TEMA 7
POBLACIÓ I MOVIMENTS
MIGRATORIS.
Salvador Vila Esteve
Geografia
3r d’ESO
TEMA 7. POBLACIÓ I MOVIMENTS MIGRATORIS.
1. Distribució de la població mundial.
2. La dinàmica de la població.
3. Els dese...
1. Distribució de la població mundial.
La població mundial supera els 7.000.000.000 d’habitants, però està distribuïda de ...
1. Distribució de la població mundial.
Per a comprendre la distribució de la població tenim en compte la densitat de pobla...
1. Distribució de la població mundial.
Factors de
la distribució
Físics
El relleu: viu més gent en planes i valls situades...
Exercicis punt 1. Distribució de la població mundial.
1.- A partir del document, respon:
a) Tipus.
b) Tema.
c) Què és la d...
2. La dinàmica de la població.
El nombre d’habitants d’un lloc depèn del moviment natural o vegetatiu de la població
(quan...
2. La dinàmica de la població: la natalitat.
Expressa el nombre de nascuts en un lloc i període de temps concrets
La taxa ...
2. La dinàmica de la població: la natalitat.
La taxa de fecunditat d’un lloc relaciona la quantitat de nascuts amb la pobl...
2. La dinàmica de la població: la mortalitat.
Expressa el nombre de morts en un lloc i període de temps concrets
La taxa d...
2. La dinàmica de la població: la mortalitat.
En la mortalitat d’un país influeixen les condicions de vida, la riquesa, la...
2. La dinàmica de la població: la mortalitat.
L’esperança de vida s’expressa en anys que s’espera que, de mitjana,
visca u...
2. La dinàmica de la població: el
creixement natural o vegetatiu.
És la diferència entre el nombre de nascuts i el de mort...
2. La dinàmica de la població.
Per a conèixer el creixement real hem de tindre en compte el saldo migratori (diferència
en...
Exercicis punt 2. La dinàmica de la població.
1.- A partir de les taules dels llocs A i B, calcula per a cadascun i respon...
Exercicis punt 2. La dinàmica de la població.
2.- A partir del document, respon:
a) Tipus.
b) Tema.
c) Què és el creixemen...
3. Els desequilibris demogràfics.
El creixement de la població mundial ha estat molt ràpid en el segle XX, però en els
últ...
3. Els desequilibris demogràfics: els països desenvolupats.
La principal característica és l’escàs creixement i l’envellim...
3. Els desequilibris demogràfics: els països pobres.
Als països pobres la taxa de natalitat és elevada perquè hi ha molta ...
Exercicis punt 3. Els desequilibris demogràfics.
1.- A partir dels documents, respon:
a) Tipus de cadascun.
b) Tema conjun...
4. L’estructura demogràfica de la població.
Segons l’edat la població la dividim en tres grups: joves (de 0 a 14 anys),
ad...
4. L’estructura demogràfica de la població.
Per a analitzar l’estructura demogràfica de població d’un lloc segons edat i s...
4. L’estructura demogràfica de la població.
Piràmides en forma de campana (estable): la base no supera al tronc (reducció ...
4. L’estructura demogràfica de la població.
Piràmides en forma d’ogiva i d’urna o bulb (regressiva): la base és més estret...
Exercicis punt 4. L’estructura demogràfica de la població.
1.- Identifica a quin tipus de piràmide de població respon cada...
Exercicis punt 4. L’estructura demogràfica de la població.
2.- A partir les dades de baix, confecciona la piràmide de pobl...
5. Les migracions en l’actualitat: conceptes i causes.
Anomenem migracions als desplaçaments de població d’un territori a
...
5. Les migracions en l’actualitat: conceptes i causes.
Classificació
Segons el lloc
de desplaçament
Interiors o nacionals:...
5. Les migracions en l’actualitat: conceptes i causes.
Causes
Entre les causes destaquen les grans diferències de riquesa ...
Exercicis punt 5. Les migracions en l’actualitat:
conceptes i causes.
1.- Què és un emigrant? I un immigrant? Pot ser una ...
Exercicis punt 5. Les migracions en l’actualitat:
conceptes i causes.
4.- A partir del document de baix, respon:
a) Tipus....
6. Els moviments migratoris actuals.
En el món actual, cada vegada més globalitzat, les migracions afecten a tot el món,
f...
6. Els moviments migratoris actuals.
Principals
rutes
migratòries
Dels països superpoblats del sud i sud-est d’Àsia cap a ...
Exercicis punt 6. Els moviments migratoris actuals.
1.- A partir del document de baix, respon:
a) Tipus.
b) Tema.
c) Des d...
7. Conseqüències de les migracions: econòmiques.
El país emissor perd població jove en edat de treballar i això empobreix ...
7. Conseqüències de les migracions: demogràfiques.
El país emissor, en emigrar els joves, perd població, disminueix la nat...
7. Conseqüències de les migracions: socioculturals.
El país emissor redueix l’atur i el perill de conflictes socials, però...
Exercicis punt 7. Conseqüències de les migracions.
1.- Escolta la cançó Pueblo Blanco de Joan Manuel Serrat (la lletra la ...
8. Les migracions interiors a Espanya.
Les migracions interiors, que es produeixen entre territoris espanyols, són les més...
8. Les migracions interiors a Espanya.
Aquesta emigració va suposar un creixement molt gran i desordenat de les ciutats,
c...
8. Les migracions interiors a la Comunitat Valenciana.
La Comunitat Valenciana també experimenta el seu èxode rural fins a...
Exercicis punt 8. Les migracions interiors a Espanya i
la Comunitat Valenciana.
1.- A partir dels tres documents de baix, ...
9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana.
Tradicionalment Espanya ha estat un país d’emigrants, amb l’ex...
9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana:
1a etapa (1850-1975)
La pobresa a Espanya va fer que, entre 18...
9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana:
1a etapa (1850-1975)
Entre 1960 i 1973, la pobresa a Espanya i...
9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana:
2a etapa (1990-2010)
Amb el creixement econòmic espanyol, aque...
9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana:
2a etapa (1990-2010)
Entre les causes de l’arribada d’immigran...
9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana:
2a etapa (1990-2010)
Aquesta immigració va fer créixer la pobl...
9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana:
2a etapa (1990-2010)
A la Comunitat Valenciana passa el mateix...
9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana:
3a etapa (des del 2010)
Des del 2008 comença a pujar el nombre...
9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana:
3a etapa (des del 2010)
A aquests cal afegir encara un major n...
Exercicis punt 9. Les migracions exteriors a Espanya
i la Comunitat Valenciana.
Els principals destins són Regne Unit, Fra...
Exercicis punt 9. Les migracions exteriors a Espanya
i la Comunitat Valenciana.
1.- A partir dels dos documents, respon:
a...
Exercicis punt 9. Les migracions exteriors a Espanya
i la Comunitat Valenciana.
2.- A partir dels dos documents, respon:
a...
Exercicis punt 9. Les migracions exteriors a Espanya
i la Comunitat Valenciana.
3.- A partir dels dos documents de baix, r...
Exercicis de síntesi
1.- Vocabulari: natalitat, mortalitat, mortalitat infantil, esperança de vida, migració, saldo
migrat...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Tema 7. Població i moviments migratoris.

2,692
-1

Published on

Presentació del tema 7 del curs de Geografia de 3r d'ESO dedicat a l'estudi de la població (repàs del curs anterior) i dels moviments migratoris.

Published in: Education
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
2,692
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
72
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 7. Població i moviments migratoris.

  1. 1. TEMA 7 POBLACIÓ I MOVIMENTS MIGRATORIS. Salvador Vila Esteve Geografia 3r d’ESO
  2. 2. TEMA 7. POBLACIÓ I MOVIMENTS MIGRATORIS. 1. Distribució de la població mundial. 2. La dinàmica de la població. 3. Els desequilibris demogràfics. 4. L’estructura demogràfica de la població. 5. Les migracions en l’actualitat: conceptes i causes. 6. Els moviments migratoris actuals. 7. Conseqüències de les migracions. 8. Les migracions interiors a Espanya i la Comunitat Valenciana. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Comunitat Valenciana.
  3. 3. 1. Distribució de la població mundial. La població mundial supera els 7.000.000.000 d’habitants, però està distribuïda de forma molt irregular: mentre a Àsia viu més del 60% del total (sols entre Índia i Xina tenen més d’un terç de la població), Àfrica i Amèrica tenen al voltant del 14%, Europa quasi un 11%, Oceania té un 0’5% i a l’Antàrtida no viu ningú
  4. 4. 1. Distribució de la població mundial. Per a comprendre la distribució de la població tenim en compte la densitat de població, que és el resultat de dividir la població total (habitants) entre la superfície que ocupa (km²) La densitat de població d’un lloc és alta quan supera els 100 hab./km², mitjana entre 50 i 100 hab./km², baixa entre 25 i 50 hab./km², molt baixa entre 1 i 25 hab./km² i extremadament baixa quan és inferior a 1 hab./km²
  5. 5. 1. Distribució de la població mundial. Factors de la distribució Físics El relleu: viu més gent en planes i valls situades a poca altitud El clima: preferència pels climes temperats front als càlids i freds El sòl: més població on els sòls són fèrtils per a l’agricultura Humans Econòmics: la gent va a viure en zones riques en agricultura, indústria o activitats terciàries Històrics (llocs on viu molta gent des de fa mil·lennis, migracions,... Polítics: decisions de governs que poden suposar l’expulsió de gent o l’arribada d’emigrants, guerres, refugiats,...
  6. 6. Exercicis punt 1. Distribució de la població mundial. 1.- A partir del document, respon: a) Tipus. b) Tema. c) Què és la densitat de població? d) En quines zones del món hi ha densitats de població més altes? Per què? e) En quines zones del món hi ha densitats de població baixes? Per què?
  7. 7. 2. La dinàmica de la població. El nombre d’habitants d’un lloc depèn del moviment natural o vegetatiu de la població (quantitat de naixements i defuncions) i dels moviments migratoris (emigrants i immigrants)
  8. 8. 2. La dinàmica de la població: la natalitat. Expressa el nombre de nascuts en un lloc i període de temps concrets La taxa de natalitat expressa la relació entre el nombre de nascuts i la població total d’un lloc i es calcula multiplicant el nombre de nascuts per mil i dividint el resultat entre la població total Es considera que la natalitat és baixa quan la taxa de natalitat està per baix del 15‰, mitjana entre el 15 i el 30‰ i alta per damunt del 30‰
  9. 9. 2. La dinàmica de la població: la natalitat. La taxa de fecunditat d’un lloc relaciona la quantitat de nascuts amb la població femenina en edat fèrtil i es calcula multiplicant el nombre de nascuts per mil i dividint el resultat entre el nombre de dones que tenen entre 15 i 49 anys També s’utilitza com un indicador de natalitat el nombre mitjà de fills per dona En general, quan més desenvolupat està un país, més baixa és la seua natalitat
  10. 10. 2. La dinàmica de la població: la mortalitat. Expressa el nombre de morts en un lloc i període de temps concrets La taxa de mortalitat expressa la relació entre el nombre de morts i la població total i es calcula multiplicant el nombre de morts per mil i dividint el resultat entre la població total Es considera que la mortalitat d’un lloc és alta quan supera el 15‰, moderada entre el 6 i el 10‰ i baixa per baix del 6‰
  11. 11. 2. La dinàmica de la població: la mortalitat. En la mortalitat d’un país influeixen les condicions de vida, la riquesa, la incidència de malalties i epidèmies, l’accés a la sanitat, l’envelliment de la població,... La taxa de mortalitat infantil relaciona el nombre de xiquets i els xiquets morts abans de fer un any i es calcula multiplicant els morts abans de fer un any per mil i dividint-los entre el total de naixements. Als països desenvolupats aquesta taxa és molt baixa i als subdesenvolupats alta
  12. 12. 2. La dinàmica de la població: la mortalitat. L’esperança de vida s’expressa en anys que s’espera que, de mitjana, visca una persona en el moment del seu naixement: és alta quan està per damunt dels 70 anys i baixa per baix dels 60 anys
  13. 13. 2. La dinàmica de la població: el creixement natural o vegetatiu. És la diferència entre el nombre de nascuts i el de morts i pot expressar creixement si el resultat és positiu, disminució si és negatiu o creixement zero La taxa de creixement natural es calcula restant al nombre de nascuts el nombre de morts, multiplicant el resultat per mil i dividint entre la població total: és alt si supera el 20‰, mitjà entre el 10 i el 20‰, baix si és inferior al 10‰ i negatiu si el resultat és inferior a 0
  14. 14. 2. La dinàmica de la població. Per a conèixer el creixement real hem de tindre en compte el saldo migratori (diferència entre el nombre d’immigrants i emigrants), de forma que el creixement real es calcula sumant al creixement natural (nascuts menys morts) el saldo migratori (immigrants menys emigrants). Per a expressar el creixement real en forma de taxa, multipliquem el resultat anterior per mil i dividim per la població total
  15. 15. Exercicis punt 2. La dinàmica de la població. 1.- A partir de les taules dels llocs A i B, calcula per a cadascun i respon: a) Densitat de població de cadascun. b) Taxa de natalitat de cadascun. c) Taxa de mortalitat de cadascun. d) Taxa de mortalitat infantil de cadascun. e) Taxa de fecunditat de cadascun. f) Creixement natural o vegetatiu de cadascun. g) Taxa de creixement natural o vegetatiu de cadascun. h) Saldo migratori de cadascun. i) Creixement real de cadascun. j) Taxa de creixement real de cadascun. k) El lloc A, és desenvolupat o subdesenvolupat? Dóna al menys tres raons de la teua resposta. l) El lloc B, és desenvolupat o subdesenvolupat? Dóna al menys tres raons de la teua resposta.
  16. 16. Exercicis punt 2. La dinàmica de la població. 2.- A partir del document, respon: a) Tipus. b) Tema. c) Què és el creixement natural de la població? d) En quines zones del món creix més la població? Per què? e) En quines zones del món descendeix el nombre d’habitants? En quines creix poc? Per què?
  17. 17. 3. Els desequilibris demogràfics. El creixement de la població mundial ha estat molt ràpid en el segle XX, però en els últims anys és menor (encara que continua creixent) per la disminució de la natalitat i la fecunditat en els països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament Hi ha grans diferències entre el comportament demogràfic dels països desenvolupats i subdesenvolupats, encara que tendeixen a disminuir
  18. 18. 3. Els desequilibris demogràfics: els països desenvolupats. La principal característica és l’escàs creixement i l’envelliment de la seua població degut a la disminució de les taxes de natalitat (dificultat per trobar un treball estable, els fills són una despesa important, dificultat per a fer compatibles els horaris de treball i la cria dels fills,...) i l’augment de l’esperança de vida (avanços en l’alimentació, la medecina,...) L’envelliment de la població pot crear problemes socials per la necessitat de diners per a pagar pensions i oferir sanitat i serveis dignes, però és pot solucionar fàcilment si es reparteix millor la riquesa Per a tractar de combatre aquest envelliment es fan polítiques natalistes per a fomentar la natalitat: ampliació dels permisos de maternitat i paternitat, ajudes econòmiques, ajudes a les famílies nombroses, creació de guarderies,...
  19. 19. 3. Els desequilibris demogràfics: els països pobres. Als països pobres la taxa de natalitat és elevada perquè hi ha molta població jove en edat de tindre fills i els fills són vistos com un ingrés (ajuda en el camp i el treball) i una assegurança per a quan els pares siguen vells, ja que cuidaran d’ells L’augment de la població en aquests països crea dificultats greus per a donar-los menjar, sanitat, educació i treball a tots i, per tant, se’l fa responsable de la fam, desnutrició, analfabetisme i pobresa, però realment la culpa última és la mala distribució de la riquesa Als països pobres es fan polítiques antinatalistes per a evitar el fort creixement de la població i la superpoblació: campanyes de planificació familiar per a fomentar l’ús d’anticonceptius, lleis que penalitzen les famílies nombroses o els matrimonis primerencs,...
  20. 20. Exercicis punt 3. Els desequilibris demogràfics. 1.- A partir dels documents, respon: a) Tipus de cadascun. b) Tema conjunt. c) Quines diferències hi ha en el món en les taxes de natalitat i en el nombre de fills per dona? Per què? d) Quines diferències hi ha en el món en les taxes de mortalitat? Per què? e) Segons el mapa, en quines zones del món hi ha un creixement vegetatiu major? Digues cinc països que tinguen una alta taxa de creixement vegetatiu. f) Segons el mapa, en quines zones del món hi ha un creixement vegetatiu baix o negatiu? Digues cinc països amb creixement vegetatiu negatiu. g) A què es deuen les diferències en el creixement vegetatiu que hem vist al mapa? h) Quines polítiques demogràfiques s’apliquen en els països desenvolupats? I en els pobres?
  21. 21. 4. L’estructura demogràfica de la població. Segons l’edat la població la dividim en tres grups: joves (de 0 a 14 anys), adults (de 15 a 64 anys) i ancians (més de 64 anys) Un país té molta població jove quan la natalitat és elevada; un fort predomini de la població adulta quan la natalitat es redueix (o molta gent emigra i se’n va del país); i una població envellida quan la natalitat és molt reduïda i l’esperança de vida alta Segons el sexe la població es divideix en homes i dones: naixen més homes que dones, les xifres s’igualen cap als 45-60 anys i hi ha més dones ancianes que homes per tindre una major esperança de vida
  22. 22. 4. L’estructura demogràfica de la població. Per a analitzar l’estructura demogràfica de població d’un lloc segons edat i sexe utilitzem unes gràfiques de barres dobles i unides per la base que anomenem piràmides de població Piràmide triangular o de para-sol (expansiva): té una base ampla o molt ampla perquè la natalitat és elevada i es va fent estreta quan pugem per la baixa esperança de vida i les dificultats per a arribar a vell, trobant molt poca població vella. És típica de països subdesenvolupats d’Àfrica i el sud d’Àsia
  23. 23. 4. L’estructura demogràfica de la població. Piràmides en forma de campana (estable): la base no supera al tronc (reducció de la natalitat), però el cim també és estret (encara no hi ha massa població envellida, però l’esperança de vida comença a pujar), de manera que la majoria de la població és adulta. És típica de països en vies de desenvolupament d’Amèrica Llatina i est d’Àsia
  24. 24. 4. L’estructura demogràfica de la població. Piràmides en forma d’ogiva i d’urna o bulb (regressiva): la base és més estreta que el tronc (natalitat molt reduïda) i hi ha més població envellida al cim (esperança de vida alta). Són pròpies dels països desenvolupats
  25. 25. Exercicis punt 4. L’estructura demogràfica de la població. 1.- Identifica a quin tipus de piràmide de població respon cadascuna, digues per què i explica-les:
  26. 26. Exercicis punt 4. L’estructura demogràfica de la població. 2.- A partir les dades de baix, confecciona la piràmide de població, digues de quin tipus és i explica-la: EDATS HOMES DONES 0-4 2.758.460 2.613.576 5-9 2.882.467 2.716.692 10-14 3.040.801 2.802.541 15-19 3.328.343 2.898.017 20-24 3.101.086 2.992.974 25-29 3.331.648 3.439.211 30-34 3.732.312 3.874.925 35-39 4.155.054 4.372.622 40-44 4.691.870 4.787.238 45-49 4.164.842 4.170.557 50-54 3.877.917 3.805.102 55-59 3.865.997 3.803.408 60-64 4.547.875 4.597.545 65-69 4.418.095 4.619.055 70-74 3.697.299 4.134.901 75-79 2.718.190 3.460.723 80-84 1.919.353 2.895.927 85-89 1.040.246 2.006.289 90-94 335.978 1.017.220 95-99 77.699 325.854 100 i més 11.795 71.684 JAPÓ (2011)
  27. 27. 5. Les migracions en l’actualitat: conceptes i causes. Anomenem migracions als desplaçaments de població d’un territori a un altre que comporten un canvi de residència temporal o permanent En tot moviment migratori el protagonista emigra del lloc d’on ix (emigrant és qui se’n va d’un lloc) i immigra al lloc on arriba (immigrant és qui arriba per a viure a un territori nou) El saldo migratori és la diferència entre el nombre d’immigrants i emigrants d’un lloc (I-E) i pot ser positiu (arriben més persones que se’n van), negatiu (se’n van més persones que arriben) o equilibrat (arriben les mateixes persones que se’n van) PAÍS D’ORIGEN PAÍS DE DESTÍ EMIGRACIÓ IMMIGRACIÓ FACTORS DE REPULSIÓ FACTORS D’ATRACCIÓ RETORN
  28. 28. 5. Les migracions en l’actualitat: conceptes i causes. Classificació Segons el lloc de desplaçament Interiors o nacionals: es fan dins d’un mateix país Exteriors o internacionals: es fan d’un país a un altre Segons la durada Permanents: per a no tornar Temporals: per a una temporada, tornant al lloc d’origen en acabar aquesta Segons la formació Qualificats: amb estudis superiors i buscant feines qualificades Sense formació: sense estudis i acceptant feines poc qualificades i normalment mal pagades Segons la situació laboral o política Refugiats: han abandonat el país d’origen per desastres naturals, guerres o persecucions polítiques o socials Legalitzats: tenen permís de residència, treball i/o estudi en el lloc d’arribada Indocumentats: no tenen cap dels permisos anteriors en el lloc d’arribada
  29. 29. 5. Les migracions en l’actualitat: conceptes i causes. Causes Entre les causes destaquen les grans diferències de riquesa entre zones riques i pobres del món: la gent emigra de les zones més pobres a les més riques Factors d’expulsió Econòmics: atur, treballs en pèssimes condicions, pobresa, fam,... Polítics: guerres, persecucions,... Mediambientals o naturals: sequeres, desertització, inundacions, terratrèmols, volcans,... Socioculturals: manca de llibertats, persecucions socials,... Factors d’atracció Econòmics: busquen treball, a poder ser segons la seua formació, i millors condicions de vida Sociopolítics: llibertat, refugi, democràcia, pau, més serveis Culturals: mateix idioma, ciutats modernes,... Naturals: aigua, millor clima,...
  30. 30. Exercicis punt 5. Les migracions en l’actualitat: conceptes i causes. 1.- Què és un emigrant? I un immigrant? Pot ser una persona emigrant i immigrant al mateix temps? 2.- Què és el saldo migratori? Com pot ser? 3.- Explica, en forma de redacció, les diferents classificacions que podem fer de les migracions.
  31. 31. Exercicis punt 5. Les migracions en l’actualitat: conceptes i causes. 4.- A partir del document de baix, respon: a) Tipus. b) Tema. c) Explica, per separat, l’evolució de la renda en la seua mitjana, en la dels països rics i en la dels països pobres. d) Quines diferències de renda hi ha, en l’actualitat, entre els països rics i els pobres? Com creus que pot afectar açò als moviments migratoris? e) Explica, en forma de redacció, les causes de les migracions.
  32. 32. 6. Els moviments migratoris actuals. En el món actual, cada vegada més globalitzat, les migracions afecten a tot el món, facilitades per les millores dels transports i les comunicacions: més de 200 milions de persones viuen fora del seu país d’origen (3% de la població mundial) Entre els països desenvolupats destaca l’emigració de treballadors qualificats, que no solen tindre problemes per a desplaçar-se des del seu país a qualsevol altre del món Però la major part de les migracions internacionals són de treballadors no qualificats que van dels països pobres i superpoblats als països més desenvolupats i que sovint troben moltes dificultats per a entrar en aquests països
  33. 33. 6. Els moviments migratoris actuals. Principals rutes migratòries Dels països superpoblats del sud i sud-est d’Àsia cap a Japó, península d’Aràbia, Unió Europea, Amèrica del Nord i Austràlia Dels països africans cap a Europa Occidental De l’est d’Europa cap a Europa Occidental D’Amèrica Central i del Sud cap a Amèrica del Nord i Europa Occidental
  34. 34. Exercicis punt 6. Els moviments migratoris actuals. 1.- A partir del document de baix, respon: a) Tipus. b) Tema. c) Des de quines zones del món ix la majoria de l’emigració poc qualificada? Per què? d) Cap a quines zones del món va la majoria de l’emigració poc qualificada? Per què? e) Quins són els principals corrents de mà d’obra qualificada? Per què? f) A banda de la qualificació, quina diferència sol haver entre ser un emigrant qualificat i un poc qualificat?
  35. 35. 7. Conseqüències de les migracions: econòmiques. El país emissor perd població jove en edat de treballar i això empobreix al país (especialment si és mà d’obra qualificada), però disminuirà l’atur i arribaran diners que envien aquests emigrants per a les famílies El país receptor es beneficia econòmicament de l’arribada d’immigrants (si hi ha treball): augmenta la població treballadora, el consum i la recaptació d’impostos → més riquesa
  36. 36. 7. Conseqüències de les migracions: demogràfiques. El país emissor, en emigrar els joves, perd població, disminueix la natalitat, s’envelleix i, en ocasions, poden haver problemes si els emigrants són quasi tots homes o quasi tots dones El país receptor guanya població, es rejoveneix i augmenta la natalitat EMIRATS ÀRABS (2010)
  37. 37. 7. Conseqüències de les migracions: socioculturals. El país emissor redueix l’atur i el perill de conflictes socials, però es trenquen les famílies Al país receptor augmenta la riquesa i diversitat cultural, però cal invertir més en serveis públics (educació, sanitat, serveis socials) i hi ha perill de que apareguen conductes racistes i xenòfobes contra la població immigrant Els emigrants han d’adaptar-se a una nova cultura i llengua, solen tindre treballs en pitjors condicions (pitjors condicions de vida, guetos) i pateixen el racisme i xenofòbia d’alguns En el cas d’emigrants indocumentats poden ser víctimes de tràfic il·legal (màfies) i són explotats per empresaris sense escrúpols que busquen el seu propi benefici, perjudicant a la resta de la població (no paguen impostos)
  38. 38. Exercicis punt 7. Conseqüències de les migracions. 1.- Escolta la cançó Pueblo Blanco de Joan Manuel Serrat (la lletra la tens baix) i respon: a) Tipus de document, autor, data i disc a què pertany. b) Tema. c) Qui canta, teòricament, la cançó (narrador)? Com ho saps? d) Com és el poble? De què viuen? En quina part d’Espanya creus que pot estar? Per què? e) Amb què somien els joves del poble? Per què? I les persones majors? Per què? f) Què aconsella el narrador als joves del poble? Per què? g) Explica, redactant, les conseqüències que té l’emigració per als llocs d’on se’n va la gent. h) Explica, redactant, les conseqüències que té l’emigració per als llocs on arriben els immigrants.
  39. 39. 8. Les migracions interiors a Espanya. Les migracions interiors, que es produeixen entre territoris espanyols, són les més nombroses Des de mitjans segle XIX fins a 1975 es produeix l’èxode rural: emigració massiva del camp a les ciutats, especialment entre 1950 i 1975 Aquesta emigració ix de les zones amb una agricultura extensiva de secà (Andalusia, Extremadura, les dues Castelles, Aragó, Galícia,...) i es dirigeix a les ciutats i zones industrials, les zones amb una agricultura intensiva de regadiu i, posteriorment, a les zones que tenen més turisme (Catalunya, País Basc, Madrid, Comunitat Valenciana, illes,...)
  40. 40. 8. Les migracions interiors a Espanya. Aquesta emigració va suposar un creixement molt gran i desordenat de les ciutats, creixent en la perifèria barris marginals on vivien els immigrants que arribaven A partir del 1975 l’èxode rural és molt menor i, fins i tot, es produeixen retorns de gent que, quan es jubila, torna al seu poble d’origen En l’actualitat les principals migracions interiors es produeixen dins de les zones urbanes (entre pobles i ciutats propers)
  41. 41. 8. Les migracions interiors a la Comunitat Valenciana. La Comunitat Valenciana també experimenta el seu èxode rural fins a 1975: la població de les zones de secà de l’interior de Castelló i València emigra cap a les zones de la costa i de l’eix industrial interior que va de València a Alacant per a treballar en l’agricultura de regadiu, la indústria i els serveis A més, la Comunitat Valenciana, des del 1955, rep immigrants d’altres zones espanyoles com Castella la Manxa, Andalusia, Extremadura, Múrcia o Aragó
  42. 42. Exercicis punt 8. Les migracions interiors a Espanya i la Comunitat Valenciana. 1.- A partir dels tres documents de baix, respon: a) Tipus de cada document. b) Tema conjunt als tres. c) Quines zones d’Espanya perden població entre 1960 i 1975? Quines zones guanyen població? Per què? d) Quines cinc regions espanyoles van perdre més població entre 1961 i 1970? Quanta cadascuna d’elles? Quines altres perden població? e) Quines quatre regions espanyoles van guanyar més població entre 1961 i 1970? Quanta cadascuna d’elles? Quines altres guanyen població? f) Quines zones de la Comunitat Valenciana van perdre població entre 1950 i 1991? Quines la van guanyar? Per què? g) Explica el que sàpigues sobre les migracions interiors a Espanya i la Comunitat Valenciana.
  43. 43. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana. Tradicionalment Espanya ha estat un país d’emigrants, amb l’excepció del període 1990-2010 Etapes 1a etapa (1850-1975): emigració cap a Amèrica Llatina i Europa Occidental 2a etapa (1990-2010): arribada d’immigració de tot el món 3a etapa (des del 2010): novament emigració, especialment a Europa Occidental
  44. 44. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 1a etapa (1850-1975) La pobresa a Espanya va fer que, entre 1850 i 1929, una part de la població jove emigrara cap a Amèrica Llatina (especialment des de Canàries i el nord d’Espanya) En el cas valencià, es va produir també una emigració des d’Alacant cap a Algèria Després de la Guerra Civil es van exiliar més de mig milió d’espanyols que van haver de fugir de la repressió franquista cap a Europa, l’URSS, Amèrica i el nord d’Àfrica
  45. 45. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 1a etapa (1850-1975) Entre 1960 i 1973, la pobresa a Espanya i el fort creixement econòmic d’Europa Occidental van fer que al voltant de dos milions d’espanyols emigraren a Europa, especialment a França, Alemanya i Suïssa A partir del 1973, amb la crisi econòmica a Europa, van tornar gran part dels emigrants i l’emigració exterior va ser molt menor entre 1973 i 1990
  46. 46. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 2a etapa (1990-2010) Amb el creixement econòmic espanyol, aquesta és una etapa de saldo migratori molt positiu: arriben molts més immigrants que emigrants ixen del país i la població estrangera en Espanya, arriben a ser de més de 5’7 milions en 2010 Per nacionalitats, destacava l’arribada d’immigrants romanesos, marroquins, britànics i equatorians; mentre per regions destacarien Amèrica Llatina, Europa i nord d’Àfrica
  47. 47. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 2a etapa (1990-2010) Entre les causes de l’arribada d’immigrants la més important era el creixement econòmic i la falta de mà d’obra, especialment poc qualificada (construcció, servei domèstic, agricultura,...); però també influeixen l’entrada i ampliacions de la Unió Europea, la proximitat a Àfrica i els lligams culturals amb Amèrica Llatina Tres tipus d’immigrants Treballadors poc qualificats que venien per motius econòmics o laborals buscant una feina i una millor qualitat de vida des d’Amèrica Llatina, Àfrica i l’est d’Europa Jubilats del nord d’Europa que busquen el millor clima i les platges de la costa mediterrània i les illes Treballadors qualificats (minoria)
  48. 48. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 2a etapa (1990-2010) Aquesta immigració va fer créixer la població, la va rejovenir i va fer augmentar la natalitat, va ajudar al creixement econòmic (treballs poc qualificats i mal remunerats, augment del consum,...) i va fer possible pagar les pensions i les despeses socials amb els seus impostos, encara que també s’han trobat amb problemes d’integració i brots de racisme i xenofòbia, especialment quan comença la crisi econòmica A partir del 2007, amb la crisi econòmica, disminueix l’entrada d’immigrants i, a partir del 2011, tornem a ser un país d’emigrants
  49. 49. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 2a etapa (1990-2010) A la Comunitat Valenciana passa el mateix que a la resta d’Espanya: arriben a haver 900.000 estrangers, més de la meitat a la província d’Alacant, especialment britànics, romanesos, alemanys, búlgars, equatorians i colombians
  50. 50. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 3a etapa (des del 2010) Des del 2008 comença a pujar el nombre d’emigrants i, des del 2010, se’n va més gent que entra: saldo migratori negatiu, que provoca, junt a la baixada d’una natalitat que ja era baixa, una disminució de la població Aquest canvi es deu a la greu crisi econòmica que comença en 2007 i a un atur que ha arribat als sis milions de treballadors Les xifres oficials parlen de 300.000 espanyols que han emigrat des del 2008, però altres estudis calculen en més de 500.000 els espanyols que han emigrat des de l’inici de la crisi
  51. 51. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 3a etapa (des del 2010) A aquests cal afegir encara un major nombre d’estrangers que havien arribat abans i que han abandonat Espanya en quedar-se sense treball La major part d’emigrants són menors d’edat (fills d’immigrants que tenen la nacionalitat espanyola i tornen al país d’origen amb els pares), però destaquen els joves qualificats, encara que també emigren joves sense qualificar i famílies d’adults joves
  52. 52. Exercicis punt 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Comunitat Valenciana. Els principals destins són Regne Unit, França, Estats Units i Alemanya La situació a la Comunitat Valenciana és semblant a la d’Espanya: en 2012 el saldo migratori era negatiu en més de 10.000 persones, especialment en València i Castelló, ja que Alacant encara mantenia un saldo positiu (en 2013 ja no) MAPES EMIGRACIÓ RECENT
  53. 53. Exercicis punt 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Comunitat Valenciana. 1.- A partir dels dos documents, respon: a) Tipus de cadascun i autor i llibre del primer. b) Tema conjunt. c) Quants espanyols van emigrar a Europa entre 1960 i 1973? En quins anys van emigrar més? Per què es va produir aquesta emigració? d) Cap a quins països es dirigien principalment els espanyols? Per què? e) Explica, en forma de redacció, el que sàpigues sobre l’emigració espanyola entre 1850 i 1975.
  54. 54. Exercicis punt 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Comunitat Valenciana. 2.- A partir dels dos documents, respon: a) Tipus de cada document. b) Tema conjunt. c) Explica l’evolució de la població estrangera a Espanya entre 1990 i 2010. d) Per què va arribar tanta població immigrant a Espanya en eixe període? e) De quins països venien més immigrants? Quina d’aquesta immigració era fonamentalment laboral (per a treballar) i quina residencial (per a viure)? f) Explica, en forma de redacció, tot el que sàpigues sobre la immigració estrangera a Espanya i la Comunitat Valenciana entre 1990 i 2010.
  55. 55. Exercicis punt 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Comunitat Valenciana. 3.- A partir dels dos documents de baix, respon: a) Tipus de cada document. b) Tema conjunt. c) Explica l’evolució del saldo migratori espanyol entre 2008 i 2012. Per què ha passat això? d) Digues a quins cinc països estan emigrant més els espanyols, en quina quantitat i per què en cada cas. e) Explica el que sàpigues sobre les migracions exteriors actuals a Espanya i la Comunitat Valenciana.
  56. 56. Exercicis de síntesi 1.- Vocabulari: natalitat, mortalitat, mortalitat infantil, esperança de vida, migració, saldo migratori, refugiat, emigrant, immigrant, èxode rural, fuga de cervells.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×