Tema 6 (b) L'arquitectura del Quattrocento

  • 1,355 views
Uploaded on

 

More in: Education , Business
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,355
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
89
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. TEMA 6 (b): L’ARQUITECTURA DEL QUATTROCENTO: BRUNELLESCHI I ALBERTI. Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
  • 2. TEMA 6(b): L’ARQUITECTURA DEL QUATTROCENTO: BRUNELLESCHI I ALBERTI.
    • 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS .
    • 2.- FILIPPO BRUNELLESCHI .
    • 3.- LEO BATTISTA ALBERTI .
  • 3. 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I). Els materials utilitzats són la pedra (marbre, calcàries, arenisques, granits), fang cuit (rajoles i teules) i fusta Es construeixen fonamentalment esglésies i palaus, però també ajuntaments, hospitals, universitats, viles,... Influència de l’arquitectura clàssica Reinterpretació i reutilització dels elements formals o llenguatge clàssic Racionalització de l’espai o recerca de la unitat espacial (l’edifici com un tot), la proporcionalitat i l’harmonia matemàtica amb l’espai en què s’insereix (urbanisme) Es trenca radicalment i conscientment amb l’arquitectura gòtica (verticalitat, arcs apuntats, excessos decoratius, efectes de llum,...)
  • 4. 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II): REINTERPRETACIÓ I REUTILITZACIÓ DELS ELEMENTS FORMALS CLÀSSICS. Es tornen a utilitzar els cinc ordres clàssics (dòric, jònic, corinti, toscà i compost) Utilització de l’arc de mig punt Com a suports utilitzen el mur, la columna de fust llis i la pilastra, rematades amb capitells clàssics (corintis i compostos sobretot) El mur recupera la seua importància com a superfície massissa i element sustentant, amb un aparell regular perfectament treballat (sovint encoixinat) i disposat amb un ordre geomètric que és expressió de la visió geomètrica de l’edifici Importància de les estructures arquitravades: entaulaments i frontons recuperen el seu lloc Com a cobertes utilitzen voltes de canó i d’aresta (sovint amb cassetons) i sostres de fusta decorats amb cassetons Utilització de les cúpules de mitja esfera, revaloritzant les cúpules com a element constructiu Recorren a motius decoratius clàssics (medallons, garlandes, grotescs,...)
  • 5. 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (III): LA RACIONALITZACIÓ DE L’ESPAI. Els edificis són concebuts com una unitat en què les parts es supediten al resultat en conjunt Les mesures de l’edifici s’han d’adaptar a la mida humana i dotar d’utilitat a l’edifici: horitzontalitat, caràcter funcional i il·luminació integral Predomini de la línia recta sobre la corba i de l’horitzontal sobre la vertical La unitat, la simetria i la proporció són els elements claus Importància clau de les formes geomètriques bàsiques en el sistema de proporcions: el cercle i el quadrat en plànol i l’esfera i el cub en el seu alçat (recerca de lleis matemàtiques de proporció de validesa universal) La proporció numèrica es plasmarà en els mòduls de forma cúbica que s’utilitzen de base en la construcció dels edificis La simetria i la regularitat es plasmen en les línies de perspectiva que guien la mirada de l’espectador i li atorguen a l’espai amplitud i profunditat Les plantes longitudinals tendeixen a la simplificació i les estructures diàfanes (la planta basilical clàssica com a model) i s’incorporen les plantes centralitzades En l’arquitectura és bàsica la teorització: es reflexiona sobre ella i s’escriuen tractats Aquesta teorització s’aplica a cada edifici a través dels projectes: abans de construir es fa un projecte detallat del que es vol fer L’edifici ha de ser harmònic amb el context urbà en que s’insereix: es recupera l’urbanisme com a disciplina
  • 6. 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (IV): LA DECORACIÓ. La decoració canvia a mesura que avança el segle XV En la primera meitat és més senzilla i es basa en destacar els elements constructius (columnes, cornises, columnes emmarcades,...), els marbres de colors i els medallons En la segona meitat la decoració es fa molt més abundant, amb garlandes, grotescs (combinació d’elements vegetals, animals i humans),... d’inspiració clàssica
  • 7. 1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (V): EL PALAU RENAIXENTISTA. Es posen les bases del model de palau renaixentista Són edificis concebuts com a blocs tancats (mòdul de proporcionalitat i perspectives) sense les torres gòtiques i amb una forma cúbica i senzilla, però perfectament integrats en la ciutat El caràcter tancat i el predomini de la línia horitzontal i el mur li donen una aparença de solidesa sols trencada per les finestres El aparell dels murs es mostra encoixinat a l’exterior, on les quatre façanes reben el mateix tractament i importància Solen tindre tres pisos o nivells perfectament diferenciats per la utilització de diferents ordres clàssics superposats i altres elements decoratius i separats per motllures horitzonals Els vans de les façanes solen estar emmarcats i decorats amb elements arquitectònics d’arrel clàssica (pilastres, frontons,...) que es repeteixen de forma rítmica En l’interior els palaus s’estructuren a partir del pati interior envoltat de lògies (galeries d’arcs de mig punt sobre columnes obertes al pati)
  • 8. 2.- FILIPPO BRUNELLESCHI (I). És un exemple d’home del Renaixement: no sols és arquitecte i escultor, sinó que també és un estudiós de les matemàtiques, la mecànica i el disseny Se’l considera el primer arquitecte renaixentista: trenca amb el gòtic i posa les bases de la nova arquitectura, basant-se en els elements clàssics i reformulant-los Utilitza de forma sistemàtica els elements clàssics: ordres clàssics, columnes, arcs de mig punt, entaulaments,... L’edifici es disposa de forma clara i ordenada, tant en planta com en alçat, predominant la línia recta i horitzontal Elabora les seues construccions a partir d’un mòdul matemàtic proporcionat que repeteix al llarg de tot l’edifici La seua idea de bellesa i perfecció es basa en una teoria de la proporció de base matemàtica elaborada a partir de les dues figures geomètriques bàsiques (cercle i quadrat) El respecte a la proporció i al mòdul d’origen arriba al punt d’afegir un tros d’entaulament dalt de les columnes per evitar que la seua altura siga major que la distància entre columnes La simetria i regularitat dels elements constructius i la unitat del conjunt es materialitzen en les línies de perspectiva, que guien la mirada de l’espectador i atorguen a l’espai amplitud i profunditat “ El caudillo del grupo de jóvenes artistas florentinos fue un arquitecto, Filippo Burnelleschi (1377-1446 ). Él fue el encargado de terminar la catedral de Florencia . Era de estilo gótico, y Brunelleschi tuvo que dominar totalmente los principios que formaron parte de la tradición a la que aquella pertenecía. Su fama, en efecto, es debida en parte a principios de construcción y de concepción que no habrían sido posibles sin su conocimiento del sistema gótico de abovedar. Los florentinos desearon que su catedral fuera coronada por una cúpula enorme , pero ningún artista era capaz de cubrir el inmenso espacio abierto entre los pilares sobre los que debía descansar aquella cúpula, hasta que Brunelleschi ideó un método para realizarla . Cuando fue requerido para planear nuevas iglesias y otros edificios , decidió dejar a un lado el estilo tradicional, adoptando el programa de aquellos que añoraban un renacimiento de la grandiosidad romana . Se dice que se trasladó a esta ciudad y midió las ruinas de templos y palacios, sacando apuntes de sus formas y adornos. Nunca fue su intención copiar esos antiguos edificios . Difícilmente hubieran podido ser adaptados a las necesidades de la Florencia del s. XV. Lo que se propuso fue conseguir un nuevo modo de construcción, en el cual las formas de la arquitectura clásica se empleasen libremente con objeto de crear modalidades nuevas de belleza y armonía. Lo que sigue siendo más sorprendente es que realmente logró imponer ese programa. Durante casi cinco siglos los arquitectos de Europa y América siguieron sus pasos ”. E. GOMBRICH
  • 9. 2.- FILIPPO BRUNELLESCHI (II). Rebutja la decoració excessiva: es basa en destacar els elements arquitectònics (gris sobre blanc) i alguns elements senzills d’origen clàssic com els medallons A ell es deu la revalorització de la cúpula i la invenció de la gran cúpula renaixentista a Santa Maria dei Fiori: sobre un tambor octogonal situa una doble cúpula, apuntada o parabòlica per fora i semiesfèrica per dins, per a contrarestar els pesos, construïdes amb rajoles buides per dins i deixant un espai buit en mig de les dues cúpules per alleugerir el pes, cobrint-les amb una llanterna Recupera el model basilical romà en les esglésies, encara que en planta són de creu llatina Fa el projecte del palau Pitti, base del model de palau renaixentista: façana massissa en tres nivells, encoixinat, absència de torre,... Totes les seues obres les realitza a Florència: cúpula de Santa Maria dei Fiori, esglésies de Sant Llorenç i el Sant Esperit, palau Pitti, hospital dels Innocents i capella Pazzi
  • 10. Hospital dels Innocents (1419-27)
  • 11. Cúpula de Santa Maria dei Fiori (1420-36)
  • 12. Basílica de Sant Llorenç (1421-28)
  • 13. Capella Pazzi (1429-61)
  • 14. Basílica del Sant Esperit de Crist (1434-46)
  • 15. Palau Pitti (segles XV i XVI)
  • 16. 2.- LEO BATTISTA ALBERTI (I). També és un prototip d’home polifacètic renaixentista: poeta, teòric de l’art, arquitecte, urbanista, arqueòleg i estudiós També és de Florència, però igualment treballa a altres ciutats com Màntua, Rímini o Milà És el gran teòric de l’arquitectura renaixentista: sistematitza el llenguatge arquitectònic a partir de la influència clàssica (Vitruvi), dels avanços científics de l’època i de les aportacions del seu mestre Brunelleschi i ho difon amb tractats com Re Aedificatoria Té una clara inclinació classicista en els seus tractats i obres Estableix una estètica arquitectònica basada en els models clàssics i en les relacions matemàtiques existents entre les diverses parts d’un edifici (la proporció àuria) Intenta trobar el ritme de les masses basant-se en l’exactitud de les proporcions: distribució rítmica dels vans, funció decorativa de les columnes, arcs de mig punt descansant sobre pilastres i utilització de la cúpula Construeix palaus com el palau Rucellai, on fixa el model iniciat per Brunelleschi: bloc cúbic tancat integrat en l’espai urbà, ordenació al voltant del pati interior, tres nivells en la façana amb un sòcol a la part baixa, pilastres d’ordes clàssics superposades per contrarestar l’excessiva horitzontalitat dels entaulaments i gradació del volum de l’encoixinat
  • 17. 2.- LEO BATTISTA ALBERTI (II). Crea el model d’església renaixentista Parteix de la utilització i reinterpretació dels elements clàssics (solidesa i grandiositat clàssiques) i de les necessitats del culte i la litúrgia cristianes (lluminositat) S’inspira en les formes geomètriques bàsiques per la seua perfecta regularitat i racionalitat (cercle, quadrat, cub, esfera i cilindre) La dinàmica lineal i ascendent del gòtic queda definitivament desplaçada per la lògica claredat classicista La riquesa decorativa és molt major que en la primera meitat del segle amb Brunelleschi Per a les façanes crea el concepte de pòrtic monumental, basat en els arcs de triomf romans: tres parts separades per enormes pilastres (normalment corínties), amb un enorme arc de mig punt a la part central (i volta de canó per a l’entrada) i tot rematat per un enorme frontó triangular, podent-se afegir un podi d’accés (Sant Andreu de Màntua) També és un precedent de la posterior església jesuítica: planta d’una sola nau amb capelles laterals i creuer amb cúpula, concentrant la llum en el creuer i el presbiteri i graduant-la a mesura que s’apropem a ells També la façana de Santa Maria Novella tindrà molt influència en el barroc: la remata amb un cos rectangular amb rosassa coronat per un frontó triangular, unint tot aquest remat amb la part baixa mitjançant dos enormes volutes
  • 18. Església de Sant Francesc o Temple Malatestià (Rímini, 1446-55)
  • 19. Palau Rucellai (Florència, 1446-65)
  • 20. Façana de Santa Maria Novella (Florència, 1456-70)
  • 21. Sant Andreu de Màntua (1472-94)