Tema 6(g)   La pintura del Cinquecento
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Tema 6(g) La pintura del Cinquecento

on

  • 1,817 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,817
Views on SlideShare
1,813
Embed Views
4

Actions

Likes
0
Downloads
86
Comments
1

1 Embed 4

http://www.slideshare.net 4

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • Recomano la lectura de la novel.la 'Els Colors del Cel'. Una passejada per la Florència del Renaixement, narrada en primera persona per un testimoni de l'època, molt proper a Miquel Àngel. Les relacions de l'artista amb Leonardo da Vinci, tota l'evolució dels treballs a la volta de la Capella Sixtina, i, en definitiva, tot el que van compartir i com es van formar els dos grans genis. Una trama molt apassionant i misteriosa amb l'art de fons, que es desenvolupa als escenaris més emblemàtics d'una època cabdal de la història d'Occident.

    http://www.bubok.es/libros/218770/ELS-COLORS-DEL-CEL
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Tema 6(g) La pintura del Cinquecento Presentation Transcript

  • 1. TEMA 6 (g).- LA PINTURA DEL CINQUECENTO: MIQUEL ÀNGEL. Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
  • 2. TEMA 6(g).- LA PINTURA DEL CINQUECENTO: MIQUEL ÀNGEL. 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS . 2.- LEONARDO DA VINCI . 3.- RAFAEL DE SANZIO . 4.- MIQUEL ÀNGEL .
  • 3. 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I). Roma desplaça a Florència com a centre principal: els tres grans pintors (Leonardo, Rafael i Miquel Àngel) són d’origen florentí, però treballaran sobretot a Roma També hi ha un canvi en la clientela: l’alta burgesia perd importància en favor de l’aristocràcia i l’església Temàtica: és la mateixa que al Quattrocento, però encara destaquen més els temes religiosos, els retrats i els temes cortesans (el Renaixement s’escampa per totes les corts europees, que tenen pintors al servei de la propaganda de cada monarquia) A finals del segle XV i principis del XVI ja es passa de l’experimentació al domini tècnic i culminació del període renaixentista, però també l’inici de la seua crisi Tècniques i materials: mentre el tremp i la taula perden importància, la pintura mural al fresc torna a ser molt important i comencen a imposar-se l’oli i el llenç Al domini de la perspectiva lineal es suma la introducció d’una nova perspectiva per part de Leonardo: la perspectiva aèria, que pretén representar l’atmosfera difuminant els contorns de les figures a mesura que s’allunyen de nosaltres ( sfumato ) El dibuix encara és important i el dominen encara més (moviment), però ja no es fa una línia tan clara i nítida, sinó que la línia delimitadora de les figures es difumina baix el color El color, a més de guanyar la partida al dibuix, s’aplica amb una pinzellada més solta
  • 4. 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II). L’ús de la llum es perfecciona, però ja no és tan clara i diàfana, sinó que es fa més “dramàtica” (veladures, contrasts entre llums i ombres, introducció del clarobscur als retrats i altres obres,...) Igualment es representa perfectament el volum, donant un major realisme a les representacions La pintura a l’oli permet el sfumato i les veladures Les escenes adquireixen un major naturalisme: profunditat, captació de l’atmosfera, relació entre els personatges,..., però un naturalisme idealitzat (neoplatonisme) Les composicions són clares (amb freqüència triangulars) i més dinàmiques, amb les figures relacionant-se entre elles i pràcticament sempre es representa una sola escena en cada obra En el període classicista (primer terç) destaquen Leonardo, Rafael i Miquel Àngel (aquest últim evolucionant cap al manierisme), però posteriorment donaran pas a l’escola veneciana per una part (Giorgione, Tiziano, Veronés, Tintoretto) i al manierisme per una altra (Parmigianino, Correggio, Bronzino) GIORGIONE: Venus Dormida (1515) TIZIANO: Bacanal (1523-26) VERONÈS: Les Noces de Canà (1563) TINTORETTO: El Lavatori dels Peus (1547) PARMIGIANINO: Madonna del Coll Llarg (1535) CORREGGIÓ: El Rapte de Ganímedes (1531) BRONZINO: Venus, Cupido i el Temps (Al·legoria de la Luxuria) (1540-45)
  • 5. 2.- LEONARDO DA VINCI. És l’exemple d’home del Renaixement per excel·lència: pintor, artista en general, teòric, enginyer, inventor,... Destaca per la introducció de la perspectiva aèria ( sfumato ), el domini del dibuix (moviment i estudis anatòmics) i el volum, el realisme i l’expressió dels rostres (amables, lluminosos i amb un lleu somriure, però també quasi caricatures en ocasions) Entre les seues obres cal destacar l’Anunciació, la Verge de les Roques, L’Últim Sopar, la Gioconda i la Verge, Santa Anna i el Nen
  • 6. L’ANUNCIACIÓ (1472-75)
  • 7. LA VERGE DE LES ROQUES (1483-86 i 1495-1508)
  • 8. LA DAMA DE L’ERMINI (1483-90)
  • 9. L’ÚLTIM SOPAR (1494-98)
  • 10. LA GIOCONDA (1503-05)
  • 11. SANTA ANNA, LA VERGE I EL NEN (1508-10)
  • 12. SANT JOAN BAPTISTA (1513-15)
  • 13. 3.- RAFAEL DE SANZIO. Destaca pel domini del dibuix, l’ús acurat de la perspectiva, l’harmonia, l’equilibri de les grans composicions amb un espai ample i profund i l’ús del color i la llum (clarobscur) als retrats i el tema recurrent de la Verge amb el Nen És qui té un classicisme més pur, utilitzant colors clars i delicats i llums suaus i buscant una expressió amable i dolça als rostres Obres a destacar: Esposalles de la Verge, Madonna del Gran Duc, Madonna de la Cadernera, L’Escola d’Atenes, L’Incendi del Borgo, el Cardenal, retrat de Baltasar Castiglione, La Transfiguració i La Fornarina
  • 14. LES ESPOSALLES DE LA VERGE (1504)
  • 15. MADONNA DE LA CADERNERA (1505)
  • 16. MADONNA DEL GRAN DUC (1504)
  • 17. ESCOLA D’ATENES (1509)
  • 18. RETRAT DE CARDENAL (1510-11)
  • 19. INCENDI DEL BORGO (1514)
  • 20. RETRAT DE BALTASAR CASTIGLIONE (1514-15)
  • 21. LA FORNARINA (1518)
  • 22. LA TRANSFIGURACIÓ (1519)
  • 23. 4.- MIQUEL ÀNGEL (I). Miquel Àngel, partint del classicisme, trenca amb ell, imposant la seua llibertat creativa Les tres característiques principals són la volumetria, el dinamisme i l’expressivitat És, sobretot, escultor, per això tendeix a la monumentalitat (figures enormes i musculades), a l’estudi anatòmic, a pintar personatges musculats (grans físicament i espiritualment, fins i tot en el cas de les figures femenines) No té interès en el paisatge, que a penes apareix esbossat, sinó en el modelatge de les figures Per aconseguir aquest volum (volumetria) sol posar els cossos en figures forçades, sense importar-li deformar alguna part del cos si és necessari L’expressivitat la capta en el moviment dels cossos, els gestos i, sobretot, en els rostres: la terribilità de les escultures també està present a les pintures El dinamisme o moviment també és essencial: relació entre els personatges, escorços acusats, predomini de les línies corbes i molt de moviment La base de la seua pintura està en el dibuix, especialment en el dibuix anatòmic de les figures: és un dibuix clar i potent (molt visible), molt ben dominat Utilitza colors brillants, forts i lluminosos, destacant els verds i violats Les composicions són variades i es compliquen (línies corbes, diagonals i ascendents), enquadrant les seues obres en grandioses simulacions arquitectòniques (unió d’arquitectura i pintura, junt al caràcter escultòric de tot plegat)
  • 24. 4.- MIQUEL ÀNGEL (II). Els temes són religiosos (encàrrecs dels papes), però amb referències mitològiques i una gran importància de les figures nues També a la pintura està present el neoplatonisme: busca captar la idea a què fa referència cada personatge, més que no la realitat La provocació anticlàssica de la seua obra ens introdueix en el manierisme: tensió front a equilibri, angoixa front a amplitud, llum contrastada front a llum homogènia, cromatisme intens front a suau, moviment front a estatisme, posicions forçades i major expressivitat Obres més importants Tondo Doni (1506): Sagrada Família amb anatomies poderoses i una composició helicoïdal a partir de les postures forçades de les figures Volta de la Capella Sixtina (1508-12): grandiosa obra en què divideix l’espai de la volta amb arquitectures pintades i situa en elles escenes del Gènesi, envoltades de figures nues ( ignudi ), profetes i sibil·les Capçalera de la Capella Sixtina (1537-41): feta en la seua última etapa, pinta ara un Judici Final dramàtic, desproporcionat, de gestos durs i figures allargades, destacant l’expressivitat i el dramatisme
  • 25. SANT SOTERRAR (1505)
  • 26. TONDO DONI (1506)
  • 27. VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA (1508-12)
  • 28. SEPARACIÓ DE LA LLUM I LES TENEBRES (1508-12)
  • 29. DÉU CREANT EL SOL, LA LLUNA I ELS PLANETES (1508-12)
  • 30. SEPARACIÓ DE LES AIGÜES I LA TERRA (1508-12)
  • 31. CREACIÓ D’ADAM (1508-12)
  • 32. CREACIÓ D’EVA (1508-12)
  • 33. PECAT I EXPULSIÓ DEL PARADÍS (1508-12)
  • 34. SACRIFICI DE NOÉ (1508-12)
  • 35. EL DILUVI UNIVERSAL (1508-12)
  • 36. NOÉ EBRI (1508-12)
  • 37. JOVES NUS O IGNUDI (1508-12)
  • 38. PROFETA JONÀS (1508-12)
  • 39. PROFETA ZACARIES (1508-12)
  • 40. PROFETA JOEL (1508-12)
  • 41. PROFETA ISAIAS (1508-12)
  • 42. PROFETA EZEQUIEL (1508-12)
  • 43. PROFETA DANIEL (1508-12)
  • 44. PROFETA JEREMIES (1508-12)
  • 45. SIBIL·LA DE DELFOS (1508-12)
  • 46. SIBIL·LA D’ERITREA (1508-12)
  • 47. SIBIL·LA DE CUMES (1508-12)
  • 48. SIBIL·LA DE PÈRSIA (1508-12)
  • 49. SIBIL·LA DE LÍBIA (1508-12)
  • 50. CAPÇALERA DE LA CAPELLA SIXTINA (1537-41)
  • 51. CAPELLA PAULINA: CRUCIFIXIÓ DE SANT PERE (1542-50)
  • 52. CAPELLA PAULINA: CONVERSIÓ DE SANT PAU (1542-50)