Tema 7 El Greco

1,657 views
1,543 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,657
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9
Actions
Shares
0
Downloads
112
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 7 El Greco

  1. 1. TEMA 7.- EL GRECO Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
  2. 2. TEMA 7.- EL GRECO. 1.- CONTEXT HISTÒRIC: LA CASTELLA DEL SEGLE XVI . 2.- BIOGRAFIA . 3.- CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA DE EL GRECO .
  3. 3. 1.- CONTEXT HISTÒRIC: LA CASTELLA DEL SEGLE XVI (I). A Castella no arriba el renaixement fins el segle XVI, i sols en la segona meitat del segle arribaran les idees manieristes, però sempre amb un substrat religiós més important i una major pervivència de les idees medievals feudals L’economia era predominantment ramadera i agrícola, però l’arribada de grans quantitats de metalls preciosos d’Amèrica va fer de Castella i la monarquia hispànica la primera potència mundial Socialment continuaven predominant el rei, la noblesa i l’església (privilegiats), ja que la burgesia comercial sols era important en ciutats com Sevilla i amb menys pretensions culturals que a Itàlia Així, el renaixement i el manierisme arriben de la mà de la monarquia, l’aristocràcia i l’església, al servei dels seus interessos socials, polítics i religiosos, i no tant de la burgesia
  4. 4. 1.- CONTEXT HISTÒRIC: LA CASTELLA DEL SEGLE XVI (II). La urbanització és menys important que a altres zones (destaquen Sevilla, Toledo i Madrid) i, a més, les ciutats depenen directament de la monarquia, sense la independència de les italianes El paper preponderant de l’església en la cultura castellana posarà molts obstacles a l’entrada d’idees clàssiques i renaixentistes, molt controlades a través de la Inquisició, que les acusa de paganitzants L’art i el pensament encara estaran més condicionats per la religió en l’últim terç del segle XVI: l’art estarà al servei de la Contrareforma, de la qual el rei Felip II i l’església seran els màxims defensors i propagandistes: el manierisme entra de la mà del propi Felip II (El Es- corial amb la seua arquitectura i els artistes italians que el decoren amb pintures i escultures)
  5. 5. 2.- BIOGRAFIA (I). Doménikos Theotokópoulos, El Greco (1541-1614), va nàixer a Creta (aleshores en poder de Venècia), on es va iniciar com a pintor dins de la pintura d’icones de la tradició bizantina: el sentit abstracte, ritual i simbòlic l’influiran molt En 1566 se’n va a Venècia, on entra en contacte amb els pintors i l’obra de l’escola veneciana, que influiran en ell (Tiziano i Tintoretto sobretot): predomini del color, colors rics de gammes preferentment càliddes i naturalistes (Tiziano), composicions complexes i profundes amb fons arquitectònics i escorços (Tintoretto), il·luminació des de focus determinats amb xocs de llums i ombres, pinzellada més solta i lliure,... En 1570 es trasllada a Roma, on rebrà la influència de l’obra de Miquel Àngel i del manierisme: importància del dibuix en les anatomies, deformacions manieristes (allargament dels cossos), importància dels nus, línies corbes i formes serpentines, composicions,... En 1576 arriba a Castella i intenta entra com a pintor de la cort de Felip II a El Escorial (Madrid), però les seues obres no són del gust del rei A partir del 1577 treballa a Toledo, on s’instal·la definitivament en 1579 i fins la seua mort treballant per a mecenes de l’església i l’aristocràcia local i integrant-se plenament a la ciutat, on formarà un important taller A Castella la seua pintura es veurà imbuïda del sentiment religiós de la Contrareforma, amb el qual ja havia entrat en contacte a Roma, i contribuirà a forjar el seu personal estil amb l’expressionisme dramàtic ADORACIÓ DELS REIS MAGS (1565) LA CURACIÓ DEL CEC (1567) L’ANUNCIACIÓ (1570) LA PURIFICACIÓ DEL TEMPLE (1570) LA PIETAT (1571-76) RETRAT DE GIULIO CLOVIO (1571-72) XIQUET ENCENENT UNA ESPELMA (1571-72) ADORACIÓ DEL NOM DE JESÚS (1578) EL MARTIRI DE SANT MAURICI I LA LEGIÓ TEBANA (1580-82)
  6. 6. 3.- CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA DE EL GRECO (I). En general, es considera a El Greco com un pintor manierista, encara que interpreta aquest estil d’una forma molt personal i autònoma (especialment a l’última etapa) Utilitza composicions manieristes, complexes, amb predomini de les línies corbes i les formes serpentines que potencien el desequilibri i la inestabilitat i figures en escorç Altera les proporcions a la seua voluntat, buscant nous valors expressius El cànon anatòmic s’allarga cada vegada més (des de les figures robustes només arribar a Castella a estar per damunt de l’1/10 en l’etapa final): les figures s’allarguen i estilitzen (siluetes filiformes), però sense perdre la humanitat, expressant els sentiments i buscant el moviment ascensional, l’espiritualitat, el misticisme i l’expressivitat cada vegada més Les figures apareixen limitades per marcs estrets en espais tancats i agobiants, accentuant la sensació d’angúnia La llum tendeix cada vegada més a ser irreal, amb diferents focus i, de vegades, interns a l’obra: sorgeix dels mateixos personatges o de fons quasi fantasmagòrics Prefereix els fons negres que permeten destacar les figures, valorant els efectes lumínics, com un clar precedent del que serà el tenebrisme barroc
  7. 7. 3.- CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA DE EL GRECO (II). Els paisatges arquitectònics i la profunditat de l’etapa italiana deixen pas primer a un protagonisme molt menor dels paisatges (pràcticament desapareixen), a un abandonament de la profunditat i, posteriorment, a uns paisatges irreals i fantasmagòrics, amb uns colors freds i uns núvols que agiten la composició El color: utilitza una àmplia gamma de colors (influència veneciana), però passa de colors més clars i vius i un ús naturalista a un ús cada vegada més arbitrari, personal i antinaturalista, amb preferència pels colors freds La pinzellada és àmplia i solta Temàtica: destaquen molt per damunt de la resta les obres religioses, especialment aquelles en què es fa referència als sants i la Verge (context de la Contrareforma a Castella), però també va realitzar retrats molt importants i alguns paisatges i obres mitològiques Obres més importants: L’Espoliació, La Trinitat, El Cavaller de la Mà en el Pit, El Soterrat del Senyor d’Orgaz, La Resurrecció de Crist i el retrat del Cardenal Niño de Guevara
  8. 8. LA TRINITAT (1577)
  9. 9. L’ESPOLIACIÓ (1577-79)
  10. 10. LA DAMA DE L’ERMINI (¿JERÓNIMA DE LAS CUEVAS?) (1577-79)
  11. 11. EL CAVALLER DE LA MÀ EN EL PIT (c.1580)
  12. 12. LES LLÀGRIMES DE SANT PERE (1580-86)
  13. 13. El Soterrat del Senyor d’Orgaz (1586)
  14. 14. RETRAT DEL DOCTOR RODRIGO DE LA FUENTE O EL METGE (1587)
  15. 15. RETRAT DE CAVALLER ANCIÀ (1587-97)
  16. 16. CRIST PORTANT LA CREU (1590)
  17. 17. SANT ANDREU I SANT FRANCESC (c. 1595)
  18. 18. RESURRECCIÓ DE CRIST (1597-1600)
  19. 19. CRUCIFIXIÓ (1597-1600)
  20. 20. PENTECOSTA (1597-1600)
  21. 21. L’ADORACIÓ DELS PASTORS (1597-1600)
  22. 22. L’ANUNCIACIÓ (1597-1600)
  23. 23. EL BAPTISME DE CRIST (1597-1600)
  24. 24. ANTONIO DE COVARRUBIAS (1597-1602)
  25. 25. SANT MARTÍ I EL PIDOLAIRE (1599)
  26. 26. RETRAT DEL CARDENAL NIÑO DE GUEVARA (1600-01)
  27. 27. CORONACIÓ DE LA VERGE (1603-05)
  28. 28. 3.- CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA DE EL GRECO (III). Última etapa (1605-14) Les deformacions s’accentuen: allargament extrem del cànon, anatomies turmentades, deformacions acusades,... La pinzellada s’allarga i és cada vegada més solta L’ús del color és totalment arbitrari i antinaturalista, imposant-se clarament els colors freds (grisos als núvols, verds agris, blaus plom,...) Busca el misticisme per la via de l’antinaturalisme: deformacions extremes, ús arbitrari del color, llums irreals i fantasmagòriques,... Pel seu caràcter aquesta última etapa, més personal, és considerada un precedent de l’expressionisme Obres més importants: Adoració dels Pastors, Anunciació, Vista de Toledo, Laocont i els seus fills i El Cinquè Segell de l’Apocalipsi
  29. 29. LES LLÀGRIMES DE SANT PERE (c.1605)
  30. 30. IMMACULADA CONCEPCIÓ (1607-13)
  31. 31. VISTA DE TOLEDO (c.1607)
  32. 32. CRUCIFIXIÓ (1608-14)
  33. 33. CARDENAL TAVERA (1608-14)
  34. 34. EL CINQUÈ SEGELL DE L’APOCALIPSI (1608-14)
  35. 35. FRA HORTENSIO FÉLIX PARAVICINO (c.1609)
  36. 36. VISITACIÓ (1610-13)
  37. 37. APOSTOLAT: SANT ANDREU (1610-14)
  38. 38. APOSTOLAT: SANT PERE (1610-14)
  39. 39. APOSTOLAT: SANT JOAN EVANGELISTA (1610-14)
  40. 40. APOSTOLAT: SANT JAUME EL MENOR (1610-14)
  41. 41. LAOCONT I ELS SEUS FILLS (1610-14)
  42. 42. ADORACIÓ DELS PASTORS (1614)

×