Tema 5(a). L'art Gòtic. Introducció i característiques generals.

3,051 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,051
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
143
Actions
Shares
0
Downloads
97
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 5(a). L'art Gòtic. Introducció i característiques generals.

  1. 1. TEMA 5(a).- L’ART GÒTIC: INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES GENERALS Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
  2. 2. 1.- EL CONTEXT HISTÒRIC (I). Localització: naix als voltants de París (Illa de França) i s’expandeix per tota Europa occidental, amb importants diferències regionals La seua cronologia va de mitjans del segle XII als principis del segle XVI Tres etapes Període inicial (mitjan segle XII-principis segle XIII) Període clàssic o de plenitud (segles XIII i XIV) Període final o flamíger (segle XV i principis del XVI) Economia i societat Economia i societats plenament feudals: els privilegiats (nobles i eclesiàstics) continuen tenint el poder, amb el rei al cim, mentre els no privilegiats continuen sent els que treballen, tant al camp com a la ciutat Els segles XII, XIII i principis del XIV són segles d’expansió econòmica: certs avanços en l’agricultura permeten produir més, un creixement important de la població i l’existència d’excedents que s’utilitzaran per a comerciar El comerç no sols creixerà per l’augment d’aliments, sinó també per l’obertura de noves rutes comercials cap a l’Orient després de les croades (ruta de la Seda) El comerç i l’artesania es concentraran a les ciutats, que creixen molt, i allí apareix una nova classe social: la burgesia, que, tot i ser no privilegiada, té la propietat plena dels mitjans de producció que necessita per a dedicar-se al comerç, la banca o l’artesania, fent fortunes importants en molts casos
  3. 3. 1.- EL CONTEXT HISTÒRIC (II). El renaixement urbà El renaixement de les ciutats (burgs) farà que l’art gòtic siga també un art urbà i ja no sols nobiliari o religiós, sinó també burgès A les ciutats es funden escoles i universitats on es concentrarà ara el saber (a més dels monestirs), controlades per religiosos, però on assisteixen els fills dels burgesos L’enfortiment del poder dels monarques Els reis reforcen el seu poder i la seua autoritat front als nobles, buscant l’ajuda econòmica (préstecs) i política (nous parlaments medievals) de la burgesia A canvi el rei donarà llibertats a les ciutats i un govern propi (construcció dels ajuntaments o comunes) i impulsarà la celebració de fires i mercats i organitzacions com els gremis d’artesans Canvis en les mentalitats Les ciutats també suposen una nova mentalitat per part de la burgesia: s’obri pas una major humanització que presenta una imatge més humana de la religió i un major naturalisme, reflectit en l’art Cal destacar l’aristotelisme de sant Tomàs (Déu fa a l’home un ser racional, capaç de pensar per ell mateix), sant Frances d’Assís (major naturalisme i un Déu més bondadós), el nominalisme de Guillem d’Occam (el pensament humà s’ha de basar en l’experiència i la reflexió crítica) i l’Humanisme Encara estem en un món teocràtic, dominat per la religió, però amb un major protagonisme dels individus i la seua experiència
  4. 4. 1.- EL CONTEXT HISTÒRIC (III). El context religiós L’església continua tenint moltíssim poder i la religió està present en la vida diària de tots, però amb canvis importants en l’església La reforma cistercenca: al segle XII, al monestir francès de Citeaux, Bernat de Claravall critica la vida dels monjos de Cluny i proposa una tornada a la regla de sant Benet (vida senzilla de treball i pregària) impulsant l’orde del Císter Les ordes mendicants: al segle XIII sant Francesc i sant Domènec funden les ordes dels franciscans i els dominics que ja no s’allunyen del món en monestirs, sinó que funden convents en les ciutats per a predicar en elles i convertir el món amb la predicació i l’exemple La crisi baixmedieval (1350-1450) A partir de mitjan segle XIV es produeix una crisi econòmica molt greu: males collites successives, guerres i, sobretot, la fortíssima incidència de les epidèmies de Pesta Negra, que redueixen moltíssim la població a Europa Aquesta crisi reforça un sentiment religiós basat en la pietat (pietisme), més sentimental i humà i associat als ordes mendicants (franciscans) Tot açò influirà en l’art gòtic: no sols serà un art fonamentalment religiós i feudal, sinó que serà també un art més humà i amable, burgès, urbà i monàrquic
  5. 5. 2.- L’ART CISTERCENC. L’orde del Císter la va potenciar Bernat de Claravall en la primera meitat del segle XII, proposant una major austeritat i senzillesa en la vida dels monjos i en els monestirs És un art fonamentalment arquitectònic i aplicat als monestirs L’arquitectura es desprèn de qualsevol element decoratiu, ja siga escultòric o pictòric, i queda reduïda a les seues estructures nues: els monestirs són per als monjos i aquests han d’aprendre la paraula de Déu de la Bíblia, no necessiten escultures i pintures que els poden distraure Els arquitectes es preocuparan sols per les qüestions tècniques, realitzant autèntiques obres d’art de l’enginyeria de l’època Utilitzen l’arc apuntat i la volta de creueria (com ja feien alguns edificis del romànic final) Es persegueix la bellesa com la suma de l’ordre, l’harmonia, la proporció i la claredat Hi ha una estricta ordenació geomètrica, basada en el quadrat i els nous elements constructius La influència de l’art cistercenc en el gòtic és molt clara en els elements arquitectònics (arc apuntat i volta de creueria), sent com les dues cares d’una mateixa moneda: l’art cistercenc, nu i sense decoració, per als monjos que no s’han de distraure als monestirs, i el gòtic per a les esglésies i catedrals de les ciutats, destinades a la predicació al poble Edificis més importants: monestirs de Citeaux i Claravall, monestir de l’Alcobaça (Portugal), Poblet i Santes Creus (Catalunya), Santa Maria de Huerta (Soria) i Santa Maria de la Valldigna (València)
  6. 6. MONESTIR DE L’ALCOBAÇA (final s. XII)
  7. 7. MONESTIR DE POBLET (2ª meitat s. XII i s. XIII)
  8. 8. MONESTIR DE SANTES CREUS (segles XII-XIV)
  9. 9. SANTA MARIA DE HUERTA (s.XIII)
  10. 10. REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE LA VALLDIGNA (s. XIV)
  11. 11. 3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART GÒTIC (I). L’art gòtic naix als voltants de París a mitjan segle XII i s’expandeix per tota Europa Occidental entre els segles XII i XVI, amb importants diferències regionals El terme “gòtic” el va idear el renaixentista Vasari per a referir-se de forma pejorativa a l’art anterior al Renaixement: seria l’art dels gots, dels bàrbars, que hauria destruït l’herència del món clàssic (interpretació errònia) Entre els seus antecedents cal destacar l’art romànic en general i el romànic normand en particular (volta de creueria) i l’art cistercenc És un art fonamentalment religiós, però també urbà (creixement de les ciutats) i burgès Aquesta religió es manifesta en un art més naturalista i pròxim, amb un Déu més humanitzat i un major realisme Lluminositat: la llum té un paper fonamental, considerada com a expressió de Déu Manifestacions artístiques fora de l’art religiós: en arquitectura als castells es sumaran els palaus, les llotges i els ajuntaments, mentre en escultura i pintura comencen a aparèixer obres de temàtica profana (a partir del segle XIV especialment) “ Déu és llum. La llum, perpètua irradiació del déu llum estès sobre les criatures en què s’uneixen la matèria i l’esperit, és la idea que està en el cor de l’estètica de Saint Dennis: reduir tot el possible en un santuari el lloc del mur, fer els murs porosos, translúcids. Trauen tot el partit a la volta de creueria (...). Els raigs lluminosos s’introdueixen per tot arreu i l’abat Suger vol que siguen triomfals, adornats amb totes les rutilàncies de les gemmes. Glòria de la vidriera.” G. Duby.
  12. 12. 3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART GÒTIC (II). Continua el predomini de l’arquitectura, amb la catedral (església més important de les ciutats) com a edifici principal: les ciutats competeixen per tindre la catedral més alta i lluminosa L’arquitectura destaca pel seu sentit ascensional (verticalitat) i la lluminositat en els espais interiors, possibles gràcies a novetats tècniques com l’ús de l’arc apuntat i la volta de creueria L’escultura i la pintura continuen subordinades a l’arquitectura en un principi (segle XIII), però aniran trencant lentament aquesta subordinació (major importància de l’escultura exempta i de la pintura sobre taula) L’artista deixa de ser un artesà anònim i adquireix major importància amb el pas dels segles Per definició, la catedral és l’església del bisbe. Des dels inicis de la cristiandat es va establir un bisbe en cada ciutat. La catedral és, doncs, una església urbana. Allò que l’art de les catedrals significa en Europa és, per damunt de tot, el despertar de les ciutats (…). La catedral domina la ciutat. Naix d’aquest nucli de fertilitat. Vetlla sobre tot allò que es forja i s’intercanvia dins d’una aglomeració que, a banda d’ella, no és més que un laberint de carrerons, clavegueres i porqueres. Concentrada. Apretada. Ciutat xicoteta als nostres ulls. G. DUBY: Europa en l’Edat Mitjana.

×