Your SlideShare is downloading. ×
0
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Tema 6(g) La pintura del Cinquecento

1,314

Published on

Published in: Education
1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • Recomano la lectura de la novel.la 'Els Colors del Cel'. Una passejada per la Florència del Renaixement, narrada en primera persona per un testimoni de l'època, molt proper a Miquel Àngel. Les relacions de l'artista amb Leonardo da Vinci, tota l'evolució dels treballs a la volta de la Capella Sixtina, i, en definitiva, tot el que van compartir i com es van formar els dos grans genis. Una trama molt apassionant i misteriosa amb l'art de fons, que es desenvolupa als escenaris més emblemàtics d'una època cabdal de la història d'Occident.

    http://www.bubok.es/libros/218770/ELS-COLORS-DEL-CEL
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,314
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
93
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. TEMA 6 (g).- LA PINTURA DEL CINQUECENTO: MIQUEL ÀNGEL. Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
  • 2. TEMA 6(g).- LA PINTURA DEL CINQUECENTO: MIQUEL ÀNGEL. 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS . 2.- LEONARDO DA VINCI . 3.- RAFAEL DE SANZIO . 4.- MIQUEL ÀNGEL .
  • 3. 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I). Roma desplaça a Florència com a centre principal: els tres grans pintors (Leonardo, Rafael i Miquel Àngel) són d’origen florentí, però treballaran sobretot a Roma També hi ha un canvi en la clientela: l’alta burgesia perd importància en favor de l’aristocràcia i l’església Temàtica: és la mateixa que al Quattrocento, però encara destaquen més els temes religiosos, els retrats i els temes cortesans (el Renaixement s’escampa per totes les corts europees, que tenen pintors al servei de la propaganda de cada monarquia) A finals del segle XV i principis del XVI ja es passa de l’experimentació al domini tècnic i culminació del període renaixentista, però també l’inici de la seua crisi Tècniques i materials: mentre el tremp i la taula perden importància, la pintura mural al fresc torna a ser molt important i comencen a imposar-se l’oli i el llenç Al domini de la perspectiva lineal es suma la introducció d’una nova perspectiva per part de Leonardo: la perspectiva aèria, que pretén representar l’atmosfera difuminant els contorns de les figures a mesura que s’allunyen de nosaltres ( sfumato ) El dibuix encara és important i el dominen encara més (moviment), però ja no es fa una línia tan clara i nítida, sinó que la línia delimitadora de les figures es difumina baix el color El color, a més de guanyar la partida al dibuix, s’aplica amb una pinzellada més solta
  • 4. 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II). L’ús de la llum es perfecciona, però ja no és tan clara i diàfana, sinó que es fa més “dramàtica” (veladures, contrasts entre llums i ombres, introducció del clarobscur als retrats i altres obres,...) Igualment es representa perfectament el volum, donant un major realisme a les representacions La pintura a l’oli permet el sfumato i les veladures Les escenes adquireixen un major naturalisme: profunditat, captació de l’atmosfera, relació entre els personatges,..., però un naturalisme idealitzat (neoplatonisme) Les composicions són clares (amb freqüència triangulars) i més dinàmiques, amb les figures relacionant-se entre elles i pràcticament sempre es representa una sola escena en cada obra En el període classicista (primer terç) destaquen Leonardo, Rafael i Miquel Àngel (aquest últim evolucionant cap al manierisme), però posteriorment donaran pas a l’escola veneciana per una part (Giorgione, Tiziano, Veronés, Tintoretto) i al manierisme per una altra (Parmigianino, Correggio, Bronzino) GIORGIONE: Venus Dormida (1515) TIZIANO: Bacanal (1523-26) VERONÈS: Les Noces de Canà (1563) TINTORETTO: El Lavatori dels Peus (1547) PARMIGIANINO: Madonna del Coll Llarg (1535) CORREGGIÓ: El Rapte de Ganímedes (1531) BRONZINO: Venus, Cupido i el Temps (Al·legoria de la Luxuria) (1540-45)
  • 5. 2.- LEONARDO DA VINCI. És l’exemple d’home del Renaixement per excel·lència: pintor, artista en general, teòric, enginyer, inventor,... Destaca per la introducció de la perspectiva aèria ( sfumato ), el domini del dibuix (moviment i estudis anatòmics) i el volum, el realisme i l’expressió dels rostres (amables, lluminosos i amb un lleu somriure, però també quasi caricatures en ocasions) Entre les seues obres cal destacar l’Anunciació, la Verge de les Roques, L’Últim Sopar, la Gioconda i la Verge, Santa Anna i el Nen
  • 6. L’ANUNCIACIÓ (1472-75)
  • 7. LA VERGE DE LES ROQUES (1483-86 i 1495-1508)
  • 8. LA DAMA DE L’ERMINI (1483-90)
  • 9. L’ÚLTIM SOPAR (1494-98)
  • 10. LA GIOCONDA (1503-05)
  • 11. SANTA ANNA, LA VERGE I EL NEN (1508-10)
  • 12. SANT JOAN BAPTISTA (1513-15)
  • 13. 3.- RAFAEL DE SANZIO. Destaca pel domini del dibuix, l’ús acurat de la perspectiva, l’harmonia, l’equilibri de les grans composicions amb un espai ample i profund i l’ús del color i la llum (clarobscur) als retrats i el tema recurrent de la Verge amb el Nen És qui té un classicisme més pur, utilitzant colors clars i delicats i llums suaus i buscant una expressió amable i dolça als rostres Obres a destacar: Esposalles de la Verge, Madonna del Gran Duc, Madonna de la Cadernera, L’Escola d’Atenes, L’Incendi del Borgo, el Cardenal, retrat de Baltasar Castiglione, La Transfiguració i La Fornarina
  • 14. LES ESPOSALLES DE LA VERGE (1504)
  • 15. MADONNA DE LA CADERNERA (1505)
  • 16. MADONNA DEL GRAN DUC (1504)
  • 17. ESCOLA D’ATENES (1509)
  • 18. RETRAT DE CARDENAL (1510-11)
  • 19. INCENDI DEL BORGO (1514)
  • 20. RETRAT DE BALTASAR CASTIGLIONE (1514-15)
  • 21. LA FORNARINA (1518)
  • 22. LA TRANSFIGURACIÓ (1519)
  • 23. 4.- MIQUEL ÀNGEL (I). Miquel Àngel, partint del classicisme, trenca amb ell, imposant la seua llibertat creativa Les tres característiques principals són la volumetria, el dinamisme i l’expressivitat És, sobretot, escultor, per això tendeix a la monumentalitat (figures enormes i musculades), a l’estudi anatòmic, a pintar personatges musculats (grans físicament i espiritualment, fins i tot en el cas de les figures femenines) No té interès en el paisatge, que a penes apareix esbossat, sinó en el modelatge de les figures Per aconseguir aquest volum (volumetria) sol posar els cossos en figures forçades, sense importar-li deformar alguna part del cos si és necessari L’expressivitat la capta en el moviment dels cossos, els gestos i, sobretot, en els rostres: la terribilità de les escultures també està present a les pintures El dinamisme o moviment també és essencial: relació entre els personatges, escorços acusats, predomini de les línies corbes i molt de moviment La base de la seua pintura està en el dibuix, especialment en el dibuix anatòmic de les figures: és un dibuix clar i potent (molt visible), molt ben dominat Utilitza colors brillants, forts i lluminosos, destacant els verds i violats Les composicions són variades i es compliquen (línies corbes, diagonals i ascendents), enquadrant les seues obres en grandioses simulacions arquitectòniques (unió d’arquitectura i pintura, junt al caràcter escultòric de tot plegat)
  • 24. 4.- MIQUEL ÀNGEL (II). Els temes són religiosos (encàrrecs dels papes), però amb referències mitològiques i una gran importància de les figures nues També a la pintura està present el neoplatonisme: busca captar la idea a què fa referència cada personatge, més que no la realitat La provocació anticlàssica de la seua obra ens introdueix en el manierisme: tensió front a equilibri, angoixa front a amplitud, llum contrastada front a llum homogènia, cromatisme intens front a suau, moviment front a estatisme, posicions forçades i major expressivitat Obres més importants Tondo Doni (1506): Sagrada Família amb anatomies poderoses i una composició helicoïdal a partir de les postures forçades de les figures Volta de la Capella Sixtina (1508-12): grandiosa obra en què divideix l’espai de la volta amb arquitectures pintades i situa en elles escenes del Gènesi, envoltades de figures nues ( ignudi ), profetes i sibil·les Capçalera de la Capella Sixtina (1537-41): feta en la seua última etapa, pinta ara un Judici Final dramàtic, desproporcionat, de gestos durs i figures allargades, destacant l’expressivitat i el dramatisme
  • 25. SANT SOTERRAR (1505)
  • 26. TONDO DONI (1506)
  • 27. VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA (1508-12)
  • 28. SEPARACIÓ DE LA LLUM I LES TENEBRES (1508-12)
  • 29. DÉU CREANT EL SOL, LA LLUNA I ELS PLANETES (1508-12)
  • 30. SEPARACIÓ DE LES AIGÜES I LA TERRA (1508-12)
  • 31. CREACIÓ D’ADAM (1508-12)
  • 32. CREACIÓ D’EVA (1508-12)
  • 33. PECAT I EXPULSIÓ DEL PARADÍS (1508-12)
  • 34. SACRIFICI DE NOÉ (1508-12)
  • 35. EL DILUVI UNIVERSAL (1508-12)
  • 36. NOÉ EBRI (1508-12)
  • 37. JOVES NUS O IGNUDI (1508-12)
  • 38. PROFETA JONÀS (1508-12)
  • 39. PROFETA ZACARIES (1508-12)
  • 40. PROFETA JOEL (1508-12)
  • 41. PROFETA ISAIAS (1508-12)
  • 42. PROFETA EZEQUIEL (1508-12)
  • 43. PROFETA DANIEL (1508-12)
  • 44. PROFETA JEREMIES (1508-12)
  • 45. SIBIL·LA DE DELFOS (1508-12)
  • 46. SIBIL·LA D’ERITREA (1508-12)
  • 47. SIBIL·LA DE CUMES (1508-12)
  • 48. SIBIL·LA DE PÈRSIA (1508-12)
  • 49. SIBIL·LA DE LÍBIA (1508-12)
  • 50. CAPÇALERA DE LA CAPELLA SIXTINA (1537-41)
  • 51. CAPELLA PAULINA: CRUCIFIXIÓ DE SANT PERE (1542-50)
  • 52. CAPELLA PAULINA: CONVERSIÓ DE SANT PAU (1542-50)

×