Your SlideShare is downloading. ×
0
TEMA 8
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA
DE LES SOCIETATS.
Salvador Vila Esteve
Geografia
3r d’ESO
TEMA 8. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS.
1. Els estats.
2. Els sistemes polítics.
3. Els estats en un món global....
1. Els estats.
Definició: anomenem estat al conjunt d’institucions que regulen la vida i el funcionament d’un
territori be...
1. Els estats.
El poder
L’estat es caracteritza per l’exercici del poder i el monopoli de la violència
Estableix les lleis...
Exercicis punt 1. Els estats.
1.- Què és un estat? De què s’encarrega?
2.- Completa:
3.- Posa deu exemples de coses que l’...
2. Els sistemes polítics.
2.1.- Les democràcies.
2.2.- Els estats no-democràtics.
2.1. Les democràcies.
Definició: sistema polític en què la sobirania recau en el poble, el qual tria
periòdicament en unes...
2.1. Les democràcies.
Les eleccions
han de ser
Lliures, tant per a triar (votar) com per a ser triat (presentar-se)
Plural...
2.1. Les democràcies.
Hi ha divisió
de poders
Legislatiu: aprova les lleis i el té el parlament
Executiu: aplica les lleis...
2.1. Les democràcies.
Classificació
de les
democràcies
Segons el
cap d’estat
Monarquia constitucional: el rei és el cap de...
2.2. Els estats no democràtics.
Una sola persona o grup de persones té tot el poder,
sense divisió de poders ni eleccions ...
Exercicis punt 2. Els sistemes polítics.
1.- Digues quines de les següents imatges corresponen a una democràcia i quines a...
Exercicis punt 2. Els sistemes polítics.
4.- Explica les quatre classificacions que podem fer de les democràcies.
5.- A qu...
3. Els estats en un món global.
En l’actual món globalitzat els estats han cedit part de la seua sobirania i poder en
favo...
3. Els estats en un món global.
Competències
principals dels
estats
Assegurar el compliment de les lleis i la igualtat
en ...
3. Els estats en un món global.
També hi ha organitzacions no governamentals (ONG) que actuen per aconseguir un món
més ju...
Exercicis punt 3. Els estats en un món global.
1.- A partir de les dues imatges de baix, respon:
a) Tipus i autor de cadas...
Exercicis punt 3. Els estats en un món global.
2.- A partir del document, respon:
a) Tipus.
b) Tema.
c) Explica l’evolució...
4. L’organització política d’Espanya.
Espanya és una monarquia parlamentària: el rei és el cap de l’estat, és un càrrec vi...
4. L’organització política d’Espanya.
Divisió
de poders
El poder legislatiu el té el Parlament, que elabora i aprova les l...
4. L’organització política d’Espanya.
4. L’organització política d’Espanya.
Per a participar en política els ciutadans formen partits polítics que es presenten
...
Exercicis punt 4. L’organització política d’Espanya.
1.- Llig el text i respon:
a) Tipus, autor, any i lloc on s’ha fet.
b...
Exercicis punt 4. L’organització política d’Espanya.
3.- Completa el següent quadre sobre la sobirania nacional i la divis...
5. L’organització territorial d’Espanya.
Espanya, des de l’aprovació de la Constitució del 1978, és un estat descentralitz...
5. L’organització territorial d’Espanya:
l’administració local.
Del govern dels municipis s’encarreguen els ajuntaments, f...
5. L’organització territorial d’Espanya:
l’administració provincial.
En les províncies hi ha un delegat del govern central...
5. L’organització territorial d’Espanya:
les comunitats autònomes.
Anomenen comunitat autònoma a cadascuna de les regions
...
5. L’organització territorial d’Espanya:
l’estat central.
S’encarrega d’allò que afecta a tots els espanyols i la represen...
Exercicis punt 5. L’organització territorial d’Espanya.
1.- L’Estat espanyol actual, és centralitzat o descentralitzat? Pe...
6. La Comunitat Valenciana.
La Comunitat Valenciana, des del 1982, és una de les comunitats
autònomes espanyoles, amb enti...
6. La Comunitat Valenciana.
La Generalitat Valenciana és la institució encarregada de l’organització
política de la Comuni...
Exercicis punt 6. La Comunitat Valenciana.
1.- Des de quan és la Comunitat Valenciana una comunitat autònoma oficialment? ...
7. La Unió Europea.
L’actual Unió Europea va nàixer en 1957 (Tractat de Roma) com a Comunitat Econòmica
Europea (CEE), es ...
7. La Unió Europea.
Els 28 països membres de la Unió Europea i el seu any d’incorporació:
ANY D’INCORPORACIÓ PAÏSOS
1957 B...
7. La Unió Europea.
Objectius
de la UE
Impulsar el progrés econòmic i social
Construcció d’una identitat europea a nivell ...
7. La Unió Europea.
Les principals institucions de la Unió Europea són:
NOM ATRIBUCIONS COMPOSICIÓ
Consell Europeu Màxim ò...
Exercicis punt 7. La Unió Europea.
1.- Quan es va començar a construir la Unió Europea? Amb quin tracta i amb quin nom?
2....
Exercicis punt 7. La Unió Europea.
4.- Completa en la fitxa adjunta les capitals i any d’incorporació a la Unió Europea de...
Exercicis punt 7. La Unió Europea.
5.- Quins són els objectius teòrics de la Unió Europea? Que fa per a tractar d’assolir-...
Exercicis de síntesi
1. Vocabulari: estat, democràcia, estat plurinacional, Organització de les Nacions Unides
(ONU), Orga...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Tema 8. L'organització política de les societats.

968

Published on

Últim tema del curs de Ciències Socials (Geografia) de 3r d'ESO, dedicat a l'organització política de les societats, incloent l'organització política d'Espanya i el País Valencià i la Unió Europea.

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
968
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
41
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Tema 8. L'organització política de les societats."

  1. 1. TEMA 8 L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS. Salvador Vila Esteve Geografia 3r d’ESO
  2. 2. TEMA 8. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS. 1. Els estats. 2. Els sistemes polítics. 3. Els estats en un món global. 4. L’organització política d’Espanya. 5. L’organització territorial d’Espanya. 6. La Comunitat Valenciana. 7. La Unió Europea.
  3. 3. 1. Els estats. Definició: anomenem estat al conjunt d’institucions que regulen la vida i el funcionament d’un territori ben delimitat i les persones que en ell viuen en comú (mateixes lleis i mateix poder) Territori: la sobirania d’un estat s’exerceix sobre un territori ben delimitat per unes fronteres Població: han d’haver les mateixes lleis (drets i obligacions) per a tots els ciutadans i, normalment, la població comparteix una cultura comuna, encara que poden haver diferents cultures i/o nacions dins d’un mateix estat
  4. 4. 1. Els estats. El poder L’estat es caracteritza per l’exercici del poder i el monopoli de la violència Estableix les lleis (poder legislatiu) Aplica les lleis (poder executiu) Jutja el compliment de les lleis (poder judicial) Manté l’ordre interior (policia) i la seguretat exterior (exèrcit) Desenvolupa una política exterior (relacions amb altres estats) Recapta impostos per a finançar-se i millorar la vida dels seus habitants Dirigeix l’economia Administra els serveis públics a través de l’administració de l’estat
  5. 5. Exercicis punt 1. Els estats. 1.- Què és un estat? De què s’encarrega? 2.- Completa: 3.- Posa deu exemples de coses que l’estat pot fer gràcies als impostos que paguem entre tots.
  6. 6. 2. Els sistemes polítics. 2.1.- Les democràcies. 2.2.- Els estats no-democràtics.
  7. 7. 2.1. Les democràcies. Definició: sistema polític en què la sobirania recau en el poble, el qual tria periòdicament en unes eleccions als seus governants o representants Dos tipus Directa: els ciutadans prenen les decisions directament en assemblees o per referendum Indirecta o representativa: la gent tria els seus representants que són els que prenen les decisions en el seu nom
  8. 8. 2.1. Les democràcies. Les eleccions han de ser Lliures, tant per a triar (votar) com per a ser triat (presentar-se) Plurals: s’ha de presentar més d’un candidat Periòdiques: s’han de celebrar cada cert període de temps Per sufragi universal: voten totes les persones majors d’edat Ha d’haver llibertat per a crear partits polítics que presenten els seus candidats a les eleccions amb un programa electoral (no és obligatori el seu compliment)
  9. 9. 2.1. Les democràcies. Hi ha divisió de poders Legislatiu: aprova les lleis i el té el parlament Executiu: aplica les lleis i el té el govern Judicial: jutja el compliment de les lleis i el tenen els tribunals de justícia
  10. 10. 2.1. Les democràcies. Classificació de les democràcies Segons el cap d’estat Monarquia constitucional: el rei és el cap de l’estat per herència o naixement República: el cap d’estat és el president de la República i ho és per votació Segons la intervenció de l’estat en l’economia Estat liberal: l’estat intervé el mínim possible en l’economia, ficant les normes generals Estat social: l’estat intervé en l’economia per a garantir certa igualtat i benestar entre els individus Segons l’organització territorial Centralitzat: totes les decisions les pren el govern central des de la capital Descentralitzat: les diferents regions tenen governs propis per als assumptes que sols afecten a elles
  11. 11. 2.2. Els estats no democràtics. Una sola persona o grup de persones té tot el poder, sense divisió de poders ni eleccions democràtiques Tipus Monarquia absoluta: el rei té tot el poder i actua de manera arbitrària Dictadura: una persona o grup de persones es fa amb el poder per la força amb el suport de l’exèrcit o una part de la societat i governa de manera absoluta
  12. 12. Exercicis punt 2. Els sistemes polítics. 1.- Digues quines de les següents imatges corresponen a una democràcia i quines a una dictadura, indicant les raons en cada cas. 2.- Explica quines característiques han de complir unes eleccions per a ser democràtiques. 3.- Quins tres poders han d’estar separats en un estat democràtic? Per què? A què es dedica cadascun d’ells? Qui exerceix cada poder?
  13. 13. Exercicis punt 2. Els sistemes polítics. 4.- Explica les quatre classificacions que podem fer de les democràcies. 5.- A quin sistema polític en concret critica El Roto en les vinyetes següents. Explica què critica en cada cas.
  14. 14. 3. Els estats en un món global. En l’actual món globalitzat els estats han cedit part de la seua sobirania i poder en favor d’aquells que tenen el poder econòmic (multinacionals) i d’organitzacions supranacionals (Unió Europea, Fons Monetari Internacional,...) No totes les nacions formen un estat: hi ha estats plurinacionals (amb diferents nacions dins d’ell) i nacions sense estat
  15. 15. 3. Els estats en un món global. Competències principals dels estats Assegurar el compliment de les lleis i la igualtat en drets i deures dels ciutadans Coordinar les diferents regions i ciutats per evitar desequilibris Construir i mantindre les infraestructures i serveis bàsics Lluitar contra el terrorisme global Les relacions entre estats es materialitzen en tractats, convenis i declaracions de drets, pels quals es creen organitzacions internacionals o supranacionals Entre les organitzacions internacionals destaca l’Organització de les Nacions Unides (ONU), on estan representats la majoria d’estats amb els objectius de promoure la pau i cooperació internacionals, garantir el compliment dels drets humans i ajudar als més necessitats
  16. 16. 3. Els estats en un món global. També hi ha organitzacions no governamentals (ONG) que actuen per aconseguir un món més just, ja siga en lluita contra la pobresa i les desigualtats (Manos Unidas, Intermón,...), en defensa dels drets dels xiquets (UNICEF), per a donar assistència sanitària (Creu Roja), en defensa del medi ambient (Greenpeace),...
  17. 17. Exercicis punt 3. Els estats en un món global. 1.- A partir de les dues imatges de baix, respon: a) Tipus i autor de cadascuna. b) Tema conjunt. c) Explica el significat dels dos documents, relacionant-ho amb el que hem vist. d) Quines competències importants els queden als estats en aquest món globalitzat?
  18. 18. Exercicis punt 3. Els estats en un món global. 2.- A partir del document, respon: a) Tipus. b) Tema. c) Explica l’evolució. d) Què és l’ONU? De què s’encarrega? e) Fica cinc exemples més d’organitzacions internacionals o supranacionals de diferents àmbits. 3.- Digues el nom de cinc ONGs i explica a què es dedica cadascuna d’elles.
  19. 19. 4. L’organització política d’Espanya. Espanya és una monarquia parlamentària: el rei és el cap de l’estat, és un càrrec vitalici i hereditari, la persona del rei és jurídicament inviolable i irresponsable i entre els seus poders estan la màxima representació de l’estat, és àrbitre i moderador entre les institucions, signa les lleis, dissol el parlament i és el cap de l’exèrcit La llei més important és la Constitució del 1978
  20. 20. 4. L’organització política d’Espanya. Divisió de poders El poder legislatiu el té el Parlament, que elabora i aprova les lleis (el govern també en pot elaborar). El parlament espanyol rep el nom de Corts Generals i està format per dues cambres: el Congrés dels Diputats (que tria al president del govern) i el Senat, triats els dos per eleccions democràtiques El poder executiu el té el govern, que executa les lleis. El govern està format pel seu president (triat pel Congrés dels Diputats) i els ministres nomenats pel president El poder judicial el tenen els tribunals de justícia (jutges), encara que els ciutadans poden exercir-lo a través dels jurats
  21. 21. 4. L’organització política d’Espanya.
  22. 22. 4. L’organització política d’Espanya. Per a participar en política els ciutadans formen partits polítics que es presenten a les diferents eleccions: els principals són PP (Partido Popular), PSOE (Partido Socialista Obrero Español), IU (Izquierda Unida), Podemos, Ciutadans, CiU (Convergència i Unió), ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), PNB (Partit Nacionalista Basc), Compromís i Bildu
  23. 23. Exercicis punt 4. L’organització política d’Espanya. 1.- Llig el text i respon: a) Tipus, autor, any i lloc on s’ha fet. b) Tema. c) Resumeix, amb les teues paraules, cadascun dels articles. d) Quina forma política d’estat té Espanya? Quines funcions té el rei? e) Quina és la principal llei de a Espanya?
  24. 24. Exercicis punt 4. L’organització política d’Espanya. 3.- Completa el següent quadre sobre la sobirania nacional i la divisió de poders en Espanya: 4.- Per què són importants els partits polítics en un sistema de democràcia representativa? Digues el nom de cinc partits polítics espanyols actuals. 2.- Per què és tan important la divisió de poders en un sistema democràtic?
  25. 25. 5. L’organització territorial d’Espanya. Espanya, des de l’aprovació de la Constitució del 1978, és un estat descentralitzat, amb institucions de govern locals, provincials, de cada comunitat autònoma i de l’estat central
  26. 26. 5. L’organització territorial d’Espanya: l’administració local. Del govern dels municipis s’encarreguen els ajuntaments, formats pels regidors (triats en eleccions) i l’alcalde (triat pels regidors), que dirigeix l’ajuntament L’ajuntament s’encarrega d’assegurar els serveis públics del poble i de tot allò que afecta exclusivament a eixe poble Obtenen els seus ingressos de recaptar impostos propis (contribució, circulació, obres,...) i taxes (fem, aigua, guals,...) i de les transferències que li fa l’estat central o l’autonomia a què pertany
  27. 27. 5. L’organització territorial d’Espanya: l’administració provincial. En les províncies hi ha un delegat del govern central (s’encarrega de l’ordre públic, la policia,....) i una diputació provincial que coordina els ajuntaments i ajuda als pobles xicotets, dirigida pel president de la diputació
  28. 28. 5. L’organització territorial d’Espanya: les comunitats autònomes. Anomenen comunitat autònoma a cadascuna de les regions que conformen l’estat i que tenen un govern, un parlament, un tribunal superior de justícia i unes lleis pròpies (estatut d’autonomia com a llei principal) Cada comunitat autònoma s’encarrega d’allò que li afecta directament i exclusivament a ella: sanitat, educació, urbanisme, transport, obres públiques, institucions pròpies, vivenda, serveis socials,... Recapta part dels impostos directes (IRPF) i indirectes i rep transferències per part de l’estat
  29. 29. 5. L’organització territorial d’Espanya: l’estat central. S’encarrega d’allò que afecta a tots els espanyols i la representació exterior Recapta els impostos més importants Veure l’organització política de l’estat central en el punt anterior
  30. 30. Exercicis punt 5. L’organització territorial d’Espanya. 1.- L’Estat espanyol actual, és centralitzat o descentralitzat? Per què. 2.- Quin paper tenen els veïns d’un municipi en l’organització del govern municipal? Qui tria a l’alcalde? Quins serveis està obligat a oferir l’ajuntament als ciutadans en un poble com el teu? Amb quins diners? 3.- Quines dues institucions s’encarreguen del govern d’una província? Què fa cadascuna d’elles? 4.- Què és una comunitat autònoma? Quantes hi ha? Quines són? 5.- Quines institucions són pròpies de cada comunitat autònoma? Com s’anomena la llei més important de cadascuna d’elles? De què s’encarrega? Amb quins diners? 6.- De què s’encarrega l’estat central? 7.- Esbrina el nom de la persona que exerceix cadascun dels següents càrrecs: - Alcalde del teu poble: - Delegat del govern a València: - President de la Diputació de València: - President de la Generalitat Valenciana: - President de les Corts Valencianes: - President del govern espanyol: - President del Senat: - President del Congrés dels Diputats: - Cap de l’estat:
  31. 31. 6. La Comunitat Valenciana. La Comunitat Valenciana, des del 1982, és una de les comunitats autònomes espanyoles, amb entitats polítiques pròpies i el reconeixement del valencià (i el castellà) com a llengües oficials Està formada per tres províncies (Castelló, València i Alacant), subdividides al seu torn en 34 comarques (encara no reconegudes legalment) i 542 municipis La llei bàsica dels valencians és l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana del 2006, que substitueix el primer estatut del 1982 i arreplega quines són les competències pròpies de la Generalitat Valenciana i les que comparteix amb l’estat central
  32. 32. 6. La Comunitat Valenciana. La Generalitat Valenciana és la institució encarregada de l’organització política de la Comunitat i està formada per les següents institucions: INSTITUCIÓ ATRIBUCIONS COMPOSICIÓ Corts Valencianes Poder legislatiu (elaborar i aprovar lleis), controlar al Consell i aprovar pressupostos. Diputats elegits cada quatre anys en eleccions democràtiques. Consell de la Generalitat Té el poder executiu (govern), ha d’aplicar les lleis i pot elaborar lleis. Format per un president triat pels diputats de les Corts i els consellers nomenats per aquest president. Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana Té el poder judicial: màxima institució judicial valenciana. President nomenat pel Consejo General del Poder Judicial i jutges. Síndic de Greuges Recull i investiga les queixes dels ciutadans sobre la vulneració dels seus drets i llibertats des de l’administració. Persona nomenada per les Corts.
  33. 33. Exercicis punt 6. La Comunitat Valenciana. 1.- Des de quan és la Comunitat Valenciana una comunitat autònoma oficialment? Quina és la seua llei bàsica? Quines són les seues llengües oficials? 2.- Quines divisions administratives internes té la Comunitat Valenciana? 3.- Explica, en forma de redacció, què és la Generalitat Valenciana i quines són les seus principals institucions.
  34. 34. 7. La Unió Europea. L’actual Unió Europea va nàixer en 1957 (Tractat de Roma) com a Comunitat Econòmica Europea (CEE), es va transformar en la Unió Europea en 1992 (Tractat de Maastricht) i des del 2002 té una moneda comuna a quasi tots els seus membres (l’euro)
  35. 35. 7. La Unió Europea. Els 28 països membres de la Unió Europea i el seu any d’incorporació: ANY D’INCORPORACIÓ PAÏSOS 1957 Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya (sols l’Alemanya occidental o RFA), França i Itàlia. 1973 Regne Unit, Irlanda i Dinamarca. 1981 Grècia. 1986 Espanya i Portugal. 1990 Alemanya de l’est o RDA (s’unifica amb la RFA i formen Alemanya) 1995 Àustria, Suècia i Finlàndia. 2004 Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Xipre. 2007 Bulgària i Romania. 2013 Croàcia.
  36. 36. 7. La Unió Europea. Objectius de la UE Impulsar el progrés econòmic i social Construcció d’una identitat europea a nivell internacional Ciutadania europea: drets i deures comuns a tots els europeus Desenvolupament d’un espai de llibertat, seguretat i justícia, amb lliure circulació de persones, mercaderies i capitals dins d’ells Desenvolupament de normes i lleis comunes a tots els estats de la UE Per a aconseguir aquests objectius es desenvolupen polítiques de solidaritat entre les regions amb ajudes a les regions més pobres PRESSUPOSTOS UNIÓ EUROPEA (2013)
  37. 37. 7. La Unió Europea. Les principals institucions de la Unió Europea són: NOM ATRIBUCIONS COMPOSICIÓ Consell Europeu Màxim òrgan polític de la UE: fixa la política general a seguir. Els caps d’estat o govern dels diferents països i els presidents del Consell i la Comissió. Consell de la UE Coordina les actuacions dels diferents països i pren decisions importants en àmbits concrets. Un ministre per país, canviant el president cada sis mesos (cada vegada un país). Parlament Europeu Funció legislativa (aprovar les lleis) i aprovació dels pressupostos. Diputats triats en eleccions per tots els ciutadans europeus. Comissió Europea Funció executiva (govern), proposar lleis i elaborar pressupostos. Un president i els comissaris triats per a cada tema pels estats membres. Tribunal Europeu de Justícia Funció judicial. Un jutge per cada país. Altres institucions importants són el Defensor del Poble Europeu, el Banc Central Europeu, el Tribunal de Comptes i el Comitè de les Regions
  38. 38. Exercicis punt 7. La Unió Europea. 1.- Quan es va començar a construir la Unió Europea? Amb quin tracta i amb quin nom? 2.- A partir de quin tractat i en quin any es va canviar el nom i passa a anomenar-se Unió Europea? 3.- Des de quan hi ha una moneda única? Com es diu? Esbrina quins països de la Unió Europea tenen aquesta moneda en l’actualitat.
  39. 39. Exercicis punt 7. La Unió Europea. 4.- Completa en la fitxa adjunta les capitals i any d’incorporació a la Unió Europea de tots els països que la formen. Situa’ls al mapa i acoloreix-los segons l’any d’incorporació, elaborant una llegenda. PAÍS CAPITAL ANY D’INCORPORACIÓ BÈLGICA PAÏSOS BAIXOS LUXEMBURG ALEMANYA FRANÇA ITÀLIA DINAMARCA REGNE UNIT IRLANDA GRÈCIA PORTUGAL ESPANYA ÀUSTRIA SUÈCIA FINLÀNDIA MALTA XIPRE ESTÒNIA LETÒNIA LITUÀNIA POLÒNIA REP. TXECA ESLOVÀQUIA HONGRIA ESLOVÈNIA ROMANIA BULGÀRIA CROÀCIA
  40. 40. Exercicis punt 7. La Unió Europea. 5.- Quins són els objectius teòrics de la Unió Europea? Que fa per a tractar d’assolir-los? 6.- Relaciona: 7.- Completa el quadre indicant quina institució europea correspon a cada afirmació:
  41. 41. Exercicis de síntesi 1. Vocabulari: estat, democràcia, estat plurinacional, Organització de les Nacions Unides (ONU), Organització no governamental (ONG), constitució, partit polític, comunitat autònoma, ajuntament, estatut d’autonomia, Generalitat Valenciana, Unió Europea. 2. Explica les diferències entre: a) Poder executiu, legislatiu i judicial. b) Democràcia i dictadura. c) Democràcia directa i indirecta. d) Monarquia i república. e) Estat liberal i estat social. f) Estat centralitzat i estat descentralitzat. g) Monarquia parlamentària i monarquia absoluta.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×