Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura

2,130 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,130
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
178
Actions
Shares
0
Downloads
131
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura

  1. 1. TEMA 5( d) .- L’ART GÒTIC. PINTURA Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
  2. 2. 6.- LA PINTURA GÒTICA <ul><li>6.1.- Característiques generals . </li></ul><ul><li>6.2.- L’estil francogòtic o lineal (finals XII i XIII) . </li></ul><ul><li>6.3.- L’estil italogòtic o el Trecento italià (1250-1400): Giotto . </li></ul><ul><li>6.4.- L’estil internacional o cortesà (1375-1425) . </li></ul><ul><li>6.5.- El gòtic flamenc o primitius flamencs (segle XV) . </li></ul>
  3. 3. 6.1.- Característiques generals . La menor importància dels murs (excepte Itàlia) fa que la pintura mural deixe pas a les vidrieres i es substituisca per la pintura sobre fusta (retaules), mentre continuen les miniatures als llibres Tècnica: destaca la pintura al tremp sobre taula, la pintura mural al fresc a Itàlia i la introducció de la pintura a l’oli (Flandes sobretot) Temàtica: continuen predominant els temes religiosos, sobretot dels evangelis (vides de Jesús i la Mare de Déu) i de les vides de sants, però més humanitzats i naturals, encara que es comencen a introduir temes profans com els retrats Pintura narrativa: tracta de contar una història, de vegades amb diversos episodis És una pintura naturalista, de proporcions naturals i amb una gran expressivitat facial i gestual de les figures El naturalisme es transformarà en un realisme creixent amb els retrats, els paisatges i el detallisme de la pintura a l’oli Es dona modelatge i volum als cossos mitjançant un dibuix expressiu i colors vius i brillants S’evoluciona des d’un fons atemporal (daurat en moltes ocassions) a definir el marc espacial per mitjà d’arquitectures i paisatges Els artistes deixen de ser anònims i cobren molta importància als segles XIV i XV Els principals clients, a més de l’església, seran els reis, nobles i burgesos
  4. 4. 6.2.- L’estil francogòtic o lineal (finals segle XII – segle XIII) . Es desenvolupa fonamentalment a França, influint en totes les vidrieres europees Les principals manifestacions es produiran a les vidrieres i les miniatures dels llibres Predomini molt acusat de la línia sobre un color pla, sense tonalitats Les representacions humanes són totalment predominants, amb un cànon estilitzat i amanerat Les figures ja no són hieràtiques, sinó d’un naturalisme idealitzat, però encara no tenen volum El fons encara és monòcrom, sobretot daurat Exemples: vidrieres de la Sainte-Chapelle o la catedral de Lleó
  5. 5. 6.3.- L’estil italogòtic o el Trecento italià (1250-1400): Giotto . Té lloc a Itàlia, on a la influència de l’art bizantí (monumentalitat, simetria, hieratisme, fons daurats) s’afegeix el naturalisme (classicisme ital ia i gust de la burgesia) La importància del mur en el gòtic italià fa que siga, sobretot, una pintura mural al fresc (també retaules) És una pintura de colors clars i predomini de la línia corba i sinuosa Es busca dotar de volum plàstic a les figures Hi ha una voluntat narrativa i de comunicació entre les figures amb gestos i mirades S’introdueix el paisatge, ja siga natural o arquitectònic, fent els primers exercicis de perspectiva (realisme pictòric) Té dos centres o escoles: l’escola de Siena (Duccio di Buoninsegna i Simone Martini) i l’escola de Florència (Comabué i Giotto) En la Corona d’Aragó influirà en Ferrer Bassa i Pere Serra FERRER BASSA: Cel·la de sant Miquel (1346) PERE SERRA: detall del retaule de Tots Sants (1375)
  6. 6. Giotto di Bondone (1267-1337) Parteix de la influència bizantina barrejada amb el naturalisme (Cimabué), però pren com a referència la realitat, la qual intenta plasmar Intenta crear un espai convincent mitjançant la monumentalitat (dota de volum a les figures, encara que simplificant-les), la profunditat (l’ús de les ombres) i la introducció d’un paisatge natural o arquitectònic com a marc real de l’acció (encara que simplificat) Intenta representar els estats d’ànim de les figures, expressar els seus sentiments Per l’intent de captar la realitat, l’exploració en la perspectiva i la captació de sentiments se’l considera un dels precursors de la pintura renaixentista Obres més importants: els frescos de la basílica d’Assís ( Sant Francesc beneint els pardalets ) i de la capella dels Scrovegni de Padua ( Plany pel Crist Mort ) “ La gratitud que deben los artistas pintores a la Naturaleza , que sirve siempre de modelo a aquellos que se las ingenian para extraer de ella sus partes más admirables y hermosas, esa misma deuda la tienen con Giotto. Porque después de haber estado la norma y el dibujo de la buena pintura tantos años enterrados debido a los desastres de la guerra, él solo , aunque formado entre artistas ineptos, resucitó con don celestial lo que se había extraviado y lo condujo a lo que consideramos la buena forma .” G. Vasari. Las Vidas, pág. 157.
  7. 7. Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99)
  8. 8. Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99): Sant Francesc predicant als pardalets
  9. 9. Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99): Extasi de sant Francesc
  10. 10. Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99): San Francesc rebent els estigmes
  11. 11. Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99): Expulsió dels dimonis d’Arezzo
  12. 12. Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99): Plany de les Clarisses
  13. 13. Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99): Sant Francesc dóna la capa a un pidolaire
  14. 14. Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06)
  15. 15. Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06): Judici Final
  16. 16. Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06): Fugida a Egipte
  17. 17. Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06): Prendiment de Jesús o Bes de Judes
  18. 18. Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06): Anunciació a Santa Anna
  19. 19. Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06): Plany pel Crist Mort
  20. 20. Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06): Resurrecció de Llàtzer
  21. 21. 6.4.- L’estil internacional o cortesà (1375-1425) . Es desenvolupa en totes les corts europees És una barreja de l’estilització del gòtic lineal i el naturalisme italià S’utilitzen colors brillants i cridaners Les figures i formes són estilitzades i amanerades, aristocràtiques i elegants: predomini de la línia corba En els paisatges s’alternen els fons daurats amb paisatges místics i irreals per la intensitat cromàtica La importància de la miniatura es veu en la influència en el xicotet tamany de les obres i el detallisme en les representacions (els xicotets detalls solen tindre significat simbòlic) Es representa al detall la riquesa de vestits, joies i pentinats Es sol representar a aquells que paguen l’obra (retrats dels donants) i escenes de la vida diària Entre els principals autors destaquen Gentile da Fabriano, els germans Limburg (miniatures del llibre Les Molt Riques Hores del duc de Berry ) i Jean Fouquet ( Verge amb el Nen ) A la península Ibèrica cal esmentar a Ramon de Mur, Lluis Borrassà i Bernat Martorell Les Molt Riques Hores del Duc de Berry (germans Limburg, 1411-16) Adoracio dels Mags (Gentile da Fabriano, 1423) Verge amb el Nen (Jean Fouquet, cap al 1450) Mare de Deu de la Llet (Ramon de Mur, 1415-19) Retaule de sant Pere de Terrassa (Lluis Borrassa, 1411) Retaule de sant Jordi (Bernat Martorell, 1425-37)
  22. 22. 6.5.- El gòtic flamenc o primitius flamencs (segle XV) (I) . És una derivació del gòtic internacional que es dóna a les ciutats burgeses de Flandes i els Països Baixos al segle XV, coetàniament al Renaixement italià És molt important el canvi en la tècnica: és pintura a l’oli sobre taula, la qual cosa permet rectificacions, transparències,... És un art fonamentalment descriptiu, fins a l’últim detall Realisme: el naturalisme es porta a l’extrem i es representa la realitat, sense idealitzacions i fins el mínim detall Minuciositat o detallisme: solen ser obres no massa grans (sovint tríptics) i fetes per contemplar-les de prop, amb multitud de xicotets detalls quasi imperceptibles Simbolisme: cada xicotet detall sol tindre un significat simbòlic amagat Importància del paisatge, que es plasma amb molta minuciositat i es converteix en un protagonista més de l’obra Gust per la representació dels xicotets objectes, vestits, pentinats,..., reflectint l’estil de vida burgés i l’interior de les seues cases, fins i tot en les obres religioses
  23. 23. 6.5.- El gòtic flamenc o primitius flamencs (segle XV) (II) . Lluminositat, però amb una llum natural massa uniforme i poc estudiada, molt “gòtica” Les composicions solen ser senzilles, simètriques i jerarquitzades Temàtica Predominen els temes religiosos, però barrejant verges i sants amb personatges i ambients de l’època Guanyen importància els temes profans, especialment els retrats objectius i realistes Durant el segle XV es diferencien tres períodes: els inicis (germans Hubert i Jan Van Eyck), el segon terç (Roger van der Weyden) i l’últim terç (El Bosch) La pintura flamenca influirà en la península Ibèrica en autors com Fernando Gallego, Bartolomé Bermejo, Jaume Huguet i Lluís Dalmau Pietat (Fernando Gallego, cap al 1470) Crist Beneint (Fernando Gallego, abans de 1492) Santo Domingo de Silos (Bartolomé Bermejo, 1477) Retaule de sant Abdó i sant Senén (Jaume Huguet, 1459-60) Mare de Déu dels Consellers (Lluís Dalmau, 1443-45)
  24. 24. Jan van Eyck (1390-1441) És, junt al seu germà, el precursor de l’estil, destacant sobre els contemporanis per l’ús de la perspectiva Es caracteritza pel perfeccionament de la pintura a l’oli (minuciositat), el realisme i el simbolisme Entre les seues obres cal destacar el Retaule de l’Anyell Místic , la Verge del Canceller Rolin , el Matrimoni Arnolfini i L’Home del Turbant
  25. 25. Retaule de l’Anyell Místic de Gant (Hubert i Jan van Eyck, 1432)
  26. 26. L’home del turbant vermell (Jan van Eyck, 1433)
  27. 27. Retrat del matrimoni Arnolfini (Jan van Eyck, 1434)
  28. 28. Verge del canceller Rolin (Jan van Eyck, 1435)
  29. 29. Verge del canonge van der Paële (Jan van Eyck, 1436)
  30. 30. Roger van der Weyden (1400-1464) Les seues característiques principals són el domini de les composicions i la captació emocional dels personatges, especialment de les actituds i sentiments en els drames religiosos Entre les seues obres destaca El Descendiment
  31. 31. El Descendiment o Davallament (Roger van der Weyden, 1436)
  32. 32. Hieronymus Bosch (1450-1516) És un artista molt singular pels temes que representa, amb imatges oníriques i irracionals de crítica i sàtira que el fan un antecedent remot del surrealisme Revoluciona les temàtiques i la iconografia, però no la tècnica: el dibuix és precís, els colors brillants, les figures bastant planes, les composicions poc estudiades i la perspectiva, el volum, la llum i l’espai no estan aconseguits (li importa més el missatge que la tècnica) Obres més importants: El Carro del Fem i El Jardí de les Delícies
  33. 33. El carro del fenc (Hieronymus Bosch, 1500-02 )
  34. 34. El jardí de les delícies (Hieronymus Bosch, 1510-15)

×