TEMA 8 (e).- LA PINTURA BARROCA ESPANYOLA. RIBERA I VELÁZQUEZ. Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
TEMA 8(e).- LA PINTURA BARROCA ESPANYOLA. RIBERA I VELÁZQUEZ. 1.-  CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA PINTURA BARROCA  ESPANY...
1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I). Realisme: partint del naturalisme de Caravaggio, s’arriba a un fort realisme  que plasm...
1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II). Preponderància absoluta de la temàtica religiosa (importància de  l’església i la Inqu...
2.- JOSEP DE RIBERA,  SPAGNOLETTO  (I). Apunts biogràfics: encara que nascut a Xàtiva i format a l’escola valenciana junt ...
El Martiri de sant Andreu (1628)
Demòcrit (abans Arquímedes) (1630)
Sant Andreu (1630-32)
La dona barbuda o Magdalena Ventura amb el seu fill i el seu home (1631)
Immaculada Concepció (1635)
Trinitat (1635-36)
Apol·lo i Màrsies (1637)
Vella usurera (1638)
El somni de Jacob (1639)
Martiri de Sant Felip (1639)
Magdalena penitent (1640-41)
El patizambo (1642)
Sant Sebastià (1651)
Santa Maria Egipciaca (1651)
<ul><li>3.1.-  Característiques generals . </li></ul><ul><li>3.2.-  Etapa sevillana o de formació (1617-22) . </li></ul><u...
3.1.-  Característiques generals (I): vida i context . El mecenatge del rei (era pintor de cambra de Felip IV) li va perme...
3.1.-  Característiques generals (II): pictòriques . Naturalisme i realisme: tracta de plasmar una realitat més sentida qu...
3.2.-  Etapa sevillana o de formació (1617-22) . Aprèn l’ofici a Sevilla amb Herrera el Vell i Francisco Pacheco, amb la f...
Vella fregint ous (1618)
L’Adoració dels Reis Mags (1619)
Crist en casa de Marta i Maria (c.1620)
Sor Jerónima de la Fuente (1620)
L’aiguader de Sevilla (1623)
3.3.-  Primera etapa madrilenya (1623-29) . En 1623 és nomenat pintor de cambra del rei, cosa que li donarà major lliberta...
Felip IV (1624-27)
Infante don Carlos (1626-27)
El triomf de Bacus o Els borratxos (c.1629)
3.4.-  Primer viatge a Itàlia (1629-31) . A Itàlia rep múltiples influències que enriquiran el seu art: classicisme  romà,...
La túnica de Josep (1630)
La farga de Vulcà (1630)
3.5.-  Segona etapa madrilenya (1631-48) . És ja un període de plena maduresa, on assenta tots els seus aprenentatges i el...
Crist crucificat (1632)
Retrat eqüestre del comte-duc d’Olivares (1634)
Felip IV, caçador (1634-35)
Retrat eqüestre de Felip IV (1634-35)
La rendició de Breda o “Les llances” (1634-35)
Príncep Baltasar Carles a cavall (1635)
Pablillos de Valladolid (1636-37)
El bufó don Juan Calabazas, “Calabacillas” (1637-39)
Mart (c.1640)
Francisco Lezcano, “El Niño de Vallecas” (1643-45)
Sebastián de Morra (c.1645)
3.6.-  Segon viatge a Itàlia (1649-51) . Encara que menys important que el viatge anterior, d’aquest tornarà amb una pinze...
Venus de l’espill (1649-51)
Juan de Pareja (1650)
Retrat del papa Innocenci X (c.1650)
Entrada a la gruta dels jardins de la Villa Médici, la vesprada (1650)
El pavelló d’Ariadna en el jardí de la Villa Médici, el migdia (1650)
3.7.-  Tercera etapa madrilenya (1651-60) . És una època de síntesi i perfeccionament de tot el que ha aprés Destaca la ca...
Reina doña Mariana de Austria (1652-53)
Infanta Margarita (c.1654)
Les Menines o La família de Felip IV (1656)
Les filoses o La faula d’Aracne (1657)
Mercuri i Argos (1659)
Infant Felip Pròsper (c.1660)
Infanta Margarita (c.1660)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Tema 8(e). La pintura barroca espanyola. Ribera i Velázquez.

1,307

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,307
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
97
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 8(e). La pintura barroca espanyola. Ribera i Velázquez.

  1. 1. TEMA 8 (e).- LA PINTURA BARROCA ESPANYOLA. RIBERA I VELÁZQUEZ. Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
  2. 2. TEMA 8(e).- LA PINTURA BARROCA ESPANYOLA. RIBERA I VELÁZQUEZ. 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA PINTURA BARROCA ESPANYOLA . 2.- JOSEP DE RIBERA, SPAGNOLETTO . 3.- DIEGO DE SILVA I VELÁZQUEZ .
  3. 3. 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I). Realisme: partint del naturalisme de Caravaggio, s’arriba a un fort realisme que plasma tant allò més bell com allò grotesc, morbós i desagradable Pràcticament tots els autors parteixen del tenebrisme, encara que evolucionaran de manera molt diferent (la segona meitat del XVII serà més colorista) Influència del context Està molt marcada per la crisi econòmica del segle XVII: predomina l’oli (més barat que el fresc), però també la crisi fa que la pintura siga més important que l’escultura o la pintura i done lloc a grans mestres i obres La societat la condiciona totalment: sols aquells pintors que gaudeixen del mecenatge del rei (major poder i riquesa dels monarques) com Velázquez es poden permetre una millor vida i una major llibertat La resta estarà vinculat a l’església, ja que ni una noblesa arruïnada o cortesana ni una molt escassa burgesia actuen com a demandants d’art Aquesta importància de l’església i el pes de la Contrareforma (amb la Inquisició) faran que predominen moltíssim les obres de caràcter religiós Les relacions de la Corona amb Flandes (territori de la monarquia) i Itàlia (el sud també era de la monarquia) determinen la influència del barroc italià i flamenc És més intimista i poc teatral, estant molt absents els elements heroics Les composicions solen ser senzilles i amb menys moviment (més estatisme i serenitat)
  4. 4. 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II). Preponderància absoluta de la temàtica religiosa (importància de l’església i la Inquisició), tendint al misticisme i l’expressivitat La importància de la religió i el seu paper exigirà una pintura que transmeta un missatge clar i impactant i de manera didàctica, a través de la llum i el color També destaquen els retrats de totes les classes socials: del rei als més populars Es veuen amb mals ulls els temes mitològics i sensuals (nus), encara que també estaran presents pels gustos de la monarquia i l’aristocràcia També es pinten, en menor mesura, paisatges, natures mortes o temes històrics La resta de característiques són iguals que per a la resta de la pintura barroca (importància de la llum i el color, profunditat,...) Etapes i autors Primera meitat del segle XVII: forta influència de Caravaggio (naturalisme i tenebrisme) amb tres focus en Madrid, Sevilla i, sobretot, l’escola valenciana (Ribalta i Ribera) Anys centrals del segle XVII: és l’època daurada amb Madrid (Velázquez) i Sevilla (Zurbarán i Alonso Cano) Segona meitat del segle XVII: destaquen els pintors de la Cort a Madrid i, especialment, Sevilla (Murillo i Valdés Leal), amb uns colors més rics i variats, pinzellada solta i realisme (influència de Ticià i Rubens)
  5. 5. 2.- JOSEP DE RIBERA, SPAGNOLETTO (I). Apunts biogràfics: encara que nascut a Xàtiva i format a l’escola valenciana junt a Ribalta, es va traslladar a Roma, on va rebre la influència de Caravaggio i va conviure amb les classes populars, i es va fer famòs a Nàpols (monarquia hispànica) Destaca el seu naturalisme tenebrista, molt influenciat per Caravaggio, amb un gran domini del color i la llum i una major riquesa cromàtica (influència veneciana i del classicisme dels Carracci, més important en una segona etapa) A nivell temàtic: pren com a model a la gent del carrer més humil i, fins i tot, la retrata en alguns dels seus quadres, però amb dignitat A nivell tècnic: busca un acabat perfecte, amb un molt bon estudi anatòmic que intenta captar el més mínim detall i l’última deformació a través d’una pinzellada pastosa Destaca el seu estudi de la vellesa i la decrepitud humana Temàtica: pinta fonamentalment temes religiosos, però també destaquen els retrats, especialment de personatges populars, i també pinta temes mitològics i paisatges Tres etapes Fort realisme Tenebrisme inicial (fins 1635) Major influència de l’escola veneciana i el classicisme dels Carracci: aparició del paisatge, més llum i riquesa cromàtica i composicions més complicades (1635-50) Retorn al tenebrisme i als colors més obscurs (1650-52)
  6. 6. El Martiri de sant Andreu (1628)
  7. 7. Demòcrit (abans Arquímedes) (1630)
  8. 8. Sant Andreu (1630-32)
  9. 9. La dona barbuda o Magdalena Ventura amb el seu fill i el seu home (1631)
  10. 10. Immaculada Concepció (1635)
  11. 11. Trinitat (1635-36)
  12. 12. Apol·lo i Màrsies (1637)
  13. 13. Vella usurera (1638)
  14. 14. El somni de Jacob (1639)
  15. 15. Martiri de Sant Felip (1639)
  16. 16. Magdalena penitent (1640-41)
  17. 17. El patizambo (1642)
  18. 18. Sant Sebastià (1651)
  19. 19. Santa Maria Egipciaca (1651)
  20. 20. <ul><li>3.1.- Característiques generals . </li></ul><ul><li>3.2.- Etapa sevillana o de formació (1617-22) . </li></ul><ul><li>3.3.- Primera etapa madrilenya (1623-29) . </li></ul><ul><li>3.4.- Primer viatge a Itàlia (1629-31) . </li></ul><ul><li>3.5.- Segona etapa madrilenya (1631-48) . </li></ul><ul><li>3.6.- Segon viatge a Itàlia (1649-51) . </li></ul><ul><li>3.7.- Tercera etapa madrilenya (1651-60) . </li></ul>3.- DIEGO DE SILVA I VELÁZQUEZ.
  21. 21. 3.1.- Característiques generals (I): vida i context . El mecenatge del rei (era pintor de cambra de Felip IV) li va permetre defugir els dictats de la Contrareforma i la preponderància de la pintura religiosa (present en la primera etapa), però el va obligar a fer propaganda de la monarquia (victòries militars, retrats,...) La seua bona posició social i econòmica li permet pintar sense presses i amb major llibertat, establir contacte amb els grans pintors del moment (Rubens) i fer viatges per Itàlia Biografia i pintura van paral·leles en Velázquez, dividint les etapes artístiques en funció de la seua vida: formació en Sevilla i arribada a Madrid, primer viatge a Itàlia, tornada a Madrid, segon viatge a Itàlia i etapa final en Madrid
  22. 22. 3.1.- Característiques generals (II): pictòriques . Naturalisme i realisme: tracta de plasmar una realitat més sentida que observada, centrant-se cada vegada més en com es percep visualment la realitat (perspectiva aèria) En les composicions tracta de contraposar les figures i accions presents, ja siga ideològicament o físicament, a més d’integrar diverses accions en alguns quadres Llibertat creadora: es deu al mecenatge reial i fa que pinte tot tipus de gèneres (pintura religiosa, mitològica, històrica, retrats, paisatges, escenes costumistes,...) És un excel·lent retratista: individualitza perfectament les figures i capta la psicologia dels personatges Perspectiva aèria: capta cada vegada millor la profunditat, d’una manera contínua, a través de la llum i la distorsió dels contorns a mesura que s’allunyen a la vista (capta la pols en l’aire), però també desplaçant el plànol del llenç cap enrere per un dels laterals Preocupació per la llum: en la primera etapa amb una pintura tenebrista i després amb espais il·luminats on la llum i el color acaben amb els perfils nítids i distorsionen els contorns La seua pinzellada passa de ser empastada i ben delimitada en la primera etapa a fer-se cada vegada més lleugera i transparent El color, junt a la llum, és bàsic en la seua pintura i la seua paleta serà cada vegada més rica
  23. 23. 3.2.- Etapa sevillana o de formació (1617-22) . Aprèn l’ofici a Sevilla amb Herrera el Vell i Francisco Pacheco, amb la filla de la qual es casa, influenciat pel naturalisme tenebrista de Caravaggio La principal característica és el naturalisme tenebrista Fa estudis del natural i domina les qualitats i textures dels objectes Utilitza tons ocres i terrossos Els volums i formes tenen la consistència i rotunditat de les escultures policromades La pinzellada és empastada i apretada, ben lligada Concedeix gran importància a la individualització dels personatges, tractant de captar la seua psicologia, i a les natures mortes Les obres més importants d’aquesta etapa són les escenes costumistes en què dota de dignitat a personatges populars: Vella fregint ous i L’aiguader de Sevilla
  24. 24. Vella fregint ous (1618)
  25. 25. L’Adoració dels Reis Mags (1619)
  26. 26. Crist en casa de Marta i Maria (c.1620)
  27. 27. Sor Jerónima de la Fuente (1620)
  28. 28. L’aiguader de Sevilla (1623)
  29. 29. 3.3.- Primera etapa madrilenya (1623-29) . En 1623 és nomenat pintor de cambra del rei, cosa que li donarà major llibertat A Madrid coneix i estudia les pintures dels grans mestres de les col·leccions reials (venecians, italians en general i flamencs) Continua la preeminència dels colors ocres, però s’afegeix el gris, especialment en uns fons que van aclarint-se i il·luminant-se (etapa gris) La pinzellada es va fent menys empastada, però encara està ben lligada Les formes perden el seu caràcter escultòric Els retrats destacaran pel realisme, la senzillesa en la composició, l’elegància i l’estatisme A Madrid coneix Rubens, que influirà en la seua evolució i li suggerirà que viatge a Itàlia per a completar la seua formació L’obra més important d’aquesta etapa és El triomf de Bacus o Els borratxos
  30. 30. Felip IV (1624-27)
  31. 31. Infante don Carlos (1626-27)
  32. 32. El triomf de Bacus o Els borratxos (c.1629)
  33. 33. 3.4.- Primer viatge a Itàlia (1629-31) . A Itàlia rep múltiples influències que enriquiran el seu art: classicisme romà, Miquel Àngel, Rafael, Bernini, pintura veneciana,... Abandona el tenebrisme i inicia el camí cap a un art propi: la llum és més matisada, modelant els cossos, i comença la seua preocupació per captar l’ambient, plasmant-lo amb la perspectiva aèria La pinzellada es torna més solta, lleugera i lluminosa, buscant tonalitats més clares i ambientals La seua paleta es fa més variada, encara que continuen predominant els ocres Té una major preocupació per l’espai i la composició, que es fa més complexa (equilibri de masses) Comença a dominar els grans formats, cosa que confirmarà en l’etapa posterior Destaca la millora en l’estudi anatòmic (influència de Miquel Àngel i el classicisme romà) i en l’expressivitat dels personatges L’obra més important d’aquest període és La farga de Vulcà
  34. 34. La túnica de Josep (1630)
  35. 35. La farga de Vulcà (1630)
  36. 36. 3.5.- Segona etapa madrilenya (1631-48) . És ja un període de plena maduresa, on assenta tots els seus aprenentatges i els reinterpreta La pinzellada ja és molt més solta i lluminosa, imposant-se totalment el color i la llum sobre el dibuix, però sense perdre precisió ni fermesa La profunditat passa a ser una preocupació fonamental i l’espai s’ompli d’aire, incorporant-se ja la perspectiva aèria Domina ja unes composicions més complexes on equilibra les masses, com ho demostra als quadres de gran format Entre els colors predominaran els grisos, ocres i verds suaus, amb una àmplia i rica gamma de matisos en què destaquen els tonalitats més clares Destaquen els retrats, però també la pintura històrica (batalles), mitològica i religiosa Olivares li encarrega la decoració del Saló del Regne del Palau del Retiro, dissenyada de forma propagandística per ell i per a la qual durà a terme diversos retrats i La Rendició de Breda En els retrats destaquen els paisatges (a l’aire lliure), el punt de vista baix, la pinzellada solta, la perspectiva aèria i la captació de la psicologia dels retratats La seua preocupació per la condició humana es plasma en tota una sèrie de retrats de bufons i nans, als quals retrata amb una gran humanitat i respecte (excel·lents estudis psicològics) Entre les obres més importants d’aquesta etapa podem destacar La rendició de Breda o Les llances , el Retrat eqüestre del comte-duc d’Olivares i El Niño de Vallecas
  37. 37. Crist crucificat (1632)
  38. 38. Retrat eqüestre del comte-duc d’Olivares (1634)
  39. 39. Felip IV, caçador (1634-35)
  40. 40. Retrat eqüestre de Felip IV (1634-35)
  41. 41. La rendició de Breda o “Les llances” (1634-35)
  42. 42. Príncep Baltasar Carles a cavall (1635)
  43. 43. Pablillos de Valladolid (1636-37)
  44. 44. El bufó don Juan Calabazas, “Calabacillas” (1637-39)
  45. 45. Mart (c.1640)
  46. 46. Francisco Lezcano, “El Niño de Vallecas” (1643-45)
  47. 47. Sebastián de Morra (c.1645)
  48. 48. 3.6.- Segon viatge a Itàlia (1649-51) . Encara que menys important que el viatge anterior, d’aquest tornarà amb una pinzellada més solta, una major varietat cromàtica i un major domini de la perspectiva aèria, a més de pintar quadres de gèneres que no havia realitzat (paisatges i nu femení) Entre les obres d’aquest viatge cal destacar el Retrat del papa Innocenci X , Venus de l’espill i els dos quadres dels paisatges de la Villa Médici, que són un antecedent clar de l’impressionisme per intentar captar el moment i per la pinzellada molt solta
  49. 49. Venus de l’espill (1649-51)
  50. 50. Juan de Pareja (1650)
  51. 51. Retrat del papa Innocenci X (c.1650)
  52. 52. Entrada a la gruta dels jardins de la Villa Médici, la vesprada (1650)
  53. 53. El pavelló d’Ariadna en el jardí de la Villa Médici, el migdia (1650)
  54. 54. 3.7.- Tercera etapa madrilenya (1651-60) . És una època de síntesi i perfeccionament de tot el que ha aprés Destaca la captació de l’atmosfera i la profunditat a través del domini absolut de la perspectiva aèria que degrada i desdibuixa els contorns amb la distància (aconsegueix captar l’aire) Domina totalment la composició (equilibri de masses), especialment a les obres de gran format L’espai i l’ambient queden plasmats de manera molt fidel La pinzellada és solta i ràpida, mostrant un domini excepcional En síntesi, és el pintor de la llum, acompanyada ara d’una més variada paleta de colors Les dos grans obres mestres d’aquesta última etapa són Les Menines i Les filoses o Faula d’Aracne
  55. 55. Reina doña Mariana de Austria (1652-53)
  56. 56. Infanta Margarita (c.1654)
  57. 57. Les Menines o La família de Felip IV (1656)
  58. 58. Les filoses o La faula d’Aracne (1657)
  59. 59. Mercuri i Argos (1659)
  60. 60. Infant Felip Pròsper (c.1660)
  61. 61. Infanta Margarita (c.1660)
  1. ¿Le ha llamado la atención una diapositiva en particular?

    Recortar diapositivas es una manera útil de recopilar información importante para consultarla más tarde.

×