Tema 6(f)   La Pintura del Quattrocento
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Tema 6(f) La Pintura del Quattrocento

on

  • 1,581 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,581
Views on SlideShare
1,574
Embed Views
7

Actions

Likes
0
Downloads
62
Comments
0

1 Embed 7

http://www.slideshare.net 7

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Tema 6(f)   La Pintura del Quattrocento Tema 6(f) La Pintura del Quattrocento Presentation Transcript

    • TEMA 6 (f).- LA PINTURA DEL QUATTROCENTO: MASACCIO I BOTTICELLI. Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
    • TEMA 6(f).- LA PINTURA DEL QUATTROCENTO: MASACCIO I BOTTICELLI. 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS . 2.- MASACCIO . 3.- SANDRO BOTTICELLI .
    • 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I). L’antecedent més important és Giotto: intent de representar la realitat, naturalisme i introducció del paisatge natural i arquitectònic Suposa un trencament conscient amb la pintura gòtica, encara que perviuran elements gòtics fins la segona meitat del segle XV Dos punts de partida L’afany de veritat, de representar la realitat de manera convincent, en tres dimensions (perspectiva), tant les persones com la natura (observació de la natura) L’art clàssic: com que no tenien restes de pintura clàssica, encara que sí escrits descriptius, apliquen les idees procedents de l’arquitectura i l’escultura, com la importància de les composicions i el volum, la claredat, l’ideal de bellesa, la proporció, l’harmonia, els cànons,... Perspectiva lineal o geomètrica: l’intent de captar la realitat els porta a simular les tres dimensions en la superfície plana mitjançant la perspectiva lineal, consistent en situar un espai il·lusori, normalment arquitectònic, que simula un real i on es situa un punt de fuga, fent les mesures més xicotetes a mesura que s’allunyen de la nostra vista i s’apropen al punt de fuga (influència de les matemàtiques)
    • 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II). Antropocentrisme La figura humana és el centre de la representació i principal preocupació Estableixen cànons ideals (idealisme) de les mides del cos humà (importància de la teorització i els tractats) Es tornen a representar figures nues Doten a les figures de volum i relleu (major realisme) Influència de la filosofia neoplatònica: el naturalisme o realisme és idealitzat, és a dir, es busca la representació ideal del tema, buscant la bellesa Importància de la geometria (i la matemàtica en general): tant la perspectiva com les composicions deuen molt a aquestes matèries Es buscarà cada vegada més captar la psicologia dels personatges, però des de la sobrietat expressiva (contenció) El dibuix és un element fonamental: es dibuixen contorns nítids i clars (de vegades açò dóna una aparença plana) Hi ha una preocupació pel volum: a través de la perspectiva, els escorços i els efectes de llum i ombra es dota a les figures de volum Els colors són naturals, amb una tendència als tons suaus, pastells, blaus, roses i verds clars, i s’utilitzen amb una gradació tonal
    • 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (III). Les gradacions tonals dels colors permeten captar els efectes de llum i ombra que afavoreixen el modelatge i volum de les figures i la naturalitat de les composicions La llum Les llums solen ser clares, diàfanes i homogènies L’alternança de llums i ombres serveix per a modelar volums i crear espais Es passarà de l’experimentació inicial a una creixent perfecció en l’ús de la llum en la segona meitat del segle La composició La composició passa a ser un element fonamental i de preocupació Les composicions són coherents, harmòniques i creïbles, normalment basades en figures geomètriques simples (triangles,...) Es busca destacar els efectes visuals mitjançant elements arquitectònics o paisatgístics El paisatge, sense detallismes, serveix per enquadrar escenes i donar-los una dimensió espacial i les figures es reparteixen ordenadament i amb un pla preconcebut L’obra sol tindre unes línies compositives de tensió que ens fa recórrer la imatge en el seu interior S’introdueix l’anomenada finestra aperta : una finestra oberta que permet veure el paisatge o altra acció de fons
    • 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (IV). La coordinació i relació de les figures entre elles i amb l’espai dóna lloc a un moviment i dinamisme contingut, però cada vegada major, que té en els escorços l’exemple principal Cada obra o quadre és concebut com un tot que no depèn de l’exterior: els grups, com els retaules, tendeixen a desaparèixer, així que es tendeix a la unitat i, encara que hi haja diversos temes, tots poden entrar en la mateixa obra Temàtica Continua sent predominantment religiosa (frescos de les esglésies o taules d’altars i oratoris): vida de Crist, verges (sovint parlant amb sants), sants, Antic Testament En la pintura profana apareixen nous gèneres i temes Els retrats: solen ser de xicotet format i de perfil (eternitza al personatge i li dóna un aire atemporal), encara que la major seguretat i domini de la perspectiva farà que s’imposen progressivament els retrats de tres quarts i frontals (finals de segle) Les al·legories: és la representació amb imatges d’idees abstractes Els temes mitològics (influència clàssica) Els paisatges: passaran de formar part dels quadres a ser els protagonistes d’alguns d’ells a finals del segle XV
    • 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (V). Tècniques: comencen predominant els frescos sobre murs, però també tindrà molta importància el tremp sobre taula i, a partir del 1470, l’oli El focus principal de la pintura del Quattrocento serà Florència Tres grups Pintors arcaïtzants que introdueixen algunes de les noves característiques al gòtic internacional: Fra Angelico Pintors innovadors de l’escola florentina: Masaccio, Ucello (renovació espacial), Ghirlandaio i Botticelli (classicisme idealitzat i perfeccionament tècnic) Pintors innovadors fora de Florència: Piero della Francesca en Urbino, Mategna en Pàdua (escorços, anatomies en perspectiva i nou ús de la llum), els Bellini en Venècia i Perugino en Umbria Fra Angelico: Anunciació del Prado (1432) Paolo Uccello: Batalla de San Romano (1456) Ghirlandaio: Avi amb el seu net (1488) Piero della Francesca: Somni de Constantí (1459) Piero della Francesca: Retrats dels ducs d’Urbino Federico de Montefeltro i Battista Sforza (1466) Piero della Francesca: La Resurrecció de Crist (1460) Piero della Francesca: La Flagel·lació de Crist (cap al 1453) Andrea Mantegna: Trànsit de la Verge (1465) Andrea Mantegna: Cambra dels Esposos (1474) Andrea Mantegna: Crist Mort (1490) Gentile Bellini: Processó a Venècia Giovanni Bellini: Retrat del Dux Loredano de Venècia Perugino: Lliurament de les claus a Sant Pere Perugino: La Magdalena
    • 2.- MASACCIO. És el primer gran mestre de la pintura renaixentista, el que trenca amb la pintura gòtica El fort naturalisme de les seues obres enllaça amb Giotto, amb un tractament plàstic i escenogràfic La seua amistat amb Brunelleschi i Donatello es nota a les seues obres: perspectiva lineal, preocupació pel volum, monumentalitat, proporció i harmonia,... És el primer en aplicar la perspectiva lineal, geomètrica o matemàtica: preocupació per crear un espai real i representar la profunditat, les tres dimensions, en una superfície plana Preocupació pel volum: mitjançant els jocs de llum i ombres i la gradació tonal dels colors aconsegueix modelar cossos i vestimentes Li dóna als temes un aspecte natural i realista: tracta de captar la psicologia dels personatges, incorpora paisatges naturals i arquitectònics,... Les figures tendeixen a la monumentalitat i grandiositat, amb el domini de la massa i el volum (solidesa escultòrica) El dibuix és bàsic, nítid i clar, però centrant-se en les línies fonamentals i sense entrar en el detallisme Ja té un clar interès per les composicions, optant per composicions harmòniques i, sovint, organitzades de forma geomètrica (triangular per exemple) Entre les seues obres cal destacar La Santíssima Trinitat i els frescos de la capella Brancacci ( El Tribut de la Moneda i L’Expulsió d’Adam i Eva del Paradís )
    • La Trinitat (1425-27)
    • Frescos de la capella Brancacci (1426-28)
    • Tribut de la Moneda (1426-28)
    • L’Expulsió d’Adam i Eva del Paradís (1426-28)
    • Sant Pere curant els malalts amb la seua ombra (1426-28)
    • La Distribució dels Béns o Sant Pere i Sant Joan repartint almoina als pobres (1426-28)
    • Sant Pere batejant (1426-28)
    • Resurrecció del fill de Teòfil (1426-28)
    • 3.- SANDRO BOTTICELLI (I). És el pintor més important de l’últim terç de segle, protegit dels Médici i lligat a la història de Florència No introdueix novetats tècniques important, però implanta un estil més líric, delicat, gràcil, dolç i idealitzat La seua filosofia neoplatònica intenta conjugar el platonisme i el cristianisme i busca expressar les idees i la bellesa ideal No és realista, sinó d’un naturalisme molt idealitzat Busca captar una bellesa idealitzada i serena, però sempre amb un toc de tristor i melancolia El tret tècnic més important és la utilització d’un dibuix fluid, molt nítid i clar en què predomina la línia ondulant, que dóna dinamisme a les composicions Les composicions són harmonioses, equilibrades i clàssiques Els colors solen ser freds i no li serveixen per a modelar els cossos, que tenen tendència a parèixer plans La llum és diàfana i fins i tot apareixen tons cristal·lins Tota la seua obra és una mostra de classicisme idealitzat (tècniques, nus, temes mitològics) i perfeccionisme tècnic
    • 3.- SANDRO BOTTICELLI (II). En la temàtica va fer molta pintura religiosa, així com retrats, però el més conegut de la seua obra són els temes mitològics i al·legòrics Al final de la seua vida (des del 1491) la seua pintura es fa més nerviosa i pessimista, fins i tot convulsiva (decadència de Florència): té una forta càrrega moral i ètica (que ja tenia abans) i es basa en el triomf de la rectitud i la veritat sobre l’obscuritat i la mentida Obres més importants: La Primavera , El Naixement de Venus i La Calumnia d’Apel·les
    • Verge amb el Nen i dos àngels (1468-70)
    • La Fortalesa (1470)
    • Retrat d’un jove (cap al 1470)
    • Retorn de Judith a Bethúlia (1470-72)
    • Descobriment del cadàver d’Holofernes (1470-72)
    • Sant Sebastià (1474)
    • L’Adoració dels Reis Mags (1475)
    • Retrat d’home amb la medalla de Cosme el Vell (1426-28)
    • Retrat d’una jove (1480)
    • Verge del Magnificat (1480-81)
    • La Primavera (1480-82)
    • Càstig dels rebels Qorahe, Dathan i Abiram (1481-82)
    • Palas Atenea domant el Centaure (1482-83)
    • Venus i Mart (1483)
    • La Història de Nastagio degli Onesti (1483)
    • Retrat de jove (cap al 1483)
    • El Naixement de Venus (1482-84)
    • Anunciació (1489)
    • Pietat amb Sant Jerònim, Sant Pau i Sant Pere (1426-28)
    • La Calumnia (1495)