• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Tema 8(a)   El Barroc  Context i característiques
 

Tema 8(a) El Barroc Context i característiques

on

  • 3,143 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,143
Views on SlideShare
3,133
Embed Views
10

Actions

Likes
0
Downloads
81
Comments
0

1 Embed 10

http://www.slideshare.net 10

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Tema 8(a)   El Barroc  Context i característiques Tema 8(a) El Barroc Context i característiques Presentation Transcript

    • TEMA 8 (a).- L’ART BARROC: CONTEXT HISTÒRIC I CARACTERÍSTIQUES GENERALS Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
    • TEMA 8(a).- L’ART BARROC: CONTEXT HISTÒRIC I CARACTERÍSTIQUES GENERALS. 1.- CONTEXT HISTÒRIC . 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS .
    • 1.- CONTEXT HISTÒRIC (I): LOCALITZACIÓ I CRONOLOGIA. Localització i cronologia: naix a Roma a finals del segle XVI i s’expandeix per la monarquia hispànica (Castella, Corona d’Aragó, Portugal, Amèrica), França, Europa central i els Països Baixos (Flandes i Holanda)
    • 1.- CONTEXT HISTÒRIC (II): ECONOMIA. És el període de transició del feudalisme al capitalisme (Antic Règim), amb una major implantació del capitalisme a l’Europa protestant (Països Baixos, Alemanya, Gran Bretanya) que culminarà en la Revolució Industrial a Gran Bretanya L’Europa mediterrània és més feudal i agrària, amb predomini de la religió catòlica (Contrareforma) El segle XVII serà un segle de profunda crisi econòmica, demogràfica, social i política, crisi que és ja sistèmica del feudalisme i que afectarà especialment a l’Europa mediterrània i oriental (més feudals) i molt menys als Països Baixos Al segle XVIII torna el creixement econòmic, especialment a Europa occidental, però basat ja en un creixement del comerç (comerç triangular colonial) i de les manufactures (indústria a domicili i manufactures) que ens posen en les portes de la revolució industrial
    • 1.- CONTEXT HISTÒRIC (III): SOCIETAT. Continua la divisió estamental entre privilegiats (rei, nobles i església) i no privilegiats, però l’avanç del sistema capitalista es plasma en la creixent importància de la burgesia (a Europa occidental sobretot) La burgesia s’enriqueix encara més, equiparant-se als privilegiats i lluitant amb la noblesa per la supremacia social, i demana els mateixos privilegis: compra càrrecs nobiliaris, emparenta amb la noblesa o, quan es tanquen aquestes portes, protagonitzarà revolucions per acabar amb els privilegis feudals i la societat estamental (Anglaterra, França,...) La majoria de la població continua sent camperola, ferventment religiosa i amb una escassa formació educativa
    • 1.- CONTEXT HISTÒRIC (IV): RELIGIÓ. La Cristiandat es trobava dividida en dos grans blocs: el bloc protestant i el bloc catòlic, que s’enfronten en cruentes guerres als segles XVI i XVII Els protestants, a la seua vegada, es divideixen en luterans, calvinistes i anglicans, i es caracteritzen per una religiositat més íntima i lligada a la fe (o la predestinació), no a les obres, i per centrar-se en les figures de Déu i Crist, deixant fora del culte a la verge i els sants L’església catòlica reacciona amb el Concili de Trento i la Contrareforma: confirma els seus dogmes tradicionals, reforça l’autoritat del Papa, els sagraments (eucaristia sobretot) i les figures de la Verge i els sants, lluita contra la corrupció interna (seminaris) i propugna una religiositat més exterior i teatral (processons, construcció de multitud d’esglésies,...) Els jesuïtes o Companyia de Jesús seran l’instrument del catolicisme per propagar les idees contrareformistes, sovint a través de l’art (recarregament, comprensibilitat, populisme, teatralitat, realisme, pietisme, patetisme,...): l’art com a propaganda de la fe ( propaganda fide ) Roma recupera el seu paper de centre del món catòlic
    • 1.- CONTEXT HISTÒRIC (V): POLÍTICA. Pràcticament a tota Europa s’imposen les monarquies absolutes de dret diví: el poder del rei s’imposa definitivament sobre nobles i ciutats (art al servei de les monarquies) L’hegemonia europea deixa de ser de la monarquia hispànica i l’Imperi, que entren en una profunda crisi, i passa a França (segles XVII i XVIII) i, posteriorment, a Gran Bretanya Aquest canvi es plasma en les guerres del XVII, especialment a la Guerra dels Trenta Anys, mentre el XVIII serà d’un menor impacte de les guerres des de la fi de la Guerra de Successió D’aquest triomf absolutista són excepcions el parlamentarisme anglès que ix de les revolucions angleses (XVII) i els Països Baixos (major importància i poder de la burgesia en els dos casos)
    • 1.- CONTEXT HISTÒRIC (VI): PENSAMENT. El fracàs de l’humanisme: la religió ataca el paper central de l’home (tant protestants com catòlics) i posa de manifest la seua feblesa davant de Déu i de la mort El pensament científico-racional, que se’n deriva del pensament racional de Descartes i la revolució científica (Kepler, Galileu, Newton), va guanyant terreny al religiós al llarg dels segles XVII i XVIII i desembocarà en el racionalisme de la Il·lustració La revolució científica (Kepler, Galileu, Pascal, Newton) posa les bases del mètode científic i d’una ciència moderna, experimental i quantitativa Descartes es basa en el racionalisme (explicar la natura des de la raó i no des de la religió) i el dubte metòdic Del pensament cartesià (Descartes) se’n deriva una nova concepció de la natura i el món: les coses ja no són perfectes i universals (neoplatonisme renaixentista), sinó que la mateixa natura canvia i la percebem de diferent manera segons el moment o la persona (relativisme i dinamisme presents en l’art barroc)
    • 1.- CONTEXT HISTÒRIC (VII): PECULIARITATS HISPÀNIQUES. El segle XVII suposa un segle de profunda crisi en la monarquia hispànica: crisi econòmica, crisi social, problemes interns, crisi política (nomenen els valids o privats en nom dels reis), derrota en la guerra dels Trenta Anys, comencen a esgotar-se els metalls preciosos americans,... La monarquia hispànica perd l’hegemonia front a França, a més de pèrdues territorials, i comença una llarga decadència Aquesta decadència contrasta amb la riquesa cultural: és el segle d’or de les lletres castellanes i l’art barroc es difon per tota la monarquia (encara que sovint amb materials pobres com rajola o fusta), amb figures com Velázquez El segle XVIII comença amb un canvi de dinastia: la victòria borbònica a la Guerra de Successió suposa la entrada de la dinastia francesa dels Borbons i la implantació de la monarquia absoluta a tots els territoris El segle XVIII suposa també una certa recuperació econòmica i una dependència de França, sobretot a nivell cultural i ideològic (d’allí vindrà el Barroc cortesà, però també, ja en la segona meitat del segle, la Il·lustració i la modernitat) A nivell general, la importància de la religió catòlica als territoris peninsulars serà molt gran (és el principal exemple de la implantació de la Contrareforma, amb la Inquisició) i la de la burgesia i el racionalisme molt menor que a Europa occidental (societat d’Antic Règim fortament jerarquitzada)
    • 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I). El terme barroc sorgeix al segle XVIII com un terme despectiu ( barrueco en portuguès vol dir perla irregular o defectuosa), fent referència a la irregularitat i complexitat de l’estil Actualment entenem per Barroc l’estil que, durant els segles XVII i XVIII sorgeix a Itàlia i s’estén per tota Europa, amb un llenguatge propi i complex, amb diverses solucions estè- tiques i formals i amb una visió contradictòria,i alhora unitària, fruit de l’esperit de l’època És un art al servei del poder De l’església: és un art al servei de l’església catòlica de la Contrareforma ( propaganda fide ), per a transmetre als fidels el seu missatge de manera clara (art populista) i teatral i el seu poder a través de la grandiositat, però també el gastaran les esglésies protestants De les monarquies absolutes: és un instrument de propaganda del poder del rei a través de l’ostentació i el luxe (símbol de l’omnipotència reial) en palaus, edificis de govern i ciutats senceres (urbanisme escenogràfic) De la burgesia protestant, que mostra el seu poder econòmic encarregant especialment pintures més senzilles, realistes, intimistes i simbòliques És un art retòric, de discurs, necessari per a complir la funció propagandística, barrejant allò real i allò probable per a convèncer l’espectador Roma serà el primer i principal focus de l’art barroc La palabra “ barroco ” fue un término empleado por los comentaristas de una época posterior que combatieron las tendencias del siglo XVII y desearon ridiculizarlas. Barroco significa, realmente, absurdo o grotesco , y la palabra fue empleada por personas que insistieron en que las formas de los edificios clásicos nunca debían ser aplicadas o combinadas de otra manera que como lo fueron por griegos y romanos. Desdeñar las reglas estrictas de la arquitectura antigua les parecía a esos críticos una lamentable falta de gusto ; de ahí que denominaran estilo barroco al de los que tal hacían. No nos es del todo fácil a nosotros percibir hoy día esos distingos. Tanto nos hemos llegado a acostumbrar a ver en nuestras ciudades edificios que de toda suerte que desdeñan y desafían las reglas de la arquitectura clásica, o que las desconocen por completo, que nos hemos vuelto insensibles (...). Enrst Gombrich
    • 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II). Es trenca no sols amb l’humanisme, sinó amb l’art renaixentista en general: l’equilibri, la contenció i l’harmonia deixen pas a l’emoció, el dinamisme i el desequilibri; l’optimisme al pessimisme; l’objectivitat a la subjectivitat; la raó a la sensació És un art popular, més proper a la societat i al poble: és el destinatari de l’art, de la propaganda, i, per tant, ha de comprendre el missatge (populisme) L’objectiu és fusionar totes les arts en una de sola, interaccionant les diferents arts entre elles L’urbanisme assoleix encara una major importància, ja que es concep la ciutat com un immens escenari (urbanisme escenogràfic) on s’integren els diferents espais (edificis, carrers, places, fonts, jardins,...) en un tot unitari, amb l’objectiu de conquerir l’espai públic (la Roma de Sixt V) Crea una iconografia i una simbologia pròpies i reconeixibles per tots
    • 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (III). Recarregament: l’excés decoratiu és cert per al barroc en general, però no per a totes les escoles i períodes Corrupció de la norma clàssica: parteix dels elements clàssics, però els exagera, els trenca, els mou, els combina de manera efectista, els porta als extrems Teatralitat: busca la sorpresa, l’engany, el reflex, la construcció d’espais escenogràfics Moviment i dinamisme: transmeten un moviment, una energia i una tensió que tendeixen a l’exageració, contrari a les lleis d’harmonia clàssiques Predomini de la línia corba i les composicions complexes amb formes obertes (derivada de l’anterior) Jocs de llums i ombres: arriben fins el clarobscur i el tenebrisme, contrastant l’obscuritat i la llum, i no sols en la pintura, sinó també a l’escultura i les façanes dels edificis Naturalisme i realisme excessius: es busquen els moments més exagerats per a tractar d’arribar a l’espectador pels sentiments, provocant-li emocions Tracten de captar la psicologia i personalitat dels personatges a partir de la seua expressió, de manera personal i, sovint, exagerada
    • 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (IV). Tipus de barroc El barroc de la Contrareforma: presenta a Itàlia, Espanya i l’Imperi, pretén comunicar exaltadament els postulats del Concili de Trento ( propaganda fide ), de manera més sensual, monumental i decorativa a Roma i més efectista, teatral i simbòlica a Espanya El barroc de l’absolutisme: present a França i a Espanya amb l’arribada dels Borbons, és més clàssic i té com a finalitat exaltar el poder reial El barroc protestant: desenvolupat als Països Baixos (Holanda), va dirigit a una clientela de caràcter burgès i amb una predilecció per les pintures costumistes i intimistes (retrats, natures mortes, paisatges, interiors) En resum, el barroc als països catòlics és més imaginatiu, sensual, dinàmic, teatral i ric, mentre que als països protestants és més racional i sobri, amb excepcions