa sobre Roma (octubre 1922) Milers de feixistes arriben a Roma i ocupen els edificis públics El rei i l’exèrcit es neguen a actuar contra els feixistes El govern és obligat a dimitir El rei li encarrega a Mussolini formar un nou govern El camí cap a la dictadura (1922-24) 1922: Mussolini forma un govern de coalició, mantenint el Parlament, les llibertats i la democràcia formal 1923: Mussolini s’atorga plens poders i reforma la llei electoral per a preparar les eleccions del 1924 1924: Mussolini guanya unes eleccions manipulades ( pucherazo ) El socialista Matteotti denuncia la corrupció i és assassinat Mussolini accepta la seua responsabilitat L’esquerra abandona el Parlament i Mussolini es fa amb el poder absolut
  11. 11. 2.3.- La dictadura feixista . Règim totalitari feixista des del 1925 Mussolini té tot el poder: és cap de govern i governa per decret “ Ell (Mussolini) és nomenat i revocat pel rei, davant el qual és responsable de l’orientació de la política general del govern; és l’encarnació suprema del poder executiu; tria els seus ministres, que són responsables davant el rei, però també davant d’ell; ell decideix el nombre de ministeris i pot assumir personalment diverses carteres ministerials; forma part del Consell de tutela dels membres de la família reial; les Cambres no poden abordar cap qüestió sense el seu consenti- ment previ; transcorregut un termini de tres mesos, té el dret de tornar a presentar un projecte de llei prèviament rebutjat per una de les dues Cambres; de la mateixa manera pot tramitar i sotmetre a votació d’una de les dues Cambres una proposició de llei rebutjada per l’altra Cambra (...). Qualsevol que atempte contra la vida, la integritat física o la llibertat del cap de govern serà mereixedor d’una reclusió la durada de la qual no serà inferior a quinze anys, i en cas d’un atemptat fatal, se’l castigarà amb la pena de mort. Qualsevol que ofenga amb actes o paraules al cap de govern serà castigat amb una pena de reclusió de sis a trenta mesos.” Llei del 24 de desembre del 1925 . El Parlament es queda sense poders i passa a dependre del Gran Consell Feixista, que triarà els seus membres “ És perfectament concebible que un Consell Nacional de les Corporacions substitueisca en la seua totalitat a l’actual Cambra de Diputats, que mai va ser del meu gust. És anacrònica fins en la seua denominació; però és una institució que ja existia quan nosaltres entrarem, amb el seu caràcter aliè a la nostra mentalitat i a la nostra passió de feixistes. Aquesta Cambra pressuposa un món que nosaltres hem demolit; pressuposa l’existència de diferents partits polítics i, sovint, una injúria a l’esperit de treball. Des del dia en què vam suprimir la pluralitat de partits, la Cambra de diputats ha perdut la seua raó de ser.” B. MUSSOLINI: Discurs del 14 de novembre del 1933 . Es prohibeixen tots els partits, menys el partit feixista (PNF) Es prohibeixen els sindicats de classe i les vagues: sindicat vertical i corporatiu únic (feixista), defensant la burgesia i controlant els obrers El govern nomena les autoritats provincials i municipals L’administració és depurada i la policia política persegueix l’oposició S’enquadra a tots els grups socials en associacions feixistes: xiquets, dones, estudiants, treballadors, jubilats,... Control ideològic de la societat: ensenyament, censura, mitjans,... <ul><li>Quin és el significat del nom duce ? </li></ul><ul><li>Duce ve del llatí dux , que deriva de duco i significa “el que condueix”. </li></ul><ul><li>Qui és el Duce ? </li></ul><ul><li>El Duce és Benito Mussolini, el creador del feixisme, el renovador de la societat civil, el cap del </li></ul><ul><li>poble italià, el fundador de l’imperi. </li></ul><ul><li>Què vol el Duce per al poble italià? </li></ul><ul><li>Vol millorar-lo moralment i materialment, garantint-li el màxim de treball i benestar; i vol que, </li></ul><ul><li>a través de l’educació i l’organització política, sindical, esportiva i moral del feixisme, siguem </li></ul><ul><li>sempre conscients de les seues finalitats i la seua missió al món. </li></ul><ul><li>Per què el Duce és el fundador de l’Imperi? </li></ul><ul><li>Perquè condueix i guanya, contra una coalició de 52 estats, la guerra colonial més gran de la </li></ul><ul><li>història, guerra per augmentar el prestigi, la grandesa i la vida de la Pàtria feixista. A través </li></ul><ul><li>d’aquesta guerra i la conquesta d’Etiòpia Itàlia ha tingut el seu gran Imperi. </li></ul><ul><li>Il Primo Libro del Fascista , Roma, PNF, 1938. (Catecisme feixista). </li></ul>“ El control de la premsa quotidiana i periòdica de tot tipus va ser efectiu en la segona meitat dels anys ’ 30 (...). El ministeri de Cultura intervenia en tot, des de l’elecció dels directors i els periodistes fins als temes i la manera de tractar-los, fins i tot en les regles tipogràfiques a respectar. Mitjançant aquestes directrius tipofràgiques, és del Ministeri de Cultura d’on venia l’ordre d’escriure sistemàticament Duce amb majúscules amb la finalitat de subratllar la superioritat de Mussolini sobre tots, fins i tot sobre el rei. Si s’afegeix a açò el fet que el Ministeri de Cultura tenia tots els poders en matèria de segrest i de suspensions, decidia l’oportunitat de tota nova iniciativa periodística, controlava les subvencions i les concessions de carnets de premsa (...). D’aquest poder se’n derivava una capacitat potencial de condi- cionar i manipular les masses a través de la creació d’un univers cultural homogeni que impedia els discursos dissidents.” RENZO DE FELICE: El feixisme, un totalitarisme a la italiana? , 1988. Signa els Pactes del Laterà amb el papa Pius XI: l’estat italià financia l’església i l’església dóna suport al règim feixista Política exterior expansionista Campanya per recuperar Trieste i annexió definitiva del Fiume Expansionisme colonial: ocupació d’Etiòpia i proclamació de l’Imperi Ajuda militar a Franco en la Guerra Civil Espanyola (1936-39)
  12. 12. 2.4.- Un marcat dirigisme econòmic (I) . Tres pilars Intervencionisme estatal Protecció de la indústria nacional Tendència a l’autarquia econòmica Tres etapes 1922-26: cert liberalisme, però controlant i reprimint el moviment obrer 1926-30 Intervencionisme estatal i protecció de la indústria nacional, imposant el sindicalisme vertical ( Carta del Lavoro ) Les grans batalles Batalla de la lira: sobrevaloren la moneda per prestigi Baixada de les exportacions Batalla del blat, amb l’objectiu d’autoabastir-se Descens als cul- tius intensius Batalla dels naixements: incentius a la natalitat Creixement demogràfic Construcció de grans obres públiques Propaganda i baixa l’atur Des del 1930 Més autarquia i intervencionisme (crisi): l’Estat controla l’economia Es crea l’IRI per comprar i ajudar a les empreses amb problemes S’impulsa la indústria armamentista
  13. 13. 2.4.- Un marcat dirigisme econòmic (II) . VALORACIÓ Creix sobretot la indústria, que s’estanca durant la crisi (1930-35) i sols es recupera a partir del 1936 amb la indústria d’armes Es beneficia sobretot la gran burgesia, perquè baixen els salaris reals i puja l’atur (de 80 mil en 1926 a un milió en 1934)
  14. 14. 3.- L’ALEMANYA NAZI (1933-39). <ul><li>3.1.- Causes de l’ascens del nazisme . </li></ul><ul><li>3.2.- L’arribada al poder del nazisme . </li></ul><ul><li>3.3.- La construcció d’una dictadura nazi . </li></ul><ul><li>3.4.- Autarquia econòmica i rearmament . </li></ul><ul><li>3.5.- La cohesió social i ideològica . </li></ul><ul><li>3.6.- La puresa racial . </li></ul><ul><li>3.7.- L’expansió territorial . </li></ul>
  15. 15. 3.1.- Causes de l’ascens del nazisme . Conseqüències Iª G.M. Pèrdues territorials i econòmiques d’Alemanya (Versalles) descontent Crisi econòmica de postguerra i pagaments de reparacions i deutes Descontent dels ex-combatents i de la població en general Recolzament de part de l’exèrcit a Hitler Putsch de la cervesria (Munich, 1923): intent de colp d’estat de Hitler i els seus seguidors, recolzats pel general Ludendorff Greu impacte de la crisi dels anys ’30 a Alemanya (fort creixement de l’atur) Feblesa del sistema parlamentari alemany: 19 governs en 13 anys Ascens del comunisme La burgesia recolza Hitler per frenar el comunisme
  16. 16. 3.2.- L’arribada al poder del nazisme . 1920: es funda el Partit Nacional-Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) Hitler arriba a cap del NSDAP (1921) Potencia la propaganda i el caràcter violent Abandona els aspectes socialstes del programa inicial del partit Crea les Seccions d’Assalt (SA): grup paramilitar per atacar a gent d’esquerres (comunistes sobretot), jueus i eslaus Intent de colp d’estat a Munic (1923): putsch de la cerveseria Fracassa i Hitler és detingut i condemnat a presó, on escriurà el Mein Kampf ( La Meua Lluita ). Mein Kampf Menyspreu per la democràcia: líder únic i fort ( führer ) Odi al comunisme Superioritat de la raça ària: racisme (antisemitisme sobretot) i xenofòbia Necessitat de crear un Gran Reich , recuperant tots els territoris de parla germànica (espai vital o anschluss ) Creació de les SS (Grup de Protecció) com a milícia o exèrcit del partit Raons de l’èxit nazi Suport econòmic i social de l’alta burgesia Suport social de burgesia, classes mitjanes, aturats i camperols arruïnats Crisi econòmica dels anys ’30 (atur) Descontent amb els partits tradicionals Bons resul- tats nazis en 1932 Hitler és nomenat canceller (1933) en un govern de coalició
  17. 17. 3.3.- La construcció d’una dictadura nazi (I) . 1933: Hitler disol el Parlament i convoca eleccions Prepara les eleccions per aconseguir majoria absoluta Persegueix l’oposició, especialment als comunistes (assassinats) Els nazis incendien el Reichstag per a culpar, perseguir i prohibir els comunistes -> primer camp de concentració (Duchau) Suspèn les llibertats i restableix la pena de mort Els nazis guanyen les eleccions, però sense majoria absoluta Hitler, amb l’ajuda del Zentrum catòlic, aconsegueix plens poders del Parlament per a quatre anys Mor Hindenburg (1934) i Hitler és nomenat president, a més de canceller, i es proclama führer Acaba amb l’oposició interna (“Nit dels ganivets llargs”, 1934): assassinats de Röhm i més de tres-cents membres de les SA que criticaven Hitler Prohibeix tots els partits (menys el NSDAP) i sindicats (menys el sindicat vertical nazi) Es crea la GESTAPO: policia política per a controlar i eliminar l’oposició
  18. 18. 3.3.- La construcció d’una dictadura nazi (II) . Sotmet els jutges, depurant a tots aquells que s’oposen al seu poder Suprimeix els poders locals i regionals dels landers (federacions) -> tot el poder per Hitler Es limiten tots els drets i llibertats, s’instaura la censura, es prohibeixen i cremen llibres,... <ul><li>“ En relació a l’article 48, paràgraf segon de la Constitució del Reich, i amb l’objectiu d’impedir </li></ul><ul><li>els actes de violència comunistes que posen en perill l’existència de l’Estat, es decreta amb </li></ul><ul><li>caràcter de llei el següent: </li></ul><ul><li>Queden derogats fins a nova ordre els articles 114, 115, 117, 118, 123, 124 i 153 de la Consti- </li></ul><ul><li>tució alemanya. Per consegüent, es pot coartar la llibertat personal, el dret de lliure expressió del </li></ul><ul><li>pensament, inclosa la llibertat de premsa, de reunió i associació: intervindre les comunicacions </li></ul><ul><li>postals, telegràfiques i telefòniques, disposar registres domiciliaris i confiscacions, així com </li></ul><ul><li>limitacions de la propietat, també més enllà dels límits fixats en aquests articles. (...)” </li></ul>Principals líders nazis Goering (economia) Goebbels (propaganda) Himler (repressió política i terror: SS i Gestapo)
  19. 19. 3.4.- Autarquia econòmica i rearmament . Intervencionisme econòmic: l’Estat dirigeix l’economia, amb l’autarquia com a objectiu Fortes inversions públiques de l’Estat per fer disminuir l’atur i superar la crisi Ajudes a les empreses amb problemes Es dóna prioritat a la indústria pesant, en especial a la indústria armamentista Objectius del pla quadriennal del 1936 Aconseguir l’autarquia econòmica Preparar-se per a la guerra amb inversions en obres públiques i armament Controlar intensament els preus i salaris per evitar que pugen VALORACIÓ Econòmica Creix la indústria (sobretot la pesada), els preus es controlen i quasi desapareix l’atur Baixen els salaris reals, es treballen més hores, es suprimeixen els drets sindicals i es manté el dèficit Social S’enriqueix molt l’alta burgesia i milloren lleugerament les classes mitjanes Empitjoren les condicions de vida dels obrers i les dones són obligades a tornar a l’àmbit domèstic
  20. 20. 3.5.- La cohesió social i ideològica . Es persegueix la unitat ideològica de tots baix el nazisme Propaganda: cartells, art, cinema, postals, segells,... Control dels mitjans de comunicació i censura Control de l’educació, depurant els mestres que s’oposen “ La culminació de la tasca d’educació de l’estat racista consistirà en infiltrar instintivament i racionalment en els cors i cervells de la joventut que li ha estat confiada la noció i el sentiment de raça. Cap adolescent, siga home o dona, ha de deixar l’escola abans d’estar plenament convençut del que significa la puresa de la sang i la seua necessitat. A més, aquesta situació, des del punt de vista racial, ha d’assolir la seua perfecció en el servei militar, és a dir, que el temps que dure aquest servei s’ha de considerar com l’etapa final del procés normal de l’educació de l’alemany en general.” A. HITLER: Mein Kampf (1924). Associacions de tot tipus per enquadrar la societat, sobretot joves Repressió de tota oposició: socialistes i comunistes sobretot S’imposa una societat masclista on la dona es veu relegada a les tres K: kinder (casa), kirche (església) i kücke (cuina)
  21. 21. 3.6.- La puresa racial . Es crea un model físic i ideològic de raça ària i es persegueix a qualsevol que se’n desvia d’aquest model: minusvàlids, comunistes, homosexuals, gitanos, eslaus i jueus Persecució als jueus Extensió de l’antisemitisme a l’educació i boicot als seus negocis (1933) Lleis de Nuremberg (1935): se’ls nega la ciutadania alemanya i es prohibeixen els matrimonis mixtos “ Queden prohibits els matrimonis entre jueus i súbdits de sang alemanya o assimilades. (...) Queden igualment prohibides les relacions extraconjugals entre jueus i súbdits de sang alemanya o assimilades.” Se’ls obliga a dur un distintiu identificatiu (1938) Persecucions i matances: Nit dels Vidres Trencats (1938) Reclusió en ghettos on se’ls ailla i se’ls priva d’allò més bàsic (1940) La “solució final”: se’ls integra en camps de treball i extermini (holocaust) Pàgs. 208-209 “ Les execucions en massa per gas començaren a l’estiu del 1941 i es perllongaren fins la tardor del 1944. Jo controlava personalment les execucions en Auschwitz (...). Per “solució final” s’entenia l’extermini de tots els jueus d’Europa. Tenia ordre de deixar en disposició de funcionar els procediments d’extermini en Auschwitz el mes de juny del 1941. Havia visitat Treblinka amb l’objectiu de veure com duien a terme alló l’extermini (...). El comandant del camp em va dir que havia utilitzat gas monòxid i, en la seua opinió, els seus mètodes eren molt eficaços. Així doncs, una vegada manats construir els edificis d’extermini, vaig decidir emprar el Cicló B , àcid prúsic cristalitzat que ficàvem en la cambra de gas per una xicoteta escletxa. Per a matar a les persones que hi havia dins de la cambra de gas feien falta de tres a quinze minuts, segons les condicions climatològiques (...). Ordinàriament esperàvem mitja hora per obrir les portes i traure els cadàvers. Una vegada fora, la nostra patrulla especial s’apoderava dels anells i les dentadures d’or dels cadàvers (...). També, de vegades, es realitzaven experiments amb els presoners; entre ells, l’esterilització i experiències relatives al càncer. La majoria de persones que morien a conseqüència d’aquests experiments havien estat condemnades a mort prèviament per la Gestapo (...)” Declaracions de Rudolph F. Hoss, comandant del camp d’Auschwitz, davant el Tribunal de Nuremberg (1945).
  22. 22. 3.7.- L’expansió territorial . Denuncien el tractat de Versalles i planifiquen la construcció d’un Gran Reich OBJECTIUS Unió de tots els territoris de parla alemanya ( anschluss) Ocupació dels països eslaus, com Polònia Ocupació i desaparició de l’URSS Domini d’Europa i el món

×